1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page1 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page2 2 INDEX orient-occident ii · Hommage à la Syrie Programme musical, détails et interprètes. FRANÇAIS orient·occident ii - Hommage au peuple syrien – Jordi Savall chronologie de la Syrie – Sergi Grau & Manuel Forcano La Syrie, une grandiose théâtre historique – Margarida castells criballés Syrie : Le présent face à l’histoire – nathalie Galesne La Syrie – charles Glass ENGLISH orient·occident ii - Homage to the Syrian people – Jordi Savall chronology of Syria – Sergi Grau & Manuel Forcano History played out on the grand stage of Syria – Margarida castells criballés Syria: the present versus history – nathalie Galesne Syria – charles Glass CASTELLANO oriente·occidente ii - Homenage al pueblo sirio – Jordi Savall cronología de Siria – Sergi Grau & Manuel Forcano Siria, un gran escenario histórico – Margarida castells criballés Siria: el presente frente a la historia – nathalie Galesne Siria – charles Glass p. 6 p. p. p. p. p. 12 16 35 43 55 p. 64 p. 68 p. 86 p. 95 p. 106 p. 114 p. 118 p. 137 p. 146 p. 156 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page3 CATALÀ orient·occident ii - Homenatge al poble sirià – Jordi Savall cronologia de Síria – Sergi Grau & Manuel Forcano Síria, un gran escenari històric – Margarida castells criballés Síria: el present davant la història – nathalie Galesne Síria – charles Glass DEUTSCH Morgenland·Abendland ii - ehrenbezeugung an das syrische Volk – Jordi Savall chronologie Syriens – Sergi Grau & Manuel Forcano Syrien, ein großer historischer Schauplatz – Margarida castells criballés Syrien: die Gegenwart gegenüber der Geschichte – nathalie Galesne Syrien – charles Glass ITALIANO oriente·occidente ii - omaggio al popolo siriano – Jordi Savall chronologia della Siria – Sergi Grau & Manuel Forcano Siria, un grande scenario storico – Margarida castells criballés Siria: il presente di fronte alla storia – nathalie Galesne Siria – charles Glass p. 365 p. 361 p. 343 p. 335 p. 325 textes chantés · Sung texts catalogue Alia Vox 3 p. 166 p. 170 p. 188 p. 197 p. 207 p. 216 p. 220 p. 239 p. 250 p. 262 p. 270 p. 274 p. 292 p. 301 p. 312 p. 368 p. 402 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page4 Musiciens Syriens de l’Histoire Naturelle d’Alep, publié par Patrick Russel, 1794 (gravure). © The Stapleton Collection / The Bridgeman Art Library 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page5 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page6 6 ORIENT-OCCIDENT II orient-occident ii · Hommage à la Syrie Hommage à la Syrie 1. Aḥla Zahra 2’38 2. Samai maqam Bayati (Syrie) 4’21 3. Creire m’en fach 2’09 Ô Aube Ya fajr (Syrie) 4’11 4. 5. oumeima Khalil chant Moslem rahal, dimitri Psonis, Waed Bouhassoun, Hakan Güngör Pedro estevan & Hamam Khairy percussion Moslem rahal ney, Jordi Savall vielle, Waed Bouhassoun oud, dimitri Psonis, Pedro estevan, driss el Maloumi, Wahab Badarne Pierre Hamon frestel (flûte de pan médievale) Waed Bouhassoun chant, Moslem rahal, dimitri Psonis, driss el Maloumi, Wahab Badarne, Pedro estevan Shaouia (Syrie) Moslem rahal, Pedro estevan **** 3’28 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page7 7 6. Improvisation Oud 3’30 7. Mawal Sap’awi, ‘Ala Al-‘Aqiqa, Beiny wa Beinak 7’52 8. istampitta : Isabella (italie mss. trecento - anonyme) 4’16 9. Ce Brun Hal asmar (Syrie) 4’10 driss el Maloumi Hamam Khairy, oumeima Khalil & Waed Bouhassoun chant Waed Bouhassoun oud, dimitri Psonis, Moslem rahal, Pedro estevan, Hakan Güngör Pierre Hamon flûte, Michaël Grébil ceterina, Pedro estevan percussion Waed Bouhassoun chant dimitri Psonis, Moslem rahal, Pedro estevan, driss el Maloumi, Wahab Badarne **** 10. Trotto 11. Ya Mariam el bekr (Syrie) 3’49 12. Ghazal 3’57 Jordi Savall, dimitri Psonis, Hakan Güngör, Michaël Grébil, Pedro estevan, Pierre Hamon oumeima Khalil chant Waed Bouhassoun, dimitri Psonis, Moslem rahal, Hakan Güngör Moslem rahal, Hakan Güngör, Pedro estevan & Hamam Khairy percussion 3’35 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page8 8 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 13. Angoisse Qalaq (Syrie) 4’38 14. **** Cantiga 41: Virgen, madre de nostro Sennor 3’44 15. Hija mia - Et dodim kala (israël) 9’00 16. Una pastora (espagne, Mélodie Séfarade. i. Levy, vol. i n. 28) 4’34 17. À Damas (Syrie) 5’08 18. Improvisation Ney · Départ 3’23 Waed Bouhassoun chant Hakan Güngör, Moslem rahal Jordi Savall rebec, Pedro estevan percussion Lior elmaleh chant Moslem rahal, Yair dalal, dimitri Psonis santur, Jordi Savall vielle erez Shmuel Mounk & Pedro estevan percussions Hakan Güngör, Michaël Grébil, dimitri Psonis, Jordi Savall, Pierre Hamon Waed Bouhassoun, dimitri Psonis, Moslem rahal, driss el Maloumi, Wahab Badarne Moslem rahal enregistrements réalisés à la collégiale de cardona (catalogne) le 18 février et les 6, 8 et 9 mai 2013 par Manuel Mohino Montage et Masterisation SACD : Manuel Mohino organisation et suivi des contacts avec les participants aux enregistrements: toni Figueras 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page9 Waed Bouhassoun oud, chant Lior Elmaleh chant Hamam Khairy chant, riq & sonaja Oumeima Khalil chant Moslem Rahal ney Pierre Hamon flûtes, ney & flûte de pan Driss El Maloumi oud Yair Dalal oud Jordi Savall vielle & rebab Wahab Badarne qanun Hakan Güngör qanun Dimitri Psonis oud, santur & saz Michaël Grébil cistre Pedro Estevan, Erez Shmuel Mounk def, darbukas & riq idée et conception du programme : Jordi Savall Versions musicales des pièces 10, 14 et 16 : Jordi Savall Sélection des musiques syriennes : W. Bouhassoun, H. Khairy, o. Khalil, M. rahal La Fundació centre internacional de Música Antiga reçoit le soutien du departement de la culture de la Generalitat de catalunya, de l’institut ramon Llull et du programme « culture » de l’Union européenne. réalisation Éditoriale : Agnès Prunés design : eduardo néstor Gómez-Scarantino Au recto : Maqamat 43 : Abû zayd et al-hârith arrivant dans un village. Miniature Arabe du 13e siècle, Bibliothèque national de France, Paris. © Album / dea Picture Library 9 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page10 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page11 W. Badarne, M. Rahal, W. Bouhassoun, D. Psonis, D. El Maloumi, J. Savall, P. Estevan pendant l’enregistrament à la Collegiale de Cardona, Catalogne. Photo : Toni Peñarroya L’ensemble de musicens avec Jordi Savall pendant l’enregistrement dans la Collégiale de Cardona (Catalogne). 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page12 12 orient-occident ii · Hommage à la Syrie orient-occident ii Hommage au peuple syrien Musiques solidaires et textes contre l’oubli L’un des plus tragiques défauts de l’être humain est sa grande capacité d’amnésie, et comme nous le rappelle Milan Kundera dans son Livre du rire et de l’oubli : « L’assassinat d’Allende éclipsa rapidement le souvenir de l’invasion russe de la Bohême, la tuerie sanglante du Bangladesh fit oublier Allende, la guerre du désert du Sinaï fit taire les pleurs du Bangladesh, la tuerie du cambodge fit négliger le Sinaï et cetera, et cetera, et cetera, jusqu’à l’oubli complet de tout par tous ». A la recherche d’un antidote spirituel à l’amnésie, notre premier recueil de musiques consacré au dialogue entre orient et occident commença à prendre forme à la fin de l’année 2001 contre le dramatique et grandissant conflit de civilisations qu’avait créé à cette époque la Guerre d’Afghanistan, commencée le 7 octobre 2001. nous avons alors imaginé et organisé le premier projet des Musiques pour la Paix, basé sur un « dialogue possible » entre orient et occident, en invitant des musiciens d’Afghanistan et Ken Zuckerman des etats Unis d’Amérique à participer à un concert le 10 janvier 2002 à la Basilique de Santa Maria del Mar de Barcelone. il s’agissait d’un concert de la nouvelle année dédié à toutes les victimes des conflits dans le monde et qui avait pour titre Musiques pour la Paix · Musiques Anciennes et Musiques du Monde, interprétées par les musiciens de l’ensemble Kaboul d’Afghanistan, driss el Maloumi du Maroc 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page13 FrAnÇAiS 13 et Yair dalal d’israël, ainsi que les solistes vocaux et instrumentaux de La capella reial de catalunya et d’Hespèrion XXi. il convient aussi de se rappeler qu’il y a tout juste 22 ans, commença une autre terrible guerre, proche de nous, avec le siège cruel de la ville de Sarajevo où plus de 12.000 personnes sont mortes et près de 50.000 ont été gravement blessées par les troupes serbes. L’europe d’alors et le monde en général avaient répondu par un silence absolu et une décision, plus que discutable, de non intervention dans le conflit, ce qui eut pour conséquence de prolonger de quatre ans ce siège féroce de la capitale bosniaque (1992 – 1996). L’intervention internationale n’arriva qu’en 1995 et durant ce temps, 20 millions de kilogrammes de projectiles et de mitraille avaient déjà défiguré à jamais la géographie physique et humaine de cette ville. Avec l’actuel conflit dramatique en Syrie, le monde assiste de nouveau, paralysé et totalement impuissant, à une guerre chaque fois plus sectaire et hors de contrôle qui, subissant une constante escalade de massacres d’innocents, prend chaque jour une insupportable magnitude. il y a peu (le 21 août dernier), des milliers de femmes et d’enfants (plus de 1.300 morts selon les sources de l’opposition au régime de Bachar el-Assad) sont morts empoisonnés aux gaz toxiques. Aujourd’hui, plus de 100.000 personnes sont mortes dans ce conflit, d’après le Secrétaire Général des nations Unies, plus de 6 millions d’enfants sont affectés par d’immenses souffrances, 3,1 millions de jeunes touchés par le conflit, quatre millions de personnes déplacées dans le pays et deux millions de réfugiés dans les pays voisins. Aujourd’hui tous sont indignés mais les paroles d’indignation ne suffisent pas. Les responsabilités doivent être pointées du doigt et le monde civilisé doit exiger la fin immédiate de toutes les actions violentes contre les populations civiles. nelson Mandela nous rappelle ceci: « être libre n’est pas seulement se défaire de ses propres chaînes, mais aussi vivre de façon à respecter et améliorer la liberté des autres ». ce deuxième projet orientoccident naît principalement de la volonté solidaire de renforcer la prise de conscience des conséquences 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page14 14 orient-occident ii · Hommage à la Syrie dramatiques de ce conflit et de la terrible guerre de répression dont souffre le peuple de Syrie, en partageant une expérience musicale avec des musiciens syriens et en ouvrant pour une meilleure connaissance de l’histoire d’une des plus anciennes civilisations du monde. cette idée s’est concrétisée à l’occasion d’un concert de noël fin 2012, à Barcelone, intitulé Judicii Signum, où nous avions invité deux merveilleux musiciens de ce pays : la chanteuse et interprète du oud Waed Bouhassoun et le flûtiste (ney) Moslem rahal. Après cette exceptionnelle expérience, nous avons décidé de renouveler cette collaboration lors de différents projets en relation avec le dialogue inter-culturel et tout spécialement lors du concert Pro Pacem, célébré le 20 avril 2013 à Barcelone, où nous avons présenté le programme édité dans le livre disque ProPacem : Textes, art et musiques pour la Paix, avec la participation d’Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar et des musiciens de tout le pourtour méditerranéen. Finalement, après des mois de préparation et de collaboration lors de différents concerts, avec des musiciens de Syrie, de Grèce, d’israël, du Liban, du Maroc, de turquie et ceux d’Hespèrion XXi, nous avons décidé d’enregistrer et d’éditer ce stimulant nouveau dialogue entre musiciens orientaux et occidentaux avec des instruments et des musiques de l’ancienne Hespèria chrétienne et juive, avec des istampitte de l’italie médiévale, ainsi que des chansons, improvisations et danses de Syrie. cet ORIENT-OCCIDENT II se veut être un fervent Hommage au peuple syrien et être de nouveau un antidote sensible à l’amnésie qui nous déshumanise tant. des musiques apparemment éloignées dans le temps et l’espace, des musiques souvent oubliées sous diverses couches de modernisme ou dévalorisées du fait de leurs origines incertaines sont les protagonistes de cet enregistrement : des danses, des prières, des chansons et des plaintes d’une rare beauté et d’une intense émotion qui, par leur légèreté, nous libèrent de lourdes racines et d’évitables solitudes. ce sont des mélodies et des rythmes qui naissent des improvisations du ney oriental et de nos flûtes médiévales, des chants fascinants d’un islam mystérieux et évocateur, des caresses du rébab et de la fermeté de la lyre italienne, des pulsations et des battues des ouds du Maroc, d’istanbul et d’israël, des brillants pointillés du santur d’iran et du kanun de turquie, tous emportés et toujours entourés par les battements vitaux et 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page15 FrAnÇAiS 15 magiques des indispensables percussions ancestrales. Ainsi s’instaure un véritable dialogue inter-culturel et spirituel, porteur de paix et d’espérance, respectueux des identités musicales de « l’autre » et de sa propre culture, un dialogue libre et très éloigné de tout fanatisme, de tous les fanatismes qui toujours naissent de l’ignorance et des convictions absolues. or la force d’une idée ne se développe pas seulement avec des convictions mais surtout grâce au doute dont Graham Greene nous rappelle qu’ « il est essentiel à la foi », ou comme le dit Lesley Hazleton « si tu abolis les doutes, tu n’auras que des convictions pures, ces sources de l’arrogance de tous les fondamentalismes ». Ainsi que l’affirme Amin Maalouf : « Pour redonner à notre humanité déboussolée quelques signes d’espoir, il faut aller bien au-delà d’un dialogue des cultures et des croyances, vers un dialogue des âmes. telle est, en ce début du XXie siècle, la mission irremplaçable de l’art ». Grâce au langage de la musique, ce dialogue des âmes entre musiques d’origines si différentes, venant de cultures si diverses, il apparaît évident qu’il est possible, au-delà des différences religieuses et culturelles, de reconstruire des ponts entre les esprits et les consciences, quand bien même auraient-ils été détruits par tant de siècles de tragédies, d’injustice et de fanatisme. JORDI SAVALL dublin, 25 août 2013 traduction : Klangland 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page16 16 orient-occident ii · Hommage à la Syrie chronologie de la Syrie 5000 ans d’histoire et d’écriture Haute Antiquité 9000 - 333 Avant l’ère commune (Aec) 9000-6300 AEC Bourgade de damas sur les rives du fleuve Barrada, dans l’oasis de Guttah. 2900-2500 AEC Fondation des anciennes cités-états de Mari, sur la rive de l’euphrate, et d’ebla, au nord-ouest de la plaine syrienne. 2300 AEC 2250 AEC 2100 AEC Apogée d’ebla, avec ses rois et ses bibliothèques comprenant plus de 20.000 tablettes cunéiformes en sumérien et en langue éblaïte. Seigneur du Ciel et de la Terre La Terre n’était pas, tu l’as créée La lumière du jour n’était pas, tu l’as créée Le matin n’était pas, tu l’as créé Tu n’avais pas (encore) fait exister la lumière du matin. Hymne à la création éblaïte (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259 Mari et ebla sont détruites par des soldats mésopotamiens de l’empire accadien. Arrivée des peuples amorrites, nomades du désert. ebla i Mari sont reconstruites. dynasties amorrites. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page17 FrAnÇAiS 17 1759 AEC Hammurabi de Babylone trahit le roi Zimri-Lim de Mari et rase la ville. 1550 AEC Les Hittites et les egyptiens de l’empire nouveau se répartissent les zones d’influence et contrôlent la Syrie. 1650 AEC deuxième destruction d’ebla par les Hittites venus d’Anatolie. 1400-1365 AEC Apogée de la cité-état d’Ugarit, sur la côte nord-ouest de la Syrie. développement du premier alphabet écrit. 1286 AEC Quel ennemi est parti à Baal Contraire à l’aurige des nuages ? N’ai-je pas vaincu l’aimé de ilu, Yammu ? N’en ai-je pas fini avec naharu, le grand Dieu ? J’ai fait taire tunnanu, fermé sa bouche, J’ai écrasé le serpent venimeux, Le tyran aux sept têtes. dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43 Bataille de Qadesh entre les Hittites et les egyptiens de ramsès ii pour le contrôle définitif de la Syrie. ni vainqueurs, ni vaincus. 1200-1150 AEC des peuples venant de la Mer envahissent la Syrie. destruction d’Ugarit. etablissement des Araméens en Syrie. Dirige donc ton visage Vers la montagne Kankaniyu, Grimpe la montagne sur les mains Gagne la cime sur tes paumes, Puis descend vers la demeure de réclusion sous « terre » 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page18 18 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Pense que tu es de ceux qui vont à « l’abîme » Ainsi les Dieux sauront que tu es mort. dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V 14a-17a 890-842 AEC Le royaume araméen de damas subit l’expansion d’israël vers le nord. 853 AEC Bataille de Qarqar. L’empire assyrien bat les royaumes araméens de Syrie. 732 AEC 605-539 AEC 539 AEC Les Araméens de Damas vinrent au secours d’Hadadezer, roi de Soba mais David tua vingt mille de ses hommes. Puis David mit des gouverneurs au dessus des Araméens de Damas, qui lui restèrent soumis en tant que vassaux tributaires. 2 Sm 8:5-6 Les Assyriens font la conquête de damas. Fin des royaumes araméens en Syrie. Car avant que l’enfant ne sache dire « père » et « mère », le roi de l’Assyrie se rendra maître des richesses de Damas et du butin de Samaria. Ysaïe 8,4 nabuchodonosor de Babylone est vainqueur des Assyriens et s’empare de leurs possessions en Syrie, en Palestine et en egypte. cyrus le Grand de Perse occupe Babylone et s’empare des territoires de son empire, y compris la Syrie. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page19 Âge hellénistique, romain et byzantin FrAnÇAiS 19 333 Aec - 622 ec 333 AEC Bataille d’issos en Syrie : Alexandre le Grand bat darius iii de Perse. 198 AEC Antiochos iii le Grand s’empare des territoires de Palestine des mains des Ptolémées d’egypte. 323 AEC 164-138 AEC 64 AEC 43-36 AEC 36 EC 66 70 105 Mort d’Alexandre le Grand. division de l’empire Hellène entre les diadoques : la Syrie est aux mains de Séleucos i nicator. Antioche, capitale de l’empire séleucide. Guerre civile entre princes séleucides de Syrie pour le contrôle de l’empire. invasion romaine de la Syrie par le général Pompée. Annexion de la Syrie à l’empire romain. Marc Antoine, amant de cléopâtre, est gouverneur de la Syrie. Saul de tarse se convertit au christianisme à damas et entreprend sa tâche d’évangéliste sous le nom de Paul. révolte de la Judée contre l’occupation romaine d’israël. L’empereur néron nomme le général Vespasien pour la réprimer. Les troupes romaines reconquièrent depuis la Syrie le territoire rebelle de Judée et détruisent Jérusalem. L’empereur trajan annexe à l’empire romain la partie haute du cours de l’euphrate comprenant la ville de doura europos. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page20 20 117 119 161-180 187 193 212 orient-occident ii · Hommage à la Syrie L’empereur Hadrien repousse les frontières de l’empire romain jusqu’à l’euphrate. damas entre dans la catégorie des métropoles. Hadrien visite la ville caravanière de Palmyre et la rebaptise Palmira Hadriana. Marc Aurèle empereur fait édifier la célèbre colonne de la cité d’Apamea. Le temps de la vie humaine, un point ; sa substance, fluide ; sa sensation, trouble ; la composition de l’ensemble du corps, facilement corruptible ; son âme, une toupie; sa fortune, difficile à prévoir ; sa renommée, indéchiffrable. En peu de mots: tout ce qui appartient au corps: une rivière ; songe et vapeur : le propre de l’âme ; la vie : guerre, et séjours en terre étrangère ; la renommée posthume : l’oubli. Qui peut nous faire compagnie ? Uniquement et exclusivement la philosophie. Marc Aurèle, Méditations ii, 17 Le général Septime Sévère se marie avec Julia domna, fille du grand Prêtre du Soleil d’emessa, aujourd’hui Homs. Septime Sévère est proclamé empereur par les troupes syriennes. début de la dynastie syrienne sur le trône romain. La ville de Palmyre est déclarée colonie romaine. 218-222 Marc Antoine Heliogabale, nommé empereur de rome par les troupes syriennes. 256 La ville de doura europos, sur l’euphrate, tombe aux mains des Perses sassanides. 244-249 Philippe l’Arabe, né dans la ville de Shahba, au sud-est de damas, est proclamé empereur de rome. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page21 FrAnÇAiS 21 260 L’empereur Valérien est capturé par les Sassanides et assassiné à emessa. 273 L’empereur Lucius domitius Aurélien reconquiert Palmyre et capture la reine Zénobie. 361-363 L’empereur Julien l’Apostat s’installe à Antioche pour envahir la Perse. il fait fermer les églises chrétiennes et écrit la satire Misopogon dans laquelle il traite d’efféminés les habitants car ils se rasent chaque jour. 268-272 326 389-459 Zénobie, épouse du chef odenat de Palmyre, devient à son décès reine souveraine de l’oasis de Palmyre et rend indépendantes de rome les provinces orientales. Hélène, la mère de l’empereur constantin, voyage en Syrie et en Palestine et y établit les lieux saints du christianisme. Qu’on me dise donc pour quelle raison les Celtes et les Germains sont si valeureux, les Grecs et les Romains sont généralement politiques et humanitaires, et en même temps fermes et belliqueux, les Egyptiens sont plus intelligents et ingénieux tandis que les Syriens sont inhabiles à la guerre et efféminés et en même temps, intelligents, exaltés, vains et bons pour apprendre. Julien l’Apostat Contre les Galiléens. Vie d’ermite du moine Siméon le Stylite sur une colonne au nord d’Alep, autour de laquelle sera érigée une basilique et une ville qui feront l’objet de pèlerinages. Dans l’espace d’une mandra, ou cercle de pierres autour duquel, il s’était attaché lui-même avec une chaîne lourde, Simon monta sur une colonne qui s’éleva à neuf, puis soixante pieds au dessus du sol. Dans cette ultime et unique situation, l’anachorète syrien résista à la chaleur de trente étés et au froid de trente hivers. L’habitude et l’exercice furent instructifs pour le maintenir dans cette difficile situation sans peur ni vertige et lui permettant d’y prendre successivement différentes postures de dévotion. edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794 Jord © Ton 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page22 22 573 611-614 622 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Le roi perse cosroës ii met à sac Apamea, Antioche et le nord de la Syrie. cosroës ii est vainqueur de l’empereur byzantin Heracli et s’empare de la Syrie et de damas. contre-offensive byzantine d’Heracli, qui récupère la Syrie et le nord de la Mésopotamie. Époque arabe 635-638 640-641 656 661-681 705 750 635 - 1260 Le calife Umar fait la conquête de damas des mains des Byzantins. A la bataille de Banias en 636, les musulmans battent les Byzantins et s’emparent de toute la Syrie jusqu’à Alep. Moawiya, gouverneur arabe de la Syrie. Moawiya refuse l’allégeance au calife Alí. Guerre civile arabe qui se termine par la mort du calife. Moawiya est proclamé calife et fonde la dynastie des ommeyyades. damas devient la capitale de l’empire arabe. Le calife ommeyyade Al-Walid i construit la grande mosquée de damas. A partir de 715, ce même calife fait construire la grande mosquée d’Alep. changement du pouvoir de l’empire arabe avec la fondation de la dynastie des Abbassides. déplacement du pouvoir politique de damas à Bagdad. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page23 813 944-1003 978-1076 996-1021 1058 1071 FrAnÇAiS 23 révolte de damas et de la Syrie contre la dynastie des Abbassides de Bagdad. La désaffection à l’égard du calife favorise l’extension du schisme à la Syrie. dynastie locale des Hamdanides à Alep, des princes mécènes, tout particulièrement Saïf ad-dawla, protecteur du poète Al-Mutanabbi. Ici est mon coeur, il est à toi, pour me détruire. Diminue ma souffrance ou augmente la. Bienvenue soit ma faiblesse, mon héroïsme. Me voici attrapé par une chevelure et par le cou. Al-Mutanabbi La dynastie des califes fâtimites du caire contrôle le sud de la Syrie, tandis que les Byzantins récupèrent les territoires du nord. Le calife fâtimite al-Hakim du caire disparaît mystérieusement et ses successeurs, qui le pensent être un envoyé de dieu, s’enfuient en Syrie et fondent la religion des druzes. Les turcs seldjoukides s’emparent des territoires du nord de la Syrie. Mort du poète Abou Alla al-Maarri de Syrie, un rationaliste en avance pour son temps. Les musulmans, trompés ; les chrétiens, déviés ; les juifs, perplexes ; les zoroastriens, égarés. Les hommes dans le monde sont de deux sortes : les intelligents sans religion et les religieux sans intelligence. Abou Alla al-Maari Bataille de Manzikert: les Seldjoukides battent les Byzantins et contrôlent toute la Syrie. Panique en europe avec l’avancée des tribus turques. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page24 24 1095 1098 1119 1128-1146 1130 1146-1174 1176-1260 1187-1188 1193 1244 1258 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Urbain ii proclame la Première croisade pour récupérer les lieux saints et arrêter l’avancée des turcs seldjoukides vers l’occident. Les soldats croisés prennent Urfa (edessa), Antioche et avancent vers la Syrie. Massacre des croates au village de Maarret al-numan. Bataille d’Ager Sanguinis : les Seldjoukides d’Alep sont vainqueurs des forces croisées à Sarmada. dynastie de Zengi Atabeg d’Alep. Les croisés attaquent damas. L’importance d’Alep est considérable, de tous temps dans les mémoires et toujours très prisée des rois. Son prestige marque les esprits. Elle a causé combien de guerres ! combien d’épées sont sorties du fourreau pour elle ! ibn Yubair, Rilha Les adeptes ismaélites de la secte des Assassins se retirent dans les montagnes côtières de Syrie. dynastie de nûr ad-dîn d’Alep. Gouvernance de Saladin qui, depuis la Syrie, unifie les territoires arabes jusqu’à l’egypte et Bagdad. Bataille d’Hattin : Saladin défait les forces des croisés en Galilée, récupère des positions sur les côtes de Syrie et fait la conquête de Jérusalem. Mort de Saladin. il est enterré en un Panthéon à côté de la Grande Mosquée de damas. Son empire est fragmenté. des tribus turques envahissent la Syrie jusqu’à Jérusalem. Les Mongols de Houlagu saccagent et détruisent Bagdad. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page25 Époque des Mamelouks 1260 1260-1277 1291 1300-1303 1302 FrAnÇAiS 25 1260 - 1516 Bataille d’Ain Jalud : les Mamelouks d’egypte mettent les Mongols en déroute et s’emparent de la Syrie. Le sultan mamelouk Baibars d’egypte, fait la conquête d’Antioche et de la grande forteresse du Krak des chevaliers. Les Mamelouks expulsent les croisés de terre Sainte: chute de Saint Jean d’Acre. nouvelle invasion mongole. occupation de damas. La dernière possession des croisés en Syrie, l’île d’Arwad, tombe aux mains des Musulmans. 1326 Le célèbre voyageur ibn Battuta de tanger arrive à damas et visite la Syrie. 1400 tamerlan fait la conquête d’Alep et commence le siège de damas. L’année suivante, il brûle la ville. 1418 Damas, sans aucun doute, surpasse toutes les villes en beauté et les gagne en élégance ; toute description, aussi longue soit-elle, est trop courte face à ce bien de Dieu. ibn Battuta, Voyages Le poète mystique turc Seyid imadeddin nesimi meurt à Alep. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page26 26 1516 1767 1831 1833 1833 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Époque ottomane 1516 - 1918 Le Sultan Selim i intègre damas dans l’empire ottoman après avoir vaincu les Mamelouks et éliminé ainsi la domination égyptienne. La ville devient la capitale de la province et englobe tous les territoires du Levant méditerranéen. Le chef des Mamelouks Ali Bey Al-Kabir fait la conquête de la Syrie contre les ottomans puis est proclamé sultan. Guerre egypto-ottomane. Le Khédive Mohammed Ali d’egypte fait la conquête de la Palestine, de la Syrie et de l’Arabie qu’il soustrait au sultan ottoman Mahmud ii et il étend ses domaines vers istanbul. Alphonse de Lamartine (1790-1869) arrive à damas et écrit ses impressions dans son journal de voyage : Damas est un pays sans rapports avec l’Europe ; il a tout compris aux moyens de cartes géographiques et de quelques grands faits historiques et politiques qui ont retenti jusque-là, et que son génie naturel et méditatif a interprétés avec une merveilleuse sagacité. Là, se préparent, presque en silence, les fréquentes révolutions qui ensanglantent cette capitale. La fermentation muette couve longtemps, puis éclate au moment inattendu. Le peuple court aux armes sous la conduite d’un parti quelconque, commandé par un des agas, et le gouvernement passe, pour quelque temps, dans les mains du vainqueur. Les vaincus sont mis à mort, ou s’enfuient dans les déserts de Balbek et de Palmyre, où les tribus indépendantes leur donnent asile. Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient, 1835 Signature de l’accord d’Hünkâr-Skelesi entre l’empire ottoman et la russie pour freiner l’expansion de Mohammed Ali qui a repris la Syrie et l’Arabie à l’empire ottoman. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page27 FrAnÇAiS 1850 Gustave Flaubert et Maxime du camp arrivent par bateau jusqu’aux côtes syriennes. 1883 Mort de l’émir, poète, écrivain et philosophe Abd el-Kader à damas. 1860 1916 1918 27 des différents surgissent entre la communauté druze encouragée par les autorités turques et les catholiques Maronites. des massacres se produisent en Syrie jusqu’à l’arrivée des troupes françaises pour rétablir l’ordre dans la province ottomane et séparer le Mont Liban des gouvernements ottomans de Beyrouth et de damas. Accords de Sykes-Picot entre la France et l’Angleterre qui se répartissent les territoires du Proche orient: l’Angleterre s’attribue la tutelle sur la Palestine, la Jordanie et l’iraq, tandis que la France s’empare de la Syrie et du Liban. Le lieutenant-colonel thomas edward Lawrence (connu comme Lawrence d’Arabie) participe à la libération de damas des mains de l’empire ottoman. il participe également au registre archéologique du nord de damas. Nous avons, j’espère changé l’histoire au Proche Orient. Je me demande comment les grandes puissances laisseront les Arabes se diriger eux-mêmes. t. e. Lawrence to Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand Continental Hotel Cairo. Époque contemporaine 1920 1925 1920 - 2000 Le congrès de Syrie, présidé par al-Atassi, refuse les accords Fayçal-clémenceau et proclame l’indépendance de la Syrie. Un Gouvernement nationaliste est constitué. Le général français Mariano Goybet crée l’etat de la Syrie avec damas pour capitale. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page28 28 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 1933 L’archéologue français André Parrot, commence les excavations archéologiques à Mari et découvre la statue de l’ancien roi ishqi-Mari (ii millénaire Aec) 1935 Agatha christie et l’archéologue Max Mallowan initient les excavations à chagar Bazar, ville du nord de la Syrie. 1941 1948 Sans espoirs démesurés, mais avec l’attente optimiste qui préside toujours aux débuts de fouilles, nous avions transporté nos dix équipes sur ce chantier tracé aux lisières mômes de l’agglomération antique. Là où nous pensions devoir dégager une porte, un temple apparaissait et dès les premiers coups de pioche, nous abandonnait le trésor de ses ex-voto, cassés certes, mutilés trop souvent, mais documents inestimables d’un art fait tout à la fois d’élégance, de raffinement et de réalisme. Et cette recherche, où le dégagement se fit souvent au couteau, au poignard et au pinceau, recherche lente, patiente et méthodique, en nous rendant un temple avec tous ses ex-voto, nous permettait non seulement d’identifier la divinité du sanctuaire, mais aussi Tell Hariri. Sur une des statuettes vouées à la déesse Ishtar et représentant un roi, une inscription nous donnait avec le nom du roi celui de sa ville : Lamgi-Mari, roi de Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari 1935 Ecrire ce simple rapport a été non pas une tâche mais un travail amoureux. Ce n’est pas une échappée vers quelque chose qui a été mais plutôt une contribution aux travaux et aux douleurs actuels qui s’incorporent à l’impérissable dont nous avons joui et que nous avons encore ! J’aime ce doux pays fertile et ses gens simples qui savent rire et profiter de la vie, qui sont indolents et joyeux, qui ont de la dignité, de la courtoisie, un grand sens de l’humour et pour qui la mort n’est pas si terrible... Inch’Allah, pourrai-je y revenir et les choses que j’aime n’auront pas disparu de cette terre. Agatha christie, printemps 1944 L’armée franco-britannique entre en Syrie et prend damas. La ville restera sous influence française jusqu’à la déclaration d’indépendance en 1946. de cette date jusqu’à 1956, 20 cabinets gouvernementaux se sont succédés et ont élaboré 4 constitutions différentes. Première Guerre arabo-israélienne. Après le plan de partition décrété par l’onU l’année précédente, la guerre et déclarée par egypte, iraq, Jordanie, Liban et Syrie contre israël avec des combats dans la péninsule du Sinaï et dans le sud du Liban. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page29 1956 1958 1961 1963 1967 1973 FrAnÇAiS 29 crise de Suez ou Guerre du Sinaï. Le royaume Uni, la France, et israël attaquent l’egypte pour le contrôle du canal de Suez. La Syrie signe un pacte avec l’Union Soviétique et restera sous son influence. Les présidents de Syrie Shukri al-Kuwatli et d’egypte Gamal Abdel nasser annoncent la fusion des deux pays sous le nom de république Arabe Unie. Même si Nasser a sans doute intérêt à ramener l’Iraq au troupeau dont il est le berger, je suis entièrement d’accord avec le Consulat Général de Damas que la Syrie reste sa véritable préoccupation immédiate. Perdre de l’influence en Irak serait gênant, la perdre en Syrie serait désastreux. C’est pourquoi toute aide que nous pourrons apporter en Syrie sera d’une importance capitale pour Nasser et pourrait également être intéressante pour nous, vue l’anomalie que représente le fait que cette région, littéralement clé, est la seule au Proche Orient où nous n’avons aucun rôle actif. télégramme de l’Ambassade américaine auprès de la république Arabe Unie au département d’etat des U.S.A. Le caire, 1 avril 1959, 6 p.m. Le colonel nahlaoui fait un coup d’état militaire et la Syrie sort de la république Arabe Unie. en mars, un nouveau coup d’état se produit, se soldant par l’instauration d’un conseil national de commande révolutionnaire avec un groupe de militaires et d’officiers civils qui assument le contrôle exécutif et le pouvoir législatif, sous l’autorité du parti Baas ou baassiste. Guerre des Six jours entre israël et ses voisins arabes. L’attaque du 9 juin par israël des Hauts du Golan provoque la retraite des combattants syriens et l’occupation par israël de Qala, tel Azziziat et Quneitra. Le président de la Syrie, Hafez el-Assad fait adopter une nouvelle constitution définissant la Syrie comme une république arabe populaire, démocratique et socialiste représentée par le parti Baas (articles 1 et 8). cette année-là, la Syrie et l’egypte déclenchent la guerre de Yom Kippur contre israël pour récupérer les Hauts du Golan, sans succès. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page30 30 1982 orient-occident ii · Hommage à la Syrie en février, se produit le massacre de Hama quand l’armée syrienne étouffe la révolte de la communauté sunnite contre le régime où meurent entre 10 et 40 mille syriens, des civils pour la grande majorité. Époque actuelle 2000 10 juillet 2001-2003 2003 2005 2000 - 2013 Après 29 ans de pouvoir Hafez el-Assad meurt le 10 juin. Son second fils, Bachar el-Assad accède à la présidence après adaptation par le parti de l’article 83 de la constitution, rabaissant l’âge minimum pour accéder à la présidence. Bachar el-Assad est nommé par referendum avec la majorité absolue. (97’2%). début des réformes économiques et politiques du régime: ouverture libérale sur le plan économique, libération de prisonniers politiques, lutte contre la corruption, et arrivée d’internet dans le pays. Les U.S.A envahissent l’iraq déclenchant la Seconde Guerre du Golf. Bachar el-Assad soutient Saddam Hussein. Aide aux groupes terroristes du Liban et contrôle absolu d’internet. on accuse el-Assad d’être derrière l’attentat mortel du premier ministre du Liban rafik Hariri. certains penseurs, des intellectuels et des groupes de l’opposition à l’étranger publient la Déclaration de Damas pour critiquer l’oppression du régime et appeler à la transition démocratique du pays. La Syrie se trouve aujourd’hui dans une impasse et a besoin (plus que jamais par le passé) d’une réflexion sur son expérience historique. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page31 FrAnÇAiS 2007 2011 16 avril Avril-Juillet 31 L’établissement d’un régime national démocratique est la base d’un plan pour le changement et la réforme politique. Ce processus doit être pacifique, graduel et se fonder et se consolider sur une base de dialogue et de reconnaissance de l’autre. Il faudra observer toutes les conventions et traités internationaux, ainsi que la Déclaration Universelle des Droits de l’Homme. Il faudra aussi essayer de construire dans le cadre des Nations Unies et en collaboration avec la communauté internationale un ordre mondial plus juste et basé sur des principes de paix, d’intérêt réciproque, le refus de l’agression et le droit des nations à résister à l’occupation et à s’opposer à toutes les formes de terrorisme et de violence contre les civils. damas, 16 octobre 2005. Bachar el-Assad est réélu président par referendum et à la majorité absolue pour 7 ans de plus. Les 15 et 16 mars commence une protestation pacifique sous le slogan : « Pour une Syrie sans tyrannie ». L’une des revendications est l’abolition de la loi d’exception en vigueur dans le pays depuis l’arrivée au pouvoir du parti Baas en 1963 qui interdisait, entre beaucoup d’autres choses, les manifestations. discours de Bachar el-Assad retransmis à la télévision publique où il abroge l’état d’exception. des milliers de personnes sortent dans les rues pour réclamer plus de libertés. La majorité de la population syrienne est musulmane sunnite (75%), alors que l’élite militaire et gouvernementale appartient à la minorité chiite (12% de la population musulmane). il se produit une forte répression de la part des autorités du régime qui se solde par des dizaines de morts. Les manifestations sont chaque fois plus nombreuses dans tout le pays et du fait de la répression, le régime se radicalise. Les manifestations sont réprimées violemment à damas, dera et Banias, avec plus d’une centaine de morts et de nombreux blessés. Les etats Unis et divers membres de l’Union européenne condamnent la répression et plus de 200 membres du parti Baas démissionnent en protestation. cependant, la répression continue avec davantage de violence, jusqu’à des massacres de civils dans plusieurs villes. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page32 32 30 juillet 2012 2013 24 avril orient-occident ii · Hommage à la Syrie Le colonel riad el-Assad, réfugié en turquie annonce la création de l’Armée Syrienne libre pour combattre le régime. Le 2 octobre la rébellion s’organise politiquement avec la création du conseil national Syrien pour lutter contre le régime de Bachar el-Assad dont font partie des musulmans sunnites, des laïcs et d’autres groupes réunissant la représentation politique d’opposition de la Syrie. Kofi Annan, émissaire spécial de l’onU pour la Syrie, propose un plan de Paix en six points pour en finir avec le conflit : le plan en appelle à la fin des violences à travers un cessez-le-feu supervisé par les nations Unies ouvrant la porte à l’accès sans restrictions à l’assistance humanitaire aux Syriens affectés par le conflit, à la libération des détenus et à un commencement de processus dirigé par les Syriens pouvant conduire à un système politique pluripartite. Présage sur Damas. Damas sera rayée d’entre les cités, elle deviendra une montagne de ruines. Ysaïe 17,1 deux années de guerre en Syrie et la situation s’est considérablement dégradée. des affrontements se sont produits dans diverses localités comme Homs, déra, tripoli, damas et Alep, faisant des milliers de morts. Les observateurs des nations Unies ont abandonné le pays et au jour d’aujourd’hui. AcnUr calcule qu’aujourd’hui plus de 1,9 millions de Syriens se sont réfugiés en territoires voisins comme la turquie, la Jordanie, l’iran et le Liban et l’on calcule qu’à la fin de l’année ce chiffre peut atteindre jusqu’à 3,4 millions. L’on calcule également qu’il y a environ 4 millions de déplacés à l’intérieur du pays. L’organisation Human rights Watch a dénoncé le régime d’el-Assad pour crimes contre l’humanité, pour faits de tortures à des dizaines de milliers de détenus et mauvais traitements sur des hommes, des femmes et des enfants dans des prisons clandestines en Syrie. Actuellement, on a recensé plus 27 centres de torture. Les combats en Syrie ont détruit une partie du bazar et le minaret de la Mosquée des ommeyyades d’Alep, qui sont considérés comme patrimoine de l’humanité par l’ UneSco. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page33 29 avril 27 mai Juin-juillet FrAnÇAiS 33 L’onU demande une investigation sur l’usage d’armes chimiques face aux dénonciations des miliciens et de la population civile affectée, concrètement par le gaz Sarin. Le photographe Laurent Van der Stockt et le journaliste Jean-Philippe rémy du Monde présentent des preuves de l’usage d’armes chimiques en Syrie par le régime de Bachar el-Assad contre les positions rebelles aux alentours de damas. Un communiqué de l’onU alerte l’opinion sur de nouveaux niveaux de brutalité de la guerre en Syrie de la part des deux camps. Malgré l’insistance de l’onU pour encourager les négociations de paix, la communauté internationale reste divisée entre intervention – freinée principalement par la russie –, et l’interruption de l’embargo sur la livraison d’armes aux rebelles. La guerre, aujourd’hui, est responsable de plus de cent mille morts, de l’exode de dizaines de milliers de personnes qui ont perdu des membres de leurs familles et leurs maisons. La population civile syrienne est victime de massacres ayant une répercussion particulière sur les enfants car il y a plus d’un million d’enfants réfugiés. ils sont en effet témoins d’une guerre qui ne peut que montrer la partie la plus sombre de l’être humain, et appelle à la nécessité d’en finir avec ce conflit qui compte chaque jour des morts par centaines. SERGI GRAU et MANUEL FORCANO traduction : Klangland 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page34 Jordi Savall Photo : Teresa Llordés 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page35 La Syrie, un grandiose théâtre historique FrAnÇAiS 35 « Toute personne civilisée dans le monde a deux patries : son pays d’origine et la Syrie ». ces mots que certains pourraient considérer comme une boutade, vues les circonstances actuelles – car cela fait maintenant plus de deux ans que « l’autre patrie » de toute personne civilisée se trouve immergée dans une sanglante guerre civile –, ont été prononcés par l’archéologue français André Parrot (1901-1980) qui dirigea en Syrie durant quarante ans les fouilles de Mari, la cité ancienne de Mésopotamie située sur les rives de l’euphrate. c’est ainsi que cet émérite scientifique estimait de façon lucide l’immense patrimoine historique et culturel que la Syrie thésaurise et qui est unique et fondamental pour comprendre l’évolution de ce que l’on appelle le monde civilisé. Sa situation géographique privilégiée au coeur du croissant fertile du Proche orient, en a fait un point crucial de transit humain au coeur de l’axe euro-asiatique entre orient et occident. ce pays est un lieu clé des rencontres et des échanges culturels et commerciaux où dans l’Antiquité comme au Moyen Âge se croisaient les routes de la soie et celles des épices. cette même situation a aussi provoqué le fait que les puissances et les empires de tous les temps en aient convoité les terres. c’est ainsi qu’il y a plus de trois mille deux cents ans le puissant pharaon ramsès ii (Xiiie siècle av. J.-c.) à la tête d’une armée puissante traversa la région – que les egyptiens de l’époque appelait Amurru – du sud vers le nord pour affronter les unités du souverain hittite Muwatalli ii, à la légendaire bataille de Qadesh. L’objectif de ces deux monarques, en organisant une entreprise belliqueuse d’une telle envergure n’était autre que d’obtenir le contrôle de la Syrie car tous deux étaient conscients de l’importance d’un tel enjeu au bénéfice de leurs intérêts respectifs. Aujourd’hui, quand les seigneurs de la guerre dévastent de nouveau le pays, il semble que la Syrie nous montre encore les ombres de cette civilisation qui apporta pourtant tant de lumières. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page36 36 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Les frontières de l’état actuel de la Syrie n’incluent cependant pas tout le territoire qui faisait partie historiquement de l’ère connue sous ce nom : son toponyme de très vieille souche est rapporté pour la première fois en grec. L’éminent historien et géographe Hérodote d’Halicarnasse (Ve siècle av. J.-c.) pensait qu’il s’agissait d’une forme abréviée d’Assyrie, même si son étymologie reste encore un mystère. Antérieurement, il existe aussi des références à la région sous les appellations de Pays d’Aram ou de canaan, mais c’est sous l’administration romaine que s’établit officiellement la dénomination de « Syrie » pour cette province orientale de l’empire des césars. Par la suite, après la conquête musulmane, les Arabes la dénommèrent Al cham, nom sous lequel actuellement les Syriens font référence à damas, la capitale et ses environs. Hérodote en son temps déjà observait la diversité ethnique et culturelle de la société syrienne qui, dans l’Antiquité était organisée politiquement en cités-états, tant que le territoire n’était pas converti temporairement en province d’un empire ou d’un autre. L’inventaire connu de l’ensemble des peuples de provenances diverses qui, au cours des générations et lors des différentes étapes historiques ont construit l’identité syrienne, est totalement impressionnant : Amoréens, Hittites, Araméens, cananéens, Phéniciens, Hébreux, Assyriens, chaldéens, Perses, Grecs, Arméniens, romains, nabatéens, Byzantins, Arabes, Kurdes, circassiens, turcs. en plein Moyen Âge, la Syrie reçut un flux important d’européens venant de toutes parts pour les croisades – ceux que les chroniques arabes dénommaient « francs » globalement – dont beaucoup s’installèrent au Levant et y laissèrent une trace évidente de leur présence. Le prince syrien Usâma ibn Munqidh (Xiie siècle), émir de Shaizar – ville de la rive occidentale du fleuve oronte – écrivit dans ses mémoires qu’il considérait beaucoup de ces chevaliers templiers comme des « amis » car au contact des orientaux leurs coutumes barbares s’étaient adoucies. Un contemporain illustre d’Usâma, Aliénor d’Aquitaine, eut l’occasion d’apprécier le raffinement oriental durant la période de sa résidence dans la principauté chrétienne d’Antioche, où elle débarqua avec son époux le roi de France, étape sur son itinéraire vers la terre Sainte durant la deuxième croisade. La légende raconte qu’elle connut personnellement Saladin, enfant et encore ignorant du glorieux destin qui l’attendait comme paladin des combattants de la demie Lune et fondateur d’une dynastie de sultans. Une imposante statue équestre devant l’entrée du grand souk de damas rappelle l’épopée de ce militaire d’origine kurde qui par sa noblesse de comportement gagna aussi l’estime et l’admiration de ses ennemis chrétiens. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page37 FrAnÇAiS 37 de l’oasis de damas au port d’Antioche, de la Méditerranée à l’euphrate, les cités, les peuples, les villages, les champs et les steppes offrent un quantité de témoignages matériels de la diversité culturelle des constructions humaines et de leur splendide passé, même si tous les produits de l’activité d’antan ne sont pas toujours visibles à l’oeil nu. or les strates du sous-sol syrien conservent les graines fossilisées du blé semé par les premiers agriculteurs de l’histoire. Les archéologues et les paléontologues qui dès le début du XX e siècle sont venus en pérégrination sur les gisements syriens savent que fouiller sur n’importe quelle parcelle réserve souvent d’heureuses surprises : le mot « tell » dans un toponyme est une piste infaillible pour ces chercheurs de trésors. Mais n’importe qui en n’importe quel lieu, sans la moindre intention d’explorer, peut trouver un objet pouvant être la clé d’une sensationnelle découverte. dans l’actuelle petite ville de tell Hariri, au bord de l’euphrate, des Bédouins creusaient un jour une tombe en 1933 lorsque par hasard ils trouvèrent la tête d’une statue. Peu après, on y découvrait les restes d’un temple d’ishtar appartenant à la grande ville mésopotamienne de Mari, habitée dès le cinquième millénaire av. J.-c. en un lieu appelé tell Mardikh, au sud-ouest de la ville d’Alep, la mission archéologique qui avait commencé ses excavations en 1964 trouva les vestiges de l’ancienne cité-état d’ebla qui vers les années 3.000 av. J.-c. était une ville importante. Le fait d’exhumer une bibliothèque de plus de mille tablettes écrites en caractères cunéiformes a permis aux chercheurs d’identifier la langue éblaïte, une langue sémitique jusque là inconnue. en 1928, près de ras Shamra, port situé au nord sur la côte syrienne, un agriculteur local découvrit, toujours par hasard, l’entrée de la nécropole d’une autre cité fondamentale pour l’histoire des civilisations du Proche orient : Ugarit dont l’existence n’était connue que grâce à des mentions qui en étaient faites sur des papyrus égyptiens et d’autres documents et inscriptions de même époque. Les historiens d’aujourd’hui la décrivent comme une sorte de « Venise de l’Antiquité qui dominait le commerce en Méditerranée entre les XVe et Xiie siècles av. J.-c » et les découvertes successives à différentes périodes d’excavations, en exhumant des collections de tablettes avec des inscriptions en langues diverses – acadien et sumérien entre autres, outre l’ugaritique – ont été d’un intérêt tout particulier. Les textes en cette langue apparaissent écrits selon différents systèmes graphiques et l’un d’eux est de type alphabétique, une innovation révolutionnaire pour son temps. Les Ugarites partagent avec les Phéniciens, d’autres habiles marchands également établis sur les côtes de l’ancienne Syrie, l’honneur d’avoir eu la géniale idée d’écrire avec des caractères de valeur phonétique. cependant, d’après ce que nous savons aujourd’hui, ce sont les Phéniciens qui transmirent l’alphabet aux Grecs, un événement culturel entraînant des 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page38 38 orient-occident ii · Hommage à la Syrie conséquences transcendantales. Les textes ugaritiques ont par ailleurs contribué à une meilleure connaissance de la mythologie et des religions du Proche orient en offrant des clés significatives pour comprendre la transition entre le paganisme sémitique d’origine et le monothéisme hébreu ainsi que les racines du Judaïsme et les sources des récits bibliques. d’autres pièces très intéressantes pour l’étude de l’histoire des religions furent trouvées à doura europos, la « Pompéi du désert », colonie fondée vers l’an 300 av. J.-c. par Séleucos i nicator, général d’Alexandre le Grand, près de l’actuelle ligne frontière qui sépare la Syrie de l’irak. Les excavations réalisées sur le site depuis les années 1920 ont permis à quinze temples polythéistes de réapparaître ainsi qu’à un centre de culte mitraïque, à une église paléochrétienne et à une synagogue décorée de peintures murales de grande valeur qui datent du iiie siècle ap. J.-c. Le catalogue de monuments artistiques et d’édifices de l’époque gréco-romaine que possède la Syrie est sans aucun doute impressionnant mais le plus remarquable est son bon état de conservation. celui qui veut observer l’un des théâtres romains les mieux préservés au monde et construit durant le commandement d’Hadrien, doit aller jusqu’à Bosra, la ville qui fut un jour capitale de la province romaine d’« Arabia Petrea », au sud-est de damas. Sur place, il est facile d’imaginer l’empereur caracalla, fils de la noble syrienne Julia domna, assistant à une représentation de l’une des comédies écrites par Publius térence. Mais aucune ville peut-être n’a autant de charme et n’éveille autant l’imagination du voyageur occidental que celle qui est construite au milieu de l’oasis de tadmor, dans le désert syrien : Palmyre. Les ruines de cette mythique cité témoignent de l’épopée singulière de la reine Zénobie qui, entre 267 et 272 ap. J.-c. non seulement obtint l’indépendance de son royaume vis à vis des romains et des Perses, mais encore réussit à prendre l’egypte. Sur une statue érigée en son honneur, apparaît l’inscription suivante dans la langue de Palmyre, variante dialectale de l’araméen : « A notre maîtresse Septimia Bat-Zabbay, l’illustre et juste, la reine ». des siècles plus tard, une voyageuse britannique distinguée qui passait de longues périodes en Syrie, écrivit à propos de cette perle du désert : « Je crois que le charme de Palmyre réside dans sa beauté crémeuse s’élevant d’une façon fantastique au milieu des sables chauds. elle est ravissante, impressionnante et incroyable comme la théâtrale hallucination d’un rêve. » Voilà ce que l’on peut lire dans les mémoires d’Agatha christie qui, durant l’un de ses séjours à l’hôtel Baron d’Alep – celui où avant elle avait séjourné Lawrence d’Arabie – rédigea le texte du roman Meurtre en Mésopotamie. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page39 FrAnÇAiS 39 A Alep, précisément, l’on raconte que le vénérable patriarche Abraham, dans son infatigable errance sur les chemins du Proche orient, fit escale sur la colline de la ville sur laquelle se dresse aujourd’hui son imposante forteresse et, peu après son arrivée, se mit à traire une vache qui produisit une quantité insolite de lait. Vu qu’en arabe et dans d’autres langues sémites, les consonnes du nom d’Alep coïncident avec celles du mot « lait », le dicton populaire rapporte que c’est le lait de la vache traite par Abraham qui explique l’étymologie du toponyme. d’autres anecdotes sont également racontées sur le séjour du père d’isaac et d’ismaël à damas et ceci du fait que la mémoire transmise par des générations et des générations d’habitants d’Alep et de damas est d’un spectre large puisque ces deux localités figurent au palmarès des villes les plus anciennement et continûment habitées sur notre planète. Pour l’histoire du christianisme en particulier, la Syrie mérite le qualificatif de terre Sainte, tout au moins à partir de l’épisode célèbre de la conversion de Paul de tarse sur le chemin de damas, ville qui conserve des reliques attestant de la présence de Saint Paul entre ses murs. Le succès de la prédication de la nouvelle religion surgie du Judaïsme se confirma en fait à Antioche où le christianisme reçut son nom et où la Grotte de Saint Pierre abrite l’une des plus anciennes églises existantes. de toutes manières, la Syrie regorge de monuments paléochrétiens et l’araméen, la langue de Jésus christ, est encore aujourd’hui une langue vivante, surtout parlée dans la région de Maaloula, au nord de damas. La culture de la Syrie est également profondément marquée du sceau de Byzance comme de celui de l’empire de la Perse sassanide. Les ruines de cités byzantines caractérisent les paysages du nord du pays ainsi que les monastères, comme celui de Saint Siméon le Stylite, au nord d’Alep, construit autour de la colonne sur laquelle cet ascète vécut durant 37 ans. Mais l’évocation la plus fiable de tout ce que signifie ces périodes est peut-être celle que procure l’oreille : à l’écoute des chants byzantins des messes célébrées dans les églises de culte orthodoxe. il est évidemment plus difficile d’accéder aux cérémonies rituelles d’une autre des communautés religieuses encore présentes en Syrie : les Yazidites d’origine perse zoroastrique, quoique leurs croyances soient une synthèse des diverses religions qui ont forgé l’âme de la Syrie, y compris la plus récente, l’islam. La conquête arabe de la Syrie date de la première moitié du Viie siècle ap. J.-c., ce qui en réalité ne fait que réaffirmer la position géostratégique de ce pays dans le monde médiéval. trente ans après la mort du prophète Mahomet, le gouvernement de la communauté musulmane se déplaça d’Arabie en Syrie et damas, sous l’égide des califes de la dynastie des omeyyades devint la capitale d’un vaste empire qui en 750 comprenait de la Péninsule ibérique jusqu’aux confins de la transoxiane, en Asie centrale. La très belle mosquée omeyyade de damas, édifiée sur les ruines d’une 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page40 40 orient-occident ii · Hommage à la Syrie basilique chrétienne qui elle-même avait été construite sur le site d’un temple romain consacré à Jupiter, a été le témoin des multiples avatars de l’histoire de l’islam. il est certain que la Syrie perdit sa suprématie au profit de l’irak et damas au profit de Bagdad, à l’époque de l’apogée culturelle du monde arabo-islamique (durant le califat des Abbasides), mais le pays a toujours gardé son charisme et son prestige particulier durant toutes les périodes de l’histoire de l’islam. Au Xe siècle, à Alep, l’émir Sayf Ad-dawla exerça un protectorat sur les intellectuels, les poètes et les écrivains et l’on se souvient spécialement de son rôle de mécène de l’un des génies absolus de la poésie arabe de tous les temps : l’irakien Al-Mutanabbi, pour qui la Syrie fut aussi une « seconde patrie » et qui avant de mourir récita un poème que tout initié dans la poésie arabe classique connaît par coeur : « Les chevaux, la nuit et le désert me connaissent. Ainsi que l’épée, la lance, le parchemin et la plume ». en revanche, loin de la cour et de ses vanités vécut le poète syrien Abou Ala al-Maari (Xie siècle), un autre grand représentant des belles lettres arabes. il était né dans la localité de Maarrat annuman, où se trouve encore sa tombe et celui qui s’en approche aujourd’hui peut lire sur la pierre l’épitaphe suivante : « ci-gît le crime de mon père ; moi, je ne l’ai commis avec personne ». Al-Maari qui devint aveugle dans sa jeunesse fut un personnage assez excentrique, misanthrope, végétarien, libre-penseur, convaincu de l’inconvénient de procréer et divisant le monde entre deux types de personnes : « les intelligents sans religion et les religieux sans intelligence » : une « Lumière » avant la lettre. Alep et damas respectivement furent des villes d’adoption pour deux grands mystiques, maîtres soufi et insignes représentants des lumières de l’islam : le Perse Suhrawardi (Xiie siècle) créateur de la « philosophie de l’illumination » et l’Andalou ibn’ Arabî (Xiiie siècle), dénommé le « Plus grand maître », probablement la figure la plus influente de l’histoire du mysticisme islamique. de façon très différente, à coups d’épée, le grand Kahn mogol tamerlan de Samarcande fit irruption à damas en l’an 1400. Ses hordes saccagèrent la vieille capitale des omeyyades et ce fut précisément à damas que les Mamelouks égyptiens, détenant le pouvoir d’Al-cham à ce moment-là, arrêtèrent l’avancée des Mogols, obtenant un traité de paix avec le conquérant, dit « timour le boiteux ». Un siècle plus tard, les turcs ottomans prirent la Syrie qui se tourna vers istanbul, la nouvelle capitale et siège du califat. Même si l’historiographie qualifie généralement les étapes des Mamelouks et des ottomans comme des périodes « décadentes » pour l’histoire syrienne, les mosquées, souks, palais, forteresses, caravansérails, bimaristans (hôpitaux), bains et autres édifices construits durant ces époques semblent démentir une telle remarque. S’il est vrai que le turc devint parfois protagoniste au détriment de l’arabe en tant que véhicule de haute culture, 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page41 FrAnÇAiS 41 il est vrai aussi que la Syrie dès le XiXe siècle joua un rôle important dans le renouveau du monde culturel et littéraire arabe alors que la Sublime Porte s’acheminait vers son déclin. Par ailleurs, l’europe redécouvrait les charmes de l’orient du bassin méditerranéen. Pas uniquement poussée par ses ambitions coloniales, elle se trouva fascinée par les récits des voyageurs revenant de cette partie du monde et les arts et les cénacles académiques d’europe s’imprégnèrent d’« orientalisme ». il y eut aussi, bien sûr, des voyageurs orientaux qui se rendirent dans les métropoles européennes, mais l’un d’entre eux en particulier, s’installant à Paris en 1702 en provenance d’Alep, causa un impact considérable dans le milieu culturel occidental. nous ne faisons pas référence à une personne, sinon à un objet : un livre, un manuscrit arabe rédigé en Syrie, probablement au XV e siècle et qui portait le titre « Les mille et une nuits ». traduits en français par l’orientaliste Antoine Galland, les contes de Shéhérazade arrivèrent à séduire le public de telle manière, qu’une fois épuisé le contenu du livre, Galland fit appel à un Syrien qui se trouvait alors à Paris, Hanna diab, lui aussi d’Alep, pour qu’il lui raconte d’autres histoires lui permettant de continuer à publier d’autres volumes de l’oeuvre qui devait se convertir en un classique de la littérature universelle. Quand soufflent les vents de la guerre sur ce pays qui a été un croisement de civilisations et a tant apporté à l’histoire de l’humanité, il convient de se souvenir des moments où la voix du muezzin partage l’espace avec le son des cloches dans le ciel de Syrie, où le christianisme comme l’islam se caractérisent par leur pluralité : toutes les croyances et les confessions de ces deux religions s’y côtoient. il convient de se souvenir de la lumière crépusculaire encadrant les silhouettes du temple majestueux de Baal dans les ruines de Palmyre. il convient de se souvenir du toucher des soies, de l’odeur des épices et du goût du thé sucré du bazar d’Alep. il faut espérer que dans le café an-nafura du vieux damas, on pourra toujours entendre le jeu d’un oud et la voix d’un conteur de fables. il faut espérer que le son des paroles et de la musique réussiront finalement à éteindre le fracas des armes. La Syrie le mérite et elle mérite toute notre attention et notre reconnaissance. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études Paris, juin 2013 traduction : Klangland 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page42 Waed Bouhassoun Photo : Toni Peñarroya 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page43 FrAnÇAiS 43 Syrie : Le présent face à l’histoire il avait menacé de mettre son pays à feu et à sang, de le dévaster et de laisser s’embraser la région tout entière. il s’y est appliqué avec la force sourde et aveugle des tyrans les plus sanguinaires que la Syrie ait connu tout au long de sa chaotique histoire, des croisés à tamerlan jusqu’à la colonisation franco-britannique. Pourtant, dans les plis les plus sanglants de la discontinuité historique syrienne, aucune force, aucun tyran ne s’était acharné sur son propre peuple avec une telle détermination et une telle cruauté. « Le despotisme dans nos pays est éternel puisque lorsqu’il cesse avec la mort des dictateurs, leur progéniture assure la relève. c’est pourquoi l’individu arabe désespère de voir changer un jour sa propre réalité et celle de son pays », dit le réalisateur omar Amiralay peu avant que le printemps syrien ne commençât à germer puis à sombrer dans l’irréparable. L’espoir frémissait alors sur les places combles, le vendredi à la sortie des mosquées, seul lieu de rassemblement possible dans un etat où le droit d’association et de manifestation n’existe pas. c’était après que le régime eut tué et torturé un adolescent, Hamza Al Khatib, dont le corps mutilé devint le symbole de l’abjection « assadienne » et donna lieu à un élan populaire que la Syrie n’avait jamais connu auparavant. Aujourd’hui Bachar el Assad qui a succédé automatiquement à son père comme s’il était l’héritier d’une dynastie ancestrale, comme si la Syrie appartenait depuis toujours à sa famille, porte la responsabilité d’un bilan irréparable : 100.000 morts à l’heure où j’écris, des millions d’individus déplacés au delà des frontières turques et libanaises ou à l’intérieur du pays, 250 000 personnes enfermés dans ses geôles sans aucune forme de procès. de quoi pourrait-on d’ailleurs accuser ces citoyens ? d’avoir voulu vivre dans un état de droit ? d’avoir voulu faire cesser la corruption qui dévore leur pays ? d’avoir voulu plus de justice sociale ? d’avoir enfin goûter à la liberté d’expression après que la peur eut été distillée pendant quatre décennies dans tous les pores de la société syrienne, à tous ses niveaux, dans tous ses rouages. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page44 44 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Une stratégie diabolique il était plus simple d’invoquer le sempiternel danger des terroristes et du confessionnalisme pour écraser en toute impunité toute l’aspiration au changement et à la démocratie de son peuple. Hélas, tandis que Bachar el Assad continuait de bombarder à outrance villes et villages avec le soutien militaire de la russie, le spectre qu’il avait agité se propageait dans tout le pays. La devise principale de la révolution « non au confessionnalisme, non à la militarisation, non à l’intervention étrangère » a été souillée par la stratégie diabolique du régime syrien : aujourd’hui le confessionnalisme et la militarisation de la Syrie sautent aux yeux des observateurs. La rébellion est morcelée et divisée : l’ASL (l’Armée Syrienne de Libération) menacée par les djihadistes venus de l’étranger, notamment l’organisation eiiL (etat islamique en irak et au levant) affiliée à Al-Qaïda. ce groupe a instauré un climat de terreur dans les régions qui ont échappé au contrôle de l’etat. Par un absurde jeu de miroir, eiiL perpètre des actes dont la barbarie fait écho à celle de Bachar el Assad : exécution sur la place publique d’un adolescent de 15 ans qui aurait tenu des propos outrageux à l’égard du prophète, assassinat d’un des principaux chefs de l’ASL, Kamal Hamal Hamami, le 11 juillet 2013 à Lattaquié… Est-ce si difficile de comprendre Horreur, tristesse, gâchis… quand la confusion et l’indifférence gagnent, écoutons le cri d’indignation d’un des plus grands photographes syrien Mohamad Al roumi, président de Souria Houria, association de soutien à la révolution du peuple syrien : « J’entends de plus en plus de responsables politiques, y compris à gauche, qui prétendent ne plus rien comprendre à la situation syrienne, restant ainsi les bras croisés devant les massacres qui continuent et s’amplifient depuis plus de deux ans. Je peux admettre cette attitude de la part de tout un chacun mais quand il s’agit de personnes qui forment l’opinion, comme les politiques ou spécialistes de politique internationale, cela devient inadmissible. “Laisser aller les choses, voilà la catastrophe”, disait Albert camus… 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page45 FrAnÇAiS 45 est-ce si difficile de comprendre ce qui se produit quand on voit un peuple nu se faire écraser par puissante machine de guerre pour la seule raison qu’il réclame sa liberté et sa dignité ? est-ce si difficile de comprendre que, profitant de l’impuissance de ce peuple, toutes sortes de délinquants, djihadistes, salafistes ou autre réussissent à s’infiltrer pour tenter de dévoyer l’aspiration à la liberté ? (…) J’entends des dirigeants de gauche prendre position contre une intervention militaire sous-entendant qu’il s’agirait d’un complot impérialiste. ils oublient que personne ne souhaite ni ne demande cette intervention, et ils passent sous silence le fait que trois forces étrangères – la russie, l’iran et le Hezbollah libanais – sont sur le terrain, certains depuis le début de la révolution, avec des armes, des conseillers et des soldats dont le nombre grossit de jour en jour. est-il très difficile de comprendre que des manifestants pacifiques ne peuvent pas se défendre quand ils reçoivent sur leur tête un baril de tnt jeté d’un avion ? est-il difficile de comprendre qu’un Scud lancé à 300 km de distance ne peut pas épargner les civils ? (…) Je pose la question : avez-vous entendu ce peuple, dont un tiers de sa population est délogée ou en exil, qui continue de crier “dégage”. »1 Contre l’oubli Alors, comment dire la Syrie, son passé, sa beauté, son immense patrimoine culturel quand que le pays est aujourd’hui détruit, que sa population souffre, qu’aucune perspective ne pointe à l’horizon puisque le cynique échiquier géopolitique en a décidé ainsi : que la russie et la chine campent sur leurs positions, que l’occident et l’europe lui ont tourné le dos au pays, que l’indifférence mortifère continue de se propager au delà de ses frontières. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page46 46 orient-occident ii · Hommage à la Syrie comment dire encore que cette dévastation représente une perte pour l’humanité, c’est à dire notre propre perte, en évitant de perpétrer le regard passéiste et orientaliste qui se plait encore à louer la Syrie sur ses ruines fumantes ? en évoquant la disparition de Montserrat Figueras, à l’occasion d’un concert qui lui était dédié, Jordi Savall dit de sa femme qu’elle continuait d’être – par son esprit – avec lui et les musiciens qui s’apprêtaient à jouer, soulignant qu’ « on ne meurt seulement que quand on nous oublie ». c’est dans cette posture que la Syrie est ici racontée, pour ne pas oublier tous ses morts et ses lieux perdus, les gardant dans nos mémoires vives et dans notre espoir de voir se disperser l’obscurité ténue qui recouvre en ce début de XXie siècle un des berceaux du monde. Une perte universelle, ou la fin d’un rêve méditerranéen Faut-il le rappeler ? La Syrie a été une terre d’accueil pour les voyageurs, explorateurs, pèlerins, archéologues et écrivains ; telle une sève féconde elle a nourri leurs esprits de découverte, leurs imaginaires, leurs attentes, leurs questionnements. Souvent fantasmée plus que vécue réellement, elle n’a pas toujours reçu en retour son du. Mais depuis des millénaires, la Syrie est un pays phare – Syrie des civilisations, de l’invention de l’écriture et de l’agriculture, des trois grandes religions monothéistes, carrefour du commerce dont les voies ouvrent vers l’Afrique, l’Asie et l’europe, Syrie des cités rayonnantes, Syrie cœur palpitant de la Méditerranée. cette Méditerranée qui « n’a d’unité, comme l’écrivait Braudel, que par le mouvement des hommes, les liaisons qu’il implique, les routes qui le conduisent » est aujourd’hui un espace morcelé, fracturé, coupé en deux : d’un côté sa rive sud bouleversée, tenaillée par la guerre et les conflits, de l’autre sa rive nord et l’europe forteresse impassible sans vision politique, entre les deux un cimetière marin qui a déjà englouti des milliers de migrants désireux de trouver une vie meilleure. d’un côté, on circule, de l’autre non… Alors comment ne pas voir dans cette perte du mouvement observé par Braudel et dans l’agonie syrienne qui se déploie sous nos yeux, la fin d’un rêve méditerranéen, l’inaccomplissement d’un projet où l’europe avait pourtant tout à gagner. Jacques Berque, grand spécialiste français de l’islam, envisageait la Méditerranée comme une zone de jonction et de mixité où faire prospérer des systèmes extrêmement éclectiques : « Pour les Arabes, livrait-il à 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page47 Portrait de Hafez (ad Din Mohammad Hafez e Chirazi) poète et mystique persan du 14e siecle. Miniature. Musée national de Damas, Syrie © 2013. White Images / Scala, Florence 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page48 48 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Yves Lacoste, je me demande si la création d’un grand ensemble méditerranéen, non pas politique, mais peut-être socio-culturel, ne serait pas une solution grâce au développement de liens divers sous des formes différentes, entre les jeunesses, les syndicats, les femmes, les intellectuels…Bref un faisceau de relations. c’est en quelques sortes le rêve des omeyades qu’ils reprendraient et, en même temps, cela rétablirait chez les Arabes cet équilibrage méditerranéen qu’ils n’ont plus depuis la perte de l’Andalousie. Pour eux, depuis des siècles, la Méditerranée, c’était l’ennemi venu de la mer, les croisés, la colonisation ! de nos jours évidemment, cela pourrait être tout à fait différent. Pour les Arabes, les indépendances ont coïncidé avec l’établissement de leur dimension afro-asiatique. or ils ne sont pas seulement afro-asiatiques, ils sont aussi, de près ou de loin, méditerranéens. »2 Damas, Alep : un héritage commun Source d’inspiration pour Jacques Berque qui envisageait avec ses « Andalousies » un avenir commun aux peuples méditerranéens et européens, quelle fut cette dynastie omeyade qui nous ramène à l’âge d’or de damas ? Que nous donne-t-elle à voir ? d’abord un empire dont les frontières s’étiraient de l’indus à la Gaule méridionale, de l’océan indien à la mer caspienne. cité économique, culturelle et religieuse, damas en était le centre politique. toutes les routes y confluaient. ces échanges permirent une vie intellectuelle et spirituelle intense. Les arts et les lettres se développèrent à la cour de damas. Les califes omeyades érigèrent une architecture resplendissante, dont on peut admirer encore le dôme du rocher à Jérusalem et la grande Mosquée de damas. Jusqu’à quand ? on connaît la suite de l’histoire : celle du « transvasement » des omeyades dans l’espagne musulmane lorsque Abd al-rahman y fonde le califat de cordoue, siège de 756 à 1030 d’une des plus belles pages civilisationnelles que nous ayons connue. Al-Andalus est une civilisation de la tolérance qui pose un pont entre l’europe et le monde arabe : de remarquables écoles de traduction assurent la diffusion des savoirs. Aristote et Platon sont traduits en arabe, la culture musulmane exhume la culture gréco-romaine. Alors, doit-on occulter cet héritage commun, assister muets à l’anéantissement de damas par son tyran ? ecoutons l’appel au secours que l’écrivain Yassin Al-Haj Saleh lance de la Ghouta, autre lieu mythique, précisément en direction des gens de cultures alors que la répression se poursuit en Syrie sous le regard passif de la communauté international : 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page49 FrAnÇAiS 49 « il y a trois mois, je suis parti en direction de la Ghouta orientale, région qui borde les faubourgs de la capitale, damas. La Ghouta orientale est habitée aujourd’hui par un million de personnes, alors qu’avant la révolution elle en comptait le double. Après en avoir été l’un de ses bastions, la Ghouta est complétement encerclée depuis quelques mois. ce renversement est dû au soutien militaire fourni au régime par la russie, l’iran et les milices libanaises et irakiennes fidèles à téhéran. en outre, je suis témoin du cruel manque d’armes, de munitions et de nourriture du côté des combattants de la révolution. Les villes et les villages de la Ghouta que j’ai visités durant ces trois derniers mois subissent un bombardement aveugle, de l’aviation comme de l’artillerie. J’ai résidé pendant un mois dans un centre médical de la Protection civile et j’ai vu tous ceux qui sont morts sous les bombes. certains étaient déchiquetés, dont des enfants, et parmi les victimes un foetus de 6 mois... La mère, effrayée par les obus qui s’abattaient autour de sa maison, a fait une fausse couche. Les gens luttent avec la conscience d’être potentiellement massacrés si jamais Bachar reprenait le contrôle de la région. Le choix des habitants revient donc à mourir en combattant un régime fasciste et criminel, ou à mourir entre les mains barbares de ce même régime s’ils arrêtent la résistance. cela fait deux ans que la révolution a commencé, et les politiques permissives des puissances mondiales ont laissé les Syriens se faire tuer et le régime agir en toute impunité. cela rappelle l’attitude des démocraties occidentales vis-à-vis d’Hitler à la veille de la seconde guerre mondiale. La situation actuelle est la conséquence du refus de ces démocraties de soutenir les révolutionnaires syriens, tandis que d’autres forces continuent d’alimenter le régime. »3 Au nord du pays une autre grande ville saigne, Alep, elle aussi ravagée par la guerre. Quel patrimoine les bombes et la guerre y ont-elles détruit de notre histoire commune ? Un style de vie, un savoir-faire, une généalogie de saveurs, gestes et musiques dont l’europe s’imprégna lorsque au XVie siècle ses grandes puissances établirent leurs comptoirs et leurs consuls dans Alep. Les commerçants européens s’établirent, autour des consulats, dans les caravansérails. Fonctionnaires, missionnaires, médecins, orientalistes, voyageurs gravitent autour d’eux. Jusqu’à 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page50 50 orient-occident ii · Hommage à la Syrie la première guerre mondiale, Alep est un port terrestre à l’image des anciennes villes du monde arabo-musulman : « ces villes voient vivre en elles, note le géographe Jean-claude david, les sociétés bigarrées des serviteurs du commerce, des spécialistes et de l’échange. chameliers, âniers et portefaix en sont les dockers »4. Les souks aleppins sont l’expression bâtie de ces échanges et figurent parmi les plus beaux du monde. Fluidité moirée des étoffes, goût corsé du thé et du café, palette des épices et fromages, savons et parfums, chaussures et habits…tout contribue à leur profusion ordonnancé. Les odeurs et les saveurs, la lumière et la gestuelle qui émanent de cet organe vital de la ville participent de son style de vie, et s’inscrivent dans son histoire, dans notre histoire. déjà au Xiiie siècle le voyageur arabo-andalous ibn Jubayr s’en émerveillait : « La ville jouit d’un site grandiose, d’un plan merveilleux et d’une beauté rare – écrivait-il dans sa rihla –, elle a de vastes et grands marchés qui se touchent, les uns les autres, sur toute la longueur ; ils sont réservés, chacun, à un corps de métier : on sort de l’un pour entrer dans l’autre en épuisant tous les métiers citadins. tous les marchés sont recouverts de bois, aussi les chalands jouissent-ils d’une ombre épaisse. ces marchés retiennent le regard par leur beauté et arrêtent l’homme pressé tant il est émerveillé. »5 en octobre 2012, ces souks décrits avec tant d’enthousiasme par ibn Jubayr furent dévastés par les flammes. Pendant plusieurs jours le feu dévora ses échoppes et leurs boiseries antiques, engloutissant étoffes, denrée, parfums… « Les boutiques du marché couvert d’Alep brûlent et des tireurs isolés empêchent quiconque d’éteindre l’incendie », témoigne un habitant d’Alep alors que les agences de presse internationales rapportent que l’armée régulière empêche tout accès au dédale de ruelles qui composent les 10 km du souk aleppin. Bilan : 1550 commerces auraient été réduits en cendre. Le feu s’est engouffré dans les boyaux du souk avec la même intensité destructrice que la propagande du régime de Bachar Al Assad qui accuse immanquablement les forces « terroristes » de l’ALS de cette nouvelle tragédie. Mais cette ville et ces villages martyrs, pilonnés nuit et jour par l’armée syrienne, ces populations civiles emmurées dans ce qui leur reste d’habitations… n’est-ce pas ce que le régime a imposé aux Aleppins pendant des mois ? 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page51 Ménélas attribue son obole à Antioche, roi de Syrie, École Française, (13e siècle) British Library, Londres, Royaume-Uni © British Library Board. Bridgeman Art Library 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page52 52 orient-occident ii · Hommage à la Syrie et alors qu’une des plus belles œuvres architecturales classées au patrimoine de l’humanité risque d’être anéantie, alors que le quotidien de ceux qui y vivaient et s’y approvisionnaient est désormais ravagé, les mots d’ibn Jubayr, écrits il y a un peu plus de 7 siècles, résonnent comme un espoir : « Alep…Ville surprenante qui dure, dont les maîtres ont passé, ils ont péri, mais elle n’est pas prête de disparaître… ». Euphrate : le lit de nos origines c’est encore sur les rives d’un des haut lieux de l’humanité que la guerre fait rage actuellement en Syrie : l’euphrate se déroule sur presque deux mille huit cents kilomètres, il traverse l’irak et l’actuelle Syrie et représente un enjeu stratégique majeur. il baigne les sites archéologiques de civilisations extraordinaires comme Mari ou doura europos ou encore les sites néolithiques de la haute djéziré qui bordent la turquie où il prend sa source dans la région arménienne. c’est sur ces terres que jaillit la grande révolution néolithique dont les paysans de l’euphrate sont les précurseurs. Ainsi entre 12000 et 8000 avant J.-c. la vallée de l’euphrate a été le théâtre d’un bouleversement fondamental pour l’avenir de l’humanité. c’est ici que des chasseurs cueilleurs ont su triompher du monde naturel en domestiquant pour la première fois les plantes et les animaux. « Le blé sauvage, l’orge, la chèvre, le mouton sauvage n’existaient pas en europe, explique l’archéologue danielle Stordeur. or, si aujourd’hui nous les possédons, c’est parce qu’un jour les gens de cette région, où ces espèces existaient à l’état sauvage, ont eu l’idée, l’envie, le désir de se les approprier. L’europe a bénéficié de toutes ces inventions qui se sont diffusées depuis le levant vers l’occident et y ont été adoptées près de trois millénaires plus tard »6. Pour l’archéologue Jacques cauvin, cette révolution est due à l’extraordinaire mutation psychique, symbolique, et imaginaire que vécurent les hommes et les femmes du néolithique. comme si, en enrichissant et en dynamisant la représentation mentale qu’il avait du monde, ils finirent par en dominer les ressources. cette transformation culturelle peut se lire aussi sur les pictogrammes retrouvés sur plusieurs sites néolithiques : « Quel est ce discours, imposé par la force des images, qui paraît si proche de celui des grandes religions qui vont suivre, comme si nous en surprenions les origines ? interroge Jacques cauvin. et quelles tensions nouvelles élèvent ailleurs les bras de l’homme vers le ciel lorsqu’il invoque l’être divin ? Qui ‘prie’ se sent lui-même impuissant et appelle au secours plus haut que lui. Une topologie de la verticalité s’instaure alors dans l’intimité même du psychisme, où l’état initial d’angoisse peut se muer en une assurance au prix d’un effort ascensionnel vécu comme un appel à une instance divine extérieure à 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page53 FrAnÇAiS 53 l’homme [...]. ce culte est ici l’autre face d’une misère quotidiennement ressentie. Pouvoir du dieu et finitude humaine sont les deux pôles de cette dramaturgie inédite qui s’est installée au cœur de l’homme vers 9500 avant J.-c. »7 Vers qui les Syriens et tous ceux qui reconnaissent leur terre comme le lit de leurs origines doivent-ils tendre les bras, quelques millénaires plus tard, pour que le massacre cesse enfin ? NATHALIE GALESNE Mohamad Al roumi « est-ce si difficile de comprendre », babelmed.net, mai 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998. 3 Yassin Al-Haj Saleh, « intellectuels, aidez les Syriens ! », Le Monde daté 5 juillet 2013. 4 Jean-claude david, « Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui », exposition de la Maison de l’orient méditerranéen, Lyon, 1999 5 ibn Jubayr « relation de voyage », en Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard. 6 nathalie Galesne « entretien avec danielle Stordeur », en Syrie éclats d’un mythe, Actes sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997. 1 2 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page54 Saladin (1138-1193), sultan d’Egypte et de la Syrie présenté par Adam au Pape Boniface VIII, (15e siècle). British Library, Londres, British Library Board UK © Bridgeman Art Library 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page55 FrAnÇAiS 55 La Syrie ce dernier siècle a été dur pour la Syrie. La grande guerre commencée en 1914, affama le pays, le priva de son historique arrière pays anatolien et le découpa en morceaux. La France réduisit son peuple à la soumission, utilisant des avions et de l’artillerie lourde pour dévaster villes et villages jusqu’aux années 1925 et 1926. Les Français s’en allèrent vingt ans plus tard, mais l’indépendance ne fut qu’à peine meilleure. en 1948, la Syrie perdit la guerre pour la Palestine et reçut des milliers de réfugiés. en 1949, la ciA orchestra le premier des coups d’état parmi la procession de ceux qui suivirent presque annuellement. Le dernier étant celui de 1970, quand le ministre de la défense Hafez el-Assad prit le pouvoir. Les Frères Musulmans se félicitèrent que quelqu’un de la minorité opprimée des Alawite ait pu s’élever au dessus de sa position en se rebellant contre le sectarisme de son parti le Baas en 1979 et en 1982. dans le même temps, la Syrie avait participé à d’autres guerres contre israël, perdant les hauteurs du Golan en 1967 et en regagnant une petite partie en 1973. elle envoya son armée au Liban en 1976, y perdit une nouvelle bataille contre israël en 1982 pour se retirer sous la pression internationale en 2005. Lorsque Assad mourut en juin 2000, son fils Bachar lui succéda. en mars 2011, des protestations pacifiques tournèrent à l’escalade, aboutissant à la guerre civile. La Syrie mérite mieux. c’est une terre d’une intense beauté où une pléthore de civilisations ont laissé des traces sur des tablettes d’argile sumériennes, sur des tombes hittites, des amphithéâtres grecs, des routes et des aqueducs romains, des cathédrales byzantines, des mosquées omeyyades, des forteresses du temps des croisades, des monuments de Mamelouks, des maisons anciennes autour de jardins et de magnifiques souks où des marchands faisaient commerce bien avant l’arrivée d’Alexandre le Grand. Sa population vient de tous les coins de l’Asie 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page56 56 orient-occident ii · Hommage à la Syrie occidentale et comptabilise toutes les sectes tant chrétiennes que musulmanes, outre les Yazidis, presque des Zoroastriens. Les Syriens sont fermiers ou nomades, ils sont druzes sur les montagnes ou pêcheurs de la côte, ils sont artisans, marchands ou professeurs. La Syrie reste ce que Méléagre de Gadara en disait un siècle avant la naissance du christ : « un pays qui est le monde entier à lui seul ». en 1987, pour publier un livre de voyages, j’ai circulé durant plusieurs mois à travers la Syrie avec tout loisir pour la connaître, mieux encore que lorsque j’y allais régulièrement en tant que journaliste, depuis quinze ans. Au nord de la Syrie, dans la plaine de l’oronte près d’Alep, je suis allé dans le village de Fafirtin. Ses habitant kurdes vivaient dans des maisons en terre battue autour des ruines d’une église romane du troisième siècle. Les villageois se plaignaient qu’ils n’avaient pas d’électricité, pas d’eau courante et pas de rues pavées. Un homme disait qu’il souhaitait que le gouvernement installe sa famille ailleurs. Je lui demandais pourquoi il ne partait pas tout simplement ? Un garçon d’à peine dix ans me répondit : « nos arrière-grands-parents vinrent ici » et un homme de soixante cinq ans demanda « où irions-nous ? nous n’avons pas d’argent. Pas de tracteurs pour travailler la terre, ici ou ailleurs ». Je demandais si d’autres gens, comme moi venaient voir l’église ou d’autres ruines. ils me dirent qu’il y avait beaucoup de visiteurs. « – pourquoi ne leur vendez-vous pas des cartes postales ou des tasses de thé ? » « – nous leur offrirons du thé, déclara le jeune garçon, là ils nous respecterons ». Les Syriens, qui se composent de Kurdes, d’Arabes, d’Arméniens, de circassiens et bien d’autres ont une admirable fierté. cette fierté peut remonter à leur histoire du premier empire arabe, sous les omeyyades au Viie siècle, et dans une plus faible mesure, au premier royaume arabe indépendant de l’empire ottoman en 1920. chérif Fayçal du trône d’Hedjaz ne survécut que quelques mois mais sa légitimité demeure dans l’histoire moderne du pays. Une statue grandeur nature près de la banque centrale de damas honore le ministre de la défense du roi Fayçal, Youssef el-Azmeh qui mourut en résistant aux envahisseurs français au passage de Maysalloun sur la route de Beyrouth, alors qu’il savait que ceux-ci étaient beaucoup plus nombreux. La fierté inspira certains pour sacrifier leurs vies, et un jeune garçon de Fafirtin pour offrir du thé au lieu de le vendre. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page57 FrAnÇAiS 57 Un ami égyptien m’a récemment raconté sa jeunesse au caire sous le président d’alors, Gamal Abdel nasser. celuici gouvernait grâce à sa police secrète, il avait une économie chancelante et vécut une défaite contre israël. « Mais », me rappela-t-il, « nous avions notre dignité ». c’est ce qui se perdit en egypte avec son successeur Anouar elSadate et son excessive soumission au pouvoir américain. Les egyptiens était sur la voie de restaurer cette dignité en renversant Moubarak et en élisant un parlement et un président. Le rapt de cette démocratie par l’ancienne armée et haute cour de Moubarak a privé les egyptiens de tout espoir de retrouver cette fierté que leurs grandsparents connurent sous nasser. La dignité en Syrie est complexe. La plupart des Syriens étaient fiers des défis d’Hafez el-Assad sur la Palestine, sur les hauteurs du Golan occupées par les israéliens, comme de sa mystérieuse habileté à manipuler les etats-Unis et israël au Liban. Même l’un de ses plus acerbes critiques, l’érudit syrien Sadik el-Azm, concéda dans le New York Review of Books en 2000 qu’ « à certains moments critiques, Assad s’était montré capable politiquement de décisions courageuses, d’initiatives surprenantes et d’actions décisives qui s’étaient avérées opportunes et visionnaires, même si elles avaient semblé à l’époque impopulaires, car elles émanaient d’une excellente compréhension des alignements régionaux et des tendances internationales ». cependant, à l’intérieur du pays, on a toujours pu observer le traitement humiliant infligé aux citoyens ordinaires dans les bureaux gouvernementaux, aux postes de police et aux frontières, faisant ressentir ce que la plupart des citoyens expérimentaient dans leur vie quotidienne. Les Syriens qui ont vécu la torture, la perte de proches dans des emprisonnements infinis ou ont été forcés à l’exil ont forcément nourri des ressentiments. S’ils n’ont pas explosé avant 2011, c’est probablement dû à une efficace répression, à un propagande interne et une marge de liberté donnée aux écrivains, aux cinéastes et aux chercheurs pour faire une timide critique des officiels et des politiques. L’armée, le parti Baas et bien sûr le président restaient intouchables. « c’est une politique intelligente, car elle évacue de temps en temps les tensions » me disait l’écrivain syrien Hani el-raheb en 1987. « Autrement, le peuple pourrait en venir à la violence, à la résistance passive ou autre. Le régime a ainsi le moyen de détendre la tension ce qui permet au peuple d’accepter l’humiliation sur les droits de l’homme sans dire « non ». Ainsi la tension n’arrive jamais au point d’exploser ». Les critiques 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page58 58 orient-occident ii · Hommage à la Syrie d’el-raheb l’ont mené à la démission de son poste de professeur à l’Université de damas et à sa détention occasionnelle. il quitta le pays pour aller enseigner au Koweït peu de temps après notre rencontre. et vingt-cinq ans plus tard, la tension est arrivée à son point d’explosion. Si les Assad, père et fils ont été oppressifs, ils ont eu aussi l’habileté d’amener la Syrie vers le monde moderne en construisant de nouvelles routes, en électrifiant la plupart des zones rurales, en créant des écoles gratuites, des services médicaux, la sécurité sociale pour les plus âgés et la tolérance à l’égard de toutes les croyances religieuses. A part les fanatiques religieux, les Syriens qui souhaitaient le changement, ne désiraient pas abandonner ces éléments du système Assad. cependant ils voulaient plus de considération de la part du gouvernement, moins de corruption de la part de la classe dirigeante et le droit de choisir leurs leaders par des élections libres. et Bachar el-Assad répondit à ces demandes par des discussions plus que par la mise en oeuvre de réformes. comme les Printemps arabes avaient éliminé les dictateurs militaires en tunisie, en egypte et en Libye, Bachar insista sur le fait que son régime n’était pas aussi soumis aux etats-Unis que les autres et était de ce fait immunisé contre les dissensions internes. Kadhafi en Libye était un mégalomane traitant son peuple comme des cobayes dans son laboratoire d’expérimentation politique, sans parler de sa débauche personnelle. Ben Ali, en tunisie était un kleptomane, s’aliénant tout le monde sauf ses appuis dans le gouvernement français. L’obéissance d’Hosni Moubarak au pouvoir américain, doublé d’une gouvernance médiocre et de beaucoup d’injustice, humiliait la plupart de ses concitoyens. La dissidence larvée propre à la Syrie éclata au grand jour lorsqu’en mars 2011 des protestations apparurent à dera. La population de cette ville située à la frontière de la Jordanie, où les turcs dupèrent Lawrence d’Arabie en 1917, se souleva contre le gouverneur local, une relation d’Assad, quand il passa les bornes en torturant des enfants. Pourtant tous ne rejoignirent pas les manifestations qui éclatèrent dans d’autres villes et encore moins ne prirent les armes. L’opposition à Bachar el-Assad se divisa rapidement en factions entre ceux qui voulaient manifester pacifiquement comme ceux de la place tahrir au caire et ceux qui voulaient en découdre avec Bachar el-Assad par des moyens militaires. Les opposants armés se divisèrent rapidement sur les questions de l’idéologie, de la stratégie et des ambitions rivales. 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page59 Hamam Khairy Photo : Toni Peñarroya 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page60 60 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Bachar el-Assad semblait pouvoir comme son père affronter les pires orages, comme le fit Hafez quand israël détruisit son aviation militaire et chassa son armée de Beyrouth en 1982. Les deux hommes étaient sérieux, à la fois bienveillants et tyranniques et c’est ce qui explique en partie la loyauté d’une si grande partie de leurs sujets, comme depuis trois ans au milieu de la rébellion. Les dirigeants rebelles, tout comme ceux qui les arment à Ankara, riyad et doha imaginèrent que l’édifice construit et fortifié par les Assad depuis 1970 allait s’effondrer du premier coup. Voyant qu’il n’en était rien, ils demandèrent une intervention aux occidentaux pour les sauver de ce qui apparaissait comme une entreprise mal conçue et vacillante. de même que les rebelles avaient sous-estimé la force du régime, les stratèges gouvernementaux ont ignoré un élément important de la lutte de l’opposition : le ressentiment d’une population qui souhaite se faire entendre, vivre sans peur et sans surveillance et obtenir une reconnaissance de sa dignité. Le point de vue du gouvernement selon lequel certains rebelles étaient des criminels, des fanatiques ou des étrangers n’était pas incorrect, de même que son analyse selon laquelle la rébellion était soutenue par des pouvoirs extérieurs influencés par la relation délicate entre l’Amérique et l’iran. Mais toute l’histoire n’est pas là, pas plus que le simple désir de liberté n’est la seule inspiration de la révolte. certains des insurgés n’ont pas plus de respect pour la liberté telle qu’elle s’exprime dans les Droits de l’Homme de thomas Paine de la déclaration Universelle des droits de l’Homme des nations Unies, que le régime n’en a eu. Leur but est le remplacement d’un régime dirigé par le membre d’une secte minoritaire par celui de la majorité. ils ont pensé que seul un Sunnite, même de ceux qui imposeraient la théocratie à une démocratie, pourrait gouverner un pays à grande majorité sunnite. car la Syrie, après tout, est le berceau de l’orthodoxie sunnite. Une armée omeyyade venant de damas avait triomphé en 680 des partisans chiites d’Ali à Karbala, ouvrant une blessure au coeur de l’islam qui perdure toujours. Les termes des slogans du parti Baas étaient « unité, liberté, socialisme ». dans les deux pays que ce parti a gouverné, l’irak et la Syrie, il n’en a mené à bien aucun. L’un des fondateurs du Baas, le dr. Hafiz el-Jamali avait depuis longtemps abandonné le parti lorsque je l’ai rencontré à damas en 1987. A plus de quatre-vingts ans, il 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page61 FrAnÇAiS 61 nous dit : « nous avons régressé, non progressé. Avant la révolution Baassiste, notre analphabétisme était de 90%. nous avons maintenant 70 à 80% de population alphabétisée. et pourtant nous régressons. comment ? comment ne progressons-nous pas ? Voilà une question que les Syriens se posent, tout particulièrement en observant la rapide régression amenée par la guerre. Au début de cette guerre, des amis à damas et Alep m’ont assuré que les rebelles qui dirigeaient leurs ennemis étaient des étrangers, des irakiens, des Saoudiens, des tchétchènes, des Afghans, tout sauf des Syriens. ils disent que diriger est étranger à leur culture. c’est alors qu’ils furent témoins d’une scène où un Syrien découpa fièrement le coeur d’un soldat mort et le mordit. comment, se demandèrent-ils, sommes-nous tombés si bas ? et comment reviendrons-nous là où nous étions ? CHARLES GLASS, 2013 traduction : Klangland 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page62 1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page63 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page64 64 orient-occident ii · Hommage à la Syrie orient-occident ii Homage to the Syrian people Music of solidarity and texts against oblivion one of the most tragic flaws of human beings is their great capacity for amnesia, as Milan Kundera reminds us in The Book of Laughter and Forgetting: “the assassination of Allende rapidly eclipsed the memory of the russian invasion of Bohemia, the bloody massacre in Bangladesh made people forget Allende, the war in the Sinai desert drowned the cries of Bangladesh, the slaughter in cambodia made people forget Sinai, and so on and so forth until ultimately everyone completely forgets everything.” the first collection of music devoted to the dialogue between east and West began to take shape at the end of 2001 as a search for a spiritual antidote to amnesia and the dramatic and growing clash of civilizations of which so much was made at that point in the War in Afghanistan, which began on 7th october, 2001. it was then that we conceived and carried out our first Music for Peace project, based on “a possible dialogue” between eASt and WeSt, in which we invited musicians from Afghanistan and Ken Zuckerman from the United States to take part in a concert on 10th January, 2002, at the Basilica of Santa Maria del Mar in Barcelona. A new Year’s concert dedicated to the memory of all the victims of conflicts around the world, it was entitled Músiques per la Pau · Músiques Antigues & Músiques del Món (Music for Peace, early Music and Music from around the World) and was performed by musicians of 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page65 enGLiSH 65 the ensemble Kaboul from Afghanistan, driss el Maloumi from Morocco and Yair dalal from israel, together with the vocal and instrumental soloists of La capella reial de catalunya and Hespèrion XXi. We should also remember that just 22 years ago another terrible war began close to our own part of the world with the cruel siege of the city of Sarajevo, in which more than 12,000 people were killed and over 50,000 were severely wounded by Serbian troops. At that time, europe in particular and the world in general responded with absolute silence and the more than questionable decision not to intervene in the conflict. the result was that the fierce siege of the Bosnian capital continued for another four years (1992-1996). international intervention did not finally come about until 1995, by which time more than 20 thousand tons of missiles and shrapnel had permanently scarred the physical and human geography of the city. With the present dramatic conflict in Syria, the world once again looks on paralyzed and totally impotent as an increasingly sectarian and uncontrolled war reaches ever more unbearable proportions, in which the massacre of innocent bystanders is constantly escalating. only a few days ago, on 21st August, thousands of women and children (more than 1,300 according to sources representing the opposition to Bashar alAssad’s regime) died of exposure to poison gas. According to the Secretary General of the United nations, so far 100,000 people have died in the conflict, more than six million children have been caused extreme suffering, 3.1 million young people have been affected by the conflict, another four million people have been displaced within Syria and there are two million refugees in neighbouring countries. today, everybody is outraged, but words of indignation are no longer enough. those responsible must be held accountable and the civilized world must demand an immediate cessation of all violent action against the civilian population. nelson Mandela reminds us that “to be free is not merely to cast off one’s chains, but to live in a way that respects and enhances the freedom of others.” Basically, this second eASt-WeSt project was conceived as an act of solidarity to help raise awareness of the dramatic conflict and the terrible war of repression 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page66 66 orient-occident ii · Hommage à la Syrie suffered by the Syrian people, sharing musical experience with musicians from Syria and learning about the history of one of the world’s most ancient civilizations. the idea became a reality on the occasion of the christmas concert Judicii Signum at the end of 2012 in Barcelona, when we were joined by two extraordinary guest musicians from that country: the singer and lutenist Waed Bouhassoun and the flautist (ney) Moslem rahal. Following on from that remarkable experience, we decided to invite them to take part in a number of projects relating to intercultural dialogue, in particular our Pro Pacem concert in Barcelona on 20th April, 2013, at which we presented the programme from our cd book Pro·Pacem: Texts, Art & Music for Peace, in conjunction with Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar and musicians from all round the Mediterranean. Finally, after months of preparation and working together on various concerts with musicians from Syria, israel, turkey, Lebanon, Greece, Morocco and those of the ensemble Hespèrion XXi, we have decided to record and release this stimulating new dialogue between musicians from east and West with instruments and music from the old christian and Jewish Hesperia, the istampitte of medieval italy, and the songs, improvisations and dances of Syria: ORIENT-OCCIDENT II is a fervent Homage to the Syrian people and, once more, aims to provide a meaningful antidote to the amnesia that diminishes our humanity. the protagonists of this album are musical expressions apparently distant in time and space, music often forgotten beneath successive layers of modernism or undervalued because of its uncertain origins: dances, prayers, songs and laments of rare beauty and intense emotion which, thanks to their buoyancy, also free us from what can be the millstone of our roots and our avoidable isolation. these melodies and rhythms spring from the improvisations on the oriental ney and our medieval flutes, from the fascinating chants of a mysterious and evocative islam, from the gentle bowstrokes on the rebab and the steady sound of the italian lira, from the beats and rhythms of the ouds from Morocco, istanbul and israel, from the sparkling notes picked out the iranian santur and the turkish kanun... all carried along and encompassed by the ever-present, vibrant, magical pulse of our indispensable ancestral percussions. thus we have established a genuine intercultural and spiritual dialogue as a vehicle of peace and hope, respecting the musical identity 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page67 enGLiSH 67 and distinctive culture of “the other”: a free dialogue far removed from all fanaticism, all forms of which are always the product of ignorance and absolute conviction. the strength of an idea is not built on convictions alone, but above all thanks to doubt. Graham Greene reminds us that “doubt is essential to faith” and, in the words of Lesley Hazleton “Abolish all doubt and what’s left is not faith, but absolute heartless conviction... in short, the arrogance of fundamentalism.” As Amin Maalouf says, “if we are to restore some hope to our disoriented humanity, we must go beyond a mere dialogue of cultures and beliefs towards a dialogue of souls. As we stand at the beginning of the 21st century, that is the irreplaceable mission of art.” the language of music shows us that this dialogue of souls between musical traditions and musicians of widely differing origins and cultures is possible, because in spite of our religious and cultural differences, we can, through the power of music, rebuild the mental and spiritual bridges destroyed by so many centuries of tragedy, injustice and fanaticism. JORDI SAVALL dublin, 25th August 2013 translated by Jacqueline Minett 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page68 68 orient-occident ii · Hommage à la Syrie chronology of Syria 5000 years of history and writing Antiquity 9000-6300 BCE 2900-2500 BCE 2300 BCE 2250 BCE 2100 BCE 1759 BCE 9000 - 333 Bce earliest settlement of damascus on the banks of the river Barada in the Ghouta oasis. Founding of the ancient city-states of Mari, on the West bank of the river euphrates, and ebla, in the north-west of the Syrian plain. Apogee of ebla, with its kings and its libraries containing more than 20,000 cuneiform tablets written in Sumerian and eblaite. Lord of Heaven and Earth, The Earth was not, you created it The light of day was not, you created it The morning was not, you created it The morning light had not yet been created by you. the eblaite creation Hymn (ebla tablets,tell Mardikh-ebla). Pettinato, The Archives of Ebla, 259 Mari and ebla are destroyed by Mesopotamian soldiers of the Akkadian empire. Arrival of the nomadic desert peoples, the Amorites. ebla and Mari are rebuilt. Amorite dynasties. Hammurabi of Babylon turns against King Zimri-Lim of Mari and destroys the city. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page69 enGLiSH 69 1650 BCE Second destruction of ebla by the Hittites from Anatolia. 1400-1365 BCE Apogee of the city-state of Ugarit, on the north-west coast of Syria. development of the first written alphabet. 1550 BCE 1286 BCE 1200-1150 BCE the Hittites and the egyptians of the new empire share out between them the zones of influence and the control of Syria. What foe has risen up against Baal, what rival has risen against the rider of the clouds? I have destroyed the god Yamm, beloved of El, I have made an end of Nahar, god of the great waters, Have I not muzzled the Dragon and stopped his mouth? I have destroyed the Crooked Serpent, the seven-headed Tyrant. M. dietrich, o. Loretz and J. Santamaría, Die keilalphabetische Texte aus Ugarit, 1976, 1.3, iii 37-43 Battle of Kadesh between the Hittites and ramesses ii’s egyptians army for the ultimate control of Syria. neither side wins outright. Syria is invaded by the Sea Peoples. destruction of Ugarit. establishment of the Arameans in Syria. Make your way, then, to the hill of Kankanay, clamber up the hill, scramble to top on the palms of your hands, then descend to the “House of Reclusion” beyond. You will be numbered among those who have descended to the hereafter, and the gods will know that you are dead. KtU 1.5 V 14a-17a 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page70 70 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 890-842 BCE the Aramean kingdom of damascus suffers the effects of the expansion of israel towards the north. 853 BCE Battle of Karkar. the Assyrian empire defeats the Aramean kingdoms of Syria. 732 BCE 605-539 BCE 539 BCE The Arameans of Damascus came to help Hadadezer, king of Zobah, but David slew twenty-two thousand men of the Syrians. Then David put garrisons in Aram of Damascus. And the Arameans became vassals to Davidand brought him tribute. 2 Sm 8, 5-6 the Assyrians conquer damascus. demise of the Aramean kingdoms in Syria. For before the child knows how to cry “father” or “mother”, the wealth of Damascus and the spoil of Samaria will be carried away before the king of Assyria. isaiah 8,4 nebuchadnezzar of Babylonia defeats the Assyrians and takes control of their lands in Syria, Palestine and egypt. cyrus the Great of Persia occupies Babylonia and seizes its territories, including Syria. The Hellenistic, Roman and Byzantine Period 333 BCE 323 BCE 198 BCE 333 Bce - 622 ce Battle of issus in Syria: Alexander the Great defeats darius iii of Persia. death of Alexander the Great. Partition of the Hellenistic empire among the diadochi: Syria is claimed by Seleucid i nicator. Antioch is the capital of the Seleucid empire. Antiochus iii the Great takes possession of the territories of Palestine dominated by Ptolemies of egypt. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page71 164-138 BCE 64 BCE civil war among the Seleucid princes of Syria for control of the empire. enGLiSH 71 roman invasion of Syria by General Pompey. Syria is annexed to the roman empire. 43-36 BCE Mark Antony, the lover of cleopatra, is governor of Syria. 66 Judaea revolts against the roman occupation of israel. emperor nero appoints his general Vespasian to quash the revolt. 36 CE 70 105 117 119 161-180 Saul of tarsus converts to christianity in damascus and begins his evangelizing mission under the name of Paul. From Syria, roman troops reconquer the rebel territory of Judaea and destroy Jerusalem. emperor trajan annexes the upper reaches of the euphrates, including the city of dura europos, to the roman empire. emperor Hadrian pushes back the boundaries of the roman empire as far as the river euphrates. damascus achieves the status of metropolis. Hadrian visits the caravan city of Palmyra and renames it Palmyra Hadriana. emperor Marcus Aurelius erects the famous colonnade in the city of Apamea. The time of man’s life is but a point; its substance is constant flux; its sense, obscure; the composition of the whole body, tending to corruption; his soul, a spinning top; his fortune, uncertain; his fame, indecipherable. Put briefly: all things pertaining to the body are as a stream; and all things pertaining to the soul are as a dream or vapour. Life is as warfare and sojourning in a strange land; posthumous fame is oblivion. What, then, can console us? One thing, and one thing alone: philosophy. Marcus Aurelius, Meditations ii, 17 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page72 72 187 193 212 218-222 244-249 orient-occident ii · Hommage à la Syrie the roman general Septimius Severus marries Julia domna, daughter of the high priest of the Sun god Heliogabalus at emesa, the present-day Homs. Septimius Severus is proclaimed emperor by the Syrian troops. Beginning of the Syrian dynasty in rome. the city of Palmyra is declared a roman colony. Mark Antony Heliogabalus is proclaimed roman emperor by the Syrian troops. Philip the Arab (Marcus Julius Philippus Augustus), born in the town of Shahba, to the southeast of damascus, is proclaimed emperor of rome. 256 the city of dura europos, on the euphrates, falls to the Sassanid Persians. 268-272 on the death of her husband, odaenathus of Palmyra, Zenobia, becomes queen and sovereign lady of the oasis of Palmyra and secures the independence of the eastern provinces from rome. 260 273 326 361-363 emperor Valerian is captured by the Sassanids and killed at emesa. emperor Lucius domitius Aurelianus reconquers Palmyra and captures Queen Zenobia. Helena, the mother of emperor constantine, travels to Syria and Palestine and establishes the holy places of christianity. emperor Julian the Apostate arrives at Antioch to prepare his invasion of Persia. He orders the closure of christian churches and writes the satire Misopogon in which he describes the city’s inhabitants as effeminate because of their habit of shaving every day. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page73 enGLiSH 389-459 573 611-614 622 73 Therefore, tell me why it is that the Celts and the Germans are fierce, while the Hellenes and Romans are, generally speaking, inclined to political life and humane, although at the same time unyielding and warlike? Why the Egyptians are more intelligent and more given to crafts, and the Syrians unwarlike and effeminate, but at the same time intelligent, hot-tempered, vain and quick to learn? Julian the Apostate, Against the Galileans the monk Simeon Stylite lives as a hermit at the top of a column north of Aleppo; a basilica and a city are built around the column, which become a centre of pilgrimage. Within the space of a mandra, or circle of stones, to which he had attached himself by a ponderous chain, he ascended a column, which was successively raised from the height of nine, to that of sixty, feet from the ground. In this last and lofty station, the Syrian Anachoret resisted the heat of thirty summers, and the cold of as many winters. Habit and exercise instructed him to maintain his dangerous situation without fear or giddiness, and successively to the different postures of devotion. edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794 the Persian King Khosrau ii sacks Apamea, Antioch and the north of Syria. Khosrau ii defeats the Byzantine emperor Heraclius and takes control of Syria and damascus. Heraclius leads a Byzantine counter-offensive, retaking Syria and the north of Mesopotamia. Arab Period 635-638 635 - 1260 caliph Umar takes damascus from the Byzantines. At the Battle of Banias in 636, the Muslims defeat the Byzantines and take control of all Syria as far as Aleppo. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page74 74 640-641 656 661-681 705 750 813 944-1003 978-1076 996-1021 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Muawiya, Arab governor of Syria. Muawiya refuses to remain loyal to caliph Ali. Arab civil war, concluding with the death of the caliph. Muawiya is proclaimed caliph and founds the Umayyad dynasty. damascus is the capital of the Arab empire. the Umayyadcaliph Abu al-Abbas al-Walid builds the Great Mosque of damascus. in 715 he orders the Great Mosque of Aleppo to be built. change of power in the Arab empire with the founding of the Abbasid dynasty. Political power shifts from damascus to Baghdad. damascus and Syria revolt against the dynasty of the Abbasids of Baghdad. disaffection against the caliph contributes to the spread of Shia islam in Syria. Aleppo is ruled by the local Hamdanid dynasty of princes and patrons of the arts, notably including Saif al-daula, patron of the poet Al-Mutanabbi. Here is my heart, it is yours, that you may destroy me. Lessen my suffering, or increase it. I welcome weakness as a hero, Hunted by a well-coiffed head and a graceful neck. Al-Mutanabbi the dynasty of the Fatimid caliphate of cairo controls the south of Syria, while the Byzantines reclaim the territories to the north. the Fatimid caliph al-Hakim of cairo mysteriously disappears and his followers, who believe him to be sent by God, flee to Syria and found the druze religion. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page75 1058 1071 1095 1098 1119 enGLiSH the Seleucid turks take control of the northern territories of Syria. death of the poet Abu Ala al-Maarri of Syria, a rationalist ahead of his times. The Muslims are stumbling; the Christians, gone astray; the Jews, perplexed, and the Zoroastrians, lost. There are two types of people on Earth: those who have reason without religion and those who have religion but lack reason. Abu Ala al-Maarri Battle of Manzikert: the Seleucids defeat the Byzantines and take control of all Syria. europe is gripped by panic at the advance of the turkish tribes. Urban ii proclaims the First crusade to win back the holy places and halt the advance of the Seleucid turks towards the West. the crusaders take Urfa (edessa) and Antioch and advance through Syria. the crusaders massacre the population of Maarrat al-numan. Battle of Ager Sanguinis: the Seleucids of Aleppo defeat the crusader armies at Sarmada. 1128-1146 dynasty of Zengi Atabeq of Aleppo. the crusaders attack damascus. 1130 the ishmaelite followers of the Assassins sect retreat to the coastal mountains of Syria. 1146-1174 1176-1260 75 Aleppo’s greatness is overwhelming; ever-present in men’s memory, many kings have coveted her, and she has left her mark on the minds of all. How many times has she been fought over! How many steel blades have been drawn for her! ibn Jubayr, Rihla dynasty of nur al-din of Aleppo. From his base in Syria, the military leader Saladin unifies the Arab territories as far as egypt and Baghdad. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page76 76 1187-1188 1193 1244 1258 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Battle of Hattin: Saladin overcomes the crusader armies in Galilee, regains positions on the coasts of Syria and conquers Jerusalem. death of Saladin. He is buried in a pantheon beside the Great Mosque in damascus. His empire disintegrates. turkish tribes invade Syria and reach Jerusalem. the Mongols of Hulagu sack and destroy Baghdad. Mamluk Period 1260 1260-1277 1291 1300-1303 1302 1326 1260 - 1516 Battle of Ain Jalut: the Mamluks of egypt defeat the Mongols and take control of Syria. the Mamluk Sultan Baibars of egypt conquers Antioch and the great Krak des chevaliers (Fortress of the Knights). the Mamluks drive the crusaders out of the Holy Land: fall of St. John d’Acre. new Mongol invasion. occupation of damascus. the crusaders’ last remaining position in Syria, the island of Arwad, falls to the Muslims. the famous traveller ibn Battuta of tangier arrives in damascus and visits Syria. Damascus undoubtedly surpasses all other cities in loveliness and splendour; all description of it, however complete, fails to do justice to this God-given beauty. ibn Battuta, Travels 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page77 1400 1418 enGLiSH 77 tamerlan conquers Aleppo and begins his siege of damascus. the following year he burns the city. the turkish mystical poet Seyid imadeddin nesimi dies at Aleppo. Ottoman Period 1516 1767 1831 1833 1516 - 1918 Sultan Selim i incorporates damascus into the ottoman empire after overthrowing the Mamluks and egyptian rule. the city becomes a provincial capital and includes the territories of the eastern Mediterranean. the Mamluk leader Ali Bey Al-Kabir takes Syria from the ottomans and is proclaimed Sultan. egyptian-ottoman war. Khedive Muhammad Ali of egypt defeats Sultan ottoman Mahmud ii and conquers Palestine, Syria and Arabia, extending his dominions as far as istanbul. Alphonse de Lamartine (1790-1869) arrives in damascus and records his impressions in a travel diary: Damascus is a country that has no relations with Europe: it bases all its understanding on maps and the reports of a handful of major historical and political events that have reachedits ears and which its natural, inquiring spirit has interpreted with remarkable sagacity. [...] and there [in the bazaars of Damascus] the frequent revolutions that bathe the capital in blood are silently plotted until the steady, slow fermentation explodes when least expected. The people take up arms in support of this or that faction, led by one of the local chiefs, and for a time the government is taken over by the victor. The vanquished are executed or flee to the deserts of Baalbek or Palmyra, where the independent tribes give them assylum. Alphonse de Lamartine, Travels in the East 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page78 78 1833 1850 1860 1883 1916 1918 orient-occident ii · Hommage à la Syrie the treaty of Hünkâr İskelesi is signed between the ottoman empire and russia to halt the expansion of Muhammad Ali, who returns Syria and Arabia to the ottoman empire. Gustave Flaubert and Maxime du camp arrive in Syria by boat. discord breaks out in the druze community fuelled by the turkish authorities, and the Maronite catholics. Massacres take place in Syria until the arrival of French troops, who restore order in the ottoman province and established the autonomy of Mount Lebanon from the ottoman governments of Beirut and damascus. death of the emir, poet, writer and philosopher Abd el-Kader at damascus. the Sykes-Picot Agreement is signed between France and england to define the spheres of influence in the territories of the Middle east: england is allocated the control of Palestine, Jordan and iraq, while France controls Syria and the Lebanon. Lieutenant-colonel thomas edward Lawrence (also known as Lawrence of Arabia) takes part in the liberation of damascus from the ottoman empire. He also participates in the archaeological explorations in the north of damascus. We have, I expect, changed history in the Near East. I wonder how the Powers will let the Arabs get on. t. e. Lawrence to Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand continental Hotel cairo. Contemporary Period 1920 1920 - 2000 the congress of Syria, presided over by al-Atassi, rejects the Faisal-clemenceau accords and proclaims the independence of Syria. A nationalist government is formed. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page79 1925 1933 enGLiSH the French General Mariano Goybet creates the State of Syria with damascus as its capital. 79 the French archaeologist André Parrot begins excavating Mari and discovers the statue of the ancient King ishqi-Mari (third millennium Bce). Without being too hopeful, but with the optimistic expectation that always presides over the beginning of a dig, we took our ten teams to the site marked out on the edge of the ancient city. In the place where we had thought we might unearth a door, we found a temple, and from the first few shovelfuls of earth it yielded the treasure of its votive objects - admittedly broken, and all too often mutilated, but priceless documents nonetheless of an art that combined elegance, refinement and realism. And the slow, painstaking, methodical search, often proceeding with a knife, pick and brush, revealed a temple with all its votive objects, allowing us to identify not only the deity to whom the sanctuary was dedicated, but also Tell Hariri. On one of the statuettes dedicated to the goddess Ishtar, which bore the image of a king, an inscription gave us the name of the city along with that of its king: Lamgi-Mari, king of Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari 1935 1935 1941 the writer Agatha christie and the archaeologist Max Mallowan begin excavations at chagar Bazar, a city in the north of Syria. Writing this simple record has been not a task, but a labour of love. Not an escape to something that was – but the bringing into the hard work and sorrow of today of something imperishable that one not only had but still has! For I love that gentle fertile country and its simple people, who know how to laugh and enjoy life; who are idle and gay, and who have dignity, good manners and a great sense of humour, to whom death is not terrible... Inshallah, I shall go there again, and the things that I love shall not have perished from this earth. Agatha christie, spring 1944 the Franco-British army enters Syria and takes damascus. the city will remain under French influence until the declaration of independence in 1946. From that year until 1956 there were 20 government cabinets that drew up 4 different constitutions. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page80 80 1948 1956 1958 1961 1963 1967 orient-occident ii · Hommage à la Syrie First Arab-israeli War. Following the partition plan drawn up by the Un the previous year, egypt, iraq, Jordan, Lebanon and Syria went to war against israel with fighting in the Sinai Peninsula and southern Lebanon. the Suez crisis or Sinai War. the United Kingdom, France and israel attack egypt to gain control of the Suez canal. Syria signs a pact with the Soviet Union and remains under its influence. President Shukri al-Kuwatli of Syria and President Gamal Abdel nàsser of egypt announce the fusion of the two countries under the name of the United Arab republic. Although Nasser, of course, interested in bringing Iraq back into fold of which he is shepherd, I agree entirely with Consulate General Damascus that Syria is his more immediate concern. To lose out in Iraq would be discomfiting; to do so in Syria would be disastrous. Hence, any assistance we might be able to lend in Syria could be especially significant to Nasser as well as have possible attractions to us since anomalous that this literally key region is only one in Near East where we are not active in some way. telegram from the American embassy in the United Arab republic to the U.S. State department. cairo, 1st April 1959, 6 p.m. colonel nahlawi carries out a military coup d’état and Syria leaves the United Arab republic. in March there is a new coup d’état which results in the establishment of the national council for the revolutionary command, and a group of army officers and civilian officials take executive control and legislative authority under the Ba’ath Party. Six-day War between israel and its Arab neighbours. israel’s attack on 9th June against the Golan Heights leads to the withdrawal of the Syrian troops and the israeli occupation of Qala, tel Azziziat and Quneitra. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page81 1973 1982 enGLiSH 81 President Hafez al-Assad of Syria brings in a new constitution which defines Syria as a popular, democratic and socialist Arab republic represented by the Ba’ath Party (articles 1 and 8). that year, Syria and egypt embark on the Yom Kippur war against israel in an unsuccessful attempt to regain the Golan Heights. in February the Hama massacre occurs when the Syrian army puts down the revolt of the Sunni community against the regime; between ten and forty thousand Syrians are killed, the vast majority civilians. Current Period 2000 10 July 2001-2003 2003 2000 - 2013 After 29 years in power, Hafez al-Assad dies on 10th June. His second son, Bashar al-Assad becomes president after the party passes an amendment to Article 83 of the constitution, lowering the minimum age necessary to run for president. Bashar al-Assad is elected by referendum with an absolute majority (97.2%). Beginning of the regime’s economic and political reforms: economic liberalisation, the freeing of political prisoners, tackling corruption, and the arrival of internet in the country. the United States invades iraq in the Second Gulf War. Bashar al-Assad backs Saddam Hussein. Support is given to terrorist groups in Lebanon and strict control is exerted over the internet. Al-Assad is accused of being involved in the killing of rafik Hariri, prime minister of Lebanon. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page82 82 2005 2007 2011 16 April orient-occident ii · Hommage à la Syrie Various thinkers, intellectuals and opposition groups abroad publish the damascus declaration, which criticizes the oppressive nature of the regime and calls for the country’s democratic transition. Today Syria stands at a crossroads and needs to engage in self-appraisal and benefit from its historical experience more than at any time in the past. The establishment of a democratic national regime is the basic approach to the plan for change and political reform. It must be peaceful, gradual, founded on accord and based on dialogue and recognition of the other. Observe all international treaties and conventions and the Universal Declaration on Human Rights, and seek within the framework of the United Nations and in cooperation with the international community to build a more just World Order, based on the principles of peace and mutual interest, warding off aggression, and the right of nations to resist occupation, and to oppose all forms of terrorism and violence directed against civilians. damascus, 16th october 2005. in a referendum Bashar al-Assad is reelected by an absolute majority as president for a further 7 years. on 15th and 16th March a peaceful uprising begins with the rallying call “For a Syria without tyranny”. it calls for the lifting of the emergency law which had been in force in the country since the Ba’ath Party came to power in 1963 and which, among many other things, banned demonstrations. Speech by Bashar al-Assad broadcast on public television in which he lifts the state of emergency. thousands of people go out onto the city streets to demand more freedoms. the majority of the Syrian population is Sunni Muslim (75%), whereas the military and governement elite belong to the Shia minority (12% of the Muslim population). the regime responds with greater repression and dozens of people killed. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page83 April-July 30 July 2012 2013 enGLiSH 83 demonstrations around the country become more and more numerous following government repression, and the regime becomes more radical. demonstrations in damascus, deraa and Banias are violently repressed, leaving more than a hundred dead and many wounded. the United States and various members of the european Union condemn the repression and more than 200 members of the Ba’ath Party resign in protest. However, the repression continues with more violence, leading to massacres of civilians in several cities. colonel riad el-Assad, having taken refuge in turkey, announces the creation of the Free Syrian Army to fight against the regime. on 2nd october the rebellion organizes itself politically with the creation of the national Syrian council to combat the regime of Bashar al-Assad. the council includes Sunni and lay Muslims as well as other groups which articulate Syria’s political opposition. Kofi Annan, the Un’s special envoy to Syria, proposes a six-point peace plan to put an end to the conflict: the plan calls for an end to violence by means of a ceasefire overseen by the United nations providing unrestricted access for humanitarian aid to the Syrians affected by the conflict, the release of those arrested during the protests and the beginning of an inclusive, Syrian-led process culminating in a multi-party political system. An oracle concerning Damascus. Damascus will cease to be a city, and will become a heap of ruins. isaiah 17,1 After two years of war in Syria the situation has become considerably worse. there have been clashes in various cities such as Homs, deraa, tripoli, damascus and Aleppo, resulting in thousands of people killed. the Un observers have abandoned the country and today there are more than 300 thousand Syrian refugees in neighbouring territories such as turkey, Jordan, iran and the Lebanon. UnHcr estimates that by the end of the year the figure could be as high as 700 thousand refugees. Human rights Watch has accused the Al-Assad regime of carrying out 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page84 84 24 April 29 April 27 May June-July orient-occident ii · Hommage à la Syrie crimes against humanity involving the torture of tens of thousands of detainees and the abuse of men, women and children in clandestine Syrian prisons. More than 27 torture centres are known to exist. Fighting in Syria destroys part of the bazaar and the minaret of the Umayyad Mosque in Aleppo, listed by UneSco as World Heritage sites. the Un demands an investigation into the use of chemical weapons, particularly Sarin gas, following accusations by the militia and the civilian population affected. the photographer Laurent Van der Stockt and the journalist Jean-Philippe rémy de Le Monde provide proof of the use of chemical weapons in Syria by the Bashar el-Assad regime against rebel positions in the outskirts of damascus. A Un report warns of new levels of brutality on both sides in the war in Syria. despite the Un’s insistence on launching peace talks, the international community remains divided between intervention – opposed chiefly by russia – and lifting the arms embargo on the rebels. So far, the war has claimed the lives of 90 thousand people and caused the exile of tens of thousands of people who have lost their families and their homes. the civilian population of Syria are the victims of massacres which have a particularly severe impact on children. they bear witness to a war which has laid bare the darker side of humanity and the need to stop a conflict which has a daily death toll of hundreds. SERGI GRAU and MANUEL FORCANO Bellaterra 2013 translated by Jacqueline Minett 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page85 M. Rahal, H. Khairy, W. Bouhassoun, O. Khalil Photo : Toni Peñarroya 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page86 86 orient-occident ii · Hommage à la Syrie History played out on the grand stage of Syria “every civilized person in the world has two homelands, his own and Syria.” Given the present circumstances (for over two years now, that “other homeland” of all civilized human beings has been plunged into a cruel civil war), some might question the wisdom of these words spoken by the French archaeologist André Parrot (1901-1980) who, for forty years, led the excavations of the ancient Mesopotamian city of Mari on the Banks of the euphrates. the eminent scientist thus lucidly summed up Syria’s vast historical and cultural heritage as unique and fundamental to our understanding of the evolution of the so-called civilized world. its privileged geographical position in the heart of the Fertile crescent of the Middle east has made it a crucial transit point on the eurasian axis between east and West, a key focus for cultural and commercial encounters and exchanges towards which the Silk roads and Spice routes converged in Antiquity and during the Middle Ages. However, throughout the ages that very position has also made it a target for the great nations and empires that have coveted these lands. More than three thousand two hundred years ago, for example, the mighty Pharaoh ramesses ii (13th century Bc led a great army across the whole region, which at that time the egyptians called Amurru, from south to north to confront the army of the Hittite king Muwatallish ii at the legendary Battle of Kadesh. driving both monarchs’ decision to engage in such a major campaign was their ambition to gain control of Syria, for both men were aware of the importance of such a prize in advancing their respective interests. now, as the country is once again prey to the devastation wreaked by warlords, it seems that Syria is showing us the darker side of that civilization to which it has added so much lustre. the borders of the present-day state of Syria, however, do not include all the territory that has historically formed part of the area known by that name, an ancient toponym which was first documented in Greek. the eminent 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page87 enGLiSH 87 historian and geographer Herodotus of Halicarnassus (5th century Bc) believed it to be an abbreviated form of Assyria, although its etymology continues to be a mystery. in earlier references to the region it goes by the names of Aram or canaan, but it was under roman administration that the name of “Syria” was officially established for the eastern province of caesar’s empire. Subsequently, after the Muslim conquest, the Arabs called it Sham, a name that modern-day Syrians use to refer to the capital, damascus, and its surrounding area. Herodotus was an early commentator on the ethnic and cultural diversity of Syrian society which, when the territory was not temporarily a province of the empire of the day, in Antiquity was politically organized in city-states. the known inventory of nations and peoples of different origins who, throughout the generations and at different stages in history, have forged the Syrian identity is certainly impressive: Amorreans, Hittites, Arameans, canaanites, Phoenicians, Hebrews, Assyrians, chaldeans, Persians, Greeks, Armenians, romans, nabataeans, Byzantines, Arabs, Kurds, circassians, turks... in the Middle Ages, Syria also saw a major influx of assorted europeans who arrived with the crusades, collectively referred to as “Franks” in the Arab chronicles, many of whom settled in the Levant and clearly made their mark. the Syrian prince Usama ibn Munqidh (12th century) of Shayzar, on the west bank of the river orontes, wrote in his memoires that he regarded many knights templar as “friends”, but only because they had polished their barbarian manners through coming into contact with the manners of the east. Usama ibn Munqidh’s illustrious contemporary eleanor of Aquitaine had the opportunity to experience oriental refinement during the time that she resided in the christian principality of Antioch after she and her husband, the king of France, arrived at the port near the city on their way to the Holy Land at the time of the second crusade. Legend has it that she actually met Saladin, who at the time was a child, unaware of the glorious destiny awaiting him as leader of the armies of the crescent Moon and founder of a dynasty of sultans. nowadays, an imposing equestrian statue that stands beside the entrance to the great souk in damascus recalls the heroic deeds of that soldier of Kurdish origin whose noble conduct, it is said, won the admiration even of his christian enemies. From the oasis of damascus to the port of Antioch, from the Mediterranean to the euphrates, the cities, towns, villages, fields and steppes offer a wealth of material evidence of the cultural diversity of the people who have inhabited them and their glorious past, although not all traces of the activity of those ancestors immediately obvious, because buried in the various strata of the Syrian subsoil lie the fossilized seeds of corn sowed by the first farmers 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page88 88 orient-occident ii · Hommage à la Syrie in history. the archaeologists and palaeontologists who, since the beginning of the twentieth century, have flocked to the archaeological sites of Syria know that digging in any patch of land will often yield thrilling surprises. the word “tell” in a toponym is an almost infallible clue to treasure hunters, but anybody, anywhere, not just those who set out to explore the area, is likely to come across an object which may hold the key to a sensational discovery. one day in 1933, in the town of tell Hariri on the banks of the euphrates, a group of Bedouins were digging a grave when they found the head of a statue. Soon after that came the discovery of the remains of a temple to ishtar from the great Mesopotamian city of Mari, which was inhabited from the fifth millennium Bc. in a place now called tell Mardikh, to the southwest of the city of Aleppo, the archaeological mission which began excavating in 1964 found the remains of the ancient city-state of ebla, which by about 3000 Bc was already a major urban centre. the exhumation of a library containing thousands of clay tablets written in cuneiform script allowed researchers to identify eblaite, a previously unknown Semitic language. in 1928, near ras Shamra, a port situated on the northern Syrian coast, a local peasant stumbled across the entrance to the necropolis of another key city in the history of the civilizations of the Middle east: Ugarit, whose existence had until that time been known only thanks to references in egyptian papyri and other contemporary documents and inscriptions. today historians describe it as “a kind of Venice of the ancient world which dominated trade in the Mediterranean from the fifteenth to the twelfth centuries Bc.” and the discovery, in successive excavation periods, of collections of tablets with inscriptions in various languages –Akkadian and Sumerian, among others, as well as Ugaritic– has been especially important. the Ugaritic texts are in various writing systems of which one is alphabetic, a revolutionary innovation for its time. the people of Ugarit, therefore, share with that other nation of accomplished merchants, the Phoenicians, who were established on the coasts of ancient Syria, the honour of having hit upon the brilliant idea of a writing system based on phonetic symbols. From what we know to date, however, it was the Phoenicians who gave the alphabet to the Greeks, a cultural landmark which was to have far-reaching consequences. the Ugaritic texts have also contributed to improve our knowledge of the mythology and the religions of the Middle east and have provided important clues to understand the transition from primitive Semitic paganism to Hebrew monotheism, the roots of Judaism and the sources of the stories told in the Bible. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page89 Pierre Hamon Photo : Toni Peñarroya 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page90 90 orient-occident ii · Hommage à la Syrie other extremely interesting discoveries for the study of the history of religions were made at dura europos, the so-called “Pompeii of the desert”, a colony founded around 300 Bc by Seleucus i nicator, a general under Alexander the Great, near the present-day border between Syria and iraq. the excavations carried out at the site from the 1920s have revealed fifteen polytheist temples, a centre of Mithraic worship, a Paleochristian church and a synagogue with precious wall paintings dating from the third century Ad. the catalogue of Syria’s artistic monuments and buildings from the Greco-roman period is undeniably prodigious, but even more remarkable is their state of conservation. Anybody wishing to see the best preserved roman theatres in the world, built during the rule of Hadrian, should visit Bosra, the city that was once the capital of the roman province of Arabia Petrea, to the southeast of damascus. it is easy to imagine the roman emperor caracalla (Marcus Aurelius Severus Antoninus Augustus), the son of the Syrian noblewoman Julia domna, attending a performance of one of terence’s comedies there. However, there is arguably no other city that fascinates and fires the imagination of Western travellers as much as the one that rises in the middle of the oasis of tadmor, in the Syrian desert, where the ruins of the mythical Palmyra bear witness to the extraordinary exploits of Queen Zenobia, who from 267 to 272 Ad not only secured the independence of her kingdom from both romans and Persians, but also retook egypt. on a statue erected in her honour we find the following inscription in Palmyrene, a dialect of Aramaic: “to our Lady, Septimia Bat-Zabbay, illustrious and just queen”. centuries later, a distinguished British traveller accustomed to spending long periods in Syria wrote of this pearl of the desert: “For me, the charm of Palmyra lies in its slender creamy beauty rising up fantastically in the middle of hot sand. it is lovely and fantastic and unbelievable, with all the theatrical implausibility of a dream.” these words are to be found in a passage of the memoires of Agatha christie, who during one of her stays at the Baron Hotel in Aleppo, at which Lawrence of Arabia had once been a guest, penned the novel Murder in Mesopotamia. it is in Aleppo that the revered patriarch Abraham is said to have stopped on his tireless wanderings through the lands of the Middle east. Soon after arriving there, and pausing on the hill where the city’s imposing fortress now stands, he milked a cow, which yielded a prodigious quantity of milk. Since in Arabic, as well as other Semitic languages, the consonants in the name of Aleppo coincide with those of the word for “milk”, popular tradition traces the etymology of the toponym back to the milk of the cow milked by Abraham. there are other stories about 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page91 enGLiSH 91 the father of isaac and ishmael and his time in damascus, for the memory passed down by generations and generations of the people of Aleppo and damascus goes back a very long way, both cities figuring large in the exclusive roll call of the most ancient continuously inhabited cities on our planet. For the history of christianity, in particular, Syria deserves to be described as a Holy Land, at least since the famous episode of the conversion of Saul of tarsus on his way to damascus, a city where relics associated with St. Paul’s sojourn within its walls can still be seen today. in fact, the successful preaching of the new religion that had its roots in Judaism can be traced to Antioch, the city where christianity received its name, and where the Grotto of St. Peter houses one of the oldest churches in existence. Syria abounds in Paleochristian monuments, and Aramaic, the language spoken by christ, continues to survive there to this day, mainly in the area of Maalula, to the north of damascus. Byzantium also left its stamp on the culture of Syria, as did the Persian Sassanid empire. the landscape in the north of the country is characterized by the ruins of Byzantine cities and monasteries, such as that of St. Simeon, north of Aleppo, which was built around the pillar on which the ascetic St. Simeon the Stylite lived for 37 years. But it is perhaps through our sense of hearing that we can experience the most faithful evocation of the true meaning of that period as we listen to the Byzantine chant of the Masses celebrated in orthodox churches. it is less easy to gain access to the ritual ceremonies of another of the religious communities still present in Syria today – the Yazidis, whose origins lie in Persian Zoroastrianism, although their beliefs are a synthesis of the various religions, including the most recent, islam, that have shaped the soul of Syria. if anything, the Arab conquest during the first half of the 7th century Ad served to strengthen its central geostrategic position in the medieval world. thirty years after the death of the prophet Mohammed, the leadership of the Muslim community was transferred from Arabia to Syria, and damascus, under the aegis of the caliphs of the Ummayad dynasty, became the capital of a vast empire which in Ad 750 stretched from the iberian peninsula to the furthest regions of transoxiana in central Asia. the exquisite Ummayad mosque in damascus, built on the remains of a christian basilica, which, in its turn, had been built on the site of the roman temple of Jupiter, has witnessed the numerous twists and turns in the history of islam. Although Syria lost its ascendancy to iraq, and thus damascus to Baghdad, during the Arabo-islamic world’s period of greatest cultural splendour under the Abbasid caliphate, it has never lost the special charisma and respect enjoyed throughout the history of islam. in the 10th century, in 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page92 92 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Aleppo, emir Sayf Al-dawla gave his protection to intellectuals, poets and other men of letters, and today he is above all remembered as the patron of one of the greatest geniuses of Arab poetry of all times: the iraqi Al-Mutanabbi, for whom Syria was also a “second homeland.” Before dying, he recited a verse that everyone familiar with classical Arab poetry knows by heart: “the horse, the night and the desert know me, as do the lance, the sword, paper and the pen.” the Syrian poet Almaarri (11th century), another outstanding representative of Arab literature, on the other hand, lived aloof from the court and its vanities. He was born in Maarrat Annuman, where his grave can be visited to this day. His gravestone bears the following epitaph: “Here lies the crime of my father; i have committed it with nobody.” Almaarri, who lost his sight at an early age, was rather an eccentric character: a misanthropist, a vegetarian and a free-thinker, who was convinced of the pernicious effects of procreation and that there were two kinds of people in the world: “intelligent people with no religion and religious people with no intelligence” – an enlightenment thinker avant la lettre. Aleppo and damascus, respectively, were the adopted cities of two great mystics, Sufi masters and leading lights of islam: the Persian Suhrawardi (12th century), founder of the “philosophy of illumination”, and ibn Alarabi (13th century), known as the “doctor Maximus” of Al-Andalus, probably the most influential figure in the history of islamic mysticism. Sword in hand, the Mongol timur, or tamerlane, of Samarkand, made a very different entrance onto the stage of damascus in 1400. His hordes mercilessly sacked the old Ummayad capital, yet it was in damascus that the egyptian Mamluks, who controlled Sham at that time, halted the advance of the Mongols and signed a peace treaty with timur “the Lame”. A century later, the ottoman turks gained control of Syria, which turned its sights towards istanbul as its new capital and centre of the caliphate. Although historians generally describe the Mamluk and ottoman eras as a time of “decadence” in Syrian history, the mosques, souks, palaces, fortresses, caravanserais, bimaristans (hospitals), baths and other buildings dating from those periods would appear to contradict such an assertion. Admittedly, the Arabic language lost its ascendancy to turkish as a vehicle for high culture, but Syria played a leading part in the Arab cultural and literary renaissance of the 19th century, when the empire of the Sublime Porte was beginning to wane. By that time, however, europe had already rediscovered the attractions of the eastern Mediterranean, not only because of its colonial ambitions, but also because of its fascination with the tales told by travellers to that part of the world, and artistic and academic circles became steeped in orientalism. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page93 enGLiSH 93 of course, the major european cities also attracted travellers from the east, and one in particular, from Aleppo, arriving in Paris in 1702, was to have a huge impact on Western culture. the traveller in question was not a person, but an object – a book, an Arab manuscript written in Syria, perhaps in the 15th century, entitled The Thousand and One Nights. translated into French by the orientalist Antoine Galland, the stories of Shahrazad so enchanted european readers that Galland asked the Syrian monk Hanna diab from Aleppo, who was in Paris at the time, to tell him more stories so that he could continue to publish further volumes of the work which has become a classic of world literature. As the winds of war lash a country that has been a crossroads of civilizations and contributed so much to the history of mankind, we should remember the moments when the voice of the muezzin mingles with the sound of bells ringing in the Syrian air, a Syria in which both christianity and islam are characterized by their plurality, where all the beliefs and confessions of both religions are present. We should remember the majestic temple of Baal among the ruins of Palmyra, silhouetted against the evening sky. We should remember the touch of silks, the smell of spices and the taste of sweetened tea in the bazaar of Aleppo. We must hope that the strumming on a lute and the voice of a story-teller will continue to be heard at the An-nafura coffee House in downtown damascus. We must hope that the sound of words and music will finally silence the din of weapons. Syria deserves no less. Syria deserves all our attention and gratitude. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études Paris, June 2013 translated by Jacqueline Minett 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page94 Vue de Damas de Civitates orbis terrarum, publié en 1575. © Album / British Library / Robana 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page95 enGLiSH 95 Syria: the present versus history He had threatened to crush his country without mercy, devastating and rasing the whole region. He set about doing just that with the deaf, blind force of the bloodiest tyrants that Syria has known throughout its chaotic history, from the crusades to tamerlane until the time of the Franco-British colonisation. And yet, in the bloodiest chapters of Syria’s disjointed history, no force and no tyrant had persecuted his own people with such determination and cruelty. “despotism in our countries is eternal because when the dictators die, they are succeeded by their offspring. that is why the individual Arab despairs of ever seeing his own life and that of his country changing”, said the film director omar Amiralay shortly before the Syrian spring began to germinate and then irreparably fail. Hope burgeoned in the crowded squares, outside the mosques after Friday prayers, the only possible meeting places in a State where the right of association and demonstration does not exist. it was after the regime had tortured and killed a teenage boy, Hamza Al Khatib, whose mutilated body became the symbol of “Assadian” degradation, that a popular outcry was triggered the like of which had never been seen in Syria. today, Bashar al-Assad, who automatically succeeded his father as if he were the heir to an ancestral dynasty, as if Syria had always been the property of his family, bears the responsibility for a terrible toll of suffering: 100,000 dead at the time of writing, millions of displaced people in turkey and Lebanon or within Syria itself and 250,000 people in prison without trial. And what crime have these citizens committed? Wanting to live under the rule of law. Wanting to put an end to the corruption that is devouring their country. Wanting greater social justice. And wanting to enjoy freedom of expression after the fear that has gripped people from all walks of life and at all levels of Syrian society fore more than four decades. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page96 96 orient-occident ii · Hommage à la Syrie A diabolical strategy in his bid to crush unhindered the people’s slightest aspirations for change and democracy, he simply invoked the old threat of terrorists and confessionalism. Alas, while Bashar al-Assad continued relentlessly to bomb towns and villages with the military support of russia, the spectre he had raised spread throughout the country. the revolution’s main slogan of “no to confessionalism, no to militarisation, no to foreign intervention” has been sullied by the diabolical strategy of the Syrian regime: today confessionalism and militarisation are rife in Syria. the rebels are scattered and divided: the SLA (Syrian Liberation Army) is threatened by jihadists from outside Syria, notably the iSiL (islamic State in iraq and the Levant) with links to al-Qaeda. this group has created a climate of terror in the areas that have slipped from State control. in an absurd smoke and mirrors situation, the iSiL perpetrates acts whose barbarity echoes that of Bashar al-Assad: the execution in a public square of a 15-year-old boy accused of making offensive remarks about the prophet Mohammed, the murder of Kamal Hamal Hamami, one of the leaders of the SLA, on 11th July, 2013, at Latakia… Is it so difficult to understand? Horror, sadness, disaster… in the midst of all this confusion and indifference, let us heed the cry of indignation of one of the greatest Syrian photographers, Mohamad al-rumi, who is also the president of Souria Houria (Syria Freedom), an association supporting the revolution of the Syrian people: «i increasingly hear political leaders, including those on the left, saying that they no longer understand the Syrian situation, and so they stand by and do nothing as the massacres that have been increasing in severity for more than two years continue apace. i can understand this attitude coming from the man in the street, but when i see it in leaders of opinion, like politicians or experts in international politics, it is totally unacceptable. in the words of Albert camus “Leaving things to sort themselves out is a recipe for disaster.”… is it so difficult to understand what is happening when you see a defenceless people being crushed by a powerful war machine, merely because they are asking for freedom and dignity? 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page97 enGLiSH 97 is it so difficult to understand that, taking advantage of the impotence of that people, all manner of delinquents, jihadists, Salafists and the rest succeed in infiltrating them in an attempt to derail their hopes of freedom? (…) i hear left-wing leaders voicing their opposition to military intervention, arguing that it would be an imperialist plot. they forget that nobody wants or is asking for intervention, and they gloss over the fact that three foreign powers – russia, iran and the Lebanese Hezbollah – are already on the ground, some of them since the very beginning of the revolution, with arms, advisers and soldiers who increase in number every day. is it so difficult to understand that peaceful demonstrators have no defence against barrels of tnt dropped from the air? is it difficult to understand that a Scud launched 300 km away cannot spare civilians? (…) And i would like to ask this question: Have you heard the voice of the Syrian people, a third of whose population is displaced or in exile, crying out “Get out of our country!”»1 Against oblivion How can we speak of Syria, its past, its beauty, its vast cultural heritage, when the country today is in ruins, when its population suffers, and there is not a glimmer of hope on the horizon because the players on the geopolitical chessboard have cynically determined that it should be so? How, i ask, when russia and china have staked out their positions, and europe and the West have turned their backs on the country, and deadly indifference continues to spread beyond the country’s borders? How can we talk about this devastation being a loss for humanity, in other words, our own loss, while trying not to succumb to a backward-looking orientalist stance that continues to praise Syria even as it contemplates the country’s smoking ruins? 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page98 98 orient-occident ii · Hommage à la Syrie in speaking of the loss of Montserrat Figueras, on the occasion of a concert given in her memory, Jordi Savall said that in spirit his wife continued to be with him and the musicians who were about to perform, and he stressed that “we only die when we are forgotten.” it is in that spirit that we evoke Syria, so as not to forget all her dead and the places that no longer exist, keeping them alive in our memory in the hope of one day seeing the pall of darkness that hangs over one of the cradles of world civilisation at the beginning of this 21st century finally lift. A universal loss, or the end of a Mediterranean dream How can we forget that Syria has been a land of welcome for travellers, explorers, pilgrims, archaeologists and writers; like a life-giving sap she has nourished their thirst for discovery, their imagination, their hopes and their investigations. often an object of fantasy rather than experienced as she really is, she has not always been given in return the treatment that she deserves. And yet, for thousands of years Syria has been a beacon – Syria with her great civilisations, with the three great monotheistic religions, a crossroads for trade, opening up routes to Africa, Asia and europe, Syria with her magnificent cities, Syria isolated by her tyrannical leaders within her strict borders… But also Syria as the beating heart of the Mediterranean. today the Mediterranean which, in the words of Fernand Braudel, “has no unity other than that which stems from the movement of people, and the ties that are formed thanks to that movement, and the routes along which it occurs”, is an area that has been divided up, fractured and cut in two: on one side is its southern shore, gripped and shaken by war and conflicts; on the other side lies its northern shore and the impassive fortress europe, with its lack of political vision; and separating the two a marine cemetery that has already swallowed up thousands of migrants seeking a better life. on one side, there is freedom of movement, but on the other side, none… How could we not, therefore, see in the absence of movement observed by Braudel and in the Syrian agony that is unfolding before our very eyes the end of a Mediterranean dream, the frustration of a project in which europe had everything to gain? Jacques Berque, the great French scholar of islam, envisaged the Mediterranean as a place of confluence and hybridism in which highly eclectic systems could prosper. in conversation with Yves Lacoste, he said: “i wonder whether, for the Arabs, the creation of a great Mediterranean association, not political, 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page99 Waed Bouhassoun, Pedro Estevan, Dimitri Psonis © Photo : Teresa Llordés 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page100 100 orient-occident ii · Hommage à la Syrie but perhaps socio-cultural, might be a solution through the development of various different sorts of relations between groups of young people, trade unions, women, intellectuals… in fact, a whole bundle of relations. in a way, this would be a revival of the Umayyad dream and, at the same time, it would restore for Arabs that Mediterranean balance that they have lacked ever since the loss of Andalusia. For centuries, they have seen the Mediterranean as the enemy from across the sea, the crusades and colonisation! nowadays, of course, that could all be very different. For Arabs, independence has coincided with the emergence of their Afro-Asian dimension. But they are not only Afro-Asian, they are also, more or less directly, Mediterranean.”2 Damascus, Aleppo: a common heritage the Umayyad dynasty was a source of inspiration for Jacques Berque, who in his “Andalusias” envisaged a shared future for the Mediterranean and european peoples. But what did that dynasty of the golden age of damascus represent? What can it show us? First of all, an empire whose borders stretched from the indus to southern Gaul, from the indian ocean to the caspian Sea. the economic, cultural and religious city of damascus was its political centre. All roads led there. these exchanges fostered an intense intellectual and spiritual life. Arts and letters flourished at the court in damascus. the Umayyad caliphs were the creators of a magnificent architecture, examples of which can still be admired today at the dome of the rock in Jerusalem and the Great Mosque in damascus. We know how the story continued: the “transfer” of the Umayyads to Muslim Spain, when Abd al-rahman founded the caliphate of cordoba, the centre from 756 to 1030 of one of the finest pages in the history of civilisation. Al-Andalus was a civilisation of tolerance, forming a bridge between europe and the Arab world and enabling the spread of knowledge. Aristotle and Plato, translated into Arabic, found their way back into Western culture, and Greco-roman culture was revived through the vehicle of Muslim culture. Should we forget about this common heritage and remain silent at the annihilation of damascus by its tyrant? Let us hear writer Yassin Al-Haj Saleh’s appeal for help from Ghouta, another mythical place, addressed specifically to personalities in the world of culture, as repression continues in Syria before the passive gaze of the international community: 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page101 enGLiSH 101 «three months ago, i set out for liberated eastern Ghouta, a region bordering on the outskirts of the capital, damascus. today eastern Ghouta is home to one million people, whereas before the revolution its population was twice that number. Previously a stronghold and rallying point for combatants, for several months Ghouta has been completely surrounded. this change of fortune is due to the military support that the regime has received from russia, iran and the Lebanese and iraqi militias loyal to teheran. Moreover, i have seen with my own eyes the cruel lack of arms, munitions and food endured by the revolutionary fighters. the towns and villages of Ghouta that i have visited over the last three months have been pounded by bombs and artillery. For one month i stayed at a medical centre run by a civil protection organization, where i saw all those who died during the bombing. Some of them, including children, had been blown to pieces, and among the victims there was a 6-month-old foetus... the mother, frightened by the bombs falling all around her house, had suffered a miscarriage. (…) the people fight knowing that they risk being massacred if Bashar al-Assad ever regains control of the region. the choice that faces the inhabitants, therefore, is to die fighting a criminal, fascist regime, or to die at the barbaric hands of that regime if they abandon their resistance. Since the revolution started two years ago, the permissive policies of the world Powers have left Syrians to die and the regime to act with absolute impunity. We are reminded of the attitude of the Western democracies towards Hitler in the run-up to the Second World War. the current situation is the consequence of those democracies’ refusal to support the Syrian revolution, while other forces continue to fuel the regime.»3 in the north of the country, another great city, Aleppo, also bleeds, ravaged by war. How much of the heritage of our shared history has been destroyed by bombs and war? A way of life, a savoir-faire, a genealogy of flavours, gestures and music with which europe imbued itself in the 16th century, when the major Powers established their trading posts and their consulates in Aleppo. european merchants settled around the consulates in the caravanserais, which acted as a magnet for civil servants, missionaries, doctors, orientalists and 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page102 102 orient-occident ii · Hommage à la Syrie travellers. Until the First World War, Aleppo was an inland port like the ancient cities of the Arabo-Muslim world: “these cities,” observes the geographer Jean-claude david, “are home to widely diverse communities of merchants, specialists and traders. camel drivers, muleteers and porters are its ‘dockers’”4. the souks of Aleppo are the built expression of that trade and are among the most beautiful in the world. the flowing lengths of shot fabric, the full-bodied flavour of tea and coffee, the array of spices and cheeses, soaps and perfumes, footwear and garments…all contribute to their well-ordered profusion. the tastes and smells, the light and the body language emanating from this vital organ of the city are part of its way of life and are etched into its history, into our history. As early as the 13th century the Arabo-Andalus traveller ibn Jubayr marvelled at the city, writing in the account of his travels: “the city is in a magnificent location; it is wonderfully built and is of rare beauty, with great, vast markets arranged in long adjacent rows; each one is devoted to a certain craft: as you pass from one to another you can find all the city trades. All the markets are roofed with wood, so that those within enjoy ample shade. these markets arrest the traveller’s gaze by their beauty and cause the hurried man to pause in wonder.”5 in october 2012, the souks so enthusiastically described by ibn Jubayr were engulfed in flames. For several days, fire devoured their stalls and antique woodwork, consuming cloth, provisions and perfumes… “the shops in the covered market of Aleppo are burning and snipers are preventing anyone from putting out the fire”, said an inhabitant of Aleppo while the international press agencies reported that the regular army had cut off access to the maze of narrow streets that make up the 10 km of the souk of Aleppo. the result: 1550 shops are thought to have burnt to ashes. Fire ripped through the alleyways of the souk with the same destructive intensity as the propaganda of Bashar al-Assad’s regime, which predictably accuses the “terrorist” forces of the SLA of causing this new tragedy. this city and its long-suffering villages are bombed day and night by the Syrian army, and its civilian population is immured in what remains of its homes… this is what the people of Aleppo have been subjected to for months by the regime. 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page103 enGLiSH 103 And as one of the finest architectural jewels, listed as a world heritage site, is threatened with destruction, as the daily lives of the people who lived and shopped there are ruined, the words of ibn Jubayr, written just over seven hundred years ago, resonate with hope: “Aleppo…that wonderful city endures, whereas her sovereigns have perished; they have perished, but she shows no signs of disappearing…” The Euphrates: the cradle of our origins the Syrian war is ravaging one of the outstanding achievements of humanity: the euphrates, which flows for almost two thousand eight-hundred kilometres, crossing iraq and modern-day Syria, is of major strategic importance. it washes archaeological sites of extraordinary civilisations such as Mari and dura europos, and the neolithic sites of Upper Mesopotamia on the border with turkey, where the river has its source in the Armenian region. this was the site of the great neolithic revolution of which the peasant farmers of the euphrates were the forerunners. Between 12000 and 8000 B.c. the valley of the euphrates witnessed a fundamental change that was to prove crucial for the future of mankind. it was here that hunter-gatherers succeeded in taming the natural world by domesticating plants and animals for the first time. “Wild corn, barley, goats and wild sheep did not exist in europe,” explains the archaeologist danielle Stordeur, “and if we have them today, it is because long ago the people of this region, where all these species existed in the wild, had the idea, the will and the desire to claim ownership of them. europe has benefited from all these advances which spread from the Levant towards the West and were adopted there around three thousand years later.”6 in the opinion of the archaeologist Jacques cauvin, this revolution was due to the extraordinary mental, symbolic and imaginative transformation undergone by the men and women of the neoolithic age. it is as if, by enriching and firing up their mental image of the world, they finally took possession of its resources. this cultural transformation can also be seen in the pictograms found at several neolithic sites: “What is this discourse, imposed by the force of images, which seems so close to that of the later great religions that it is as if we had stumbled across their origins?” asks Jacques cauvin. And what new tensions then led man to raise his arms to the heavens as he invoked the divine being? He who ‘prays’ does so because he feels helpless and appeals to a source of help higher than himself. it was then that a topology of verticality took hold of the 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page104 104 orient-occident ii · Hommage à la Syrie innermost human psyche, where the initial state of anxiety gave way to security as the result of an ascensional striving experienced as an appeal to a divine order external to man (…). this religious dimension is the obverse side of a daily life bound by wretchedness. divine power and the finite nature of humanity are the dual poles of the unwritten drama which was played out in the human heart around 9500 B.c.”7 Several millennia later, to whom should the Syrians and all those who recognize their land as the cradle of their own origins now turn to make the killing stop? NATHALIE GALESNE translated by Jacqueline Minett Mohamad Al rumi “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, May, 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Paris, Albin Michel, 1998. 3 Yassin Al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syrians!”, Le Monde 5 July, 2013. 4 Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exhibition at La Maison de l’orient méditerranéen, Lyon, 1999. 5 ibn Jubayr “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard. 6 nathalie Galesne “entretien avec danielle Stordeur”, in Syria éclats d’un mythe, Actes Sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, Paris, cnrS Éditions, 1997. 1 2 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 04/09/13 19:00 Page105 Dimitri Psonis & Driss El Maloumi Photo : Toni Peñarroya 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page106 106 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Syria the last hundred years have been hard on Syria. the war that began in 1914 starved the country, ripped it from its historic Anatolian hinterland and cut it into shreds. France then beat its people into submission, using warplanes and heavy artillery to devastate cities and villages for most of 1925 and 1926. the French left twenty years later, but independence was little better. Syria lost the war for Palestine in 1948 and took in thousands of refugees. in 1949, the ciA staged the first in an almost annual procession of coups d’état. the last took place in 1970, when Minister of defence Hafez al-Assad seized power. the Muslim Brotherhood, already incensed that someone from the downtrodden Alawite minority had risen above his station, rebelled against the secularism of his Baath Party in 1979 and 1982. in the meantime, Syria had fought other wars in with israel, losing the Golan Heights in 1967 and regaining a small part of it in 1973. it sent its army into Lebanon in 1976, where it lost another battle with israel in 1982, and withdrew under international pressure in 2005. When Assad died in June 2000, his son, Bashar, succeeded him. in March 2011, peaceful protests against him escalated into civil war. Syria deserved better. it is a land of haunting beauty, where a score of civilisations linger in Sumerian clay tablets, Hittite tombs, Greek amphitheatres, roman roads and aqueducts, Byzantine cathedrals, omayyad mosques, crusader castles, Mameluke monuments, ancient houses around open courtyards and magnificent souqs where merchants traded their wares long before Alexander the Great set foot there. its people come from every corner of western Asia and encompass all its christian and Muslim sects, plus the quasi-Zoroastrian Yazidis. they are farmers and nomads, mountain druze and coastal fishermen, artisans, merchants and teachers. Syria remains what Meleager of Gadara a century before christ called “one country/which is the whole world.” 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page107 enGLiSH 107 in 1987, to produce a travel book, i wandered for several months through Syria with more leisure to learn than i had while covering it over the previous fifteen years as a visiting journalist. in northern Syria, on the orontes plain near Aleppo, i visited in the village of Fafirtin. its Kurdish inhabitants lived in mud and stone houses around the ruin of a third century roman church. the villagers complained that they had no electricity, running water or paved roads. one man said he wanted the government to resettle his family somewhere else. Why, i asked, didn’t they simply leave? “our great grandfathers came here,” a boy, no more than ten years old, answered. A sixty-five year old man asked, “Where shall we go? there is no money. We have no tractors to work the land, here or anywhere.” i asked whether other people, like me, came to see the church and the other ancient ruins. they said many visitors came. “Why don’t you make some money selling them postcards or cups of tea?” “We will give them tea,” the young boy declared. “then they will respect us.” Syrians, who include Kurds, Arabs, Armenians, circassians and others, have an admirable degree of pride. it may date to their history as the first Arab empire, under the omayyads in the seventh century, and, to a lesser extent, as the first independent Arab kingdom to emerge from the ottoman empire in 1920. Sherif Feisal of the Hejaz’s throne survived only a few months, but its legacy looms in the country’s modern history. A life-size statue near the central Bank in damascus honours King Feisal’s defence minister, Yusuf al-Azmeh. Al-Azmeh died resisting the French invaders at the Maysaloun Pass on the road to Beirut, knowing the French would annihilate his outnumbered defenders. that pride has inspired others to sacrifice their lives and a young boy in Fafirtin to give tea rather than sell it. An egyptian friend told me recently about his youth in cairo under then-President Gamal Abdel nasser. nasser’s rule had drawbacks in the form of the secret police, a stumbling economy and defeat by israel. “But,” he reminded me, “we had dignity.” this was something egypt lost under nasser’s successor, Anwar Sadat, and his excessive subservience to American power. egyptians were on the way to restoring their dignity by overthrowing Mubarak 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page108 108 orient-occident ii · Hommage à la Syrie and electing a parliament and a president. the theft of that democracy by Mubarak’s old high court and army has deprived egyptians of all hope of restoring the dignity that their grandparents knew under nasser. dignity in Syria is complex. Most Syrians took pride in Hafez al-Assad’s defiant stands on Palestine and the israelioccupied Syrian Golan Heights, as well as his uncanny ability to outmanoeuvre the United States and israel in Lebanon. even one of his sharpest critics, the Syrian scholar Sadik al-Azm, conceded in the New York Review of Books in 2000 that “at critical moments, Assad has shown himself politically capable of bold decisions, daring initiatives, and decisive actions that have ultimately proved successful and far-sighted, even if unpopular at the time of their initiation, because they have emanated from an excellent grasp of regional alignments and international trends.” Yet within the country, one had only to witness the humiliating treatment of ordinary citizens in government offices, police stations and border posts to observe what most citizens experienced and resented as a part of their daily life. Syrians who suffered torture, lost family to indefinite imprisonment or were forced into exile nursed grievances. if they did not explode before 2011, the reasons were a mixture of successful repression, internal propaganda and the leeway given writers, filmmakers and academics to make mild criticisms of officials and policies. the only untouchables were the army, the Baath Party and, of course, the president. “this is a clever policy, because it releases now and then the mounting tension,” the Syrian novelist Hani al-raheb told me in 1987. “otherwise, the people might resort to violence, or to passive resistance, or whatever. the regime has ways of releasing this tension, so that people will accept humiliation in matters of human rights, without saying, ‘no.’ the tension is never allowed to reach the point where it might explode.” Al-raheb’s criticisms led to his dismissal from his teaching post at damascus University and his occasional detention. He left the country to teach in Kuwait not long after we met. And, twenty-five years later, the tension reached the exploding point. if the Assads, father and son, were oppressive, they were also astute in bringing Syria into the modern world with new roads, electrification of most rural areas, free schools, state medical care, social security for the aged and tolerance of all religious beliefs. Syrians who desired change, apart from religious fanatics, did not want to abandon 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page109 Le Verger de Saadi. Le Sultan de Syrie, Malik- Salih dans son jardin en audience avec deux Derviches. © 2013 The Metropolitan Museum of Art / Art Resource / Scala, Florence 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page110 110 orient-occident ii · Hommage à la Syrie these elements of the Assad legacy. nonetheless, they wanted more accountability from government, less corruption among the ruling class and the right to choose their leaders in free elections. Bashar al-Assad met these demands with discussion, rather than the implementation, of reform. As the Arab Spring revolts eliminated military dictators in tunisia, egypt and Libya, Bashar insisted that his regime was not as craven to the US as the others and was therefore immune to internal dissent. Libya’s Gadhafi was a megalomaniac, who treated his people like guinea pigs in his laboratory of political experimentation and personal debauchery. Zine ed dine bin Ali in tunisia was a kleptomaniac, who alienated everyone apart from his supporters in the French government. Hosni Mubarak’s obeisance to American power, exacerbated by poor governance and injustice, humiliated most of his countrymen. there was genuine dissent lurking in Syria, and it came into the open after the March 2011 protests in dera’a. the people of that town on the Jordanian border, where the turks abused Lawrence of Arabia in 1917, turned against the local governor, a relation of Assad’s, when he crossed a line by torturing their children. Yet not everyone joined the demonstrations that spread to other cities, and fewer still took up arms. the opposition to Bashar al-Assad quickly divided into a faction that wanted to maintain the peaceful demonstrations like those in cairo’s tahrir Square and another that sought to adjudicate their dispute with Bashar al-Assad by military means. And the armed opponents quickly split over ideology, strategy and rival ambitions. Bashar al-Assad appeared to have learned from his father that he could weather the most severe of storms, as Hafez did when israel destroyed his air force and expelled his army from Beirut in 1982. Both men were serious, as benefactor and tyrant, and this in part explains the loyalty of so many of their subjects three years into the rebellion. the rebel leaders, like their armourers in Ankara, riyadh and doha, imagined that the edifice that the Assads had erected and fortified since 1970 would crumble at the first shot. When it didn’t, they fell back on demanding western intervention to save them from what turned out to be an ill-conceived and feeble enterprise. As the rebels underestimated the stamina of the regime, government strategists ignored an important element of the opposition struggle: the resentment of people who yearned to speak out, to live without fear and surveillance 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page111 enGLiSH 111 and to obtain state acknowledgement of their dignity. the government’s assessment that some rebels were criminals, fanatics or foreigners was correct, as was its contention that the rebellion was supported from outside powers that resented its America-annoying relationship with iran. But that was not the whole story, any more than the mere desire for freedom was the sole inspiration of the revolt. Many of the insurgents had no more respect for liberty, as expressed in thomas Paine’s Rights of Man or the United nations Universal declaration of Human rights, than the regime did. their goal was the replacement of a regime headed by someone from a minority sect with one from the majority. they believed that only a Sunni, even one espousing theocracy over democracy, should govern the largely Sunni country. Syria was, after all, the birthplace of Sunni orthodoxy. An omayyad army from damascus had triumphed over the Shiite partisans of Ali at Qarbala in 680 Ad, opening a wound within islam that has yet to heal. Baathism’s slogan was “unity, liberty, socialism.” it achieved none of them in the two countries it governed, iraq and Syria. one of the Baath’s founders, dr. Hafiz al-Jemalli, had long since left the party when i met him in damascus in 1987. Already in his eighties, he said, “We have regress, not progress. Before the [Baathist] revolution [of 1963], our illiteracy was ninety per cent. now we have seventy to eighty per cent literacy. Still, we are regressing. How? How do we not progress?” this is a question Syrians ask themselves, particularly as they witness the rapid regression brought about by the war. At the war’s beginning, friends in damascus and Aleppo assured me that rebels who beheaded their enemies must have been outsiders, iraqis, Saudis, chechens, Afghans, anyone but a Syrian. Beheading, they said, was alien to their culture. they then witnessed a Syrian rebel proudly cutting out the heart of a dead soldier and biting into it. How, they asked themselves, did we sink so low? And how will we return to what we were? CHARLES GLASS, 2013 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page112 2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page113 John Skylitzes ou Ioannes scylitza. La guerre contre la Syrie, la conquête arabe de Mélitène, Biblioteca Nacional-colección, Madrid. © Album / Oronoz 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page114 114 orient-occident ii · Hommage à la Syrie oriente-occidente ii Homenaje al pueblo sirio Músicas solidarias y textos contra el olvido Uno de los defectos más trágicos del ser humano es su gran capacidad de amnesia, como nos recuerda Milan Kundera en su Libro de la risa y el olvido: «el asesinato de Allende eclipsó rápidamente el recuerdo de la invasión de Bohemia por los rusos, la sangrienta matanza de Bangladesh hizo olvidar a Allende, el estruendo de la guerra del desierto del Sinaí ocultó el llanto de Bangladesh, la matanza de camboya hizo olvidar el Sinaí, etcétera, etcétera, etcétera, hasta el más completo olvido de todos por todos». La primera antología de músicas dedicadas al diálogo entre oriente y occidente empezó a tomar forma a finales del 2001, como búsqueda de un antídoto espiritual contra la amnesia y contra el dramático y creciente conflicto de civilizaciones que tanto protagonismo adquiría en aquellos momentos con la guerra de Afganistán iniciada el 7 de octubre del 2001. concebimos y llevamos a cabo entonces el primer proyecto de Músicas por la Paz, basado en «un diálogo posible» entre oriente y occidente, e invitamos a músicos de Afganistán y Ken Zuckerman de los estados Unidos a participar en el concierto celebrado el 10 de octubre del 2002 en la basílica de Santa María del Mar de Barcelona. concierto de Año nuevo dedicado a la memoria de las víctimas de todos los conflictos del mundo, tuvo como título Músicas por la Paz · Músicas Antiguas y Músicas del Mundo y fue interpretado por el ensemble Kaboul de Afganistán, driss el Maloumi de 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page115 cASteLLAno 115 Marruecos y Yair dalal de israel, junto con los solistas vocales e instrumentales de La capella reial de catalunya y Hespèrion XXi. cabe también recordar que hace ahora 22 años estalló muy cerca de nosotros otra terrible guerra durante la cual se produjo el cruel asedio de la ciudad de Sarajevo en el que murieron más de 12.000 personas y más de 50.000 resultaron gravemente heridas por las tropas serbias. en esa ocasión, europa en concreto y el mundo en general respondieron con un silencio absoluto y con la decisión más que discutible de no intervenir en el conflicto. La consecuencia fue la prolongación durante cuatro años (1992-1996) del feroz asedio de la capital de Bosnia. La intervención internacional no llegó de forma decisiva hasta 1995, aunque para entonces más de 20 millones de kilos de proyectiles y metralla habían desfigurado ya para siempre la geografía física y humana de esa ciudad. con el dramático conflicto de Siria, el mundo contempla hoy de nuevo, paralizado y totalmente impotente, una guerra donde no deja de aumentar el sectarismo y el desenfreno, que presenta una constante escalada de matanzas de inocentes y que cada día adquiere una magnitud más insoportable. Hace apenas unos días (el 21 de agosto), miles de niños y mujeres (más de 1.300, según fuentes de la oposición al régimen de Bashar al Assad) murieron envenados por gases tóxicos. de acuerdo con el secretario general de las naciones Unidas, más de 100.000 personas han muerto hasta la fecha en un conflicto que también ha ocasionado un sufrimiento extremo a más de seis millones de niños: hay 3,1 millones de menores afectados por los combates, otros cuatro millones de desplazados internos y dos millones de refugiados en algún país vecino. La indignación es hoy generalizada, pero las palabras de indignación ya no bastan. deben esclarecerse las responsabilidades, y el mundo civilizado debe exigir el fin inmediato de todas las acciones violentas contra la población civil. nelson Mandela nos recuerda que «ser libre no es sólo deshacerse de las propias cadenas, sino también vivir de un modo que respete y mejore la libertad de los otros». este segundo proyecto Oriente-Occidente nace básicamente de la voluntad solidaria de contribuir a la concienciación ante el dramático conflicto y la terrible 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page116 116 orient-occident ii · Hommage à la Syrie guerra de represión que sufre el pueblo sirio compartiendo la experiencia musical con músicos de Siria y del deseo de aproximarnos al conocimiento de la historia de una de las civilizaciones más antiguas del mundo. La idea se concretó con ocasión del concierto de navidad Judicii Signum de finales del 2012 en Barcelona, al cual invitamos a dos extraordinarios músicos de ese país: la cantante y laudista Waed Bouhassoun y el flautista (ney) Moslem rahal. A partir de aquella impactante experiencia, decidimos contar con su colaboración en diferentes proyectos relacionados con el diálogo intercultural y, de modo muy especial, en el concierto Pro Pacem que dimos en Barcelona el 20 de abril del 2013 para presentar el programa editado en el libro-cd Pro Pacem: textos, arte y músicas por la Paz con la colaboración de Antoni tàpies, Fatema Mernisi, edgar Morin, raimon Panikkar y músicos de todo el arco mediterráneo. Finalmente, después de meses de preparación y colaboración en diferentes conciertos entre los diversos músicos de Siria, israel, turquía, el Líbano, Grecia, Marruecos y Hespèrion XXi, decidimos grabar y editar este nuevo y estimulante diálogo entre músicos orientales y occidentales, un diálogo a través de los instrumentos y las músicas de la antigua Hesperia cristiana y judía, las istampitte de la italia medieval y las canciones, improvisaciones y danzas de Siria: este ORIENT-OCCIDENT II constituye un ferviente homenaje al pueblo sirio y quiere ser de nuevo un antídoto sensible frente a la amnesia que nos deshumaniza. Músicas en apariencia alejadas en el tiempo y el espacio, músicas a menudo olvidadas bajo sucesivas capas de modernidad o desdeñadas por sus orígenes inciertos, tales son las protagonistas de este disco; danzas, plegarias, canciones y lamentos de una rara belleza y una rara emoción que también, con su ligereza, nos liberan de raíces áridas y soledades evitables. Son melodías y ritmos que nacen de las improvisaciones del ney oriental y nuestras flautas medievales, de los fascinantes cantos de un islam misterioso y evocador, de las caricias del arco del rebab y la firmeza de la lira italiana, de los ritmos y latidos de los ouds de Marruecos, estambul e israel, de los brillantes punteados del santur de irán y el kanún de turquía, todos ellos arrastrados y envueltos siempre por el pulso vital y mágico de las indispensables percusiones ancestrales. Se establece así un verdadero diálogo intercultural y espiritual portador de paz y esperanza, respetuoso con las identidades 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page117 cASteLLAno 117 musicales del «otro» y con su propia cultura, un diálogo libre y muy alejado de cualquier fanatismo, de todos los fanatismos que siempre nacen de la ignorancia y las convicciones absolutas. La fuerza de una idea no se desarrolla sólo con convicciones, sino sobre todo gracias a las dudas. Graham Greene nos recuerda que «la duda es esencial para la fe»; y, como dice Lesley Hazleton, «si se eliminan las dudas sólo quedan convicciones puras, la fuente de la arrogancia de todos los fundamentalismos». tal como afirma Amin Maalouf, «para devolver algunas señales de esperanza a nuestra desnortada humanidad, hay que ir mucho más allá de un diálogo de culturas y de creencias y establecer un diálogo de almas. tal es, en este principio del siglo XXi, la misión irremplazable del arte». el lenguaje musical pone de manifiesto que ese diálogo de almas entre músicas y músicos de orígenes y culturas tan diferentes es posible, puesto que, a pesar de nuestras diferencias religiosas y culturales, el poder de la música nos permite reconstruir los puentes mentales y espirituales destruidos por tantos siglos de tragedias, injusticia y fanatismo. JORDI SAVALL dublín, 25 de agosto del 2013 traducción: Juan Gabriel López Guix 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page118 118 orient-occident ii · Hommage à la Syrie cronología de Siria 5.000 años de historia y escritura Edad antigua 9000 - 333 antes de la era común (a. e. c.) 9000-6300 a. e. c. Población de damasco a orillas de río Barada, en el oasis de Guta. 2900-2500 a. e. c. Fundación de las antiguas ciudades-estado de Mari, en el curso medio del río Éufrates, y ebla, al noroeste de la llanura siria. 2300 a. e. c. Apogeo de ebla, con sus reyes y sus bibliotecas con más de 20.000 tablillas cuneiformes en sumerio y en eblaíta. 2250 a. e. c. Mari y ebla son arrasadas por los soldados mesopotámicos del imperio acadio. 2100 a. e. c. Señor del cielo y la tierra: la Terra no existía, tú la creaste; la luz del día no existía, tú la creaste; la mañana no existía, tú la creaste; la luz de la mañana no la habías creado (todavía). Himno eblaíta de la creación (tell Mardij-ebla). G. Pettinato, The Archives of Ebla, p. 259 Llegada de los pueblos amorreos, nómadas del desierto. reconstrucción de ebla y Mari. dinastías amorreas. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page119 cASteLLAno 119 1759 a. e. c. Hammurabi de Babilonia traiciona al rey Zimri-Lim de Mari y arrasa la ciudad. 1550 a. e. c. Los hititas y los egipcios del imperio nuevo se reparten las zonas de influencia y el control de Siria. 1650 a. e. c. Segunda destrucción de ebla, llevada a cabo por los hititas procedentes de Anatolia. 1400-1365 a. e. c. Apogeo de la ciudad-estado de Ugarit, en la costa noroeste de Siria. desarrollo del primer alfabeto escrito. ¿Qué enemigo ha salido a Baal, adversario al Auriga de las nubes? ¿No aplasté yo al Amado de Ilu, Yammu no acabé con Naharu, el Dios grande? Sí, amordacé a Tunnanu, cerré su boca, aplasté a la Serpiente tortuosa, al Tirano de siete cabezas. Dietrich O. Loretz y J. Santamaría. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 III 37-43. trad. Gregorio del Olmo, Mitos y leyendas de Canaan, 1981, p. 185. 1286 a. e. c. Batalla de Qadesh entre los hititas y los egipcios de ramsés ii por el control definitivo de Siria. ninguno de los dos bandos logra imponerse con claridad. 1200-1150 a. e. c. Los «pueblos del mar» invaden Siria. destrucción de Ugarit. establecimiento de los arameos en Siria. Entonces tu cara pon, sí, hacia la montaña Kankaniyu, alza la montaña sobre las manos, el macizo encima de las palmas, 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page120 120 orient-occident ii · Hommage à la Syrie y desciende a la morada de reclusión de la “tierra”, cuéntate entre los que bajan al “abismo” y sepan los dioses que has muerto. dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V trad. Gregorio del olmo, p. 185. 890-842 a. e. c. el reino arameo de damasco sufre la expansión de israel hacia el norte. 853 a. e. c. Batalla de Qarqar. el imperio asirio derrota a los reinos arameos de Siria. Los arameos de Damasco acudieron a socorrer a Adadézer, rey de Sobá, pero David mató a veinte mil de sus hombres. Luego David puso gobernadores sobre los arameos de Damasco, que le quedaron sometidos como vasallos tributarios. 2 Sm 8:5-6 732 a. e. c. Los asirios conquistan damasco. Fin de los reinos arameos en Siria. 605-539 a. e. c. nabucodonosor de Babilonia derrota a los asirios y se apodera de sus dominios en Siria, Palestina y egipto. 539 a. e. c. [...] pues antes de que el niño sepa decir «papá» y «mamá», serán llevados ante el rey de Asiria las riquezas de Damasco y el botín de Samaria. isaías 8:4 ciro el Grande de Persia ocupa Babilonia y se apodera de los territorios de su imperio, Siria incluida. Edad helenística, romana y bizantina 333 a. e. c. 333 a. e. c. - 622 Batalla de iso, al norte de Siria: Alejandro Magno derrota a darío iii de Persia. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page121 323 a. e. c. 198 a. e. c. 164-138 a. e. c. 64 a. e. c. 43-36 a. e. c. 36 66 70 105 117 119 cASteLLAno 121 Muerte de Alejandro Magno. Partición del imperio helenístico entre los diádocos: Siria en manos de Seleuco i nicátor. Antioquía, capital del imperio seléucida. Antíoco iii el Grande se apodera de los territorios de Palestina dominados por los Ptolomeos de egipto. Guerra civil entre los príncipes seléucidas de Siria por el control del imperio. invasión romana de Siria por parte del general Pompeyo. Anexión de Siria al imperio romano. Marco Antonio, amante de cleopatra, gobernador de Siria. Saulo de tarso se convierte al cristianismo en damasco e inicia su labor evangelizadora bajo el nombre de Pablo. revuelta de Judea contra la ocupación romana de israel. el emperador nerón encarga su represión al general Vespasiano. Las tropas romanas reconquistan partiendo de Siria el territorio rebelde de Judea y destruyen Jerusalén. el emperador trajano anexiona al imperio romano el curso alto del Éufrates con la ciudad de dura europos. el emperador Adriano lleva la frontera del imperio romano hasta el río Éufrates. damasco consigue la categoría de metrópolis. Adriano visita la ciudad caravanera de Palmira y la rebautiza como Palmira Adriana. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page122 122 161-180 187 193 212 218-222 244-249 256 260 268-272 273 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Marco Aurelio emperador hace levantar la célebre columnata de la ciudad de Apamea. El tiempo de la vida humana, un punto; su sustancia, fluyente; su sensación, turbia; la composición del conjunto del cuerpo, fácilmente corruptible; su alma, una peonza; su fortuna, algo difícil de conjeturar; su fama indescifrable. En pocas palabras: todo lo que pertenece al cuerpo, un río; sueño y vapor, lo que es propio del alma; la vida, guerra y estancia en tierra extraña; la fama póstuma, olvido. ¿Qué, pues, puede darnos compañía? Única y exclusivamente la filosofía. Marco Aurelio, Meditaciones ii, 17 el general Septimio Severo se casa con Julia domna, hija del gran sacerdote del Sol en emesa, hoy Homs. Septimio Severo, proclamado emperador por las tropas sirias. inicio de la dinastía siria en el trono romano. La ciudad de Palmira es declarada colonia romana. Marco Antonio Heliogábalo, nombrado emperador de roma por las tropas sirias. Felipe el Árabe, oriundo de Shahba, al sureste de damasco, proclamado emperador de roma. La ciudad de dura europos, en el Éufrates, cae en manos de los persas sasánidas. el emperador Valerio es capturado por los sasánidas y asesinado en emesa. Zenobia, esposa de odenato de Palmira, se convierte a la muerte de éste en reina y señora del oasis de Palmira e independiza de roma las provincias orientales. el emperador Lucio domicio Aureliano reconquista Palmira y captura a la reina Zenobia. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page123 326 361-363 389-459 cASteLLAno Helena, madre del emperador constantino, viaja a Siria y Palestina y establece los santos lugares del cristianismo. el emperador Juliano el Apóstata se instala en Antioquía para invadir Persia. ordena clausurar las iglesias cristianas y escribe la sátira Misópogon, donde tacha de afeminados a sus habitantes porque se afeitan todos los días. Dígaseme, pues, cuál es la causa de que los celtas y los germanos sean valerosos, los griegos y los romanos en general políticos y humanitarios y, al mismo tiempo, firmes y belicosos, los egipcios más inteligentes e ingeniosos, inhábiles para la guerra y afeminados los sirios y, al mismo tiempo, inteligentes, exaltados, vanos y buenos para aprender. Juliano el Apóstata, Contra los galileos, 116A Vida eremita del monje Simeón el estilita en lo alto de una columna al norte de Alepo; en torno a esa columna se erigirán una basílica y una ciudad receptoras de peregrinos. En el espacio de un mandra, o círculo de piedras a las cuales se había atado con una pesada cadena, Simeón se encaramó a una columna que fue prolongada poco a poco desde los tres hasta los veinte metros de altura. En esa elevada ubicación final, el anacoreta sirio resistió el calor de treinta veranos y el frío de otros tantos inviernos. La costumbre y el ejercicio le enseñaron a mantener sin miedo ni vértigo su peligrosa posición y con el tiempo a adoptar diferentes posturas de devoción. edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794 573 el rey persa cosroes ii saquea Apamea, Antioquía y el norte de Siria. 622 contraofensiva bizantina de Heraclio, que recupera Siria y el norte de Mesopotamia. 611-614 123 cosroes ii derrota al emperador bizantino Heraclio y se apodera de Siria y damasco. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page124 124 635-638 640-641 656 661-681 705 750 813 944-1003 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Época árabe 635 - 1260 el califa Umar conquista damasco a los bizantinos. en la batalla de Banias en 636, los musulmanes derrotan a los bizantinos y se apoderan de toda Siria hasta Alepo. Muawiya, gobernador árabe de Siria. Muawiya rechaza la lealtad al califa Alí. Guerra civil árabe que acaba con la muerte del califa. Muawiya se proclama califa e inaugura la dinastía de los omeyas. damasco, capital del imperio árabe. el califa omeya Al Walid i construye la gran mezquita de damasco. en 715 ordena construir la gran mezquita de Alepo. cambio de poder en el imperio árabe con la fundación de la dinastía de los abasidas. desplazamiento del poder político de damasco a Bagdad. revuelta de damasco y Siria contra la dinastía de los abasidas de Bagdad. La desafección contra el califa favorece la propagación del chiísmo en Siria. dinastía local de los Hamdanidas en Alepo, príncipes mecenas entre los cuales destaca Saif al dawla, protector del poeta Al Mutanabbi. He aquí mi corazón, es tuyo, para que me destruyas. Reduce mi sufrimiento, o auméntalo. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page125 978-1076 996-1021 1058 1071 1095 1098 1119 Bienvenida sea para mí la debilidad como héroe. Cazado por un peinado y por un cuello. Al Mutanabbi cASteLLAno 125 La dinastía de los califas fatimíes de el cairo controla el sur de Siria, mientras que los bizantinos recuperan territorios al norte. el califa fatimí Al Hakim de el cairo desaparece misteriosamente y sus seguidores, que lo consideran como un enviado de dios, huyen a Siria y fundan la religión de los drusos. Los turcos selyúcidas se apoderan de los territorios del norte de Siria. Muerte del poeta Abú Ala al Maarri de Siria, un racionalista adelantado a su época. Los musulmanes, extraviados; los cristianos, desviados; los judíos, equivocados, y los persas, perdidos. El mundo se compone de dos clases de hombres: religiosos sin inteligencia e inteligentes sin religión. Abú Ala al Maarri Batalla de Manzikert: los selyúcidas derrotan a los bizantinos y controlan toda Siria. Pánico en europa ante el avance de las tribus turcas. Urbano ii proclama la primera cruzada para recuperar los Santos Lugares y detener el avance occidental de los turcos selyúcidas. Los soldados cruzados toman Urfa (edesa), Antioquía y avanzan por Siria. Matanza realizada por los cruzados en la ciudad de Maarat an numan. Batalla de Ager Sanguinis: los selyúcidas de Alepo derrotan a las fuerza cruzadas en Sarmeda. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page126 126 1128-1146 1130 1146-1174 1176-1260 1187-1188 1193 1244 1258 orient-occident ii · Hommage à la Syrie dinastía de Zengi Atabeq de Alepo. Los cruzados atacan damasco. Su importancia [de Alepo] es enorme, de recuerdo perdurable en todo tiempo y muy codiciada de reyes. Su categoría impresiona a los espíritus. ¡Cuánta guerra ha provocado y hojas de acero se desenvainaron por ella! ibn Yubair, A través de Oriente Los seguidores ismaelíes de la secta de los Asesinos se retiran a las montañas del litoral de Siria. dinastía de nuredín de Alepo. dominio de Saladino, quien desde Siria unifica los territorios árabes hasta egipto y Bagdad. Batalla de Hattin: Saladino aniquila a las fuerzas cruzadas en Galilea, recupera posiciones en las costas de Siria y conquista Jerusalén. Muerte de Saladino. es enterrado en un panteón junto a la gran mezquita de damasco. Fragmentación de su imperio. Las tribus turcas invaden Siria hasta Jerusalén. Los mongoles de Hulagu saquean y destruyen Bagdad. Época mameluca 1260 1260 - 1516 Batalla de Ain Yalut: los mamelucos de egipto derrotan a los mongoles y se apoderan de Siria 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page127 1260-1277 cASteLLAno Sultán mameluco Baibars de egipto, que conquista Antioquía y la gran fortaleza del Krak de los caballeros. 1291 Los mamelucos expulsan a los cruzados de tierra Santa: caída de San Juan de Acre. 1302 La última posesión cruzada en Siria, la isla de ruad (Arwad), cae en manos musulmanas. 1300-1303 1326 1400 1418 127 nueva invasión mongol. ocupación de damasco. el célebre viajero ibn Battuta de tánger llega a damasco y visita Siria. Damasco aventaja y gana a todas las otras ciudades en belleza y buena disposición. Cualquier descripción, por larga que sea, se queda corta en comparación con su hermosura. ibn Battuta, A través del islam tamerlán conquista Alepo e inicia el asedio de damasco. Al año siguiente incendia la ciudad. el poeta místico turco Seyid imadeddin nesimi muere en Alepo. Época otomana 1516 1767 1516 - 1918 el sultán Selim i integra damasco en el imperio otomano tras derrocar a los mamelucos y acabar con el dominio egipcio. La ciudad se convierte en capital de provincia y abarca todos los territorios del Levante mediterráneo. el jefe de los mamelucos Alí Bey al Kabir arrebata Siria a los otomanos y se proclama sultán. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page128 128 1831 1833 1833 1850 1860 1883 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Guerra egipcio-otomana. el jedive Mehmet Alí de egipto conquista Palestina, Siria y Arabia al sultán otomano Mahmud ii y extiende sus dominios hacia estambul. Alphonse de Lamartine (1790-1869) llega a damasco y escribe sus impresiones en su diario de viaje: Damasco es un país que no tiene relaciones con Europa, y con sólo el auxilio de cartas geográficas y por los grandes sucesos históricos y políticos, cuya noticia ha llegado hasta allí, lo ha comprendido todo, y su genio naturalmente propenso a la meditación ha interpretado los sucesos con una sagacidad maravillosa. [...] y allí [en los bazares de Damasco] se preparan y traman las frecuentes que ensangrientan la capital: la fermentación cunde y crece en el silencio, y estalla después en el momento en que menos se piensa. El pueblo corre a las armas movido por uno de los partidos, y bajo la dirección de uno de estos agás; el gobierno pasa por algún tiempo a manos del que queda vencedor, y los vencidos mueren, o se refugian en los desiertos de Balbek y Palmira, cuyas tribus independientes les dan asilo. Alphonse de Lamartine, Viaje al Oriente Se firma el acuerdo de Hünkâr İskelesi entre el imperio otomano y rusia para frenar la expansión de Mehmet Alí, que devuelve Siria y Arabia al imperio otomano. Gustave Flaubert y Maxime du camp llegan en barco a las costas de Siria. estallan discrepancias entre la comunidad drusa, respaldada por las autoridades turcas, y los católicos maronitas. Se producen en Siria matanzas hasta la llegada de las tropas francesas, que restablecen el orden en la provincia otomana y segregan el monte Líbano de los gobiernos de Beirut y damasco. Muere en damasco el emir, poeta, escritor y filósofo Abdelkader. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page129 1916 1918 cASteLLAno 129 Acuerdo Sykes-Picot entre Francia y Gran Bretaña para el reparto de los territorios del oriente Próximo: Gran Bretaña se atribuye la tutela de Palestina, Jordania e iraq, mientras que Francia se apodera de Siria y el Líbano. el teniente coronel thomas edward Lawrence (conocido como Lawrence de Arabia) participa en la liberación de damasco del imperio otomano. también participa en el registro arqueológico del norte de damasco. Hemos cambiado, espero, la historia del Oriente Próximo. Me pregunto si las potencias dejarán que los árabes salgan adelante. t. e. Lawrence al comandante r. H. Scott, Hotel Grand continental de el cairo, 14 octubre 1918 Época contemporánea 1920 1925 1933 1920 - 2000 el congreso sirio, presidido por Al Atassi, rechaza los acuerdos Faisal-clemenceau y proclama la independencia de Siria. Se constituye un gobierno nacionalista. el general francés Mariano Goybet crea el estado de Siria con damasco como capital. el arqueólogo francés André Parrot, inicia las excavaciones arqueológicas en Mari y descubre la estatua del antiguo rey ishqi-Mari (iii milenio a. e. c.) Sin esperanzas desmesuradas, aunque con la expectativa optimista que siempre preside el inicio de las excavaciones, transportamos nuestros diez equipos a ese yacimiento delimitado en los límites mismos de la aglomeración antigua. Allí donde creíamos que íbamos a dar con una puerta, apareció un templo y desde los primeros golpes de pico nos cedió el tesoro de sus exvotos, es verdad que rotos, demasiadas veces mutilados, pero documentos valiosísimos de un arte hecho a la vez de elegancia, refinamiento y realismo. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page130 130 1935 1941 1948 1956 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Y esta búsqueda, donde la excavación se hizo a menudo con cuchillo, puñal y pincel, búsqueda lenta, paciente y metódica, al ofrecernos un templo con todos sus exvotos, no sólo nos permitió identificar la divinidad del santuario, sino también Tell Hariri. En una de las estatuillas dedicadas a la diosa Ishtar y que representaba a un rey, una inscripción nos proporcionó junto con el nombre del monarca el de su ciudad: Lamgi-Mari, rey de Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari, 1935 La escritora Agatha christie y el arqueólogo Max Mallowan inician unas excavaciones en chagar Bazar, ciudad del norte de Siria. Escribir este sencillo relato no ha sido una tarea esforzada, sino un trabajo de amor. No una huida hacia algo que fue, sino la incorporación a las penalidades y el dolor actuales de algo imperecedero que no sólo tuvimos sino que aún tenemos. Amo a ese país suave y fértil y a sus gentes sencillas, que saben cómo reír y cómo disfrutar de la vida, que son indolentes y alegres, que tienen dignidad, cortesía y un gran sentido del humor, para quienes la muerte no es terrible... inshalá, volveré de nuevo, y las cosas que amo no habrán desaparecido de esta tierra. Agatha christie, primavera de 1944 el ejército franco-británico entra en Siria y toma damasco. La ciudad queda bajo influencia francesa hasta que se declara independiente en 1946. desde ese año y hasta 1956 se suceden 20 gabinetes de gobierno que elaboran cuatro constituciones diferentes. Primera guerra árabe-israelí. después del plan de partición decretado el año anterior por las naciones Unidas, se inicia la guerra entre egipto, iraq, Jordania, Líbano y Siria contra israel con combates en la península del Sinaí y el sur del Líbano. crisis de Suez o guerra del Sinaí. Gran Bretaña, Francia e israel atacan a egipto por el control del canal de Suez. Siria firma un pacto con la Unión Soviética y queda bajo su influencia. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page131 1958 1961 1963 1967 1973 1982 cASteLLAno 131 el presidente de Siria Shukri Al Kuwatli y de egipto Gamal Abdel nasser anuncian la fusión de los dos países bajo el nombre de república Árabe Unida. Aunque Nasser está sin duda interesado en traer de vuelta a Iraq al redil del que él es el pastor, coincido por completo con el Consulado General de Damasco en que Siria es su más inmediata preocupación. Perder influencia en Iraq sería incómodo, hacerlo en Siria sería desastroso. Por ello, cualquier ayuda que podamos proporcionar en Siria resultaría de especial importancia para Nasser y también tendría posibles atractivos para nosotros dada la anomalía que supone el hecho de que esta región literalmente clave es la única del Oriente Próximo en la que no desempeñamos algún papel activo. telegrama de la embajada estadounidense en la república Árabe Unida al departamento de estado de los estados Unidos, el cairo, 1 abril 1959, 18 h. el coronel nahlaui da un golpe de estado, y Siria sale de la república Árabe Unida. en marzo se produce un nuevo golpe de estado que acaba con la instauración del consejo nacional del comando revolucionario, y un grupo de militares y funcionarios civiles asume el control ejecutivo y la autoridad legislativa bajo el partido Baas. Guerra de los Seis días entre israel y sus vecinos árabes. el ataque israelí del 9 de junio contra los altos del Golán provoca la retirada de los combatientes sirios y la ocupación de Qala, tel Azziziat y Quneitra por parte de israel. el presidente de Siria, Hafez al Assad impulsa una nueva constitución que define Siria como una república árabe popular, democrática y socialista representada por el partido Baas (artículos 1 y 8). ese año, Siria y egipto inician la guerra del Yom Kippur contra israel en un fracasado intento de recuperar los altos del Golán. en febrero se produce la matanza de Hama, cuando el ejército sirio aplastó la revuelta de la comunidad suní contra el régimen y asesinó entre 10 y 40 mil sirios, civiles en su mayoría. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page132 132 2000 10 julio 2001-2003 2003 2005 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Época actual 2000 - 2013 después de 29 años en el poder muere Hafez al Assad el 10 de junio. Su segundo hijo, Bashar al Assad accede a la presidencia después de que el partido adapte el artículo 83 de la constitución y rebaje la edad mínima exigida para ello. Bashar al Assad es elegido en referéndum por mayoría absoluta (97,2%). inicio de las reformas económicas y políticas del régimen: apertura liberal en el plano económico, liberación de presos políticos, lucha contra la corrupción y llegada de internet al país. Los estados Unidos invaden iraq en la segunda guerra del Golfo. Bashar al Assad respalda a Saddam Hussein. Apoyo a grupos terroristas en el Líbano y férreo control de internet. Se acusa a Assad en relación con el atentado mortal contra el primer ministro libanés rafik Hariri. diversos pensadores, intelectuales y grupos de la oposición en el extranjero hacen pública la declaración de damasco, que critica la opresión del régimen y pide una transición democrática en el país. Siria se encuentra hoy en una encrucijada y necesita llevar a cabo una reflexión y beneficiarse de su experiencia histórica en mayor medida que en ningún momento pasado. El establecimiento de un régimen nacional democrático es el enfoque básico del plan para el cambio y la reforma política. Este proceso debe ser pacífico, gradual, basarse en el acuerdo y cimentarse en el diálogo y el reconocimiento del otro. Observar todos los tratados y convenios internacionales, así como la Declaración Universal de los Derechos Humanos, e intentar construir en el marco de las Naciones Unidas y en cooperación con la comunidad internacional un orden mundial más justo basado en los principios de la paz y el interés mutuo, el rechazo 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page133 cASteLLAno 2007 2011 16 abril abril-julio 30 julio 133 de la agresión y el derecho de las naciones a resistir la ocupación y a oponerse a todas las formas de terrorismo y violencia contra los civiles. damasco, 16 de octubre de 2005. Bashar al Assad es reelegido como presidente en referéndum siete años más por mayoría absoluta. el 15 y el 16 de marzo se inicia una revuelta pacífica bajo el lema: «Por una Siria sin tiranía». Una de las demandas es el levantamiento del estado de emergencia, en vigor en el país desde la llegada el poder del partido Baas en 1963 y que entre otras muchas cosas prohíbe las manifestaciones. discurso de Bashar al Assad retransmitido por la televisión pública en el que deroga el estado de emergencia. Miles de personas salen a las calles para reclamar más libertades. La mayoría de la población siria es musulmana suní (75%), mientras que la élite militar y gubernamental pertenece a la minoría chií (12% de la población musulmana). La feroz represión desatada por las autoridades del régimen se salda con decenas de víctimas mortales. Las manifestaciones son cada vez más nutridas en todo el país, y tras la represión el régimen se radicaliza. Las manifestaciones son reprimidas con violencia en damasco, daraa y Banias; los muertos superan el centenar y se producen numerosos heridos. Los estados Unidos y diversos miembros de la Unión europea condenan la represión; más de 200 miembros del partido Baas dimiten en señal de protesta. no obstante, la represión continúa con renovada violencia, y se producen matanzas de civiles en varias ciudades. el coronel refugiado en turquía riad el Assad anuncia la creación del ejército Libre de Siria para combatir el régimen. el 2 de octubre la rebelión se organiza políticamente y crea el consejo 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page134 134 2012 2013 24 abril 29 abril orient-occident ii · Hommage à la Syrie nacional Sirio para luchar contra el régimen de Bashar al Assad. dicho consejo está integrado por musulmanes suníes, laicos y otros grupos que aglutinan la representación política opositora de Siria. Kofi Annan, emisario especial de las naciones Unidas para Siria, propone un plan de paz con seis puntos para poner fin al conflicto: hace un llamamiento para acabar con la violencia mediante un alto el fuego supervisado por las naciones Unidas que permita la entrada sin restricciones en el país de la asistencia humanitaria, la liberación de los detenidos en las protestas y el inicio de un proceso inclusivo encabezado por los propios sirios que conduzca a un sistema político pluripartidista. Oráculo contra Damasco: Damasco desaparecerá como ciudad convertida en montones de ruinas. isaías 17:1 dos años de guerra en Siria y la situación ha empeorado considerablemente. Se han producido enfrentamientos en diversas ciudades, como Homs, daraa, trípoli, damasco y Alepo, que han ocasionado miles de muertos. Los observadores de las naciones Unidas han abandonado el país. AcnUr calcula que a día de hoy ya hay más de 1,9 millones de sirianos refugiados en territorios vecinos como turquía, Jordania, irán y Líbano y calcula que a finales de año la cifra puede ascender hasta los 3,4 millones. Además, se calcula que hay unos 4 millones de desplazados dentro del país. La organización Human rights Watch ha denunciado que el régimen de Assad comete crímenes contra la humanidad por las torturas a decenas de miles de detenidos y los malos tratos a hombres, mujeres y niños en cárceles clandestinas. en la actualidad se conocen más de 27 centros de tortura en el país. Los combates en Alepo destruyen parte del bazar y el minarete de la mezquita de los omeyas, considerada como patrimonio de la humanidad por la UneSco. Las naciones Unidas piden una investigación sobre el uso de armas químicas tras las denuncias de los milicianos y la población civil afectada por ataques con gas sarín. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page135 27 mayo junio-julio cASteLLAno 135 el fotógrafo Laurent Van der Stockt y el periodista Jean-Philippe rémy de Le Monde presentan pruebas del uso de armas químicas por parte del régimen de Bashar al Assad contra posiciones rebeldes en las cercanías de damasco. Un informe de las naciones Unidas alerta de los nuevos niveles de brutalidad alcanzados por los dos bandos en la guerra de Siria. A pesar de la insistencia de las naciones Unidas por impulsar las negociaciones de paz, la comunidad internacional sigue dividida entre la intervención (frenada principalmente por rusia) y el levantamiento del embargo de armas a los rebeldes. La guerra, en este momento, ha provocado ya más de cien mil muertos y el éxodo de decenas de miles de personas que han perdido familias y casas. La población civil siria es víctima de matanzas que tienen especial repercusión en los niños con más de un millón de niños regufiados. Son testigos de una guerra que no hace sino mostrar el rostro más siniestro del ser humano y que exacerba la necesidad de detener un conflicto que cuenta diariamente los muertos por centenares. SERGI GRAU y MANUEL FORCANO Bellaterra, 2013 traducción: Juan Gabriel López Guix 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page136 Jordi Savall & Pedro Estevan Photo : Toni Peñarroya 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page137 cASteLLAno 137 Siria, un gran escenario histórico “Toda persona civilizada en el mundo tiene dos patrias: su país de origen y Siria”. estas palabras, que algunos podrían considerar un desatino dadas las circunstancias actuales –hace más de dos años que la “otra patria” de cualquier persona civilizada se encuentra inmersa en una cruenta guerra civil–, las pronunció el arqueólogo francés André Parrot (1901-1980) quien, durante cuarenta años, dirigió en Siria las excavaciones de la antigua ciudad mesopotámica de Mari, en la ribera del Éufrates. el insigne científico valoraba así, de manera muy lúcida, el inmenso patrimonio histórico y cultural que Siria atesora, único y fundamental para comprender la evolución del llamado mundo civilizado. Su privilegiada situación geográfica, en el corazón del creciente Fértil del Próximo oriente, ha determinado que sea un punto crucial de tránsito humano en medio del eje euroasiático, entre oriente y occidente, lugar clave de encuentros e intercambios culturales y comerciales hacia el que, en la antigüedad y la edad Media, confluían las rutas de la seda y las especias. esta misma situación, por otro lado, también ha provocado que potencias e imperios de todas las épocas hayan codiciado el dominio de estas tierras. Hace más de tres mil doscientos años, por ejemplo, el poderoso faraón ramsés ii (s. Xiii a. c.), encabezando un numeroso ejército, atravesó de sur a norte toda la región –que entonces los egipcios llamaban Amurru– para enfrentarse a las huestes del soberano hitita Mutawallis ii en la legendaria batalla de Qadesh. el objetivo de ambos monarcas al organizar una empresa bélica de tal magnitud no era otro que obtener el control de Siria, pues ambos eran conscientes de la importancia de tal eventualidad para beneficio de sus respectivos intereses. Ahora, cuando los señores de la guerra vuelven a devastar el país, parece que Siria nos muestra también las sombras de esa civilización a la que tantas luces ha aportado. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page138 138 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Los límites fronterizos del actual estado de Siria, sin embargo, no incluyen todo el territorio que históricamente ha formado parte del área conocida con este nombre, un topónimo de antiguo abolengo y documentado por primera vez en griego. el eminente historiador y geógrafo Herodoto de Halicarnaso (s. V a. c.) pensó que se trataba de una forma abreviada de Asiria, aunque su etimología sigue siendo todavía un misterio. con anterioridad, existen también referencias a la zona con los apelativos de Aram o canaán, pero fue bajo la administración romana cuando se estableció oficialmente la denominación de “Siria” para esta provincia oriental del imperio de los césares. Posteriormente, tras la conquista musulmana, los árabes la llamaron Sham, nombre con el que, en la actualidad, los sirios se refieren a la capital, damasco, y a sus alrededores. Herodoto, en su momento, ya observó la diversidad étnica y cultural de la sociedad siria que, en la antigüedad, estuvo políticamente organizada en ciudades-estado, cuando el territorio no era convertido temporalmente en provincia del imperio de turno. el inventario conocido de pueblos y gentes de distintas procedencias que, a lo largo de generaciones y en diferentes etapas históricas, han construido la identidad siria es, desde luego, impresionante: amorreos, hititas, arameos, cananeos, fenicios, hebreos, asirios, caldeos, persas, griegos, armenios, romanos, nabateos, bizantinos, árabes, kurdos, circasianos, turcos... en plena edad Media, Siria recibió también un flujo importante de europeos de todas partes que llegaron con las cruzadas –los denominados “francos”, en conjunto, en las crónicas árabes–, muchos de los cuales se establecieron en Levante y han dejado huella evidente de su presencia. el príncipe sirio Usama ibn Munqid (s. Xii), emir de Shayzar –en la orilla occidental del río orontes–, escribió en sus memorias que consideraba “amigos” a muchos caballeros templarios, pero sólo porque en contacto con los orientales habían pulido sus costumbres bárbaras. Una ilustre contemporánea de Usama, Leonor de Aquitania, tuvo ocasión de disfrutar del refinamiento oriental durante la temporada que residió en el principado cristiano de Antioquía, donde había recalado acompañando a su esposo, el rey de Francia, en el itinerario a tierra Santa con motivo de la segunda cruzada. cuenta la leyenda que incluso llegó a conocer personalmente a Saladino, entonces todavía un niño e ignorante de su glorioso destino como paladín de los combatientes de la Media Luna y fundador de una dinastía de sultanes. Ahora, una imponente estatua ecuestre junto a la entrada del gran zoco de damasco recuerda las gestas de aquel militar de origen kurdo que por su noble proceder, dicen, se ganó también la admiración de sus enemigos cristianos. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page139 Bas relief peint décrivant un guerrier syrien buvant d’une jarre. © Werner Forman Archive / The Bridgeman Art Library 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page140 140 orient-occident ii · Hommage à la Syrie del oasis de damasco al puerto de Antioquía, del Mediterráneo al Éufrates, las ciudades, pueblos, aldeas, campos y estepas ofrecen un sinfín de testimonios materiales de la diversidad cultural de sus moradores humanos y de su esplendoroso pasado, aunque no todo el producto de la actividad de los antepasados sea perceptible a los ojos, porque los estratos del subsuelo de Siria conservan las semillas fosilizadas del trigo sembrado por los primeros agricultores de la historia. Los arqueólogos y paleontólogos que, a partir de los inicios del siglo XX, han acudido en peregrinación a los yacimientos de Siria saben que escarbar en cualquier parcela acostumbra a deparar felices sorpresas. La palabra “tell” en un topónimo es una pista casi infalible para estos buscadores de tesoros, pero cualquiera, en cualquier lugar y no con afán de explorar, puede topar con un objeto que sea la llave de un descubrimiento sensacional. en la actual población de tell Hariri, junto al Éufrates, unos beduinos estaban cavando una tumba un día del año 1933 cuando, por casualidad, encontraron la cabeza de una estatua. Poco tiempo después, se desenterraban allí los restos de un templo de ishtar perteneciente a la gran urbe mesopotámica de Mari, habitada desde el quinto milenio a. c. en un lugar hoy llamado tell Mardikh, al suroeste de la ciudad de Alepo, la misión arqueológica que había empezado sus excavaciones en 1964 halló los vestigios de la antigua ciudad-estado de ebla, que alrededor del año 3.000 a. c. era ya un destacado centro urbano. La exhumación de una biblioteca de miles de tablillas escritas en caracteres cuneiformes permitió a los investigadores identificar la lengua eblaíta, un idioma semítico hasta entonces desconocido. en 1928, cerca de ras Shamra, puerto ubicada al norte de la costa siria, un campesino local fue quien, por azar, descubrió la entrada a la necrópolis de otra ciudad fundamental en la historia de las civilizaciones del cercano oriente: Ugarit, de cuya existencia sólo se tenía constancia por citas en papiros egipcios y otros documentos e inscripciones contemporáneas. Los historiadores de hoy la describen como “una especie de Venecia antigua que dominaba el comercio del Mediterráneo entre los siglos XV y Xii a. c.” y el hallazgo, en sucesivos períodos de excavación, de colecciones de tablillas con inscripciones en diversas lenguas –acadio y sumerio, entre otras, además del ugarítico–, ha tenido una especial relevancia. Los textos de Ugarit aparecen escritos en varios sistemas gráficos y, uno de ellos, es de tipo alfabético, una innovación revolucionaria en su tiempo. Los ugaríticos, pues, comparten con los fenicios, también hábiles mercaderes y establecidos en las costas de la antigua Siria, el honor de haber tenido la genial idea de escribir con caracteres de valor fonético. de acuerdo con lo que hasta ahora sabemos, no obstante, fueron los fenicios quienes transmitieron el alfabeto a los griegos, un hito cultural de trascendentales 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page141 cASteLLAno 141 consecuencias. Los textos ugaríticos, asimismo, han contribuido a un mejor conocimiento de la mitología y las religiones del Próximo oriente y han ofrecido claves significativas para comprender la transición del primigenio paganismo semítico hacia el monoteísmo hebreo, las raíces del judaísmo y las fuentes de los relatos bíblicos. otras piezas muy interesantes para el estudio de la historia de las religiones se encontraron en dura europos, la llamada “Pompeya del desierto”, colonia fundada hacia el 300 a. c. por Seleuco i nicátor, general de Alejandro Magno, cerca de la actual línea fronteriza que separa Siria de irak. Las excavaciones realizadas en el sitio, desde los años veinte del siglo pasado, han sacado a la luz quince templos politeístas, un centro de culto mitraico, una iglesia paleocristiana y una sinagoga con pinturas murales de gran valor, que datan del siglo iii d. c. el catálogo de monumentos artísticos y edificios de época grecorromana que posee Siria es, sin duda, abrumador, pero lo más llamativo es su buen estado de conservación. Quien quiera observar uno de los teatros romanos mejor conservados del mundo, construido durante el mandato de Adriano, debe viajar a Bosra, a la ciudad que un día fue capital de la provincia romana de “Arabia Petrea”, al sudeste de damasco. Allí no es difícil imaginar al emperador caracalla, hijo de la noble siria Julia domna, asistiendo a la representación de alguna de las comedias escritas por Publio terencio. Pero tal vez ninguna ciudad tenga tanto atractivo y despierte tanto la imaginación del viajero occidental como la edificada en medio del oasis de tadmor, en el desierto sirio, donde las ruinas de la mítica Palmira dan fe de la singular epopeya de la reina Zenobia, que entre 267 y 272 d. c. no sólo consiguió la independencia de su reino frente a romanos y persas, sino que incluso llegó a tomar egipto. en una estatua erigida en su honor, consta la siguiente inscripción en lengua palmirena, variante dialectal del arameo: “A nuestra Señora, Septimia Bat-Zabbay, la ilustre y justa, la reina”. Siglos después, una viajera británica muy distinguida, que solía pasar largas temporadas en Siria, escribió a propósito de esta perla del desierto: “creo que el encanto de Palmira reside en su esbelta belleza cremosa elevándose de un modo fantástico en medio de arenas calientes. es deliciosa, impresionante e increíble, como la teatral alucinación de un sueño.” Así se lee en un pasaje de las memorias de Agatha christie, quien durante una de sus estancias en el hotel Barón de Alepo, el mismo en el que antes se había alojado Lawrence de Arabia, redactó el texto de la novela “Asesinato en Mesopotamia”. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page142 142 orient-occident ii · Hommage à la Syrie en Alepo, precisamente, cuentan que el venerado patriarca Abraham, en su infatigable errar por los caminos de Próximo oriente, hizo parada en el monte de la ciudad en el que ahora se alza su imponente fortaleza y, al poco de llegar, ordeñó una vaca que produjo una cantidad insólita de leche. dado que en árabe, y en otras lenguas semíticas, las consonantes del nombre de Alepo coinciden con las de la palabra “leche”, el dicho popular remite a la leche de la vaca ordeñada por Abraham para explicar la etimología del topónimo. otras anécdotas se relatan también sobre la estancia del padre de isaac e ismael en damasco, y es que la memoria transmitida por generaciones y generaciones de alepinos y damascenos es de muy largo alcance, puesto que ambas localidades, Alepo y damasco, figuran en el exclusivo catálogo de ciudades más antiguas continuamente habitadas de nuestro planeta. Para la historia del cristianismo, en particular, Siria merece el calificativo de tierra Santa, al menos desde el célebre episodio de la conversión de Pablo de tarso camino de damasco, ciudad que conserva reliquias relacionadas con la estancia de San Pablo entre sus muros. el éxito de la predicación de la nueva religión surgida del judaísmo, de hecho, se confirmó en Antioquía, donde el cristianismo recibió su nombre y cuya Gruta de San Pedro alberga una de las iglesias más antiguas que existieron. de monumentos paleocristianos, de todos modos, Siria está repleta y el arameo, la lengua de Jesucristo, sigue siendo hoy en día una lengua viva, hablada sobre todo en la comarca de Maalula, al norte de damasco. el sello de Bizancio, igualmente, marcó profundamente la cultura de Siria, así como el del imperio persa sasánida. Las ruinas de ciudades bizantinas caracterizan el paisaje del norte de país, y también las de monasterios, como el de San Simeón, al norte de Alepo, construido alrededor de la columna sobre la que durante 37 años vivió el santo asceta Simeón el estilita. Pero tal vez la evocación más fiel de todo lo que significó aquel período pueda obtenerse a través del oído: escuchando los cantos bizantinos de las misas que se celebran en las iglesias de culto ortodoxo. Más difícil, desde luego, es acceder a las ceremonias rituales de otra de las comunidades religiosas todavía presentes hoy en Siria: los yaziditas, de raíces persas zoroástricas, aunque sus creencias son una síntesis de las diversas religiones que han fraguado el alma de Siria, incluyendo la más reciente, el islam. La conquista árabe de Siria en la primera mitad del s. Vii d. c., en realidad, no hizo más que reafirmar su posición central geoestratégica en el mundo medieval. treinta años después de la muerte del profeta Muhammad, el gobierno de la comunidad musulmana se trasladó de Arabia a Siria, y damasco, bajo la égida de los califas de la dinastía 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page143 cASteLLAno 143 omeya, se convirtió en capital de un vasto imperio que, en el año 750, abarcaba desde la península ibérica hasta los confines de la transoxiana, en Asia central. La bellísima mezquita omeya de damasco, edificada sobre los restos de una basílica cristiana que, a su vez, se había construido en el recinto de lo que un día fue el romano templo de Júpiter, ha sido testigo de los múltiples avatares de la historia del islam. cierto es que Siria cedió protagonismo a irak, y damasco a Bagdad, en la época de máximo esplendor cultural del mundo araboislámico, durante el califato abbásida, pero siempre ha mantenido su carisma y consideración especiales en todos los períodos de la historia del islam. en el sigo X, en Alepo, el emir Sayf Addawla ejerció de protector de intelectuales, poetas y literatos y hoy es recordado sobre todo como mecenas de uno de los máximos genios de la poesía árabe de todos los tiempos: el iraquí Almutanabbi, para el cual también Siria fue una “segunda patria” y que, antes de morir, recitó un verso que todo iniciado en poesía árabe clásica sabe de memoria: “caballos, noches y desiertos, lanzas y espadas, papeles y cálamos me conocen”. Ajeno a la corte y sus vanidades, en cambio, vivió el poeta sirio Almaarri (s. Xi), otro insigne representante de las bellas letras árabes. nacido en la localidad de Maarrat Annuman, es allí donde se encuentra hoy su tumba y, quien a ella se acerque, puede leer en la lápida el siguiente epitafio: “He aquí el crimen de mi padre; yo, no lo he cometido con nadie”. Almaarri, que quedó ciego a temprana edad, fue un personaje bastante excéntrico, misántropo, vegetariano, librepensador, convencido del perjuicio de procrear y de que en el mundo hay dos tipos de personas: “inteligentes sin religión y religiosos sin inteligencia”, un ilustrado avant la lettre. Alepo y damasco, respectivamente, fueron ciudades de adopción para dos grandes místicos, maestros sufíes e insignes representantes de las luces del islam: el persa Suhrawardi (s. Xii), creador de la “filosofía de la iluminación”, y el andalusí ibn Alarabi (s. Xiii), el “doctor Máximo”, probablemente la figura más influyente en la historia del misticismo islámico. de forma bien distinta, a golpe de espada, el gran kan mogol tamerlán de Samarcanda irrumpió en damasco el año 1400. Las hordas saquearon a placer la vieja capital omeya, pero fue precisamente en damasco donde los mamelucos egipcios, bajo cuyo poder se encontraba el Sham en aquellos momentos, detuvieron el avance de los mogoles logrando un tratado de paz con el conquistador apodado “el cojo”. Un siglo después, los turcos otomanos se apoderaron de Siria, que volvió la vista hacia estambul como nueva capital y sede del califato. A pesar de que la historiografía suele calificar las etapas mameluca y otomana de “decadentes” para la historia siria, 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page144 144 orient-occident ii · Hommage à la Syrie las mezquitas, zocos, palacios, fortalezas, caravasares, bimaristanes, baños y otros edificios construidos durante estos períodos parecen desmentir tal aseveración. Si bien es cierto que la lengua árabe perdió protagonismo como vehículo de la alta cultura en favor del turco, también lo es que Siria tuvo un destacado papel en el renacer de la cultura y la literatura árabes desde el siglo XiX, cuando el imperio de la Sublime Puerta caminaba hacia su ocaso. Para entonces, sin embargo, europa ya había redescubierto los atractivos del oriente del Mediterráneo, y no sólo movida por sus ambiciones coloniales, también se dejaba fascinar por los relatos de viajeros hacia aquella parte del mundo y las artes y los cenáculos académicos se impregnaba de “orientalismo”. también había viajeros orientales que acudían a las metrópolis europeas, desde luego, pero hubo uno muy especial que, procedente de Alepo, se instaló en París en 1702 y causó gran impacto en el orbe de la cultura occidental. no nos referimos a una persona, sino a un objeto: un libro, un manuscrito árabe redactado en Siria, quizás en el siglo XV, y que llevaba el título de “Las mil y una noches”. traducidos al francés por el orientalista Antoine Galland, los cuentos de Shahrazad sedujeron de tal forma al público europeo que, agotado el contenido del libro, Galland recurrió a un sirio que se encontraba entonces en París, el alepino Hanna diab, para que le narrara más historias y poder, así, seguir publicando volúmenes de la obra que se ha convertido en un clásico de la literatura universal. cuando los vientos de la guerra azotan al país que ha sido encrucijada de civilizaciones y ha aportado tanto a la historia de la humanidad, conviene recordar los momentos en que la voz del almuédano comparte espacio con el repicar de las campanas en los cielos de Siria, donde tanto el cristianismo como el islam se caracterizan por su pluralidad: todas las creencias y confesiones de ambas religiones están presentes. conviene recordar la luz crepuscular enmarcando las siluetas del majestuoso templo de Baal en las ruinas de Palmira. conviene recordar el tacto de las sedas, el olor de las especias y el sabor de un te azucarado en el bazar de Alepo. cabe esperar que, en la cafetería nafura del viejo damasco, se pueda seguir escuchando el tañido del laúd y la voz del contador de cuentos. cabe esperar que el sonido de las palabras y la música, finalmente, logren apagar el estruendo de las armas. Siria lo merece, y merece toda nuestra atención y reconocimiento. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études París, junio 2013 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page145 Oumeima Khalil Photo : Toni Peñarroya 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page146 146 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Siria: el presente frente a la historia Había amenazado con arrasar su país a sangre y fuego, devastarlo y provocar un incendio en toda la región. Se ha entregado a ello con la fuerza sorda y ciega de los tiranos más sanguinarios que ha conocido Sira a lo largo de su caótica historia, desde los cruzados hasta tamerlán y hasta la colonización francobritánica. Sin embargo, en los pliegues más sangrientos de la discontinuidad histórica siria, ninguna fuerza, ningún tirano se ha encarnizado con su propio pueblo con tanta determinación y tanta crueldad. «el despotismo en nuestros países es eterno, porque cuando termina con la muerte de los dictadores, su descendientes garantizan el relevo. Por eso el árabe desespera de ver cambiar un día su propia realidad y la de su país», dijo el director de cine omar Amiralay poco antes de que la primavera siria empezara a germinar y luego a hundirse en lo irreparable. La esperanza bullía entonces en las plazas llenas, los viernes a la salida de las mezquitas, único lugar de reunión posible en un estado sin derecho de asociación ni de manifestación. ocurrió poco después de que el régimen torturara y asesinara a un adolescente, Hamza al Jatib, cuyo cuerpo mutilado se convirtió en el símbolo de la abyección assadiana y provocó un impulso popular nunca visto hasta la fecha en Siria. Hoy Bashar el Assad, que sucedió automáticamente a su padre como si fuera el heredero de una dinastía ancestral, como si Siria perteneciera desde siempre a su familia, carga con la responsabilidad de un balance estremecedor: cien mil muertos en el momento de escribir estas líneas, millones de desplazados al otro lado de las fronteras turcas y libanesas o en el interior del país, doscientas cincuenta mil personas encerradas en las cárceles sin ningún tipo de juicio. ¿Y de qué se puede acusar a esos ciudadanos? ¿de haber querido vivir en un estado de derecho? ¿de haber querido acabar con la corrupción que devora su país? ¿de haber querido 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page147 cASteLLAno 147 una mayor justicia social? ¿de haber probado la libertad de expresión después cuatro décadas en las que se ha destilado el miedo en todos los poros de la sociedad siria, en todas sus instancias y todos sus engranajes? Una estrategia diabólica Para aplastar con toda impunidad cualquier aspiración de cambio y democracia por parte del pueblo, lo más sencillo era invocar el sempiterno peligro del terrorismo y el confesionalismo. Por desgracia, mientras Bashar el Assad seguía bombardeando machaconamente las ciudades y los pueblos con el apoyo militar de rusia, el espectro que había agitado se propagaba por todo el país. La principal consigna de la oposición, «no al confesionalismo, no a la militarización, no a la intervención extranjera», quedó desvirtuada por la estrategia diabólica del régimen sirio: hoy el confesionalismo y la militarización de Siria saltan a la vista de los observadores. el bando rebelde se encuentra dividido y disgregado: el ejército Sirio Libre (eSL) está amenazado por los yihadistas llegados del extranjero y, en especial, por la organización llamada estado islámico de iraq y el Levante (eiiL), afiliada a Al Qaeda. dicho grupo ha instaurado un clima de terror en las regiones que han escapado al control del estado. Por un absurdo juego de espejos, eiiL perpetra actos cuya barbarie es un reflejo de la exhibida por Bashar: ejecución en la plaza pública de un adolescente de 15 años que habría hecho comentarios ultrajantes contra el Profeta, asesinato el 11 de julio del 2013 en Latakia de Kamal Hamal Hamami, uno de los principales jefes del eSL… ¿Es tan difícil comprender? Horror, tristeza, desastre… cuando la confusión y la indiferencia se imponen, escuchemos el grito de indignación de Mohamad Al rumi, uno de los mayores fotógrafos sirios y presidente de Suria Hurria (Siria Libertad), una asociación de apoyo a la revolución del pueblo sirio: cada vez oigo a más responsables políticos, incluidos algunos de izquierda, afirmando no comprender ya nada de la situación siria y quedándose por ello de brazos cruzados ante las matanzas que se prolongan y se incrementan desde hace más de dos años. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page148 148 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Puedo aceptar semejante actitud en individuos corrientes, pero cuando se trata de personas que crean opinión, como políticos o especialistas en política internacional, semejante postura resulta inadmisible. «dejar que las cosas vayan solas, la catástrofe es eso», decía Albert camus. ¿es tan difícil comprender lo que ocurre, cuando vemos a un pueblo desnudo al que aniquila una poderosa maquinaria de guerra por la sencilla razón de reclamar su libertad y su dignidad? ¿es tan difícil comprender que, aprovechando la impotencia de ese pueblo, todo tipo de delincuentes, yihadistas, salafistas y demás logren infiltrarse para intentar descarrilar la aspiración de libertad? oigo a los dirigentes de izquierda mostrarse contrarios a una intervención militar con el pretexto de que se trataría de un complot imperialista. olvidan que nadie desea ni pide semejante intervención, y dejan en silencio el hecho de que tres fuerzas extranjeras (rusia, irán y el Hezbolá libanés) se encuentran sobre el terreno, algunas desde el inicio de la revolución, con armas, asesores y soldados cuyo número aumenta cada día. ¿es muy difícil comprender que los manifestantes pacíficos no pueden defenderse cuando les cae encima barril de tnt lanzado desde el aire? ¿es difícil comprender que un Scud lanzado a 300 kilómetros de distancia no puede perdonar a los civiles? Mi pregunta es la siguiente: ¿han oído a ese pueblo que tiene a un tercio de su población desplazada o en el exilio y que sigue gritando «Lárgate»?1 Contra el olvido cómo hablar de Siria, su pasado, su belleza, su inmenso patrimonio cultural cuando el país se encuentra hoy destruido, su población padece, no asoma en el horizonte perspectiva alguna porque así lo ha decidido el cínico 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page149 cASteLLAno 149 tablero geopolítico: rusia y china se han enrocado en sus posiciones, occidente y europa han dado la espalda al país, la mortífera indiferencia sigue propagándose más allá de sus fronteras. cómo hablar de que esa devastación representa una pérdida para la humanidad, es decir, nuestra propia pérdida, evitando ceder a la mirada pasadista y orientalista que se complace en elogiar a Siria sobre unas ruinas humeantes. evocando la desaparición de Montserrat Figueras con motivo de un concierto dedicado a ella, Jordi Savall dijo de su mujer que seguía estando –en espíritu– con él y los músicos que se disponían a tocar y subrayó que «sólo morimos cuando somos olvidados». desde esta perspectiva se quiere aquí hablar de Siria, para no olvidar a todos sus muertos ni sus lugares perdidos, para conservarlos en nuestra memoria viva y en nuestra esperanza de ver dispersarse la oscuridad que recubre en este principio del siglo XXi una de las cunas del mundo. Una pérdida universal o el fin de un sueño mediterráneo ¿Hace falta recordarlo? Siria ha sido tierra de acogida para viajeros, exploradores, peregrinos, arqueólogos y escritores; semejante a una savia fecunda, ha alimentado sus deseos de aventura, sus imaginarios, sus expectativas, sus cuestionamientos. A menudo más fantaseada que vivida realmente, no siempre ha recibido de vuelta lo que se merecía. Sin embargo, desde hace milenios, Siria es un país faro: Siria la de las civilizaciones, de la invención de la escritura y la agricultura, de las tres grandes religiones monoteístas, encrucijada del comercio cuyos caminos se abren hacia África, Asia y europa, Siria la de las ciudades deslumbrantes, pero Siria también corazón palpitante del Mediterráneo. ese Mediterráneo que «sólo tiene unidad –como escribía Braudel– por el movimiento de los hombres, por los vínculos que dicho movimiento implica, por las rutas que lo conducen» es hoy un espacio parcelado, fracturado, partido en dos: por un lado, su orilla sur trastornada, atenazada por la guerra y los conflictos; por otro, la orilla norte y la europa fortaleza, impasible y sin visión política; y, entre ambas, un cementerio marino que ya ha engullido a miles de emigrantes deseosos de encontrar una vida mejor. Por un lado se circula, por el otro no... cómo no ver entonces, en esa pérdida del movimiento observado por Braudel y en la agonía siria que se despliega ante nuestros ojos, el fin de un sueño mediterráneo, el inacabamiento de un proyecto donde europa lo tenía todo 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page150 150 orient-occident ii · Hommage à la Syrie por ganar. Jacques Berque, gran especialista francés en el islam, contemplaba el Mediterráneo como una zona de confluencia e hibridismo donde hacer prosperar sistemas extremadamente eclécticos: «Me pregunto si no sería la solución para los árabes –declaró a Yves Lacoste– la creación de un gran conjunto mediterráneo, no político, sino quizá sociocultural, mediante el desarrollo de vínculos diversos bajo formas diferentes entre las juventudes, los sindicatos, las mujeres, los intelectuales... en suma, un haz de relaciones. con ello retomarían en cierto modo el sueño de los omeyas; y, al mismo tiempo, se restablecería entre los árabes ese equilibrado mediterráneo que no tienen desde la pérdida de Al Ándalus. Para ellos, durante siglos, el Mediterráneo ha sido el enemigo llegado desde el mar, los cruzados, la colonización. Hoy todo podría ser muy diferente. Para los árabes, las independencias coincidieron con el establecimiento de su dimensión afroasiática. Pero no son sólo afroasiáticos, son también, de cerca o de lejos, mediterráneos».2 Damasco, Alepo: una herencia común Fuente de inspiración para Jacques Berque, que contemplaba con sus «Al Ándalus» un porvenir común para los pueblos mediterráneos y europeos, ¿cuál fue esa dinastía omeya que nos devuelve a la edad de oro de damasco? ¿Qué nos permite ver? Ante todo, un imperio cuyas fronteras abarcaban desde el indo hasta la Galia meridional, desde el océano Índico hasta el mar caspio. Su centro político era damasco, ciudad económica, cultural y religiosa. Allí confluían todas las rutas. esos intercambios permitieron una intensa vida intelectual y espiritual. Las artes y las letras tuvieron un gran desarrollo en la corte damascena. Los califas omeyas erigieron una arquitectura espléndida, de la cual aún podemos admirar la cúpula de la roca en Jerusalén y la gran mezquita de damasco. ¿Hasta cuándo? Sabemos la continuación de la historia: la del «trasvase» de los omeyas a la península ibérica cuando Abderramán funda en ella el califato de córdoba, sede entre 756 y 1030 de una de las más hermosas páginas de la civilización. Al Ándalus es una civilización de la tolerancia que se convierte en puente entre el mundo árabe y europa para la difusión de los saberes. Aristóteles y Platón, traducidos al árabe, penetran en occidente; la cultura musulmana exhuma la cultura grecorromana. ¿debemos, pues, ocultar esa herencia común, asistir mudos a la aniquilación de damasco por su tirano? escuchemos la llamada de auxilio que el escritor Yassin al Haj Saleh lanza específicamente a las personalidades 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page151 cASteLLAno 151 de la cultura desde Guta, otro lugar mítico, mientras en Siria la represión prosigue bajo la mirada pasiva de la comunidad internacional: Hace tres meses, partí hacia la Guta oriental liberada, región que bordea los suburbios de la capital siria, y dejé damasco [...]. La Guta oriental es ahora una región habitada por un millón de personas, cuando antes de la revolución contaba con el doble. tras haber sido uno de los bastiones y un punto de partida de los combatientes hacia damasco, la Guta se encuentra desde hace varios meses completamente rodeada. este vuelco de la situación se debe al importante apoyo militar y logístico proporcionado al régimen por rusia, irán y las milicias libanesas e iraquíes fieles a teherán. Soy testigo, además, de una cruel escasez de armas, municiones y alimentos por parte de los combatientes de la revolución. [...] Las ciudades y los pueblos de la Guta que he visitado durante estos tres últimos meses son objeto de un bombardeo ciego, tanto de la aviación como de la artillería [...]. He residido durante un mes en un centro médico del organismo encargado de la protección civil y he visto a todos los que han muerto bajo las bombas. Algunos estaban despedazados, entre ellos niños; también he visto un feto de seis meses... La madre, aterrorizada por las bombas que caían alrededor de su casa, tuvo un aborto. [...] Aquí la gente lucha con la conciencia de que serán asesinados si Bashar logra retomar el control de la región. [...] de modo que la elección de los habitantes se reduce a morir combatiendo un régimen fascista y criminal o morir entre las bárbaras manos de ese mismo régimen si deponen la resistencia. La revolución comenzó hace más de dos años [...], y las permisivas políticas de las potencias mundiales han dejado que se asesine a los sirios y que el régimen de Bashar actúe con total impunidad. es algo que recuerda la actitud de las democracias occidentales ante Hitler en vísperas de la Segunda Guerra Mundial. La situación actual es consecuencia directa de la negativa de esas mismas democracias de sostener a los revolucionarios sirios, mientras otras fuerzas siguen alimentando abiertamente al régimen.3 en el norte del país se desangra otra gran ciudad, Alepo, asolada también ella por la guerra. ¿Qué patrimonio de nuestra historia común han destruido las bombas y los combates? Un estilo de vida, un saber hacer, una genealogía 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page152 152 orient-occident ii · Hommage à la Syrie de sabores, gestos y músicas de los cuales europa se impregnó cuando en el siglo XVi sus grandes potencias crearon puestos comerciales y consulados en Alepo. Los comerciantes europeos se establecieron junto a los consulados, en los caravasares. en torno a ellos gravitan funcionarios, misioneros, médicos, orientalistas, viajeros. Hasta la primera Guerra Mundial, Alepo es un puerto terrestre a imagen de las antiguas ciudades del mundo arabemusulmán: «esas ciudades ven vivir en ellas –observa el geógrafo Jean-claude david – las heterogéneas sociedades de los servidores del comercio, los especialistas y el intercambio. camelleros, acemileros y mozos de carga son sus porteadores»4. Los zocos alepinos son la expresión edificada de esos intercambios y se cuentan entre los más hermosos del mundo. La fluidez tornasolada de las telas, el intenso sabor del té y el café, la gama de las especias y los quesos, los jabones y los perfumes, los zapatos y los vestidos... todo contribuye a su profusión organizada. Los olores y los sabores, la luz y la gestualidad que emanan de ese órgano vital de la ciudad participan de su estilo de vida y se inscriben en su historia, nuestra historia. Ya a mediados del siglo Xiii el viajero andalusí ibn Yubair se maravillaba: «en cuanto a la ciudad, su emplazamiento es de lo más grandioso, la construcción magnífica y la belleza maravillosa –escribió en su rihla–. Los mercados espaciosos y grandes se suceden en alargada secuencia; sales del barrio de un oficio, al barrio de otro oficio, hasta que agotas todos los oficios propios de las ciudades. todos están techados con planchas de madera; así quienes permanecen en ellos están a la sombra, largamente extendida. cada mercado retiene las miradas por su belleza y los avisados se detienen con asombro».5 en octubre del 2012, esos zocos descritos con tanto entusiasmo por ibn Yubair fueron consumidos por las llamas. durante varios días, el fuego devoró tenderetes, provisiones, perfumes... «Los puestos del mercado cubierto de Alepo arden y los francotiradores impiden que se apague el incendio», declaró un habitante de Alepo mientras las agencias de prensa internacionales informaban de que el ejército regular impedía todo acceso al dédalo de callejas que componían los diez kilómetros del zoco. Balance: 1.550 comercios habrían quedado reducidos a cenizas. el fuego devoró los pasillos del zoco con la misma intensidad destructora que la propaganda de Bashar al Assad, que –como no podía ser de otro modo– acusa a las fuerzas «terroristas» del eSL de esa nueva tragedia. Ahora bien, 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page153 cASteLLAno 153 ¿y el bombardeo noche y día por parte del ejército sirio de la ciudad y los pueblos mártires?, ¿y las poblaciones civiles encerradas entre los muros de lo que les quedaba de vivienda? ¿Acaso no es eso lo que ha impuesto el régimen durante meses a los habitantes de Alepo? Y mientras una de las más hermosas joyas arquitectónicas del patrimonio de la humanidad corre el riesgo de ser destruida, mientras la vida cotidiana de quienes vivían y se aprovisionaban en ella ha quedado destrozada, las palabras sobre Alepo de escritas hace algo más de siete siglos por ibn Yubair resuenan como una esperanza: «¡Qué maravilla!, la ciudad subsiste mientras sus soberanos han desaparecido, sin que su ruina haya sido decidida». Éufrates: el lecho de nuestros orígenes La guerra siria causa hoy estragos a orillas de uno de los lugares emblemáticos de la humanidad: el Éufrates, que tiene casi dos mil ochocientos kilómetros, cruza iraq y la actual Siria y representa una baza estratégica capital. el río baña los yacimientos arqueológicos de civilizaciones extraordinarias como Mari o dura europos y también los yacimientos neolíticos de la Mesopotamia Superior que bordean turquía, donde tiene su fuente en la región armenia. en esas tierras surge la gran revolución neolítica de la que son precursores los agricultores del Éufrates. entre 12000 y 8000 antes de la era común el valle del Éufrates fue escenario de un cambio fundamental para el futuro de la humanidad. Allí los cazadores recolectores supieron triunfar sobre el mundo natural domesticando por primera vez plantas y animales. «el trigo silvestre, la cebada, la cabra, el cordero salvaje no existían en europa –explica la arqueóloga danielle Stordeur–. Y si actualmente los tenemos es porque un día los habitantes de esa región, donde las especies existían en estado salvaje, tuvieron la idea, el antojo, el deseo de apropiarse de ellas. europa se benefició de todos esos avances que se difundieron a partir del Levante hacia occidente, que los adoptó casi tres milenios más tarde».6 Para el arqueólogo Jacques cauvin, esa revolución se debió a la extraordinaria mutación en lo psíquico, lo simbólico y lo imaginario que vivieron los hombres y mujeres del neolítico. como si enriqueciendo y dinamizando la representación mental que tenían del mundo, hubieran acabado por dominar sus recursos. esa transformación cultural puede leerse también en los pictogramas encontrados en diversos yacimientos neolíticos: «¿cuál es ese discurso, impuesto por la fuerza de las imágenes, que parece tan próximo del de las grandes religiones que vendrán después, como si sorprendiéramos sus orígenes? –pregunta Jacques cauvin–. ¿Y qué nuevas tensiones elevan en otros lugares los brazos del hombre hacia el cielo cuando invoca al ser divino? Quien “reza” se siente 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page154 impotente y pide el auxilio de alguien más elevado que él. Una topología de la verticalidad se instaura entonces en la propia intimidad del psiquismo, donde el estado inicial de angustia se transforma en seguridad a cambio de un esfuerzo ascensional vivido como llamamiento a una instancia divina exterior al hombre [...]. ese culto es ahí la otra cara de una miseria sentida de modo cotidiano. Poder de dios y finitud humana son los dos polos de esa dramaturgia inédita que se instaló en el corazón del hombre hacia 9500 a. c.».7 ¿Hacia quién deben los sirios y cuantos reconocen en su tierra el lecho de sus orígenes tender los brazos, unos cuantos milenios más tarde, para que por fin concluya la matanza? NATHALIE GALESNE traducción: Juan Gabriel López Guix Mohamad al rumi, «est-ce si difficile de comprendre?», babelmed.net, 28 mayo 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, París, Albin Michel, 1998. 3 Yassin al Haj Saleh, «intellectuels, aidez les Syriens!», Le Monde, 5 julio 2013. 4 Jean-claude david, «Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui», exposición en la Maison de l’orient Méditerranéen, Lyon, 1999. 5 ibn Yubair, A través del Oriente (Rihla), trad. Felipe Maíllo Salgado, Madrid, Alianza, 2007. 6 nathalie Galesne, «entretien avec danielle Stordeur», en Syrie, éclats d’un mythe, Arles, Actes Sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, París, cnrS Éditions, 1997. 1 2 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page155 Deux musiciennes. Terre cuite (1er-2e siècle), Syrie. © Erich Lessing / Album 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page156 156 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Siria Los últimos cien años han sido difíciles para Siria. La guerra que comenzó en 1914 provocó la hambruna en el país, lo separó de su hinterland anatolio histórico y lo dividió en pedazos. A continuación, Francia sometió a la población mediante la fuerza, utilizando aviones y artillería pesada para destruir ciudades y pueblos durante la mayor parte de 1925 y 1926. Los franceses se marcharon veinte años más tarde, pero las cosas no mejoraron con la independencia. Siria perdió la guerra por Palestina en 1948 y recibió miles de refugiados. en 1949, la ciA organizó lo que sería el inicio de un desfile casi anual de golpes de estado. el último se produjo en 1970, cuando tomó el poder Hafez al Assad, entonces ministro de defensa. Los Hermanos Musulmanes, ya furiosos porque un miembro de la despreciada minoría alauí hubiera logrado llegar a una posición tan elevada, se rebelaron contra el secularismo del partido Baas en 1979 y 1982. entretanto, Siria libró otras guerras contra israel, perdió los altos del Golán en 1967 y recuperó una pequeña parte en 1973. en 1976 envió a su ejército al Líbano, donde perdió otra batalla contra israel en 1982 y de donde se retiró debido a la presión internacional en el 2005. cuando Assad murió en junio del 2000, lo sucedió su hijo Bashar. en marzo del 2011, las protestas pacíficas contra él se transformaron en guerra civil. Siria se merecía algo mejor. en una tierra de indecible belleza, donde una multitud de civilizaciones perviven en tablillas sumerias, tumbas hititas, anfiteatros griegos, carreteras y acueductos romanos, catedrales bizantinas, mezquitas omeyas, castillos cruzados, monumentos mamelucos, antiguas casas en torno a patios abiertos y espléndidos zocos donde los comerciantes vendían sus productos mucho antes de que Alejandro Magno pisara la región. Sus habitantes proceden de todos los rincones de Asia occidental e incluyen a todas las confesiones cristianas 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page157 cASteLLAno 157 y musulmanas, así como a los casi zoroastrianos yazidíes. Son agricultores y nómadas, drusos de las montañas y pescadores de la costa, artesanos, comerciantes y maestros. Siria sigue siendo lo que un siglo antes de cristo Meleagro de Gádara llamó «un país que es todo un mundo». en 1987, para escribir un libro de viajes, recorrí Siria durante varios meses con más tiempo para aprender del había tenido en los quince años anteriores trabajando de corresponsal extranjero. en el norte, en la llanura recorrida por el orontes, cerca de Alepo, visité el pueblo de Fafirtin. Sus habitantes kurdos vivían en casa de barro y piedra en torno a las ruinas de una basílica romana del siglo iii. Los lugareños se quejaban de no tener electricidad, agua corriente ni calles asfaltadas. Un hombre me dijo que quería que el gobierno reubicara a su familia en cualquier otro lugar. ¿Por qué no se van sin más?, pregunté. «nuestros bisabuelos se establecieron aquí», me contestó un niño que no pasaba de los diez años. Un hombre de sesenta y cinco años preguntó: «¿Adónde podemos ir? no hay dinero. no tenemos tractores para trabajar la tierra, ni aquí ni en ningún sitio». Pregunté si otras personas, como yo, acudían a ver la basílica y las otras ruinas antiguas. respondieron que tenían muchos visitantes. «¿Y no han pensado en ganar dinero vendiéndoles postales o té?» «el té se lo daremos –respondió el niño–, y así luego nos respetarán.» Los sirios, entre los que hay kurdos, árabes, armenios, circasianos y otros, tienen grandes dosis de orgullo. Pueden considerarse en términos históricos como el primer imperio árabe, el que nació bajo los omeyas en el siglo Vii; y, en menor medida, como el primer reino árabe independiente, el surgido del imperio otomano en 1920. el trono del jerife Faisal de Hiyaz sólo sobrevivió unos meses, pero su legado domina la historia moderna del país. Una estatua de tamaño natural situada junto al Banco central de damasco honra la memoria de su ministro de defensa, Yusuf al Azma. Al Azma murió resistiendo a los invasores franceses en el paso de Maysalun en la ruta de Beirut a sabiendas de que los franceses aplastarían a los escasos resistentes. ese orgullo es el que ha inspirado a otros a sacrificar su vida, y a un niño de Fafirtin a dar el té en lugar de venderlo. Un amigo egipcio me habló no hace mucho de su juventud en el cairo, bajo en entonces presidente Gamal Abdel nasser. el gobierno de nasser tenía inconvenientes en forma de policía secreta, una economía precaria y la derrota 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page158 158 orient-occident ii · Hommage à la Syrie a manos de israel. «Sin embargo, teníamos dignidad», me recordó. eso es algo que egipto perdió bajo el sucesor de nasser, Anuar el Sadat, y su excesiva sumisión al poder estadounidense. Los egipcios empezaron a recobrar la dignidad con el derrocamiento de Mubarak y la elección de un parlamento y un presidente. el robo de esa democracia por parte del viejo tribunal Supremo de Mubarak y el ejército ha privado a los egipcios de toda esperanza de recuperar la dignidad que sus abuelos conocieron bajo nasser. La dignidad en Siria es algo complejo. La mayoría de los sirios se enorgullecía de las desafiantes posiciones de Hafez al Assad en relación con Palestina y los altos del Golán sirios ocupados por israel, así como de su extraordinaria capacidad para ser más listo que los estados Unidos e israel en el Líbano. incluso uno de sus críticos más feroces, el profesor Sadiq al Azm, reconoció en The New York Review of Books en el 2000 que «en momentos cruciales, Assad ha demostrado ser capaz de decisiones audaces, iniciativas arriesgadas y acciones resueltas que, aunque en un principio encontraran cierta resistencia, en última instancia han resultado tener éxito y se han revelado clarividentes, porque han procedido de una excelente comprensión de las alineaciones regionales y las tendencias internacionales». Ahora bien, en el interior del país, bastaba con presenciar el humillante trato acordado a los ciudadanos de a pie en las oficinas públicas, las comisarías y los puestos de aduanas para darse cuenta lo que la mayoría de ciudadanos experimentaba y padecía como parte de su vida cotidiana. Los sirios que sufrieron torturas, perdieron a sus familias como consecuencia de encarcelamientos indefinidos o se vieron obligados a partir al exilio fueron alimentando agravios. Si no explotaron antes del 2011, las razones se encuentran en una combinación de represión llevada a cabo con éxito, propaganda interna y cierta libertad concedida a escritores, cineastas y académicos para criticar moderadamente funcionarios y políticas. en cambio, el ejército, el partido Baas y, por supuesto, el presidente eran intocables. «Se trata de una política inteligente –me dijo en 1987 el novelista sirio Hani al raheb– porque sirve para aliviar de vez en cuando la presión creciente. de lo contrario, la gente podría recurrir a la violencia, a la resistencia pasiva o a otros métodos. el régimen siempre tiene formas de aliviar esa tensión de manera que el pueblo acepte la humillación en lo referente a los derechos humanos sin oponerse. nunca se permite que la tensión alcance el punto en el que podría explotar.» en el caso de Al raheb, las críticas provocaron su despido de la plaza de profesor que ocupaba en la Universidad de damasco y luego su 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page159 Portrait d’un couple (Syrie) ca. 1873. © Album / adoc-photos 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page160 160 orient-occident ii · Hommage à la Syrie detención. el novelista dejó el país para enseñar en Kuwait poco después de nuestro encuentro. Y, veinticinco años más tarde, la tensión ha alcanzado el punto de explosión. Si bien los Assad, padre e hijo, impusieron un régimen opresivo, también fueron astutos introduciendo en Siria la modernidad con la construcción de nuevas carreteras, la electrificación de la mayor parte de las áreas rurales, la escolarización gratuita, una sanidad pública, una seguridad social para las personas mayores y la tolerancia a todas las creencias religiosas. dejando de lado a los fanáticos religiosos, los sirios deseosos de cambio no querían abandonar esos elementos del legado de Assad; lo que sí querían era una mayor rendición de cuentas por parte del gobierno, menos corrupción entre la clase gobernante y el derecho a elegir a sus dirigentes por medio de elecciones libres. Bashar al Assad se enfrentó a esas peticiones con la discusión, más que con la aplicación, de la reforma. cuando las revueltas de la primavera árabe derrocaron a los dictadores militares en túnez, egipto y Libia, Bashar insistió en que su régimen no era tan servil como otros ante los estados Unidos y que, por lo tanto, era inmune a la disidencia interior. en Libia, Gadafi era un megalómano que trató a su pueblo como cobayas en un laboratorio de experimentación política y depravación personal. el tunecino Zayn al Abidin Ben Ali era un cleptómano que se enemistó con todo el mundo, salvo con sus partidarios en el gobierno francés. La obediencia de Hosni Mubarak al poder estadounidense, agudizada por el mal gobierno y la injusticia, humillaron a la mayor parte de sus conciudadanos. en Siria, existía un auténtico descontento larvado que estalló tras las protestas de marzo del 2011 en daraa. Los habitantes de esa ciudad situada en la frontera con Jordania, donde los turcos abusaron de Lawrence de Arabia en 1917, se alzaron contra el gobernador local, un familiar de Assad, cuando cruzó la línea roja de la tortura infantil. Ahora bien, ni todos participaron en las manifestaciones que se extendieron a otras ciudades y menos aún empuñaron las armas. La oposición a Bashar al Assad enseguida se dividió entre una facción partidaria de que las manifestaciones siguieran siendo pacíficas, como las de la plaza tahrir de el cairo, y otra facción que pretendía solventar con medios militares su disputa con Bashar al Assad. Y los opositores armados no tardaron en fraccionarse en función de la ideología, la estrategia y las ambiciones rivales. 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page161 cASteLLAno 161 Bashar al Assad parecía haber aprendido de su padre la capacidad de sortear las tormentas más violentas, como hizo Hafez cuando israel destruyó toda su fuerza aérea y expulsó a su ejército de Beirut en 1982. Ambos hombres iban en serio, como benefactores y como tiranos, lo cual explica en parte la lealtad de tantos sirios durante los tres años de rebelión. Los líderes rebeldes, como sus apoyos en Ankara, riad y doha, creyeron que el edificio que los Assad habían erigido y fortificado desde 1970 se derrumbaría al primer disparo. cuando eso no sucedió recurrieron a la petición de una intervención occidental que los salvara de lo que resultaba ser una empresa mal concebida y débil. Así como los rebeldes subestimaron la resistencia del régimen, los estrategas gubernamentales hicieron caso omiso de un importante elemento de la lucha de la oposición: el resentimiento del pueblo deseoso de decir lo que pensaba, de vivir sin miedo y sin ser vigilado y de obtener por parte del estado el reconocimiento de su dignidad. La afirmación gubernamental de que el bando rebelde incluía a delincuentes, fanáticos y extranjeros era correcta, como también lo era su afirmación de que la rebelión estaba respaldada por potencias extranjeras molestas debido a una relación con irán mal vista por los estados Unidos. Sin embargo, ésa no era toda la historia, como tampoco era el deseo de libertad la única inspiración de la revuelta. Muchos de los insurgentes no albergan por la libertad, tal como se expresa en Los derechos del hombre de thomas Paine o en la declaración Universal de los derechos Humanos de las naciones Unidas, más respeto que el propio establishment. Su objetivo es la sustitución de un régimen encabezado por un miembro de una confesión minoritaria por alguien de la mayoría. creen que sólo un suní, aunque aprecie la teocracia por encima de la democracia, debe gobernar un país mayoritariamente suní. Al fin y al cabo, Siria fue la cuna de la ortodoxia suní: en el año 680, un ejército omeya procedente de damasco derrotó en Kerbala a los partidarios chiíes de Alí, con lo que se abrió una herida que el islam aún no ha conseguido sanar. La consigna del baasismo era «Unidad, libertad, socialismo». no logró ninguna de las tres cosas en los dos países en los que gobernó, iraq y Siria. Uno de los fundadores del Baas, el doctor Hafiz al Jamali, había abandonado el partido hacía tiempo cuando lo conocí en damasco en 1987. tenía ya más de ochenta años, y me dijo: 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page162 Dimitri Psonis Photo : Toni Peñarroya 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page163 cASteLLAno 163 «retrocedemos, no progresamos. Antes de la revolución [baasista de 1963], nuestra tasa de analfabetismo era del 90 por ciento. Ahora la tasa de alfabetismo es del 70-80 por ciento. de todos modos, retrocedemos, ¿cómo es posible? ¿Por qué no progresamos?». Ésa es la pregunta que se hacen los sirios; sobre todo, cuando son testigos del veloz retroceso ocasionado por la guerra. Al comienzo del conflicto, mis amigos en damasco y Alepo me aseguraban que los rebeldes que decapitaban a sus enemigos eran individuos llegados de fuera, iraquíes, saudíes, chechenos, afganos... cualquier cosa menos sirios. Un tiempo después han podido ver las imágenes de un orgulloso rebelde sirio arrancar y comer a mordiscos el corazón de un soldado muerto. ¿cómo hemos caído tan bajo?, se preguntan. ¿Y cómo volveremos a ser lo que fuimos? CHARLES GLASS, 2013 traducción: Juan Gabriel López Guix 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page164 Miniature Arabe, 14e siècle. Représentation d’un oiseau entre deux pots de fleurs d’un manuscrit syrien « Le dévoilement des secrets » de Ibn Ghanim al Maqdisi. © Album / akg-images /R. u. S. Michaud 3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page165 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page166 166 orient-occident ii · Hommage à la Syrie orient-occident ii Homenatge al poble Sirià Músiques solidàries i textos contra l’oblit Un dels defectes més tràgics de l’ésser humà és la seva gran capacitat d’amnèsia, com ens recorda Milan Kundera en el seu Llibre del riure i de l’oblit: “L’assassinat d’Allende va eclipsar ràpidament el record de la invasió russa de Bohèmia, la matança sagnant de Bangladesh va fer oblidar Allende, la guerra del desert del Sinaí va fer callar el plor de Bangladesh, la matança de cambodja va fer oblidar el Sinaí, etcètera, etcètera, etcètera, fins a l’oblit complet de tot per tothom.” el primer recull de músiques dedicades al diàleg entre orient i occident comença a prendre forma a finals del 2001, talment la recerca d’un antídot espiritual a l’amnèsia i contra el dramàtic i creixent conflicte de civilitzacions que tant protagonisme va assolir en aquells moments de la Guerra de l’Afganistan, iniciada el 7 d’octubre de 2001. Aleshores vàrem imaginar i portar a terme el primer projecte de Músiques per la Pau, basat en “un diàleg possible” entre orient-occident tot invitant músics de l’Afganistan i Ken Zuckerman dels estats Units d’Amèrica a participar en el concert del 10 de gener de 2002 a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquest concert d’any nou dedicat a la memòria de totes les víctimes dels conflictes al món va dur per títol Músiques per la Pau · Músiques Antigues & Músiques del Món interpretades pels músics de l’ensemble Kaboul de l’Afganistan, driss el 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page167 cAtALÀ 167 Maloumi del Marroc i Yair dalal d’israel, juntament amb els solistes vocals i instrumentals de La capella reial de catalunya i Hespèrion XXi. també cal recordar que ara fa just 22 anys, va començar una altre terrible guerra ben a prop nostre, amb el cruel setge de la ciutat de Sarajevo, on més de 12.000 persones van morir i més de 50.000 van ser greument ferides per les tropes sèrbies. Aleshores, europa concretament i el món en general van respondre amb un silenci absolut i amb una decisió, més que discutible, de no intervenció en el conflicte, amb la conseqüència d’una continuació del setge feroç de la capital de Bòsnia durant quatre anys (1992-1996). La intervenció internacional no va arribar de forma decisiva fins el 1995, però durant aquest temps, més de 20 milions de kilograms de projectils i de metralla havien ja desfigurat per sempre més la geografia física i humana d’aquesta ciutat. Amb el dramàtic conflicte actual de Síria, el món assisteix de nou, paralitzat i totalment impotent, a una guerra cada vegada més sectària i sense control, amb una constant escalada de massacres d’innocents, que cada dia pren més una magnitud insuportable; fa pocs dies (el 21 d’agost), milers d’infants i dones (més de 1.300 morts segons les fonts de l’oposició al règim de Baixar al-Assad) han mort enverinats amb gasos tòxics. Fins avui, més de 100.000 persones han mort en quest conflicte segons el Secretari General de les nacions Unides, i també ha originat un sofriment extrem a més de sis milions de nens, amb 3,1 milions de menors afectats pel conflicte, amb altres quatre milions de desplaçats interns i dos milions de refugiats en algun país veí. Avui tothom està molt indignat, però les paraules d’indignació ja no són suficients. S’han d’aclarir responsabilitats i el món civilitzat ha d’exigir la fi immediata de totes les accions violentes contra la població civil. nelson Mandela ens recorda que “ser lliure no és només desfer les pròpies cadenes, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres”. Aquest segon projecte orient-occident neix bàsicament de la voluntat solidària d’ajudar a prendre consciència del dramàtic conflicte i de la terrible guerra de repressió que pateix el poble sirià, compartint l’experiència musical amb músics de Síria i 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page168 168 orient-occident ii · Hommage à la Syrie d’aproximar-nos al coneixement de la història d’una de les civilitzacions més antigues del món. Aquesta idea es va concretar en ocasió del concert de nadal Judicii Signum de finals de 2012 a Barcelona, en que vàrem invitar dos extraordinaris músics d’aquest país: la cantant i llaütista Waed Bouhassoun i el flautista (ney) Moslem rahal. A partir d’aquella experiència impactant, vàrem decidir comptar amb la seva col·laboració en diferents projectes relacionats amb el diàleg intercultural i molt especialment amb el concert Pro·Pacem que vàrem fer a Barcelona el dia 20 d’abril d’aquest any 2013, on vàrem presentar el programa editat en el llibre-cd Pro·Pacem: Textos, art i músiques per la Pau, amb la col·laboració d’Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar i músics de tot l’arc mediterrani. Finalment, després de mesos de preparació i de col·laboració en diferents concerts, entre els diversos músics de Síria, d’israel, de turquia, del Líban, de Grècia, del Marroc i d’Hespèrion XXi, decidim enregistrar i editar aquest nou estimulant diàleg entre músics orientals i occidentals a través dels instruments i de les músiques de l’antiga Hespèria cristiana i jueva, les istampitte de l’itàlia medieval, i les cançons, improvisacions i danses de Síria: aquest ORIENT-OCCIDENT II esdevé un fervent Homenatge al poble sirià i vol ser de nou un antídot sensible a l’amnèsia que tant ens deshumanitza. Músiques aparentment llunyanes en el temps i en l’espai, músiques sovint oblidades sota successives capes de modernitat o menyspreades pels seus orígens incerts, són les protagonistes d’aquest disc; danses, pregàries, cançons i planys d’una rara bellesa i d’una intensa emoció que també, amb la seva lleugeresa, ens alliberen d’arrels feixugues i de solituds evitables. Són melodies i ritmes que neixen de les improvisacions del ney oriental i de les nostres flautes medievals, dels fascinants cants d’un islam misteriós i evocador, de les carícies de l’arc del rebab i de la fermesa de la lira italiana, dels ritmes i batecs dels ouds del Marroc, d’istanbul i d’israel, dels brillants puntejats del santur de l’iran i del kanun de turquia, tots emportats i envoltats sempre pel pols vital i màgic de les indispensables percussions ancestrals. S’estableix així un veritable diàleg intercultural i espiritual portador de pau i d’esperança, respectuós de les identitats musical de “l’altre” i de la seva pròpia cultura, un diàleg lliure i ben lluny de qualsevol fanatisme, de tots els fanatismes que sempre neixen de la ignorància i de les conviccions absolutes. La 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page169 cAtALÀ 169 força d’una idea no es desenvolupa solament amb conviccions, sinó sobretot gràcies als dubtes. Graham Greene ens recorda que “el dubte és essencial per a la fe” i, com diu Lesley Hazleton, “si aboliu els dubtes no tindreu sinó conviccions pures, la font de l’arrogància de tots els fonamentalismes”. tal com afirma Amin Maalouf, “per retornar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança, cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i les creences i avançar cap a un diàleg de les ànimes. Aquesta és, en aquest inici del segle XXi, la missió irreemplaçable de l’art.” Amb el llenguatge de la música, aquest diàleg de les ànimes entre músiques i músics d’orígens i cultures tan diferents es fa evident que és possible, ja que malgrat les nostres diferencies religioses i culturals, podem reconstruir amb el poder de la música els ponts mentals i espirituals destruïts per tants segles de tragèdies, d’injustícia i de fanatisme. JORDI SAVALL dublín, 25 d’agost de 2013 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page170 170 orient-occident ii · Hommage à la Syrie cronologia de Síria 5000 anys d’història i escriptura Edat antiga 9000 - 333 abans de l’era comuna (a.e.c.) 9000-6300 a.e.c. Població de damasc a les ribes del riu Barada, a l’oasi del Guttah. 2900-2500 a.e.c. Fundació de les antigues ciutats estat de Mari, al curs mitjà del riu Èufrates, i d’ebla, al nordoest de la plana siriana. 2300 a.e.c. Apogeu d’ebla, amb els seus reis i les seves biblioteques amb més de 20.000 tauletes cuneïformes en sumeri i en llengua eblaïta. 2250 a.e.c. Mari i ebla són arrasades pels soldats mesopotàmics de l’imperi accadi. 2100 a.e.c. Senyor del Cel i la Terra La Terra no era, tu la vas crear La llum del dia no era, tu la vas crear El matí no era, tu el vas crear La llum del matí tu no l’havies (encara) fet existir. Himne de la creació eblaïta (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259 Arribada dels pobles amorreus, nòmades del desert. ebla i Mari són reconstruïdes. dinasties amorrees. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page171 cAtALÀ 171 1759 a.e.c. Hammurabi de Babilònia traeix el rei Zimri-Lim de Mari i arrasa la ciutat. 1550 a.e.c. els hitites i els egipcis de l’imperi nou es reparteixen les zones d’influència i el control de Síria. 1650 a.e.c. Segona destrucció d’ebla per part dels hitites vinguts d’Anatòlia. 1400-1365 a.e.c. Apogeu de la ciutat estat d’Ugarit, a la costa nord-oriental de Síria. desenvolupament del primer alfabet escrit. 1286 a.e.c. Quin enemic s’ha aixecat contra Baal, quin rival contra l’Auriga dels núvols? Jo he abatut l’estimat d’El, el déu Yam, ja he aniquilat Nahar, déu de les aigües immenses, ja he amortallat Tannin, he clos la seva boca, i he abatut la serp tortuosa, Shaliyat dels set caps. dietrich et al. Die keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43 Batalla de Qadesh entre hitites i egipcis de ramsès ii pel control definitiu de Síria. combat en taules. 1200-1150 a.e.c. els pobles del mar envaeixen Síria. destrucció d’Ugarit. establiment dels arameus a Síria. Aleshores dirigeix-te, cap a la muntanya Kankanay, enfila-t’hi amb les teves pròpies mans, guanya el cim amb els palmells, i després baixa fins a la Llar de Reclusió del més enllà. Allà et comptaràs entre els que han baixat al més enllà, i els déus sabran que ets mort. KtU 1.5 V 14a-17a 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page172 172 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 890-842 a.e.c. el reialme arameu de damasc pateix l’expansió d’israel vers el nord. 853 a.e.c. Batalla de Qarqar. L’imperi assiri derrota els reialmes arameus de Síria. 732 a.e.c. 605-539 a.e.c. 539 a.e.c. Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes. Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. 2 Sm 8,5-6 els assiris conquereixen damasc. Fi dels reialmes arameus a Síria. Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria. isaïes 8,4 nabucodonosor de Babilònia derrota els assiris i s’empara dels seus dominis a Síria, Palestina i egipte. cir el Gran de Pèrsia ocupa Babilònia i s’empara dels territoris del seu imperi, Síria inclosa. Edat hel·lènica, romana i bizantina 333 a.e.c. 323 a.e.c. 333 a.e.c. - 622 Batalla d’issos a Síria: Alexandre el Gran derrota darios iii de Pèrsia. Mort d’Alexandre el Gran. Partició de l’imperi Hel·lènic entre els diàdocs: Síria en mans de Seleuc i nicàtor. Antioquia, capital de l’imperi Selèucida. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page173 cAtALÀ 173 198 a.e.c. Antíoc iii el Gran s’empara dels territoris de Palestina en mans dels ptolomeus d’egipte. 64 a.e.c. invasió romana de Síria per part del general Pompeu. Annexió de Síria a l’imperi romà. 36 Saule de tars es converteix al cristianisme a damasc i inicia la seva tasca evangelitzadora sota el nom de Pau. 164-138 a.e.c. 43-36 a.e.c. 66 70 105 117 119 161-180 Guerra civil entre prínceps selèucides de Síria pel control de l’imperi. Marc Antoni, amant de cleòpatra, governador de Síria. revolta de Judea contra l’ocupació romana d’israel. L’emperador neró nomena el general Vespasià per reprimir-la. Les tropes romanes reconquereixen des de Síria el territori rebel de Judea i destrueixen Jerusalem. L’emperador trajà annexa a l’imperi romà el curs alt de l’Èufrates amb la ciutat de dura europos. L’emperador Adrià recula la frontera de l’imperi romà fins al riu Èufrates. damasc aconsegueix la categoria de metròpoli. Adrià visita la ciutat caravanera de Palmira i la rebateja com a Palmira Hadriana. Marc Aureli emperador fa aixecar la cèlebre columnata de la ciutat d’Apamea. El temps de la vida humana és un punt; la seva substància és fluent; la seva sensació, tèrbola; la composició del conjunt del cos, fàcilment corruptible; la seva ànima, una baldufa; la seva sort, quelcom difícil de predir; 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page174 174 187 193 212 218-222 244-249 256 260 268-272 273 326 orient-occident ii · Hommage à la Syrie la seva fama, indesxifrable. En poques paraules: tot el que pertany al cos, un riu; somni i vapor, allò que és propi de l’ànima; la vida, guerra i sojorn en terra estranya; la fama pòstuma, oblit. Així doncs, què hi ha que ens pugui fer companyia? Només i únicament la filosofia. Marc Aureli, Meditacions ii,17 el general Septimi Sever es casa amb Júlia domna, filla del gran Sacerdot del Sol d’emesa, avui Homs. Septimi Sever, proclamat emperador per les tropes síries. inici de la dinastia siriana al tron romà. La ciutat de Palmira és declarada colònia romana. Marc Antoni Heliogàbal, nomenat emperador de roma per les tropes sirianes. Felip l’Àrab, nascut a la vila de Shahba, al sud-est de damasc, proclamat emperador de roma. La ciutat de dura europos, a l’Èufrates, cau en mans dels perses sassànides. L’emperador Valeri és capturat pels sassànides i assassinat a emesa. Zenòbia, esposa del líder odenat de Palmira, es converteix, a la mort d’aquest, en reina senyora de l’oasi de Palmira i independitza de roma les províncies orientals. L’emperador Lluci domici Aurelià reconquereix Palmira i captura la reina Zenòbia. Helena, la mare de l’emperador constantí, viatja a Síria i Palestina i estableix els llocs sants del cristianisme. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page175 361-363 389-459 573 611-614 622 cAtALÀ 175 L’emperador Julià l’Apòstata s’instal·la a Antioquia per envair Pèrsia. Fa tancar les esglésies cristianes i escriu la sàtira Misopogon on titlla d’efeminats els seus habitants perquè s’afaitaven cada dia. Que algú em digui, doncs, quina és la causa que els celtes i els germànics siguin tan valents, els grecs i els romans en general polítics i humanitaris i, al mateix temps, ferms i bel·licosos, els egipcis més intel·ligents i enginyosos, inhàbils per a la guerra i efeminats els sirians i, al mateix temps, intel·ligents, exaltats, vans i bons per aprendre. Julià l’Apòstata, Contra els galileus Vida eremítica del monjo Simeó l’estilita dalt d’una columna al nord d’Alep, al voltant de la qual s’erigirà una basílica i una ciutat receptores de peregrins. En l’espai d’un roquissar o en un cercle de grans pedres on s’havia ben lligat amb una feixuguíssima cadena, Simó s’enfilà dalt d’una columna ja aixecada a una alçada de nou a seixanta peus des del terra. En aquest darrer i encimbellat indret, l’anacoreta sirià resisteix la calor de trenta estius i el gel d’uns altres tants hiverns. El costum i l’exercici l’habiliten a mantenir-se en tan arriscada posició sense defalliments ni marejos, i successivament a anar canviant les seves postures de devoció. edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794 el rei persa cosroes ii saqueja Apamea, Antioquia i el nord de Síria. cosroes ii derrota l’emperador bizantí Heracli i s’empara de Síria i damasc. contraofensiva bizantina d’Heracli, que recupera Síria i el nord de Mesopotàmia. Època àrab 635-638 635 - 1260 el califa Umar conquereix damasc als bizantins. A la batalla de Banias el 636, els musulmans derroten els bizantins i s’emparen de tot Síria fins a Alep. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page176 176 640-641 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Moawiya, governador àrab de Síria. 656 Moawiya refusa lleialtat al califa Alí. Guerra civil àrab que acaba amb la mort del califa. 705 el califa omeia Abú al-Abbàs al-Walid construeix la gran mesquita de damasc. A partir del 715, el mateix califa fa construir la gran mesquita d’Alep. 661-681 750 813 Moawiya es proclama califa i inaugura la dinastia dels omeies. damasc, capital de l’imperi àrab. canvi de poder a l’imperi àrab amb la fundació de la dinastia dels abbàssides. desplaçament del poder polític de damasc a Bagdad. revolta de damasc i Síria contra la dinastia dels abbàssides de Bagdad. La desafecció contra el califa afavoreix l’estesa del xiisme a Síria. 944-1003 dinastia local dels hamdànides a Alep, prínceps mecenes, dels que destaquen Saïf ad-dawla, protector del poeta Al-Mutanabbi. 978-1076 La dinastia dels califes fatimites del caire controla el sud de Síria, mentre els bizantins recuperen territoris al nord. 996-1021 Heus ací el meu cor, és teu, perquè em destrueixis. Empetiteix el meu sofriment, o bé augmenta’l. Benvinguda sia per a mi la feblesa com a heroi. Caçat per un pentinat i per un coll. Al-Mutanabbi el califa fatimita al-Hàkim del caire desapareix misteriosament i els seus seguidors, creient-lo un enviat de déu, fugen a Síria i funden la religió dels drusos. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page177 1058 1071 1095 1098 1119 cAtALÀ 177 els turcs seljúcides s’han emparat dels territoris del nord de Síria. Mort del poeta Abú Al·là al-Maarri de Síria, un racionalista avançat a la seva època. Els musulmans, errats; els cristians, desviats; els jueus, perplexos, i els zoroastrians, perduts. Els homes del món són només de dos gèneres: els que tenen intel·lecte sense religió, i els que només creuen en fetilles. Abú Al·là al-Maarri Batalla de Manzikert: els seljúcides derroten els bizantins i controlen tot Síria. Pànic a europa per l’avanç de les tribus turques. Urbà ii proclama la Primera croada per recuperar els llocs sants i aturar l’avanç dels turcs seljúcides vers occident. els soldats croats prenen Urfa (edessa), Antioquia i avancen per Síria. Massacre dels croats al poble de Maarret al-numan. Batalla d’Ager Sanguinis: els seljúcides d’Alep derroten les forces croades a Sarmada. 1128-1146 dinastia de Zengi Atabeq d’Alep. els croats ataquen damasc. 1130 els seguidors ismaelites de la secta dels assassins es retiren a les muntanyes costaneres de Síria. 1146-1174 Alep, d’una grandària que fa feredat; en la memòria roman sempre present, molts reis n’han estat pretendents i en tots els ànims petja ha deixat. Quants combats ha provocat! Quantes fulles d’acer per ella s’han desembeinat! ibn Jubayr, Rihla dinastia de nur ad-din d’Alep. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page178 178 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 1176-1260 Lideratge de Saladí que, des de Síria, unifica els territoris àrabs fins a egipte i Bagdad. 1193 Mort de Saladí. L’enterren en un panteó al costat de la Gran Mesquita de damasc. el seu imperi es fragmenta. 1187-1188 1244 1258 Batalla de Hattin: Saladí desfà les forces croades a la Galilea, recupera posicions a les costes de Síria i conquereix Jerusalem. tribus turques envaeixen Síria fins a Jerusalem. els Mongols de Hulagu saquegen i destrueixen Bagdad. Època mameluca 1260 1260-1277 1291 1300-1303 1302 1260 - 1516 Batalla d’Ain Jalud: els mamelucs d’egipte derroten els mongols i s’emparen de Síria. Sultà mameluc Baibars d’egipte, que conquereix Antioquia i la gran fortalesa del Krak des chevaliers. els mamelucs expulsen el croats de terra Santa: caiguda de Sant Joan d’Acre. nova invasió mongola. ocupació de damasc. La darrera possessió croada a Síria, l’illa d’Arwad, cau en mans musulmanes. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page179 1326 1400 1418 el cèlebre viatger ibn Battuta de tànger arriba a damasc i visita Síria. cAtALÀ 179 Damasc, sens dubte, sobrepassa totes les ciutats en bellesa i les avantatja en formosor; tota descripció, per llarga que sigui, es queda curta davant d’aquell bé de Déu. ibn Battuta, Viatges tamerlà conquesta Alep i inicia el setge de damasc. L’any següent crema la ciutat. el poeta místic turc Seyid imadeddin nesimi mor a Alep. Època otomana 1516 1767 1831 1833 1516 - 1918 el sultà Selim i integra damasc dins l’imperi otomà després de derrocar els mamelucs i el domini egipci. La ciutat esdevé capital d’una província que engloba tots els territoris del llevant mediterrani. el cap dels mamelucs Alí Bey Al-Kabir conquereix Síria als otomans i es proclama sultà. Guerra egipci-otomana. el kediv Muhàmmad Alí d’egipte conquereix Palestina, Síria i Aràbia al sultà otomà Mahmud ii i estén els seus dominis cap a istanbul. Alphonse de Lamartine (1790-1869) arriba a damasc i escriu les seves impressions al seu diari de viatge: Damasc és un país que no té res a veure amb Europa; es troba ben bé al centre dels mapes i d’uns quants fets històrics i polítics que s’hi han dut a terme, i que el seu geni natural i meditatiu ha interpretat amb una 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page180 180 1833 1850 1860 1883 1916 1918 orient-occident ii · Hommage à la Syrie sagacitat meravellosa. Allà sempre s’hi preparen, gairebé en silenci, les revolucions freqüents que ensangonen aquesta capital. La fermentació muda, covada llargament, esclata després al moment menys esperat. El poble corre a les armes al bàndol que sigui capitanejat per un dels cabdills locals, i el govern passa, durant un temps, a mans del vencedor. Els vençuts són executats o bé fugen vers els deserts de Baalbek o Palmira, on les tribus independents els donen asil. Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient Se signa l’acord d’Hünkâr İskelesi entre l’imperi otomà i rússia per frenar l’expansió de Muhàmmad Alí, que retorna Síria i Aràbia a l’imperi otomà. Gustave Flaubert i Maxime du camp arriben en vaixell a les costes de Síria. es produeixen discrepàncies entre la comunitat drusa, encoratjada per les autoritats turques, i els catòlics maronites. es produeixen massacres a Síria fins a l’arribada de les tropes franceses per restablir l’ordre a la província otomana i segregar el Mont Líban dels governs otomans de Beirut i damasc. Mor l’emir, poeta, escriptor i filòsof Abd el-Kader a damasc. Acords de Sykes-Picot entre França i Anglaterra pel repartiment dels territoris del Pròxim orient: Anglaterra s’atribueix la tutela de Palestina, Jordània i l’iraq, mentre França s’empara de Síria i el Líban. el tinent coronel thomas edward Lawrence (conegut com a Lawrence d’Aràbia) participa en l’alliberament de damasc de l’imperi otomà. també participa en el registre arqueològic del nord de damasc. Hem canviat, espero, la història actual del Pròxim Orient. Em pregunto com les grans potències deixaran que els àrabs es dirigeixin ells mateixos. t. e. Lawrence a Major r. H. Scott, 14 d’octubre de 1918, Grand continental Hotel cairo 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page181 Època contemporània 1920 1925 1933 1935 cAtALÀ 181 1920 - 2000 el congrés de Síria, presidit per al-Atassi, refusa els acords Faisal-clemenceau i proclama la independència de Síria. es constitueix un govern nacionalista. el general francès Mariano Goybet crea l’estat de Síria amb damasc com a capital. L’arqueòleg francès André Parrot inicia les excavacions arqueològiques a Mari i descobreix l’estàtua de l’antic rei ishqi-Mari (iii mil·lenni a.e.c.). Sense esperances excessives, però amb l’atenció optimista que encara presideix els inicis de les excavacions, hem transportat els nostres deu equips a l’obra traçada als marges de l’antiga ciutat. Allà on pensàvem que seria possible obrir una porta, va aparèixer un temple i des de les primeres seleccions de tasses, abandonem el tresor dels seus exvots, encara que trencades, molt sovint mutilades, però documents de valor incalculable d’un art fet al mateix temps amb elegància, sofisticació i realisme. I aquesta recerca, on l’alliberament es fa sovint amb ganivet, pic i pinzell, recerca lenta, pacient i metòdica, ens ofereix un temple amb tots els seus exvots, i ens permetia no només identificar la divinitat del santuari sinó també Tell Hariri. En una de les estàtues dedicades a la deessa Ishtar que representa un rei, una inscripció ens va donar el nom del rei de la seva ciutat: Lamgi-Mari, rei de Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari 1935 L’escriptora Agatha christie i l’arqueòleg Max Mallowan inicien les excavacions a chagar Bazar, ciutat del nord de Síria. Escriure aquestes senzilles notes no ha sigut una càrrega, sinó fruit d’amor. No és una evasió cap el que va ser, sinó la contribució, enmig de la duresa i la tristesa d’avui, a alguna cosa imperible que no només vam tenir, sinó que encara tenim. Estimo aquell país generós i fèrtil i la seva gent senzilla, que saben riure i gaudir de la vida, ocioses i alegres, que tenen dignitat, educació i un gran sentit de l’humor, i per als qui la mort no és terrible... Inshallah, hi tornaré una altra vegada, i les coses que estimo no hauran desaparegut d’aquesta terra. Agatha christie, primavera de 1944 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page182 182 1941 1948 1956 1958 1961 1963 orient-occident ii · Hommage à la Syrie L’exèrcit franco-britànic entra a Síria i pren damasc. Quedarà sota influència francesa fins que es declara independent el 1946. des d’aquest any fins el 1956 hi ha vint gabinets de govern que elaboren quatre constitucions diferents. Primera Guerra araboisraeliana. després del pla de partició decretat per l’onU l’any anterior, s’inicia la guerra d’egipte, iraq, Jordània, Líban i Síria contra israel amb combats a la península del Sinaí i al sud del Líban. crisi de Suez o Guerra del Sinaí. el regne Unit, França i israel ataquen egipte pel control del canal de Suez. Síria signa un pacte amb la Unió Soviètica i quedarà sota la seva influència. els presidents de Síria, Shukri al-Kuwatli, i d’egipte, Gamal Abdel nàsser, anuncien la fusió dels dos països sota el nom de república Àrab Unida. Encara que Nàsser, per descomptat, interessat en tornar l’Iraq al ramat del que ell n’és el pastor, estic totalment d’acord amb el Consolat General de Damasc que Síria és la seva preocupació més immediata. Perdre posicions a l’Iraq seria desconcertant; fer-ho a Síria seria desastrós. Per tant, qualsevol ajuda que puguem donar a Síria podria ser especialment important per a Nàsser, així com tenir possibles atractius per nosaltres des de l’anomalia que aquesta regió literalment clau és només una al Pròxim Orient on d’alguna manera no som gaire actius. telegrama de l’ambaixada nord-americana a la república Àrab Unida al departament d’estat dels eUA. el caire, 1 d’abril de 1959, 18 hores el coronel nahlaoui duu a terme un cop d’estat militar i Síria surt de la república Àrab Unida. Al març es produeix un nou cop d’estat que acaba amb la instauració del consell nacional del comandament revolucionari amb un grup de militars i oficials civils que assumeixen el control executiu i l’autoritat legislativa sota el partit Baas o baasistes. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page183 1967 1973 1982 cAtALÀ 183 Guerra del Sis dies entre israel i els seus veïns àrabs. L’atac del 9 de juny d’israel contra els Alts del Golan provoca la retirada dels combatents sirians i l’ocupació per israel de Qala, tel Azziziat i Quneitra. el president de Síria, Hafez al-Àssad, impulsa una nova constitució que defineix Síria com una república àrab popular, democràtica i socialista representada pel partit Baas (articles 1 i 8). el mateix any, Síria i egipte inicien la guerra del Yom Kippur contra israel per recuperar infructuosament els Alts del Golan. Al febrer es produeix la massacre de Hama, quan l’exèrcit sirià sufoca la revolta de la comunitat sunnita contra el règim. Hi moren assassinats entre 10 i 40 mil sirians, la gran majoria civils. Època actual 2000 10 juliol 2001-2003 2003 2000 - 2013 després de 29 anys al poder, mor Hafez al-Àssad el 10 de juny. el seu segon fill, Baixar al-Àssad, accedeix a la presidència desprès que el partit adapti l’article 83 de la constitució i rebaixi l’edat mínima per accedir a la presidència. Baixar al-Àssad és escollit per referèndum amb majoria absoluta (97,2%). inici de les reformes econòmiques i polítiques del règim: obertura liberal en el pla econòmic, alliberament de presos polítics, lluita contra la corrupció i arribada d’internet al país. els eUA envaeixen iraq a la Segona Guerra del Golf. Baixar al-Àssad recolza Saddam Hussein. Suport a grups terroristes al Líban i control ferri d’internet. S’acusa al-Àssad en relació amb l’atemptat mortal al primer ministre del Líban, rafik Hariri. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page184 184 2005 2007 2011 16 abril orient-occident ii · Hommage à la Syrie diversos pensadors, intel·lectuals i grups de l’oposició a l’estranger publiquen la Declaració de Damasc per denunciar l’opressió del règim i fer una crida a la transició democràtica del país. Avui, Síria es troba en una cruïlla i necessita dedicar-se a l’autoavaluació i al benefici de la seva experiència històrica més que mai en el passat. L’establiment d’un règim nacional democràtic és l’enfocament bàsic del pla pel canvi i per la reforma política. Ha de ser pacífic, gradual, basat en l’acord i fonamentat en el diàleg i el reconeixement de l’altre. Observar tots els tractats internacionals, convencions i la Declaració Universal dels Drets Humans, així com cercar dins el marc de les Nacions Unides i en cooperació amb la comunitat internacional per construir un ordre mundial més just basat en els principis de la pau i l’interès mutu, tot evitant l’agressió, i en el dret de les nacions a resistir tant l’ocupació com oposar-se a totes les formes de terrorisme i de violència directa contra els civils. damasc, 16 d’octubre de 2005 Baixar al-Àssad és reelegit com a president per referèndum per 7 anys més per majoria absoluta. el 15 i 16 de març s’inicia una revolta pacífica sota el lema: “Per una Síria sense tirania”. Una de les proclames és l’abolició de la llei d’emergència que està en vigor al país des de l’arribada al poder del partit Baas el 1963 que, entre moltes coses, prohibeix les manifestacions. discurs de Baixar al-Àssad retransmès per la televisió pública, on deroga l’estat d’emergència. Milers de persones surten a les ciutats per reclamar més llibertats. La majoria de la població siriana és musulmana sunnita (75%), mentre l’elit militar i governamental pertany a la minoria xiïta (12% de la població musulmana). es produeix una forta repressió per part de les autoritats del règim i es comptabilitzen desenes de morts 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page185 Abril-juliol 30 juliol 2012 2013 cAtALÀ 185 Les manifestacions són cada vegada més nombroses arreu del país i després de la repressió, el règim es radicalitza. Les manifestacions són reprimides violentament a damasc, deraa i Banias, amb més d’un centenar de morts i nombrosos ferits. els estats Units i diversos membres de la Unió europea condemnen la repressió i més de 200 membres del partit Baas dimiteixen en protesta. no obstant, la repressió continua amb més violència fins a produir-se massacres civils en vàries ciutats. el coronel refugiat a turquia riad al-Àssad anuncia la creació de l’exèrcit Lliure Sirià per combatre el règim. el 2 d’octubre, la rebel·lió s’organitza políticament amb la creació del consell nacional Sirià per lluitar contra el règim de Baixar al-Àssad; en formen part musulmans sunnites, laics i altres grups que aglutinen la representació política opositora de Síria. Kofi Annan, emissari especial de l’onU per a Síria, proposa un pla de pau de sis punts per acabar amb el conflicte: el pla fa una crida per acabar amb la violència a través d’un alto el foc supervisat per les nacions Unides que obri la porta a l’accés sense restriccions per donar assistència humanitària als sirians afectats pel conflicte, l’alliberament dels detinguts en les protestes i l’inici d’un procés inclusiu liderat pels sirians que condueixi a un sistema polític pluripartidista. Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. isaïes 17,1 després de dos anys de guerra a Síria, la situació ha empitjorat considerablement. S’han produït enfrontaments a diverses ciutats com Homs, deraa, trípoli, damasc i Alep, que han comportat milers de morts. els observadors de l’onU han abandonat el país i a dia d’avui ja hi ha més de 300 mil sirians refugiats en territoris veïns com turquia, Jordània, l’iran i el Líban. L'AcnUr calcula que a dia d’avui ja hi ha més de 1,9 milions de sirians refugiats en territoris veïns com turquia, Jordània, iran i Líban i calcula que a finals d’any la xifra pot arribar als 3,4 milions. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page186 186 24 abril 29 abril 27 maig Juny-juliol orient-occident ii · Hommage à la Syrie A més, es calcula que hi ha uns 4 milions de desplaçats dins el país. L’organització Human rights Watch ha denunciat el règim d’al-Àssad per crims contra la humanitat per les tortures a desenes de milers de detinguts i maltractaments a homes, dones i nens en presons clandestines sirianes. A dia d’avui, es coneixen més de 27 centres de tortura. els combats a Síria arrasen part del basar i el minaret de la Mesquita dels omeies d’Alep, considerats Patrimoni de la Humanitat per la UneSco. L’onU demana una investigació sobre l’ús d’armes químiques arran de les denúncies dels milicians i la població civil afectada, concretament amb gas sarín. el fotògraf Laurent Van der Stockt i el periodista Jean-Philippe rémy de Le Monde presenten proves de l’ús d’armes químiques a Síria per part del règim de Baixar al-Àssad contra posiciones rebels a les rodalies de damasc. Un informe de l’onU alerta dels nous nivells de brutalitat de la guerra a Síria en els dos bàndols. tot i la insistència de l’onU per impulsar les negociacions de pau, la comunitat internacional resta dividida entre la intervenció –frenada principalment per rússia– i l’aixecament de l’embargament de les armes als rebels. La guerra, a dia d’avui, porta ja a més de 100 mil morts i l’èxode de desenes de milers de persones que han perdut les seves famílies i les seves cases. La població civil siriana és víctima de massacres, amb una especial repercussió en els infants amb més d’un milió de nens refugiats. Són testimonis d’una guerra que no fa sinó mostrar la part més fosca de l’ésser humà i la necessitat d’aturar el conflicte que compta diàriament els morts per centenes. SERGI GRAU i MANUEL FORCANO Bellaterra, 2013 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page187 Jordi Savall Photo : Toni Peñarroya 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page188 188 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Síria, un gran escenari històric “Tota persona civilitzada al món té dues pàtries: el seu país d’origen i Síria.” Aquestes paraules, que alguns podrien considerar un disbarat, donades les circumstàncies actuals –fa més de dos anys que l’“altra pàtria” de qualsevol persona civilitzada es troba immersa en una cruenta guerra civil–, foren pronunciades per l’arqueòleg francès André Parrot (1901-1980), qui, durant quaranta anys, dirigí a Síria les excavacions de l’antiga ciutat mesopotàmia de Mari, a la riba de l’Èufrates. d’aquesta manera, l’insigne científic valorava molt lúcidament l’immens patrimoni històric i cultural de Síria, únic i fonamental per a comprendre l’evolució de l’anomenat món civilitzat. La seva privilegiada situació geogràfica, al cor del creixent Fèrtil de l’orient Pròxim, ha determinat que sigui un punt cabdal del trànsit humà enmig de l’eix eurasiàtic, entre orient i occident, lloc clau de trobades i d’intercanvis culturals i comercials on, a l’antiguitat i a l’edat mitjana, confluïen les rutes de la seda i de les espècies. Per altra banda, aquesta mateixa situació també ha originat que potències i imperis de totes les èpoques hagin cobejat el domini d’aquestes terres. Per exemple, fa més de tres mil dos-cents anys, el poderós faraó ramsès ii (s. Xiii a. c.), al capdavant d’un exèrcit nombrós, travessà tota la regió –anomenada aleshores Amurru pels egipcis– de sud a nord, per enfrontar-se a les hosts del sobirà hitita Muwatallis ii a la llegendària batalla de Qadesh. L’objectiu que els dos monarques perseguien en endegar una empresa bèl·lica d’aquella magnitud no era cap altre que obtenir el control de Síria, i és que ambdós eren conscients de la importància d’aquest fet per als seus respectius interessos. Ara, quan els senyors de la guerra tornen a devastar el país, sembla que Síria ens mostri també les ombres d’aquesta civilització a la qual ha aportat tantes llums. tanmateix, les fronteres de l’actual estat de Síria no abasten tot el territori que històricament ha format part de la zona coneguda amb aquest nom, un topònim d’arrels antigues i documentat per primera vegada en grec. L’eminent 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page189 cAtALÀ 189 historiador i geògraf Heròdot d’Halicarnàs (s. V a. c.) creia que es tractava d’una forma abreujada d’Assíria, tot i que la seva etimologia continua essent encara avui un misteri. Anteriorment, hom també s’havia referit a la zona amb les noms d’Aram o canaan, però fou sota l’administració romana quan s’establí oficialment la denominació de “Síria” per a aquesta província oriental de l’imperi dels cèsars. Més endavant, després de la conquesta musulmana, els àrabs l’anomenaren al-Xam, que també és el nom amb què els siris es refereixen actualment a la capital, damasc, i als seus voltants. Heròdot ja observà al seu moment la diversitat ètnica i cultural de la societat síria, que durant l’antiguitat estigué organitzada políticament en ciutats estat, sempre que el territori no fos temporalment una província de l’imperi de torn. L’inventari conegut de pobles i de gent de procedència diversa, que han construït la identitat síria en el transcurs de generacions al llarg de diferents etapes històriques, és veritablement impressionant: amorreus, hitites, arameus, cananeus, fenicis, hebreus, assiris, caldeus, perses, grecs, armenis, romans, nabateus, bizantins, àrabs, curds, circassians, turcs… en plena edat mitjana, Síria també rebé un flux important d’europeus de tots els indrets, arribats amb les croades –els “francs”, com els anomenaven col·lectivament les cròniques àrabs–, molts dels quals s’establiren a Llevant, deixant-hi una empremta evident de la seva presència. el príncep siri Ussama ibn Munqidh (s. Xii), emir de Xaizar –a la riba occidental del riu orontes–, escrigué a les seves memòries que considerava “amics” molts cavallers templers, però només perquè en entrar en contacte amb els orientals havien polit els seus costums bàrbars. Una il·lustre contemporània d’Ussama, elionor d’Aquitània, tingué l’ocasió de gaudir del refinament oriental durant la temporada que residí al principat cristià d’Antioquia, on havia arribat acompanyant el seu espòs, el rei de França, durant el seu periple per terra Santa amb motiu de la Segona croada. diu la llegenda que fins i tot arribà a conèixer personalment Saladí, aleshores encara un vailet que ignorava el seu gloriós destí com a paladí dels combatents de la mitja lluna i fundador d’una dinastia de soldans. Avui dia, una imponent estàtua eqüestre al costat de l’entrada del gran soc de damasc recorda les gestes d’aquell militar d’origen curd que, pel seu tarannà noble –diuen–, també es guanyà l’admiració dels seus enemics cristians. de l’oasi de damasc al port d’Antioquia, del Mediterrani a l’Èufrates, les ciutats, els pobles, els llogarets, els camps i les estepes presenten tot un seguit de testimonis materials de la diversitat cultural dels seus habitants i del seu esplendorós passat, encara que no tot el producte de l’activitat dels avantpassats sigui perceptible a la vista, 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page190 190 orient-occident ii · Hommage à la Syrie car els estrats del subsòl de Síria conserven les llavors fossilitzades del blat sembrat pels primers agricultors de la història. els arqueòlegs i paleontòlegs que, des del començament del segle XX, han fet pelegrinatge als jaciments de Síria saben que una excavació a qualsevol parcel·la sol deparar sorpreses felices. La paraula “tell” en un topònim és una pista gairebé infal·lible per a aquests buscadors de tresors, però qualsevol, a qualsevol lloc i sense cap afany d’explorar, pot trobar un objecte que sigui la clau d’una descoberta sensacional. A l’actual població de tell Hariri, a la riba de l’Èufrates, uns beduïns estaven cavant una tomba un dia de l’any 1933, quan, per casualitat, van trobar el cap d’una estàtua. Poc després, en aquell indret es desenterrarien les restes d’un temple d’ixtar que formava part de la gran urbs mesopotàmia de Mari, habitada des del cinquè mil·lenni abans de crist. en un indret anomenat actualment tell Mardikh, al sud-oest de la ciutat d’Alep, la missió arqueològica que havia començat les seves excavacions el 1964 trobà els vestigis de l’antiga ciutat estat d’ebla, que pels volts de l’any 3000 a. c. ja era un centre urbà destacat. L’exhumació d’una biblioteca de milers de taules escrites en caràcters cuneïformes permeté als investigadors d’identificar l’eblaïta, una llengua semítica desconeguda fins aleshores. Prop de ras Shamra, un port situat al nord de la costa síria, un pagès local descobrí el 1928 per atzar l’entrada a la necròpoli d’una altra ciutat cabdal en la història de les civilitzacions de l’orient Pròxim: Ugarit, de l’existència de la qual tan sols hi havia constància per mitjà de referències en papirs egipcis i altres documents i inscripcions contemporànies. els historiadors actuals la descriuen com “una mena de Venècia antiga que va dominar el comerç de la Mediterrània entre els segles XV i Xii a. c.”. La troballa, en successius períodes d’excavació, de col·leccions de taules amb inscripcions en llengües diverses –accadi i sumeri, entre altres, a més de l’ugarític–, fou de gran importància. els texts d’Ugarit apareixen escrits en diferents sistemes gràfics, un dels quals és de tipus alfabètic, una innovació revolucionària al seu temps. Així doncs, els ugarítics comparteixen amb els fenicis –uns altres comerciants hàbils establerts a les costes de l’antiga Síria– l’honor d’haver tingut la idea genial d’escriure amb caràcters de valor fonètic. tanmateix, d’acord amb el que sabem fins ara, foren els fenicis qui transmeteren l’alfabet als grecs, una fita cultural de conseqüències transcendentals. els texts ugarítics també han contribuït a un millor coneixement de la mitologia i les religions de l’orient Pròxim i han donat claus significatives per a comprendre la transició del primigeni paganisme semític cap al monoteisme hebreu, les arrels del judaisme i les fonts dels relats bíblics. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page191 Moslem Rahal Photo : Toni Peñarroya 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page192 192 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Unes altres restes molt interessants per a l’estudi de la història de les religions foren trobades a dura europos, l’anomenada “Pompeia del desert”, una colònia fundada cap al 300 a. c. per Seleuc i nicàtor, general d’Alexandre el Gran, prop de l’actual frontera que separa Síria de l’iraq. Les excavacions dutes a terme en aquell indret, des dels anys vint del segle passat, han deixat al descobert quinze temples politeistes, un centre de culte mitraic, una església paleocristiana i una sinagoga amb pintures murals de gran valor que daten del segle iii d. c. el catàleg de monuments artístics i edificis de l’època grecoromana que es troba a Síria és sens dubte impressionant, però crida encara més l’atenció el seu bon estat de conservació. Qui vulgui contemplar un dels teatres romans més ben conservats del món, construït sota el regnat d’Adrià, ha de viatjar a Bosrà, a la ciutat que fou capital de la província romana d’Arabia Petrea, al sud-est de damasc. Un cop allí, no costa imaginar-se l’emperador caracal·la, fill de la noble síria Júlia domna, com assisteix a la representació d’alguna de les comèdies escrites per Publi terenci. tanmateix, potser cap altra ciutat tingui l’atractiu ni desperti tant la imaginació del viatger occidental com la que fou edificada enmig de l’oasi de tadmor, al desert de Síria, on les ruïnes de la mítica Palmira donen fe de la singular epopeia de la reina Zenòbia, qui entre el 267 i el 272 d. c. no sols assolí la independència del seu regne envers els romans i els perses, sinó que fins i tot arribà a prendre egipte. en una estàtua construïda en honor seu, hi ha la següent inscripció en llengua palmirena, una variant de l’arameu: “A la nostra senyora, Septimia Bat-Zabbay, la il·lustre i justa, la reina”. Segles més tard, una viatgera britànica molt distingida, que solia passar llargues temporades a Síria, escrigué a propòsit d’aquesta perla del desert: “crec que l’encant de Palmira rau en la seva esvelta bellesa cremosa que es dreça de meravellosament enmig de la sorra calenta. És deliciosa, impressionant i increïble, com l’al·lucinació teatral d’un somni.” Són paraules extretes d’un fragment de les memòries d’Agatha christie, qui escrigué la novel·la “Assassinat a Mesopotàmia” durant una de les seves estades a l’hotel Baron d’Alep, el mateix on abans s’havia allotjat Lawrence d’Aràbia. Precisament a Alep, expliquen que, en el seu infatigable periple erràtic pels camins de l’orient Pròxim, el venerat patriarca Abraham féu parada al turó de la ciutat on s’alça actualment la seva imponent fortalesa, i poc després d’arribar, munyí una vaca que produí una quantitat insòlita de llet. Atès que en àrab, així com en altres llengües semítiques, les consonants del nom d’Alep coincideixen amb les de la paraula “llet”, la dita popular assenyala la llet de la vaca munyida per Abraham per explicar l’etimologia del topònim. Altres anècdotes també parlen de 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page193 cAtALÀ 193 l’estada del pare d’isaac i d’ismael a damasc, i és que la memòria transmesa per generacions i generacions d’alepins i damasquins és de molt llarg abast, car les dues localitats –Alep i damasc– formen part de l’exclusiu elenc de ciutats més antigues habitades ininterrompudament del nostre planeta. Per a la història del cristianisme, en particular, Síria mereix el qualificatiu de terra Santa, si més no des del cèlebre episodi de la conversió de Pau de tars a camí de damasc, ciutat que conserva relíquies relacionades amb l’estada de Sant Pau entre les seves muralles. L’èxit de la predicació de la nova religió sorgida del judaisme, de fet, es confirmà a Antioquia, on el cristianisme rebé el seu nom i on la Gruta de Sant Pere dóna cabuda a una de les esglésies més antigues que han existit mai. en qualsevol cas, Síria està farcida de monuments paleocristians, i l’arameu, la llengua de Jesucrist, continua sent avui una llengua viva, parlada sobretot a la comarca de Maalula, al nord de damasc. de la mateixa manera, l’empremta de Bizanci marcà profundament la cultura de Síria, com també ho féu l’imperi persa sassànida. Les ruïnes de les ciutats bizantines caracteritzen el paisatge del nord del país, així com les dels monestirs, per exemple el de Sant Simeó, al nord d’Alep, construït al voltant de la columna sobre la qual visqué durant 37 anys el sant asceta Simeó estilita. tanmateix, l’evocació més fidel de tot el que significà aquell període és perceptible a través de l’oïda: els cants bizantins de les misses que se celebren a les esglésies de culte ortodox. És clar que és més difícil assistir a les cerimònies rituals d’una altra de les comunitats religioses que encara són avui dia presents a Síria: els iazidites, d’arrels perses zoroàstriques, tot i que les seves creences són una síntesi de les diferents religions que han donat cos a l’ànima síria, inclosa la més recent, l’islam. La conquesta àrab de Síria, a la primera meitat del s. Vii d. c., en realitat no féu altra cosa que refermar la seva posició geoestratègica central en el món medieval. trenta anys després de la mort del profeta Muhàmmad, el govern de la comunitat musulmana es traslladà d’Aràbia a Síria, i damasc, sota l’ègida dels califes de la dinastia omeia, esdevingué la capital d’un vast imperi que, l’any 750, arribava des de la Península ibèrica fins als límits de la transoxiana, a l’Àsia central. La bellíssima mesquita omeia de damasc, edificada sobre les restes d’una basílica cristiana que, per la seva banda, havia sigut construïda al recinte de l’antic temple romà de Júpiter, ha sigut testimoni de les nombroses vicissituds de la història de l’islam. És cert que Síria cedí el protagonisme a l’iraq –i damasc a Bagdad– en l’època de màxim esplendor cultural del món araboislàmic, durant el califat abbàssida, però sempre ha mantingut el seu carisma i la seva consideració especials en tots els períodes de la història de l’islam. Al segle X, 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page194 194 orient-occident ii · Hommage à la Syrie a Alep, l’emir Sayf ad-dawla exercí com a protector d’intel·lectuals, poetes i literats, essent avui recordat sobretot com a mecenes d’un dels màxims genis de la poesia àrab de tots els temps: l’iraquià al-Mutanabbi, per a qui Síria també fou una “segona pàtria” i que, abans de morir, recità un vers que tot coneixedor de la poesia àrab clàssica sap de memòria: “cavalls, nits i deserts, llances i espases, papers i càlams em coneixen”. en canvi, qui visqué aliè a la cort i a les seves vanitats fou el poeta siri al-Maarri (s. Xi), un altre insigne representant de les belles arts àrabs. A la seva ciutat natal de Maarrat al-numan es troba avui la seva tomba; qui s’hi acosti, podrà llegir a la làpida el següent epitafi: “Heus aquí el crim del meu pare; jo, no l’he comès amb ningú”. Al-Maarri, que quedà cec de jove, fou un personatge força excèntric, misantrop, vegetarià, lliurepensador, convençut del perjudici de procrear i que al món hi ha dos tipus de persones: “intel·ligents sense religió i religiosos sense intel·ligència”, un il·lustrat avant la lettre. Alep i damasc, respectivament, foren les ciutats d’adopció per a dos grans místics, mestres sufís i insignes representants de la il·lustració islàmica: el persa Suhrawardí (s. Xii), el creador de la “filosofia de la il·luminació”, i l’andalusí ibn al-Arabí (s. Xiii), el “doctor Màxim”, probablement la figura més influent en la història del misticisme islàmic. Fou d’una manera ben diferent –a cop d’espasa– que el gran khan mongol tamerlà de Samarcanda irrompé a damasc, l’any 1400. Les seves hordes saquejaren a discreció l’antiga capital omeia, però fou precisament a damasc on els mamelucs egipcis, sota el poder dels quals es trobava aleshores al-Xam, detingueren l’avenç dels mongols, assolint un tractat de pau amb el conqueridor anomenat “el coix”. Un segle més tard, els turcs otomans s’empararen de Síria, que girà la seva mirada cap a istanbul com a nova capital i seu del califat. Malgrat que la historiografia sol qualificar les etapes mameluca i otomana de “decadents” per a la història síria, les mesquites, els socs, els palaus, les fortaleses, els caravanserralls, els hospitals, els banys i altres edificis construïts durant aquests temps semblen desmentir tal asseveració. Si bé és cert que la llengua àrab va perdre protagonisme com a vehicle de l’alta cultura en benefici del turc, també ho és que Síria tingué un paper destacat en el renaixement de la cultura i la literatura àrabs a partir del segle XiX, quan l’imperi de la Sublim Porta caminava cap al seu ocàs. tanmateix, per aquella època, europa ja havia redescobert l’atractiu de l’orient de la Mediterrània i, no sols empesa per les seves ambicions colonials, també es deixava fascinar pels relats de viatgers cap a aquella part del món, i les arts i els cenacles acadèmics s’impregnaven d’“orientalisme”. també hi havia viatgers orientals que visitaven les metròpolis 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page195 cAtALÀ 195 europees, és clar, però n’hi hagué un de molt especial, originari d’Alep, que s’instal·là a París el 1702, tot causant un gran impacte en tota la cultura occidental. no ens referim pas a una persona, sinó a un objecte: un llibre, un manuscrit àrab redactat a Síria, potser al segle XV, titulat “Les mil i una nits”. traduïts al francès per l’orientalista Antoine Galland, els contes de Xahrazad seduïren de tal manera el públic europeu que, esgotat el contingut del llibre, Galland recorregué a un siri que romania a París, l’alepí Hanna diab, perquè li expliqués més històries per tal de poder continuar publicant volums de l’obra que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal. Quan els vents de guerra assolen el país que ha sigut una cruïlla de civilitzacions i ha aportat tant a la història de la humanitat, convé recordar els moments en què la veu del muetzí comparteix espai amb el repic de les campanes al cel de Síria, on tant el cristianisme com l’islam es caracteritzen per la seva pluralitat: totes les creences i confessions d’ambdues religions hi són presents. convé recordar la llum crepuscular que emmarca les siluetes del majestuós temple de Baal a les ruïnes de Palmira. convé recordar el tacte de les sedes, l’olor de les espècies i el gust d’un te ensucrat al basar d’Alep. cal esperar que, a la cafeteria nafura del centre antic de damasc, pugui continuar-se escoltant el so del llaüt i la veu del narrador de contes. cal esperar que el so de les paraules i la música, finalment, aconsegueixin apagar el soroll de les armes. Síria s’ho mereix, i es mereix tota la nostra atenció i reconeixement. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études París, juny de 2013 traducció: Gilbert Bofill i Ball 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page196 Deuxième croisade (1147-1149) : les croisés devant la ville d'Alep en Syrie. Miniature du 16e siecle. Topkapi Sarayi, Istanbul. © 2013. White Images / Scala, Florence 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page197 cAtALÀ 197 Síria: el present davant la història Havia amenaçat de sotmetre el seu país a sang i foc, de devastar-lo i de fer arrasar tota la regió sencera. S’hi ha aplicat amb la força sorda i cega dels tirans més sanguinaris que Síria hagi conegut mai al llarg de la seva història convulsa, des dels croats, passant per tamerlà fins a la colonització francobritànica. Però en els capítols més sagnants que han marcat els alts i baixos de la història síria, cap força ni cap tirà s’ha acarnissat amb el seu propi poble amb tal determinació i crueltat. “el despotisme als nostres països és etern perquè quan cessa amb la mort dels dictadors, la seva progenitura n’assegura el relleu. És per això que l’àrab malda per veure un dia com canvia la seva pròpia realitat i la del seu país”, digué el cineasta omar Amiralay poc abans que la primavera siriana comencés a germinar per caure més endavant en la irremissibilitat. Aleshores, l’esperança feia vibrar les places plenes, els divendres a la sortida de les mesquites, l’únic lloc de reunió possible en un estat on no existeix el dret d’associació i de manifestació. Fou després que el règim torturés i matés un adolescent, Hamza al-Khatib, el cos mutilat de qui esdevingué el símbol de l’abjecció “assadiana” i donà lloc a un impuls popular mai vist abans a Síria. Avui, Baixar al-Àssad, que succeí automàticament el seu pare com si fos l’hereu d’una dinastia ancestral, com si Síria pertanyés des de sempre a la seva família, és responsable d’un balanç irreparable: 100.000 morts en el moment en què escric, milions de persones desplaçades a l’altra banda de la frontera turca o libanesa o dins el país, 250.000 persones tancades a les seves masmorres sense cap mena de procés. de què es poden acusar aquests ciutadans? de voler viure en un estat de dret? de voler aturar la corrupció que devora el seu país? de voler més justícia social? de voler assaborir la llibertat d’expressió després que la por hagi destil·lat durant quatre dècades per tots els porus de la societat siriana, a tots els nivells, en cada peça del seu engranatge? 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page198 198 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Una estratègia diabòlica era més fàcil invocar el sempitern perill terrorista i confessional per aixafar amb tota impunitat qualsevol aspiració de canvi i de democràcia entre el poble. Però mentre Baixar al-Àssad continuava bombardejant sense pietat ciutats i pobles amb el suport militar de rússia, l’espectre que havia brandat es propagava per tot el país. La divisa principal de la revolució, “no al sectarisme, no a la militarització, no a la intervenció estrangera”, ha quedat minada per l’estratègia diabòlica del règim sirià: avui, el sectarisme i la militarització de Síria salten a la vista dels observadors. La rebel·lió és fragmentada i dividida: l’eSL (exèrcit Sirià Lliure) es veu amenaçat pels gihadistes vinguts de l’estranger, especialment l’organització eiiL (estat islàmic de l’iraq i de Llevant), vinculada amb Al-Qaida. Aquest grup ha instal·lat un clima de terror a les regions que han escapat al control de l’estat. Per un absurd joc de miralls, l’eiiL perpetra actes amb una barbàrie de l’alçada de la de Baixar al-Àssad: execució a la plaça pública d’un adolescent de 15 anys que hauria tingut intencions ultratjoses envers el profeta; assassinat d’un dels principals caps de l’eSL, Kamal Hamal Hamami, l’11 de juliol de 2013 a Latakia… Costa tant d’entendre Horror, tristesa, caos… quan s’imposen la confusió i la indiferència, escoltem el crit d’indignació del gran fotògraf sirià Mohamad al-rumi, president de Suria Huria, una associació de suport a la revolució del poble sirià: “Sento cada vegada més responsables polítics, inclosos d’esquerres, que semblen no entendre res de la situació siriana, quedant-se de braços plegats davant les massacres que continuen i s’estenen des de fa més de dos anys. Puc admetre aquesta actitud per part d’algú o altre, però és inadmissible quan es tracta de formadors d’opinió, com els polítics o especialistes en política internacional. ‘deixar que les coses passin duu a la catàstrofe’, deia Albert camus… costa tant d’entendre què passa quan es veu com un poble nu és esclafat per una poderosa maquinària de guerra pel sol motiu de reclamar la seva llibertat i dignitat? costa tant d’entendre que, aprofitant la impotència d’aquest poble, tot tipus de delinqüents, gihadistes, salafistes o altres, puguin infiltrar-se per intentar desviar l’aspiració a la llibertat? (…) Sento dirigents d’esquerres que prenen posició contra una intervenció militar, donant a entendre que es tractaria d’un complot imperialista. obliden que ningú no desitja ni demana aquesta intervenció i callen 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page199 cAtALÀ 199 que tres forces estrangeres –rússia, l’iran i els libanesos de Hesbol·là– ja es troben sobre el terreny, algunes des de l’inici de la revolució, amb armes, consellers i soldats en nombre creixent cada dia. costa tant d’entendre que uns manifestants pacífics no poden defensar-se quan els cau al damunt un barril de tnt llançat des d’un avió? costa tant d’entendre que un Scud llançat des de 300 quilòmetres de distància no pot esquivar els civils? (…) Us faig la pregunta: heu sentit aquest poble, amb un terç de la seva població desplaçada o exiliada, que continua cridant ‘fora’?”1 Contra l’oblit com es pot parlar de Síria, del seu passat, de la seva bellesa, del seu immens patrimoni cultural, quan el país és avui destruït, la seva població pateix i a l’horitzó no s’albira cap perspectiva perquè el cínic escaquer geopolític ho ha decidit així: rússia i la Xina s’enroquen a les seves posicions, occident i europa han girat l’esquena al país i la indiferència mortífera continua propagant-se més enllà de les seves fronteres. com es pot dir que aquesta devastació representa una pèrdua per a la humanitat, és a dir, la nostra pròpia pèrdua, sense caure en la visió nostàlgica i orientalista que encara es complau en lloar Síria sobre les seves ruïnes fumejants? Quan va recordar la desaparició de Montserrat Figueras, en ocasió d’un concert dedicat a ella, Jordi Savall digué de la seva dona que en esperit continuava amb ell i els músics que l’acompanyaven, destacant que “hom només mor quan és oblidat”. És des d’aquesta posició que aquí s’explica Síria, per no oblidar tots els seus morts i els seus llocs perduts, guardant-los dins les nostres memòries vives i en la nostra esperança de veure esvair-se la foscor tènue que cobreix un dels bressols del món en aquest inici del segle XXi. Una pèrdua universal o la fi d’un somni mediterrani cal recordar-ho? Síria ha sigut una terra d’acollida per a viatgers, exploradors, pelegrins, arqueòlegs i escriptors: amb una saba fecunda que ha nodrit el seu esperit descobridor, el seu imaginari, les seves expectatives i els seus 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page200 200 orient-occident ii · Hommage à la Syrie interrogants. Sovint fantasiada més que viscuda realment, no sempre ha rebut tot allò que hom li devia. Però després de mil·lennis, Síria és un país far: la Síria de les civilitzacions, de les tres grans religions monoteistes, cruïlla comercial d’on surten les rutes cap a Àfrica, Àsia i europa; la Síria de les ciutats radiants; la Síria reclosa pels seus tirans en l’aspror dels seus límits; però també la Síria com a cor palpitant de la Mediterrània. Aquesta Mediterrània, que “d’unitat –com escrigué Braudel– no té sinó el moviment dels homes, els lligams que això implica i les rutes que els guien”, és avui un espai fragmentat, fracturat, partit en dos: d’una banda, la seva riba sud agitada, tenallada per la guerra i els conflictes; de l’altra, la seva riba nord i la fortalesa europa impassible i sense visió política; entre ambdues, un cementiri marí que ja ha engolit milers d’immigrants delerosos de trobar una vida millor. d’una banda, hom es mou; de l’altra, no… Així doncs, com no s’ha de veure, en aquesta pèrdua del moviment observat per Braudel i en l’agonia siriana que s’està esdevenint davant les nostres mirades, la fi d’un somni mediterrani, el fracàs d’un projecte en el qual europa hi tenia tot a guanyar? el gran islamista francès Jacques Berque concebia la Mediterrània com una zona d’unió i de mestissatge on podrien prosperar sistemes extremament eclèctics: “em pregunto si per als àrabs –confià a Yves Lacoste– la creació d’un gran espai mediterrani, no pas polític sinó més aviat sociocultural, no seria una solució gràcies al desenvolupament de lligams diversos en aspectes diferents: entre la joventut, els sindicats, les dones, els intel·lectuals… ras i curt, un feix de relacions. en certa manera, es reprendria el somni dels omeies i, al mateix temps, això restabliria entre els àrabs la perspectiva mediterrània que van deixar de tenir amb la pèrdua de l’Àndalus. Per a ells, des de fa segles, la Mediterrània és l’enemic vingut del mar, els croats, la colonització. Avui, això podria ser del tot diferent. Per als àrabs, els processos d’independència van coincidir amb l’establiment de la seva dimensió afroasiàtica. Ara bé, no sols són afroasiàtics, sinó també, en major o menor mesura, mediterranis.”2 Damasc, Alep: una herència comuna Font d’inspiració per a Jacques Berque, que concebia amb els seus “Al-Àndalus” un futur comú per als pobles mediterranis i europeus, qui foren aquests omeies que ens remeten a l’edat d’or de damasc? Què ens mostren? d’entrada, un imperi les fronteres del qual s’estenien des de l’indus fins al sud de la Gàl·lia, de l’oceà Índic fins al Mar caspi. damasc, a més de centre econòmic, cultural i religiós, també n’era la capital política. totes les rutes 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page201 cAtALÀ 201 hi confluïen. Aquests intercanvis permeteren una vida intel·lectual i espiritual intensa. Les arts i les lletres es desenvoluparen a la cort de damasc. els califes omeies bastiren una arquitectura esplendorosa, de la qual es pot admirar encara avui la cúpula de la roca a Jerusalem i la Gran Mesquita de damasc. Fins quan? L’evolució històrica és coneguda: la del “transvasament” dels omeies cap a la Hispània musulmana, quan Abd-ar-rahman hi fundà el califat de còrdova, seu entre el 756 i el 1030 d’una de les cultures més brillants mai vistes. Al-Àndalus fou una civilització de tolerància que bastí un pont entre europa i el món àrab: notables escoles de traducció garantien la difusió del saber; Aristòtil i Plató foren traduïts a l’àrab i la cultura musulmana exhumà la cultura grecoromana. Així doncs, cal ocultar aquesta herència comuna i assistir muts a l’anorreament de damasc pel seu tirà? escoltem el crit de socors llançat per l’escriptor Yassin Al-Haj Saleh des d’Al-Ghouta, un altre lloc mític, precisament adreçat a la gent de la cultura, mentre la repressió prossegueix a Síria sota la mirada passiva de la comunitat internacional: “Fa tres mesos vaig marxar cap a Al-Ghouta oriental, la regió que envolta els suburbis de la capital, damasc. Al-Ghouta oriental és avui habitada per un milió de persones, quan abans de la revolució hi vivia el doble. després d’haver sigut un dels seus bastions, Al-Ghouta es troba totalment encerclada des de fa alguns mesos. Aquesta revirada ha sigut causada pel suport militar prestat al règim per rússia, l’iran i les milícies libaneses i iraquianes fidels a teheran. A més, sóc testimoni de la cruel falta d’armes, municions i queviures al bàndol dels combatents de la revolució. Les ciutats i pobles d’Al-Ghouta que he visitat durant aquests tres darrers mesos són sotmesos a un bombardeig indiscriminat, tant de l’aviació com de l’artilleria. durant un mes vaig viure en un centre mèdic de protecció civil i he vist tots els que han mort sota les bombes. Alguns estaven esmicolats, entre ells infants, i entre les víctimes vaig veure un fetus de sis mesos… La mare, aterrida pels obusos que es precipitaven al voltant de casa seva, havia tingut un avortament espontani. (…) La gent lluita amb la consciència de ser potencialment massacrada si Baixar arriba mai a recuperar el control de la regió. Per tant, els habitants només poden triar entre morir combatent un règim feixista i criminal o fer-ho a les mans bàrbares d’aquest mateix règim si abandonen la resistència. (…) 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page202 202 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Fa dos anys que va començar la revolució, i les polítiques permissives de les potències mundials han deixat que els sirians siguin matats i el règim actuï amb tota impunitat. recorda l’actitud de les democràcies occidentals envers Hitler la vigília de la Segona Guerra Mundial. La situació actual és conseqüència de la negativa d’aquestes democràcies a donar suport als revolucionaris sirians, mentre altres forces continuen alimentant el règim.”3 Al nord del país sagna una altra ciutat: Alep, també devastada per la guerra. Quin és el patrimoni de la nostra història comuna que les bombes i la guerra han destruït? Un estil de vida, una manera de fer, una genealogia de sabors, gests i músiques, dels quals s’impregnà europa quan les seves grans potències establiren les seves factories i consolats a Alep, al segle XVi. Al voltant d’aquests consolats, els comerciants europeus s’establiren als caravanserralls. Funcionaris, missioners, metges, orientalistes i viatgers gravitaven al seu voltant. Fins a la Primera Guerra Mundial, Alep fou un port terrestre a semblança de les antigues ciutats del món arabomusulmà: “en aquestes ciutats –indica el geògraf Jean-claude david– prosperen societats variades de comerciants, especialistes i canviadors. els camellers, mulers i traginers en són els estibadors.”4 els socs d’Alep són l’expressió viva d’aquests intercanvis i figuren entre els més bonics del món. La fluïdesa ondulada dels teixits, el gust intens del te i del cafè, la gamma d’espècies i formatges, sabons i perfums, calçat i roba… tot contribueix a la seva profusió virolada. Les olors i els gusts, la llum i els gests que sorgeixen d’aquest òrgan vital de la ciutat participen del seu estil de vida i s’inscriuen en la seva història, en la nostra història. Ja al segle Xiii, el viatger andalusí ibn Jubayr se’n meravellà: “La ciutat gaudeix d’un emplaçament grandiós, d’una disposició meravellosa i d’una bellesa rara –escriu a la seva rihla.– té mercats amplis i grans que es toquen els uns amb els altres, en tota la seva extensió; cadascun és reservat a un ofici: hom surt d’un per anar a parar a l’altre, tot cobrint tots els oficis ciutadans. tots els mercats són coberts de fusta i els passejants hi gaudeixen d’una ombra espessa. Aquests mercats mantenen el gust per la seva bellesa i fan que l’home apressat s’hi aturi de tan meravellat que en queda.”5 L’octubre de 2012, aquests socs descrits amb tant d’entusiasme per ibn Jubayr foren devastats per les flames. durant diversos dies, el foc devorà les seves parades amb els seus panells de fusta antics, tot engolint teles, mercaderia, perfums… 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page203 Miniature arabe, 14e siècle / Le Hudhud (huppe), le Roi des oiseaux, du manuscrit syrien « Le dévoilement des secrets » de Ibn Ghanim al Maqdisi. © Album / akg-images / R. u. S. Michaud 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page204 204 orient-occident ii · Hommage à la Syrie “Les botigues del mercat cobert d’Alep s’estan cremant i franctiradors aïllats impedeixen que es pugui apagar l’incendi”, era el testimoni d’un habitant d’Alep mentre les agències de premsa internacionals informaven que l’exèrcit regular impedia qualsevol accés al laberint de carrerons que formen els deu quilòmetres del soc de la ciutat. el balanç: 1550 comerços acabarien reduïts a cendres. el foc s’emparà de les parades del soc amb la mateixa intensitat destructora que la propaganda del règim de Baixar al-Àssad, que culpa indefectiblement les forces “terroristes” de l’eLS d’aquesta nova tragèdia. Però, i aquesta ciutat i els seus pobles màrtirs, assotats dia i nit per l’exèrcit sirià, aquestes poblacions civils tancades en el que els queda de casa seva? no és això que el règim ha imposat als alepins durant mesos? Mentre una de les obres arquitectòniques més belles catalogades com a Patrimoni de la Humanitat corre el risc de ser arrasada, mentre la vida diària de qui hi vivia i s’hi proveïa és assolada, les paraules d’ibn Jubayr, escrites fa poc més de set segles, ressonen com un bri d’esperança: “Alep… ciutat sorprenent que resta, de la qual els mestres han passat i han mort, però ella no es disposa a desaparèixer…” L’Èufrates: el llit dels nostres orígens És a la riba d’un dels grans centres de la humanitat on la guerra de Síria està fent estralls: l’Èufrates recorre prop de 2800 quilòmetres, travessant l’iraq i el territori actual de Síria i ocupant una posició estratègica important. Banya els jaciments arqueològics de civilitzacions extraordinàries com Mari o dura europos així com els jaciments neolítics de l’Alta djazira, prop de la frontera turca, on neix a la regió armènia. en aquestes terres es produí la gran revolució neolítica, essent-ne els precursors els habitants de l’Èufrates. Així doncs, entre el 12000 i el 8000 a.c., la vall de l’Èufrates fou l’escenari d’un canvi tan profund com fonamental per al futur de la humanitat. És aquí on els caçadors i recol·lectors saberen triomfar sobre el món natural, domesticant per primera vegada les plantes i els animals. “el blat salvatge, l’ordi, la cabra i l’ovella salvatge no existien a europa –explica l’arqueòloga danielle Stordeur.– Ara bé, si avui els tenim és perquè un dia, la gent d’aquesta regió, on aquestes espècies existien en estat salvatge, van tenir la idea, la voluntat i el desig d’apropiar-se’n. europa s’ha beneficiat de totes aquestes invencions es van difondre des de Llevant cap a occident i hi van ser adoptades prop de tres mil·lennis més tard.”6 Per a l’arqueòleg Jacques cauvin, aquesta revolució és deguda a l’extraordinària mutació psicològica, simbòlica i 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page205 cAtALÀ 205 imaginària que visqueren els homes i les dones del neolític, com si, en enriquir i dinamitzar la representació mental que tenien del món, acabessin per dominar-ne els recursos. Aquesta transformació cultural també es pot llegir als pictogrames trobats en diversos jaciments neolítics: “Quin és aquest discurs, imposat per la força de les imatges, que sembla tan proper del de les grans religions que hi seguirien, com si se superposessin als orígens? –s’interroga Jacques cauvin– i quines noves tensions aixequen més els braços de l’home cap al cel quan invoca l’ésser diví? Qui ‘prega’ se sent impotent i demana un auxili més alt que ell mateix. Una topologia de la verticalitat s’instaura aleshores en la pròpia intimitat del psiquisme, en què l’estat inicial d’angoixa pot mutar cap a una assegurança al preu d’un esforç ascensional viscut com a crida a una instància divina exterior a l’home (…). Aquest culte és aquí l’altra cara d’una misèria sentida diàriament. el poder del déu i la finitud humana són els dos pols d’aquesta dramatúrgia inèdita que es va instal·lar al cor de l’home cap al 9500 a.c.”7 A qui han d’estendre els braços els sirians i tots qui reconeixen la seva terra com al llit dels seus orígens, alguns mil·lennis més tard, perquè la massacre s’aturi per fi? NATHALIE GALESNE traducció: Gilbert Bofill i Ball Mohamad Al roumi, “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, maig 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998. 3 Yassin Al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syriens !”, Le Monde, 7 de juliol de 2013. 4 Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exposició a la Maison de l’orient méditerranéen, Lió, 1999. 5 ibn Jubayr, “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard. 6 nathalie Galesne, “entretien avec danielle Stordeur”, in Syrie éclats d’un mythe, Actes sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997. 1 2 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page206 Ceramique, Alep, Syrie, 1699, École Ottomane, (17e siècle) / Collection privée © Christie’s Images / The Bridgeman Art Library 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page207 cAtALÀ 207 Síria els últims cent anys han sigut difícils per a Síria. La guerra que va començar el 1914 va esgotar el país, forçant-ne la separació del seu hinterland anatòlic i desfent-lo a bocins. després, França va sotmetre la seva gent per la força, usant avions de guerra i artilleria pesada per a devastar ciutats i pobles durant bona part dels anys 1925 i 1926. tot i que els francesos van marxar del país vint anys més tard, la independència amb prou feines millorà la situació. Síria perdé la guerra de Palestina el 1948, acollint milers de refugiats. el 1949, la ciA orquestrà el primer d’un seguit gairebé anual de cops d’estat. L’últim tingué lloc el 1970, quan el ministre de defensa Hafez al-Àssad prengué el poder. els Germans Musulmans, prou irats perquè algú de la minoria oprimida dels alauites havia eixit del seu arraconament, es van rebel·lar contra el secularisme del seu partit Baas el 1979 i el 1982. Mentrestant, Síria havia lliurat més guerres amb israel, perdent els Alts del Golan el 1967 i recuperant-ne una petita part el 1973. envià el seu exèrcit al Líban el 1976, on perdé una altra batalla amb israel el 1982, i se’n retirà forçada per la pressió internacional el 2005. Quan Àssad morí el juny de 2000, el seu fill Baixar el succeí. el març de 2011, unes protestes pacífiques contra el seu règim degeneraren en una guerra civil. Síria es mereix un destí millor. És un país de bellesa imponent, on testimonis de nombroses civilitzacions jauen en taules d’argila sumèries, tombes hitites, amfiteatres grecs, vies i aqüeductes romans, catedrals bizantines, mesquites omeies, castells croats, monuments mamelucs, cases antigues al voltant de patis oberts i magnífics socs on els comerciants ja venien el seu gènere molt abans que Alexandre el Gran hi posés el peu. Les seves gents provenen de tots els racons d’Àsia occidental i representen totes les sectes cristianes i 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page208 208 orient-occident ii · Hommage à la Syrie musulmanes, a més dels iazidites quasi-zoroàstrics. Són pagesos i nòmades, drusos de les muntanyes i pescadors de la costa, artesans, comerciants i mestres. Síria continua essent el que Meleagre de Gàdara anomenà, al segle i a.c., “un país que és el món sencer”. el 1987, vaig viatjar durant alguns mesos per Síria per a escriure una guia de viatge, amb més temps per a aprendre que no havia tingut els quinze anys anteriors cobrint el país com a periodista visitant. Al nord de Síria, a la plana de l’orontes a prop d’Alep, vaig visitar el poble de Fafirtin. els seus habitants curds vivien en cases de fang i pedra al voltant de la ruïna d’una església romana del segle iii. es queixaven que no tenien electricitat, aigua corrent ni carreteres asfaltades. Un home digué que volia que el govern traslladés la seva família a un altre indret. Per què –vaig preguntar-los– no marxaven simplement? “els nostres avis van venir aquí”, respongué un noi que no passava dels deu anys. Un ancià de seixanta-cinc anys va afegir: “on voleu que anem? no hi ha diners. no tenim tractors per treballar la terra aquí o a qualsevol altre lloc.” Vaig preguntar si altra gent com jo venia a veure l’església i les altres ruïnes antigues. em van dir que venien molts visitants. “Per què no us guanyeu la vida venent-los postals o tasses de te?” “els donem te –digué el noi.– Així ens respecten.” els sirians, que inclouen curds, àrabs, armenis, circassians i altres, tenen un orgull admirable. L’explicació es troba possiblement en la seva història, al primer imperi àrab sota els omeies, al segle Vii, i en menor mesura al primer regne àrab independent que sorgí de l’imperi otomà, el 1920. el xerif Faisal, de la dinastia regnant del Hijaz, tan sols hi perdurà uns pocs mesos, però el seu llegat s’ha fet un lloc dins la història moderna del país. Una estàtua de mida real a prop del Banc central a damasc commemora el ministre de defensa del rei Faisal, Yusuf al-Azm, que morí resistint els invasors francesos al coll de Maysalun, a la carretera de Beirut, sabent que els francesos aniquilarien els seus defensors inferiors en nombre. Aquest orgull ha inspirat altres per sacrificar les seves vides i un noi jove a Fafirtin per donar te abans que vendre’l. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page209 cAtALÀ 209 Un amic egipci em va parlar fa poc de la seva joventut al caire sota l’aleshores president Gamal Abdel nasser. el règim de nasser tenia les seves parts fosques en forma de policia secreta, una economia deprimida i la derrota a mans d’israel. “Però teníem dignitat”, em recordava. Això és quelcom que egipte perdé sota el successor de nasser, Anwar Sadat, i el seu excessiu servilisme envers el poder americà. els egipcis estaven a punt de recuperar la seva dignitat quan van derrocar Mubàrak i van elegir un parlament i un president. el segrest d’aquesta democràcia per l’antic tribunal suprem de Mubàrak i l’exèrcit ha privat els egipcis de tota esperança de recuperar la dignitat que els seus avis van conèixer sota nasser. La dignitat a Síria és complexa. La majoria de sirians se sentien orgullosos del posicionament desafiant de Hafez al-Àssad pel que fa a Palestina i els Alts del Golan ocupats per israel, així com la seva habilitat astuta per esmunyir-se del control dels estats Units i d’israel al Líban. Fins i tot un dels seus crítics més ferotges, l’acadèmic sirià Sadik al-Azm, admeté al New York Review of Books el 2000 que “en moments crítics, Àssad s’ha mostrat políticament capaç de prendre decisions valentes, iniciatives atrevides i accions decisives que finalment han resultat exitoses i amples de mires, encara que fossin impopulars en el moment de posar-se en pràctica, perquè han sorgit d’una comprensió excel·lent dels alineaments regionals i de les tendències internacionals.” tanmateix, dins el país, tan sols calia assistir al tractament humiliant que els ciutadans d’a peu patien en oficines governamentals, comissaries i passos fronterers per veure què vivien i sentien com a part de la seva vida diària. els sirians que van patir tortures, van perdre la família per empresonaments indefinits o es van veure forçats a exiliar-se van alimentar el greuge. Si no van explotar abans del 2011 és per una combinació de repressió efectiva, propaganda interna i permissivitat envers escriptors, cineastes i acadèmics perquè fessin crítiques lleugeres dels càrrecs públics i les polítiques. els únics intocables eren l’exèrcit, el partit Baas i, és clar, el president. “Aquesta política és intel·ligent perquè deixa anar de tant en tant la tensió acumulada –m’explicà el novel·lista sirià Hani al-raheb el 1987–. Altrament, la gent podria recórrer a la violència o a la resistència passiva o qualsevol altra cosa. el règim té maneres de rebaixar aquesta tensió, de manera que la gent acceptarà que la humiliïn en qüestions de drets humans sense que digui prou. Mai no es deixa que la tensió arribi al 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page210 210 orient-occident ii · Hommage à la Syrie punt d’explotar.” Les crítiques d’al-raheb van causar el seu acomiadament com a professor de la Universitat de damasc i la seva detenció temporal. Poc després de reunir-nos, abandonà el país per a ensenyar a Kuwait. Vint-i-cinc anys després, la tensió va arribar al punt d’explotar. Si els Àssad –pare i fill– eren opressius, també tenien prou astúcia per portar Síria a la modernitat mitjançant carreteres noves, l’electrificació da la major part de zones rurals, escola gratuïta, assistència mèdica pública, seguretat social per a la gent gran i tolerància per a totes les creences religioses. els sirians que desitjaven el canvi, fora dels fanàtics religiosos, no volien deixar enrere aquests elements del llegat d’Àssad. no obstant, volien més transparència del govern, menys corrupció entre la classe dirigent i el dret a escollir els seus líders en eleccions lliures. Baixar al-Àssad respongué a aquestes demandes debatent una reforma que no arribà a introduir. Mentre les revoltes de la Primavera Àrab derrocaven els dictadors militars de tunísia, egipte i Líbia, Baixar insistia que el seu règim no era tan mesell davant els eUA com els altres i, per tant, immune a la contestació interna. el dictador libi Gaddafi era un megalòman que tractava la seva gent com a conillets d’índies en el seu laboratori d’experimentació política i disbauxa personal. A tunísia, Zine el Abidine Ben Ali era un cleptòman que plantava tothom excepte dels seus partidaris al govern francès. el servilisme de Hosni Mubàrak envers el poder americà, exacerbat pel mal govern i la injustícia, humiliava la majoria dels seus compatriotes. A Síria hi havia prou descontentament, i va aflorar després de les protestes de deraa, el març de 2011. La gent d’aquesta ciutat fronterera amb Jordània, on els turcs van violar Lawrence d’Aràbia el 1917, es va enfrontar al governador local, un familiar d’Àssad, després de travessar una línia vermella torturant els seus nens. tanmateix, no tothom es va afegir a les manifestacions que es van estendre a altres ciutats, i encara menys van prendre les armes. L’oposició a Baixar al-Àssad es dividí ràpidament en una facció que volia mantenir les manifestacions pacífiques com les de la Plaça tahrir del caire i una altra que cercava l’enfrontament militar amb Baixar al-Àssad. i els opositors armats es van dividir ràpidament per qüestions ideològiques, estratègiques i d’ambicions rivals. 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page211 Lior Elmaleh Photo : Toni Peñarroya 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page212 212 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Baixar al-Àssad semblava haver après del seu pare la capacitat de resistir les tempestes més fortes, com féu Hafez quan israel destruí la seva força aèria i expulsà el seu exèrcit de Beirut el 1982. els dos eren seriosos, com a benefactors i com a tirans, i això explica en part la lleialtat de tants dels seus súbdits tres anys després de l’esclat de la rebel·lió. els líders rebels, com els seus armers d’Ankara, riyadh i doha, es pensaven que l’edifici que els Àssad havien bastit i fortificat des del 1970 s’ensorraria amb el primer tret. Quan es va demostrar el contrari, van demanar la intervenció occidental per rescatar-los d’una empresa que resultava feble i mal planificada. Mentre els rebels subestimaven la fortalesa del règim, els estrategs del govern ignoraven un element important de la lluita de l’oposició: el ressentiment de la gent, que es delia per expressar-se lliurement, viure sense por i vigilància i tenir el reconeixement públic de la seva dignitat. La idea del govern que alguns rebels eren criminals, fanàtics o estrangers era correcta, tal com ho era que la rebel·lió comptava amb el suport de potències foranes a les quals molestava la seva relació amb l’iran que tan desagradava als estats Units. Però aquesta no era tota la història, com el simple desig de llibertat tampoc era l’única inspiració de la revolta. Molts insurgents no tenien més respecte que el règim per un concepte de llibertat d’acord amb Rights of Man de thomas Paine o la declaració Universal dels drets Humans de l’onU. el seu objectiu era substituir un règim encapçalat per un membre d’una secta minoritària per un altre de la majoria. creien que només un sunnita, endemés un que abracés la teocràcia per damunt de la democràcia, havia de governar aquell país que professa majoritàriament aquesta confessió. Fet i fet, Síria havia sigut el bressol de l’ortodòxia sunnita. Un exèrcit omeia de damasc havia vençut els partidaris xiïtes d’Alí a Karbala el 680, tot obrint una ferida a l’islam que encara no ha cicatritzat. el lema del baasisme era “unitat, llibertat, socialisme”. no n’ha assolit res als dos països que ha arribat a governar, l’iraq i Síria. Un dels seus fundadors, el dr. Hafiz al-Jemalli, feia molt temps que havia deixat el partit quan m’hi vaig reunir a damasc, el 1987. Ja octogenari, digué: “tenim retrocés, no progrés, Abans de 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page213 cAtALÀ 213 la revolució [baasista de 1963], teníem un índex d’analfabetisme del 90%. Ara tenim una alfabetització entre el 70 i el 80%. tot i així, retrocedim. com? com és que no progressem?” Aquesta és una pregunta que es formulen els sirians, especialment quan assisteixen al ràpid retrocés causat per la guerra. A l’inici de la guerra, els meus amics de damasc i Alep asseguraven que els rebels que comandaven els seus enemics havien de ser estrangers: iraquians, saudites, txetxens, afganesos, de qualsevol lloc, però no pas sirians. deien que decapitar era estrany a la seva cultura. després van veure un rebel sirià com extirpava orgullós el cor d’un soldat mort i hi clavava una queixalada. com hem baixat tant, es preguntaven. i com tornarem a ser allò que érem? CHARLES GLASS, 2013 traducció: Gilbert Bofill i Ball 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page214 4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page215 Illustration de la Romance d’Antar, Syrie 12-13e siècle. © De Agostini Picture Library / G. Dagli Orti / The Bridgeman Art Library 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page216 216 orient-occident ii · Hommage à la Syrie MorGenLAnd - ABendLAnd ii ehrenbezeugung an das syrische Volk Solidarische Musik und Texte gegen das Vergessen einer der tragischsten defekte des menschlichen Wesens ist seine große Kapazität des Vergessens, wie uns Milan Kundera in seinem Werk Das Buch des Lachens und Vergessens erinnert: „die ermordung Allendes überschattete bald die erinnerung an die russische invasion Böhmens, das blutige Massaker in Bangladesch ließ Allende vergessen, der Krieg in der Wüste Sinai übertönte das Weinen von Bangladesch, das Massaker in Kambodscha ließ den Sinai vergessen, und so weiter und so fort, bis alles von allen völlig vergessen sein wird.“ die erste Musiksammlung, die dem dialog zwischen Morgenland und Abendland gewidmet war, nahm ende 2001 Form an, vielleicht als Suche nach einem spirituellen Gegenmittel gegen das Vergessen und gegen den dramatischen und anwachsenden Konflikt der Zivilisationen, der zu jener Zeit des Afghanistankriegs, der am 7. oktober 2001 begann, so viel Protagonismus einnahm. damals erdachten und führten wir das erste Projekt Musik für den Frieden aus, basierend auf „einem möglichen dialog“ zwischen orient-occident, wozu wir Musiker aus Afghanistan und Ken Zuckerman aus den Vereinigten Staaten zur teilnahme am Konzert am 10. Januar 2002 in der Basilika Santa Maria del Mar in Barcelona einluden. ein neujahrskonzert, das dem Gedenken an alle opfer der Konflikte weltweit gewidmet war und den titel Musik für den Frieden mit Alter Musik & Weltmusik trug, interpretiert vom ensemble Kaboul aus Afghanistan, driss el Maloumi aus Marokko und Yair dalal aus israel zusammen mit den Gesangs- und instrumentensolisten von La capella reial de catalunya und Hespèrion XXi. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page217 deUtScH 217 es muss auch daran erinnert werden, dass es gerade 22 Jahre her ist, dass ein anderer schrecklicher Krieg sehr nahe bei uns mit der grausamen Belagerung der Stadt Sarajewo begann, wo über 12 000 Menschen starben und über 50 000 von den serbischen truppen schwer verletzt wurden. damals antworteten konkret europa und die Welt im Allgemeinen mit einem absoluten Stillschweigen und einem mehr als diskutablen Beschluss des nichteingreifens in den Konflikt, mit der Folge einer Fortsetzung der grausamen Belagerung der Hauptstadt Bosniens über vier Jahre hinweg (1992-1996). die internationale intervention kam in entscheidender Weise erst im Jahr 1995, aber während dieser Zeit hatten über 20 Millionen Kilo Projektile und Splitter bereits für immer die physische und menschliche Geographie dieser Stadt entstellt. Mit dem dramatischen aktuellen Konflikt in Syrien wohnt die Welt erneut, gelähmt und völlig machtlos, einem immer fanatischeren und außer Kontrolle geratenen Krieg bei, mit einer konstanten eskalation von Massakern Unschuldiger, die jeden tag ein unerträglicheres Ausmaß annimmt. Vor wenigen tagen (am 21. August) starben tausende von Kindern und Frauen (über 1300 tote nach den Quellen der opposition gegen das regime von Baschar al-Assad) durch einen Giftgasangriff. Bis heute sind nach Angaben des Generalsekretärs der Vereinten nationen über 100 000 Menschen in diesem Konflikt gestorben und dieser hat auch zu einem extremen Leiden von über sechs Millionen Kindern geführt, mit 3,1 Millionen vom Konflikt betroffenen Minderjährigen, mit weiteren vier Millionen Flüchtlingen im Landesinneren und über zwei Millionen Flüchtlingen in irgendeinem der nachbarländer. Heute zeigt sich jeder sehr entrüstet, aber die Worte der empörung sind nicht mehr ausreichend. es müssen Verantwortlichkeiten geklärt werden und die zivilisierte Welt muss das sofortige ende aller gewaltsamen Handlungen gegen die Zivilbevölkerung fordern. nelson Mandela erinnert uns daran, dass „frei sein nicht nur bedeutet, die eigenen Ketten abzuwerfen, sondern so zu leben, dass die Freiheit anderer respektiert und gestärkt wird“. dieses zweite Projekt orient-occident entsteht grundlegend aus dem solidarischen Wunsch heraus, dabei zu helfen, das Bewusstsein für den dramatischen Konflikt und den schrecklichen Unterdrückungskrieg, den das syrische Volk erleidet, zu stärken, indem die musikalische erfahrung mit Musikern aus Syrien geteilt wird, und uns der Kenntnis der Geschichte einer der ältesten Zivilisationen der Welt anzunähern. diese idee konkretisierte sich während des Weihnachtskonzerts Judicii 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page218 218 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Signum von ende 2012 in Barcelona, zu dem wir zwei außerordentliche Musiker aus diesem Land einluden: die Sängerin und Lautenspielerin Waed Bouhassoun und den Flötenspieler (ney) Moslem rahal. nach dieser beeindruckenden erfahrung beschlossen wir, auf deren Mitwirkung an verschiedenen Projekten im Zusammenhang mit dem interkulturellen dialog zu zählen und insbesondere am Konzert Pro·Pacem, das wir in Barcelona am 20. April dieses Jahres 2013 veranstalteten, bei dem wir das im Buch/cd Pro·Pacem: Texte, Kunst & Musik für den Frieden aufgelegte Programm mit der Mitwirkung von Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar und Musikern des gesamten Mittelmeerbogens vorstellten. Zuletzt haben wir nach Monaten der Vorbereitung und Zusammenarbeit bei verschiedenen Konzerten zwischen den verschiedenen Musikern aus Syrien, israel, der türkei, dem Libanon, Griechenland, Marokko und von Hespèrion XXi beschlossen, diesen neuen stimulierenden dialog zwischen östlichen und westlichen Musikern über die instrumente und Musik des alten christlichen und jüdischen Abendlandes, die istampitte des mittelalterlichen italiens und die Gesänge, improvisationen und tänze Syriens aufzunehmen und aufzulegen: dieses ORIENT-OCCIDENT II wird zu einer inbrünstigen Ehrenbezeugung an das syrische Volk und will von neuem ein spürbares Gegenmittel gegen das Vergessen sein, das uns entmenschlicht. Scheinbar weit in Zeit und raum entfernte Musik, Musik, die oftmals unter aufeinanderfolgenden Schichten der Modernität vergessen oder aufgrund ihrer ungewissen Herkunft geringschätzt wurde, ist die Protagonistin dieser Scheibe. tänze, Fürbitten, Gesänge und Wehklagen von seltener Schönheit und einer intensiven emotionalität, die uns auch mit ihrer Leichtigkeit von den schweren Wurzeln und vermeidbaren Abgeschiedenheiten befreien. es handelt sich um Melodien und rhythmen, die aus den improvisationen der östlichen Ney und unseren mittelalterlichen Flöten, den faszinierenden Gesängen eines geheimnisvollen und beschwörenden islam, den Liebkosungen des Bogens des rebabs und der Festigkeit der italienischen Lyra, den rhythmen und Schlägen der Ouds aus Marokko, istanbul und israel, den brillanten Klängen des Santur aus dem iran und des Kanun aus der türkei entstehen, alle immer getragen und eingehüllt von den vitalen und magischen Polen der unverzichtbaren, uralten Schlaginstrumente. So ergibt sich ein echter interkultureller und spiritueller dialog, träger des Friedens und der Hoffnung, rücksichtsvoll gegenüber den musikalischen identitäten „des Anderen“ und dessen eigener 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page219 deUtScH 219 Kultur, ein freier dialog weitab von jeglichem Fanatismus, der immer aus dem Unwissen und den absoluten Überzeugungen geboren wird. die Kraft einer idee entwickelt sich nicht nur durch Überzeugungen, sondern vor allem dank der Zweifel. Graham Greene erinnert uns daran, dass „der Zweifel grundlegend für den Glauben ist“, oder wie Lesley Hazleton sagt: „Wenn Sie die Zweifel abschaffen, haben Sie nichts weiter als reine Überzeugungen, die Quelle der Arroganz aller Fundamentalismen“. Amin Maalouf bekräftigt: „Um unserer fehlgeleiteten Menschheit einige Hoffnungszeichen zurückzugeben, muss man über einen dialog der Kulturen und Glauben hinaus in richtung eines dialogs der Seelen gehen. dies ist zu Beginn dieses 21. Jahrhunderts der unersetzliche Auftrag der Kunst.“ Mit der Sprache der Musik, diesem Dialog der Seelen zwischen Musik und Musikern mit derart verschiedener Herkunft und Kultur, wird es offensichtlich, dass es möglich ist, denn trotz unserer religiösen und kulturellen Unterschiede können wir mit der Macht der Musik die geistigen und spirituellen Brücken wiederaufbauen, die von so vielen Jahrhunderten der tragödien, der Ungerechtigkeit und des Fanatismus zerstört wurden. JORDI SAVALL dublin, 25. August 2013 Übersetzung: Andrea Kowalenko 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page220 220 orient-occident ii · Hommage à la Syrie chronologie Syriens 5000 Jahre Geschichte und Schrift Altertum 9000 - 333 v. d. Z. 9000-6300 v. d. Z. ortschaft damaskus an den Ufern des Flusses Barada in der Gutah-oase. 2900-2500 v. d. Z. Gründung der alten Stadtstaaten Mari am mittleren Ufer des euphrat und ebla im nordwesen der syrischen ebene. 