Mise en page 1 - i

Anuncio
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page1
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page2
2
INDEX
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Programme musical, détails et interprètes.
FRANÇAIS
orient·occident ii - Hommage au peuple syrien – Jordi Savall
chronologie de la Syrie – Sergi Grau & Manuel Forcano
La Syrie, une grandiose théâtre historique – Margarida castells criballés
Syrie : Le présent face à l’histoire – nathalie Galesne
La Syrie – charles Glass
ENGLISH
orient·occident ii - Homage to the Syrian people – Jordi Savall
chronology of Syria – Sergi Grau & Manuel Forcano
History played out on the grand stage of Syria – Margarida castells criballés
Syria: the present versus history – nathalie Galesne
Syria – charles Glass
CASTELLANO
oriente·occidente ii - Homenage al pueblo sirio – Jordi Savall
cronología de Siria – Sergi Grau & Manuel Forcano
Siria, un gran escenario histórico – Margarida castells criballés
Siria: el presente frente a la historia – nathalie Galesne
Siria – charles Glass
p.
6
p.
p.
p.
p.
p.
12
16
35
43
55
p. 64
p. 68
p. 86
p. 95
p. 106
p. 114
p. 118
p. 137
p. 146
p. 156
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page3
CATALÀ
orient·occident ii - Homenatge al poble sirià – Jordi Savall
cronologia de Síria – Sergi Grau & Manuel Forcano
Síria, un gran escenari històric – Margarida castells criballés
Síria: el present davant la història – nathalie Galesne
Síria – charles Glass
DEUTSCH
Morgenland·Abendland ii - ehrenbezeugung an das syrische Volk – Jordi Savall
chronologie Syriens – Sergi Grau & Manuel Forcano
Syrien, ein großer historischer Schauplatz – Margarida castells criballés
Syrien: die Gegenwart gegenüber der Geschichte – nathalie Galesne
Syrien – charles Glass
ITALIANO
oriente·occidente ii - omaggio al popolo siriano – Jordi Savall
chronologia della Siria – Sergi Grau & Manuel Forcano
Siria, un grande scenario storico – Margarida castells criballés
Siria: il presente di fronte alla storia – nathalie Galesne
Siria – charles Glass
p. 365
p. 361
p. 343
p. 335
p. 325
textes chantés · Sung texts
catalogue Alia Vox
3
p. 166
p. 170
p. 188
p. 197
p. 207
p. 216
p. 220
p. 239
p. 250
p. 262
p. 270
p. 274
p. 292
p. 301
p. 312
p. 368
p. 402
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page4
Musiciens Syriens de l’Histoire Naturelle d’Alep, publié par Patrick Russel, 1794 (gravure).
© The Stapleton Collection / The Bridgeman Art Library
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page5
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page6
6
ORIENT-OCCIDENT II
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Hommage à la Syrie
1.
Aḥla Zahra
2’38
2.
Samai maqam Bayati (Syrie)
4’21
3.
Creire m’en fach
2’09
Ô Aube Ya fajr (Syrie)
4’11
4.
5.
oumeima Khalil chant
Moslem rahal, dimitri Psonis, Waed Bouhassoun, Hakan Güngör
Pedro estevan & Hamam Khairy percussion
Moslem rahal ney, Jordi Savall vielle, Waed Bouhassoun oud,
dimitri Psonis, Pedro estevan, driss el Maloumi, Wahab Badarne
Pierre Hamon frestel (flûte de pan médievale)
Waed Bouhassoun chant, Moslem rahal, dimitri Psonis,
driss el Maloumi, Wahab Badarne, Pedro estevan
Shaouia (Syrie)
Moslem rahal, Pedro estevan
****
3’28
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page7
7
6.
Improvisation Oud
3’30
7.
Mawal Sap’awi, ‘Ala Al-‘Aqiqa, Beiny wa Beinak
7’52
8.
istampitta : Isabella (italie mss. trecento - anonyme)
4’16
9.
Ce Brun Hal asmar (Syrie)
4’10
driss el Maloumi
Hamam Khairy, oumeima Khalil & Waed Bouhassoun chant
Waed Bouhassoun oud, dimitri Psonis, Moslem rahal, Pedro estevan, Hakan Güngör
Pierre Hamon flûte, Michaël Grébil ceterina, Pedro estevan percussion
Waed Bouhassoun chant
dimitri Psonis, Moslem rahal, Pedro estevan, driss el Maloumi, Wahab Badarne
****
10.
Trotto
11.
Ya Mariam el bekr (Syrie)
3’49
12.
Ghazal
3’57
Jordi Savall, dimitri Psonis, Hakan Güngör, Michaël Grébil, Pedro estevan, Pierre Hamon
oumeima Khalil chant
Waed Bouhassoun, dimitri Psonis, Moslem rahal, Hakan Güngör
Moslem rahal, Hakan Güngör, Pedro estevan & Hamam Khairy percussion
3’35
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page8
8
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
13.
Angoisse Qalaq (Syrie)
4’38
14.
****
Cantiga 41: Virgen, madre de nostro Sennor
3’44
15.
Hija mia - Et dodim kala (israël)
9’00
16.
Una pastora (espagne, Mélodie Séfarade. i. Levy, vol. i n. 28)
4’34
17.
À Damas (Syrie)
5’08
18.
Improvisation Ney · Départ
3’23
Waed Bouhassoun chant
Hakan Güngör, Moslem rahal
Jordi Savall rebec, Pedro estevan percussion
Lior elmaleh chant
Moslem rahal, Yair dalal, dimitri Psonis santur, Jordi Savall vielle
erez Shmuel Mounk & Pedro estevan percussions
Hakan Güngör, Michaël Grébil, dimitri Psonis, Jordi Savall, Pierre Hamon
Waed Bouhassoun, dimitri Psonis, Moslem rahal, driss el Maloumi, Wahab Badarne
Moslem rahal
enregistrements réalisés à la collégiale de cardona (catalogne) le 18 février et les 6, 8 et 9 mai 2013 par Manuel Mohino
Montage et Masterisation SACD : Manuel Mohino
organisation et suivi des contacts avec les participants aux enregistrements: toni Figueras
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page9
Waed Bouhassoun oud, chant
Lior Elmaleh chant
Hamam Khairy chant, riq & sonaja
Oumeima Khalil chant
Moslem Rahal ney
Pierre Hamon flûtes, ney & flûte de pan
Driss El Maloumi oud
Yair Dalal oud
Jordi Savall vielle & rebab
Wahab Badarne qanun
Hakan Güngör qanun
Dimitri Psonis oud, santur & saz
Michaël Grébil cistre
Pedro Estevan, Erez Shmuel Mounk def, darbukas & riq
idée et conception du programme : Jordi Savall
Versions musicales des pièces 10, 14 et 16 : Jordi Savall
Sélection des musiques syriennes : W. Bouhassoun, H. Khairy, o. Khalil, M. rahal
La Fundació centre internacional de Música Antiga reçoit le soutien du departement de la culture de la Generalitat de catalunya,
de l’institut ramon Llull et du programme « culture » de l’Union européenne.
réalisation Éditoriale : Agnès Prunés
design : eduardo néstor Gómez-Scarantino
Au recto : Maqamat 43 : Abû zayd et al-hârith arrivant dans un village. Miniature Arabe du 13e siècle, Bibliothèque national de France, Paris.
© Album / dea Picture Library
9
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page10
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page11
W. Badarne, M. Rahal, W. Bouhassoun, D. Psonis,
D. El Maloumi, J. Savall, P. Estevan
pendant l’enregistrament à la Collegiale de Cardona, Catalogne.
Photo : Toni
Peñarroya
L’ensemble de musicens avec Jordi Savall pendant l’enregistrement dans la Collégiale de Cardona
(Catalogne).
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page12
12
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
orient-occident ii
Hommage au peuple syrien
Musiques solidaires et textes contre l’oubli
L’un des plus tragiques défauts de l’être humain est sa grande capacité d’amnésie, et comme nous le rappelle
Milan Kundera dans son Livre du rire et de l’oubli : « L’assassinat d’Allende éclipsa rapidement le souvenir
de l’invasion russe de la Bohême, la tuerie sanglante du Bangladesh fit oublier Allende, la guerre du désert
du Sinaï fit taire les pleurs du Bangladesh, la tuerie du cambodge fit négliger le Sinaï et cetera, et cetera,
et cetera, jusqu’à l’oubli complet de tout par tous ».
