transició vigilia-son

NEUROBIOLOGIA I
REGULACIÓ DEL CICLE
VIGILIA-SON
Dra. Sandra Giménez i Badia. Hospital Sant Pau
Grup Interdisciplinari de Trastorns del Son ,
febrer –abril 2011
EEG, son REM
PER QUÈ ESTUDIEM EL SON?
Estats comportamentals
•
Vigilia
•
Son NREM
•
Son REM
…i perquè dormim?
…1/3 de la vida!
Foto gorila
Funcions del son
•
Funció vital?
•
conservació d’energia
•
termorregulació
•
recuperació dels teixits i creixement
•
sistema inmunitari
•
regulació d’ emocions i regulació psíquica (somnis)
•
maduració neuronal
•
teoria de reprogramació dels components innats
•
consolidació de la memoria i nous aprenentatges
..importància adaptativa
Neurobiologia del son
El son NO és un estat passiu, sinó que constitueix
un estat actiu on es succeeixen nombroses
funcions físiques i mentals, imprescindibles per a
una bona vigília.
Teoria passiva
Teoria activa
(SRAA, Moruzzi i Magoun, 1949)
xarxes neuronals específiques
per a cada estat de vigilància
Sist. promotors de la vigília
SRAA (FR+HP+BP)
via indirecta, talàmica o dorsal : desincronitzacio EEG
via directa, hipotalàmica o ventral: comportament del despertar
cognitiu
ImatgeDespertar
nature 437 2005
Informació sensorial,
somàtica,visceral
Despertar autonòmic i somatomotor
NT del SRAA
(sistema reticular activador ascendent)
Eferencies
Vigilia
NREM
REM
Regulació
vigilancia
++++
+---
----
(LC)
córtex,
tàlem..
Atenció, estímuls
nous,alerta
↑modafinil
↓prazosin
DA
SNC
++++
----
----
recompensa
↑cocain,anfet
↓antipsicòtic t
↓parkinson
↑ SNC
+++
+-
----
V: m.estereotipats
S: permissiu REM
↑5-HT1A, IRSS
↓antipsicòtic,
tàlem
↓córtex
++++
---
+++
processament inf,
atenció i
aprenentatge
↑ nicotina
↓ Alzheimer
↑ ↑ SNC
+++
+---
----
Noves situacions
↓ Anti H1
↑ ↑ SNC,
SRAA
+++
+--
?¿
v motora
transicions v-s
narcolepsia
NA
(vPAG)
5-HT
(RD,RM)
Ach
(LDT-PT,BF)
HA
(TMN)
Hcrt/Ox
(HPL)
transició vigilia-son
transició vigilia-son:
hipotàlem
L’hipotàlem es “l’interruptor” on es regulen les
interaccions recíproques entre els sist. de vigília-son
• HP: “centre de vigília”
• HA: àrea preòptica ventrolateral (VLPO) : ”centre de son”
• (HA reb informació del SCN : control circadià )
SON NREM (s. lenta)
desaferentització tàlem-cortical:
EEG sincronització cortical
estats de son profunds
Regulació vigilia- son :
interacció recíproca
Sistemes de vigilia
Area
Tegmental
Ventral
Dopamina
Hipotàlem Lateral
Nuclis de la
base
Aceticolina
Hipocretinas
Hipotàlem
Posterior
Locus ceruleus
Noradrenalina
Rafe dorsal
f. circadianes i
homeostàtiques
Histamina
adenosina
VLPO
GABA
galanina
Promotors de son
serotonina
Formacio
reticular
Glutamat
Tecmentum
pontinum
acetilcolina
Hcrt
Son REM
Regulació son REM
Regulació son REM
REGULACIONS
CIRCADIANES
VLPO(Hipotàlem anterior)
GABA
galanina
REGULACIONS
HUMORALS
Hipotàlem Posterior
HA
Hipotàlem lateral
Hcrt/MCH
vPAG
TLD
GABA
Glicina
LC-DRN
NA
5-HT
REM-OFF
esf era ponto–bulbar
Lcα
GABA glutamat
LDT-PPT
Ach
REM-ON
Desincronització cortical
Fenòmens fàsics son REM
ATONIA MUSCULAR:
N. Magnocel.lular bulbar
Peri-LC
GLU
Interneurona inhibidora
múscul
motoneurona
Ach
GLY
ACTIVITAT FÀSICA: Ondes cerebrals Ponto-Geniculo-Occipitals (PGO)
Originades tegmentum pontine (LDTP)
n. talàmic geniculat
córtex occipital
Aquesta ona fàsica es transmet al mateix temps cap als n. oculomotors i altres
sistemes sensorials del córtex cerebral.
Regulació cicle vigilia-son
MODEL A DOS
PROCESSOS
COMPONENT
HOMEOSTÀTIC
COMPONENT
CIRCADIÀ
SCN
HIPOTÀLEM ANTERIOR
FACTORES ENDÒGENS
FACTORS EXÒGENS
I. Regulació circadiana
VLPO
(infor. cir, homs i endògena)
(RGCs)
Sueño
Termorregulacion
melanopsina
Ciclos endocrinos
(Neuroendocrinologia del son)
II. Regulació
homeostàtica
III.Regulació cvs-vigilancia
Control succesió de vigilia- son
Variacions en la Vigilancia
Modelo a DOS PROCESOS”
1982: Bobérly
Factors
socials
MODEL DE PROCESSOS OPOSATS
ICSD
C’est là un bien grand mystère...