2300 v. d. Z. Glanzzeit von ebla mit seinen Königen und Bibliotheken mit über 20 000 täfelchen mit keilförmigen inschriften in sumerischer und eblaitischer Sprache. 2250 v. d. Z. Mari und ebla werden von den mesopotamischen Soldaten des akkadischen imperiums dem erdboden gleichgemacht. 2100 v. d. Z. Herr über Himmel und Erde Die Erde existierte nicht, Du hast sie geschaffen Das Tageslicht existierte nicht, Du hast es geschaffen Der Morgen existierte nicht, Du hast ihn geschaffen Das Morgenlicht hattest Du (noch) nicht geschaffen. eblaitische Schaffungshymne (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259 Ankunft der Amurritervölker, Wüstennomaden. ebla und Mari werden wieder aufgebaut. Amurriterdynastien. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page221 deUtScH 221 1759 v. d. Z. Hammurabi von Babylon verrät den König Zimri-Lim von Mari und zerstört die Stadt. 1550 v. d. Z. die Hethiter und die Ägypter des neuen imperiums verteilen untereinander die einfluss- und Kontrollbereiche Syriens. 1650 v. d. Z. Zweite Zerstörung von ebla durch die aus Anatolien gekommenen Hethiter. 1400-1365 v. d. Z. Glanzzeit des Stadtstaates Ugarit an der nordwestküste Syriens. entwicklung des ersten Schriftalphabets. 1286 v. d. Z. Welcher Feind hat sich Baal gestellt, Rivale des Auriga der Wolken? Habe nicht ich den Geliebten von Ilu, Yammu, niedergemacht, habe nicht ich Naharu, dem großen Gott, ein Ende bereitet? Ja, ich habe Tunnanu mundtot gemacht, ich habe seinen Mund geschlossen, und ich habe die krumme Schlange zerquetscht, den Tyrannen mit sieben Köpfen. dietrich und al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43 Schlacht von Kadesch zwischen Hethitern und den Ägyptern von ramses ii. zur endgültigen Kontrolle über Syrien. 1200-1150 v. d. Z. die Seevölker fallen in Syrien ein. Zerstörung von Ugarit. niederlassung der Aramäer in Syrien. So wende Dein Gesicht in Richtung Berg Kankaniyu, erhebe den Berg auf den Händen, das Massiv auf den Handflächen, und gehe hinunter in den Rückzugsort der „Erde“, Zähle Dich zu denen, die in den „Abgrund“ steigen und sollen die Götter wissen, dass Du tot bist. dietrich und al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V 14a-17a 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page222 222 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 890-842 v. d. Z. das aramäische Königreich von damaskus leidet unter der expansion israels in richtung norden. 853 v. d. Z. Schlacht von Qarqar. das assyrische imperium besiegt die aramäischen Königreiche Syriens. 732 v. d. Z. Die Aramäer aus Damaskus wollten Hadadeser, König zu Zoba, helfen, aber David schlug zweiundzwanzigtausend Mann. Dann installierte David Standquartiere unter den Aramäern von Damaskus. Die Aramäer wurden seine Vasallen und zahlten Steuern an ihn. 2 Sm 8,5-6 die Assyrer erobern damaskus. ende der aramäischen Königreiche Syriens. Denn bevor das Kind „Vater“ und „Mutter“ sagen kann, wird sich der König von Assyrien der Reichtümer von Damaskus und der Kriegsbeute von Samaria bemächtigen. isaïes 8,4 605-539 v. d. Z. nebukadnezar von Babylon besiegt die Assyrer und beansprucht deren Herrschaft in Syrien, Palästina und Ägypten für sich. 539 v. d. Z. Kyros der Große von Persien besetzt Babylonien und bemächtigt sich der Gebiete seines imperiums, einschließlich Syriens. Hellenistisches, römisches und byzantinisches Zeitalter 333 v. d. Z. 323 v. d. Z. 333 v. d. Z.- 622 n. d. Z. Schlacht bei issos in Syrien: Alexander der Große besiegt dareios iii. von Persien. tod von Alexander dem Großen. Aufteilung des hellenistischen imperiums unter den diadochen: Syrien geht in die Hände von Seleukos i. nikator. Antakya wird zur Hauptstadt des Seleukidenreichs. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page223 198 v. d. Z. deUtScH 223 Antiochos iii. der Große erobert die Gebiete Palästinas, die sich in Händen von Ptolemäus von Ägypten befinden. 164-138 v. d. Z. Bürgerkrieg zwischen den Seleukidenprinzen von Syrien zur Kontrolle des imperiums. 64 v. d. Z. 43-36 v. d. Z. 36 n. d. Z. 66 70 105 117 119 römische invasion Syriens durch den General Gnaeus Pompeius Magnus. Anschluss Syriens an das römische imperium. Markus Antonius, Geliebter Kleopatras, Herrscher über Syrien. Saulus von tarsus bekehrt sich in damaskus zum christentum und beginnt seine evangelisierungsaufgabe unter dem namen Paulus. revolte von Judäa gegen die römische Besetzung von israel. der Kaiser nero benennt den General Vespasian, um diese zu unterdrücken. die römischen truppen erobern von Syrien aus das rebellische Gebiet von Judäa zurück und zerstören Jerusalem. der Kaiser trajan schließt den hohen Lauf des euphrat mit der Stadt dura europos dem römischen imperium an. der Kaiser Hadrian zieht die Grenzen des römischen imperiums bis zum euphrat zurück. damaskus erlangt die Kategorie einer Metropole. Hadrian besucht die Karavanenstadt Palmyra und verleiht ihr den neuen namen Palmyra Hadriana. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page224 224 161-180 187 193 212 218-222 244-249 256 260 268-272 orient-occident ii · Hommage à la Syrie der Kaiser Mark Aurel ließ den berühmten Säulengang der Stadt Apameia am orontes errichten. Das menschliche Leben ist, was seine Dauer betrifft, ein Punkt; des Menschen Wesen flüssig, sein Empfinden trübe, die Substanz seines Leibes leicht verweslich, seine Seele einem Kreisel vergleichbar, sein Schicksal schwer zu bestimmen, sein Ruf eine zweifelhafte Sache. Kurz, alles Leibliche an ihm ist wie ein Strom, und alles Seelische ein Traum, ein Rauch: sein Leben Krieg und Wanderung, sein Nachruhm Vergessenheit. Was ist es nun, das ihn über das alles zu erheben vermag? Einzig die Philosophie. Mark Aurel, Meditationen ii,17 der General Septimius Severus heiratet Julia domna, tochter des oberpriesters des Sonnengottes von emesa, dem heutigen Homs. Septimius Severus wird von den syrischen truppen zum Kaiser ernannt. Beginn der syrischen dynastie auf dem römischen thron. die Stadt Palmyra wird zur römischen Kolonie erklärt. elagabal wird von den syrischen truppen zum Kaiser roms ernannt. Philippus Arabs, geboren in der Stadt Shahbah im Südosten von damaskus, wird zum Kaiser von rom ernannt. die Stadt dura europos am euphrat fällt in die Hände der persischen Sassaniden. der Kaiser Valeriano wird von den Sassaniden gefangengenommen und in emesa ermordet. Zenobia, ehegattin des Königs Septimius odaenathus von Palmyra, wird nach dem tod desselben zur Königin und Herrin der oase von Palmyra und macht die östlichen Provinzen von rom unabhängig. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page225 deUtScH 225 273 der Kaiser Aurelian erobert Palmyra zurück und nimmt die Königin Zenobia gefangen. 361-363 Kaiser Julian der Apostat lässt sich in Antakya nieder um, um in Persien einzufallen. er lässt die christlichen Kirchen schließen und schreibt die Satire Misopogon, in der er deren einwohner als verweiblicht bezeichnet, weil sie sich jeden tag rasieren. 326 389-459 573 611-614 Helena, die Mutter des Kaisers Konstantin i., reist nach Syrien und Palästina und begründet die heiligen orte des christentums. Sage mir doch jemand, was der Grund dafür ist, dass die Kelten und Germanen so mutig sind, die Griechen und Römer im Allgemeinen Politiker und Humanitäre sind und gleichzeitig stark und kriegerisch, die Ägypter intelligenter und erfinderischer, ungeeignet für den Krieg und verweiblicht die Syrier und gleichzeitig intelligent, exaltiert, eitel und lernfähig. Julian der Apostat, Gegen die Galiläer eremitenleben des Mönchs Symeon Stylites der Ältere auf einer Säule im norden Aleppos, rund um die eine Basilika und eine Stadt erbaut wurden, die Pilger aufnahmen. Innerhalb eines Kreises aus Felsen, an die er sich mit einer schweren Kette angekettet hatte, stieg Simon auf eine Säule, die später von einer Höhe von neun bis auf sechzig Fuß über dem Boden angehoben wurde. An diesem letzten und erhabenen Standort widerstand der syrische Anachoret die Hitze von dreißig Sommern und die Kälte von genauso vielen Wintern. Die Gewohnheit und Übung ermöglichten es ihm, seine gefährliche Stellung ohne Angst oder Schwindel beizubehalten und im Folgenden die verschiedenen Andachtshaltungen einzunehmen. edward Gibbon, Verfall und Untergang des römischen Imperiums, 1737-1794 der persische König chosrau ii. plündert Apameia am orontes, Antakya und den norden Syriens. chosrau ii. besiegt den byzantinischen Kaiser Herakleios und vereinnahmt Syrien und damaskus. Jord © Ton 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page226 226 622 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Byzantinische Gegenoffensive von Herakleios, der Syrien und den norden von Mesopotamien zurückerobert. Arabische Epoche 635-638 640-641 656 661-681 705 750 813 635 - 1260 der Kalif Umar erobert damaskus von den Byzantinern. in der Schlacht von Banyas im Jahr 636 schlagen die Muslime die Byzantiner nieder und vereinnahmen ganz Syrien bis nach Aleppo. Muawiya, arabischer Herrscher über Syrien. Muawiya verweigert dem Kalifen Ali seine treue. Arabischer Bürgerkrieg, der mit dem tod des Kalifen endet. Muawiya ernennt sich zum Kalifen und leitet die dynastie der Umayyaden ein. damaskus, Hauptstadt des arabischen imperiums. der umayyadische Kalif Al-Walid i. erbaut die große Moschee von damaskus. Ab 715 lässt derselbe Kalif die große Moschee von Aleppo erbauen. Machtwechsel im arabischen imperium mit Begründung der Abbasiden-dynastie. Verlegung der politischen Macht von damaskus nach Bagdad. revolte von damaskus und Syrien gegen die dynastie der Abbasiden von Bagdad. der Unwille gegen den Kalifen begünstigt die Ausbreitung der Schia in Syrien. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page227 944-1003 978-1076 996-1021 1058 1071 1095 deUtScH 227 Örtliche dynastie der Hamdaniden in Aleppo, Gönnerprinzen, von denen Sayf al-dawla, Beschützer des dichters al-Mutanabbi hervorsteht. Hier hast Du mein Herz, es ist Deines, damit Du mich zerstörst. Verringere mein Leiden oder erhöhe es. Willkommen sei mir die Schwäche als Held. Gejagt wegen einer Frisur und wegen eines Halses. Al-Mutanabbi die dynastie der fatimidischen Kalifen aus Kairo kontrolliert den Süden Syriens, während die Byzantiner die Gebiete im norden zurückerobern. der Fatimiden-Kalif Abu Ali al-Mansur aus Kairo verschwindet geheimnisvoll und seine Anhänger, die diesen für einen Gottgesandten halten, flüchten nach Syrien und begründen die religion der drusen. die seldschukischen türken haben die Gebiete im norden Syriens eingenommen. tod des dichters Abu l-’Ala al-Ma’arri von Syrien, einem rationalisten, der seiner Zeit voraus war. Sie alle irren – Moslems, Christen, Juden und des Zoroaster Legion. Die Menschheit kennt weltweit nur diese beiden: Den einen, mit Verstand wohl aber ohne Religion, Den andern, religiös, doch ohne Hirnarbeiten. Abu l-’Ala al-Ma’arri Schlacht bei Manzikert: die Seldschuken besiegen die Byzantiner und kontrollieren ganz Syrien. Panik in europa aufgrund des Vordringens der türkischen Stämme. Urban ii. ruft den ersten Kreuzzug aus, um die heiligen orte zurückzuerobern und den Fortschritt der seldschukischen türken in richtung Westen aufzuhalten. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page228 228 1098 1119 1128-1146 1130 1146-1174 1176-1260 1187-1188 1193 1244 1258 orient-occident ii · Hommage à la Syrie die Kreuzritter nehmen edesa, Antakya ein und rücken durch Syrien vor. Massaker der Kreuzritter in der Stadt Maarat an-numan. Schlacht von Ager Sanguinis: die Seldschuken aus Aleppo besiegen die Kreuzfahrermächte in Sarmada. dynastie von Zengi aus Aleppo. die Kreuzfahrer greifen damaskus an. Aleppo, von einer vererbten Herrlichkeit; in der römischen Erinnerung immer präsent, viele Könige waren Anwärter und auf allen Seelen hat sie Spuren hinterlassen. Wie viele Kämpfe hat sie provoziert! Wie viele Schwerter wurden für sie gezogen! ibn dschubair, Rihla die ismaelitischen Anhänger der Sekte der Assassinen ziehen sich in die Küstengebirge von Syrien zurück. dynastie von nur ad-din von Aleppo. Herrschertum von Saladin, der von Syrien aus die arabischen Gebiete bis nach Ägypten und Bagdad vereint. Schlacht bei Hattin: Saladin zerstört die Kreuzfahrerkräfte in Galiläa, erobert Positionen an den Küsten Syriens zurück und erobert Jerusalem. tod Saladins. dieser wird in einem Pantheon neben der großen Moschee von damaskus beerdigt. Sein imperium zerfällt. türkische Stämme fallen in Syrien bis nach Jerusalem ein. die Mongolen von Hülegü plündern und zerstören Bagdad. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page229 Mamlukische Epoche 1260 1260-1277 1291 1300-1303 1302 1326 1400 1418 deUtScH 229 1260 - 1516 Schlacht von Ain Jalud: die ägyptischen Mamluken besiegen die Mongolen und nehmen Syrien ein. Mamlukischer Sultan Baibars von Ägypten, der Antakya und die große Festung Krak des chevaliers erobert. die Mamluken vertreiben die Kreuzritter aus dem Heiligen Land: Fall von Akkon. neue mongolische invasion. Besetzung von damaskus. die letzte Stellung der Kreuzfahrer in Syrien, die insel Arwad, fällt in muslimische Hände. der berühmte reisende ibn Battuta aus tanger kommt in damaskus an und besucht Syrien. Damaskus übertrifft zweifellos alle Städte an Schönheit und hat ihnen Großartigkeit voraus; jegliche Beschreibung, so lang sie auch sein mag, ist angesichts dieses Gottesguts nicht übertrieben. ibn Battuta, reisen tamerlan erobert Aleppo und beginnt mit der Belagerung von damaskus. im folgenden Jahr brennt er die Stadt nieder. der mystische türkische Poet Sayyid imād ad-dīn nasīmī stirbt in Aleppo. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page230 230 1516 1767 1831 1833 1833 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Ottomanische Epoche 1516 - 1918 der Sultan Selim i. integriert damaskus in das ottomanische imperium, nachdem er die Mamluken und die ägyptische Herrschaft gestürzt hatte. die Stadt wird zur Provinzhauptstadt und umfasst die gesamten Gebiete des Mittelmeer-Levante. Ali Bay, der Anführer der Mamluken, erobert Syrien von den ottomanen und ernennt sich zum Sultan. Ägyptisch-ottomanischer Krieg. der Khedive Muhammad Ali Pascha erobert Palästina, Syrien und Arabien vom ottomanischen Sultan Mahmud ii. und dehnt seine Herrschaft bis nach istanbul aus. Alphonse de Lamartine (1790-1869) kommt in damaskus an und schreibt seine eindrücke in seinem reisetagebuch nieder: Damaskus ist ein Land, das keine Verbindungen zu Europa hat: es begründet sein Verständnis auf Karten und den Berichten über eine Handvoll größerer historischer und politischer Ereignisse, die ihm zu Ohren gekommen sind und die sein natürlicher und wissbegieriger Geist mit einer bemerkenswerten Verstandesschärfe ausgelegt hat. Dort werden immer, fast in Ruhe, die häufigen Revolutionen vorbereitet, die diese Hauptstadt in Blut tränken. Die stille, lang verdeckte Gärung explodiert danach im am wenigsten erwarteten Moment. Das Volk greift auf der Seite zu den Waffen, die von einem der örtlichen Anführer angeführt wird, und die Regierung geht für eine gewisse Zeit in die Hände des Siegers über. Die Besiegten werden hingerichtet oder flüchten in die Wüsten von Baalbek oder Palmyra, wo ihnen die unabhängigen Stämme Asyl gewähren. Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient Unterzeichnung des Vertrags von Hünkâr İskelesi zwischen dem ottomanischen imperium und russland, um die Ausbreitung Muhammad Alis zu bremsen, der Syrien und Arabien an das ottomanische imperium zurückgibt. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page231 deUtScH 231 1850 Gustave Flaubert und Maxime du camp landen mit dem Schiff an der Küste Syriens. 1883 tod des emirs, Poeten, Schriftstellers und Philosophen Abd el-Kader in damaskus. 1860 1916 1918 Unstimmigkeiten zwischen der drusischen, von den türkischen obrigkeiten ermutigten Gemeinschaft und den maronitischen Katholiken. es kommt zu Massakern in Syrien, bis die französischen truppen ankommen, um die ordnung in der ottomanischen Provinz wieder herzustellen und das Libanon-Gebirge aus den ottomanischen regierungen von Beirut und damaskus ausgliedert. Sykes-Picot-Abkommen zwischen Frankreich und england zur Verteilung der Gebiete des nahen ostens: england schreibt sich die Herrschaft über Palästina, Jordanien und den irak zu, während Frankreich die Herrschaft über Syrien und den Libanon übernimmt. der offizier thomas edward Lawrence (bekannt als Lawrence von Arabien) beteiligt sich an der Befreiung damaskus’ aus dem ottomanischen imperium. er nimmt auch an der archäologischen durchsuchung des nordens von damaskus teil. Wir haben, wie ich hoffe, die aktuelle Geschichte des Nahen Ostens verändert. Ich frage mich, wie die Großmächte zulassen, dass die Araber sich selbst regieren. t. e. Lawrence zu Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand continental Hotel Kairo Moderne Epoche 1920 1920 - 2000 der Kongress von Syrien, unter dem Vorsitz von al-Atassi, verweigert das Faisal-clemenceauAbkommen und ruft die Unabhängigkeit Syriens aus. es wird eine nationalistische regierung eingesetzt. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page232 232 1925 1933 1935 1941 orient-occident ii · Hommage à la Syrie der französische General Mariano Goybet gründet den Staat Syrien mit damaskus als Hauptstadt. der französische Archäologe André Parrot beginnt die archäologischen Ausgrabungen in Mari und entdeckt die Statue des antiken Königs ishqi-Mari (2. Jahrtausend v. d. Z.) Ohne exzessive Hoffnungen, aber mit der optimistischen Aufmerksamkeit, die noch die Anfänge der Ausgrabungen beherrscht, haben wir unsere zehn Teams zur Baustelle entlang den Rändern der alten Stadt gebracht. Dort, wo wir dachten, dass es möglich wäre, eine Tür zu öffnen, erschien ein Tempel und ab der ersten Auswahl an Tassen, ließen wir den Schatz seiner Votivbilder hinter uns, da diese zerbrochen waren, sehr oft verstümmelt, jedoch Dokumente von unschätzbarem Wert einer Kunst, die gleichzeitig mit Eleganz, Raffinesse und Realismus geschaffen wurde. Und diese Suche, wo die Freilegung oftmals mit Messer, Nadel und Pinsel erfolgt, eine langsame, geduldige und methodische Suche, bietet uns einen Tempel mit allen seinen Votivbildern und erlaubte uns nicht nur, die Gottheit des Heiligtums zu identifizieren, sondern auch Tell Hariri. Auf einer der Statuen, die der Göttin Ishtar gewidmet waren und einen König darstellt, gab uns eine Inschrift den Namen des Königs ihrer Stadt: Lamgi-Mari, König von Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari 1935 die Schriftstellerin Agatha christie und der Archäologe Max Mallowan beginnen mit den Ausgrabungen in chagar Bazar, einer Stadt im norden Syriens. Diese einfachen Notizen zu schreiben war keine Belastung, sondern Frucht der Liebe. Es ist keine Flucht in die Zukunft, sondern der Beitrag, inmitten der Härte und Traurigkeit des Heute, zu einer unvergänglichen Sache, die wir nicht nur hatten, sondern die wir noch haben. Ich liebe dieses großzügige und fruchtbare Land und seine einfachen Leute, die wissen, zu lachen und das Leben zu genießen, müßig und fröhlich, die Würde, Erziehung und einen großen Sinn für Humor haben, und für die der Tod nicht furchtbar ist. Inschallah, ich werde wiederkommen, und die Sachen, die ich liebe, werden nicht aus diesem Land verschwunden sein. Agatha christie, Frühjahr 1944 das französisch-britische Heer marschiert in Syrien ein und nimmt damaskus ein. diese bleibt bis zur Unabhängigkeitserklärung im Jahr 1946 unter französischem einfluss. Ab diesem Jahr bis 1956 gab es 20 regierungskabinetts, die vier verschiedene Verfassungen erarbeiteten. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page233 1948 1956 1958 1961 1963 1967 deUtScH 233 Palästinakrieg. nach dem von der Uno im Vorjahr verabschiedeten teilungsplan beginnt der Krieg zwischen Ägypten, irak, Jordanien, Libanon und Syrien gegen israel mit Kämpfen auf der Halbinsel Sinai und im Süden Libanons. Sueskrise bzw. Sinai-Krieg. das Vereinigte Königreich, Frankreich und israel greifen Ägypten an, um Kontrolle über den Sueskanal zu erlangen. Syrien unterzeichnet ein Abkommen mit der Sowjetunion und bleibt unter deren einfluss. der Präsident von Syrien Shukri al-Kuwatli und der Präsident von Ägypten Gamal Abdel nasser kündigen den Zusammenschluss beider Länder unter der Bezeichnung Vereinigte Arabische republik an. Auch wenn Nasser selbstverständlich daran Interesse hat, Irak zurück in die Herde zu bringen, deren Hirte er ist, stimme ich vollkommen mit dem Generalkonsulat von Damaskus darin überein, dass Syrien seine unmittelbarste Sorge darstellt. Der Verlust von Positionen im Irak wäre beunruhigend; in Syrien wäre er katastrophal. Somit kann jegliche Hilfe, die wir Syrien leisten können, besonders bedeutend für Nasser sein sowie mögliche Reize für uns haben aus der Anomalität heraus, dass diese wortwörtliche Schlüsselregion nur eine im Nahen Osten ist, wo wir irgendwie überhaupt nicht aktiv sind. telegramm der amerikanischen Botschaft in der Vereinten Arabischen republik an die Staatsabteilung der Vereinigten Staaten. Kairo, 1. April 1959, 18.00 Uhr. der oberst nahlaoui führt einen militärischen Staatsputsch durch und Syrien tritt aus der Vereinigten Arabischen republik aus. im März erfolgt ein neuer Staatsstreich, der die einsetzung des nationalrats des revolutionären Kommandos beendet, durch ein Gruppe Militärs und ziviler offiziere, die die exekutive und legislative Kontrolle unter der Baath-Partei bzw. dem Baathismus übernehmen. Sechstagekrieg zwischen israel und seinen arabischen nachbarn. der Angriff israels vom 9. Juni auf die Golanhöhen bewirkt den rückzug der syrischen Kämpfer und die Belegung durch israel von Qala, tel Azziziat und Quneitra. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page234 234 1973 1982 orient-occident ii · Hommage à la Syrie der Präsident von Syrien, Hafiz al-Assad, treibt eine neue Verfassung voran, die Syrien als eine arabische, demokratische und sozialistische Volksrepublik, vertreten durch die Baath-Partei (Artikel 1 und 8), definiert. in diesem Jahr starten Syrien und Ägypten den Jom-Kippur-Krieg gegen israel, um erfolglos die Golanhöhen zurückzuerobern. im Februar findet das Massaker von Hama statt, als das syrische Heer die revolte der sunnitischen Gemeinschaft gegen das regime erstickt, wo zwischen zehn- und vierzehntausend Syrier, in ihrer Mehrheit Zivilisten, ermordet werden. Aktuelle Epoche 2000 10. Juli 2001-2003 2003 2005 2000 - 2013 nach 29 Jahren an der Macht stirbt Hafiz al-Assad am 10. Juni. dessen zweiter Sohn, Bashar al-Assad, erlangt die Präsidentschaft, nachdem die Partei den Artikel 83 der Verfassung anpasst und das Mindestalter für den eintritt in die Präsidentschaft herabsetzt. Bashar al-Assad wird durch referendum mit absoluter Mehrheit (97,2 %) gewählt. Beginn der wirtschaftlichen und politischen reformen des regimes: liberale Öffnung auf wirtschaftlicher ebene, Freilassung von politischen Häftlingen, Kampf gegen die Korruption und Ankunft des internets im Land. die USA fallen im Zweiten Golfkrieg in irak ein. Bashar al-Assad unterstützt Saddam Hussein. Unterstützung von terroristengruppen im Libanon und eiserne Kontrolle über das internet. Al-Assad wird in Bezug auf das tödliche Attentat auf den Premierminister des Libanons, rafik Hariri, beschuldigt. Verschiedene denker, intellektuelle und oppositionsgruppen im Ausland veröffentlichen die Damaszener Erklärung, um die Unterdrückung durch das regime zu kritisieren und einen Aufruf 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page235 zur demokratischen transition des Landes zu machen. 2007 2011 16. April April-Juli deUtScH 235 Heute befindet sich Syrien an einer Kreuzung und muss sich der Selbstbewertung und dem Vorteil seiner historischen Erfahrung mehr als jemals zuvor widmen. Die Begründung eines nationalen demokratischen Regimes ist die grundlegende Ausrichtung des Plans für die Änderung und für die politische Reform. Diese muss friedlich, stufenweise, auf der Grundlage von Übereinstimmung und begründet auf dem Dialog und der Anerkennung des Gegenübers erfolgen. Alle internationalen Abkommen, Übereinkünfte und die Universelle Menschenrechtserklärung berücksichtigen sowie im Rahmen der Vereinten Nationen und in Zusammenarbeit mit der internationalen Gemeinschaft zu versuchen, eine gerechtere Weltordnung auf den Prinzipien des Friedens und der gegenseitigen Interessen, wobei auf Aggressionen verzichtet wird, sowie auf das Recht der Nationen aufbauen, sich gegen die Besetzung zu wehren und sich gegen alle Arten von Terrorismus und direkte Gewalt gegen Zivilisten zu stellen. damaskus, 16. oktober 2005. Bashar al-Assad wird erneut per referendum für sieben weitere Jahre mit absoluter Mehrheit zum Präsidenten gewählt. Am 15. und 16. März beginnt eine friedliche revolte unter dem Motto „Für ein Syrien ohne tyrannei“. eine der Verkündigungen ist die Abschaffung des notgesetzes, das im Land seit der Ankunft in der Macht der Baath-Partei im Jahr 1963 gültig war und das, neben Vielem anderem, demonstrationen untersagte. Vom öffentlichen Fernsehen übertragene rede von Bashar al-Assad, mit der dieser den notstand aufhebt. tausende Personen gehen in den Städten auf die Straßen, um mehr Freiheiten einzufordern. die Mehrheit der syrischen Bevölkerung ist muslimisch-sunnitisch (75 %), während die Militär- und regierungselite zur schiitischen Minderheit zählt (12 % der muslimischen Bevölkerung). es kommt zu einer starken Unterdrückung seitens der obrigkeiten des regimes und es werden dutzende tote verzeichnet. die demonstrationen im ganzen Land werden immer zahlreicher und nach der Unterdrückung radikalisiert sich das regime. die demonstrationen werden in damaskus, deera und Banias gewalttätig mit über hundert todesopfern und zahlreichen Verletzten unterdrückt. die Vereinigten 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page236 236 30. Juli 2012 2013 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Staaten und verschiedene Länder der europäischen Gemeinschaft verurteilen die Unterdrückung und über 200 Mitglieder der Baath-Partei treten aus Protest zurück. dennoch geht die Unterdrückung mit noch mehr Gewalt weiter, so dass es zu Massakern von Zivilbevölkerung in verschiedenen Städten kommt. der in die türkei geflohene oberst riad el-Assad kündigt die Gründung der Freien Syrischen Armee an, um das regime zu bekämpfen. Am 2. oktober wird der Aufstand politisch durch die Gründung des syrischen nationalrates zum Kampf gegen das regime von Bashar al-Assad organisiert, an dem sunnitische Muslime, Weltliche und sonstige Gruppen, die die politische oppositionsvertretung in Syrien bilden, beteiligt sind. Kofi Annan, Sonderabgesandter der Uno für Syrien, schlägt einen Friedensplan mit sechs Punkten vor, um den Konflikt zu beenden: der Plan ruft zum ende der Gewalt durch einen von den Vereinten nationen überwachten Waffenstillstand auf, der den Zugang ohne einschränkungen für humanitäre Hilfe für die vom Konflikt betroffenen Syrier, die Befreiung der bei den Protesten Festgenommenen und den Beginn eines von den Syriern angeführten einschlussverfahrens, das zu einem politischen Mehrparteiensystem führt, ermöglicht. Prognose über Damaskus. Damaskus wird als Stadt ausradiert und in einen Haufen Ruinen verwandelt. Jesaja 17,1 Zwei Jahre Krieg in Syrien haben die Situation erheblich verschlimmert. es kam zu Zusammenstößen in verschiedenen Städten wie Homs, deraa, tripolis, damaskus und Aleppo, die tausende von toten zur Folge hatten. die Beobachter der Uno haben das Land verlassen. AcnUr schätzt, dass es bis dato bereits über 1,9 Millionen syrische Flüchtlinge in nachbargebieten wie der türkei, Jordanien, iran und dem Libanon gibt und rechnet damit, dass diese Ziffer bis zum ende des Jahres auf 3,4 Millionen ansteigen kann. darüber hinaus schätzt man, dass es rund vier Millionen Flüchtlinge im Landesinneren gibt. die organisation Human rights Watch hat das regime von Al-Assad wegen Verbrechen gegen die Menschheit aufgrund der Folterung von tausenden von Festgenommenen und Misshandlung von Männern, Frauen und 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page237 deUtScH 237 24. April 29. April 27. Mai Juni-Juli Kindern in geheimen syrischen Gefängnissen angezeigt. Zum heutigen tag sind über 27 Folterzentren bekannt. die Gefechte in Syrien zerstören einen teil des Bazars und das Minarett der Umayyaden-Moschee von Aleppo, die von der UneSco zum Weltkulturerbe erklärt wurde. die Uno fordert eine ermittlung über die Verwendung von chemischen Waffen aufgrund der Anzeigen der betroffenen Milizangehörigen und Zivilbevölkerung, konkret von Saringas. der Fotograph Laurent Van der Stockt und der Journalist Jean-Philippe rémy von Le Monde legen Beweise über die Verwendung von chemischen Waffen in Syrien durch das regime von Bashar el-Assad gegen rebellische Positionen in der Umgebung von damaskus vor. ein Bericht der Uno verweist auf die neuen Brutalitätsniveaus des Kriegs in Syrien auf beiden Seiten. trotz des nachdrucks der Uno zur Förderung von Friedensverhandlungen bleibt die internationale Gemeinschaft geteilter Meinung zwischen dem einschreiten –gebremst hauptsächlich von russland- und der Aufhebung des Waffenembargos für die rebellen. der Krieg hat bis heute bereits über 100 000 tote und den exodus von zehntausenden von Personen, die ihre Familien und ihre Häuser verloren haben, gefordert. die syrische Zivilbevölkerung ist opfer von Massakern mit einer besonderen Auswirkung auf die Kinder, von denen über eine Million auf der Flucht sind. Sie sind Zeugen eines Kriegs, der gerade den dunkelsten teil des Menschen und die notwendigkeit aufzeigt, den Konflikt zu beenden, der täglich die toten zu Hunderten zählt. SERGI GRAU und MANUEL FORCANO Bellaterra 2013 Übersetzung: Andrea Kowalenko 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page238 Jordi Savall, Hakan Güngör, Michaël Grébil Photo : Toni Peñarroya 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page239 deUtScH 239 Syrien, ein großer historischer Schauplatz „Jede zivilisierte Person auf der Welt hat zwei Heimatländer: ihr Herkunftsland und Syrien“. diese Worte, die einige angesichts der aktuellen Umstände -das „andere Heimatland“ jeder zivilisierten Person ist seit über zwei Jahren in einen blutigen Bürgerkrieg verwickelt- vielleicht für unsinnig halten, stammen vom französischen Archäologen André Parrot (1901-1980), der vierzig Jahre lang in Syrien die Ausgrabungen des alten mesopotamischen Stadtstaates Mari am Ufer des euphrats leitete. der berühmte Wissenschaftler bewertete so in brillanter Weise das unermessliche historische und kulturelle erbe Syriens, das einzigartig und grundlegend ist, um die entwicklung der so genannten zivilisierten Welt zu verstehen. Seine privilegierte geografische Lage im Herzen des fruchtbaren Halbmonds des nahen ostens hat es zu einem entscheidenden Punkt des menschlichen durchgangsverkehrs inmitten der euroasiatischen Achse zwischen Morgenland und Abendland gemacht, einem Schlüsselort des kulturellen und kommerziellen Kontakts und Austauschs, wo im Altertum und Mittelalter die Seiden- und Gewürzstraßen zusammenliefen. Genau diese Situation hat jedoch andererseits dazu geführt, dass Großmächte und imperien aller epochen die Herrschaft über dieses Land begehrten. Vor über dreitausendzweihundert Jahren hat beispielsweise der mächtige Pharao ramses ii. (13. Jhdt. v. d. Z.) an der Spitze eines zahlreichen Heers die gesamte region -die damals von den Ägyptern Amurru genannt wurde- von Süden nach norden durchzogen, um den Heerscharen des Hethiterherrschers Muwatalli ii. in der legendären Schlacht bei Kadesch entgegenzutreten. das Ziel beider Monarchen bei der organisation eines Kriegsunternehmens derartigen Ausmaßes war kein anderes, als die Kontrolle über Syrien zu erlangen, da sich beide der Bedeutung einer solchen zugunsten ihrer jeweiligen interessen bewusst waren. Jetzt, wo die Kriegsherren erneut das Land verwüsten, scheint es, dass Syrien uns auch die Schatten dieser Zivilisation aufzeigt, zu der es so viele Lichtblicke beigesteuert hat. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page240 240 orient-occident ii · Hommage à la Syrie die Grenzen des heutigen Staates Syrien umfassen jedoch nicht das gesamte Gebiet, das historisch teil der unter diesem namen bekannten Gegend war, ein toponym alter Abstammung, das erstmals auf Griechisch dokumentiert wurde. der eminente Geschichtsforscher und Geograph Herodot von Halikarnass (5. Jhdt. v. d. Z.) vertrat die Auffassung, dass es sich um eine Abkürzung von Assyrien handelte, obgleich dessen etymologie weiterhin ein Geheimnis bleibt. Vorher gibt es auch erwähnungen der region mit den Bezeichnungen Aram oder Kanaan, aber es war unter der römischen Verwaltung, als offiziell die Bezeichnung „Syrien“ für diese östliche Provinz des imperiums der cäsaren eingeführt wurde. Später nannten es die Araber nach der muslimischen eroberung Sham, ein name, mit dem sich die Syrer heutzutage auf die Hauptstadt damaskus und deren Umgebung beziehen. Herodot beobachtete bereits seinerzeit die ethnische und kulturelle Vielfalt der syrischen Gesellschaft, die im Altertum politisch in Stadtstaaten organisiert war, wenn das Gebiet nicht zeitweilig in eine Provinz des jeweiligen imperiums verwandelt wurde. die bekannte Bestandsaufnahme von Völkern und nationen verschiedener Herkunft, die im Verlauf von Generationen und in verschiedenen historischen etappen die syrische identität aufgebaut haben, ist zweifellos beeindruckend: Amurriter, Hethiter, Aramäer, Kanaanäer, Phönizier, Hebräer, Assyrer, chaldäer, Perser, Griechen, Armenier, römer, nabatäer, Byzantiner, Araber, Kurden, tscherkessen, türken... Mitten im Mittelalter empfing Syrien auch einen bedeutenden Fluss europäer aus allen teilen, die mit den Kreuzzügen kamen -die so genannten „Franken“, wie die Kreuzritter allesamt in den arabischen chroniken bezeichnet werden-, von denen viele sich in der Levante niederließen und offensichtliche Spuren ihrer Präsenz hinterlassen haben. der syrische Prinz Usama ibn Munqid (12. Jhdt.), emir von Shayzar –am Westufer des Flusses nahr al-Asi–, schrieb in seinen Memoiren, dass er viele templerritter als „Freunde“ empfand, jedoch nur deshalb, weil diese im Kontakt mit den orientalen ihre barbarischen Bräuche poliert hatten. eine berühmte Zeitgenossin von Usama, eleonore von Aquitanien, hatte Gelegenheit, die östliche raffinesse während der Zeit zu genießen, in der sie im christlichen Prinzentum Antakya wohnte, wohin sie zusammen mit ihrem ehegatten, dem König von Frankreich, auf dem Weg ins Heilige Land anlässlich des zweiten Kreuzzugs gekommen war. die Legende erzählt, dass sie sogar Saladin persönlich kennenlernte, der damals noch ein Kind war und nichts von seiner gloriosen Bestimmung als Paladin der Kämpfer des Halbmonds und Begründer einer Sultansdynastie ahnte. Heute erinnert eine beeindruckende reiterstatue neben dem eingang zum großen Basar von damaskus an die Heldentaten jenes Soldaten kurdischer Abstammung, der, so sagt man, aufgrund seines noblen Vorgehens auch die Bewunderung seiner christlichen Feinde gewann. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page241 deUtScH 241 Von der oase von damaskus bis zum Hafen von Antakya, vom Mittelmeer bis zum euphrat, bieten die Städte, dörfer, Weiler, Felder und Steppen unzählige materielle Zeugnisse der kulturellen Vielfalt ihrer menschlichen Bewohner und ihrer glanzvollen Vergangenheit, auch wenn nicht alle Produkte der Aktivität der Vorfahren direkt für das Auge erkennbar sind, da die Schichten des Unterbodens von Syrien die fossilen Samen des Weizens bewahren, der von den ersten Landwirten der Geschichte ausgesät wurden. die Archäologen und Paläontologen, die ab Beginn des 20. Jahrhunderts zu den Fundstellen von Syrien pilgerten, wissen, dass das Scharren auf jeglichem Landstück üblicherweise glückliche Überraschungen mit sich bringt. das Wort „tell“ in einem toponym ist eine praktisch untrügliche Spur für diese Schatzsucher, aber jeder kann an jedem ort und ohne Forscherabsicht auf einen Gegenstand stoßen, der Schlüssel zu einer sensationellen entdeckung ist. im heutigen dorf tell Hariri am euphrat hoben einige Beduinen an einem tag des Jahres 1933 ein Grab aus, als sie zufällig den Kopf einer Statue entdeckten. Wenig später wurden dort die reste eines ishtar-tempels ausgegraben, der zur großen mesopotamischen Stadt Mari gehörte, die seit dem fünften Jahrtausend v. d. Z. bewohnt war. An einem heute tell Mardikh genannten ort im Südosten der Stadt Aleppo fand die archäologische Mission, die ihre Ausgrabungen im Jahr 1964 begonnen hatte, die Überreste des alten Stadtstaates von ebla, bei dem es sich bereits um das Jahr 3000 v. d. Z. um ein führendes städtisches Zentrum handelte. die Ausgrabung einer Bibliothek mit tausenden in Keilschrift beschriebenen täfelchen ermöglichte es den Forschern, die eblaititsche Sprache, eine bis dahin unbekannte semitische Sprache, zu identifizieren. im Jahr 1928 fand in der nähe von ras Shamra, einem Hafen im norden der syrischen Küste, ein örtlicher Bauer zufällig den eingang zur nekropolis einer weiteren grundlegenden Stadt in der Geschichte der Zivilisationen des nahen ostens, Ugarit, von deren existenz man nur durch Zitate auf ägyptischen Schriftrollen und anderen zeitgenössischen dokumenten und inschriften wusste. die heutigen Geschichtsforscher beschreiben sie als „eine Art altes Venedig, das den Mittelmeerhandel zwischen dem 15. und 12. Jahrhundert v. d. Z. beherrschte“, und der Fund in folgenden Ausgrabungszeiträumen von Sammlungen von täfelchen mit inschriften in verschiedenen Sprachen -neben der ugaritischen Sprache unter anderem Akkadisch und Sumerisch- war von besonderer Bedeutung. die texte von Ugarit sind in verschiedenen grafischen Systemen geschrieben und eines davon ist vom alphabetischen typ, bei dem es sich um eine revolutionäre innovation der damaligen Zeit handelt. die Ugariter teilen sich mit den an den Küsten des alten Syriens niedergelassenen Phöniziern, die ebenfalls geschäftstüchtige Händler waren, die ehre, auf die geniale 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page242 L. Elmaleh, J. Savall, W. Badarne, M. Rahal, E. Smuel Mounk, D. Psonis, Y. Dalal pendant l’enregistrament à la Collegiale de Cardona, Catalogne. Photo : Toni Peñarroya 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page243 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page244 244 orient-occident ii · Hommage à la Syrie idee gekommen zu sein, mit Schriftzeichen mit phonetischem Wert zu schreiben. nach dem, was wir bis jetzt wissen, waren es jedoch die Phönizier, die das Alphabet an die Griechen übermittelt haben, ein kultureller Meilenstein mit weitreichenden Folgen. die ugaritischen texte haben ebenfalls zu einer besseren Kenntnis der Mythologie und der religionen des nahen ostens beigetragen und bedeutende Schlüssel geboten, um den Übergang vom ursprünglichen semitischen Heidentum zum hebräischen Monotheismus, den Wurzen des Judentums und den Quellen der biblischen erzählungen zu verstehen. Weitere sehr interessante Stücke für das Studium der Geschichte der religionen wurden in dura europos, dem so genannten „Pompeji der Wüste“, gefunden. es handelt sich um eine gegen 300 v. d. Z. von Seleukus i. nikator, einem General Alexanders des Großen, in der nähe der heutigen Grenzlinie zwischen Syrien und irak gegründete Kolonie. die vor ort seit den zwanziger Jahren des vergangenen Jahrhunderts durchgeführten Ausgrabungen haben fünfzehn polytheistische tempel, eine Mithras-Kultstätte, eine frühchristliche Kirche und eine Synagoge mit Wandmalereien von großem Wert, die aus dem dritten Jahrhundert n. d. Z. datieren, ans Licht gebracht. der Katalog an künstlerischen Monumenten und Gebäuden aus der griechisch-römischen epoche, den Syrien besitzt, ist zweifelsohne überwältigend, aber auffällig ist vor allem der gute erhaltungszustand. Wer eines der am besten erhaltenen römischen theater der Welt sehen will, das während des Mandats von Adriano erbaut wurde, muss nach Bosra reisen, in die Stadt, die seinerzeit Hauptstadt der römischen Provinz von „Arabia Petrea“ im Südosten von damaskus war. dort ist es nicht schwer, sich den Kaiser caracalla, Sohn der syrischen noblen Julia domna, vorzustellen, wie er eine Vorstellung irgendeiner der von terenz geschriebenen Komödien besucht. Aber vielleicht hat keine Stadt soviel Anziehungskraft und weckt derart die Vorstellungskraft des westlichen reisenden wie die inmitten der oase von tadmor in der syrischen Wüste erbaute Stadt, wo die ruinen der mythenhaften Palmyra Zeugnis über das einzigartige epos der Königin Zenobia ablegen, die zwischen 267 und 272 n. d. Z. nicht nur die Unabhängigkeit ihres Königreichs von den römern und Persern erlangte, sondern sogar Ägypten eroberte. Auf einer zu ihren ehren errichteten Statue findet sich die folgende inschrift in palmyrischer Sprache, einer dialektalen Variante der aramäischen Sprache: „An unsere Herrin, Septimia Bat-Zabbay, die illustre und Gerechte, die Königin“. Jahrhunderte später schrieb eine sehr angesehene britische reisende, die lange Zeiträume in Syrien zu verbringen pflegte, über diese Perle der Wüste: „ich glaube, dass der Zauber von Palmyra in deren schlanker 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page245 deUtScH 245 cremiger Schönheit liegt, die sich in phantastischer Weise inmitten von heißem Sand erhebt. Sie ist köstlich, beeindruckend und unglaublich, wie die theatralische Halluzination eines traums“. So liest sich eine Passage der Memoiren von Agatha christie, die während eines ihrer Aufenthalte im Hotel Baron in Aleppo, demselben, in dem zuvor schon Lawrence von Arabien gewohnt hatte, den text des romans „Mord in Mesopotamien“ verfasste. Gerade in Aleppo erzählt man sich, dass der verehrte Patriarch Abraham während seines unermüdlichen Umherirrens auf den Wegen des nahen ostens auf dem Hügel der Stadt Halt machte, auf dem sich heute deren gewaltige Festung erhebt, und kurz nach seiner Ankunft eine Kuh melkte, die eine ungewöhnliche Menge Milch gab. da auf Arabisch und in anderen semitischen Sprachen die Konsonanten des namens Aleppo mit denen des Wortes „Milch“ übereinstimmen, verweist der populäre Ausspruch auf die von Abraham gemolkene Kuhmilch, um die etymologie des toponyms zu erklären. Andere Anekdoten werden auch über den Aufenthalt des Vaters von isaak und ismael in damaskus erzählt, was daran liegt, dass die über Generationen und Generationen der einwohner von Aleppo und damaskus weitergegebenen erinnerungen sehr weit zurückreichen, da beide ortschaften im exklusiven Katalog der ältesten dauerhaft bewohnten Städte unseres Planeten verzeichnet sind. insbesondere für die Geschichte des christentums verdient Syrien die Bezeichnung als Heiliges Land, zumindest seit der berühmten episode der Bekehrung des Paulus von tarsus auf dem Weg nach damaskus, der Stadt, die reliquien in Bezug auf den Aufenthalt des Apostels Paulus innerhalb der Stadtmauern bewahrt. der erfolg der Verkündung der neuen, aus dem Judentum entstandenen religion wurde tatsächlich in Antakya bestätigt, wo das christentum seinen namen erhielt und deren St.-Petrus-Grotte eine der ältesten, jemals existierenden Kirchen beherbergt. An frühchristlichen Monumenten ist Syrien jedenfalls reich und die aramäische Sprache, die Sprache Jesu christus, ist noch heute eine lebendige Sprache, die vor allem im Gebiet von Maalula im norden damaskus gesprochen wird. der Stempel von Byzanz kennzeichnete die Kultur Syriens ebenfalls tiefgreifend, wie auch der des persischen Sassanidenreichs. die ruinen der byzantinischen Städte zeichnen die Landschaft im norden des Landes aus, sowie auch die der Klöster, wie das von Simeon Stylites der Ältere im norden von Aleppo, das rund um die Säule erbaut wurde, auf 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page246 246 orient-occident ii · Hommage à la Syrie der der heilige Asket Simeon Stylites 37 Jahre lang lebte. Aber die vielleicht getreuste erinnerung an all das, was dieser Zeitabschnitt bedeutete, kann über das Gehör erlangt werden: durch das Lauschen der byzantinischen Gesänge der Messen, die in den Kirchen des orthodoxen Kults abgehalten werden. Schwieriger ist es selbstverständlich, Zugang zu den rituellen Zeremonien einer anderen der noch heute in Syrien präsenten religiösen Gemeinschaften zu erlangen, den Jesiden, mit persisch-zoroastrischen Wurzeln, auch wenn deren Glauben eine Synthese der verschiedenen religionen ist, die die Seele Syriens geschmiedet haben, einschließlich der neuesten, dem islam. die arabische eroberung Syriens in der ersten Hälfte des 7. Jahrhunderts n. d. Z. trug in Wirklichkeit noch mehr zur Bestätigung seiner zentralen geostrategischen Lage in der mittelalterlichen Welt bei. dreißig Jahre nach dem tod des Propheten Mohammed wurde die regierung der muslimischen Gemeinschaft von Arabien nach Syrien verlegt, und damaskus, unter der Aigis der Kalifen der Umayyaden-dynastie, wurde zur Hauptstadt eines großflächigen imperiums, das im Jahr 750 von der iberischen Halbinsel bis zu den Grenzen transoxaniens in Zentralasien reichte. die wunderschöne Umayyaden-Moschee, die auf den resten einer christlichen Basilika errichtet wurde, die wiederum auf dem Gelände des damaligen römischen Jupitertempels erbaut worden war, war Zeuge der vielzähligen Verwandlungen der Geschichte des islams. es ist wahr, dass Syrien in der epoche des höchsten kulturellen Glanzes der arabisch-islamischen Welt während des Abbasiden-Kalifats seinen Protagonismus an irak und damaskus an Bagdad abgab, aber es hat immer seinen besonderen charme und Hochachtung während aller epochen der Geschichte des islams beibehalten. im 10. Jahrhundert in Aleppo fungierte der emir Sayf al-dawla als Beschützer von intellektuellen, dichtern und Literaten und wird heute vor allem als Mäzen eines der größten Genies der arabischen Poesie aller Zeiten erinnert: des irakers Almutanabbi, für den Syrien ebenfalls eine „zweite Heimat“ war und der, bevor er starb, einen Vers rezitierte, den jeder in die klassische arabische Poesie eingeweihte auswendig kann: „Pferde, nächte und Wüsten, Lanzen und Schwerter, Papiere und Schreibrohre kennen mich“. Abgewandt vom Hof und dessen eitelkeiten lebte hingegen der syrische dichter Almaarri (11. Jhdt.), ein weiterer berühmter Vertreter der arabischen Wortkünste. er wurde in der ortschaft Maarrat Annuman geboren und dort befindet sich heute sein Grab. Wer sich diesem nähert, kann auf dem Grabstein die folgende Grabinschrift lesen: „Hier befindet sich das Verbrechen meines Vaters; ich habe es mit niemandem 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page247 deUtScH 247 begangen“. Almaarri, der schon jung erblindete, war eine recht exzentrische Persönlichkeit, Menschenfeind, Vegetarianer, Freidenker, überzeugt vom nachteil der Fortpflanzung und davon, dass es auf der Welt zwei Arten von Personen gibt: „intelligente ohne religion und religiöse ohne intelligenz“, ein illustrierter avant la lettre. Aleppo und damaskus waren jeweilige Adoptionsstädte für zwei große Mystiker, Sufi-Meister und berühmte Vertreter der Lichter des islam: des Persers Suhrawardi (12. Jhdt.), Gründer der „Philosophie der erleuchtung“, und des arabisch-andalusischen ibn Arabi (13. Jhdt.), des „größten Meisters“, vermutlich die einflussreichste Figur in der Geschichte des islamischen Mystizismus. Auf ganz andere Weise, nämlich durch Schwertstöße, fiel der Großkhan tamerlan aus Samarquand im Jahr 1400 in damaskus ein. die Horden plünderten die alte Umayyaden-Hauptstadt nach Lust und Laune, aber es war gerade in damaskus, wo die ägyptischen Mamluken, unter deren Herrschaft sich das historische Syrien damals befand, das Vordringen der Mongolen stoppten und einen Friedensvertrag mit dem eroberer erlangten, der den Beinamen „der Lahme“ trug. ein Jahrhundert danach bemächtigten sich die türkischen ottomanen Syriens, das den Blick nach istanbul als neue Hauptstadt und Sitz des Kalifats wendete. obgleich die Geschichtsschreibung üblicherweise die Mamluken- und ottomanenetappen als für die syrische Geschichte „dekadent“ bezeichnet, scheinen die Moscheen, Basare, Paläste, Festungen, Karawansereien, Krankenhäuser, Bäder und weitere während dieser Zeiträume erbaute Gebäude diese Behauptung zu widerlegen. Auch wenn es wahr ist, dass die arabische Sprache Protagonismus als Überträger der hohen Kultur zugunsten der türkischen Sprache verlor, so ist wiederum auch wahr, dass Syrien im Wiederaufleben der arabischen Kultur und Literatur seit dem 19. Jhdt., als das imperium der Hohen Pforte auf seinen Untergang zuschritt, eine herausragende rolle spielte. Bis dahin hatte europa jedoch bereits die reize des Mittelmeerorients wiederentdeckt. nicht nur bewegt durch seine kolonialen Ambitionen ließ es sich auch von den Berichten von reisenden in diesen teil der Welt faszinieren und die Kunst und akademischen Zirkel durchtränkten sich mit „orientalismus“. natürlich gab es auch östliche reisende, die in die europäischen Metropolen kamen. es gab jedoch einen ganz besonderen, der, aus Aleppo stammend, sich 1702 in Paris niederließ und einen großen einfluss in der Welt der westlichen Kultur ausübte. Hier ist nicht von einer Person die rede, sondern von einem Gegenstand: einem Buch, einem arabischen Manuskript, das in Syrien vermutlich im 15. Jahrhundert verfasst wurde und das den titel „tausendundeine nacht“ trug. die vom 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page248 248 orient-occident ii · Hommage à la Syrie orientalisten Antoine Galland in die französische Sprache übersetzten Märchen der Scheherezade verführten das europäische Publikum derart, dass, nachdem der inhalt des Buches ausgeschöpft war, Galland einen sich damals in Paris aufhaltenden Syrier, den aus Aleppo stammenden Hanna diab, damit beauftragte, weitere Geschichten zu erzählen, um so weitere Bände des Werks veröffentlichen zu können, das zu einem Klassiker der universellen Literatur geworden ist. Wenn die Stürme des Kriegs das Land peitschen, das Kreuzung von Zivilisationen war und soviel zur Geschichte der Menschheit beigetragen hat, ist es förderlich, an die Momente zu erinnern, in denen die Stimme des Muezzins den raum am Himmel Syriens mit dem Glockenläuten teilte, wo sowohl das christentum als auch der islam sich durch ihre Vielfältigkeit auszeichnen: alle Glauben und Konfessionen beider religionen sind präsent. es ist angebracht, an die Abendröte zu erinnern, die die Silhouetten des majestätischen tempels von Baal in den ruinen von Palmyra umrahmt. es ist lohnend, sich an das Gefühl der Seiden, den Geruch der Gewürze und den Geschmack eines gezuckerten tees im Basar von Aleppo zu erinnern. es bleibt zu hoffen, dass in der cafeteria nafura im alten damaskus auch weiterhin der Klang der Laute und die Stimme des Märchenerzählers zu hören bleiben. es bleibt zu hoffen, dass der Klang der Worte und der Musik es letztendlich schaffen, den Lärm der Waffen zu übertönen. das hat sich Syrien verdient und es verdient alle unsere Aufmerksamkeit und Anerkennung. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études Paris, Juni 2013 Übersetzung: Andrea Kowalenko 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page249 La défaite de Nur-Al-Din devant Hugues IX de Lusignan en Syrie (fresque 12e siècle) École Française, Chapelle des Templiers, Cressac-Saint-Genis, France © Giraudon / The Bridgeman Art Library 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page250 250 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Syrien: die Gegenwart gegenüber der Geschichte er hatte damit gedroht, sein Land mit Blut und Feuer zu zerstören, es zu verwüsten und einen Brand in der gesamten region zu stiften. er hat sich diesem Vorhaben mit der tauben und blinden Kraft der blutrünstigsten tyrannen gewidmet, die Syrien im Verlauf seiner chaotischen Geschichte kennengelernt hat, von den Kreuzfahrern bis hin zu tamerlan und zur französisch-britischen Kolonialisierung. Und dennoch hat sich in den blutigsten Falten der historischen Unstetigkeit keine Kraft, kein tyrann mit so viel Bestimmtheit und so viel Grausamkeit gegen sein eigenes Volk gewandt. „der despotismus in unseren Ländern ist ewig, denn wenn dieser mit dem tod der diktatoren endet, garantieren deren nachkommen die nachfolge. deshalb sehnt sich der Araber danach, zuzusehen, wie sich eines tages seine eigene realität und die seines Landes verändert“, sagte der Kinoregisseur omar Amiralay kurz vor dem Ausbruch und darauffolgenden Untergang des syrischen Frühlings. die Hoffnung brodelte damals auf den vollen Plätzen an den Freitagen beim Verlassen der Moscheen, einzig möglicher Versammlungsort in einem Staat ohne Versammlungs- und demonstrationsrecht. es geschah kurz nachdem das regime einen Jungen, Hamza al-Kathib, folterte und ermordete, dessen verstümmelter Körper zum Symbol der Assad’schen niederträchtigkeit wurde und einen bis dato nie in Syrien dagewesenen impuls in der Bevölkerung verursachte. Heute lastet auf Baschar al-Assad, der seinem Vater automatisch nachfolgte, als ob es sich um den erben einer uralten dynastie handelte, als ob Syrien seit jeher seiner Familie gehörte, die Verantwortung für eine erschütternde Bilanz: hunderttausend tote beim Schreiben dieser Zeilen, Millionen Flüchtlinge auf der anderen Seite der türkischen und libanesischen Grenzen oder im Landesinneren, zweihundertfünfzigtausend ohne 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page251 deUtScH 251 jegliches Verfahren im Gefängnis eingesperrte Personen. Und was kann diesen Bürgern angelastet werden? in einem rechtsstaat leben zu wollen? der Korruption, die ihr Land verschlingt, ein ende setzen zu wollen? eine größere soziale Gerechtigkeit zu wünschen? die Meinungsfreiheit nach vier Jahrzehnten versucht zu haben, in denen die Angst aus allen Poren der syrischen Gesellschaft destilliert wurde, in allen instanzen und allen räderwerken? Eine teuflische Strategie Um jegliches Streben nach Änderung und demokratie seitens des Volkes völlig straffrei niederzumachen, war es das einfachste, die ewige Gefahr des terrorismus und Konfessionalismus heraufzubeschwören. Unglücklicherweise breitete sich, während Baschar al-Assad weiterhin beharrlich die Städte und dörfer mit der militärischen Unterstützung russlands bombardierte, das Schreckgespenst, das er aufgerüttelt hatte, im ganzen Land aus. die Hauptparole der opposition, „nein zum Konfessionalismus, nein zur Militarisierung, nein zur ausländischen intervention“ wurde durch die teuflische Strategie des syrischen regimes entkräftet: heute springen den Beobachtern der Konfessionalismus und die Militarisierung ins Auge. die rebellische Seite ist geteilt und zerfallen: die Freie Syrische Armee (FSA) wird von den aus dem Ausland gekommenen, islamischen terroristen, und insbesondere von der organisation namens islamistischer Staat irak und Syrien (iSiS), die zu al-Qaida gehört, bedroht. die besagte Gruppe hat in den regionen, die der Kontrolle des Staates entgangen sind, ein Klima des terrors gesät. durch ein absurdes Spiegelspiel begeht iSiS taten, deren Barbarei ein Spiegelbild derer Baschars ist: Vollstreckung auf einem öffentlichen Platz eines 15-jährigen Jugendlichen, der angeblich beleidigende Kommentare gegen den Propheten geäußert haben soll, ermordung am 11. Juli 2013 in Latakia von Kamal Hamami, einem der Hauptanführer der FSA... Ist es so schwer zu verstehen? Grauen, traurigkeit, Unglück... wenn Verwirrung und Gleichgültigkeit überhand nehmen, hören wir den Schrei der entrüstung von Mohamad al-rumi, eines der bedeutendsten syrischen Fotografen und Präsident von Suria Hurria (Freiheit für Syrien), einer Vereinigung zur Unterstützung der revolution des syrischen Volkes: 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page252 252 orient-occident ii · Hommage à la Syrie „ich höre immer mehr politische Verantwortliche, einschließlich einiger aus der Linken, wie sie behaupten, gar nichts mehr von der syrischen Situation zu verstehen und deshalb die Arme verschränken gegenüber dem Gemetzel, das sich in die Länge zieht und seit über zwei Jahren immer weiter steigert. ich kann eine solche Haltung bei normalen individuen nachvollziehen, aber wenn es sich um meinungsbildende Personen wie Politiker oder Spezialisten für internationale Politik handelt, ist eine solche Haltung nicht statthaft. „Zuzulassen, dass die dinge von alleine geschehen, das ist eine Katastrophe“, sagte Albert camus. ist es so schwer zu verstehen, was geschieht, wenn wir ein nacktes Volk sehen, das von einer machtvollen Kriegsmaschine aus dem einfachen Grund vernichtet wird, dass es seine Freiheit und Würde einfordert? ist es so schwer zu verstehen, dass unter Ausnutzung der Machtlosigkeit dieses Volkes alle Arten von Verbrechern, islamischen terroristen, Salafisten und andere es schaffen, sich einzuschleusen, um zu versuchen, das Streben nach Freiheit zum entgleisen zu bringen? ich höre die linken Machthaber, wie sie sich gegen ein militärisches einschreiten unter dem Vorwand aussprechen, dass es sich um ein imperialistisches Komplott handeln würde. Sie vergessen, dass niemand ein solches eingreifen wünscht oder fordert und verschweigen die tatsache, dass sich im Gebiet drei ausländische Streitmächte (russland, iran und libanesische Hisbollah) befinden, manche seit Beginn der revolution, mit Waffen, Beratern und Soldaten, deren Zahl sich täglich erhöht. ist es sehr schwer, zu verstehen, dass die friedlichen demonstranten sich nicht verteidigen können, wenn ein aus der Luft abgeworfenes Fass tnt auf sie fällt? ist es schwer, zu verstehen, dass eine aus 300 Kilometern entfernung abgeschossene Scud keine Gnade mit den Zivilisten haben kann? 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page253 deUtScH 253 Meine Frage ist Folgende: haben Sie dieses Volk gehört, das ein drittel seiner Bevölkerung auf der Flucht oder im exil hat, und das weiterhin schreit‚Verschwinde’?“1 Gegen das Vergessen Wie kann man von Syrien, seiner Vergangenheit, seiner Schönheit, seinem riesigen kulturellen Vermögen sprechen, wenn das Land heute zerstört ist, sein Volk leidet, sich am Horizont keinerlei Perspektive abzeichnet, weil dies so auf dem zynischen geopolitischen Spielbrett entschieden wurde? russland und china haben sich in ihrer Haltung festgefahren, der Westen und europa haben dem Land den rücken zugewandt, die tödliche Gleichgültigkeit breitet sich über ihre Grenzen hinaus aus. Wie davon sprechen, dass diese Verwüstung einen Verlust für die Menschheit darstellt, d. h., unseren eigenen Verlust, und dabei vermeiden, dem der Vergangenheit zugewandten und orientalistischen Blick nachzugeben, der Gefallen daran findet, Syrien über qualmenden ruinen zu rühmen. Als er anlässlich eines Montserrat Figueras gewidmeten Konzerts an ihren tod erinnerte, sagte Jordi Savall von seiner Frau, dass sie weiterhin im Geiste bei ihm und den Musikern sei, die gleich spielen würden, und betonte, dass „wir nur sterben, wenn wir vergessen werden“. Aus dieser Perspektive soll hier von Syrien gesprochen werden, um alle seine toten und seine verlorenen orte nicht zu vergessen, um sie in unserer lebendigen erinnerung und in unserer Hoffnung zu bewahren, damit sich die dunkelheit auflöst, die sich zu diesem Beginn des 21. Jahrhunderts auf eine der Wiegen der Welt gelegt hat. Ein universeller Verlust oder das Ende eines mediterranen Traums Muss daran erinnert werden? Syrien war Gastland für reisende, Forscher, Pilger, Archäologen und Schriftsteller; ähnlich einer fruchtbaren Kraft hat es ihre Wünsche nach Abenteuer, ihre traumwelten, ihre erwartungen, ihre Hinterfragungen genährt. oftmals mehr phantasiert als wirklich erlebt, hat es nicht immer zurückerhalten, was 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page254 254 orient-occident ii · Hommage à la Syrie ihm zustand. dennoch ist Syrien seit Jahrtausenden ein Land, das einem Leuchtturm gleicht: Syrien, das Land der Zivilisationen, der erfindung der Schrift und der Landwirtschaft, der drei großen monotheistischen religionen, Kreuzpunkt des Handels, dessen Wege sich in richtung Afrika, Asien und europa öffnen, Syrien, das Land der überwältigenden Städte, aber auch Syrien als schlagendes Herz des Mittelmeers. dieser Mittelmeerraum, der, wie Braudel schrieb, „nur durch die Bewegung der Menschen einheit hat, durch die Verbindungen, die diese Bewegung nach sich zieht, durch die routen, die diese führen“, ist heute ein parzellierter, zersplitterter, in zwei geteilter raum: einerseits, sein durcheinander gebrachtes Südufer, fest im Griff des Krieges und der Konflikte; andererseits, das nordufer und das befestigte, unbewegte europa ohne politische Vision; und zwischen beiden ein Seefriedhof, der bereits tausende emigranten mit dem Wunsch nach einem besseren Leben verschlungen hat. Auf einer Seite gibt es Bewegung, auf der anderen nicht. Wie also soll man nicht in diesem von Braudel beobachteten Verlust der Bewegung und in der syrischen Agonie, die sich vor unseren Augen zuträgt, das ende eines mediterranen traums sehen, das Unvollendetsein eines Projekts, mit dem europa nur gewinnen konnte. Jacques Berque, ein großer französischer experte des islams, erachtete den Mittelmeerraum als eine Zone des Aufeinandertreffens und des Hybridismus, in dem extrem eklektische Systeme zum gedeihen gebracht werden können: „ich frage mich, -erklärte Yves Lacoste- ob für die Araber nicht die Schaffung einer großen Mittelmeergruppe die Lösung wäre, nicht politischer, sondern vielleicht soziokultureller natur, durch die entwicklung von verschiedenen Verbindungen unterschiedlicher Art zwischen der Jugend, den Gewerkschaften, den Frauen, den intellektuellen... Zusammenfassend, ein Gebinde an Beziehungen. damit würde in gewisser Weise der traum der Umayyaden wieder aufgenommen und gleichzeitig würde unter den Arabern wieder dieses mediterrane Gleichgewicht hergestellt, das diese seit dem Verlust von Al Ándalus nicht mehr haben. Für sie war über Jahrhunderte hinweg der Mittelmeerraum der vom Meer her gekommene Feind, die Kreuzfahrer, die Kolonialisierung. Heute könnte alles ganz anders sein. Für die Araber fielen die Unabhängigkeiten mit der Begründung ihrer afroasiatischen dimension zusammen. Aber sie sind nicht nur afroasiatisch, sondern auch, von nah oder fern betrachtet, mediterran.“ 2 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page255 Conseil d’Acre et le siège de Damas, deuxième croisade, de « L’Histoire d’Outre-Mer », écrit par Guillaume de Tyr, Acre, c.1280 (vélin). © Bibliothèque Municipale de Lyon, France Bridgeman Art Library 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page256 256 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Damaskus, Aleppo: ein gemeinsames Erbe inspirationsquelle für Jacques Berque, der mit seinen „Al Ándalus“ eine gemeinsame Zukunft für die mediterranen und europäischen Völker erwog: Welche war diese Umayyaden-dynastie, die uns in das goldene Zeitalter von damaskus zurückbringt? Was erlaubt sie uns zu sehen? Vor allem ein imperium, dessen Grenzen vom indo bis zum meridionalen Gallien reichte, vom indischen ozean bis zum Kaspischen Meer. Sein politisches Zentrum war damaskus, wirtschaftliche, kulturelle und religiöse Stadt. dort trafen alle Wege aufeinander. dieser Austausch ermöglichte ein intensives intellektuelles und spirituelles Leben. die Kunst und die Geisteswissenschaften erlebten am damaszenischen Hof eine große entwicklung. die Umayyaden-Kalifen erbauten eine prächtige Architektur, von der wir noch den Felsendom in Jerusalem und die große Moschee von damaskus bewundern können. Bis wann? Wir kennen die Fortsetzung der Geschichte: die der „Umleitung“ der Umayyaden auf die iberische Halbinsel, als Abd ar-rahman dort das Kalifat von cordoba gründet, das zwischen 756 und 1030 Sitz einer der schönsten Seiten der Zivilisation war. Al Ándalus ist eine Zivilisation der toleranz, die zu einer Brücke zwischen der arabischen Welt und europa zur Verbreitung des Wissens wird. Aristoteles und Platon, übersetzt ins Arabische, dringen in den Westen ein; die muslimische Kultur gräbt die griechisch-römische Kultur aus. Sollen wir denn dieses gemeinsame erbe verstecken, stumm der Vernichtung von damaskus durch seinen tyrannen beiwohnen? Hören wir den Hilferuf, den der Schriftsteller Yassin al-Haj Saleh speziell an die Persönlichkeiten aus der Kultur aus der Gutah richtet, einem weiteren mythischen ort, während in Syrien die Unterdrückung unter dem passiven Blick der internationalen Gemeinschaft weitergeht: „Vor drei Monaten brach ich in die befreite östliche Gutha auf, eine region, die die Vorstädte der syrischen Hauptstadt umgibt, und verließ damaskus [...]. die östliche Gutha ist jetzt eine von einer Million Personen bewohnte region, wo vor der revolution die doppelte Anzahl ansässig war. nachdem es eine der Bastionen und Ausgangspunkt der Kämpfer nach damaskus war, ist die Ghuta seit mehreren Monaten komplett eingekesselt. diese Wende der Situation ist auf die bedeutende militärische und logistische Unterstützung zurückzuführen, die das regime seitens russland, iran und den libanesischen und irakischen Milizen, die teheran treu sind, erhält. ich bin außerdem Zeuge einer grausamen Knappheit an 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page257 deUtScH 257 Waffen, Munition und Lebensmitteln auf der Seite der revolutionskämpfer. [...] die Städte und dörfer in der Gutha, die ich in diesen drei letzten Monaten besucht habe, sind Ziel einer blinden Bombardierung, sowohl durch die Luftwaffe als auch durch Artillerie [...]. ich habe einen Monat lang in einem Ärztezentrum der für den Zivilschutz zuständigen organisation gelebt und habe alle gesehen, die unter den Bomben gestorben sind. einige waren zerfetzt, darunter auch Kinder; ich habe auch einen sechs Monate alten Fötus gesehen... die Mutter, verängstigt durch die Bomben, die rund um ihr Haus fielen, erlitt einen Abort. [...] Hier kämpfen die Menschen in dem Wissen, dass sie ermordet werden, wenn Baschar die Kontrolle über die region zurückgewinnt. [...] Somit beschränkt sich die Wahl der einwohner darauf, im Kampf gegen ein faschistisches und kriminelles regime zu sterben oder in den barbarischen Händen eben dieses regimes zu sterben, wenn sie den Widerstand aufgeben. die revolution begann vor über zwei Jahren [...], und die duldenden Politiken der Weltmächte haben zugelassen, dass die Syrier ermordet werden und dass das regime von Baschar mit völliger Straffreiheit vorgeht. das ist etwas, was an die Haltung der westlichen demokratien Hitler gegenüber kurz vor dem zweiten Weltkrieg erinnert. die aktuelle Situation ist direkte Folge der Weigerung eben dieser demokratien, die syrischen revolutionäre zu unterstützen, während andere Mächte offen das regime nähren.“3 im norden des Landes verblutet eine weitere große Stadt, Aleppo, die ebenfalls vom Krieg verwüstet wird. Welches Vermögen unserer gemeinsamen Geschichte haben die Bomben und Kämpfe zerstört? ein Lebensstil, ein Knowhow, eine Genealogie des Geschmacks, der Gesten und der Musik, mit denen sich europa durchtränkte, als ihre großen Mächte im 16. Jahrhundert Handelsposten und Konsulate in Aleppo gründeten. die europäischen Händler ließen sich bei den Konsulaten in den Karawansereien nieder. Um sie kreisten Beamte, Missionare, Ärzte, orientalisten, reisende. Bis zum ersten Weltkrieg ist Aleppo ein Landpunkt, der ebenbild der alten Städte der arabisch-muslimischen Welt ist: „diese Städte sehen in sich die heterogenen Gesellschaften der dienstleister des 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page258 258 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Handels, der Spezialisten und des Austauschs leben -beobachtet der Geograph Jean-claude david. Kameltreiber, Arbeitstiertreiber und Lastburschen sind ihre träger.“4. die Basare Aleppos sind der erbaute Ausdruck dieses Austauschs und gehören zu den schönsten der Welt. der changierende Fluss der Stoffe, der intensive Geschmack von tee und Kaffee, die Palette von Gewürzen und die Käsesorten, Seifen und Parfüms, die Schuhe und die Kleider... alles trägt zu seiner organisierten Fülle bei. die Gerüche und die Geschmäcker, das Licht und die Gestik, die aus diesem vitalen organ der Stadt hervorgehen, sind an deren Lebensstil beteiligt und schreiben ihre Geschichte, unsere Geschichte. Bereits Mitte des 18. Jahrhunderts staunte der andalusische reisende ibn dschubair: „Was die Stadt anbelangt, so ist deren Standort mehr als grandios, der Bau großartig und die Schönheit wundervoll -schrieb er in seiner rihla-. die weiträumigen und großen Märkte folgen in länglicher Abfolge aufeinander. Man verlässt das Viertel eines Handwerks und betritt das Viertel eines anderen Handwerks, bis man alle Handwerkskünste, die einer Stadt eigen sind, erschöpft. Sie sind alle mit Holzplanken überdacht; so bleiben diejenigen, die sich darin befinden, im weit verbreiteten Schatten. Jeder Markt hält aufgrund seiner Schönheit die Blicke zurück und die Unterrichteten halten mit Staunen inne.5 im oktober 2012 wurden diese so begeistert von ibn dschubair beschriebenen Basare opfer der Flammen. Mehrere tage lang verschlang das Feuer Verkaufsstände, Vorräte, Parfüms... „die Stände des überdachten Marktes von Aleppo brennen und die Heckenschützen verhindern, dass der Brand gelöscht wird“, erklärte ein einwohner Aleppos, während die internationalen Presseagenturen informierten, dass die reguläre Armee jeglichen Zugang zum Labyrinth der Gassen verhinderte, die die zehn Kilometer des Basars bildeten. die Bilanz: 1550 Gewerbe in Schutt und Asche. das Feuer verschlang die Gänge des Basars mit derselben zerstörerischen intensität wie die Propaganda von Baschar al-Assad, der, wie es nicht anders sein konnte, die „terroristischen“ Mächte der FSA dieser neuen tragödie beschuldigt. Aber, was ist mit der tag und nacht erfolgenden Bombardierung durch die syrische Armee der Stadt und der Märtyrerdörfer? Und mit der Zivilbevölkerung, die zwischen den Mauern eingesperrt ist, die ihr als Wohnung verblieben? ist es nicht etwa das, was das regime über Monate hinweg den Bewohnern von Aleppo auferlegt hat? Und während eine der schönsten architektonischen Juwelen des Menschenerbes die Gefahr läuft, 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page259 deUtScH 259 vernichtet zu werden, während der Alltag derjenigen, die dort lebten und sich versorgten zerstört wurde, lassen die von ibn dschubair vor etwas mehr als sieben Jahrhunderten über Aleppo geschriebenen Worte Hoffnung durchklingen: „Welch’ Wunder! die Stadt besteht fort, während ihre Herrscher verschwunden sind, ohne dass ihr ruin beschlossen wurde.“ Euphrat: die Wiege unserer Herkunft der syrische Krieg verursacht heute Verwüstung am Ufer eines der emblematischsten orte der Menschheit, dem euphrat, der fast zweitausendachthundert Kilometer lang ist, irak und das heutige Syrien durchquert und ein strategisches Hauptanliegen ist. der Fluss badet die archäologischen Fundstätten von außerordentlichen Zivilisationen wie Mari oder dura europos und auch die Fundstätten aus der Jungsteinzeit des oberen Mesopotamiens, die die türkei säumen, wo er seine Quelle in der armenischen region hat. in diesen Gebieten entsteht die große neolithische revolution, deren Vorreiter die Landwirte des euphrat sind. Zwischen 12 000 und 8 000 vor der gemeinsamen Zeitrechnung war das tal des euphrat Schauplatz einer grundlegenden Änderung für die Zukunft der Menschheit. dort wussten die Sammler und Jäger über die natürliche Welt zu triumphieren, indem sie erstmals Pflanzen und tiere domestizierten. „der Wildweizen, die Gerste, die Ziege, das Wildschaf existierten in europa nicht - erklärt die Archäologin danielle Stordeur-. Und wenn es diese heute gibt, so liegt das daran, dass eines tages die einwohner dieser region, wo die Arten in wilder Form existierten, die idee, den einfall, den Wunsch hatten, sich diese anzueignen. europa profitierte von allen diesen Fortschritten, die sich aus Levante in den Westen ausbreiteten, der diese fast dreitausend Jahre später aufgriff.“ 6 Für den Archäologen Jacques cauvin war diese revolution auf die außerordentliche Mutation in Psyche, Symbolkunde und Vorstellungskraft zurückzuführen, die die Männer und Frauen der Jungsteinzeit erlebten. Als ob sie durch die Bereicherung und dynamisierung der mentalen darstellung, die sie von der Welt hatten, letztendlich deren ressourcen beherrscht hätten. diese kulturelle transformierung kann auch aus den Piktogrammen gelesen werden, die in diversen neolithischen Fundstätten entdeckt wurden: „Was ist dieser diskurs, auferlegt durch die Kraft der Bilder, der dem der großen religionen, die später kommen, so nahe zu stehen scheint, als ob wir seinen Ursprung überraschen würden? -fragt Jacques cauvin–. Und welche neuen Spannungen heben an anderen orten die Arme des Menschen in richtung Himmel, wenn er das göttliche Wesen anruft? Wer ‚betet’ fühlt sich machtlos und bittet Hilfe von 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page260 260 orient-occident ii · Hommage à la Syrie jemandem, der über ihm steht. eine topologie der Senkrechte errichtet sich dann in der eigenen intimität des Psychismus, wo der anfängliche Beklemmungszustand sich in Sicherheit verwandelt im Gegenzug zu einer Aufwärtsanstrengung, die als Anruf einer göttlichen instanz außerhalb des Menschen erlebt wird [...]. dieser Kult ist hier die andere Seite einer alltäglich gefühlten Misere. Gottesmacht und menschliche endlichkeit sind die beiden Pole dieser noch nie dagewesenen dramaturgie, die sich im Herzen des Menschen gegen 9 500 v. chr. niederließ.“7 Zu wem sollen die Syrier und alle diejenigen, die in deren Land die Wiege ihres Ursprungs wiedererkennen, einige Jahrtausende später die Arme ausstrecken, damit das Blutbad endlich ein ende nimmt? NATHALIE GALESNE Übersetzung: Andrea Kowalenko Mohamad al rumi, „est-ce si difficile de comprendre?“, babelmed.net, 28. Mai 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Paris, Albin Michel, 1998. 3 Yassin al Haj Saleh, „intellectuels, aidez les Syriens!“, Le Monde, 5. Juli 2013. 4 Jean-claude david, „Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui“, Ausstellung in der Maison de l’orient Méditerranéen, Lyon, 1999. 5 ibn dschubair, A través del Oriente (Rihla), spanische Übersetzung Felipe Maíllo Salgado, Madrid, Alianza, 2007. 