A la recherche d’un antidote spirituel à l’amnésie, notre premier recueil de musiques consacré au dialogue
entre orient et occident commença à prendre forme à la fin de l’année 2001 contre le dramatique et
grandissant conflit de civilisations qu’avait créé à cette époque la Guerre d’Afghanistan, commencée le
7 octobre 2001. nous avons alors imaginé et organisé le premier projet des Musiques pour la Paix, basé
sur un « dialogue possible » entre orient et occident, en invitant des musiciens d’Afghanistan et
Ken Zuckerman des etats Unis d’Amérique à participer à un concert le 10 janvier 2002 à la Basilique de
Santa Maria del Mar de Barcelone. il s’agissait d’un concert de la nouvelle année dédié à toutes les victimes
des conflits dans le monde et qui avait pour titre Musiques pour la Paix · Musiques Anciennes et Musiques
du Monde, interprétées par les musiciens de l’ensemble Kaboul d’Afghanistan, driss el Maloumi du Maroc
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page13
FrAnÇAiS
13
et Yair dalal d’israël, ainsi que les solistes vocaux et instrumentaux de La capella reial de catalunya et
d’Hespèrion XXi.
il convient aussi de se rappeler qu’il y a tout juste 22 ans, commença une autre terrible guerre, proche de
nous, avec le siège cruel de la ville de Sarajevo où plus de 12.000 personnes sont mortes et près de 50.000
ont été gravement blessées par les troupes serbes. L’europe d’alors et le monde en général avaient répondu
par un silence absolu et une décision, plus que discutable, de non intervention dans le conflit, ce qui eut
pour conséquence de prolonger de quatre ans ce siège féroce de la capitale bosniaque (1992 – 1996).
L’intervention internationale n’arriva qu’en 1995 et durant ce temps, 20 millions de kilogrammes de
projectiles et de mitraille avaient déjà défiguré à jamais la géographie physique et humaine de cette ville.
Avec l’actuel conflit dramatique en Syrie, le monde assiste de nouveau, paralysé et totalement impuissant,
à une guerre chaque fois plus sectaire et hors de contrôle qui, subissant une constante escalade de massacres
d’innocents, prend chaque jour une insupportable magnitude. il y a peu (le 21 août dernier), des milliers de
femmes et d’enfants (plus de 1.300 morts selon les sources de l’opposition au régime de Bachar el-Assad)
sont morts empoisonnés aux gaz toxiques.
Aujourd’hui, plus de 100.000 personnes sont mortes dans ce conflit, d’après le Secrétaire Général des
nations Unies, plus de 6 millions d’enfants sont affectés par d’immenses souffrances, 3,1 millions de jeunes
touchés par le conflit, quatre millions de personnes déplacées dans le pays et deux millions de réfugiés
dans les pays voisins. Aujourd’hui tous sont indignés mais les paroles d’indignation ne suffisent pas. Les
responsabilités doivent être pointées du doigt et le monde civilisé doit exiger la fin immédiate de toutes les
actions violentes contre les populations civiles.
nelson Mandela nous rappelle ceci: « être libre n’est pas seulement se défaire de ses propres chaînes, mais
aussi vivre de façon à respecter et améliorer la liberté des autres ». ce deuxième projet orientoccident naît principalement de la volonté solidaire de renforcer la prise de conscience des conséquences
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page14
14
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
dramatiques de ce conflit et de la terrible guerre de répression dont souffre le peuple de Syrie, en partageant
une expérience musicale avec des musiciens syriens et en ouvrant pour une meilleure connaissance de
l’histoire d’une des plus anciennes civilisations du monde. cette idée s’est concrétisée à l’occasion d’un
concert de noël fin 2012, à Barcelone, intitulé Judicii Signum, où nous avions invité deux merveilleux
musiciens de ce pays : la chanteuse et interprète du oud Waed Bouhassoun et le flûtiste (ney) Moslem
rahal. Après cette exceptionnelle expérience, nous avons décidé de renouveler cette collaboration lors de
différents projets en relation avec le dialogue inter-culturel et tout spécialement lors du concert Pro Pacem,
célébré le 20 avril 2013 à Barcelone, où nous avons présenté le programme édité dans le livre disque ProPacem : Textes, art et musiques pour la Paix, avec la participation d’Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar
Morin, raimon Panikkar et des musiciens de tout le pourtour méditerranéen.
Finalement, après des mois de préparation et de collaboration lors de différents concerts, avec des musiciens
de Syrie, de Grèce, d’israël, du Liban, du Maroc, de turquie et ceux d’Hespèrion XXi, nous avons décidé
d’enregistrer et d’éditer ce stimulant nouveau dialogue entre musiciens orientaux et occidentaux avec des
instruments et des musiques de l’ancienne Hespèria chrétienne et juive, avec des istampitte de l’italie
médiévale, ainsi que des chansons, improvisations et danses de Syrie. cet ORIENT-OCCIDENT II se
veut être un fervent Hommage au peuple syrien et être de nouveau un antidote sensible à l’amnésie qui
nous déshumanise tant.
des musiques apparemment éloignées dans le temps et l’espace, des musiques souvent oubliées sous
diverses couches de modernisme ou dévalorisées du fait de leurs origines incertaines sont les protagonistes
de cet enregistrement : des danses, des prières, des chansons et des plaintes d’une rare beauté et d’une
intense émotion qui, par leur légèreté, nous libèrent de lourdes racines et d’évitables solitudes. ce sont des
mélodies et des rythmes qui naissent des improvisations du ney oriental et de nos flûtes médiévales, des
chants fascinants d’un islam mystérieux et évocateur, des caresses du rébab et de la fermeté de la lyre
italienne, des pulsations et des battues des ouds du Maroc, d’istanbul et d’israël, des brillants pointillés du
santur d’iran et du kanun de turquie, tous emportés et toujours entourés par les battements vitaux et
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page15
FrAnÇAiS
15
magiques des indispensables percussions ancestrales. Ainsi s’instaure un véritable dialogue inter-culturel
et spirituel, porteur de paix et d’espérance, respectueux des identités musicales de « l’autre » et de sa propre
culture, un dialogue libre et très éloigné de tout fanatisme, de tous les fanatismes qui toujours naissent de
l’ignorance et des convictions absolues. or la force d’une idée ne se développe pas seulement avec des
convictions mais surtout grâce au doute dont Graham Greene nous rappelle qu’ « il est essentiel à la foi »,
ou comme le dit Lesley Hazleton « si tu abolis les doutes, tu n’auras que des convictions pures, ces sources
de l’arrogance de tous les fondamentalismes ».
Ainsi que l’affirme Amin Maalouf : « Pour redonner à notre humanité déboussolée quelques signes d’espoir,
il faut aller bien au-delà d’un dialogue des cultures et des croyances, vers un dialogue des âmes. telle est,
en ce début du XXie siècle, la mission irremplaçable de l’art ». Grâce au langage de la musique, ce dialogue
des âmes entre musiques d’origines si différentes, venant de cultures si diverses, il apparaît évident qu’il
est possible, au-delà des différences religieuses et culturelles, de reconstruire des ponts entre les esprits et
les consciences, quand bien même auraient-ils été détruits par tant de siècles de tragédies, d’injustice et de
fanatisme.
JORDI SAVALL
dublin, 25 août 2013
traduction : Klangland
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page16
16
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
chronologie de la Syrie
5000 ans d’histoire et d’écriture
Haute Antiquité
9000 - 333 Avant l’ère commune (Aec)
9000-6300 AEC Bourgade de damas sur les rives du fleuve Barrada, dans l’oasis de Guttah.
2900-2500 AEC Fondation des anciennes cités-états de Mari, sur la rive de l’euphrate, et d’ebla, au nord-ouest
de la plaine syrienne.
2300 AEC
2250 AEC
2100 AEC
Apogée d’ebla, avec ses rois et ses bibliothèques comprenant plus de 20.000 tablettes
cunéiformes en sumérien et en langue éblaïte.
