Litúrgia i vida La pregària de l`agenda

El Sant Pare visita
els infants malalts
ANY V
쐽
28 DE DESEMBRE DE 2008
쐽
NÚM. 52
RESSÒ DE LA PARAULA
Litúrgia i vida
na de les preocupacions més freqüents entre els qui
se senten responsables de l’Església és la relació que
ha de tenir la celebració litúrgica i la vida dels fidels.
Aquesta preocupació sovint es formula així: «la litúrgia ha de
respondre a les preocupacions vitals de l’assemblea», «el
que importa és la vida que segueix, un cop acabada la celebració», en definitiva «la litúrgia ha de servir a la vida…».
Totes aquestes afirmacions diuen una veritat. Però no tota la veritat: convé explicar abans algunes altres afirmacions
també ben importants.
En primer lloc, que la litúrgia, ella mateixa, és vida, és
vivència, encara que no és el que solem anomenar «vida ordinària». És un moment especial, una mena de parèntesi, viu
i experiencial, que pretén fer-nos compartir quelcom central i
decisiu: el misteri de comunió, que, això sí, dóna fonament
i sentit a la vida. Ben entès que aquesta vida il·luminada, plena de sentit, és tant la quotidiana com l’eterna. És així com
podem dir que «la litúrgia serveix a la vida, és a dir, està en
funció d’ella».
Tanmateix també tindrien raó els qui diguessin que «la litúrgia no és quelcom útil», perquè no es pot fer ser vir per
altra finalitat que no sigui la vivència del misteri. I la vivència
del misteri no es pot instrumentalitzar, no es pot «fer servir» per a assolir un altre objectiu que no sigui ella mateixa.
Quan vaig a un museu, miro un paisatge bonic, celebro un encontre d’amics…, em trobo bé, aprenc, surto esperonat per
fer front als reptes de la vida, desper to els millors sentiments al meu interior, però no puc dir que faig tot això, precisament per sentir-me bé, aprendre o animar-me. Hi ha una
pila d’experiències a la vida que es justifiquen per elles mateixes i que, quan més elevades, menys es poden buscar per
la seva «utilitat»: gaudeixen d’aquell esplèndid do, que anomenem «gratuïtat». Com tot el que per tany a l’experiència
d’amor, la litúrgia és gratuïtat, es viu i basta, no cal cercar-li
altres objectius. Si ho féssim l’adulteraríem, la buidaríem del
seu valor més pregon.
Per això podem dir que:
U
—La litúrgia no és «útil», però és absolutament necessària per a la vida, doncs no podem viure sense la gratuïtat de l’amor i la seva celebració.
—La litúrgia no és una lliçó, però és absolutament necessària per saber qui és el Déu de Jesucrist: experiència
abans que idea, celebració abans que reflexió.
—La litúrgia no és una estona de «passar-ho bé», però ens
cal experimentar el goig de creure i de lloar el Déu que
ens estima.
quest diumenge la litúrgia ens permet de celebrar el
dia de la família i de la vida; de la Sagrada Família i de
la sagrada vida humana, que és concebuda, neix i
creix al seu si. No podem instrumentalitzar la celebració. Però qui celebra la vida, fruit de l’amor, com deixarà de lluitar
contra tota mena de mort, causada per tant desamor?
A
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
◗ Benet XVI durant la visita que ha
fet recentment a l’Hospital infantil
del Bambino Gesù, de Roma. El Sant
Pare s’ha acostat de puntetes a un
dels misteris més difícils de la nostra vida: el sofriment dels infants
greument malalts. Del 13 al 15 del
passat novembre es reuní a Roma el
Pontifici Consell per a la Pastoral de
la Salut, del que és secretari Mons.
Redrado, que durant molts anys treballà a l’Hospital infantil de Sant
Joan de Déu, tan conegut i estimat a
Catalunya. El tema estudiat fou precisament el del sofriment dels infants. «El malalt —va dir el Sant Pare
al rebre els participants—, especialment si és un infant, comprèn especialment el llenguatge de la tendresa i de l ‘amor, expressat per mitjà d’un servei ple d’atencions, pacient i generós».
GLOSSA
La pregària de l’agenda
eia uns mesos que havia ingressat al noviciat de la Companyia de Jesús. Érem als darrers dies de l’any. Un company em
comentà que el dia trenta-u de cada any feia la pregària de l’agenda.
La tarda d’aquest dia es recollia a
la capella, obria l’agenda i davant
del Senyor anava repassant cada
dia i, resseguint els noms, pregava
per cada una de les persones que
hi figuraven, per les circumstàncies
de les seves vides, per les activitats que havia compartit amb elles.
