Fitxa

Fitxa
Títol: Bearn o La sala de les nines
Autor: Llorenç Villalonga
Edicions 62
Les millors obres de la literatura catalana
1a edició: setembre 1980
23a edició: abril 2002
Disseny de la Roberta: Llorenç Marquès
251 pàgines
Vida i obra:
Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980), novel·lista espanyol en llengua catalana.
La seua obra presenta una aguda visió dels canvis en les formes de vida de la
societat mallorquina durant el segle XX.
Va nàixer en Ciutat de Mallorca, on residiria la major part de la seua vida i on
moriria. Fill d'una família aristocràtica, va estudiar Medicina en diverses
universitats espanyoles i, després de llicenciar-se a Saragossa, es va
especialitzar en psiquiatria a París. Va començar escrivint en castellà, però la
idea de satiritzar els conservadors cercles literaris illencs i la seua pròpia classe
social, ho va portar portar a utilitzar el català en la seua primera novel·la, Mort
de dama (1931), brillant retaule de la decadència de l'aristocràcia mallorquina
amb accents propis de Valle-inclán que, passades les reaccions hostils que va
suscitar, ha quedat com Jalón de la narrativa catalana.
L'experiència de la Guerra Civil espanyola, que l'autor va viure al costat dels
vencedors, va comportar una nova percepció del mateix món que havia
satiritzat. Després de La Novella de Palmira (1956), espècie d'esbós
programàtic d'una nova orientació, Bearn (versió castellana de l'autor, 1956;
text català, 1961) és la gran elegia d'aquells personatges i formes de vida
destinats a desaparéixer. Amb tints de Proust, però amb gran ironia, Villalonga
arriba a un resultat sorprenentment paregut al del príncep Salinas de la novel·la
de Tomasi doní Lampedura en El Gatopardo (1958), novel·la que ell mateix
traduiria al català.
Un nou canvi de perspectiva, que no de camp d'observació, presenten, des de
L´àngel rebel (1961), que l'autor refondria davall el títol de Flo la Vigne (1971),
novel·les com La gran batuda (1968), La Lulú (1972) i Un estiu a Mallorca
(1975), entre altres, que, amb humor assaonat d'acritud, reflectixen la
descomposició del que en definitiva va ser el món de la joventut de l'autor. Una
divertides memòries lleugerament novel·lades, Falses memòries (1967),
oferixen interessants claus sobre l'obra de Villalonga.
Argument
L'obra està dividia en cuatre parts:
INTRODUCCIÓ:
És una carta de don Joan Mayol, capellà de Bearn, a don Miguel Gilabert,
secretari del senyor Cardenal Primat de les Espanyes. Li conta que els senyors
havien mort i que necesita consell ja que l'última voluntat de don Toni era que
les seues memòries fossen publicades. Li conta l'història en dos parts: la
primera, Sota la influència de Faust i la segona, La pau regna a Bearn.
PRIMERA PART: SOTA LA INFLUÈNCIA DE FAUST
Correspón a l'època en que don Toni no vol perdre el temps. Don Toni vol
aconsegir El mite de Faust, l'eterna joventud. Se’n va amb la seva neboda
Xima a París. Arriba a separar-se de la seva dona per haber tingut algunes
aventures extramatrimonials. És en aquesta part on es fa molta referencia a
París. És una època inestable. El final d'aquesta part és la tornada de Xima a
Bearn, ve a demanar-li al seu oncle que torne amb ella a París. Don Toni li diu
que no perquè s'adona que l'eternitat s'aconseguix fixant el temps. És quan
comença a escriure les seues momòries, a reflexionar sobre les coses.
SEGONA PART: LA PAU REGNA A BEARN
Correspón a l'època en que don Toni i la seva dona, Maria Antonia, tornen a
viure junts, regresa la calma. Transcòrre a Bearn, un lloc tranquil, només es
mouràn a Roma per complir la il·lusió de la vida de Joan, veure a la ciutat del
Papa. Don Toni es dedica a escriure les seues memòries i la seua dona es
dedica a resar. Donya Maria Antonia comença açí a perdre la memòria i els
senyors cada vegada estan més pobres. Ja no es respecta a la gent, així es
reflexa al Carnaval on el roben i intenten ocupar la casa. El final d'aquesta part
relata la mort de don Toni y dona Maria Antonia. Joan la descriu com una mort
sobtada, en extranyes circumstàncies ja que els seus protectors es van
suicidar però no ho vol assumir.
EPÍLEG:
Relata els fets ocorreguts després de la mort dels senyors. Dos homens de
Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi ha
documents que els dos membres estan interessats en investigar. Pot ser que el
senyor Bearn no era ell, és a dir, que no era dels Bearns auténtics.
Trets estilistics remarcables
Personatges principals:
Don Toni: És un senyor ric del camp que té una gran casa i posseeix terres a
Bearn. És magre, esvelt, una mica menut, lleig i té uns ulls xicotets, vius i
voltats d'arrugues. Vestia hàbit franciscà i portava una perruca blanca. És
treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil i dialèctic, i li agraden els
clàssics francessos.
Dona Maria Antònia: És la dona de Toni, encara que siguen cosins germans.
És una dona molt bella amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament,
però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i amable. És l'ideal
de dona cristiana: moralment correcta.
Joan Mayol: És fill de pare jornaler i de mare collidora, encara que mai els
conegué. Es crià amb els senyors don Toni i dona Maria Antònia. Té els ulls
negres (com sa mare, que a més era molt bella), és fort i àgil. Estudia al
Seminari, en la ciutat. És un amant de la literatura i la poesia dels clàssics
greco-llatins. Al llarg de la seua vida pateix molts conflictes interiors, tant morals
com sentimentals. És bastant conservador i no està molt d'acord amb les noves
idees per l'igualtat social i la desaparició dels estaments i privilegis.
Dona Xima: És la neboda órfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que
Joan. És ben educada i te una bellesa perfecta, als divuit anys se'n va anar a
París on es gastava els diners dels senyors. És llesta i no té escrúpols. És el
model de dona inmoral, segons el cristianisme, i viu d'acord amb els ideals de
la Ilustració.
Temps i espai:
Temps: La història transcorre a finals dels segle XIX, entre 1860 i 1900. És una
època en que la noblesa té molta importància i el clergue és molt influent.
Espai: L'acció es desenvolupa en un àmbit rural. A la casa dels Bearn situada a
una ciutat. La casa està apartada de la ciutat, s'ha de caminar una mica per
arribar. També aparèixen les ciutats de París i Roma.
Podem considerar la novel·la una novel·la simbolista per “la sala de les
nines”.Els fets no es narren de manera ordenada i coherent, es a dir, al
començar l'obra, ja sabem que està acabada. Comença pel final, relatant que
els senyors han mort i continua amb la explicació de la vida de don Toni Bearn.
Opinió personal
M'ha semblat una mica aborrida perque no és una història actual. El conjunt de
l'obra no està malament, però l'acció és un poc lenta. No passa quasi res en tot
el relat. S'acosta molt més a la personalitat dels personatges, que a les coses
que fan. També fa una crítica a La Ilustració i al cristianisme.