Bearn O La Sala De Les Nines de Llorenç Villalonga
1.− Comenta el sentit del títol de la novel·la. Explica què representa per l'autor cadascuna de les dues parts
de l'oració coordinada i per què utilitza una disjuntiva.
La conjunció o ajunta i separa a la vegada; el lector pot decidir de quedar−se amb la primera part o bé, amb la
segona. Si es treu la o, també hi hauria l'opció de l'és a dir. Aleshores, el títol significaria Bearn, és a dir: la
sala de les nines.
El títol de la novel·la es forma per dues parts ja que el seu argument es centra, sobretot, en tot allò que
succeeix a Bearn, de la mateixa manera, que en tot allò que succeeix a la sala de les nines.
La primera part del títol, és a dir, Bearn és el món de Tonet i Maria Antònia (aristòcrates rurals). És un món
extingit ja que els senyors s'arruïnen, envelleixen i no tenen fills.La sala de les nines, en canvi, és una
habitació tancada de la casa de Bearn a la qual ningú no té accés, excepte el senyor, tot i que ell, no hi entra
des de fa molts anys.
La primera edició catalana d'aquesta novel·la fou publicada pel Club dels Novel·listes (Barcelona, 1961) amb
el títol de Bearn. L'any 1965, Llorenç Villalonga revisà el text i introduí alguns canvis. Després de la mort de
l'autor el títol Bearn o la sala de les nines ha estat el definitiu.
2.− Tipus de novel·la:
· Quins són els models i influències?
Llorenç Villalonga, en aquesta novel·la recorre a la tècnica apresa de Diderot, basada a oferir moltes
perspectives pel que fa als fets narrats. Aquesta tècnica també es deu a la influència de l'escriptor francès Jean
Schlumberger ja que Llorenç Villalonga, sembla ser, havia copiat la multiplicitat de veus narratives de la seva
obra Le lion devenu vieux.
· Davant de quin tipus de novel·la ens trobem? Novel·la psicològica, novel·la epistolar, un llibre de memòries,
un Bildungsroman o novel·la de formació...
Ens trobem davant d'una novel·la psicològica; les tècniques narratives corresponen a les fórmules de la
narrativa psicològica. La dinàmica de la novel·la es concentra en Els estats de l'ànima. Bearn, com Il
Gattopardo, són dues novel·les psicològiques arrelades dins la narrativa realista tradicional.
També es pot parlar de l'obra com una novel·la de formació (bildungsroman), doncs està organitzada entorn
de la recerca dels valors que encarna la personalitat del món de don Toni.
· Relaciona i comenta les opinions que dóna Don Toni de Bearn a les Memòries sobre la manera d'entendre
la literatura i el tipus de novel·la que estem llegint.
Don Toni de Bearn, assabentat de les propostes culturals i literàries del seu temps, vol recuperar els períodes
de la història de la humanitat en què el racionalisme s'ha imposat en la conducta humana. La Grècia clàssica i
la França de la Il·lustració contrasten amb les propostes del seu moment: el romanticisme, el positivisme i el
naturalisme. Don Toni contraposa els tòpics lligats a Alemanya com un país virtuós i França com a símbol de
corrupció.
La literatura també és fonamental. El mateix don Toni ho expressa a les pàgines 40−41. El mínim a què pot
1
aspirar la literatura és a expressar en forma intel·ligible, els estats de l'ànima. El millor escriptor serà el qui
més s'acosti a tal fi, que és per altre part inaccessible. Rebutja el romanticisme i aposta per la novel·la
miniaturista holandesa. Ell mateix comenta: Així com l'art impressionista representa dispersió, la miniatura
significa densitat i concentració, és a dir, amor (pàg.61).
3.− Comenta l'estructura de l'obra seguint els següents punts:
· L'estructura externa (explica de quines parts consta la novel·la i quin és el sentit i funció de cadascuna
d'elles, com s'organitzen els capítols,...)
La novel·la està estructurada en tres parts: una introducció, Sota la influència de Faust i La pau regna a Bearn,
i un epíleg.
L'introducció és una carta escrita pel narrador don Joan al seu amic Miquel Gelabert, antic company de
seminari i actualment secretari del Senyor Cardenal de les Espanyes, per demanar−li consell i conformitat per
portar a terme les instruccions de don Toni.
La primera part, Sota la influència de Faust, consta de vint capítols, a través dels quals se'ns presenten els
personatges, el seu entorn i el transcurs de deu anys de la seva vida, que el narrador situa entre 1859 i 1869.
Tota la part gira al voltant del mite de Faust, l'eterna joventut, que el protagonista està disposat a aconseguir.
La segona part, La pau regna a Bearn, consta de vint−i−tres capítols i s'hi relaten els fets que succeeixen en els
vint−i−dos anys següents. A excepció dels capítols que narren el viatge de don Toni, dona Maria Antònia i
Joan a París i Roma, que dura deu setmanes, els altres capítols estan dedicats a explicar la serenitat i