Agafem les nostres agendes:
10.30 hores, metge: «Senyor, estava una mica amoïnada aquell dia.
Les paraules del metge em van ajudar, et demano per ell i per la seva feina. Ajuda’m a acceptar la malaltia». 12.00, Neus: «Ens diguérem
que ens estimàvem. Fa sis mesos.
Feu-nos fidels a aquella promesa
mútua. Que continuem caminant
en el vostre amor». 17.15, director:
«Em cità per comunicar-me que la
reducció de personal m’afectaria.
Es va fer fosc. Foren uns dies de
desconcer t. La pregària m’ajudà.
També els amics i la Lluïsa, sempre al meu costat. Gràcies, Senyor,
per tot». 17.10, reunió tutor: «Va
ser una reunió difícil. Ens va costar
reconèixer que parlàvem poc amb
la nostra filla. A hores d’ara ha millorat la situació. Gràcies, Pare, per
la nostra filla i per la tutora». 18.30,
classe: «Va ser una bona pensada
F
acceptar aquestes classes amb dones nouvingudes. Elles cada vegada es fan entendre millor, avancen
en el seu aprenentatge. Nosaltres
també hem après de la seva senzillesa i del seu agraïment. Gràcies». 16.00, pares: «Estan contents cada vegada que els visitem.
L’avi sembla més desvalgut. S’alegra amb la presència dels néts. La
mare sempre té algun detall per a
ells. Que la seva vellesa sigui viscuda en plenitud, que se sentin estimats i acompanyats». 19.00, reunió confirmació: «Fa sis mesos,
que mantinguin la joia d’aquell dia
i que se sentin moguts per l’Esperit, Senyor. Gràcies per aquests
anys de catequista». 15.00,…
20.30,…
Si no es fa ser vir agenda, la
memòria ens pot ajudar. Comencem per les persones de la família,
pels amics, pels veïns, pels companys de treball, per la parròquia i
per les associacions en què participem, per les activitats que hi desenvolupem, pels esdeveniments
personals de l’any,…
Repassar els noms, donar gràcies, demanar pel que necessiten,
posar les persones i les institucions en mans de Déu. «No em
canso de donar gràcies per vosaltres, i us tinc presents en les meves pregàries.» (Ef 1,16).
Enric Puig Jofra, SJ
«Combatre la pobresa, construir la pau»
◗ El proper dia 1 de gener se celebra la Jornada Mundial de la Pau, promoguda per la Santa Seu i que
aquest any té com a lema «Combatre la pobresa,
construir la pau». Un lema ben adient per a aquests
temps de crisi econòmica i en aquest món, tan globalitzat en molts aspectes, però que no troba els camins
per globalitzar la solidaritat i fer que no hi hagi persones que morin de fam.
Pàgina 2
28 de desembre de 2008
LA SAGRADA FAMÍLIA
◗ Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,1-6;21,1-3)
◗ Lectura del libro del Génesis (Gn 15,1-6;21,1-3)
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abraham en una visió i li digué: «No tinguis por, Abraham: jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran». Abraham li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa haurà
de ser Elièzer de Damasc». Abraham afegí: «No m’heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué:
«No serà pas aquest el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs,
així serà la teva descendència». Abraham cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte
per donar-li una justa recompensa. El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va
complir en ella allò que havia promès. Sara va concebre i va donar un fill a
Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va
posar el nom d’Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.
En aquellos días, Abrán recibió en una visión la palabra del Señor: «No temas, Abrán,
yo soy tu escudo, y tu paga será abundante.» Abrán contestó: «Señor, ¿de qué me sirven tus dones, si soy estéril, y Eliezer de Damasco será el amo de mi casa?» Y añadió:
«No me has dado hijos, y un criado de casa me heredará.» La palabra del Señor le respondió: «No te heredará ése, sino uno salido de tus entrañas.» Y el Señor lo sacó afuera
y le dijo: «Mira al cielo; cuenta las estrellas, si puedes.» Y añadió: «Así será tu descendencia.»
Abrán creyó al Señor, y se le contó en su haber.
El Señor se fijó en Sara, como lo había dicho; el Señor cumplió a Sara
lo que le había prometido. Ella concibió y dio a luz un hijo a Abrán, ya
viejo, en el tiempo que había dicho. Abrán llamó al hijo que le había nacido, que le había dado Sara, Isaac.
◗ Salm responsorial (104)
◗ Salmo responsorial (104)
R. El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l’aliança.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, / feu conèixer entre els pobles
les seves gestes. / Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares, /
feu l’elogi de les seves meravelles. R.