Seigneur du Ciel et de la Terre
La Terre n’était pas, tu l’as créée
La lumière du jour n’était pas, tu l’as créée
Le matin n’était pas, tu l’as créé
Tu n’avais pas (encore) fait exister la lumière du matin.
Hymne à la création éblaïte (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259
Mari et ebla sont détruites par des soldats mésopotamiens de l’empire accadien.
Arrivée des peuples amorrites, nomades du désert. ebla i Mari sont reconstruites.
dynasties amorrites.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page17
FrAnÇAiS
17
1759 AEC
Hammurabi de Babylone trahit le roi Zimri-Lim de Mari et rase la ville.
1550 AEC
Les Hittites et les egyptiens de l’empire nouveau se répartissent les zones d’influence et
contrôlent la Syrie.
1650 AEC
deuxième destruction d’ebla par les Hittites venus d’Anatolie.
1400-1365 AEC Apogée de la cité-état d’Ugarit, sur la côte nord-ouest de la Syrie. développement du premier
alphabet écrit.
1286 AEC
Quel ennemi est parti à Baal
Contraire à l’aurige des nuages ?
N’ai-je pas vaincu l’aimé de ilu, Yammu ?
N’en ai-je pas fini avec naharu, le grand Dieu ?
J’ai fait taire tunnanu, fermé sa bouche,
J’ai écrasé le serpent venimeux,
Le tyran aux sept têtes.
dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43
Bataille de Qadesh entre les Hittites et les egyptiens de ramsès ii pour le contrôle définitif de
la Syrie. ni vainqueurs, ni vaincus.
1200-1150 AEC des peuples venant de la Mer envahissent la Syrie. destruction d’Ugarit. etablissement des
Araméens en Syrie.
Dirige donc ton visage
Vers la montagne Kankaniyu,
Grimpe la montagne sur les mains
Gagne la cime sur tes paumes,
Puis descend vers la demeure de réclusion sous « terre »
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page18
18
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Pense que tu es de ceux qui vont à « l’abîme »
Ainsi les Dieux sauront que tu es mort.
dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V 14a-17a
890-842 AEC
Le royaume araméen de damas subit l’expansion d’israël vers le nord.
853 AEC
Bataille de Qarqar. L’empire assyrien bat les royaumes araméens de Syrie.
732 AEC
605-539 AEC
539 AEC
Les Araméens de Damas vinrent au secours d’Hadadezer, roi de Soba mais David tua vingt mille de ses
hommes. Puis David mit des gouverneurs au dessus des Araméens de Damas, qui lui restèrent soumis en
tant que vassaux tributaires.
2 Sm 8:5-6
Les Assyriens font la conquête de damas. Fin des royaumes araméens en Syrie.
Car avant que l’enfant ne sache dire « père » et « mère », le roi de l’Assyrie se rendra maître des richesses
de Damas et du butin de Samaria.
Ysaïe 8,4
nabuchodonosor de Babylone est vainqueur des Assyriens et s’empare de leurs possessions en
Syrie, en Palestine et en egypte.
cyrus le Grand de Perse occupe Babylone et s’empare des territoires de son empire, y compris
la Syrie.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page19
Âge hellénistique, romain et byzantin
FrAnÇAiS
19
333 Aec - 622 ec
333 AEC
Bataille d’issos en Syrie : Alexandre le Grand bat darius iii de Perse.
198 AEC
Antiochos iii le Grand s’empare des territoires de Palestine des mains des Ptolémées d’egypte.
323 AEC
164-138 AEC
64 AEC
43-36 AEC
36 EC
66
70
105
Mort d’Alexandre le Grand. division de l’empire Hellène entre les diadoques : la Syrie est aux
mains de Séleucos i nicator. Antioche, capitale de l’empire séleucide.
Guerre civile entre princes séleucides de Syrie pour le contrôle de l’empire.
invasion romaine de la Syrie par le général Pompée. Annexion de la Syrie à l’empire romain.
Marc Antoine, amant de cléopâtre, est gouverneur de la Syrie.
Saul de tarse se convertit au christianisme à damas et entreprend sa tâche d’évangéliste sous
le nom de Paul.
révolte de la Judée contre l’occupation romaine d’israël. L’empereur néron nomme le général
Vespasien pour la réprimer.
Les troupes romaines reconquièrent depuis la Syrie le territoire rebelle de Judée et détruisent
Jérusalem.
L’empereur trajan annexe à l’empire romain la partie haute du cours de l’euphrate comprenant
la ville de doura europos.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page20
20
117
119
161-180
187
193
212
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
L’empereur Hadrien repousse les frontières de l’empire romain jusqu’à l’euphrate. damas entre
dans la catégorie des métropoles.
Hadrien visite la ville caravanière de Palmyre et la rebaptise Palmira Hadriana.
Marc Aurèle empereur fait édifier la célèbre colonne de la cité d’Apamea.
Le temps de la vie humaine, un point ; sa substance, fluide ; sa sensation, trouble ; la composition de l’ensemble
du corps, facilement corruptible ; son âme, une toupie; sa fortune, difficile à prévoir ; sa renommée,
indéchiffrable. En peu de mots: tout ce qui appartient au corps: une rivière ; songe et vapeur : le propre de
l’âme ; la vie : guerre, et séjours en terre étrangère ; la renommée posthume : l’oubli. Qui peut nous faire
compagnie ? Uniquement et exclusivement la philosophie.
Marc Aurèle, Méditations ii, 17
Le général Septime Sévère se marie avec Julia domna, fille du grand Prêtre du Soleil d’emessa,
aujourd’hui Homs.
Septime Sévère est proclamé empereur par les troupes syriennes. début de la dynastie syrienne
sur le trône romain.
La ville de Palmyre est déclarée colonie romaine.
218-222
Marc Antoine Heliogabale, nommé empereur de rome par les troupes syriennes.
256
La ville de doura europos, sur l’euphrate, tombe aux mains des Perses sassanides.
244-249
Philippe l’Arabe, né dans la ville de Shahba, au sud-est de damas, est proclamé empereur de
rome.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page21
FrAnÇAiS
21
260
L’empereur Valérien est capturé par les Sassanides et assassiné à emessa.
273
L’empereur Lucius domitius Aurélien reconquiert Palmyre et capture la reine Zénobie.
361-363
L’empereur Julien l’Apostat s’installe à Antioche pour envahir la Perse. il fait fermer les églises
chrétiennes et écrit la satire Misopogon dans laquelle il traite d’efféminés les habitants car ils se
rasent chaque jour.
268-272
326
389-459
Zénobie, épouse du chef odenat de Palmyre, devient à son décès reine souveraine de l’oasis de
Palmyre et rend indépendantes de rome les provinces orientales.
Hélène, la mère de l’empereur constantin, voyage en Syrie et en Palestine et y établit les lieux
saints du christianisme.
Qu’on me dise donc pour quelle raison les Celtes et les Germains sont si valeureux, les Grecs et les Romains
sont généralement politiques et humanitaires, et en même temps fermes et belliqueux, les Egyptiens sont
plus intelligents et ingénieux tandis que les Syriens sont inhabiles à la guerre et efféminés et en même temps,
intelligents, exaltés, vains et bons pour apprendre. Julien l’Apostat Contre les Galiléens.
Vie d’ermite du moine Siméon le Stylite sur une colonne au nord d’Alep, autour de laquelle
sera érigée une basilique et une ville qui feront l’objet de pèlerinages.
Dans l’espace d’une mandra, ou cercle de pierres autour duquel, il s’était attaché lui-même avec une chaîne
lourde, Simon monta sur une colonne qui s’éleva à neuf, puis soixante pieds au dessus du sol. Dans cette
ultime et unique situation, l’anachorète syrien résista à la chaleur de trente étés et au froid de trente hivers.
L’habitude et l’exercice furent instructifs pour le maintenir dans cette difficile situation sans peur ni vertige
et lui permettant d’y prendre successivement différentes postures de dévotion.
edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794
Jord
© Ton
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page22
22
573
611-614
622
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Le roi perse cosroës ii met à sac Apamea, Antioche et le nord de la Syrie.
cosroës ii est vainqueur de l’empereur byzantin Heracli et s’empare de la Syrie et de damas.
contre-offensive byzantine d’Heracli, qui récupère la Syrie et le nord de la Mésopotamie.