l'harmonia s'ha ensenyorit de Bearn. Els quatre últims capítols (20 a 23) expliquen la mort sobtada dels
senyors.
L'Epíleg tanca la novel·la. Es troben els incidents que han succeit després de la mort dels senyors i s'hi
recupera l'enigma de la novel·la: La sala de les nines. Don Joan crema tots els documents que conté la sala.
Impedeix que es pugui conèixer la veritable realitat.
· L'estructura interna: la tècnica narrativa del in media res, quins són els principals nuclis narratius o
moments climàtics i per què,...
La tècnica narrativa s'ordena segons la tècnica d'in media res ja que, al pròleg de la novel·la, representa que tot
s'ha acabat, el protagonista ha mort, i el narrador insinua dades i crea un ambient d'expectació en les primeres
línies: ...els senyors moriren fa prop de dos mesos, la darrera nit de Carnaval, en circumstàncies més aviat
misterioses, de manera que en començar el relat ja se sap que la història és acabada. A partir d'aquest clima
comença la veritable narració, que avança amb un cert desordre i on hi freqüenten els salts en el temps. La
narració, però, progressa línialment des del principi fins al final dels fets.
· L'estructura temporal: els salts en el temps (Els Flash−back i les anticipacions).
El narrador no ho sap tot i aconsegueix les informacions a partir de les converses, rumors, suposicions,
intuïcions,...Conèixer el final de la història li permet de repartir al llarg del relat nombrosos flash−back o
anticipacions del futur per avançar accions i moments transcendents, com: El seu desig era que tot s'anàs
publicant després de la seva mort i, amb aquesta intenció, m'havia donat setmanes abans de morir, com si
hagués tingut un pressentiment, els manuscrits i els doblers de què t'he parlat,... (pàg 57) , ;dins d'elles ha fixat
records i circumstàncies; per elles ha sacrificat,..., el pinar de Sa Cova que tant estimava i que a la fi,..., no
haurà experimentat la tristesa de veure tallar. (Passat demà comencen, segons m'acaben de comunicar fa un
moment.) (pàg. 60),...
2
4.−El punt de vista:
· Quin tipus de narrador hi trobem? Quina és la motivació per la qual escriu el narrador? Amb quin/s
propòsits ho fa?
El narrador de la novel·la és, òbviament, don Joan Mayol tot i que no hi trobem una única veu que assumeix la
narració des del principi fins al final. Hi ha un repartiment del relat: el comparteixen diversos personatges amb
un grau d'implicació diferent, la qual cosa comporta els punts de vista diferents i l'accés del lector a la
psicologia de cadascun dels personatges. Don Joan Mayol és un narrador subjectiu ja que adreça la novel·la o
el relat (carta, biografia,...) al seu amic a qui es dirigeix, mentre escriu, com a receptor del text, amb l'objectiu
de fer reviure la figura familiar i venerada que acaba de perdre.
Don Joan assumeix la narració en un intent d'autoexplicar−se i explicar la vida i el concepte d'existència de
don Toni.
· L'ambigüitat narrativa i el doble narrador. La forma epistolar(Joan)− les Memòries de Don Toni.
Les Memòries de don Toni són la possibilitat d'abastar els seus records, de donar−ne una visió global i
tancada; són la seva contribució a la humanitat. La finalitat, però, és aconseguir eternitzar el seu paradís i
provocar diàleg i intel·ligència. Don Toni crema els llibres com a punt de partida de la seva escriptura. Per
aquest motiu don Joan es proposa arribar fins al final en la consecució de l'encàrrec ja que per a ell el record
també és fonamental i necessari. La seva escriptura es genera pel mateix motiu que la de don Toni: no oblidar
i reviure. Amb un clar paral·lelisme, don Joan ha escrit també les seves memòries i la seva memòria de don
Toni.
5.− L'espai: comenta i caracteritza els diferents espais on transcorre la novel·la.
Explica quan apareixen, com es representen, quina funció o sentit tenen dins l'obra.
La finca dels senyors porta el mateix nom que el poble. Es troba entre muntanyes, en la serra nord de l'illa,
envoltada de terres pobres, plenes de roquissans i boscos salvatges.
La casa consta d'un pati interior orientat a migjorn, que s'anomena clasta, on hi ha les estables i les habitacions
del majoral. Al fons hi ha un arc que dóna a un altre pati més petit des d'on es passa a un rebedor amb una
escala ampla que condueix al pis d'honor. Entrant a l'esquerra, es troba una sala amb un piano, que comunica
amb el menjador. A dalt hi ha els salons i les cambres. L'escala desemboca a una galeria amb tres portes
grans. La porta central comunica amb una peça ovalada quasi sense mobles i il.luminada per una claraboia.
D'allà es passa al saló principal amb dos balcons, entre els quals hi ha una xemeneia de marbre, que dónen al