Glorieu-vos del seu nom sagrat, / alegreu-vos els qui busqueu el Senyor. /
Penseu en el Senyor i en el seu poder, / busqueu sempre la seva presència. R.
Recordeu les meravelles que ell obrà, / els seus prodigis i les seves decisions. /
Descendents d’Abraham, el seu servent, / fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l’aliança, / la promesa feta per milers de generacions, /
l’aliança pactada amb Abraham, / el jurament fet a Isahac. R.
R. El Señor es nuestro Dios, se acuerda de su alianza eternamente.
Dad gracias al Señor, invocad su nombre, / dad a conocer sus hazañas a
los pueblos. / Cantadle al son de instrumentos, / hablad de sus maravillas. R.
Glorias de su nombre santo, / que se alegren los que buscan al Señor. /
Recurrid al Señor y a su poder, / buscad continuamente su rostro. R.
Recordad las maravillas que hizo, / sus prodigios, las sentencias de su
boca. / ¡Estirpe de Abrahán, su sier vo; / hijos de Jacob, su elegido! R.
Se acuerda de su alianza eternamente, / de la palabra dada, por mil generaciones; / de la alianza sellada con Abrahán, / del juramento hecho
a Isaac. R.
◗ Lectura de la carta als cristians hebreus (He 11,8.11-12.17-19)
Presentació de l’Infant Jesús al temple.
Pintura de Rembrandt. Museu d’Hamburg
◗ Lectura de la carta a los Hebreos (Hb 11,8.11-12.17-19)
Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n
a la terra que havia de posseir en herència. Sor tí del seu país sense saber on aniria.
Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar
un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho
havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Gràcies
a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el
que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la descendència que
portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per ressuscitar
un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d’aquesta veritat.
Hermanos: Por fe, obedeció Abrahán a la llamada y salió hacia la tierra que iba a recibir en heredad.
Salió sin saber adónde iba. Por fe, también Sara, cuando ya le había pasado la edad,
obtuvo fuerza para fundar un linaje, porque juzgó digno de fe al que se lo prometía.
Y así, de uno solo y, en este aspecto, ya extinguido, nacieron hijos numerosos como las
estrellas del cielo y como la arena incontable de las playas. Por fe, Abrahán, puesto a
prueba, ofreció a Isaac; y era su hijo único lo que ofrecía, el destinatario de la promesa,
del cual le había dicho Dios: «Isaac continuará tu descendencia.» Pero Abrahán pensó que
Dios tiene poder hasta para resucitar muertos. Y así, recobró a Isaac como figura del futuro.
◗ Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)
◗ Lectura del santo evangelio según san Lucas (Lc 2,22-40)
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de
Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei,
que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós,
que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del
Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el
nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços
i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meu ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els
pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la
seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts
caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt
avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores,
als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb
dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a
Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea,
al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat
el seu favor.
Cuando llegó el tiempo de la purificación, según la ley de Moisés, los padres de Jesús
lo llevaron a Jerusalén, para presentarlo al Señor, de acuerdo con lo escrito en la ley
del Señor: «Todo primogénito varón será consagrado al Señor», y para entregar la oblación, como dice la ley del Señor: «un par de tórtolas o dos pichones.»
Vivía entonces en Jerusalén un hombre llamado Simeón, hombre justo y piadoso, que
aguardaba el consuelo de Israel; y el Espíritu Santo moraba en él. Había recibido un oráculo del Espíritu Santo: que no vería la muer te antes de ver al Mesías del Señor.
Impulsado por el Espíritu, fue al templo. Cuando entraban con el niño Jesús sus padres
para cumplir con él lo previsto por la ley, Simeón lo tomó en brazos y bendijo a Dios diciendo: «Ahora, Señor, según tu promesa, puedes dejar a tu siervo irse en paz. Porque
mis ojos han visto a tu Salvador, a quien has presentado ante todos los pueblos: luz para alumbrar a las naciones y gloria de tu pueblo Israel.» Su padre y su madre estaban
admirados por lo que se decía del niño. Simeón los bendijo, diciendo a María, su madre:
«Mira, éste está puesto para que muchos en Israel caigan y se levanten; será como una
bandera discutida: así quedará clara la actitud de muchos corazones. Y a ti, una espada
te traspasará el alma.»
Había también una profetisa, Ana, hija de Fanuel, de la tribu de Aser. Era una mujer muy
anciana; de jovencita había vivido siete años casada, y luego viuda hasta los ochenta y
cuatro; no se apartaba del templo día y noche, sirviendo a Dios con ayunos y oraciones.