Époque arabe
635-638
640-641
656
661-681
705
750
635 - 1260
Le calife Umar fait la conquête de damas des mains des Byzantins. A la bataille de Banias en
636, les musulmans battent les Byzantins et s’emparent de toute la Syrie jusqu’à Alep.
Moawiya, gouverneur arabe de la Syrie.
Moawiya refuse l’allégeance au calife Alí. Guerre civile arabe qui se termine par la mort du calife.
Moawiya est proclamé calife et fonde la dynastie des ommeyyades. damas devient la capitale
de l’empire arabe.
Le calife ommeyyade Al-Walid i construit la grande mosquée de damas. A partir de 715, ce même
calife fait construire la grande mosquée d’Alep.
changement du pouvoir de l’empire arabe avec la fondation de la dynastie des Abbassides.
déplacement du pouvoir politique de damas à Bagdad.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page23
813
944-1003
978-1076
996-1021
1058
1071
FrAnÇAiS
23
révolte de damas et de la Syrie contre la dynastie des Abbassides de Bagdad. La désaffection
à l’égard du calife favorise l’extension du schisme à la Syrie.
dynastie locale des Hamdanides à Alep, des princes mécènes, tout particulièrement Saïf
ad-dawla, protecteur du poète Al-Mutanabbi.
Ici est mon coeur, il est à toi, pour me détruire.
Diminue ma souffrance ou augmente la.
Bienvenue soit ma faiblesse, mon héroïsme.
Me voici attrapé par une chevelure et par le cou.
Al-Mutanabbi
La dynastie des califes fâtimites du caire contrôle le sud de la Syrie, tandis que les Byzantins
récupèrent les territoires du nord.
Le calife fâtimite al-Hakim du caire disparaît mystérieusement et ses successeurs, qui le pensent
être un envoyé de dieu, s’enfuient en Syrie et fondent la religion des druzes.
Les turcs seldjoukides s’emparent des territoires du nord de la Syrie. Mort du poète Abou Alla
al-Maarri de Syrie, un rationaliste en avance pour son temps.
Les musulmans, trompés ; les chrétiens, déviés ; les juifs, perplexes ; les zoroastriens, égarés. Les hommes
dans le monde sont de deux sortes : les intelligents sans religion et les religieux sans intelligence.
Abou Alla al-Maari
Bataille de Manzikert: les Seldjoukides battent les Byzantins et contrôlent toute la Syrie. Panique
en europe avec l’avancée des tribus turques.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page24
24
1095
1098
1119
1128-1146
1130
1146-1174
1176-1260
1187-1188
1193
1244
1258
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Urbain ii proclame la Première croisade pour récupérer les lieux saints et arrêter l’avancée des
turcs seldjoukides vers l’occident.
Les soldats croisés prennent Urfa (edessa), Antioche et avancent vers la Syrie. Massacre des
croates au village de Maarret al-numan.
Bataille d’Ager Sanguinis : les Seldjoukides d’Alep sont vainqueurs des forces croisées à Sarmada.
dynastie de Zengi Atabeg d’Alep. Les croisés attaquent damas.
L’importance d’Alep est considérable, de tous temps dans les mémoires et toujours très prisée des rois.
Son prestige marque les esprits. Elle a causé combien de guerres ! combien d’épées sont sorties du fourreau
pour elle !
ibn Yubair, Rilha
Les adeptes ismaélites de la secte des Assassins se retirent dans les montagnes côtières de Syrie.
dynastie de nûr ad-dîn d’Alep.
Gouvernance de Saladin qui, depuis la Syrie, unifie les territoires arabes jusqu’à l’egypte et Bagdad.
Bataille d’Hattin : Saladin défait les forces des croisés en Galilée, récupère des positions sur les
côtes de Syrie et fait la conquête de Jérusalem.
Mort de Saladin. il est enterré en un Panthéon à côté de la Grande Mosquée de damas.
Son empire est fragmenté.
des tribus turques envahissent la Syrie jusqu’à Jérusalem.
Les Mongols de Houlagu saccagent et détruisent Bagdad.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page25
Époque des Mamelouks
1260
1260-1277
1291
1300-1303
1302
FrAnÇAiS
25
1260 - 1516
Bataille d’Ain Jalud : les Mamelouks d’egypte mettent les Mongols en déroute et s’emparent
de la Syrie.
Le sultan mamelouk Baibars d’egypte, fait la conquête d’Antioche et de la grande forteresse
du Krak des chevaliers.
Les Mamelouks expulsent les croisés de terre Sainte: chute de Saint Jean d’Acre.
nouvelle invasion mongole. occupation de damas.
La dernière possession des croisés en Syrie, l’île d’Arwad, tombe aux mains des Musulmans.
1326
Le célèbre voyageur ibn Battuta de tanger arrive à damas et visite la Syrie.
1400
tamerlan fait la conquête d’Alep et commence le siège de damas. L’année suivante, il brûle la
ville.
1418
Damas, sans aucun doute, surpasse toutes les villes en beauté et les gagne en élégance ; toute description,
aussi longue soit-elle, est trop courte face à ce bien de Dieu.
ibn Battuta, Voyages
Le poète mystique turc Seyid imadeddin nesimi meurt à Alep.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page26
26
1516
1767
1831
1833
1833
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Époque ottomane
1516 - 1918
Le Sultan Selim i intègre damas dans l’empire ottoman après avoir vaincu les Mamelouks et
éliminé ainsi la domination égyptienne. La ville devient la capitale de la province et englobe
tous les territoires du Levant méditerranéen.
Le chef des Mamelouks Ali Bey Al-Kabir fait la conquête de la Syrie contre les ottomans puis
est proclamé sultan.
Guerre egypto-ottomane. Le Khédive Mohammed Ali d’egypte fait la conquête de la Palestine,
de la Syrie et de l’Arabie qu’il soustrait au sultan ottoman Mahmud ii et il étend ses domaines
vers istanbul.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) arrive à damas et écrit ses impressions dans son journal
de voyage :
Damas est un pays sans rapports avec l’Europe ; il a tout compris aux moyens de cartes géographiques et
de quelques grands faits historiques et politiques qui ont retenti jusque-là, et que son génie naturel
et méditatif a interprétés avec une merveilleuse sagacité. Là, se préparent, presque en silence, les fréquentes
révolutions qui ensanglantent cette capitale. La fermentation muette couve longtemps, puis éclate au moment
inattendu. Le peuple court aux armes sous la conduite d’un parti quelconque, commandé par un des agas,
et le gouvernement passe, pour quelque temps, dans les mains du vainqueur. Les vaincus sont mis à mort,
ou s’enfuient dans les déserts de Balbek et de Palmyre, où les tribus indépendantes leur donnent asile.
Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient, 1835
Signature de l’accord d’Hünkâr-Skelesi entre l’empire ottoman et la russie pour freiner
l’expansion de Mohammed Ali qui a repris la Syrie et l’Arabie à l’empire ottoman.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page27
FrAnÇAiS
1850
Gustave Flaubert et Maxime du camp arrivent par bateau jusqu’aux côtes syriennes.
1883
Mort de l’émir, poète, écrivain et philosophe Abd el-Kader à damas.
1860
1916
1918
27
des différents surgissent entre la communauté druze encouragée par les autorités turques et les
catholiques Maronites. des massacres se produisent en Syrie jusqu’à l’arrivée des troupes
françaises pour rétablir l’ordre dans la province ottomane et séparer le Mont Liban des
gouvernements ottomans de Beyrouth et de damas.
Accords de Sykes-Picot entre la France et l’Angleterre qui se répartissent les territoires du Proche
orient: l’Angleterre s’attribue la tutelle sur la Palestine, la Jordanie et l’iraq, tandis que la France
s’empare de la Syrie et du Liban.
Le lieutenant-colonel thomas edward Lawrence (connu comme Lawrence d’Arabie) participe
à la libération de damas des mains de l’empire ottoman. il participe également au registre
archéologique du nord de damas.
Nous avons, j’espère changé l’histoire au Proche Orient. Je me demande comment les grandes puissances
laisseront les Arabes se diriger eux-mêmes.
t. e. Lawrence to Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand Continental Hotel Cairo.