jardí. A l'esquerra del gran saló hi ha la cambra nupcial i a la dreta la porta que comunica amb la cambra del
senyor i el seu estudi. El saló principal és d'una gran magnificència, folrat de seda de color de cel, amb miralls
i porcellanes. Les dues portes que s'obren als extrems de la galeria comuniquen, l'una amb una quadreta que
serveix d'antesala a l'arxiu i l'altra a diverses dependències, entre les quals es troba l'oratori de la senyora.
D'aquest oratori comença una escala secreta que duu a la Sala de les Nines.
· Sobre el principal espai de l'obra, Bearn, llegeix−te bé el pròleg de l'autor a la primera edició de la novel·la
i que tens fotocopiat i comenta quin sentit li dóna i què representa. És un espai real? O simbòlic? O mític?
Per què?
6.− Explica quin és el marc cronològic i històric de la novel·la. Digues i comenta quines dates, personatges i
fets històrics escull Villalonga i els fa aparèixer a la novel·la amb la intenció d'emmarcar el final d'una etapa
de la història d'Europa. Per fer bé aquest punt et pot ajudar l' Esquematització de la novel·la que tens
fotocopiada i les pàgines 33−34, 40, 49−54, 162, 194, l'Epíleg.
3
La primera part de la novel·la, Sota la influència de Faust, explica el transcurs de deu anys de la vida dels
personatges, que el narrador situa cronològicament entre 1859 i 1869. Del capítol 3 al 12 el narrador situa el
relat a l'inici de la seva relació amb don Toni, l'any 1859. Els capítols 13 a 20, relaten només unes hores, un
capvespre.
La segona part, La pau regna a Bearn, relata els fets ocorreguts els vint−i−dos anys següents.
−L'any 1811 neix don Toni de la nissaga de Bearn (el1859 té 48 anys). Es cria amb la seva cosina Maria
Antònia. Es casen per ajuntar les dues hisendes. El senyor viatja a Madrid poc després de la invasió dels Cent
Mil Fills de Sant Lluís i la Regència d'Urgell el 1823.
−L'any 1859, don Toni amb dona Xima (18 o 19 anys), s'escapa a París per assistir a la representació de Faust
de Gounod.
−De 1862 a 1866 don Toni manté correspondència amb els Rosa Creu de Prússia. Aquest mateix any (1866),
don Toni expurga l'arxiu de Bearn.
−L'any 1868 hi ha la batalla d'Alcolea i la revolució de setembre. Isabel II cau i emigra. Poc després, una nit
de novembre, el vicari don Andreu visita don Toni.
−El 1877 don Toni visita a Madó Coloma reflectida a les Memòries.
−Els darrers anys el senyor escriu les memòries.
−El 1890 don Toni explica a Joan que Evans va treure de París, Eugènia de Montijo, que era amant de dona
Xima. Na Xima mort juntament a Maria Antònia i don Toni. Mesos abans, don Toni lliua a Joan les Memòries
perquè les publiqui.
7.− Comenta els següents personatges de l'obra (explica quan apareixen, com són caracteritzats per l'autor,
com evolucionen o canvien, quina funció o paper tenen dins la novel·la, què representen o en relació a quins
temes apareixen, quines relacions s'estableixen entre ells,...).
· Don Toni de Bearn: Pel que fa a la descripció física i psíquica, és un senyor de classe alta que té una gran
casa al camp i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, menut, lleig i té uns ulls petits, vius i voltats
d'arrugues. Vesteix d'hàbit franciscà i porta una perruca blanca. És treballador, sincer, ben intencionat, culte,
hàbil sofista i dialèctic. Don Toni, tot i ser escèptic, desitja fer coneixença amb el cap de l'Església Catòlica.
Don Toni de Bearn té greus problemes de fidelitat matrimonial i de paternitat frustrada. És un racionalista
extremat, just i serè, que sobta amb actes cruels i sàdics. Els aspectes fonamentals de la seva ambigüitat són
l'actitud de defensa d'un passat destruit i les bases del seu pensament.
· Mª Antònia de Bearn: És la dona d'en Toni, tot i ser cosins germans. Pel que fa a la descripció física i
psíquica, és una dona força bella amb els ulls blaus. Té un fort temperament, però és reservada, franca i
sincera. Està molt ben educada i posseeix una amabilitat percimoniosa. És l'ideal de dona cristiana: moralment
correcta i amb una fe increbantable. L'ambigüitat de Maria Antònia enfront de na Xima ve provocada després
que signés uns papers, per equivocació, amb el nom de Xima
· Joan Mallol: És fill de pare jornaler i de mare collidora, tot i que mai els conegué. Es crià amb els senyors
don Toni i dona Maria Antònia. Físicament té els ulls negres, és fort i àgil. Estudia al Seminari, a la ciutat. És
un amant de la literatura i la poesia dels clàssics greco−llatins. Al llarg de la seua vida pateix molts conflictes
interiors, tant morals com sentimentals. És bastant conservador i no està d'acord amb les noves idees que
advoquen per l'igualtat social i la desaparició dels estaments i privilegis. És el model de capellà escrupulós
amb els principis que el regeixen, es debat entre dos tipus d'ambigüitat, la dels seus orígens i la dels seus