Acercándose en aquel momento, daba gracias a Dios y hablaba del niño a todos los que
aguardaban la liberación de Jerusalén.
Y cuando cumplieron todo lo que prescribía la ley del Señor, se volvieron a Galilea, a
su ciudad de Nazaret. El niño iba creciendo y robusteciéndose, y se llenaba de sabiduría; y la gracia de Dios lo acompañaba.
Aquestes lectures són les pròpies de l’any B. Si es vol, la primera lectura, el salm i la segona lectura,
també poden ser les de l’any A (Eclesiàstic 3,3-7.14-17a, Salm 127, Colossencs 3,12-21)
Estas lecturas son las propias del año B. Si parece, la primera lectura, el salmo y la segunda lectura
también pueden ser las del año A (Eclesiástico 3,3-7.14-17a, Salmo 127, Colosenses 3,12-21)
COMENTARI
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Dilluns (litúr gia hores: 1a
setm.): 1Jn 2,3-11 / Sl 95 / Lc
2,22-35.
dimarts: 1Jn 2,1217 / Sl 95 / Lc 2,36-40.
dimecres: 1Jn 2,18-21 / Sl 95 /
Jn 1,1-18. dijous: Nm 6,2227/ Sl 66 / Ga 4,4-7 / Lc 2,1621. divendres: 1Jn 2,22-28 /
Sl 97 / Jn 1,19-28.
dissabte:
1Jn 2,29-3,6 / Sl 97 / Jn 1,2934. diumenge vinent, II després de Nadal (lit. hores: 2a
setm.): Sir 24,1-4.12-16 / Sl 147 /
Ef 1,3-6.15-18 / Jn 1,1-18.
La «nova humanitat»
Q
uan diem que, des de l’evangeli, ens plantegem el sentit i el
lloc de la família cristiana dins
del marc de la societat actual, pluralista i secularitzada, sovint caiem en
dos errors de plantejament: el legalisme i el moralisme.
El legalisme és un error greu perquè
intenta fer passar la idea que és correcte allò que ha aprovat la majoria i ho ha
formulat amb una llei i que, per tant, els
que no hi estan d’acord no són demòcrates. El moralisme es pensa que es
pot imposar una concepció del món a base d’arguments racionals que, fins i tot
en el cas que estiguin ben elaborats, són
rebuts com una imposició des de fora.
La festa de la Sagrada Família va
per un altre camí. És el camí assertiu
que no discuteix de lleis o de normes,
sinó que proposa, no imposa, una manera de viure en família que funciona
en plenitud, que fa feliç i que ofereix
una sor tida no solament als problemes i necessitats de la petita família
concreta, sinó que ofereix una alternativa positiva global a les necessitats
de tota la humanitat. Per això és una
bona nova i, de cap manera, un debat
inútil o un diàleg de sords.
Aquest model solament es pot copsar des de la fe d’Abraham que cregué
en el Senyor i va encetar un camí nou
confiat en Déu, o bé des de la maduresa integral de Simeó i Anna que van
trobar aquesta plenitud de la nova humanitat, perquè la varen buscar amb fe
i confiança, al llarg de tota la seva vida.
El món contemporani espera dels
cristians un testimoni asser tiu i esperançat sobre la joia de viure la família segons l’evangeli. Les actituds
legalistes o moralistes no ajuden a
viure.
Ramon Prat i Pons
28 de desembre de 2008
Pàgina 3
ENTREVISTA
L’ESPERIT DE NADAL
Naixement en terra estrangera
luc ens descriu el naixement de Jesús com esdevingut durant un viatge, en terra estrangera. Lluc és grec
i entén l’encarnació de Jesús, el Crist, a la manera dels
grecs. Per a ell, Jesús és un caminant diví que ha baixat del
cel per caminar amb nosaltres i per recordar-nos constantment el nostre nucli diví. Ens diu que no només som homes
d’aquesta terra, sinó que, alhora, també som homes del cel
que, com Jesús, fem camí fins que hi entrarem definitivament. La imatge del camí ja apareix en el naixement de Jesús. Maria i Josep han de posar-se en camí. Des de Natzaret, la seva pàtria a Galilea, s’han de posar en marxa per tal
d’empadronar-se a Betlem. I allà experimenten el destí dels
forasters en terra estrangera: no hi ha lloc per a ells a l’hostal. Les cases de la gent els són tancades.