Époque contemporaine
1920
1925
1920 - 2000
Le congrès de Syrie, présidé par al-Atassi, refuse les accords Fayçal-clémenceau et proclame
l’indépendance de la Syrie. Un Gouvernement nationaliste est constitué.
Le général français Mariano Goybet crée l’etat de la Syrie avec damas pour capitale.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page28
28
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
1933
L’archéologue français André Parrot, commence les excavations archéologiques à Mari et
découvre la statue de l’ancien roi ishqi-Mari (ii millénaire Aec)
1935
Agatha christie et l’archéologue Max Mallowan initient les excavations à chagar Bazar, ville
du nord de la Syrie.
1941
1948
Sans espoirs démesurés, mais avec l’attente optimiste qui préside toujours aux débuts de fouilles, nous avions
transporté nos dix équipes sur ce chantier tracé aux lisières mômes de l’agglomération antique. Là où
nous pensions devoir dégager une porte, un temple apparaissait et dès les premiers coups de pioche, nous
abandonnait le trésor de ses ex-voto, cassés certes, mutilés trop souvent, mais documents inestimables d’un
art fait tout à la fois d’élégance, de raffinement et de réalisme. Et cette recherche, où le dégagement se fit
souvent au couteau, au poignard et au pinceau, recherche lente, patiente et méthodique, en nous rendant un
temple avec tous ses ex-voto, nous permettait non seulement d’identifier la divinité du sanctuaire, mais aussi
Tell Hariri. Sur une des statuettes vouées à la déesse Ishtar et représentant un roi, une inscription nous
donnait avec le nom du roi celui de sa ville : Lamgi-Mari, roi de Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari 1935
Ecrire ce simple rapport a été non pas une tâche mais un travail amoureux. Ce n’est pas une échappée vers
quelque chose qui a été mais plutôt une contribution aux travaux et aux douleurs actuels qui s’incorporent
à l’impérissable dont nous avons joui et que nous avons encore ! J’aime ce doux pays fertile et ses gens
simples qui savent rire et profiter de la vie, qui sont indolents et joyeux, qui ont de la dignité, de la courtoisie,
un grand sens de l’humour et pour qui la mort n’est pas si terrible... Inch’Allah, pourrai-je y revenir et les
choses que j’aime n’auront pas disparu de cette terre.
Agatha christie, printemps 1944
L’armée franco-britannique entre en Syrie et prend damas. La ville restera sous influence
française jusqu’à la déclaration d’indépendance en 1946. de cette date jusqu’à 1956, 20 cabinets
gouvernementaux se sont succédés et ont élaboré 4 constitutions différentes.
Première Guerre arabo-israélienne. Après le plan de partition décrété par l’onU l’année
précédente, la guerre et déclarée par egypte, iraq, Jordanie, Liban et Syrie contre israël avec
des combats dans la péninsule du Sinaï et dans le sud du Liban.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page29
1956
1958
1961
1963
1967
1973
FrAnÇAiS
29
crise de Suez ou Guerre du Sinaï. Le royaume Uni, la France, et israël attaquent l’egypte pour
le contrôle du canal de Suez. La Syrie signe un pacte avec l’Union Soviétique et restera sous
son influence.
Les présidents de Syrie Shukri al-Kuwatli et d’egypte Gamal Abdel nasser annoncent la fusion
des deux pays sous le nom de république Arabe Unie.
Même si Nasser a sans doute intérêt à ramener l’Iraq au troupeau dont il est le berger, je suis entièrement
d’accord avec le Consulat Général de Damas que la Syrie reste sa véritable préoccupation immédiate.
Perdre de l’influence en Irak serait gênant, la perdre en Syrie serait désastreux. C’est pourquoi toute aide
que nous pourrons apporter en Syrie sera d’une importance capitale pour Nasser et pourrait également
être intéressante pour nous, vue l’anomalie que représente le fait que cette région, littéralement clé, est la
seule au Proche Orient où nous n’avons aucun rôle actif.
télégramme de l’Ambassade américaine auprès de la république Arabe Unie au département d’etat des
U.S.A. Le caire, 1 avril 1959, 6 p.m.
Le colonel nahlaoui fait un coup d’état militaire et la Syrie sort de la république Arabe Unie.
en mars, un nouveau coup d’état se produit, se soldant par l’instauration d’un conseil national
de commande révolutionnaire avec un groupe de militaires et d’officiers civils qui assument
le contrôle exécutif et le pouvoir législatif, sous l’autorité du parti Baas ou baassiste.
Guerre des Six jours entre israël et ses voisins arabes. L’attaque du 9 juin par israël des Hauts
du Golan provoque la retraite des combattants syriens et l’occupation par israël de Qala, tel
Azziziat et Quneitra.
Le président de la Syrie, Hafez el-Assad fait adopter une nouvelle constitution définissant la
Syrie comme une république arabe populaire, démocratique et socialiste représentée par le parti
Baas (articles 1 et 8). cette année-là, la Syrie et l’egypte déclenchent la guerre de Yom Kippur
contre israël pour récupérer les Hauts du Golan, sans succès.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page30
30
1982
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
en février, se produit le massacre de Hama quand l’armée syrienne étouffe la révolte de la
communauté sunnite contre le régime où meurent entre 10 et 40 mille syriens, des civils pour
la grande majorité.
Époque actuelle
2000
10 juillet
2001-2003
2003
2005
2000 - 2013
Après 29 ans de pouvoir Hafez el-Assad meurt le 10 juin. Son second fils, Bachar el-Assad
accède à la présidence après adaptation par le parti de l’article 83 de la constitution, rabaissant
l’âge minimum pour accéder à la présidence.
Bachar el-Assad est nommé par referendum avec la majorité absolue. (97’2%).
début des réformes économiques et politiques du régime: ouverture libérale sur le plan
économique, libération de prisonniers politiques, lutte contre la corruption, et arrivée d’internet
dans le pays.
Les U.S.A envahissent l’iraq déclenchant la Seconde Guerre du Golf. Bachar el-Assad soutient
Saddam Hussein. Aide aux groupes terroristes du Liban et contrôle absolu d’internet. on accuse
el-Assad d’être derrière l’attentat mortel du premier ministre du Liban rafik Hariri.
certains penseurs, des intellectuels et des groupes de l’opposition à l’étranger publient la
Déclaration de Damas pour critiquer l’oppression du régime et appeler à la transition
démocratique du pays.
La Syrie se trouve aujourd’hui dans une impasse et a besoin (plus que jamais par le passé) d’une réflexion
sur son expérience historique.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:50 Page31
FrAnÇAiS
2007
2011
16 avril
Avril-Juillet
31
L’établissement d’un régime national démocratique est la base d’un plan pour le changement et la réforme
politique. Ce processus doit être pacifique, graduel et se fonder et se consolider sur une base de dialogue et
de reconnaissance de l’autre. Il faudra observer toutes les conventions et traités internationaux, ainsi que la
Déclaration Universelle des Droits de l’Homme. Il faudra aussi essayer de construire dans le cadre des
Nations Unies et en collaboration avec la communauté internationale un ordre mondial plus juste et basé
sur des principes de paix, d’intérêt réciproque, le refus de l’agression et le droit des nations à résister à
l’occupation et à s’opposer à toutes les formes de terrorisme et de violence contre les civils.
damas, 16 octobre 2005.
Bachar el-Assad est réélu président par referendum et à la majorité absolue pour 7 ans de plus.
Les 15 et 16 mars commence une protestation pacifique sous le slogan : « Pour une Syrie sans
tyrannie ». L’une des revendications est l’abolition de la loi d’exception en vigueur dans le pays
depuis l’arrivée au pouvoir du parti Baas en 1963 qui interdisait, entre beaucoup d’autres choses,
les manifestations.
discours de Bachar el-Assad retransmis à la télévision publique où il abroge l’état d’exception.
des milliers de personnes sortent dans les rues pour réclamer plus de libertés. La majorité de la
population syrienne est musulmane sunnite (75%), alors que l’élite militaire et gouvernementale
appartient à la minorité chiite (12% de la population musulmane). il se produit une forte
répression de la part des autorités du régime qui se solde par des dizaines de morts.