6 nathalie Galesne, „entretien avec danielle Stordeur“, in Syrie, éclats d’un mythe, Arles, Actes Sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, Paris, cnrS Éditions, 1997. 1 2 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page261 Jordi Savall Photo : Toni Peñarroya 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page262 262 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Syrien die vergangenen hundert Jahre waren hart für Syrien. der Krieg, der 1914 begann, brachte Hungersnöte, raubte ihm sein historisches anatolisches Hinterland und brach es in Stücke. danach unterwarf Frankreich seine Bevölkerung und wandte Flugzeuge und schwere Artillerie auf, um fast ganz 1925 und 1926 Städte und dörfer zu zerstören. die Franzosen gingen zwanzig Jahr später, aber die Unabhängigkeit machte die Sache nicht viel besser. Syrien verlor den Krieg um Palästina im Jahr 1948 und nahm tausende von Flüchtlingen auf. 1949 organisierte die ciA den ersten in einer fast jährlichen Abfolge von Staatsstreichen. der letzte fand 1970 statt, als der Verteidigungsminister Hafiz al-Assad die Macht übernahm. die Muslimbrüder, die bereits erbost waren, weil ein Mitglied der unterdrückten Alawiten-Minderheit eine derart hohe Stellung erlangt hatte, rebellierten 1979 und 1982 gegen den Säkularismus seiner Baath-Partei. in der Zwischenzeit führte Syrien weitere Kriege mit israel, wobei es die Golanhöhen 1967 verlor und einen kleinen teil derselben 1973 zurückgewann. 1976 schickte es seine Armee in den Libanon, wo es eine weitere Schlacht gegen israel im Jahr 1982 verlor und sich unter internationalem druck im Jahr 2005 zurückzog. Als al-Assad im Juni 2000 verstarb, trat sein Sohn Baschar seine nachfolge an. im März 2011 eskalierten friedliche Proteste gegen ihn in einen Bürgerkrieg. Syrien hätte etwas Besseres verdient. es handelt sich um ein Land unsagbarer Schönheit, wo eine Vielzahl an Zivilisationen in sumerischen tontäfelchen, Hethitergräbern, griechischen Amphitheatern, römischen Straßen und Aquädukten, byzantinischen Kathedralen, Umayyaden-Moscheen, Kreuzfahrerburgen, Mamlukenmonumenten, historischen Häusern um offene innenhöfe und großartigen Basaren fortbestehen, in denen Händler mit ihren Waren handelten, lange bevor Alexander der Große seinen Fuß dorthin setzte. Seine 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page263 deUtScH 263 Bevölkerung kommt aus allen teilen Westasiens und umfasst alle christlichen und muslimischen Konfessionen sowie die quasi zoroastrischen Jesiden. es gibt Bauern und nomaden, Gebirgsdrusen und Küstenfischer, Handwerker, Händler und Lehrer. Syrien bleibt weiterhin, was Meleagros von Gadara ein Jahrhundert vor christus als „ein Land/das die ganze Welt ist“ bezeichnet hat. 1987 wanderte ich, um ein reisebuch zu schreiben, mehrere Monate durch Syrien, mit mehr Zeit zum Lernen als in den fünfzehn Jahren zuvor, in denen ich als ausländischer Journalist dort tätig war. in nordsyrien auf der orontes-ebene in der nähe von Aleppo war ich im dorf Fafertin zu Besuch. Seine kurdischen einwohner lebten in Lehm- und Steinhäusern rund um die ruine einer römischen Basilika aus dem dritten Jahrhundert. die dorfbewohner beklagten, dass sie keinen Strom, fließendes Wasser oder geteerte Straßen hatten. ein Mann sagte, er wünsche sich, dass die regierung seine Familie woanders ansiedle. Weshalb, fragte ich, gingen sie nicht einfach? „Unsere Urgroßväter kamen hierher“, sagte ein Junge, nicht mehr als zehn Jahre alt. ein fünfundsechzigjähriger Mann fragte: „Wo sollen wir hin? es gibt kein Geld. Wir haben keine traktoren, um das Land zu bestellen, hier oder anderswo.“ ich fragte, ob andere Menschen wie ich kämen, um die Kirche und die anderen alten ruinen zu besichtigen. Sie sagten, es kämen viele Besucher. „Warum verdient ihr nicht etwas Geld durch den Verkauf von Postkarten oder tee?“ „Wir geben ihnen tee“, erklärte der Junge. „dann werden sie respekt für uns haben.“ die Syrier, zu denen Kurden, Araber, Armenier, tscherkessen und andere zählen, haben bewundernswert viel Stolz. das kann auf deren Geschichte als erstes arabisches imperium unter den Umayyaden im 7. Jahrhundert und vielleicht in geringerem Maße auf ihre Geschichte als erstes unabhängiges arabisches Königreich, das aus dem ottomanischen imperium im Jahr 1920 hervorging, zurückzuführen sein. Scherif Faisal i. des Königreichs Hedschas überlebte nur ein paar Monate, aber sein Vermächtnis beherrscht die moderne Geschichte des Landes. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page264 264 orient-occident ii · Hommage à la Syrie eine lebensgroße Statue nahe der Zentralbank in damaskus ehrt den Verteidigungsministers Faisals i., Yusuf al-Azmah. Al-Azmah starb während des Widerstands gegen die französischen invasoren am Pass von Maysalun auf der Straße nach Beirut in dem Bewusstsein, dass die Franzosen seine zahlenmäßig unterlegenen Verteidigungskräfte vernichten würden. dieser Stolz hat andere dazu inspiriert, ihre Leben zu opfern und ein Jungen in Fafertin dazu, tee lieber zu geben als zu verkaufen. ein ägyptischer Freund erzählte mir vor nicht allzu langer Zeit von seiner Jugend in Kairo unter dem damaligen Präsidenten Gamal Abdel nasser. die regierung von nasser wies Missstände wie die Geheimpolizei, eine prekäre Wirtschaft und die niederlage gegen israel auf. „Wir hatten aber Würde“, erinnerte er mich. das ist etwas, das Ägypten unter dem nachfolger von nasser, Anwar as-Sadat, und dessen exzessiver Unterwerfung unter die nordamerikanische Macht verlor. die Ägypter begannen, ihre Würde durch die entmachtung von Mubarak und die Wahl eines Parlaments und eines Präsidenten zurückzugewinnen. der raub dieser demokratie durch das alte obergericht von Mubarak und die Armee hat den Ägyptern alle Hoffnung auf die Wiedererlangung der Würde genommen, die ihre Großeltern unter nasser kannten. die Würde in Syrien ist etwas Komplexes. die Mehrheit der Syrier war stolz auf die herausfordernden Positionen von Hafiz al-Assad in Bezug auf Palästina und die syrischen, von israel besetzten Golanhöhen sowie auf seine außerordentliche Kapazität, die Vereinigten Staaten und israel im Libanon zu überlisten. Sogar einer seiner schärfsten Kritiker, der syrische Gelehrte Sadiq al-Azm, gab im The New York Review of Books im Jahr 2000 zu, dass „in kritischen Momenten al-Assad sich als fähig gezeigt hat, mutige entscheidungen zu treffen, gewagte initiativen zu ergreifen und entscheidende Handlungen durchzuführen, die sich letztendlich als erfolgreich und weitsichtig erwiesen, obgleich sie anfänglich auf Widerstand stießen, da sie aus einem exzellenten Verständnis der regionalen Linienführungen und internationalen trends hervorgingen.“ Und dennoch war es ausreichend, im Landesinneren Zeuge der erniedrigenden Behandlung von normalen Bürgern in den öffentlichen Ämtern, Kommissariaten und Zollposten zu werden, um zu sehen, was die meisten Bürger als teil ihres Alltags erlebten und erlitten. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page265 deUtScH 265 die Syrier, die Folter erlitten, Familienmitglieder durch unbefristete Verhaftungen verloren oder ins exil gezwungen wurden, nährten den Unmut. dass sie nicht vor 2011 explodierten, ist auf eine Mischung aus erfolgreicher Unterdrückung, interner Propaganda und einer gewissen Freiheit von Schriftstellern, Filmemachern und Akademikern, leichte Kritik an Beamten und Politiken zu üben, zurückzuführen. die einzigen Unberührbaren waren die Armee, die Baath-Partei und selbstverständlich der Präsident. „das ist eine clevere Politik, da sie ab und an die anwachsende Spannung ablässt“, erklärte mir der syrische Schriftsteller Hani al-raheb im Jahr 1987. „Ansonsten könnten die Menschen auf Gewalt oder passiven Widerstand oder sonst etwas zurückgreifen. das regime hat Möglichkeiten, diese Spannung abzubauen, so dass die Menschen die erniedrigung in Sachen Menschenrechte akzeptieren, ohne ‚nein’ zu sagen. die Spannung darf nie einen Punkt erreichen, an dem es zu einer explosion kommen kann.“ Al-rahebs Kritiken führten zu seiner entlassung aus seinem Lehrstuhl an der Universität von damaskus und zu dessen gelegentlicher Festnahme. nicht lange, nachdem wir gesprochen hatten, verließ er das Land, um in Kuwait zu lehren. Und fünfundzwanzig Jahre später hat die Spannung den explosionspunkt erreicht. obgleich die Assads, Vater und Sohn, ein unterdrückendes regime einführten, waren sie auch gerissen genug, Syrien mit neuen Straßen, Stromversorgung der meisten ländlichen Gegenden, kostenlosen Schulen, staatlicher Gesundheitsversorgung, Sozialversicherung für die Älteren und toleranz aller religiösen Glaubensrichtungen in die moderne Welt zu bringen. die Syrier, die sich eine Änderung wünschten, wollten, religiöse Fanatiker ausgenommen, diese elemente des Vermächtnisses der Assads nicht aufgeben. Sie wollte aber mehr rechenschaftspflicht der regierung, weniger Korruption in der regierenden Klasse und das recht, ihre Anführer in freien Wahlen zu wählen. Baschar al-Assad begegnete diesen Forderungen mit der diskussion anstatt der einführung einer reform. Als die revolten des arabischen Frühlings die Militärdiktatoren in tunesien, Ägypten und Libyen stürzten, bestand Baschar darauf, dass sein regime den USA nicht so ergeben war die anderen und deshalb gegen interne Meinungsverschiedenheiten immun war. Libyens Gaddafi war ein Megalomane, der seine Landsleute wie Meerschweinchen in seinem Labor für politische experimente und persönliche Verkommenheit behandelte. Zine el-Abidine Ben Ali in tunesien war ein 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page266 266 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Kleptomane, der sich mit allen außer seinen Befürwortern in der französischen regierung verfeindete. der Gehorsam Husni Mubaraks gegenüber der amerikanischen Macht, verstärkt durch fehlerhafte regierung und Ungerechtigkeit, demütigte die meisten seiner Landsleute. in Syrien kam es zu einer echten schwelenden Unzufriedenheit, die nach den Protesten in dar’a im März 2011 ausbrach. die Menschen dieser Stadt an der Grenze Jordaniens, wo die türken Lawrence von Arabien im Jahr 1917 hintergingen, wandten sich gegen den örtlichen Statthalter, einen Verwandten Assads, als dieser durch das Foltern von Kindern die rote Grenzlinie überschritt. Und doch nahmen nicht alle an den demonstrationen teil, die auf andere Städte übergriffen, und noch weniger von ihnen griffen zu den Waffen. die opposition gegen Baschar al-Assad teilte sich schnell in eine Fraktion auf, die die friedlichen demonstrationen wie die auf dem tahrir-Platz in Kairo aufrecht erhalten wollte, und eine andere Fraktion, die ihren disput mit Baschar al-Assad mit militärischen Mitteln lösen wollte. Und die bewaffneten opponenten splitterten sich rasch nach ideologie, Strategie und gegnerischer Machtgier auf. Baschar al-Assad schien von seinem Vater gelernt zu haben, dass er den schlimmsten Gewittern ausweichen konnte, wie es Hafiz tat, als israel 1982 seine Luftwaffe zerstörte und seine Armee aus Beirut vertrieb. Beide Männer meinten es ernst, sowohl als Wohltäter als auch als tyrannen, und damit erklärt sich teilweise die Loyalität so vieler Syrier nach drei Jahren rebellion. die rebellenführer dachten, wie ihre Stützen in Ankara, riad und doha, dass das Gebäude, das die Assads seit 1970 erbaut und befestigt hatten, beim ersten Schuss zusammenstürzen würde. Als dies nicht geschah, griffen sie auf forderungsbehaftete westliche eingriffe zurück, um sie vor dem zu retten, was sich als schlecht geplantes und schwaches Unternehmen herausstellte. Wie die rebellen die Widerstandsfähigkeit des regimes unterschätzten, so ignorierten die regierungsstrategen ein bedeutendes element des oppositionskampfs: den Unmut der Menschen, die sich danach sehnten, zu sagen, was sie dachten, ohne Angst und Überwachung zu leben und eine staatliche Anerkennung ihrer Würde zu erlangen. die einschätzung der regierung, dass einige rebellen Kriminelle, Fanatiker oder Ausländer seien, war korrekt, wie auch die Behauptung, dass die rebellion von ausländischen Mächten gestützt wurde, die über ihre die Amerikaner verärgernde Beziehung zu iran erbost waren. das war jedoch nicht die ganze Geschichte, wie auch der reine Wunsch nach Freiheit nicht die einzige inspiration der revolte war. 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page267 deUtScH 267 Viele der Aufständischen hatten nicht mehr respekt für die Freiheit, wie diese in thomas Paines Die Rechte des Menschen oder der Allgemeinen erklärung der Menschenrechte der Vereinten nationen enthalten ist, als das regime. ihr Ziel war der Austausch eines regimes, das von jemandem von einer Minderheitenreligion angeführt wurde, durch eines aus der Mehrheit. Sie glaubten, dass nur ein Sunnit, sogar einer, der die theokratie der demokratie vorzieht, das mehrheitlich sunnitische Land regieren sollte. Syrien war immerhin der Geburtsort der sunnitischen orthodoxie. eine Umayyaden-Armee aus damaskus hatte die schiitischen Partisanen von Ali bei Karbala 680 v. d. Z. besiegt und damit dem islam eine Wunde zugefügt, die noch immer nicht verheilt ist. das Motto der Baathisten lautete „einigkeit, Freiheit, Sozialismus“. Sie erreichten in den beiden von ihnen regierten Ländern, irak und Syrien, nichts davon. einer der Gründer der Baath-Partei, dr. Hafiz al-Jamali, hatte die Partei längst verlassen, als ich ihn 1987 in damaskus traf. er war bereits über achtzig, als er sagte: „Wir haben rückschritt, nicht Fortschritt. Vor der [baathistischen] revolution [im Jahr 1963] lag unser Analphabetismus bei neunzig Prozent. Jetzt haben wir siebzig bis achtzig Prozent Alphabetisierung. Und dennoch bewegen wir uns zurück. Wie ist das möglich? Weshalb bewegen wir uns nicht nach vorn?“ das ist eine Frage, die sich die Syrier selbst stellen, insbesondere, wenn sie den schnellen rückschritt beobachten, den der Krieg mit sich bringt. Zu Beginn des Krieges versicherten mir Freunde in damaskus und Aleppo, dass die rebellen, die ihre Feinde köpften, mit Sicherheit Ausländer, iraker, Saudis, tschetschenen, Afghanen, bloß keine Syrier, sein mussten. das Köpfen sei, so sagten sie, ihrer Kultur fremd. dann wurden sie Zeugen davon, wie ein syrischer rebell stolz das Herz aus einem toten Soldaten schnitt und hineinbiss. Wie konnten wir, fragten sie sich, so tief sinken? Und wie werden wir wieder zu dem, was wir einst waren? CHARLES GLASS, 2013 Übersetzung: Andrea Kowalenko 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page268 Le Tabernacleet ses prêtres, École Juive, (2ème siècle) Dura-Europos synagogue, Musée national de Damas, en Syrie. © Zev Radovan / Bridgeman Art Library 5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page269 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page270 270 orient-occident ii · Hommage à la Syrie oriente – occidente ii omaggio al popolo siriano Musiche solidali e testi contro l’oblio Uno dei difetti più tragici del genere umano è la sua grande capacità di dimenticare, come ci ricorda Milan Kundera nel suo Libro del riso e dell’oblio: “L’assassinio di Allende eclissa rapidamente il ricordo dell’invasione russa della Boemia, il massacro sanguinoso del Bangladesh fa dimenticare Allende, la guerra nel deserto del Sinai fa tacere il pianto del Bangladesh, la mattanza in cambogia fa dimenticare il Sinai, eccetera, eccetera, eccetera, fino all’oblio completo di tutto”. La prima raccolta di musiche dedicate al dialogo tra oriente e occidente cominciò a prendere forma vero la fine del 2001, come ricerca di un antidoto spirituale all’amnesia, e contro il drammatico e crescente conflitto di civiltà che stava assumendo un ruolo di protagonista in quei momenti della guerra dell’Afghanistan, iniziata il 7 ottobre 2001. Allora concepimmo e portammo a termine il primo progetto di Musiche per la Pace, basato su un “dialogo possibile” tra oriente e occidente, in cui invitammo musicisti dell’Afghanistan e Ken Zuckerman dagli Stati Uniti d’America a partecipare al concerto del 10 gennaio 2002 nella Basilica di Santa María del Mar di Barcellona. Questo concerto di capodanno dedicato alla memoria di tutte le vittime dei conflitti nel mondo, fu intitolato Músiques per la Pau (Musiche per la Pace) con Musiche Antiche & Musiche del Mondo interpretate dai musicisti dell’ensemble Kaboul 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page271 itALiAno 271 dell’Afghanistan, driss el Maloumi del Marocco e Yair dalal d’israele, insieme ai solisti vocali e strumentali de La capella reial de catalunya e di Hespèrion XXi. dobbiamo anche ricordare che esattamente 22 anni fa incominciava un’altra terribile guerra molto vicino a noi, con il crudele assedio della città di Sarajevo, in cui più di 12.000 persone sarebbero state uccise e più di 50.000 gravemente ferite dalle truppe serbe. Allora, l’europa in modo specifico e il mondo in generale, risposero con un assoluto silenzio e con una decisione, più che discutibile, di non intervento nel conflitto, con la conseguenza della continuazione di un assedio feroce della capitale della Bosnia per altri quattro anni (1992-1996). L’intervento internazionale non arriverà in forma decisiva fino al 1995. e nel corso di questo tempo più di 20 milioni di kilogrammi di proiettili di cannone e di colpi di mitragliatrice avranno sfregiato per sempre la geografia fisica e umana di questa città. con il drammatico conflitto attuale in Siria, il modo assiste di nuovo, paralizzato e del tutto impotente, a una guerra che si fa sempre più settaria e fuori controllo, con una escalation costante di massacri di innocenti, che ogni giorno prendono dimensioni sempre più insopportabili. Pochi giorni or sono (il 21 agosto), migliaia di bambini e di donne (più di 1.300, secondo le fonti dell’opposizione al regime di Bashar al-Assad) sono morti avvelenati da gas tossici. Secondo il Segretario Generale delle nazioni Unite, ad oggi più di 100.000 persone sono morte in questo conflitto, che inoltre ha comportato estreme sofferenze a più di sei milioni di minorenni, con 3,1 milioni direttamente colpiti, altri quattro milioni profughi all’interno del paese e due milioni rifugiati in paesi vicini. oggi tutto il mondo ne è sdegnato, ma le parole d’indignazione non sono più sufficienti. devono essere chiarite le responsabilità, e il mondo civilizzato deve esigere la cessazione immediata di tutte le azioni violente contro la popolazione civile. nelson Mandela ci ricorda che “essere liberi non è soltanto essere sciolti dalle proprie catene, bensì vivere in una maniera che rispetti e migliori la libertà degli altri”. Questo secondo progetto Oriente-Occidente nasce fondamentalmente dalla volontà solidale di contribuire a prendere coscienza del drammatico conflitto e della terribile guerra di repressione che subisce il popolo siriano, condividendo l’esperienza musicale con 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page272 272 orient-occident ii · Hommage à la Syrie musicisti della Siria, e di avvicinarci alla conoscenza di una delle civiltà più antiche del mondo. Questa idea si è andata concretizzando in occasione del concerto di natale Judicii Signum alla fine del 2012 a Barcellona, nel quale invitammo due straordinari musicisti di quel paese: la cantante e liutista Waed Bouhassoun e il flautista Moslem rahal (ney). in seguito a quella entusiasmante esperienza, decidemmo di contare sulla loro collaborazione in diversi progetti collegati al dialogo interculturale e in modo molto particolare nel concerto Pro·Pacem, che abbiamo tenuto a Barcellona il 20 aprile di quest’anno 2013, in cui abbiamo presentato il programma edito nel libro-cd Pro·Pacem: Testi, arte e musiche per la Pace, con la collaborazione di Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar e musicisti di tutto l’arco del Mediterraneo. Finalmente, dopo mesi di preparazione e di collaborazione in diversi concerti con musicisti di Siria, israele, turchia, Libano, Grecia e Marocco, insieme a quelli di Hespèrion XXi, decidemmo di registrare e pubblicare questo nuovo e stimolante dialogo tra musicisti orientali e occidentali per mezzo degli strumenti e delle musiche dell’antica esperia cristiana e giudea, le istampitte dell’italia medievale, e le canzoni, improvvisazioni e danze della Siria: questo ORIENT-OCCIDENT II costituisce un fervente Omaggio al popolo siriano e vuole essere ancora un significativo antidoto all’amnesia che tanto impoverisce la nostra umanità. Musiche apparentemente distanti nel tempo e nello spazio, musiche spesso dimenticate sotto successivi strati di modernità o svalutate per le loro origini incerte, sono le protagoniste di questo disco; danze, preghiere, canzoni e lamenti di rara bellezza e d’intensa emozione che inoltre, con la loro lievità, ci liberano da pesanti condizionamenti e da evitabili solitudini. Sono melodie e ritmi che nascono dalle improvvisazioni del ney orientale e dei nostri flauti medievali, dagli affascinanti canti di un islam misterioso ed evocatore, dalle carezze dell’arco del rebab e dal solido suono della lira italiana, dai ritmi e dai battiti degli oud del Marocco, d’istanbul e d’israele, dalle note brillanti e articolate del santur dell’iran e del qanun della turchia, tutti sostenuti e avvolti dal pulsare vitale e magico delle indispensabili percussioni ancestrali. Si stabilisce 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page273 itALiAno 273 così un vero dialogo interculturale e spirituale portatore di pace e di speranza, rispettoso delle identità musicali dell’“altro” e della propria cultura, un dialogo libero e ben lontano da qualsivoglia fanatismo, da tutti quei fanatismi che nascono sempre dall’ignoranza e dalle certezze assolute. La forza di un’idea non si sviluppa solamente sulle certezze, ma soprattutto sui dubbi. Graham Greene ci ricorda che “il dubbio è essenziale per la fede”, e Lesley Hazleton diceva: “Se abolite i dubbi non avrete altro che convinzioni pure, la fonte dell’arroganza e di tutti i fondamentalismi”. come afferma Amin Maalouf, “per restituire alla nostra umanità disorientata qualche segnale di speranza, occorre andare ben oltre un dialogo delle culture e delle credenze, e progredire in un dialogo delle anime. Questa, in questo inizio del secolo XXi, è la missione insostituibile dell’arte”. con il linguaggio della musica, questo dialogo delle anime tra musiche e musicisti di origini e culture tanto diverse si dimostra con evidenza possibile, giacché, nonostante le nostre differenze religiose e culturali, possiamo ricostruire, con il suo potere, i ponti mentali e spirituali distrutti da tanti secoli di tragedie, ingiustizia e fanatismo. JORDI SAVALL dublino, 25 agosto traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page274 274 orient-occident ii · Hommage à la Syrie cronologia della Siria 5.000 anni di storia e scritti Età antica 9000 - 333 avanti era volgare (a.e.v.) 9000-6300 a.e.v. Formazione dell’abitato di damasco sulle rive del fiume Barada, nell’oasi di Ghuta. 2900-2500 a.e.v. Fondazione delle antiche città-stato di Mari, nel corso medio del fiume eufrate, e di ebla, a nordest nella pianura siriana. 2300 a.e.v. 2250 a.e.v. 2100 a.e.v. 1759 a.e.v. Apogeo di ebla, dei suoi re e delle sue biblioteche, con più di 20.000 tavolette cuneiformi in sumero e in eblaita. Signore del cielo e della terra: la terra non esisteva, tu l’hai creata; la luce del giorno non esisteva, tu l’hai creata; la mattina non esisteva, tu l’hai creata; la luce della mattina non l’avevi (ancora) creata. inno eblaita della creazione (tell Mardij-ebla). G. Pettinato, The Archives of Ebla, p. 259 Mari ed ebla sono rase al suolo dai soldati mesopotamici dell’impero Accadico. Arrivo dei popoli amorrei, nomadi del deserto. ricostruzione di ebla e Mari. dinastie amorree. Hammurabi di Babilonia tradisce il re Zimri-Lim di Mari e rade al suolo la città. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page275 1650 a.e.v. 1550 a.e.v. Seconda distruzione di ebla, compiuta dagli ittiti provenienti dall’Anatolia. itALiAno 275 Gli ittiti e gli egizi del nuovo regno si ripartiscono le zone d’influenza e il controllo della Siria. 1400-1365 a.e.v. Apogeo della città-stato di Ugarit, sulla costa nordest della Siria. creazione del primo alfabeto scritto. 1286 a.e.v. Che nemico è apparso a Baal, avversario dell’Auriga delle nubi? Non ho io schiacciato l’Amato di Ilu, Yammu? Non ho chiuso con Naharu, il grande dio? Sì, ho imbavagliato Tunnanu, gli ho chiuso la bocca, ho schiacciato il Serpente ingannatore, il Tiranno dalle sette teste. dietrich o. Loretz e J. Santamaría. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit (I testi in caratteri cuneiformi di Ugarit), 1976, 1.3 iii 37-43 Battaglia di Qadesh tra gli ittiti e gli egiziani di ramesse ii per il controllo definitivo della Siria. nessuna delle due parti riesce ad imporsi con chiarezza. 1200-1150 a.e.v. i “popoli del mare” invadono la Siria. distruzione di Ugarit. Gli aramei si insediano in Siria. Allora orienta il tuo viso, sì, verso il monte Kankaniyu, alza il monte sulle mani, il massiccio sulle palme, e scendi al luogo di reclusione della “terra”, mettiti tra quelli che scendono nell’“abisso” e sappiano gli dei che sei morto. dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit (I testi in caratteri cuneiformi di Ugarit), 1976, 1.5 V 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page276 276 orient-occident ii · Hommage à la Syrie 890-842 a.e.v. il regno aramaico di damasco subisce l’espansione d’israele verso nord. 853 a.e.v. Battaglia di Qarqar. L’impero assiro sbaraglia i regni aramaici della Siria. 732 a.e.v. 605-539 a.e.v. 539 a.e.v. Gli aramei di Damasco accorsero in aiuto di Hadad-Ezer, re di Zobà, ma Davide uccise ventimila dei suoi uomini. Poi Davide mise dei governatori sugli aramei di Damasco, che gli restarono sottomessi come vassalli tributari. 2 Sm 8:5-6 Gli assiri conquistano damasco. Fine dei regni aramaici in Siria. [...] poiché prima che il bimbo sappia dire “papà e “mamma”, le ricchezze di Damasco e il bottino di Samaria saranno portati davanti al re d’Assiria. isaia 8:4 nabucodonosor di Babilonia sconfigge gli assiri e si appropria dei loro domini in Siria, Palestina ed egitto. ciro il Grande di Persia occupa Babilonia e s’impossessa dei territori del suo impero, Siria inclusa. Età ellenistica, romana e bizantina 333 a.e.v. 323 a.e.v. 333 a.e.v. - 622 Battaglia di isso, nel nord della Siria: Alessandro Magno sconfigge dario iii di Persia. Morte di Alessandro Magno. Spartizione dell’impero ellenistico tra i diadochi: la Siria è affidata a Seleuco i nicatore. Antiochia è capitale dell’impero Seleucide. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page277 itALiAno 277 198 a.e.v. Antioco iii il Grande prende il potere sui territori della Palestina dominati dai tolomei d’egitto. 64 a.e.v. invasione romana della Siria da parte del generale Pompeo. Annessione della Siria all’impero romano. 164-138 a.e.v. 43-36 a.e.v. 36 66 70 105 117 119 161-180 Guerra civile tra i principi seleucidi della Siria per il potere sull’impero. Marco Antonio, amante di cleopatra, governatore della Siria. Saulo di tarso si converte al cristianesimo a damasco e inizia la sua opera di evangelizzazione con il nome di Paolo. rivolta della Giudea contro l’occupazione romana di israele. L’imperatore nerone incarica della repressione il generale Vespasiano. Le truppe romane riconquistano, partendo dalla Siria, il territorio ribelle della Giudea, e distruggono Gerusalemme. L’imperatore traiano annette all’impero romano il corso alto dell’eufrate, con la città di dura europos. L’imperatore Adriano porta la frontiera dell’impero romano fino al fiume eufrate. damasco ottiene la qualifica di “metropolis”. Adriano visita la città carovaniera di Palmira e la ribattezza Palmira Adriana. L’imperatore Marco Aurelio fa erigere il celebre colonnato della città di Apamea. Il tempo della vita umana è un punto; la sua sostanza, fluida; la sua sensazione, torbida; la composizione dell’insieme del corpo, facilmente corruttibile; la sua anima, una trottola; la sua sorte, una cosa difficile da congetturare; il suo successo, indecifrabile. In poche parole: tutto quello che si riferisce al corpo è un 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page278 278 187 193 212 218-222 244-249 256 260 268-272 273 326 orient-occident ii · Hommage à la Syrie fiume; sogno e vapore, quello che è proprio dell’anima; la vita, guerra ed esilio in terra straniera; la fama postuma, oblio. Che cosa dunque può farci compagnia? Soltanto ed esclusivamente la filosofia. Marco Aurelio, Meditazioni ii, 17 il generale Settimio Severo sposa Julia domna, figlia del grande sacerdote del Sole a emesa, oggi Homs. Settimio Severo proclamato imperatore dalle truppe siriane. inizio della dinastia siriana sul trono romano. La città di Palmira è dichiarata colonia romana. Marco Antonio eliogabalo nominato imperatore di roma dalle truppe siriane. Filippo l’Arabo, oriundo di Shahba, a sudest di damasco, proclamato imperatore di roma. La città di dura europos, sull’eufrate, cade in mano ai persiani sasanidi. L’imperatore Valerio è catturato dai sasanidi e assassinato a emesa. Zenobia, moglie di odenato di Palmira, alla morte di questi diventa regina e signora dell’oasi di Palmira e rende indipendenti da roma le provincie orientali. L’imperatore Lucio domizio Aureliano riconquista Palmira e cattura la regina Zenobia. elena, madre dell’imperatore costantino, si reca in Siria e in Palestina, e individua i luoghi santi del cristianesimo. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page279 361-363 389-459 573 611-614 622 itALiAno 279 L’imperatore Giuliano l’Apostata si stabilisce ad Antiochia per invadere la Persia. ordina di chiudere le chiese cristiane e scrive la satira Misopogon, dove taccia di effeminati i suoi abitanti perché si rasano tutti i giorni. Mi si dica, dunque, qual è la ragione per cui i celti e i germani siano valorosi, i greci e i romani in generale siano politici e umanitari e, allo stesso tempo, fermi e bellicosi; gli egizi più intelligenti e ingegnosi; incapaci in guerra ed effeminati i siriani, nel contempo intelligenti, esaltati, vacui e bravi ad imparare. Giuliano l’Apostata, Contro i galilei, 116A Vita da eremita del monaco Simeone lo Stilita in cima a una colonna a nord di Aleppo; intorno a questa colonna si erigeranno una basilica e una città per ricevere i pellegrini. In una zona impervia, in un cerchio di grandi pietre a cui si era legato con una pesante catena, Simeone si sistemò su una colonna, che fu allungata poco a poco da tre fino a venti metri di altezza. In questa elevata sistemazione finale, l’anacoreta siriano resistette al calore di trenta estati e al freddo di altrettanti inverni. L’abitudine e l’esercizio gli insegnarono a mantenere senza paura né vertigini la sua pericolosa posizione, e ad adottare col tempo diverse posture di devozione. edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Storia del decline e della caduta dell’Impero Romano), 1737-1794 il re persiano cosroe ii saccheggia Apamea, Antiochia e il nord della Siria. cosroe ii sbaraglia l’imperatore bizantino eraclio e s’impossessa della Siria e di damasco. controffensiva bizantina di eraclio, che ricupera la Siria e il nord della Mesopotamia. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page280 280 635-638 640-641 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Epoca araba 635 - 1260 il califfo Umar strappa damasco ai bizantini. nella battaglia di Banias (636), i musulmani sconfiggono i bizantini e si impadroniscono di tutta la Siria fino ad Aleppo. Mu’awiya governatore arabo della Siria. 656 Mu’awiya rifiuta la sudditanza al califfo Alì. Guerra civile araba che termina con la morte del califfo. 705 il califfo omayyade Abu al-Abbas al-Walid i costruisce la grande moschea di damasco. nel 715 fa costruire la grande moschea di Aleppo. 661-681 750 813 944-1003 Mu’awiya si proclama califfo e inaugura la dinastia degli omayyadi. damasco, capitale dell’impero arabo. cambio di potere nell’impero arabo con la fondazione della dinastia degli Abbasidi. trasferimento del potere politico da damasco a Baghdad. rivolta di damasco e della Siria contro la dinastia degli Abbasidi di Baghdad. La disaffezione verso il califfo favorisce la diffusione dello sciismo in Siria. dinastia locale degli Hamdanidi ad Aleppo, principi mecenati tra i quali si distingue Saif al-dawla, protettore del poeta Al Mutanabbi. Ecco il mio cuore: è tuo, perché tú mi distrugga. Riduci il mio soffrire, o aumentalo. Benvenuto sia per me l’essere un eroe debole, Cacciato per una pettinatura ed un colletto. Al Mutanabbi 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page281 978-1076 996-1021 1058 1071 1095 1098 1119 itALiAno 281 La dinastia dei califfi fatimidi del cairo controlla il sud della Siria, mentre i bizantini recuperano territori al nord. il califfo fatimida al-Hakim del cairo sparisce misteriosamente e i suoi seguaci, che lo considerano come un inviato di dio, fuggono in Siria e fondano la religione dei drusi. i turchi selgiuchidi si appropriano dei territori del nord della Siria. Morte del poeta Abu al-Ala al-Ma’arri di Siria, un razionalista in anticipo sul suo tempo. I musulmani, confusi; i cristiani, sviati; i giudei, perplessi, e gli zoroastriani, smarriti. Il mondo si compone di due tipi di uomini: religiosi senza intelligenza e intelligenti senza religione. Abu al-Ala al-Ma’arri Battaglia di Manzikert: i selgiuchidi sconfiggono i bizantini e controllano tutta la Siria. Panico in europa di fronte all’avanzare delle tribù turche. Urbano ii proclama la prima crociata per riconquistare terra Santa e arrestare l’avanzata in occidente dei turchi selgiuchidi. i soldati crociati prendono Urfa (edessa) e Antiochia, e avanzano in Siria. Massacro compiuto dai crociati nella città di Ma’arrat al-numan. Battaglia di Ager Sanguinis: i selgiuchidi di Aleppo sconfiggono le forze crociate a Sarmada. 1128-1146 dinastia di Zengi Atabeq di Aleppo. i crociati attaccano damasco. 1130 i seguaci ismaeliti della setta degli Assassini si ritirano sulle montagne del litorale della Siria. L’importanza di Aleppo è enorme, il suo ricordo duraturo in ogni tempo, ed è molto ambita da numerosi re. Il suo valore impressiona gli spiriti. Quante guerre ha provocato! Lame d’acciaio sono state sguainate per lei! ibn Yubair, Attraverso l’Oriente 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page282 282 1146-1174 orient-occident ii · Hommage à la Syrie dinastia di nuredin di Aleppo. 1176-1260 dominio di Saladino, che dalla Siria unifica i territori arabi fino all’egitto e a Baghdad. 1193 Morte di Saladino. È seppellito in un pantheon accanto alla grande moschea di damasco. Frammentazione del suo impero. 1187-1188 1244 1258 Battaglia di Hattin: Saladino annichilisce le forze crociate in Galilea, recupera posizioni sulla costa siriana e conquista Gerusalemme. Le tribù turche invadono la Siria fino a Gerusalemme. i mongoli di Hulagu Khan saccheggiano e distruggono Baghdad. Epoca mamelucca 1260 1260-1277 1291 1300-1303 1302 1260 - 1516 Battaglia di Ayn Jalut: i mamelucchi dell’egitto sbaragliano i mongoli e si appropriano della Siria. il Sultano mamelucco Baibars d’egitto conquista Antiochia e la grande fortezza Krak dei cavalieri. i mamelucchi scacciano i crociati dalla terra Santa: caduta di San Giovanni d’Acri. nuova invasione mongola. occupazione di damasco. L’ultimo territorio in possesso dei crociati in Siria, l’isola di ruad (Arwad), cade in mano ai musulmani. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page283 1326 1400 1418 il celebre viaggiatore ibn Battuta da tangeri arriva a damasco e visita la Siria. itALiAno 283 Damasco supera e vince tutte le altre città per bellezza ed opulenza. Qualsiasi descrizione, per quanto lunga, è sempre corta rispetto alla sua magnificenza. ibn Battuta, Attraverso l’Islam tamerlano conquista Aleppo e inizia l’assedio di damasco. L’anno seguente incendia la città. il poeta mistico turco Seyid imadeddin nesimi muore ad Aleppo. Epoca ottomana 1516 1767 1831 1833 1516 - 1918 il sultano Selim i integra damasco nell’impero ottomano dopo avere abbattuto i mamelucchi e aver posto fine al domino egizio. La città diventa capoluogo di provincia e abbraccia tutti i territori del Levante mediterraneo. il capo dei mamelucchi, Ali Bey al-Kabir, strappa la Siria agli ottomani e si proclama sultano. Guerra tra egiziani e ottomani. il kedivè Mehmet Ali d’egitto conquista Palestina, Siria e Arabia, togliendole al sultano ottomano Mahmud ii, ed estende i suoi domini verso istanbul. Alphonse de Lamartine (1790-1869) arriva a damasco e scrive le sue impressioni nel diario di viaggio: Damasco è una città che non intrattiene relazioni con l’Europa, e tutto ciò che ha compreso lo ha fatto soltanto con l’aiuto di carte geografiche e di qualche grande evento storico e politico, la cui notizia è arrivata fin là, e che il suo genio naturale e propenso alla meditazione ha interpretato con una sagacia 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page284 284 1833 1850 1860 1883 1916 1918 orient-occident ii · Hommage à la Syrie meravigliosa. […] Lì [nei bazar di Damasco] si tramano le rivoluzioni che con frequenza insanguinano questa capitale: il fermento si diffonde e cresce nel silenzio, e poi scoppia quando meno ci si aspetta. La gente corre alle armi spinta da uno dei partiti, sotto la guida delle autorità locali; il governo passa per qualche tempo nelle mani di chi esce vincitore, e gli sconfitti sono uccisi o si rifugiano nei deserti di Baalbek e Palmira, dove le tribù indipendenti danno loro asilo. Alphonse de Lamartine, Viaggio in Oriente Si firma l’accordo di Hünkâr İskelesi tra l’impero ottomano e la russia per frenare l’espansione di Mehmet Ali, che consegna Siria e Arabia all’impero ottomano. Gustave Flaubert e Maxime du camp arrivano via mare alle coste della Siria. Scoppiano dissapori tra la comunità drusa, appoggiata dalle autorità turche, e i cattolici maroniti. in Siria si producono stragi, fino all’intervento delle truppe francesi, che ristabiliscono l’ordine nella provincia ottomana ed escludono il monte Libano dai territori governati da Beirut e damasco. Muore a damasco l’emiro, poeta, scrittore e filosofo Abdelkader. Accordo Sykes-Picot tra Francia e Gran Bretagna per la ripartizione dei territori del Medio oriente: la Gran Bretagna si attribuisce il protettorato di Palestina, Giordania e iraq, mentre la Francia si appropria della Siria e del Libano. il tenente colonnello thomas edward Lawrence (conosciuto come Lawrence d’Arabia) prende parte alla liberazione di damasco dall’impero ottomano. Partecipa anche all’inventario dei beni archeologici della zona a nord di damasco. Abbiamo cambiato, spero, la storia del Medio Oriente. Mi domando se le potenze permetteranno che gli arabi vadano avanti. t. e. Lawrence al comandante r. H. Scott, Hotel Grand continental del cairo, 14 ottobre 1918 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page285 Epoca contemporanea 1920 1925 1933 1935 itALiAno 285 1920 - 2000 il congresso siriano, presieduto da al-Atassi, respinge gli accordi Faisal-clemenceau e proclama l’indipendenza della Siria. Si costituisce un governo nazionalista. il generale francese Mariano Goybet crea lo Stato di Siria, con damasco come capitale. L’archeologo francese André Parrot inizia gli scavi archeologici a Mari e scopre la statua dell’antico re ishqi-Mari (iii millennio a.e.v.) Senza speranze smisurate, seppure con l’aspettativa ottimistica che sempre caratterizza l’inizio degli scavi, trasportammo i nostri dieci apparati in questo giacimento tracciato nei limiti dell’agglomerato antico. Ed ecco che dove credevamo d’incappare in una porta, ci apparve un tempio, che dai primi colpi di piccone ci aprì il tesoro dei suoi ex-voto, rotti, sia pure, molte volte mutilati, ma documenti validissimi di un’arte fatta nello stesso tempo di eleganza, raffinatezza e realismo. E questo ritrovamento, un ritrovamento lento, paziente e metodico il cui scavo fu fatto spesso con coltello, pugnale e pennello, mentre ci offriva un tempio con tutti i suoi ex-voto, non solo ci ha permesso di identificare la divinità cui era intitolato il santuario, ma anche di trovare Tell Hariri. In una delle statuette dedicate alla dea Ishtar che rappresentava un re, un’iscrizione ci consegnò, assieme al nome del monarca, quello della sua città: Lamgi-Mari, re di Mari. André Parrot, Les fouilles de Mari (Gli scavi di Mari), 1935 La scrittrice Agatha christie e l’archeologo Max Mallowan danno inizio a scavi a chagar Bazar, città del nord della Siria. Scrivere questa semplice relazione non è stato un incarico impostomi, bensì un gesto d’amore. Non una fuga verso qualcosa che fu, bensì un portare nelle sofferenze e nel dolore attuali qualcosa d’imperituro, che non solo abbiamo posseduto, ma ancora possediamo. Amo questo paese dolce e fertile, e le sue genti semplici, che sanno ridere e godere la vita, che sono indolenti e allegre, che hanno dignità, cortesia e un grande senso dell’umorismo, per le quali la morte non è terribile… inshallah, ritornerò, e le cose che amo non saranno sparite da questa terra. Agatha christie, primavera del 1944 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page286 286 1941 1948 1956 1958 1961 1963 orient-occident ii · Hommage à la Syrie L’esercito franco-britannico entra in Siria e prende damasco. La città resta sotto l’influenza francese fino a quando si dichiara indipendente nel 1946. da quell’anno al 1956 si succedono venti gabinetti di governo, che elaborano quattro costituzioni differenti. Prima guerra arabo-israeliana. in seguito al piano di suddivisione decretato l’anno precedente dalle nazioni Unite, inizia la guerra tra egitto, iraq, Giordania, Libano e Siria contro israele, con combattimenti nella penisola del Sinai e nel sud del Libano. crisi di Suez o guerra del Sinai. Gran Bretagna, Francia e israele attaccano l’egitto per il controllo del canale di Suez. La Siria firma un patto con l’Unione Sovietica e si mette sotto la sua influenza. il presidente della Siria Shukri al-Quwwatli e quello dell’egitto Gamal Abdel nasser annunciano la fusione dei due paesi con il nome di repubblica Araba Unita. Benché Nasser sia senza dubbio interessato a riportare l’Iraq nell’ovile di cui è il custode, concordo totalmente con il Consolato Generale di Damasco sul fatto che la Siria sia la sua più immediata preoccupazione. Perdere influenza in Iraq sarebbe spiacevole, farlo in Siria sarebbe disastroso. Perciò, qualunque aiuto possiamo dare in Siria, sarà di particolare importanza per Nasser e avrà anche possibili attrattive per noi, vista l’anomalia costituita dal fatto che questa regione, letteralmente chiave, è l’unica del Medio Oriente in cui non svolgiamo alcun ruolo attivo. telegramma dell’ambasciata statunitense nella repubblica Araba Unita al dipartimento di Stato degli Stati Uniti, il cairo, 1 aprile 1959, ore 18. il colonnello al-nahlawi fa un colpo di Stato e la Siria esce dalla repubblica Araba Unita. in marzo, si produce un nuovo colpo di Stato che si conclude con l’instaurazione del consiglio nazionale del comando rivoluzionario. Un gruppo di militari e funzionari civili assume il comando esecutivo e l’autorità legislativa sotto il controllo del partito Baaz. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page287 1967 1973 1982 itALiAno 287 Guerra dei Sei Giorni tra israele e i suoi vicini arabi. L’attacco israeliano del 9 giugno sulle alture del Golan provoca la ritirata dei combattenti siriani e l’occupazione di Qala, tel Azziziat e Quneitra da parte di israele. il presidente della Siria, Hafiz al-Assad lancia una nuova costituzione che definisce la Siria come repubblica araba popolare, democratica e socialista, rappresentata dal partito Baaz (articoli 1 e 8). in questo stesso anno, Siria ed egitto iniziano la guerra del Yom Kippur contro israele, nel fallito intento di riconquistare le alture del Golan. in febbraio ha luogo il massacro di Hama, quando l’esercito siriano schiaccia la rivolta della comunità sunnita contro il regime e assassina tra 10 e 40 mila siriani, in maggioranza civili. Epoca attuale 2000 10 luglio 2001-2003 2003 2000 - 2013 dopo essere stato 29 anni al potere, Hafiz al-Assad muore, il 10 giugno. il suo secondogenito, Bashar al-Assad accede alla presidenza dopo che il partito da cui è stato eletto ha ritoccato l’articolo 83 della costituzione e abbassato l’età minima da essa richiesta per candidarsi. Bashar al-Assad è eletto tramite referendum con maggioranza assoluta (97,2%). inizio delle riforme economiche e politiche del regime: apertura liberale sul piano economico, liberazione dei prigionieri politici, lotta contro la corruzione e introduzione di internet nel paese. Gli Stati Uniti invadono l’iraq nella seconda guerra del Golfo. Bashar al-Assad sostiene Saddam Hussein. Appoggio a gruppi terroristici in Libano e ferreo controllo di internet. Assad è accusato dell’attentato mortale contro il primo ministro libanese rafik Hariri. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page288 288 2005 2007 2011 16 aprile orient-occident ii · Hommage à la Syrie diversi pensatori, intellettuali e gruppi d’opposizione all’estero rendono pubblica la dichiarazione di damasco, che critica l’oppressione del regime e chiede una transizione democratica nel paese. La Siria se trova oggi a un crocevia e ha bisogno di portare a termine una riflessione, sfruttando la sua esperienza storica in maggiore misura che mai in passato. La costituzione di un regime nazionale democratico è l’obiettivo fondamentale del piano per il cambiamento e la riforma politica. Questo processo deve essere pacifico, graduale, basarsi sull’accordo e cimentarsi nel dialogo e nel riconoscimento dell’altro. Osservare tutti i trattati e le convenzioni internazionali, così come la Dichiarazione Universale dei Diritti Umani, e tentare di costruire, nell’ambito delle Nazioni Unite e in cooperazione con la comunità internazionale, un ordine mondiale più giusto, basato sui principi della pace e dell’interesse reciproco, il rifiuto dell’aggressione e il diritto delle nazioni di lottare contro l’occupazione e di opporsi a tutte le forme di terrorismo e violenza contro i civili. damasco, 16 ottobre 2005. Bashar al-Assad è rieletto presidente per sette anni mediante referendum, con maggioranza assoluta. il 15 e il 16 marzo inizia una rivoluzione pacifica con il motto: “Per una Siria senza tirannia”. Una delle richieste è la cessazione dello stato di emergenza, in vigore nel paese dall’ascesa al potere del partito Baaz nel 1963 e che, tra molte altre cose, proibisce le manifestazioni. discorso di Bashar al-Assad, diffuso dalla televisione pubblica, in cui abolisce lo stato d’emergenza. Migliaia di persone escono per le strade reclamando maggiore libertà. La maggioranza della popolazione siriana è musulmana sunnita (75%), mentre l’élite militare e governativa appartiene alla minoranza sciita (12% della popolazione musulmana). La feroce repressione scatenata dalle autorità del regime provoca decine di morti. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page289 aprile-luglio 30 luglio 2012 2013 itALiAno 289 Le manifestazioni sono ogni volta più affollate in tutto il paese, e con la repressione il regime si radicalizza. Le proteste sono represse con violenza a damasco, daraa e Banias; i morti superano il centinaio e i feriti sono numerosi. Gli Stati Uniti e diversi membri dell’Unione europea condannano la repressione; più di 200 membri del partito Baaz si dimettono in segno di protesta. ciò nonostante, l’offensiva continua con rinnovata violenza, e si compiono massacri di civili in varie città. il colonnello riad al-Assad, rifugiato in turchia, annuncia la creazione dell’esercito Libero della Siria, per combattere il regime. il 2 ottobre la ribellione si organizza politicamente e crea il consiglio nazionale Siriano per lottare contro il regime di Bashar al-Assad. Questo consiglio è formato da musulmani sunniti, laici e altri gruppi, che agglutinano la rappresentanza politica d’opposizione della Siria. Kofi Annan, rappresentante speciale delle nazioni Unite per la Siria, propone un piano di pace in sei punti per porre fine al conflitto: fa un appello a fermare la violenza mediante un “cessate il fuoco” sotto la supervisione delle nazioni Unite che permetta l’entrata nel paese, senza restrizioni, di assistenza umanitaria, la liberazione dei detenuti per proteste e l’inizio di un processo comprensivo, condotto dagli stessi siriani, che conduca a un sistema politico pluripartitico. Oracolo contro Damasco: Damasco sparirà, come città, trasformata in cumuli di rovine. isaia 17:1 due anni di guerra in Siria e la situazione è peggiorata considerevolmente. Si sono verificati scontri in diverse città, come Homs, daraa, tripoli, damasco e Aleppo, che hanno provocato migliaia di morti. Gli osservatori delle nazioni Unite hanno abbandonato il paese. AcnUr calcola che attualmente più di un milione novecentomila siriani vivono come rifugiati in territori vicini come turchia, Giordania, iran e Libano, e prevede che la cifra possa arrivare ai tre milioni quattrocentomila alla fine di quest’anno. Si calcola, inoltre, che esistono quattro milioni di profughi all’interno del paese. L’organizzazione Human rights Watch ha denunciato che il regime di Assad commette crimini contro l’umanità, torturando decine di migliaia di detenuti e 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page290 290 29 aprile 27 maggio giugno-luglio orient-occident ii · Hommage à la Syrie maltrattando uomini, donne e bambini in carceri clandestine. Al momento si conoscono più di 27 centri di tortura nel paese. Le nazioni Unite chiedono un’indagine sull’uso di armi chimiche, in seguito alle denunce dei miliziani e della popolazione civile colpita da attacchi con gas sarin. il fotografo Laurent Van der Stockt e il giornalista Jean-Philippe rémy di Le Monde presentano prove dell’uso di armi chimiche da parte del regime di Bashar al-Assad contro postazioni dei ribelli nei dintorni di damasco. Un rapporto delle nazioni Unite allarma riguardo ai nuovi livelli di brutalità raggiunti dalle due fazioni nella guerra di Siria. nonostante l’insistenza delle nazioni Unite nel promuovere negoziati di pace, la comunità internazionale rimane divisa tra l’intervento (frenato principalmente dalla russia) e la sospensione dell’embargo di armi ai ribelli. La guerra, sino ad oggi, ha provocato più di centomila morti e l’esodo di decine di migliaia di persone che hanno perduto la loro famiglia e la loro casa. La popolazione civile siriana è vittima di eccidi che hanno particolare ripercussione sull’infanzia, con più di un milione di bambini rifugiati. essi sono i testimoni di una guerra che non fa che mostrare il volto più sinistro dell’essere umano e che esacerba la necessità di fermare un conflitto che provoca centinaia di morti ogni giorno. SERGI GRAU e MANUEL FORCANO Bellaterra, 2013 traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page291 Yair Dalal Photo : Toni Peñarroya 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page292 292 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Siria, un grande scenario storico “Ogni persona civilizzata nel mondo ha due patrie: il suo paese d’origine e la Siria”. Queste parole (che qualcuno potrebbe considerare uno sproposito, date le circostanze attuali, visto che da più di due anni “l’altra patria” di qualunque persona civilizzata è immersa in una cruenta guerra civile), le pronunciò l’archeologo francese André Parrot (1901-1980) che per quarant’anni diresse in Siria gli scavi dell’antica città mesopotamica di Mari, sulla riva dell’eufrate. L’insigne scienziato dava, con grande lucidità, il giusto valore all’immenso patrimonio storico e culturale che la Siria possiede, unico e fondamentale per comprendere l’evoluzione del cosiddetto mondo civilizzato. La sua privilegiata posizione geografica, nel cuore della Mezzaluna Fertile del Medio oriente, ha fatto sì che essa sia divenuta un punto cruciale di transito umano nel mezzo dell’asse euroasiatico, tra oriente e occidente, luogo chiave d’incontri e scambi culturali e commerciali nel quale, nell’antichità e nel Medioevo, confluivano le Vie della Seta e delle Spezie. Questa stessa posizione, d’altro canto, ha anche fatto sì che potenze e imperi di ogni epoca abbiano aspirato al dominio su queste terre. Più di 3200 anni fa, per esempio, il potente faraone ramesse ii (Xiii secolo a.c.) attraversò da sud a nord, a capo di un grande esercito, tutta la regione – che allora gli egizi chiamavano Amurru – per confrontarsi con le schiere del sovrano ittita Muwatallis ii nella leggendaria battaglia di Qadesh. L’obiettivo di entrambi i monarchi, nell’organizzare un’impresa bellica di tale grandezza, non era altro che quello di ottenere il controllo della Siria, poiché tutti e due erano coscienti dell’importanza potenziale per i rispettivi interessi. ora, con i signori della guerra che tornano a devastare il paese, sembra che la Siria ci mostri anche le ombre di quella civilizzazione cui ha contribuito con tante luci. i confini dell’attuale stato della Siria non abbracciano però tutto il territorio che storicamente ha fatto parte dell’area conosciuta con questo nome, toponimo di una stirpe antica documentato per la prima volta in greco. L’eminente 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page293 itALiAno 293 storico e geografo erodoto di Alicarnasso (V secolo a.c.) pensò che si trattasse di una forma abbreviata di assiro, ma la sua etimologia continua a essere ancora oggi un mistero. Prima ancora, esistono pure riferimenti alla zona con i nomi di Aram o canaan, ma fu sotto la dominazione romana che si stabilì ufficialmente la denominazione di “Siria” per questa provincia orientale dell’impero dei cesari. in seguito, dopo la conquista musulmana, gli arabi la chiamarono Sham, nome col quale, attualmente, i siriani si riferiscono alla capitale, damasco, e ai suoi dintorni. erodoto, a suo tempo, osservava già la diversità etnica e culturale della società siriana che, nell’antichità, era politicamente organizzata in città-stato, quando il territorio non era convertito temporaneamente in provincia dell’impero di turno. L’inventario noto di popoli e genti di diversa provenienza che, per il corso di generazioni e in differenti periodi storici, hanno costruito l’identità siriana è, naturalmente, impressionante: amorrei, ittiti, aramei, cananei, fenici, ebrei, assiri, caldei, persiani, greci, armeni, romani, nabatei, bizantini, arabi, curdi, circassi, turchi... in pieno Medioevo, la Siria ricevette anche un notevole flusso di europei di ogni parte del continente, che giunsero con le crociate – chiamati “franchi”, nel loro insieme, nelle cronache arabe –, molti dei quali si stabilirono in oriente lasciando una traccia evidente della loro presenza. il principe siriano Usama ibn Munqid (sec. Xii), emiro di Shayzar – sulla riva occidentale del fiume oronte –, scrisse nelle sue memorie che considerava “amici” molti cavalieri templari, ma soltanto perché al contatto con gli orientali si erano ripuliti dei loro costumi barbari. Un’illustre contemporanea di Usama, eleonora d’Aquitania, ebbe l’occasione di apprendere la raffinatezza orientale nel periodo in cui risedette nel principato cristiano di Antiochia, dove era giunta accompagnando il marito, il re di Francia, nel viaggio verso la terra Santa in occasione della seconda crociata. La leggenda racconta che arrivò perfino a conoscere personalmente Saladino, allora ancora un bimbo, ignorante del suo glorioso destino quale paladino dei combattenti della Mezzaluna e fondatore di una dinastia di sultani. ora, un’imponente statua equestre vicino all’entrata del grande mercato di damasco ricorda le gesta di quel militare di origine curda che, per il suo nobile comportamento, dicono si sia guadagnata l’ammirazione anche dei suoi nemici cristiani. dall’oasi di damasco al porto di Antiochia, dal Mediterraneo all’eufrate, città, paesi, villaggi, campi e steppe offrono un’infinità di testimonianze materiali della diversità culturale dei suoi abitanti umani e del suo splendido passato, benché non tutto il prodotto dell’attività degli antenati sia visibile, perché gli strati del sottosuolo della Siria conservano i semi fossilizzati del grano seminato dai primi agricoltori della storia. Gli archeologi e 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page294 294 orient-occident ii · Hommage à la Syrie i paleontologi che, dagli inizi del novecento, sono accorsi in pellegrinaggio ai giacimenti della Siria, sanno che andare sotto la crosta in qualsiasi punto del territorio abitua a ricevere felici sorprese. La presenza della parola “tell” in un toponimo è una pista quasi infallibile per questi cercatori di tesori, ma chiunque, in qualsiasi luogo e senza l’ansia di esplorare, può incappare in un oggetto che risulti poi la chiave di una scoperta sensazionale. nell’attuale villaggio di tell Hariri, presso l’eufrate, dei beduini stavano scavando una tomba un giorno del 1933 quando, per caso, trovarono la testa di una statua. Poco tempo dopo, venivano portati alla luce, in quel luogo, i resti di un tempio di ishtar appartenente alla grande città mesopotamica di Mari, abitata dal quinto millennio a.c. in una località oggi chiamata tell Mardikh, a sudest della città di Aleppo, la missione archeologica che aveva incominciato i suoi scavi nel 1964 scoprì le vestigia dell’antica città-stato di ebla, che intorno all’anno 3000 a.c. era già un notevole centro urbano. L’esumazione di una biblioteca di migliaia di tavolette scritte in caratteri cuneiformi permise ai ricercatori di identificare la lingua eblaita, un idioma semitico fino allora sconosciuto. nel 1928, vicino a ras Shamra, porto ubicato nel nord della costa siriana, fu un contadino locale a scoprire, per caso, l’entrata alla necropoli di un’altra città fondamentale nella storia delle civilizzazioni del Medio oriente: Ugarit, della cui esistenza si aveva notizia soltanto attraverso citazioni in papiri egizi, iscrizioni ed altri documenti contemporanei. Gli storici di oggi la descrivono come “una specie di antica Venezia, che dominava il commercio del Mediterraneo tra i secoli XV e Xii a.c.”, e il ritrovamento, in successivi periodi di scavo, di collezioni di tavolette con iscrizioni in diverse lingue – tra le altre, la accadica e la sumera, oltre all’ugaritica – ha avuto una speciale rilevanza. i testi di Ugarit appaiono scritti in vari sistemi grafici, e uno di loro è di tipo alfabetico, un’innovazione rivoluzionaria nel suo tempo. Gli ugariti, dunque, condividono con i fenici, anch’essi abili mercanti e ugualmente residenti sulla costa dell’antica Siria, l’onore di avere avuto la geniale idea di scrivere con caratteri di valore fonetico. Secondo quanto oggi sappiamo, però, furono i fenici a trasmettere l’alfabeto ai greci, una pietra miliare nello sviluppo della cultura dalle conseguenze trascendentali. i testi ugaritici, parimenti, hanno contribuito a una migliore conoscenza della mitologia e delle religioni del Medio oriente, e hanno offerto chiavi importanti per comprendere la transizione dal primigenio paganesimo semitico al monoteismo ebraico, le radici del giudaismo e le fonti dei racconti biblici. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page295 Hakan Güngör Photo : Teresa Llordés 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page296 296 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Altri reperti molto interessanti per lo studio della storia delle religioni si trovano a dura europos, la cosiddetta “Pompei del deserto”, colonia fondata intorno al 300 a.c. da Seleuco nicatore, generale di Alessandro Magno, vicino all’attuale linea di confine tra Siria e iraq. Gli scavi realizzati nel sito, dagli anni 20 del secolo scorso, hanno portato alla luce quindici templi politeisti, un centro di culto mitraico, una chiesa paleocristiana e una sinagoga con pitture murali di grande valore risalenti al secolo iii d.c. il catalogo dei monumenti artistici e di edifici d’epoca greco-romana che possiede la Siria è, senza dubbio, impressionante, ma la cosa più attraente è il loro buono stato di conservazione. chi voglia osservare uno dei teatri romani meglio conservati del mondo, costruito nel periodo di reggenza di Adriano, si deve recare a Bosra, alla città che un tempo fu la capitale della provincia romana di “Arabia Petrea” a sudest di damasco. Lì non è difficile immaginare l’imperatore caracalla, figlio della nobile siriana Giulia domna, che assiste alla rappresentazione di una delle commedie scritte da Publio terenzio. Però forse nessuna città ha tanto fascino e risveglia tanto l’immaginazione del viaggiatore occidentale come quella edificata dentro all’oasi di tadmor, nel deserto siriano, dove le rovine della mitica Palmira testimoniano la singolare epopea della regina Zenobia, che tra il 267 e il 272 d.c. non solo conseguì l’indipendenza del suo regno di fronte a romani e persiani, ma giunse perfino a conquistare l’egitto. Su una statua eretta in suo onore, appare la seguente iscrizione nella lingua di Palmira, variante dialettale dell’aramaico: “Alla nostra Signora, Septimia Bat-Zabbay, l’illustre e giusta, la regina”. Secoli più tardi, una viaggiatrice britannica molto ragguardevole, che soleva fare lunghi soggiorni in Siria, scriveva a proposto di questa perla del deserto: “credo che l’incanto di Palmira risieda nell’innalzarsi della sua slanciata bellezza cremosa, in modo fantastico, in mezzo a sabbie bollenti. È deliziosa, impressionante e incredibile, come la teatrale allucinazione di un sogno”. così si legge in un passaggio delle memorie di Agatha christie, che durante una delle sue permanenze nell’Hotel Baron di Aleppo, lo stesso in cui aveva alloggiato in precedenza Lawrence d’Arabia, redasse il testo del romanzo Assassinio in Mesopotamia. Ad Aleppo, precisamente, si dice che il venerato patriarca Abramo, nel suo infaticabile errare per le vie del Medio oriente, fece sosta sul monte della città, sul quale ora si erge un’imponente fortezza, e, poco dopo esservi giunto, munse una mucca che produsse un’insolita quantità di latte. dato che in arabo, e in altre lingue semitiche, le consonanti del nome di Aleppo coincidono con quelle della parola “latte”, il detto popolare si richiama al latte della mucca munta da Abramo per spiegare l’etimologia del toponimo. Altri aneddoti si riferiscono alla presenza 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page297 itALiAno 297 del padre di isacco e ismaele a damasco, poiché le memorie trasmesse da generazioni e generazioni di damasceni e aleppini sono di grande respiro, dal momento che entrambe le località, Aleppo e damasco, figurano nel ristretto catalogo di città più antiche abitate con continuità nel nostro pianeta. Per la storia del cristianesimo, in particolare, la Siria merita il qualificativo di terra Santa, almeno dal momento del celebre episodio della conversione di Paolo di tarso sulla via di damasco, città che conserva reliquie relative alla permanenza di San Paolo entro le sue mura. il successo della predicazione della nuova religione emersa dal giudaismo, di fatto, si confermò in Antiochia, dove il cristianesimo prese il suo nome e dove la Grotta di San Pietro ospita una delle chiese più antiche mai esistite. di monumenti paleocristiani, in ogni modo, la Siria è piena, e l’aramaico, la lingua di Gesù cristo, continua a essere lì una lingua viva, parlata soprattutto nel territorio di Maalula, a nord di damasco. il marchio di Bisanzio, ugualmente, incise profondamente nella cultura della Siria, così come fece quello dell’impero persiano sasanide. Le rovine di città bizantine caratterizzano il paesaggio del nord del paese, e anche i monasteri, come quello di San Simeone, a nord di Aleppo, costruito attorno alla colonna sulla quale visse per trentasette anni il santo asceta Simeone lo Stilita. Ma forse l’evocazione più fedele di tutto quello che significò quel periodo si può ottenere attraverso l’udito: ascoltando i canti bizantini delle messe che si celebrano nelle chiese del culto ortodosso. Più difficile, naturalmente, accedere alle cerimonie rituali di altre comunità religiose ancora presenti in Siria: gli yazidi, di radici persiane zoroastriane, le cui credenze sono una sintesi delle diverse religioni che hanno forgiato l’anima della Siria, compresa la più recente, l’islam. La conquista araba della Siria nella prima metà del Vii secolo d.c., in realtà, non fece altro che riaffermare la sua posizione centrale geo-strategica nel mondo medievale. trent’anni dopo la morte del profeta Maometto, il governo della comunità musulmana si trasferì dall’Arabia alla Siria e damasco, sotto l’egida dei califfi della dinastia omeya, divenne la capitale di un vasto impero che, nel 750, si estendeva dalla penisola iberica fino ai confini della transoxiana, in Asia centrale. La bellissima moschea omayyade di damasco, edificata sopra i resti di una basilica cristiana che, a sua volta, era stata costruita nel recinto di quello che un tempo era stato il tempio romano di Giove, è stata testimone dei molteplici avatar della storia dell’islam. certamente, la Siria cedette il ruolo di protagonista all’iraq, e damasco a Baghdad, nell’epoca di massimo splendore culturale del mondo arabo-islamico, durante il califfato abbaside, ma continuò a conservare il suo carisma e la sua considerazione in ogni periodo della storia 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page298 298 orient-occident ii · Hommage à la Syrie dell’islam. nel X secolo, ad Aleppo, l’emiro Sayf al-dawla agì come protettore di intellettuali, poeti e letterati, e oggi è ricordato soprattutto come mecenate di uno dei maggiori geni della poesia araba di tutti i tempi, l’iracheno al-Mutanabbi, per il quale la Siria fu una “seconda patria” e che, prima di morire, recitò un verso che qualunque iniziato alla poesia araba classica sa a memoria: “cavalli, notti e deserti, lance e spade, carte e calami mi conoscono”. estraneo alla corte e alle sue vanità, invece, visse il poeta siriano al-Ma’arri (sec. Xi), altro insigne rappresentante delle belle lettere arabe. nato nella località di Ma’arrat al-nu’man, è lì che si trova oggi la sua tomba, e chi le si avvicini può leggere, sulla lapide, il seguente epitaffio: “ecco il delitto di mio padre; io non l’ho commesso con nessuno”. Al-Ma’arri, che divenne cieco in giovane età, fu un personaggio alquanto eccentrico, misantropo, vegetariano, libero pensatore, convinto che procreare sia un danno e che nel mondo esistano due tipi di persone: “intelligenti senza religione e religiose senza intelligenza”, un illuminista ante litteram. Aleppo e damasco, rispettivamente, furono le città d’adozione per due grandi mistici, maestri sufi e insigni rappresentanti dei lumi dell’islam: il persiano al-Suhrawardi (sec. Xii), creatore della “filosofia dell’illuminazione”, e l’andaluso ibn al-Arabi (sec. Xiii), il “doctor Maximus”, probabilmente la figura più influente nella storia del misticismo islamico. con modalità ben diverse, a colpi di spada, il Gran Khan tamerlano irruppe da Samarcanda a damasco nell’anno 1400. Le sue orde saccheggiarono a piacere l’antica capitale omeya, ma fu proprio a damasco che i mamelucchi egizi, sotto il cui potere si trovava in quel momento il Sham, arrestarono l’avanzata dei mongoli, ottenendo un trattato di pace con il conquistatore, noto come “lo zoppo”. Un secolo più tardi, i turchi ottomani s’impossessarono della Siria, che volse lo sguardo verso istanbul come nuova capitale e sede del califfato. Sebbene la storiografia usi qualificare i periodi dei mamelucchi e degli ottomani come “decadenti” nella storia siriana, le moschee, i mercati, i palazzi, le fortezze, i caravanserragli, gli ospedali, i bagni e gli altri edifici costruiti durante questi periodi sembrano smentire questo giudizio. Se è vero che la lingua araba perse protagonismo come veicolo della cultura più alta in favore del turco, è vero anche che la Siria ebbe un ruolo importante nel rinascimento della cultura e della letteratura arabe dal secolo XiX, quando l’impero della Sublime Porta andava verso il tramonto. Allora, peraltro, l’europa aveva già riscoperto le attrattive delle regioni orientali del Mediterraneo, e non solo mossa da ambizioni colonialistiche, si lasciava anche affascinare dai rapporti di viaggiatori in quella parte del mondo, e le 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page299 itALiAno 299 arti e i cenacoli accademici s’impregnavano di “orientalismo”. c’erano anche, naturalmente, viaggiatori orientali che si recavano nelle metropoli europee, e ve ne fu uno molto speciale che, provenendo da Aleppo, si stabilì a Parigi nel 1702 ed ebbe un grande impatto nel mondo della cultura occidentale. non ci riferiamo a una persona, ma a un oggetto: un libro, un manoscritto arabo scritto in Siria, forse nel secolo XV, il cui titolo era Le mille e una notte. tradotto in francese dall’orientalista Antoine Galland, i racconti di Sheherazade sedussero in tale modo il pubblico europeo che, esaurito il contenuto del libro, Galland ricorse a un siriano che si trovava allora a Parigi, l’aleppino Hanna diab, affinché gli narrasse altre storie per potere così seguitare con la pubblicazione di altri volumi dell’opera che è diventata un classico della letteratura universale. Mentre i venti della guerra flagellano il paese che è stato crocevia di civilizzazioni e ha apportato tanto alla storia dell’umanità, è il caso di ricordare i momenti in cui la voce del muezzin conviveva con i rintocchi delle campane nei cieli della Siria, dove tanto il cristianesimo quanto l’islam si caratterizzano per la loro pluralità: vi sono presenti tutti i credo e le confessioni di entrambe le religioni. È il caso di ricordare la luce del crepuscolo mentre mette in risalto i profili del maestoso tempio di Baal nelle rovine di Palmira. È il caso di ricordare la sensazione della seta al tatto, il profumo delle spezie e il sapore di un the zuccherato in un bazar di Aleppo. c’è da sperare che nella caffetteria nafura della vecchia damasco si possa continuare a sentire il suono del liuto e la voce del cantastorie. c’è da sperare che il suono delle parole e della musica, finalmente, riescano a far tacere il frastuono delle armi. La Siria lo merita, e merita tutta la nostra attenzione e la nostra riconoscenza. MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS École Pratique des Hautes Études Parigi, giugno 2013 traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page300 Michaël Grébil Photo : Toni Peñarroya 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page301 itALiAno 301 Siria: il presente di fronte alla storia Aveva minacciato di mettere il suo paese a fuoco e fiamme, di devastarlo e di lasciare che si incendiasse l’intera regione. ci si è applicato con la forza sorda e cieca dei tiranni più sanguinari che la Siria ha conosciuto nel corso della sua caotica storia, dai crociati a tamerlano fino alla colonizzazione franco-britannica. tuttavia, nelle pieghe più sanguinose della discontinua storia siriana, nessuna forza, nessun tiranno si era accanito sul suo stesso popolo con tale determinazione e tale crudeltà. “il dispotismo nel nostro paese è eterno, poiché quando cessa con la morte dei dittatori, la loro progenie ne assicura la continuità. Per questo l’individuo arabo dispera di vedere cambiare un giorno la propria realtà e quella del suo paese” disse il regista omar Amiralay, poco prima che la primavera siriana cominciasse a germinare e poi a sprofondare nell’irreparabile. La speranza fremeva allora nelle piazze piene, il venerdì all’uscita dalle moschee, unico luogo di raccolta possibile in uno Stato in cui non esiste il diritto d’associazione né quello di manifestazione. Avveniva dopo che il regime aveva ucciso e torturato un adolescente, Hamza al-Khatib, il cui corpo mutilato divenne il simbolo dell’abiezione “assadiana” e diede luogo a uno slancio popolare che la Siria non aveva mai conosciuto in precedenza. oggi, Bashar al-Assad, che è succeduto automaticamente al padre come se fosse l’erede di una dinastia atavica, come se la Siria appartenesse da sempre alla sua famiglia, porta la responsabilità di un bilancio irreparabile: 100.000 morti nel momento in cui scrivo, milioni di profughi oltre le frontiere turche e libanesi o all’interno del paese, 250.000 persone rinchiuse nelle sue prigioni senza alcuna forma di processo. di che cosa si potrebbero del resto accusare questi cittadini? di avere voluto vivere in uno stato di diritto? di avere voluto far cessare la corruzione che divora il loro paese? di aver voluto una maggiore giustizia sociale? di avere infine assaporato la libertà d’espressione dopo che la paura era stata distillata durante quattro decenni in tutti i pori della società siriana, a tutti i suoi livelli, in tutti i suoi ingranaggi? 