El naixement de Jesús en terra estrangera és per a Lluc
una imatge de la nostra condició humana. Vivim aquí, a la
terra, però al capdavall no hi som com a casa. La nostra
pàtria és al cel. Les cases dels homes són massa estretes
L
per a nosaltres. La casa de la nostra ànima és més espaiosa. Déu habita en nosaltres, no és possible encabirlo per força en cap habitacle humà. I allí on Déu habita en
nosaltres, allí hi ha la pàtria. La terra estrangera que Lluc
descriu d’una manera tan dramàtica esdevé, de sobte, el
centre de l’univers. Hi apareixen els àngels, i canta la lloança de la glòria de Déu i el cant de pau que hi haurà a la
terra quan Déu trobi un lloc entre nosaltres. Per Nadal
adornem la casa per expressar que aquest domicili en terra estrangera ha esdevingut la nostra pàtria, ja que Déu
mateix viu enmig nostre, efectivament, perquè ell mateix
vol néixer en nosaltres. I si Déu és entre nosaltres, és llavors que ens podem sentir com a casa, que el cel s’obre
damunt la terra, que el cel i la terra es toquen precisament
allà on som nosaltres.
Anselm Grün
(«Viure l’esperit de Nadal».
Ed. Claret. Barcelona 2003)
ENVIADO AL MUNDO
Más corazón en las manos
n periodista y actor exponía ante las cámaras de BTV: «Por circunstancias
de la vida he debido cambiar, primero, los pañales a mi madre… que los
pañales a mi hijo… que está en camino de nacer».
—Siempre he admirado a los familiares, a los religiosos/as, al personal especializado o voluntario que atiende, limpia, anima —con y por amor— a los
enfermos dependientes…
—Los biógrafos de Camilo de Lelis afirman que una de sus especialidades —en
el trato para con los enfermos— era:
1. Atenderles en la limpieza… y en la higiene personal…
2. Máxima atención, concentración y más corazón…
3. Con una paletita de madera, por él inventada, untada de aceite, liberaba
las placas de la lengua en enfermos con fiebres altas…
4. Pero dicen que lo más grande en san Camilo era: la «pedagogía de las manos». Repetía en cualquier servicio prestado a los enfermos:
—«Quiero ver más corazón… en las manos».
U
J. M. Alimbau
La editorial STJ acaba de publicar la 20.a edición de «Palabras para el silencio» de J.M. Alimbau Argila, con un total de 50.000
ejemplares vendidos. El doctor José M. Forcada Casanovas, médico, sacerdote y periodista, escribe sobre dicha obra: «Hay gente que está incómoda consigo misma porque no valora nada, ni
tan siquiera una sonrisa gratuita, ni una palabra amable.» Este libro enseña lo contrario: la generosidad. Hace pues, higiene mental y, a la vez, higiene en lo más hondo del espíritu.
SANTORAL
28. c Diumenge. La Sagrada Família. Sants
Innocents, mrs. a Betlem i rodalia; santa
Dòmina, vg. i mr.; sant Abel, fill d’Adam i d’Eva.
29. Dilluns. Sant Tomàs Becket (11181170), bisbe de Canterbury i mr.; sant David
(s. XI-X aC), rei de Judà i d’Israel, i profeta,
conqueridor de Sió; sant Tròfim, bisbe.
30. Dimarts. Sant Mansuet, mr.; sant Rainer, bisbe; santa Anísia, mr.; sant Fèlix I,
papa (269-274) i mr.; beat Raül, abat.
31. Dimecres. Sant Silvestre I, papa (romà,
314-335) i mr.; santa Coloma, vg. i mr.; santa Melània la Jove; sant Sabinià, bisbe i mr.
1. c Dijous. Capvuitada de Nadal: santa
Maria, Mare de Déu. Imposició del Nom de
Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel);
Mare de Déu de Begoña; sant Concordi, prev.
i mr.; santa Eufrosina, vg.; sant Almaqui, mr.
2. Divendres. Sant Basili el Gran (330379), bisbe de Cesarea de la Capadòcia, i
sant Gregori Nacianzè (330-390), bisbe de
Constantinoble, doctors de l’Església; Mare de Déu, Auxili dels cristians; commemoració de la vinguda de la mare de Déu a Saragossa; sant Macari, abat; sant Isidor
d’Antioquia, bisbe i mr.; sant Adelard (753826), abat, cosí de Carlemany; santa Emma, vg.
3. Dissabte. Sant Anter, papa (grec, 235236) i mr.; santa Genoveva (s. V), vg., patrona de París; sant Fulgenci, bisbe (agustinià); sant Daniel, mr.; sant Atanasi (o
Tannari), mr; sant Josep-Maria Thomasi,
prev. teatí, cardenal; beat Alan de Solminiac, bisbe; beat Ciríac-Elies de Chavara,
prev. carmelità.