Les manifestations sont chaque fois plus nombreuses dans tout le pays et du fait de la répression,
le régime se radicalise. Les manifestations sont réprimées violemment à damas, dera et Banias,
avec plus d’une centaine de morts et de nombreux blessés. Les etats Unis et divers membres de
l’Union européenne condamnent la répression et plus de 200 membres du parti Baas
démissionnent en protestation. cependant, la répression continue avec davantage de violence,
jusqu’à des massacres de civils dans plusieurs villes.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page32
32
30 juillet
2012
2013
24 avril
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Le colonel riad el-Assad, réfugié en turquie annonce la création de l’Armée Syrienne libre
pour combattre le régime. Le 2 octobre la rébellion s’organise politiquement avec la création
du conseil national Syrien pour lutter contre le régime de Bachar el-Assad dont font partie des
musulmans sunnites, des laïcs et d’autres groupes réunissant la représentation politique
d’opposition de la Syrie.
Kofi Annan, émissaire spécial de l’onU pour la Syrie, propose un plan de Paix en six points
pour en finir avec le conflit : le plan en appelle à la fin des violences à travers un cessez-le-feu
supervisé par les nations Unies ouvrant la porte à l’accès sans restrictions à l’assistance
humanitaire aux Syriens affectés par le conflit, à la libération des détenus et à un commencement
de processus dirigé par les Syriens pouvant conduire à un système politique pluripartite.
Présage sur Damas. Damas sera rayée d’entre les cités, elle deviendra une montagne de ruines.
Ysaïe 17,1
deux années de guerre en Syrie et la situation s’est considérablement dégradée. des
affrontements se sont produits dans diverses localités comme Homs, déra, tripoli, damas et
Alep, faisant des milliers de morts. Les observateurs des nations Unies ont abandonné le pays
et au jour d’aujourd’hui. AcnUr calcule qu’aujourd’hui plus de 1,9 millions de Syriens se sont
réfugiés en territoires voisins comme la turquie, la Jordanie, l’iran et le Liban et l’on calcule
qu’à la fin de l’année ce chiffre peut atteindre jusqu’à 3,4 millions. L’on calcule également qu’il
y a environ 4 millions de déplacés à l’intérieur du pays. L’organisation Human rights Watch a
dénoncé le régime d’el-Assad pour crimes contre l’humanité, pour faits de tortures à des dizaines
de milliers de détenus et mauvais traitements sur des hommes, des femmes et des enfants dans
des prisons clandestines en Syrie. Actuellement, on a recensé plus 27 centres de torture.
Les combats en Syrie ont détruit une partie du bazar et le minaret de la Mosquée des
ommeyyades d’Alep, qui sont considérés comme patrimoine de l’humanité par l’ UneSco.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page33
29 avril
27 mai
Juin-juillet
FrAnÇAiS
33
L’onU demande une investigation sur l’usage d’armes chimiques face aux dénonciations des
miliciens et de la population civile affectée, concrètement par le gaz Sarin.
Le photographe Laurent Van der Stockt et le journaliste Jean-Philippe rémy du Monde
présentent des preuves de l’usage d’armes chimiques en Syrie par le régime de Bachar el-Assad
contre les positions rebelles aux alentours de damas.
Un communiqué de l’onU alerte l’opinion sur de nouveaux niveaux de brutalité de la guerre
en Syrie de la part des deux camps. Malgré l’insistance de l’onU pour encourager les
négociations de paix, la communauté internationale reste divisée entre intervention – freinée
principalement par la russie –, et l’interruption de l’embargo sur la livraison d’armes aux
rebelles. La guerre, aujourd’hui, est responsable de plus de cent mille morts, de l’exode de
dizaines de milliers de personnes qui ont perdu des membres de leurs familles et leurs maisons.
La population civile syrienne est victime de massacres ayant une répercussion particulière sur
les enfants car il y a plus d’un million d’enfants réfugiés. ils sont en effet témoins d’une guerre
qui ne peut que montrer la partie la plus sombre de l’être humain, et appelle à la nécessité d’en
finir avec ce conflit qui compte chaque jour des morts par centaines.
SERGI GRAU et MANUEL FORCANO
traduction : Klangland
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page34
Jordi Savall
Photo : Teresa Llordés
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page35
La Syrie, un grandiose
théâtre historique
FrAnÇAiS
35
« Toute personne civilisée dans le monde a deux patries : son pays d’origine et la Syrie ». ces mots que certains
pourraient considérer comme une boutade, vues les circonstances actuelles – car cela fait maintenant plus de deux
ans que « l’autre patrie » de toute personne civilisée se trouve immergée dans une sanglante guerre civile –, ont
été prononcés par l’archéologue français André Parrot (1901-1980) qui dirigea en Syrie durant quarante ans les
fouilles de Mari, la cité ancienne de Mésopotamie située sur les rives de l’euphrate. c’est ainsi que cet émérite
scientifique estimait de façon lucide l’immense patrimoine historique et culturel que la Syrie thésaurise et qui est
unique et fondamental pour comprendre l’évolution de ce que l’on appelle le monde civilisé. Sa situation
géographique privilégiée au coeur du croissant fertile du Proche orient, en a fait un point crucial de transit humain
au coeur de l’axe euro-asiatique entre orient et occident. ce pays est un lieu clé des rencontres et des échanges
culturels et commerciaux où dans l’Antiquité comme au Moyen Âge se croisaient les routes de la soie et celles des
épices. cette même situation a aussi provoqué le fait que les puissances et les empires de tous les temps en aient
convoité les terres. c’est ainsi qu’il y a plus de trois mille deux cents ans le puissant pharaon ramsès ii (Xiiie
siècle av. J.-c.) à la tête d’une armée puissante traversa la région – que les egyptiens de l’époque appelait Amurru –
du sud vers le nord pour affronter les unités du souverain hittite Muwatalli ii, à la légendaire bataille de Qadesh.
L’objectif de ces deux monarques, en organisant une entreprise belliqueuse d’une telle envergure n’était autre que
d’obtenir le contrôle de la Syrie car tous deux étaient conscients de l’importance d’un tel enjeu au bénéfice de
leurs intérêts respectifs. Aujourd’hui, quand les seigneurs de la guerre dévastent de nouveau le pays, il semble que
la Syrie nous montre encore les ombres de cette civilisation qui apporta pourtant tant de lumières.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page36
36
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Les frontières de l’état actuel de la Syrie n’incluent cependant pas tout le territoire qui faisait partie historiquement
de l’ère connue sous ce nom : son toponyme de très vieille souche est rapporté pour la première fois en grec.
L’éminent historien et géographe Hérodote d’Halicarnasse (Ve siècle av. J.-c.) pensait qu’il s’agissait d’une forme
abréviée d’Assyrie, même si son étymologie reste encore un mystère. Antérieurement, il existe aussi des références
à la région sous les appellations de Pays d’Aram ou de canaan, mais c’est sous l’administration romaine que
s’établit officiellement la dénomination de « Syrie » pour cette province orientale de l’empire des césars. Par la
suite, après la conquête musulmane, les Arabes la dénommèrent Al cham, nom sous lequel actuellement les Syriens
font référence à damas, la capitale et ses environs. Hérodote en son temps déjà observait la diversité ethnique et
culturelle de la société syrienne qui, dans l’Antiquité était organisée politiquement en cités-états, tant que le territoire
n’était pas converti temporairement en province d’un empire ou d’un autre. L’inventaire connu de l’ensemble des
peuples de provenances diverses qui, au cours des générations et lors des différentes étapes historiques ont construit
l’identité syrienne, est totalement impressionnant : Amoréens, Hittites, Araméens, cananéens, Phéniciens, Hébreux,
Assyriens, chaldéens, Perses, Grecs, Arméniens, romains, nabatéens, Byzantins, Arabes, Kurdes, circassiens,
turcs. en plein Moyen Âge, la Syrie reçut un flux important d’européens venant de toutes parts pour les croisades
– ceux que les chroniques arabes dénommaient « francs » globalement – dont beaucoup s’installèrent au Levant et
y laissèrent une trace évidente de leur présence. Le prince syrien Usâma ibn Munqidh (Xiie siècle), émir de Shaizar
– ville de la rive occidentale du fleuve oronte – écrivit dans ses mémoires qu’il considérait beaucoup de ces
chevaliers templiers comme des « amis » car au contact des orientaux leurs coutumes barbares s’étaient adoucies.