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page302 302 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Una strategia diabolica La cosa più semplice, per cancellare in totale impunità ogni aspirazione al cambiamento e alla democrazia da parte del popolo, era evocare l’eterno pericolo del terrorismo e del confessionalismo. Ahimè, mentre Bashar al-Assad continuava a bombardare a oltranza città e villaggi con il sostegno militare della russia, lo spettro che egli aveva agitato si propagava in tutto il paese. il motto principale della rivoluzione “no al confessionalismo, no alla militarizzazione, no all’intervento straniero” è stato stravolto dalla strategia diabolica del regime siriano: oggi il confessionalismo e la militarizzazione della Siria saltano agli occhi degli osservatori. La ribellione è spezzettata e divisa: l’ASL (Armata Siriana di Liberazione) è minacciata dai jihadisti venuti dall’estero, tra cui in particolare l’organizzazione eiiL (Stato islamico in iraq e nel Levante), affiliata ad Al-Qaïda. Questo gruppo ha instaurato un clima di terrore nelle regioni che sono sfuggite al controllo dello Stato. Per un assurdo gioco di specchi, eiiL perpetra delle azioni la cui barbarie fa eco a quella di Bashar al-Assad: esecuzione sulla pubblica piazza di un adolescente di 15 anni che avrebbe formulato espressioni oltraggiose nei confronti del profeta, assassinio di uno dei principali capi dell’ASL, Kamal Hamal Hamami, l’11 luglio 2013 a Laodicea… È così difficile capire? orrore, tristezza, scempi… Quando la confusione e l’indifferenza hanno il sopravvento, ascoltiamo il grido d’indignazione di uno dei più grandi fotografi siriani, Mohamad al-roumi, presidente di Souria Houria, associazione di sostegno alla rivoluzione del popolo siriano: «Sento sempre più responsabili politici, anche della sinistra, che affermano di non capire più niente della situazione siriana, restando così con le mani in mano davanti ai massacri che continuano e si amplificano da più di due anni. Posso ammettere questo atteggiamento da parte di una persona qualunque, ma quando si tratta di persone che formano l’opinione pubblica, come i politici o gli specialisti di politica internazionale, esso diventa inammissibile. “Lasciare andare le cose, ecco la catastrofe” diceva Albert camus… 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page303 itALiAno 303 È così difficile capire quello che avviene, quando si vede un popolo nudo farsi massacrare da una potente macchina da guerra per la sola ragione che reclama la sua libertà e la sua dignità? È così difficile capire come, approfittando dell’impotenza di questo popolo, ogni sorta di delinquenti, jihadisti, salafiti o altro riesca a infiltrarsi per tentare di snaturare l’aspirazione alla libertà? […] Sento dei dirigenti della sinistra prendere posizione contro un intervento militare, sottintendendo che si tratterebbe di un complotto imperialista. essi dimenticano che nessuno desidera né chiede questo intervento, e passano sotto silenzio il fatto che tre forze straniere – la russia, l’iran e gli Hezbollah libanesi – sono sul terreno, alcuni dall’inizio della rivoluzione, con armi, consiglieri e soldati il cui numero cresce di giorno in giorno. È davvero così difficile capire che dei manifestanti pacifici non possono difendersi quando piomba sulle loro teste un barile di tritolo scaricato da un aereo? È difficile capire che uno Scud lanciato a 300 km di distanza non può risparmiare i civili? […] io mi domando: hanno sentito questo popolo, un terzo del quale è profugo o in esilio, che continua a gridare “Vattene!”? »1 Contro l’oblio come raccontare la Siria, il suo passato, la sua bellezza, il suo immenso patrimonio culturale mentre il paese è oggi distrutto e la sua popolazione soffre, non appare all’orizzonte alcuna prospettiva poiché il cinico scacchiere geopolitico ha deciso così: che la russia e la cina stiano sulle loro posizioni, che l’occidente e l’europa voltino le spalle al paese, e che l’indifferenza mortifera continui a diffondersi al di là delle sue frontiere. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page304 304 orient-occident ii · Hommage à la Syrie come ripetere che questa devastazione rappresenta una perdita per l’umanità, vale a dire una nostra perdita personale, evitando di perpetrare la visione passatista e orientalista che si compiace ancora di fare le lodi la Siria sulle sue rovine fumanti? evocando la scomparsa di Montserrat Figueras, in occasione di un concerto a lei dedicato, Jordi Savall disse di sua moglie che essa continuava, col suo spirito, ad essere con lui e con i suoi musicisti che si apprestavano a suonare, rilevando che “si muore solo quando si è dimenticati”. È con questo atteggiamento che la Siria è qui raccontata, per non dimenticare i suoi morti e i suoi luoghi perduti, conservandoli nelle nostre memorie vive e nella nostra speranza di vedere disperdersi l’oscurità che ricopre in questo inizio del XXi secolo una delle culle del mondo. Una perdita universale, o la fine di un sogno mediterraneo Lo dobbiamo ricordare? La Siria è stata una terra d’accoglienza per viaggiatori, esploratori, pellegrini, archeologi e scrittori; come una linfa feconda, essa ha nutrito il loro spirito di ricerca, il loro immaginario, le loro attese, i loro interrogativi. Spesso fantasticata piuttosto che vissuta realmente, essa non ha sempre avuto di ritorno il dovuto. Ma da millenni la Siria è un paese faro: la Siria delle civiltà, delle tre grandi religioni monoteiste, crocevia del commercio le cui vie si aprono verso l’Africa, l’Asia e l’europa; la Siria delle città splendenti, la Siria reclusa dai suoi tiranni nella rigidità delle sue frontiere, ma anhe la Siria che è il cuore palpitante del Mediterraneo. Questo Mediterraneo che “non ha unità”, come scriveva Braudel, “se non nel movimento degli uomini, i legami che esso implica, le vie che lo conducono”, è oggi uno spazio frazionato, fratturato, diviso in due: da un lato, la sua riva sud sconvolta, attanagliata dalla guerra e dai conflitti; dall’altro, la sua riva nord con l’europa fortezza impassibile senza visione politica, e tra le due un cimitero marino che ha già inghiottito migliaia di migranti desiderosi di trovare una vita migliore. da un lato, si circola; dall’altro, no… come non vedere, allora, in questa perdita di movimento osservata da Braudel e nell’agonia siriana che si svolge sotto i nostri occhi, la fine di un sogno mediterraneo, il fallimento di un progetto in cui l’europa aveva pure tutto da guadagnare. Jacques Berque, grande esperto francese dell’islam, prefigurava il Mediterraneo come una zona di 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page305 itALiAno 305 giunzione e di mescolanza in cui fare prosperare dei sistemi estremamente eclettici: “io mi domando se per gli Arabi,” confidava a Yves Lacoste, “non sarebbe una soluzione la creazione di un grande insieme mediterraneo, non politico, ma magari socio-culturale, attraverso lo sviluppo di legami diversi sotto forme differenti, fra i giovani, i sindacati, le donne, gli intellettuali… insomma, un fascio di relazioni. Verrebbe in qualche modo ripreso il sogno degli omayyadi e, nello stesso tempo, questo ristabilirebbe negli Arabi quell’equilibrio mediterraneo che per loro non c’è più dalla perdita dell’Andalusia. Per loro, da secoli, il Mediterraneo è stato il nemico venuto dal mare, i crociati, la colonizzazione! Ai nostri giorni, evidentemente, potrebbe essere tutto diverso. Per gli Arabi, l’indipendenza ha coinciso con l’affermazione della loro dimensione afro-asiatica. ora, essi non sono soltanto afro-asiatici; essi sono anche, da qualunque punto di vista, mediterranei.”2 Damasco, Aleppo: un lascito comune Sorgente d’ispirazione per Jacques Berque che immaginava con le sue “Andalusie” un avvenire comune per i popoli mediterranei ed europei, come fu questa dinastia degli omayyadi che ci riporta all’età d’oro di damasco? che cosa ci mostra? innanzi tutto un impero i cui confini si estendevano dall’indo alla Gallia meridionale, dall’oceano indiano al Mar caspio. città economica, culturale e religiosa, damasco ne era il centro politico. tutte le rotte vi confluivano. Gii scambi permisero una vita intellettuale e spirituale intensa. Alla corte di damasco si svilupparono le arti e le lettere. i califfi omayyadi eressero un’architettura splendida, di cui si può ancora ammirare la cupola della roccia a Gerusalemme e la Grande Moschea di damasco. Fino a quando? conosciamo il seguito della storia: il “travaso” degli omayyadi nella Spagna musulmana quando Abd al-rahman vi fondò il califfato di cordova, sede dal 756 al 1030 di una delle più belle pagine di civilizzazione. Al-Ándalus è una civilizzazione di tolleranza che gettò un ponte tra l’europa e il mondo arabo: notevoli scuole di traduzione garantirono la diffusione del sapere. Aristotele e Platone furono tradotti in arabo, la cultura musulmana ridiede vita alla cultura greco-romana. Allora, si deve nascondere questo lascito comune, assistere senza fiatare all’annientamento di damasco per opera del suo tiranno? Ascoltiamo l’appello al soccorso che lo scrittore Yassin al-Haj Saleh lancia da Ghuta, altro luogo mitico, un appello indirizzato proprio alle persone di cultura, mentre la repressione si scatenava in Siria sotto lo sguardo passivo della comunità internazionale: 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page306 306 orient-occident ii · Hommage à la Syrie «tre mesi fa, sono partito diretto alla Ghuta orientale, regione che tocca i sobborghi della capitale, damasco. La Ghuta orientale è abitata oggi da un milione di persone, mentre prima della rivoluzione ne contava il doppio. dopo essere diventata uno dei suoi bastioni, la Ghuta da qualche mese è completamente accerchiata. Questo rovesciamento è dovuto al sostegno militare fornito al regime dalla russia, dall’iran e dalle milizie libanesi e irachene fedeli a teheran. inoltre, sono testimone di una crudele mancanza d’armi, di munizioni e di cibo per i combattenti della rivoluzione. Le città e i villaggi della Ghuta che ho visitato durante questi ultimi tre mesi subiscono un bombardamento cieco, da parte dell’aviazione come dell’artiglieria. Ho abitato per un mese in un centro medico della Protezione civile e ho visto tutti i morti sotto le bombe. Alcuni erano dilaniati, e tra loro c’erano dei bambini. Ho visto anche un feto di 6 mesi… La madre, terrorizzata dalle granate che si abbattevano intorno alla sua casa, ha avuto un aborto. […] La gente lotta con la consapevolezza di potere essere massacrata se mai Bashar riprendesse il controllo della regione. La scelta degli abitanti è dunque tra morire combattendo un regime fascista e criminale, o morire tra le mani barbare di questo stesso regime se abbandonano la resistenza. […] Sono due anni che la rivoluzione è cominciata, e le politiche permissive delle potenze mondiali hanno lasciato i siriani a farsi uccidere e il regime ad agire in totale impunità. È un atteggiamento che ricorda quello delle democrazie occidentali di fronte a Hitler alla vigilia della seconda guerra mondiale. La situazione attuale è la conseguenza del rifiuto di queste democrazie di sostenere i rivoluzionari siriani, mentre altre forze continuano ad alimentare il regime. »3 nel nord del paese un’altra grande città sanguina, anch’essa devastata dalla guerra: Aleppo. Quale patrimonio della nostra storia comune vi hanno distrutto le bombe e la guerra? Uno stile di vita, un savoir-faire, una genealogia di sapori, gesti e musiche di cui l’europa si è impregnata quando, nel XVi secolo, le sue grandi potenze stabilirono le loro agenzie e i loro consoli ad Aleppo. i commercianti europei si stabilirono, accanto ai consolati, nei caravanserragli. Funzionari, missionari, medici, orientalisti, viaggiatori gravitarono intorno a loro. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page307 Musawwir al-Yusuf (copiste). St. Elian de Homs. Icône byzantine avant 1666. © Album / akg-images / André Held 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page308 308 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Fino alla prima guerra mondiale, Aleppo è un porto di terra a immagine delle antiche città del mondo arabomusulmano: “Queste città vedono vivere in sé,” nota il geografo Jean-claude david, “le diverse società dei rappresentanti di commercio, degli specialisti e degli agenti di cambio. cammellieri, asinai e facchini ne sono la mano d’opera.”4 i suk di Aleppo sono l’espressione fisica di queste attività di scambio e figurano tra i più belli del mondo. Morbidezza cangiante delle stoffe, gusto forte del the e del caffè, varietà di spezie e formaggi, saponi e profumi, calzature e abbigliamento… tutto contribuisce alla loro profusione ordinata. Gli odori e i sapori, la luce e la gestualità che emanano da questo organo vitale della città, sono parte del suo stile di vita e s’iscrivono nella sua storia, nella nostra storia. Già nel Xiii secolo, il viaggiatore arabo-andaluso ibn Jubayr se ne meravigliava: “La città è posta in un sito grandioso, ha una pianta meravigliosa ed è di una rara bellezza,” scriveva nella sua rilha (relazione di viaggio), “essa ha dei vasti e imponenti mercati che si toccano gli uni gli altri per tutta la lunghezza; sono riservati, ciascuno, a un mestiere: si esce da uno e si entra nell’altro, esaurendo tutti mestieri della città. tutti i mercati sono coperti di legno, cosicché le merci esposte godono di un’ombra spessa. Questi mercati trattengono lo sguardo per la loro bellezza e fermano per la meraviglia anche chi va di fretta.”5 nell’ottobre del 2012, questi suk descritti con tanto entusiasmo da ibn Jubayr furono devastati dalle fiamme. Per molti giorni il fuoco divorò le loro botteghe e i loro antichi mobili in legno, inghiottendo stoffe, derrate, profumi… “Le botteghe del mercato coperto di Aleppo bruciano, e dei tiratori isolati impediscono a chiunque di spegnere l’incendio” testimonia un abitante della città quando le agenzie di stampa internazionali riferiscono che l’esercito regolare impedisce qualunque accesso al dedalo di stradette che compongono i 10 km del suk di Aleppo. Bilancio: 1550 attività commerciali sarebbero state ridotte in cenere. il fuoco si è riversato negli stretti vicoli del suk con la stessa intensità distruttiva della propaganda del regime di Bashar al-Assad, che accusa immancabilmente le forze “terroriste” dell’ALS per questa nuova tragedia. Ma questa città e i suoi villaggi martiri, bombardati notte e giorno dall’esercito siriano, queste popolazioni civili murate entro quel che resta delle loro abitazioni? non è quello che il regime ha imposto agli abitanti di Aleppo da mesi? 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page309 itALiAno 309 e quando una delle più belle opere architettoniche, classificata patrimonio dell’umanità, rischia di essere annientata, quando la vita quotidiana di coloro che ci vivevano e vi si approvvigionavano è ormai distrutta, le parole di ibn Jubayr, scritte poco più di sette secoli fa, risuonano come un motto di speranza: “Aleppo… una città che sorprendentemente resiste, mentre i suoi governanti sono spariti. essi sono morti, ma lei non è per nulla pronta a sparire…” Eufrate: il letto delle nostre origini È ancora sulle rive di uno dei luoghi sommi per l’umanità che la guerra fa strage attualmente in Siria: l’eufrate si svolge su circa diecimilaottocento kilometri, attraversa l’iraq e la Siria attuale, e rappresenta una posta strategica maggiore. esso bagna tutti i siti archeologici di civiltà straordinarie come Mari o dura europos, o ancora i siti neolitici dell’alta djéziré sul confine con la turchia, dove ha la sorgente nella regione armena. È in queste terre che nasce la grande rivoluzione neolitica, di cui i contadini dell’eufrate sono stati i precursori. così, tra il 12000 e l’8000 a.c., la valle dell’eufrate è stata teatro di un rivolgimento fondamentale per l’avvenire dell’umanità. È stato qui che dei cacciatori e raccoglitori hanno saputo trionfare sul mondo naturale addomesticando per la prima volta le piante e gli animali. “il grano, l’orzo, la capra, la pecora non esistevano in europa”, spiega l’archeologa danielle Stordeur. “ora, se oggi noi li possediamo, è perché un giorno le genti di questa regione, dove queste specie esistevano allo stato selvatico, hanno avuto l’idea, il desiderio, la volontà di appropriarsene. L’europa ha goduto di tutte queste invenzioni che si sono diffuse da levante verso l’occidente, dove sono state adottate circa tre millenni più tardi.”6 Per l’archeologo Jacques cauvin, questa rivoluzione è dovuta alla straordinaria mutazione psichica, simbolica e immaginaria che vissero gli uomini e le donne del neolitico. come se, arricchendo e rendendo dinamica la rappresentazione mentale che avevano del mondo, finissero per dominarne le risorse. Questa trasformazione culturale si può leggere anche sui pittogrammi ritrovati in numerosi siti neolitici: “Qual è questo discorso, imposto dalla forza delle immagini, che sembra così vicino a quello delle grandi religioni che verranno in seguito, come se stessimo scoprendo le sue origini?” s’interroga Jacques cauvin. “e quali tensioni nuove alzano altrove le braccia dell’uomo verso il cielo quando invoca l’essere divino? chi prega si sente lui stesso impotente e chiede aiuto a uno più alto di lui. Una tipologia della verticalità s’instaura allora nell’intimità stessa della psiche, dove lo stato iniziale d’angoscia si può trasformare in una sicurezza a prezzo di uno sforzo ascensionale vissuto 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page310 310 orient-occident ii · Hommage à la Syrie come un appello a un’istanza divina esterna all’uomo […]. Questo culto è qui l’altra faccia di una miseria provata quotidianamente. Potere della divinità e limiti dell’uomo sono i due poli di questa drammaturgia inedita che si è installata nel cuore dell’uomo intorno al 9500 a.c.”7 i siriani e tutti quelli che riconoscono nella loro terra il letto delle loro origini, verso chi devono tendere le braccia, qualche millennio più tardi, perché il massacro finalmente cessi? NATHALIE GALESNE traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net Mohamad al-roumi, “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, maggio 2013. Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998. 3 Yassin al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syriens!”, Le Monde, 5 luglio 2013. 4 Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exposition en la Maison de l’orient méditerranéen, Lione, 1999 5 ibn Jubayr, “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard. 6 nathalie Galesne, “entretien avec danielle Stordeur”, in Syrie, éclats d’un mythe, Actes sud, 2002. 7 Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997. 1 2 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 04/09/13 19:03 Page311 Erez Shmuel Mounk Photo : Toni Peñarroya 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page312 312 orient-occident ii · Hommage à la Syrie Siria Gli ultimi cent’anni sono stati duri in Siria. La guerra cominciata nel 1914 ha ridotto il paese alla fame, lo ha strappato dal suo storico hinterland anatolico e lo ha fatto a brandelli. La Francia ha poi costretto il suo popolo alla sottomissione usando aerei da guerra e artiglieria pesante per devastare città e villaggi per buona parte del 1925 e del 1926. Se ne è poi andata vent’anni più tardi, ma l’indipendenza è stata poco migliore. La Siria ha perso la guerra per la Palestina nel 1948 e ha accolto migliaia di rifugiati. nel 1949 la ciA ha organizzato il primo di una processione quasi annuale di colpi di stato. L’ultimo ha avuto luogo nel 1970, quando ha preso il potere il ministro della difesa Hafiz al-Assad. La Fratellanza Musulmana, già irritata perché qualcuno dell’oppressa minoranza alawita era salito a un livello superiore al suo, si è ribellata contro il secolarismo del suo partito Baaz nel 1979 e nel 1982. nel frattempo, la Siria aveva combattuto altre guerre con israele, perdendo le Alture del Golan nel 1967 e riprendendone una piccola parte nel 1973. Aveva inviato il suo esercito in Libano nel 1976, dove perse un’altra battaglia con israele nel 1982, e da cui si ritirò sotto la pressione internazionale nel 2005. Quando Assad è morto, nel giugno del 2000, il figlio Bashar ha preso il suo posto. nel marzo del 2011, proteste pacifiche contro di lui sono cresciute fino a sfociare in una vera guerra civile. La Siria meritava di meglio. È un paese di affascinante bellezza, dove una serie di civiltà ha lasciato le sue tracce: nelle tavolette di terracotta sumere, nelle tombe ittite, negli anfiteatri greci, nelle strade e negli acquedotti romani, nelle cattedrali bizantine, nelle moschee omayyadi, nei castelli dei crociati, nei monumenti dei mamelucchi, in antiche abitazioni intorno a cortili aperti e in magnifici suk dove i mercanti vendevano i loro articoli molto prima che Alessandro Magno mettesse piede nel paese. La sua popolazione viene da ogni angolo 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page313 itALiAno 313 dell’Asia occidentale e comprende tutte le sette cristiane e musulmane, cui si aggiungono i quasi-zoroastriani yazidi. Sono contadini e nomadi, drusi delle montagne e pescatori della costa, artigiani, mercanti e insegnanti. La Siria rimane quella che Meleagro di Gadara, un secolo prima di cristo, chiamava “un paese che è il mondo intero”. nel 1987, per realizzare una guida turistica, ho percorso la Siria per diversi mesi con più tempo per imparare di quanto non ne avessi avuto nel muovermi in essa durante i precedenti quindici anni come giornalista in visita. nella Siria settentrionale, nella piana dell’oronte presso Aleppo, mi sono recato nel villaggio di Fafirtin. i suoi abitanti, curdi, vivevano in case di fango e pietre intorno alle rovine di una chiesa romana del terzo secolo. Gli abitanti del villaggio si lamentavano di non avere l’elettricità, né l’acqua corrente, né strade lastricate. Un uomo disse che voleva che il governo trasferisse la sua famiglia da qualche altra parte. “Perché semplicemente non ve ne andate?” domandai. “È venuto qui il nostro bisnonno” rispose un ragazzo di meno di dieci anni. Un sessantacinquenne domandò: “e dove dovremmo andare? non ci sono soldi. non abbiamo trattori per lavorare la terra, qui o dovunque.” io chiesi se altra gente, come me, veniva a vedere la chiesa e le altre rovine antiche. essi dissero che erano venuti molti visitatori. “Perché non guadagnate qualche soldo vendendo loro cartoline o tazze di tè?” “noi offriremo loro il tè”, dichiarò il ragazzo, “così essi ci porteranno rispetto” i siriani – che comprendono curdi, arabi, armeni, circassi e altri – hanno un ammirevole grado di orgoglio. Può venire dalla loro storia, in quanto primo impero arabo (sotto gli omayyadi, nel settimo secolo) e, in minor misura, in quanto primo regno arabo indipendente uscito dall’impero ottomano, nel 1920. Lo sceicco Faysal resistette soltanto pochi mesi sul trono di Hijaz, ma la sua eredità incombe nella storia moderna del paese. Una statua in grandezza naturale presso la Banca centrale a damasco onora il ministro della difesa del re Faysal, Yusuf al-Azmeh. Al-Azmeh morì resistendo agli invasori francesi al Passo Maysalun, sulla strada per Beirut, 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page314 314 orient-occident ii · Hommage à la Syrie sapendo che i francesi avrebbero annientato i suoi difensori, inferiori di numero. Questo orgoglio ha ispirato ad altri il sacrificio della propria vita, e a un ragazzo di Fafirtin di offrire il tè, piuttosto che venderlo. Un amico egiziano mi ha parlato recentemente della sua giovinezza al cairo sotto l’allora presidente Gamal Abdel nasser. La gestione di nasser ebbe aspetti negativi, rappresentati dalla polizia segreta, un’economia instabile e la sconfitta con israele. “Ma”, egli mi ricordò, “avevamo dignità”. Questa era una cosa che l’egitto ha perso sotto il successore di nasser, Anwar Sadat, con la sua eccessiva sudditanza alla potenza americana. Gli egiziani erano sulla via di ristabilire le loro dignità rovesciando Mubarak ed eleggendo un parlamento e un presidente. il furto di quella democrazia da parte della vecchia alta corte di Mubarak e delle Forze armate, ha tolto agli egiziani tutte le speranze di riavere la dignità che i loro nonni avevano conosciuto sotto nasser. La dignità, in Siria, è un concetto complesso. La maggior parte dei siriani fu orgogliosa delle provocatorie postazioni create da Hafiz al-Assad in Palestina o nelle Alture di Golan occupate dagli israeliani, così come della sua inquietante abilità nell’avere la meglio sugli Stati Uniti e israele in Libano. Perfino uno dei suoi più duri critici, lo studioso siriano Sadik al-Azm, ammetteva nella New York Review of Books nel 2000 che “nei momenti critici, Assad si è dimostrato politicamente capace di audaci iniziative, scelte coraggiose e azioni decisive che si sono alla fine dimostrate vincenti e lungimiranti, anche se impopolari al momento in cui erano state prese, perché nascevano da una eccellente comprensione di congiunture regionali e tendenze internazionali.” Però, nel paese, si poteva soltanto prendere atto dell’umiliante trattamento dei normali cittadini negli uffici governativi, nelle stazioni di polizia e nei posti di confine, osservando quello che la maggioranza dei cittadini subivano e sopportavano come parte della loro vita quotidiana. i siriani che hanno patito torture, hanno perso la famiglia per reclusioni di indefinita durata, o sono stati costretti all’esilio, nutrono rancore. Se questo non è esploso prima del 2011, la ragione è stata una combinazione di efficace repressione, propaganda interna e una certa tolleranza nei confronti di scrittori, produttori di film e intellettuali cui era concesso di fare una critica moderata nei confronti delle autorità e della polizia. Gli unici intoccabili erano le forze armate, il partito Baaz e, naturalmente, il presidente. “È una politica astuta, perché 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page315 itALiAno 315 scarica di tanto in tanto la tensione crescente,” mi diceva il romanziere siriano Hani al-raheb nel 1987. “Altrimenti, la gente potrebbe fare ricorso alla violenza, o alla resistenza passiva, o a qualcosa d’altro. il regime ha modi per scaricare questa tensione in maniera che la gente accetti l’umiliazione in materia di diritti umani senza dire ‘no’. La tensione non è mai lasciata salire fino al punto in cui potrebbe esplodere”. La posizione critica di al-raheb lo portò a dare le dimissioni dal suo posto di docente all’Università di damasco, e gli causò una detenzione occasionale. egli lasciò il paese per insegnare in Kuwait non molto dopo il nostro incontro. Venticinque anni dopo, la tensione ha raggiunto il punto di esplosione. Se gli Assad padre e figlio furono oppressori, essi furono anche astuti nel portare la Siria nel mondo moderno con strade nuove, elettricità nella maggior parte delle aree rurali, scuole gratuite, cure mediche a carico dello stato, sicurezza sociale per gli anziani e tolleranza verso tutte le fedi religiose. i siriani che volevano il cambiamento, a parte dei religiosi fanatici, non volevano abbandonare queste componenti del lascito degli Assad. tuttavia, volevano più trasparenza economica dal governo, meno corruzione nella classe dirigente e il diritto di scegliersi i propri governanti mediante libere elezioni. Bashar al-Assad affrontò queste richieste con la discussione, non la messa in atto, di riforme. Mentre le rivolte della Primavera Araba eliminavano dittatori militari in tunisia, egitto e Libia, Bashar ribadiva che il suo regime non era così pavido nei confronti degli Stati Uniti come gli altri, e che quindi era immune dal dissenso interno. il libico Gheddafi era un megalomane che trattava il suo popolo come cavie nel suo laboratorio di sperimentazione politica e dissolutezza personale. Zine el-Abidine Ben Ali in tunisia era un cleptomane che spogliò tutti ad eccezione dei suoi sostenitori nel governo francese. La sudditanza di Hosni Mubarak alla potenza americana, esacerbata da malgoverno e ingiustizie, era sentita come un’umiliazione dalla maggioranza dei suoi compatrioti. in Siria covava un genuino dissenso, che venne allo scoperto dopo le proteste del marzo 2011 a dera’a. Gli abitanti di quella città al confine con la Giordania, dove i turchi avevano attaccato Lawrence d’Arabia nel 1917, si rivoltarono contro il governatore locale, un parente di Assad, quando questi passò il segno torturando i loro bambini. eppure non tutti parteciparono alle dimostrazioni, che si sparsero in altre città, e ancora di meno furono quelli che presero le armi. L’opposizione a Bashar al-Assad presto si divise in una fazione che voleva 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page316 316 orient-occident ii · Hommage à la Syrie mantenere le dimostrazioni pacifiche come quelle nella piazza tahrir al cairo, e un’altra che voleva aggiudicarsi la disputa con Bashar al-Assad con mezzi militari. e gli oppositori armati presto si divisero su ideologia, strategia e ambizioni contrastanti. Bashar al-Assad mostrò di avere appreso dal padre che poteva sopportare la più violenta delle tempeste, come Hafiz fece quando israele distrusse la sua forza aerea e cacciò il suo esercito da Beirut nel 1982. Sia il padre che il figlio erano seri, tanto come benefattori quanto come tiranni, e questo in parte spiega la lealtà di così tanti dei loro sudditi lungo tre anni di rivoluzione. i leader ribelli, così come quelli che li armavano ad Ankara, riyad e doha, immaginavano che l’edificio che gli Assad avevano eretto e fortificato dal 1970, si sarebbe sbriciolato al primo colpo. Quando ciò non avvenne, essi ricorsero di nuovo alla richiesta di un intervento occidentale che li salvasse in quella che risultava un’impresa debole e mal concepita. Mentre i ribelli sottostimavano la stamina del regime, gli strateghi del governo ignoravano un importante elemento della lotta dell’opposizione: il rancore della gente che voleva avere il diritto di esprimersi, di vivere senza paura e sorveglianza, e di ottenere dallo stato il riconoscimento della propria dignità. il giudizio del governo secondo cui alcuni ribelli erano criminali, fanatici o stranieri era corretto, e lo era la sua contestazione del fatto che la ribellione era sostenuta da potenze straniere che reagivano alla sua relazione con l’iran, molto sgradita agli Stati Uniti. Ma questa non era tutta la storia, non diversamente dal dire che la sola ispirazione della rivolta era la pura aspirazione alla libertà. Molti degli insorti non avevano per la libertà – come espressa in Diritti dell’uomo di thomas Paine o nella dichiarazione Universale dei dritti Umani delle nazioni Unite – più rispetto di quanto ne avesse il regime. il loro obiettivo era la sostituzione di un regime guidato da qualcuno di una setta minoritaria con uno della maggioranza. essi credevano che soltanto un sunnita, anche uno che privilegiasse la teocrazia rispetto alla democrazia, dovrebbe governare una nazione in larga maggioranza sunnita. La Siria era stata, dopo tutto, la patria dell’ortodossia sunnita. Un esercito omayyade proveniente da damasco aveva trionfato sui partigiani sciiti di Ali a Karbala nel 680, provocando una ferita entro l’islam che non si è ancora rimarginata. 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page317 itALiAno 317 Lo slogan del partito Baaz era “unità, libertà, socialismo”. non ha conseguito nessuno di questi obiettivi nei due paesi in cui ha governato, iraq e Siria. Uno dei fondatori del Baath, il dr. Hafiz al-Jemalli, aveva lasciato il partito da molto tempo quando lo incontrai a damasco nel 1987. Già più che ottantenne, mi disse: “noi abbiamo avuto un regresso, non un progresso. Prima della rivoluzione [baazista, del 1963] il nostro analfabetismo era del 90%. ora abbiamo il 70-80% di persone che sanno leggere e scrivere. eppure, stiamo regredendo. Perché? Perché non progrediamo?” Questa è una domanda che molti siriani si fanno, specialmente assistendo alla rapida regressione causata dalla guerra. All’inizio della rivoluzione, amici di damasco e di Aleppo mi assicuravano che i ribelli che decapitavano i loro nemici dovevano essere degli stranieri: iracheni, sauditi, ceceni, afgani, chiunque ma non siriani. decapitare, dicevano, era alieno alla loro cultura. Poi essi assistettero al gesto di un ribelle siriano che estraeva orgogliosamente il cuore dal petto di un soldato ucciso e lo mordeva. “come abbiamo potuto”, si domandarono, “sprofondare così in basso? e come faremo a ritornare quelli che eravamo?” CHARLES GLASS, 2013 traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page318 6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page319 École Italienne : Audience d’une ambassade vénitienne à Damas (16e siècle), Paris, Louvre. © 2013. White Images / Scala, Florence 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page320 320 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page321 321 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 04/09/13 18:54 Page322 Wahab Badarne Photo : Toni Peñarroya 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page323 323 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page324 324 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page325 325 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page326 Nasr Hamid Abu Zayd prie dans une mosquée de Samarkand, (Miniature) Syrie, 14e siècle. © Album / Dea Picture Library 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page327 327 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page328 328 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page329 329 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page330 330 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page331 331 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page332 332 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page333 333 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page334 334 orient occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page335 335 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page336 Driss El Maloumi Photo : Toni Peñarroya 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page337 337 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page338 338 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page339 339 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page340 340 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page341 341 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page342 342 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page343 343 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page344 344 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page345 345 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page346 346 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page347 347 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page348 348 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page349 349 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page350 350 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page351 351 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page352 352 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page353 353 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page354 354 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page355 355 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page356 356 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page357 357 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page358 358 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page359 359 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page360 360 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page361 361 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page362 362 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page363 363 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page364 364 oriente occident ii · Hommage à la Syrie 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page365 365 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page366 7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page367 Mosaïque du Théâtre Romain. 2e siècle av. J.-C. Bosra, Syrie. © Album / DEA / C. SAPPA 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page368 368 OriGinaL Français 1. LA PLUS BELLE ROSE Paroles et musique : Zaki Naseef Cueille la plus belle rose, mon papillon, une rose pour plaire à la poésie de cheveux blonds. Cueille-la couleur d’albâtre, couleur de feu doré de terre brune, de poussière sans vie et de neige souillée, venant de vertes vallées rêvées et des lauriers des bois, et sans plus la décrire, je la voudrais pour moi. Cueille-la douce et belle comme un sourire d’enfant que les lis puissent voir en son coeur la poésie d’antan que les moineaux interprètent et reprennent ses mots et que l’aube naissante joue pour elle un rondeau. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page369 enGLisH CasteLLanO Pick me the most beautiful rose, my butterfly, a rose fit for the poetry of her blonde hair. Búscame, mariposa, la flor más hermosa, una flor digna de unos cabellos rubios. 1. THE MOST BEAUTIFUL ROSE Words and music: Zaki Naseef Pick it the colour of alabaster and fiery gold, Of brown barren earth and dust and soiled snow, From the dreaming green valleys where laurels grow strong, Had i words to describe it, i would not have asked you. Pick one that’s sweet and lovelier than a child’s smile. May the lilies discover in its heart the poetry of old, May the sparrows translate its words into song, and the new dawn sing a chorus in its honour. 1. LA FLOR MÁS HERMOSA Texto y música: Zaki Nasif Búscala como el alabastro y los cuentos de fuego, color de tierra yerma y la nieve vieja, entre los sueños de los valles verdes y el vigor del laurel; de saber describirla, buscarla no te pediría. Búscala más hermosa que las risas de niños, y que el lirio le cante de todo corazón, y que el gorrión traduzca lo dicho en la canción y que la aurora taña sus cuerdas en su honor. 369 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page370 370 OriGinaL CataLÀ 1. LA ROSA MÉS BELLA Text i música: Zaki Naseef Cull-me la rosa més bella, papallona meva, una rosa que s’adigui amb la rossa de la poesia fina, fes-ho. Cull-la del color d’alabastre i dels contes de foc, de la terra marró sense vida i de la pols i la neu vella, de l’encisadora vall verda i del vigor del llorer, si la sabés descriure millor, no et demanaria que me la cullis. Cull-la dolça, més bella que un somriure infantil, que els lliris llegeixin versos del seu cor durant una estona i els pardals s’aixequin i interpretin allò dit i l’alba entoni una música en honor seu. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page371 DeUtsCH itaLianO such mir die schönste rose, mein schmetterling, passend zum goldenen Gespinst der Dichtung. Farfalla mia, scegli per me la rosa più bella, adatta a una bionda che è fine poesia, orsù prova. 1. DIE SCHÖNSTE ROSE Text und Melodie: Zaki Nassif such sie in der Farbe des alabasters als gäbe es nicht Brände, verödete erde, staub und grauen schnee. such sie im traumgrünen tal, wo der Lorbeer üppig glänzt. Wüsste ich mehr, würde ich dich nicht schicken, sie zu suchen. süβ soll sie duften, lieblicher als ein Kinderlächeln. Lass die Lilien in ihrem Herzen Verse lesen und die spatzen in der Luft erzählen, was dort geschrieben steht, und das erste Morgenlicht eine Melodie dazu spielen. 1. LA ROSA PIÙ BELLA Parole e musica: Zaki Naseef 371 sceglila del colore dell’alabastro e di storie di fuoco, di aspra terra bruna, di polvere e di nevi millenarie, tra la verde sognante vallata ed il lauro vigoroso. sai, se avessi saputo di doverti dire di più, non ti avrei chiesto di scegliermela. sceglimela dolce, più bella del sorriso di un bambino, tale che i gigli leggano versi dal suo cuore, e i passeri si alzino a interpretare quello che ha detto, mentre l’alba che nasce intona un’aria per lei. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page372 372 OriGinaL Français 4. O AUBE, LORSQUE TU APPARAIS Poème traditionnel Mélodie de Mustapha Kreideh Ô aube, lorsque tu apparais parée des couleurs du jasmin d’arabie réveille le monde entier et mon bien-aimé en tout premier mon bien-aimé, en tout premier. Lorsque tu seras dans le quartier et que tu y apporteras la lumière entre chez mon bien-aimé. Ô aube, chez lui en tout premier réveille le monde entier et mon bien-aimé en tout premier mon bien-aimé, en tout premier. Ô aube, ces nuits de larmes sont longues pour le coeur meurtri. Va chez mon bien-aimé, va. Ô aube, chez lui en tout premier réveille le monde entier et mon bien-aimé en tout premier mon bien-aimé, en tout premier. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page373 enGLisH CasteLLanO Oh dawn, when you rise, With the colour of jasmine, awaken the whole world, and my beloved before all others, My beloved before all others. aurora, cuando aparezcas, con el color del jazmín, al universo despierta, y a mi amado antes que a nadie, a mi amado antes que a nadie. 4. O DAWN, WHEN YOU RISE Traditional poem Music by Mustapha Kreideh When you pass through our neighbourhood, Holding your torches of light aloft, Visit my beloved’s house, O Dawn, before all others; awaken the whole world, and my beloved before all others, My beloved before all others. O Dawn, the night of lamentation, is long for the broken-hearted. Hurry to my beloved, make haste, to him, O Dawn, before all others; awaken the whole world, and my beloved before all others, My beloved before all others. 4. AURORA, CUANDO APAREZCAS Poema tradicional Melodía de Mustafá Kreideh Cuando recorras el barrio blandiendo en alto tus teas, ve a casa de mi amado, aurora, antes que a nadie, al universo despierta, y a mi amado antes que a nadie, a mi amado antes que a nadie. aurora, la noche es larga para un corazón herido, acude rauda a mi amado, aurora, antes que a nadie, despierta a todo el mundo, y a mi amado antes que a nadie, a mi amado antes que a nadie. 373 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page374 374 OriGinaL CataLÀ 4. OH ALBA, QUAN APAREIXES Poema tradicional Música: Mustapha Kreideh Oh alba, quan apareixes amb els colors del gessamí, desperta el món sencer i el meu estimat abans que ningú, el meu estimat abans que ningú. Quan penetris pel barri duent feixos de llum a les teves mans, entra a casa del meu estimat. Oh alba, a casa seva abans d’enlloc més, desperta el món sencer i el meu estimat abans que ningú, el meu estimat abans que ningú. Oh alba, aquestes nits de llàgrimes són llargues per al cor colpit. Ves a casa del meu estimat, ves-hi, el meu estimat abans que ningú, desperta el món sencer Oh alba, a casa seva abans d’enlloc més, del meu estimat abans que ningú. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page375 DeUtsCH itaLianO Morgenlicht der Frühe, weiβ wie der Jasmin, öffne die augen der Welt, zuerst aber die meines Liebsten, er muss der erste sein. alba, quando sorgerai, coi colori del gelsomino e riaprirai gli occhi nel mondo intero, incomincia dal mio amato, prima che da chiunque altro. 4. MORGENLICHT DER FRÜHE Text: Volkstümliche Überlieferung Melodie: Mustapha Kreideh Wenn du Lichtstrahlen in deiner Hand durch die nachbarschaft trägst, eile zum Haus meines Liebsten, er muss der erste sein, öffne die augen der Welt, zuerst aber die meines Liebsten, er muss der erste sein. Morgenlicht, die nacht der Klagen war zu lang für ein sieches Herz, lauf zu meinem Liebsten, er muss der erste sein, öffne die augen der Welt, zuerst aber die meines Liebsten, er muss der erste sein. 4. ALBA, QUANDO SORGERAI Poesia tradizionale Musica: Mustapha Kreideh Quando giungerai da noi tenendo in mano fiaccole di luce, visita la casa del mio amato, o alba, prima di qualunque altra. riapri gli occhi nel mondo intero, incominciando dal mio amato, prima che da chiunque altro. alba, queste notti di lacrime, sono assai lunghe per un cuore ferito. accorri dal mio amato, o alba, prima che da ogni altro. riapri gli occhi nel mondo intero, incominciando dal mio amato, prima che da chiunque altro. 375 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page376 376 OriGinaL - Français - 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK SAP’AWI CHANT (MAWAL) Mon aimé me sert le vin dans des coupes de patience et jamais l’amour ne me laisse de vacance Je mordrai mes mains de regrets, paumes broyées de souffrance, Pour un amant qui me mène à son gré sans préoccupations, et chaque jour en un état varié amoureux, tu ne peux rien contre les gens passionnés. aussi, ô mon complice, renonce à l’amour et gagne le repos. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page377 enGLisH CasteLLanO SAP’AWI CHANT (MAWAL) SAP’AWI CANTO (MAWAL) For a lover who carries me along at his whim, Carefree and every day transports me to a different state. if you are in love you cannot abide those who are passionate. Por un amante que me lleva a su aire sin preocupaciones y cada día a un estado diferente si estás enamorado no podrás con la gente apasionada. 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK My beloved serves me wine in cups of patience and love gives me no rest. i shall gnaw at my hands in remorse and clap my palms so renounce love, my accomplice, and obtain rest. 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK Mi amado me sirve el vino en copas de paciencia y el amor nunca me da un descanso morderé mis manos de arrepentimiento y aplastaré las palmas, así que renuncia al amor, oh mi cómplice, y gana el descanso. 377 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page378 378 OriGinaL - CataLÀ - 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK LA CANÇÓ DE SAP’AWI (MAWAL) el meu estimat em serveix el vi en copes de paciència i l’amor mai no em dóna descans, mossegaré les meves mans de penediment i aixafaré els palmells. Per un amant que em porta com li plau, sense preocupacions i cada dia a un estat diferent, si estàs enamorat no podràs imposar-te a la gent apassionada. així doncs, renuncia a l’amor, o còmplice meu, i guanya el descans. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page379 379 DeUtsCH itaLianO SAP‘AWI LIED (MAWAL) LA CANZONE DI SAP’AWI (MAWAL) Wegen eines Geliebten, der mich ganz nach seinem Belieben Ohne sorgen und täglich in einen anderen Zustand versetzt. Wer verliebt ist, kann nichts gegen leidenschaftliche Leute ausrichten. a causa di un amante che fa di me ciò che vuole, senza pensieri e cambiando continuamente di stato d’animo. se sei innamorato, non potrai frenare la gente appassionata. 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK Mein Geliebter serviert mir den Wein in Kelchen der Geduld Und die Liebe lässt mich nie ruhen. ich werde meine Finger aus reue zerkauen und die Hände wringen, Deshalb verzichte auf die Liebe, oh mein Komplize, und erlange ruhe. 7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA · BEINY WI BEINAK il mio amato serve del vino in coppe di pazienza; ma l’amore no da tregua: pentito mi morderò le mani e batterò le palme rinuncia, quindi, all’amore, o mio complice, se ciò che cerchi è il riposo. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page380 380 OriGinaL Français POUR L’AKIKA Je me traîne aujourd’hui vers notre mère, ma force est rompue, Ô mon Dieu! Je marche sur le chemin d’alep, bordé d’oliviers et nous y allons, ne pleure plus, plus de deuil, sois sage, demain sera sûr, Ô mes yeux, nous nous sommes réunis autour d’akika nous tous avec ceux aux yeux noirs. Je ne crois pas que Majnun Layla, connaisse ma folie, j’improvise regard ! Vous m’épuisez ! Paupières ! Vous me désertez ! Ô mon cœur ! sois patient, ceux que j’aime m’ont tué. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page381 enGLisH CasteLLanO Wearily we go to our mother’s house today, Oh, but my strength is broken! i travelled the road to aleppo that is lined with olive trees; Come now, stop your weeping and mourning, tomorrow will bring safety, O my eyes; We have gathered for the feast of akika, together with those whose eyes are black. Undoubtedly, Majnun Layla Was not as mad as i am. eyes! You prostrate me! eyelids! You desert me! O, my heart! Be patient, those i love have slain me. a la madre vamos hoy, mi fuerza, ay, se ha quebrado. Hice el camino de alepo, que está lleno de olivos, basta de lloros y quejas, el mañana es seguro, ojos míos, para el sacrificio ritual nos juntamos con quienes se han pintado los ojos. no creo que Majnun Laila estuviera tan loco como yo, ¡Ojos! ¡sanadme! ¡Párpados! ¡secadme! ¡Oh, corazón! ten paciencia, quien nos ama nos ha asesinado. TO THE AKIKA PARA AKIKA 381 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page382 382 OriGinaL CataLÀ PER L’AKIKA La nostra mare anem a veure avui, arrossegant-nos. La meva força m’ha deixat, oh Déu meu! He caminat pel camí d’alep, vorejat per tot d’oliveres, així caminem. Para de plorar, deixa el teu dol, sigues prudent. Demà arribarem a bon port, oh ulls meus! ens hem reunit al voltant de l’akika, plegats amb aquells qui tenen ulls negres. no crec que Majnun Layla s’hagi tornat tan boig com jo; jo improviso. Ulls meus! M’esteu llançant a terra! Parpelles meves! M’esteu abandonant! Oh, cor meu! tingues paciència. La gent que estimo m’ha matat. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page383 DeUtsCH itaLianO Heute gehen wir zur Mutter, meine Kraft ist gebrochen, oh Gott! ich nahm den Weg nach aleppo zwischen Olivenbäumen. Weinet und trauert nicht mehr, meine augen, morgen seid ihr in sicherheit. Bei der akika-Feier trafen wir zusammen, wir mit den schwarzäugigen. nicht einmal Madschnūn Lailā, denke ich, war so verrückt wie ich bei ihrem anblick. augen! ihr habt mich bezwungen! augenlider! ihr habt mich verstoβen! Oh mein Herz, sei duldsam. Diejenigen, die ich liebte, haben mich geschlachtet. Da nostra madre oggi andiamo, con passo pesante, la mia forza ha ceduto, mio Dio! Camminavo sulla strada verso aleppo, fiancheggiata da piante d’olivo. smetti di piangere e de lamentarti; il domani è sicuro, occhi miei, ci siamo riuniti intorno ad akika, insieme a quelli dagli occhi neri. io penso che Majnun Layala non sia mai stato pazzo come io sono ora. Occhi! Voi mi prostrate! Palpebre! Mi fate uscir di senno! Cuore mio, sii paziente, la gente che amo mi ha annientato. DAS AKIKA-OPFER AD AKIKA 383 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page384 384 OriGinaL Français ENTRE TOI ET MOI entre toi et moi, les ennemis sont dans la confusion, les ennemis sont dans la confusion, entre toi et moi, Mauvaise est ma condition ! Mon esprit est occupé ! Mon esprit est occupé ! Mauvaise est ma condition ! tu es mon désir, c’est toi que j’aime ma condition est particulière, garde mon amitié. 9. CE BRUN Chant traditionnel de Damas Ce brun, ce beau brun, mon cœur est fatigué, ô mon frère ton amour m’a dévasté. toi aux grands yeux tu as mis la douleur dans mon cœur je te donnerai sept deniers, ô mon frère du meilleur de ma fortune. toi qui a un cœur d’argent pourquoi toute cette haine je te donnerai pour la calmer, ô mon frère le meilleur de ma fortune. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page385 enGLisH CasteLLanO Between you and me, enemies are confused, enemies are confused between you and me, i am ailing! My mind is troubled! My mind is troubled! i am ailing! You are my desire, it is you that i love. i am strangely altered. Cherish my friendship. entre tú y yo los enemigos se confunden, los enemigos se confunden entre tú y yo, mi estado es grave. Mi mente está ocupada. Mi mente está ocupada. Mi estado es grave. eres mi deseo, es a ti a quien amo, conserva mi amistad. Mi estado es extraño. BETWEEN YOU AND ME ENTRE TÚ Y YO 9. OH, YOU OF DARK COMPLEXION Traditional from Damascus 9. OH, TÚ, DE TEZ MORENA Canción tradicional de Damasco Oh, you, with your big eyes, My heart is aching for you. i will give you seven coins, brother, the best of all i have. Oh, tú, de los ojos grandes, sembraste el dolor en mi corazón te daré los siete cuartos del total de mi fortuna. Oh, you of dark complexion, My heart is weary, Your love has ravaged me. Oh, you, whose heart is silver, What is the reason for so much hate? i could satisfy you, brother, With the best of all i have. Oh, tú, de tez morena, moreno, tengo el corazón cansado, tu amor me ha desertado. Oh, tú, corazón de plata, ¿a qué viene tanto odio? Podría colmarte y darte el total de mi fortuna. 385 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page386 386 OriGinaL CataLÀ ENTRE TU I JO entre tu i jo, els enemics es confonen, els enemics es confonen, entre tu i jo. La meva malaltia és greu! La meva ment està atabalada! La meva ment està atabalada! La meva malaltia és greu! ets el meu desig, ets aquell qui jo estimo, mantingues la meva amistat, la meva malaltia és greu. 9. OH TU, HOME BRU Cançó tradicional de Damasc Oh tu, home bru, tan morè, tinc el cor cansat, el teu amor m’ha desertat. Oh tu, d’ulls grans, has sembrat el dolor dins el meu cor, et donaré els set diners de tota la meva fortuna. Oh tu, cor d’argent, què significa tant d’odi? Podria satisfer-te i donar-te tota la meva fortuna. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page387 387 DeUtsCH itaLianO Zwischen dir und mir herrscht ein seltsamer streit. ein seltsamer streit herrscht zwischen dir und mir. Meine Lage ist schwierig! Mir schwirrt der Kopf! Mir schwirrt der Kopf! Meine Lage ist schwierig! Dich begehre ich, dich allein liebe ich. nimm meine Freundschaft an. Meine Lage ist so sonderbar. Fra te e me, i nemici si sono confusi. si sono confusi, i nemici, fra te e me. La mia condizione è insopportabile! La mia mente è colma! La mia mente è colma! La mia condizione è insopportabile! tu sei tutto ciò che desidero, sei il mio unico amore, accetta il mio affetto: mi sento così male... ZWISCHEN DIR UND MIR FRA TE E ME 9. AN DIESEM TIEFEN BRAUN Traditional von Damaskus 9. UOMO DAI CAPELLI NERI Canzone tradizionale di Damasco Verloren im anblick deiner groβen augen ist mein Herz erkrankt. in meinen augen, oh Freund, bist du stark wie ein Löwe. Uomo dai grandi occhi, hai seminato il dolore nel mio cuore. ti darò i sette quarti di tutta la mia fortuna. an diesem tiefen Braun, oh Freund, ist mein Herz erkrankt, aus Liebe zu dir. Wenn auch dein Herz liebt, warum müssen wir uns trennen? ich kann dir alles geben, denn ich liebe dich maβlos. Uomo dai capelli neri e dalla pelle oscura, il mio cuore è pesante, il tuo amore mi sfinisce. Cuore d’argento, perché tanto odio? io potrei farti felice e darti tutta la mia fortuna. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page388 388 OriGinaL Français 11. Ô VIERGE MARIE Ô Vierge Marie, tu as surpassé le soleil et la lune et toutes les étoiles qui tournent dans le ciel. Mère de Jésus, ma Mère, mon espérance ne me laisse pas seul face à mes péchés. Ô étoile du matin, brille en nos sanctuaires, éclaire nos esprits, nos oreilles et nos yeux. 13. LA COULEUR DE L’ANGOISSE (Qalaq) Adonis La couleur de l’angoisse dans la pierre égarée. La couleur d’une imagination en route qui donc est passé par ici et s’est brûlé ? ténèbres dans mon horizon mon inquiétude On a tiré sur ma régénération et on l’a lacérée. La tempête l’a emportée et l’a brûlée dans ses cendres sans doute. J’inventerai l’aube immaculée. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page389 enGLisH CasteLLanO O Virgin Mary, you who surpass the sun and the moon, and all the stars that circle the sky. Oh Virgen María, al sol y la luna superas, y a todos los astros que cruzan el cielo. 11. O VIRGIN MARY Mother of Jesus, my Mother and my hope, Do not abandon me to my sin. O Morning star, shine in our shrines, enlighten our minds, ears and eyes. 11. OH, VIRGEN MARÍA Madre de Jesús, madre y esperanza mía, nunca me abandones cuando peco. Lucero del alba, brilla en los santuarios, ilumínanos la mente, los oídos, los ojos. 13. THE COLOUR OF ANXIETY (Qalaq) Adonis 13. EL COLOR DE LA DESAZÓN (Qalaq) Adonis What darkness in my heart! Oh my anxiety, My regeneration torn apart, the storm took it and burned it, and from its ashes i may Create the pure dawn of a new day. ¡Qué tiniebla en mi horizonte! ay, desazón mía, desgarra mi regeneración, arrásala y quémala, para que con sus cenizas, cree yo un alba pura. anxiety is the colour of the lost stone, the colour of a fleeting shade. Who, i wonder, passed this way and was burned? en la piedra perdida está el color de la desazón, el color de mi secreto imaginado. ¿Quién pasó por aquí y se quemó?, pregunto. 389 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page390 390 OriGinaL CataLÀ 11. OH VERGE MARIA Oh Verge Maria, vós supereu el sol i la lluna i cada estrella que travessa el firmament. Mare de Jesús, mare i esperança meva, no em deixeu mai sol quan pequi. Oh estrella d’Orient, llum dels nostres santuaris, il·lumineu les nostres ments, orelles i ulls. 13. EL COLOR DE L’ANGOIXA (Qalaq) Adonis el color de l’angoixa és el d’una pedra perduda, un color, una ombra fugissera, un cert to: em pregunto qui s’ha cremant en passar-hi? Quanta foscor dins el meu cor! Oh, angoixa meva, abraonada sobre la meva renovació, tot estripant-la, la tempesta se l’ha enduta i l’ha cremada; així, de les seves cendres, un dia podré crear l’alba immaculada. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page391 DeUtsCH itaLianO Jungfrau Maria, du strahlst heller als sonne und Mond, heller als jeder stern am Himmelskreis. O Vergine Maria, hai superato il sole e la luna, e ogni stella che ruota nel firmamento. 11. JUNGFRAU MARIA Mutter Jesu, meine Mutter, meine Hoffnung, verlass mich nicht, wenn ich sündige. Morgenstern, leuchte in unsere Herzen, erleuchte unseren Geist, unsere augen und Ohren. 11. O VERGINE MARIA Madre di Gesù, madre mia e mia speranza, non lasciarmi mai solo nel peccato. O stella del Mattino, splendore dei nostri templi, illumina le nostre menti, le nostre orecchie e i nostri occhi. 13. DIE FARBE DER UNRUHE (Qalaq) Adonis 13. IL COLORE DELL’ANSIA (Qalaq) Adonis Dunkelheit umgibt mich! Oh, meine Unruhe, presse das neue aus mir heraus und zerreiβ es, blase hinein und verbrenn es. Dann ersteht mir vielleicht aus der asche das reine Morgenlicht. Che buio c’è nel mio cuore! Oh, mia angoscia, tu mi opprimi e distruggi la speranza, la prendi e la bruci. Così dalle sue ceneri, un giorno, potrò creare l’alba immacolata. Die Unruhe hat die Farbe eines steins am Wegrand, ein zurückgebliebener Farbschatten. ich frage mich, wer ging vorbei und ist hier verglüht? 391 il colore dell’ansia è quello della pietra perduta, il colore di un’ombra svanita. Chi è passato di qui e s’è bruciato? 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page392 392 OriGinaL 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA IJA MIA ija mia mi kerida, aman, aman, no te eches a la mar, ke la mar ‘sta en fortuna, mira ke te va yevar. Français 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA MA FILLE Ma fille, ma chérie aman, aman ne te jette pas à la mer car la mer est très forte regarde, elle va t’emporter. LE TEMPS DE LA NOCE EST VENU, Ô MA FIANCÉE Rabino Haim Ben Sahal Jérusalem, s. X Lamentation hebraïque d’amour (Et dodim kala) La pluie est partie l’automne est fini. Lève-toi ma bien aimée le plaisir nous submerge. Partons à la campagne dormir dans le désert. Là, je te donnerai mon amour toi, la prunelle de mes yeux. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page393 enGLisH CasteLLanO MY DAUGHTER HIJA MIA THE TIME FOR LOVE HAS COME, MY BRIDE rabbi Haim Ben sahal Jerusalem, 10th century Hebrew love lament (Et dodim kala) YA LLEGÓ EL TIEMPO DEL AMOR MI AMADA Rabino Haim Ben Sahal Jerusalén, s. X Lamento hebreo de amor (Et dodim kala) 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA My daughter, my dearest, Aman, aman, Don’t go into the sea, For the sea is stormy and will carry you away. the rains are over, and winter has passed. arise, my beloved, My desire grows strong. Let us go into the fields, and spend the night in the wilderness. there i will give my love to you, Who are the apple of my eye. 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA Hija mía, mi querida, aman, aman, no te eches a la mar, que la mar está en tormenta, mira que te va a llevar. Las lluvias han cesado, ha pasado el invierno. Levántate, amada, crece en mí el deseo; salgamos por los campos, al desierto a pasar la noche. allí te entregaré mi amor, delicia de mis ojos. 393 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page394 394 OriGinaL 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA IJA MIA ija mia mi kerida, aman, aman, no te eches a la mar, ke la mar ‘sta en fortuna, mira ke te va yevar. CataLÀ 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA FILLA MEVA Filla meva, estimada meva, aman, aman no et llancis a la mar, car la mar està esbravada, compte, que no se t’endugui. HA ARRIBAT EL TEMPS DE CASAR-TE, NÚVIA MEVA Rabí Haïm ben Sahal Jerusalem, segle X Lament hebreu d’amor (Et dodim kala) La pluja ha marxat, la tardor ha passat. alça’t, estimada meva, el desig m’assalta. anem al camp, dormim al desert. allí et donaré el meu amor, a tu, la nina dels meus ulls. 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page395 DeUtsCH itaLianO MEINE TOCHTER FIGLIA MIA DIE ZEIT DER LIEBE IST SCHON GEKOMMEN Haim ben Sahal Jerusalem, 10. Jahrhundert Hebräische Liebesklage (Et dodim kala) È GIUNTO IL TEMPO DELLE NOZZE, MIA SPOSA Rabbino Haïm Ben Sahal, (sec. X) Gerusalemme, X secolo Lamento ebraico d’amore (Et dodim kala) 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA Meine tochter, meine Liebste, aman, aman, stürze Dich nicht ins Meer, denn das Meer ist ungestüm, pass auf, dass es Dich nicht fortträgt. Der regen hat aufgehört, der Winter ist vorbei. steh’ auf, Geliebte, in mir wächst die Lust; Lass’ uns über die Felder gehen, in die Wüste, um die nacht zu verbringen. Dort übergebe ich Dir meine Liebe, mein augenschmaus. 15. HIJA MIA - ET DODIM KALA Figlia mia, tesoro mio, aman, aman, non avventurarti in mare, perché il mare è agitato, attenta, che ti porta via. La pioggia è cessata, l’inverno è finito. Orsù, mia adorata, il desiderio mi vince. andiamocene nei campi, dormiamo nel deserto. Là darò a te il mio amore, a te, luce dei miei occhi. 395 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page396 396 OriGinaL Français 17. À DAMAS Texte : Qays ibn al-Moullawwah (surnommé Majnoun Layla) (ère pré-islamique) Musique : Waed Bouhassoun Dites-lui que je l’aime toujours aussi loin soit-elle, jamais je ne pourrais l’oublier. C’est elle qui m’a appris comment l’aimer, c’est elle qui, avec ses rayons de miel, a apaisé ma soif. Une incarnation divine dans un être humain, Dieu la vêtit de charme, et l’a parée de beauté. L’adoration que je lui porte n’a rien à voir avec celle que j’ai pour Dieu car en l’adorant c’est aussi Dieu que j’adore. traduction: Klangland 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page397 enGLisH 17. IN DAMASCUS (Syria) Lyrics: Qays ibn al-Moullawwah (Majnoun Layla) Music: Waed Bouhassoun tell her i still adore her; though she be ever so far, i cannot forget her. it was she who taught me how to adore her, and quenched my thirst with her honey. a divine being in human form, God gave her beauty, sweetness and grace. My worship of her is no idolatry, For in adoring her i worship God as well. translation: GoLocalise & Jacqueline Minett CasteLLanO 17. EN DAMASCO Texto: Qays ibn al-Moullawwah (Majnun Layla) Música: Waed Bou Hassoun Decidle que aún la adoro; que aunque lejos no la olvido. ella me enseñó a adorarla, ella me bañó en miel. ser divino en forma humana: belleza, dulzura y gracia. La adoro y no soy idólatra, pues a Dios adoro amándola. traducción: Juan Gabriel López Guix 397 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page398 398 OriGinaL CataLÀ 17. A DAMASC Text: Qays ibn al-Moullawwah (Majnun Layla) Música: Waed Bou Hassoun Digueu-li que encara l’estimo, per molt lluny que sigui, mai la podré oblidar. Fou ella qui m’ensenyà a estimar-la, amb la seva mel m’apagava la set. Un àngel del cel amb aparença humana a qui Déu donà la seva bellesa i el seu encant. si l’adoro no sóc cap heretge; car estimant-la també adoro Déu. traducció: Gilbert Bofill i Ball 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page399 DeUtsCH itaLianO sag ihr, dass ich sie noch immer liebe. Wie fern ich auch bin, spüre ich ihre Umarmung. Ditele che sempre io l’amo; per quanto lontana, mai la posso scordare. 17. FÜR DAMASKUS Text: Qais bin al-Mulawwah (Madschnūn Lailā – Der von Laila Besessene), 7. Jhdt. Musik: Waed Bouhassoun sie hat mich gelehrt sie zu lieben. sie hat mich mit ihrem Honig gelabt. ein göttlicher engel in Menschengestalt, voller schönheit, sanftmut und Zauber. indem ich sie verehre, sündige ich nicht gegen Gott, denn in meiner Liebe zu ihr verehre ich Gott. Übersetzung: Claudia Kalasz 17. A DAMASCO Versi: Qays ibn al-Moullawwah (Majnoun Layla) Musica: Waed Bouhassoun Lei stessa mi ha insegnato come amarla; con il suo miele ha spento la mia sete. angelo sceso dal cielo in forme umane, Dio le ha dato la sua bellezza, il fascino dei suoi occhi. se io la venero, non faccio torto a Dio, perché adorando lei, venero Dio al contempo. traduzione: Luca Chiantore / Musikeon.net 399 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page400 Egypte, 18e dynastie c. 1490/1410 av. J.-C. Syriens apportant des offrandes. Peinture murale de la tombe de la cour de Rekhmere. Luxor-Thebes, nécropole de Sheikh Abd Al-Qurna. © Album / akg-images / James Morris 8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page401 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page402 402 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9801 Ref. AV 9802 – CD Version Ref. AVSA 9802 – SACD Stereo Hybrid Version Ref. AV 9803 Ref. AV 9804 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page403 403 Ref. AV 9805 – CD Version Ref. AVSA 9805 – SACD Stereo Hybrid Version Ref. AV 9806 – CD Version Ref. AVSA 9806 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9807 – CD Version Ref. AVSA 9807 – SACD Stereo Hybrid Version Ref. AV 9808 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page404 404 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9809 A+B Ref. AV 9810 Ref. AV 9812 Ref. AV 9813 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page405 405 Ref. AV 9814 – CD Version Ref. AVSA 9814 – SACD Stereo Hybrid Version Ref. AV 9815 Ref. AV 9816 A+B Ref. AV 9820 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page406 406 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9819 A/C Ref. AV 9817 Ref. AV 9818 – CD Version Ref. AVSA 9818 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page407 407 Ref. AV 9821 – CD Version Ref. AVSA 9821 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9822 A/C Ref. AV 9823 A+B Ref. AV 9824 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page408 408 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9825 Ref. AV 9826 Ref. AV 9830 Ref. AVSA 9831 SACD Stereo Hybrid Version 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page409 409 Ref. AV 9829 A/C Ref. AV 9827 A+B Ref. AV 9828 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page410 410 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9832 Ref. AV 9833 Ref. AV 9834 Ref. AV 9835 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page411 411 Ref. AV 9836 Ref. AV 9837 Ref. AV 9838 – CD Version Ref. AVSA 9838 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9839 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page412 412 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9840 – CD Version Ref. AVSA 9840 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9841 – CD Version Ref. AVSA 9841 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9842 Ref. AV 9844 – CD Version Ref. AVSA 9844 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page413 413 ÉDITION DE LUXE LIMITÉE IVe Centenaire de la Publication de la Première Partie de Don Quichotte Ref. AV 9845 – CD Version Ref. AVSA 9845 – SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA 9843 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9846 – CD Version Ref. AVSA 9846 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page414 414 CAtAlogue AliA Vox Ref. AVSA 9847 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9848 – CD Version Ref. AVSA 9848 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9849 Ref. AVSA 9851 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page415 415 ÉDITION DE LUXE LIMITÉE Les musiques arabo-andalouses, juives et chrétiennes de l’Ancienne Hesperia jusqu’à la découverte du Nouveau Monde. Ref. AV 9852 – CD Version Ref. AVSA 9852 – SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA9850 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9853 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page416 416 CAtAlogue AliA Vox ÉDITION DE LUXE LIMITÉE Musique de l’époque de Francisco Javier et de la culture musicale des divers peuples et régions qu’il a connus durant son palpitant périple oriental. Ref. AV 9854 – CD Version Ref. AVSA 9854 – SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA9856 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9855 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page417 417 Ref. AV 9857 – CD Version Ref. AVSA 9857 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9858 Ref. AVSA 9859 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9860 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page418 418 CAtAlogue AliA Vox Ref. AV 9861 A+B Ref. AVSA 9862 – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9811 Ref. AVSA 9864 A+B – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page419 419 ÉDITION DE LUXE LIMITÉE Histoire de la ville de Jérusalem présentée à travers les musiques des diverses traditions religieuses qui l’ont construite tout au long des siècles. Ref. AVSA 9865 – SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA 9863 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9866 – SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page420 420 CAtAlogue AliA Vox DVD Production enregistrée dans l’Église de la Santa Cueva à Cádiz, lieu ou cette merveilleuse œuvre avait été interprétée pour la première fois au xViiè siècle. Ref. AVSA 9867 A/C – SACD Hybrid Multichannel Ref. AV 9869 Ref. AVDVD 9868 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page421 421 ÉDITION DE LUXE LIMITÉE Un fresque musicale et historique passionnant Le Rayonnement des Catharismes et l’Essor de l’Occitanie. La Croisade contre les Albigeois et le témoignage des Troubadours. L’Inquisition : persécution et élimination du Catharisme. 950-1465 Ref. AVSA 9870 – SACD Hybrid Multichannel livre - 3 CD Ref. AVSA 9873 A/C SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9871 A+B SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page422 422 CAtAlogue AliA Vox Ref. AVSA 9872 A/e SACD Hybrid Multichannel - Box 5 CD Ref. AVSA 9876 SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9877 SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9878 SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page423 DINASTIA BORGIA Chiesa e potere nel Rinascimento Un fresque musicale et historique passionnant Les chemins vers le pouvoir : origines et expansion d’une dynastie c.1238-1492. Supremus est mortalibus : Culmination et fin d’un rêve 14921509. Du « règne » convulsif d’Alexandre VI au triomphe spirituel de François Borgia 1510-1671. Ref. AVSA 9879 SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9880 SACD Hybrid Multichannel livre - 3 CD + DVD Ref. AVSA 9875 A/C SACD Hybrid Multichannel 423 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page424 424 CAtAlogue AliA Vox Ref. AVSA 9881 SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9882 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9884 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9885 A+B SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page425 425 Édition hommage en faveur des victimes des catastrophes au Japon. les bénéfices seront entièrement versés à la Croix Rouge Japonaise. Tribute edition dedicated to the victims of the disasters in Japan. All profits will be donated to the Japanese Red Cross. Ref. AVSA 9883 SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9887 SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page426 426 MARe NoStRuM CAtAlogue AliA Vox Orient-Occident Dialogues Dialogues des musiques chétiennes musulmanes et juives autour de la Méditerranée Ref. AVSA 9889 A+B SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA 9888 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9890 A+B SACD Hybrid Multichannel IN MEMORIAM 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page427 JeANNe D’ARC 427 Batailles et Prisons L’épopée d’une Visionnaire la vision renouvelée d’une figure mythique Ref. AVSA 9892 SACD Hybrid Multichannel livre - 2 CD Ref. AVSA 9891 A+B SACD Hybrid Multichannel Ref. AVSA 9893 SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page428 428 PRo • PACeM eRASMuS VAN RotteRDAM CAtAlogue AliA Vox Textes, art & musiques pour la paix Fatema Mernissi · edgar Morin Raimon Panikkar · Antoni tàpies Éloge de la Folie Cet ouvrage propose un passionnant dialogue pour la paix et un monde dénué de violence. les textes écrits par les philosophes et écrivains edgar Morin, Raimon Panikkar et Fatema Mernissi ainsi que les peintures et réflexions d’Antoni tàpies font écho à la force expressive des musiques d’orient et d’occident. les idées de ce grand humaniste, ses réflexions critiques et sa pensée philosophique restent une source essentielle de sagesse humanistique et spirituelle, tout en restant, même après 500 ans, d’une actualité surprenante. livre CD - 1190 pages AVSA 9894 SACD Hybrid Multichannel livre - 6 CD 668 pages Ref. AVSA 9895 A/F SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page429 J. S. BACH 2 DVD + 2 SACD MeSSe eN Si MiNeuR Dans cet enregistrement « live », nous présentons notre version de la Messe en Si mineur telle qu’elle a été interprétée le 19 juillet 2011 dans le cadre du Vie Festival de Fontfroide 2011, et suite au travail réalisé dans la phase finale de perfectionnement de la iie Académie de Recherche et d’interprétation. 25 ANS CAPellA ReiAl De CAtAluNyA Pour célebrer les 25 ans de la Capella Reial de Catalunya le cheur qu’il a fondé en 1998, Jordi Savall a réuni dans un coffret 4 enregistrements emblématiques du répertoire catalan. Ref. AVSA 9897 - Box 4 CD SACD Hybrid Multichannel Ref. AVDVD 9896 A/D SACD Hybrid Multichannel 429 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page430 430 CAtAlogue AliA Vox eSPRit DeS BAlkANS Après le succès d’esprit d’Arménie, Esprit des Balkans nous permet de découvrir une autre région de grande tradition musicale et de dialogue interculturel : les Balkans. Aux côtés de musiciens venus de Serbie, de Bulgarie, de Roumanie, de Syrie, de grèce et de turquie, Jordi Savall dirige son ensemble Hespèrion xxi et dévoile le lyrisme original d'un répertoire instrumental et vocal qui couvre tout le spectre des émotions humaines. texte en treize langues. Following the success of Spirit of Armenia, Balkan Spirit enables us to discover another area of great musical tradition and intercultural dialogue : the Balkans. Alongside musicians from Serbia, Bulgaria, Romania, Syria, Greece and Turkey, Jordi Savall conducts his ensemble Hespèrion XXI and unveils the original lyricism of an instrumental and vocal repertoire that covers the entire spectrum of human emotions. Texts in thirteen languages Ref. AVSA 9898 SACD Hybrid Multichannel CAtAlogue CoMPlet, CoNCeRtS et AutReS iNFoRMAtioNS Full CAtAlogue, CoNCeRtS AND otHeR iNFoRMAtioN CAtAlogo CoMPleto, CoNCieRtoS y otRAS iNFoRMACioNeS CAtàleg CoMPlet, CoNCeRtS i AltReS iNFoRMACioNS VollStäNDigeR kAtAlog, koNzeRte uND ANDeRe iNFoRMAtioNeN CAtAlogo CoMPleto, CoNCeRti eD AltRe iNFoRMAzioNi www.alia-vox.com Ref. AVSA 9899 SACD Hybrid Multichannel 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page431 431 AliA Vox Apartat de Correus 113 e-08193 BellAteRRA tel. + 34 93 594 47 67 Fax +34 93 594 47 70 email: [email protected] www.alia-vox.com 9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page432