INTENCIONS DEL SANT PARE (gener)
General: Perquè la família sigui, cada cop més, un lloc de formació en la caritat, de creixement personal i de transmissió de la fe.
Missionera: Perquè les diverses confessions cristianes s’esforcin a anunciar la Bona
Nova i a caminar cap a la plena unitat de tots els cristians, per oferir així un testimoni
més creïble de l’Evangeli.
Tesalónica y dos
cartas a los
Tesalonicenses
n busca de otra gran ciudad,
Pablo llegó a
Tesalónica, dejando
para más tarde (o
para sus sucesores)
otras que hubiera
encontrado por el
camino (como Amfípolis y Apolonia) o
Mosaico del
en el interior de la
ábside de la
Basílica de San
tierra macedonia (coPablo Extramuros, mo Berea).
Roma
Tesalónica era
una ciudad aparentemente soberana
(cosa que también gustaba a los romanos), con sus instituciones tradicionales y con una sinagoga bien equipada.
Allí encontraría Pablo gente que supiera
rezar (los Salmos, los Profetas) y que
supiera vivir la moral de los diez mandamientos en un entorno totalmente
contrario.
Sintetizando las enseñanzas del Antiguo Testamento con los recuerdos de
Jesús, enseñó a mucha gente que a Jesús se le sigue con la fe en el Señor Resucitado, con el amor a todos los que
Dios pone en nuestro camino (el «prójimo») y con la mirada llena de esperanza hacia el Señor que va a volver.
A algunos tesalonicenses les dio por
exagerar en este último punto: esperaban al Señor a la vuelta de la esquina y les pareció que los que hubieran
muerto entre tanto iban a perderse el
encuentro.
Pablo se enteró de ello cuando ya se
había ido y les contestó al instante (mucho antes que cualquier otra carta y que
cualquier otra Escritura cristiana). Les
dijo que era fundamental no saber cuándo el Señor volvería y que no había problema con los difuntos, porque Cristo
vendría «sobre las nubes del cielo» y
podría recoger a los que les habían dejado.
Un rápido imitador les comunicó que
la segunda venida era inminente. Pablo
replicó hablando de lo que retenía el
evento y que era importante que Cristo
nos encontrara trabajando cada cual en
lo suyo.
E
Jordi Sánchez Bosch
◗ YVONNE REUNGOAT
Els joves
demanen amor
or Yvonne Reungoat és, des del
proppassat mes d’octubre,
la superiora general de l’Institut
de les Filles de Maria Auxiliadora (FMA),
Salesianes de Don Bosco. Llicenciada
en Història i Geografia per la Universitat
estatal de Lió, i de nacionalitat
francesa, sor Yvonne va ser elegida
durant el XXII Capítol General i trenca
amb 136 anys de superiores generals
italianes. La nova general veu la
situació de l’Institut «amb esperança»,
ja que el carisma salesià s’ha implantat
en 92 nacions del món i n’hi ha moltes
més que desitgen la seva presència.
S
Quin és el carisma de l’Institut?
Es pot sintetitzar com amor de
predilecció per les joves generacions.
Don Bosco, el nostre fundador,
va entendre regenerar la societat a partir
dels joves, sobretot dels més pobres.
Maria Domenica Mazzarello, cofundadora
amb ell, de l’Institut de les FMA,
va donar un rostre femení a aquest
projecte. Els joves de llavors tenien
necessitat d’escoles, col·legis,
oratoris, el pa de cada dia, una
orientació per a la vida… Però, sobretot,
tenien necessitat d’amor. En un temps
assenyalat per l’emergència educativa,
com és l’actual, els joves demanen
també amor, atenció a la seva existència,
espai de protagonisme, un nou estil de
relacions basat sobre la confiança, el
respecte, el diàleg, la corresponsabilitat
en la construcció del bé comú que és
també felicitat personal.
Quina vigència té el sistema preventiu
de Don Bosco?
El sistema expressa aquest amor de
predilecció pels joves, fundat sobre
alguns pilars fonamentals: raó,
religió, amor. No són solament bases
metodològiques, sinó dimensions
humanes i, per tant, irrenunciables,
vàlides en tot temps. La validesa i
l’actualitat del sistema preventiu està
en la capacitat d’interceptar les
necessitats profundes dels joves
i d’oferir respostes que no tenen la
pretensió de ser exhaustives sinó que
orienten a pensar i a moure’s en un
tipus de cultura alternatiu al de tenir,
al de tot immediatament; estimulen a
cultivar grans horitzons de significat.