Un contemporain illustre d’Usâma, Aliénor d’Aquitaine, eut l’occasion d’apprécier le raffinement oriental durant
la période de sa résidence dans la principauté chrétienne d’Antioche, où elle débarqua avec son époux le roi de
France, étape sur son itinéraire vers la terre Sainte durant la deuxième croisade. La légende raconte qu’elle connut
personnellement Saladin, enfant et encore ignorant du glorieux destin qui l’attendait comme paladin des
combattants de la demie Lune et fondateur d’une dynastie de sultans. Une imposante statue équestre devant l’entrée
du grand souk de damas rappelle l’épopée de ce militaire d’origine kurde qui par sa noblesse de comportement
gagna aussi l’estime et l’admiration de ses ennemis chrétiens.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page37
FrAnÇAiS
37
de l’oasis de damas au port d’Antioche, de la Méditerranée à l’euphrate, les cités, les peuples, les villages, les
champs et les steppes offrent un quantité de témoignages matériels de la diversité culturelle des constructions
humaines et de leur splendide passé, même si tous les produits de l’activité d’antan ne sont pas toujours visibles à
l’oeil nu. or les strates du sous-sol syrien conservent les graines fossilisées du blé semé par les premiers agriculteurs
de l’histoire. Les archéologues et les paléontologues qui dès le début du XX e siècle sont venus en pérégrination
sur les gisements syriens savent que fouiller sur n’importe quelle parcelle réserve souvent d’heureuses surprises :
le mot « tell » dans un toponyme est une piste infaillible pour ces chercheurs de trésors. Mais n’importe qui en
n’importe quel lieu, sans la moindre intention d’explorer, peut trouver un objet pouvant être la clé d’une
sensationnelle découverte. dans l’actuelle petite ville de tell Hariri, au bord de l’euphrate, des Bédouins creusaient
un jour une tombe en 1933 lorsque par hasard ils trouvèrent la tête d’une statue. Peu après, on y découvrait les
restes d’un temple d’ishtar appartenant à la grande ville mésopotamienne de Mari, habitée dès le cinquième
millénaire av. J.-c. en un lieu appelé tell Mardikh, au sud-ouest de la ville d’Alep, la mission archéologique qui
avait commencé ses excavations en 1964 trouva les vestiges de l’ancienne cité-état d’ebla qui vers les années
3.000 av. J.-c. était une ville importante. Le fait d’exhumer une bibliothèque de plus de mille tablettes écrites en
caractères cunéiformes a permis aux chercheurs d’identifier la langue éblaïte, une langue sémitique jusque là
inconnue. en 1928, près de ras Shamra, port situé au nord sur la côte syrienne, un agriculteur local découvrit,
toujours par hasard, l’entrée de la nécropole d’une autre cité fondamentale pour l’histoire des civilisations du
Proche orient : Ugarit dont l’existence n’était connue que grâce à des mentions qui en étaient faites sur des papyrus
égyptiens et d’autres documents et inscriptions de même époque. Les historiens d’aujourd’hui la décrivent comme
une sorte de « Venise de l’Antiquité qui dominait le commerce en Méditerranée entre les XVe et Xiie siècles
av. J.-c » et les découvertes successives à différentes périodes d’excavations, en exhumant des collections de
tablettes avec des inscriptions en langues diverses – acadien et sumérien entre autres, outre l’ugaritique – ont été
d’un intérêt tout particulier. Les textes en cette langue apparaissent écrits selon différents systèmes graphiques et
l’un d’eux est de type alphabétique, une innovation révolutionnaire pour son temps. Les Ugarites partagent avec
les Phéniciens, d’autres habiles marchands également établis sur les côtes de l’ancienne Syrie, l’honneur d’avoir
eu la géniale idée d’écrire avec des caractères de valeur phonétique. cependant, d’après ce que nous savons
aujourd’hui, ce sont les Phéniciens qui transmirent l’alphabet aux Grecs, un événement culturel entraînant des
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page38
38
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
conséquences transcendantales. Les textes ugaritiques ont par ailleurs contribué à une meilleure connaissance de
la mythologie et des religions du Proche orient en offrant des clés significatives pour comprendre la transition
entre le paganisme sémitique d’origine et le monothéisme hébreu ainsi que les racines du Judaïsme et les sources
des récits bibliques.
d’autres pièces très intéressantes pour l’étude de l’histoire des religions furent trouvées à doura europos, la
« Pompéi du désert », colonie fondée vers l’an 300 av. J.-c. par Séleucos i nicator, général d’Alexandre le Grand,
près de l’actuelle ligne frontière qui sépare la Syrie de l’irak. Les excavations réalisées sur le site depuis les années
1920 ont permis à quinze temples polythéistes de réapparaître ainsi qu’à un centre de culte mitraïque, à une église
paléochrétienne et à une synagogue décorée de peintures murales de grande valeur qui datent du iiie siècle
ap. J.-c. Le catalogue de monuments artistiques et d’édifices de l’époque gréco-romaine que possède la Syrie est
sans aucun doute impressionnant mais le plus remarquable est son bon état de conservation. celui qui veut observer
l’un des théâtres romains les mieux préservés au monde et construit durant le commandement d’Hadrien, doit aller
jusqu’à Bosra, la ville qui fut un jour capitale de la province romaine d’« Arabia Petrea », au sud-est de damas. Sur
place, il est facile d’imaginer l’empereur caracalla, fils de la noble syrienne Julia domna, assistant à une
représentation de l’une des comédies écrites par Publius térence. Mais aucune ville peut-être n’a autant de charme
et n’éveille autant l’imagination du voyageur occidental que celle qui est construite au milieu de l’oasis de tadmor,
dans le désert syrien : Palmyre. Les ruines de cette mythique cité témoignent de l’épopée singulière de la reine
Zénobie qui, entre 267 et 272 ap. J.-c. non seulement obtint l’indépendance de son royaume vis à vis des romains
et des Perses, mais encore réussit à prendre l’egypte. Sur une statue érigée en son honneur, apparaît l’inscription
suivante dans la langue de Palmyre, variante dialectale de l’araméen : « A notre maîtresse Septimia Bat-Zabbay,
l’illustre et juste, la reine ». des siècles plus tard, une voyageuse britannique distinguée qui passait de longues
périodes en Syrie, écrivit à propos de cette perle du désert : « Je crois que le charme de Palmyre réside dans sa
beauté crémeuse s’élevant d’une façon fantastique au milieu des sables chauds. elle est ravissante, impressionnante
et incroyable comme la théâtrale hallucination d’un rêve. » Voilà ce que l’on peut lire dans les mémoires d’Agatha
christie qui, durant l’un de ses séjours à l’hôtel Baron d’Alep – celui où avant elle avait séjourné Lawrence
d’Arabie – rédigea le texte du roman Meurtre en Mésopotamie.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page39
FrAnÇAiS
39
A Alep, précisément, l’on raconte que le vénérable patriarche Abraham, dans son infatigable errance sur les chemins
du Proche orient, fit escale sur la colline de la ville sur laquelle se dresse aujourd’hui son imposante forteresse et, peu
après son arrivée, se mit à traire une vache qui produisit une quantité insolite de lait. Vu qu’en arabe et dans d’autres
langues sémites, les consonnes du nom d’Alep coïncident avec celles du mot « lait », le dicton populaire rapporte que
c’est le lait de la vache traite par Abraham qui explique l’étymologie du toponyme. d’autres anecdotes sont également
racontées sur le séjour du père d’isaac et d’ismaël à damas et ceci du fait que la mémoire transmise par des générations
et des générations d’habitants d’Alep et de damas est d’un spectre large puisque ces deux localités figurent au palmarès
des villes les plus anciennement et continûment habitées sur notre planète. Pour l’histoire du christianisme en particulier,
la Syrie mérite le qualificatif de terre Sainte, tout au moins à partir de l’épisode célèbre de la conversion de Paul de
tarse sur le chemin de damas, ville qui conserve des reliques attestant de la présence de Saint Paul entre ses murs. Le
succès de la prédication de la nouvelle religion surgie du Judaïsme se confirma en fait à Antioche où le christianisme
reçut son nom et où la Grotte de Saint Pierre abrite l’une des plus anciennes églises existantes. de toutes manières, la
Syrie regorge de monuments paléochrétiens et l’araméen, la langue de Jésus christ, est encore aujourd’hui une langue
vivante, surtout parlée dans la région de Maaloula, au nord de damas. La culture de la Syrie est également profondément
marquée du sceau de Byzance comme de celui de l’empire de la Perse sassanide. Les ruines de cités byzantines
caractérisent les paysages du nord du pays ainsi que les monastères, comme celui de Saint Siméon le Stylite, au nord
d’Alep, construit autour de la colonne sur laquelle cet ascète vécut durant 37 ans. Mais l’évocation la plus fiable de
tout ce que signifie ces périodes est peut-être celle que procure l’oreille : à l’écoute des chants byzantins des messes
célébrées dans les églises de culte orthodoxe. il est évidemment plus difficile d’accéder aux cérémonies rituelles d’une
autre des communautés religieuses encore présentes en Syrie : les Yazidites d’origine perse zoroastrique, quoique leurs
croyances soient une synthèse des diverses religions qui ont forgé l’âme de la Syrie, y compris la plus récente, l’islam.