4
sentiments. El fons de sadisme existens en el capellà tenen insinuacions sexuals
· Na Xima :És la neboda òrfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que Joan. És una senyoreta de bona
casa, ben educada i amb una bellesa perfecta, als divuit anys se'n va a París on gasta els diners dels senyors
d'una manera depravada. És intel·ligent, i manca d'escrúpols. És el model de dona inmoral, segons el
cristianisme, i viu d'acord amb els ideals de la Il·lustració. Xima és l'encarnació del dimoni. Ella tempta don
Toni, i representa del Mal i l'instint racional. Don Toni, en canvi, fa una comparació de na Xima de tipus
celestial. Na Xima té una gran semblança física amb Maria Antònia, el personatge femení que li és més
oposat. Na Xima, doncs, el principi del Mal es confon amb la dona que representa el principi del Bé. Així, na
Xima representa l'amor luxuriós, passional i la veritable encarnació del Mal.
· Marquès de Collera: És un fals aristòcrata que ha triomfat en política i a qui les senyores admiren. Collera és
el pervingut típic que sap adaptar−se als temps nous.
· Miss Moore: una anglesa puritana arrepentida, pinta Tomeu. Quan la pintora voldrà pintar un nebot−nét de
Madó Coloma: la pega.
· A l'hora de comentar els personatges posa en relació i compara els personatges següents: Don Toni / Mª
Antònia, Don Toni / Joan Mayol, Joan / Don Toni. Tingues present que la novel·la es construeix sobre la
dualitat, l'oposició o l'harmonia de contraris (aquesta és la idea clau de la concepció del món de Don Toni).
−La relació que mantenen Don Toni i Mª Antònia és un matrimoni. La fidelitat de don Toni envers Maria
Antònia correspon a un home que ja no actua. És un amor costum, un amor serè, asexuat. És també, una
fidelitat ambigua, ja que malgrat les numeroses aventures amoroses anteriors, don Toni afirma que en totes les
dones buscava la imatge de Maria Antònia. La fidelitat dels protagonistes és mitificada a la novel·la a través
de la mort dels personatges, fent referència al mite de Filemó i Baucis. A la mort de dona Maria Antònia li
segueix la de don Toni.
−Les relacions entre Joan Mallol i don Toni són la sortida d'uns impulsos frustrats de paternitat, ja que Joan
Mallol, el narrador, és, segurament, fill seu, tot i que no ha estat reconegut com a fill seu ni tampoc apareix
escrit a la novel·la. La seva ideologia és totalment oposada a la del seu amo. Com a fill, però, es converteix en
dipositari de l'herència de les Memòries.
−Don Joan pretén fer una presentació d'ell i de don Toni. La idea d'oposició entre ells l'avala el posicionament
i l'orientació que cadascun ha donat a la seva vida. Don Toni es defineix a partir de l'heterodòxia,
l'escepticisme, el racionalisme, el pensament il·lustrat... mentre que don Joan representa l'ortodòxia religiosa.
Des del començament s'estableix una relació molt estreta entre ambdós però que es va consolidant amb el
temps. Hi ha un important paral·lelisme entre els dos pel fet d'estar enamorats de dona Xima.
8.− La temàtica de la novel·la. Aquest és el punt més complex i difícil del treball però també és el punt més
important perquè és el que ens ha de donar el sentit últim de l'obra de Villalonga. Per tot això, cal que el
comentis a fons. Amb l'ajuda de la bibliografia de la qual disposes, has de desenvolupar els punts següents i
fer−ho a partir del comentari de fragments i cites representatives de la mateixa novel·la:
8.1. Visió elegíaca de la decadència de l'aristocràcia mallorquina i d'un estat de coses, una societat i un ordre
determinats. La visió nostàlgica i idealitzadora d'un món i d'un sistema de valors que s'acaben i estan
condemnats a extingir−se (el mite de Bearn). Pàgines 22−24, 24−27, 49, 60−61, 96, 122−123, 123−124,
131−132, 137, 195−196, 209, 221.
En relació a aquest tema, comenta les referències a la visió que Don Toni té del futur i del Socialisme i de la
nova classe social representada pel Marquès de Collera. Pàgines 44−45, 52−53, 73−74, 130, 139−140, 164,
183−184, 187−189, 194, 238.
5
8.2. El pensament de Don Toni (i de l'autor): La concepció del món basada en un sistema de dualitats i
l'harmonia de contraris. L'ambigüitat de la veritat i la realitat.
La dicotomia Bé / Mal (pàgines 37, 46, 80, 93, 95, 98, 123, 212)
La dualitat Déu / Dimoni (pàgines 82,128, 182,202, 212, 238)
La dualitat Ortodòxia / Heterodòxia (pàgines 16−17, 46)
La dualitat Racionalisme / Irracionalisme (pàgines 24, 203, 242)
En relació a aquest tema és fonamental l'epíleg i el sentit de la Sala de les nines. Comenta el sentit i la funció
que exerceix a la novel·la (et pot ajudar el Resum de l'epíleg de les fotocòpies) i les pàgines 27, 89, 125−127,
199−200, 200−201, de la novel·la.
6
Descargar