Com valora la situació de l’Institut,
a nivell mundial?
La valoro amb mirada d’esperança.
La salut és bona. Hi ha un desig renovat
de viure amb radicalitat la consagració
a Déu per als joves; de buscar noves
fronteres en la nostra missió educativa.
Hi ha una gran necessitat de compartir
amb els laics la responsabilitat del
carisma. La salut de l’Institut depèn de
com vivim el sistema preventiu com a
sistema obert, en diàleg amb les
exigències d’avui, sense oblidar la
fonamental: el sistema preventiu és el
sistema de l’amor.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
28 de desembre de 2008
ESGLÉSIA DIOCESANA
AGENDA
◗ CRÒNICA
Conclusió «On ets tu?» i Cadena de
pregària per les vocacions. El passat
29 de novembre es va concloure tot
el seguit d’iniciatives per aprofundir el
significat de la vocació cristiana i per
pregar especialment per les vocacions
de plena donació a Déu. A Esparreguera el bisbe Agustí va conduir un recés
al qual van participar una cinquantena
de persones i va presidir l’eucaristia de
les 19.30 h a la parròquia de Santa
Eulàlia.
10 anys de la Fundació Santa Magdalena-Sastrinyols. En el mes de desembre aquesta entitat de la parròquia de Santa Maria Magdalena d’Esplugues de Llobregat commemora el
seu 10è aniversari. La fundació té per
objectiu la reinserció laboral de persones amb dificultats. Actualment ofereix un servei d’arranjament de costura, botiga de confecció de roba per a
la llar —també amb roba de segona
mà i productes de comerç just—, bugaderia social i àpats a domicili per a
persones amb mobilitat reduïda.
◗ AGENDA
Trobada jubilar
de la vida religiosa a Tarragona. 10 de gener.
La Unió de religiosos de Catalunya organitza
aquesta diada
que s’uneix a la
celebració de l’Any
Jubilar de Sant
Fructuós amb el lema «Testimonis:
avui som nosaltres». Es tracta d’un
pelegrinatge a les arrels cristianes de
la nostra fe a Catalunya, d’una trobada de pregària i de fraternitat, per
compartir inquietuds en un àmbit intercongregacional.
Diumenge de la Sagrada Família. Enguany, el diumenge dedicat litúrgicament
a celebrar la Sagrada Família coincideix
ves, en aquesta iniciativa nascuda al
si dels escolapis i assumida pel Departament de Joventut de la CEE. Del
nostre bisbat hi van participar un grup
de 8 joves. El passat, el present i el
futur de les pastorals juvenils van centrar els tres intensos dies.
Endavant la Casa de l’Església. 15 mesos després de la col·locació i benedicció de la primera pedra de l’edifici del nou bisbat, l’obra va endavant. A hores d’ara, i després d’haver enllestit el nivell semisoterrani, que acull el garatge i els auditoris, s’està aixecant l’estructura metàl·lica de tot l’edifici. Tot això
és possible gràcies a les aportacions de particulars i entitats que col·laboren
en la campanya «Fem Església, fem bisbat». Per a més informació, podeu adreçar-vos al bisbat 936 327 630 - www.bisbatsantfeliu.org.
amb el dia d’avui, 28 de desembre. Per
a posar de relleu aquesta festivitat, en
algunes parròquies es recorden les noces d’argent i d’or dels matrimonis amb
aquestes trajectòries de vida i de fidelitat en l’amor, amb un caràcter d’acció de
gràcies pel bé i el testimoni que això suposa per a les famílies d’avui.
◗ FE D’ERRATES
Full Dominical núm. 48, de 30-112008. Demanem disculpes als lectors
del Full Dominical de Sant Feliu de
Llobregat que, en el darrer número
de novembre, van trobar impreses a la
pàgina 4 les notícies i la carta dominical corresponents a l’arxidiòcesi
de Barcelona. Per mirar de subsanar
l’errada, recollim a continuació les notícies més destacables d’aquella edició, que, d’altra banda, es pot consultar íntegra al fons històric del Full
Dominical a www.bisbatsantfeliu.org.
III Jornades de Formació i Animació
Pastoral. Del 10 al 13 de novembre
va tenir lloc aquest cicle de formació
per a la vicaria del Llobregat. Anteriorment, del 20 al 23 d’octubre ja es
va realitzar a Vilafranca, amb els mateixos ponents. De tota la diòcesi han
assistit a aquestes jornades aproximadament 280 persones, fonamentalment laics i laiques, que han aprofundit
el tema de la celebració el testimoniatge i el compromís.
Fòrum de Pastoral amb Joves. Del 7
al 9 de novembre a Madrid es van reunir unes 2.000 persones de tot l’Estat
relacionades amb pastorals amb jo-
Presentació de comptes del Bisbat
de Sant Feliu de Llobregat. El bisbe
Agustí, el delegat d’Economia, Mn.
Francesc Xavier Escolà, i el delegat de
Patrimoni, Mn. Xavier Armengol, es
van reunir amb els consells d’economia de les parròquies, per tal d’explicar el balanç econòmic del bisbat i
presentar la campanya de Germanor
d’enguany. Va ser el dia 4 de novembre per a la vicaria de Penedès-AnoiaGarraf i el dia 6 per a la del Llobregat.
Ponència del bisbe Agustí a la Facultat de Teologia. El passat dimecres
12 de novembre, el bisbe Agustí fou
convidat a pronunciar una conferència
amb el títol «Una hermenèutica històrico-salvífica de la Paraula de Déu».
Aquesta ponència s’emmarca en el cicle «La 4a hora del dimecres» que organitza la FTC.
Cosmologies actuals i fe cristiana. Ha sortit publicat aquest llibre de Mn. Francesc Nicolau, prevere diocesà, en
la col·lecció Cultura i Pensament,
de l’editorial Claret. Recull els
seus articles publicats a Catalunya
Cristiana en relació a l’origen i l’estructura de l’univers, recollint el que
els experts han dit sobre el tema i afegint-hi aportacions des del punt de vista cristià.
ECO DE LA PALABRA
Liturgia y vida
na de las preocupaciones más frecuentes entre quienes se sienten responsables de la
Iglesia, es la relación que debe tener la celebración litúrgica y la vida de los fieles. Esta preocupación a menudo se formula así: «la liturgia tiene
que responder a las preocupaciones vitales de la
asamblea», «lo que importa es la vida que sigue,
una vez acabada la celebración», en definitiva «la liturgia tiene que servir a la vida…»
Todas estas afirmaciones dicen una verdad. Pero
no toda la verdad: conviene explicar antes algunas
otras afirmaciones también muy importantes.
En primer lugar, que la liturgia, ella misma, es vida, es vivencia, aunque no es lo que solemos llamar
«vida ordinaria». Es un momento especial, una especie de paréntesis, vivo y experiencial, que pretende hacernos compartir algo central y decisivo: el
misterio de comunión, que, eso sí, da fundamento
y sentido a la vida. Bien entendido que esta vida
iluminada, llena de sentido, es tanto la cotidiana, como la eterna. Así es como podemos decir que «la liturgia sirve a la vida, o sea, está en función de ella».
U
Sin embargo, también tendrían razón quienes
dijesen que «la liturgia no es algo útil», porque no
se puede usar para otra finalidad que no sea la vivencia del misterio. Y la vivencia del misterio no
se puede instrumentalizar, no se puede «usar» para alcanzar otro objetivo que no sea ella misma.
Cuando voy a un museo, miro un paisaje bonito,
celebro un encuentro de amigos…, me encuentro
bien, aprendo, salgo estimulado para hacer frente a los retos de la vida, despierto los mejores
sentimientos en mi interior, pero no puedo decir
que hago todo eso, precisamente para sentirme
bien, aprender o animarme. Hay un montón de experiencias en la vida, que se justifican por ellas
mismas y que, cuanto más elevadas, menos se
pueden buscar por su «utilidad»: gozan de aquel
espléndido don, que llamamos «gratuidad». Como
todo cuanto pertenece a la experiencia de amor,
la liturgia es gratuidad, se vive y basta, no es preciso buscarle otros objetivos. Si lo hiciésemos
la adulteraríamos, la vaciaríamos de su valor más
profundo.
Por ello podemos decir que:
—La liturgia no es «útil», pero es absolutamente
necesaria para la vida, pues no podemos vivir
sin la gratuidad del amor y su celebración.
—La liturgia no es una lección, pero es absolutamente necesaria para saber quién es el Dios
de Jesucristo: experiencia antes que idea, celebración antes que reflexión.
—La liturgia no es un rato de «pasarlo bien», pero nos es necesario experimentar el gozo de
creer y de alabar al Dios que nos ama.
Este domingo la liturgia nos permite celebrar el
día de la familia y de la vida; de la Sagrada Familia y
de la sagrada vida humana, que es concebida, nace
y crece en su seno. No podemos instrumentalizar la
celebración. Pero quién celebra la vida, fruto del amor,
¿cómo dejará de luchar contra todo tipo de muerte,
causada por tanto desamor?
† Agustí Cortés Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.