Bearn O La Sala De Les Nines de Llorenç Villalonga

Narrativa costumbrista mallorquina # ArgumentLiteratura española contemporánea del siglo XXPersonatges
Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga

Vida y obrasLiteratura española contemporánea del siglo XXNarrativa mallorquí

Fitxa

Fitxa

Vida i obraLiteratura contemporáneaTrets estilistics remarcablesArgumentOpinió personalNovela catalana

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

BIBLIOGRAFIA. DADES SOBRE L'AUTOR. Biografia de l'autor.

BIBLIOGRAFIA. DADES SOBRE L'AUTOR. Biografia de l'autor.

Narrativa costumbrista mallorquina # ArgumentLiteratura española contemporánea del siglo XXPersonatges

Fitxa técnica Informació tècnica Nom: Edició:

Fitxa técnica Informació tècnica Nom: Edició:

BiografíaLocalizaciónArgumentoEstiloLiteratura española contemporánea del siglo XXNarrativa costumbrista mallorquinaNovela psicológicaEdición

Bearn o La Sala de les Nines; Llorenç Villalonga

Bearn o La Sala de les Nines; Llorenç Villalonga

Narrativa costumbrista mallorquina # ArgumentLiteratura española contemporánea del siglo XXPersonatges

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

L'ANORÈXIA Què és l'anorèxia nerviosa?

L'ANORÈXIA Què és l'anorèxia nerviosa?

PsicologíaPublicitatNutriciónTrastornos en la alimentación # Perfil d'una persona anorèxicaSolucionsAdolescentsMassa corporalDietética

SaludAlimentaciónTiposMnipulación genéticaBiotecnologíaPlanta trangénicaConsumo

Art Romànic

Art Romànic

Arte medievalArquitectura románica # PelegrinacióSantiago de Compostela

Cuéntame cómo pasó

Cuéntame cómo pasó

PersonajesSeriesTelevisión españolaSociedad española años 70Situaciones cotidianas