La conquête arabe de la Syrie date de la première moitié du Viie siècle ap. J.-c., ce qui en réalité ne fait que réaffirmer
la position géostratégique de ce pays dans le monde médiéval. trente ans après la mort du prophète Mahomet, le
gouvernement de la communauté musulmane se déplaça d’Arabie en Syrie et damas, sous l’égide des califes de la
dynastie des omeyyades devint la capitale d’un vaste empire qui en 750 comprenait de la Péninsule ibérique jusqu’aux
confins de la transoxiane, en Asie centrale. La très belle mosquée omeyyade de damas, édifiée sur les ruines d’une
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page40
40
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
basilique chrétienne qui elle-même avait été construite sur le site d’un temple romain consacré à Jupiter, a été le témoin
des multiples avatars de l’histoire de l’islam. il est certain que la Syrie perdit sa suprématie au profit de l’irak et damas
au profit de Bagdad, à l’époque de l’apogée culturelle du monde arabo-islamique (durant le califat des Abbasides),
mais le pays a toujours gardé son charisme et son prestige particulier durant toutes les périodes de l’histoire de l’islam.
Au Xe siècle, à Alep, l’émir Sayf Ad-dawla exerça un protectorat sur les intellectuels, les poètes et les écrivains et l’on
se souvient spécialement de son rôle de mécène de l’un des génies absolus de la poésie arabe de tous les temps : l’irakien
Al-Mutanabbi, pour qui la Syrie fut aussi une « seconde patrie » et qui avant de mourir récita un poème que tout initié
dans la poésie arabe classique connaît par coeur : « Les chevaux, la nuit et le désert me connaissent. Ainsi que l’épée,
la lance, le parchemin et la plume ». en revanche, loin de la cour et de ses vanités vécut le poète syrien Abou Ala
al-Maari (Xie siècle), un autre grand représentant des belles lettres arabes. il était né dans la localité de Maarrat
annuman, où se trouve encore sa tombe et celui qui s’en approche aujourd’hui peut lire sur la pierre l’épitaphe suivante :
« ci-gît le crime de mon père ; moi, je ne l’ai commis avec personne ». Al-Maari qui devint aveugle dans sa jeunesse
fut un personnage assez excentrique, misanthrope, végétarien, libre-penseur, convaincu de l’inconvénient de procréer
et divisant le monde entre deux types de personnes : « les intelligents sans religion et les religieux sans intelligence » :
une « Lumière » avant la lettre. Alep et damas respectivement furent des villes d’adoption pour deux grands mystiques,
maîtres soufi et insignes représentants des lumières de l’islam : le Perse Suhrawardi (Xiie siècle) créateur de la
« philosophie de l’illumination » et l’Andalou ibn’ Arabî (Xiiie siècle), dénommé le « Plus grand maître », probablement
la figure la plus influente de l’histoire du mysticisme islamique.
de façon très différente, à coups d’épée, le grand Kahn mogol tamerlan de Samarcande fit irruption à damas en l’an
1400. Ses hordes saccagèrent la vieille capitale des omeyyades et ce fut précisément à damas que les Mamelouks
égyptiens, détenant le pouvoir d’Al-cham à ce moment-là, arrêtèrent l’avancée des Mogols, obtenant un traité de paix
avec le conquérant, dit « timour le boiteux ». Un siècle plus tard, les turcs ottomans prirent la Syrie qui se tourna vers
istanbul, la nouvelle capitale et siège du califat. Même si l’historiographie qualifie généralement les étapes des Mamelouks
et des ottomans comme des périodes « décadentes » pour l’histoire syrienne, les mosquées, souks, palais, forteresses,
caravansérails, bimaristans (hôpitaux), bains et autres édifices construits durant ces époques semblent démentir une telle
remarque. S’il est vrai que le turc devint parfois protagoniste au détriment de l’arabe en tant que véhicule de haute culture,
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page41
FrAnÇAiS
41
il est vrai aussi que la Syrie dès le XiXe siècle joua un rôle important dans le renouveau du monde culturel et littéraire
arabe alors que la Sublime Porte s’acheminait vers son déclin. Par ailleurs, l’europe redécouvrait les charmes de l’orient
du bassin méditerranéen. Pas uniquement poussée par ses ambitions coloniales, elle se trouva fascinée par les récits des
voyageurs revenant de cette partie du monde et les arts et les cénacles académiques d’europe s’imprégnèrent
d’« orientalisme ». il y eut aussi, bien sûr, des voyageurs orientaux qui se rendirent dans les métropoles européennes,
mais l’un d’entre eux en particulier, s’installant à Paris en 1702 en provenance d’Alep, causa un impact considérable
dans le milieu culturel occidental. nous ne faisons pas référence à une personne, sinon à un objet : un livre, un manuscrit
arabe rédigé en Syrie, probablement au XV e siècle et qui portait le titre « Les mille et une nuits ». traduits en français
par l’orientaliste Antoine Galland, les contes de Shéhérazade arrivèrent à séduire le public de telle manière, qu’une fois
épuisé le contenu du livre, Galland fit appel à un Syrien qui se trouvait alors à Paris, Hanna diab, lui aussi d’Alep, pour
qu’il lui raconte d’autres histoires lui permettant de continuer à publier d’autres volumes de l’oeuvre qui devait se convertir
en un classique de la littérature universelle.
Quand soufflent les vents de la guerre sur ce pays qui a été un croisement de civilisations et a tant apporté à l’histoire
de l’humanité, il convient de se souvenir des moments où la voix du muezzin partage l’espace avec le son des
cloches dans le ciel de Syrie, où le christianisme comme l’islam se caractérisent par leur pluralité : toutes les
croyances et les confessions de ces deux religions s’y côtoient. il convient de se souvenir de la lumière crépusculaire
encadrant les silhouettes du temple majestueux de Baal dans les ruines de Palmyre. il convient de se souvenir du
toucher des soies, de l’odeur des épices et du goût du thé sucré du bazar d’Alep. il faut espérer que dans le café
an-nafura du vieux damas, on pourra toujours entendre le jeu d’un oud et la voix d’un conteur de fables. il faut
espérer que le son des paroles et de la musique réussiront finalement à éteindre le fracas des armes. La Syrie le
mérite et elle mérite toute notre attention et notre reconnaissance.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études Paris, juin 2013
traduction : Klangland
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page42
Waed Bouhassoun
Photo : Toni Peñarroya
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page43
FrAnÇAiS
43
Syrie : Le présent face à l’histoire
il avait menacé de mettre son pays à feu et à sang, de le dévaster et de laisser s’embraser la région tout entière.
il s’y est appliqué avec la force sourde et aveugle des tyrans les plus sanguinaires que la Syrie ait connu tout au
long de sa chaotique histoire, des croisés à tamerlan jusqu’à la colonisation franco-britannique. Pourtant, dans
les plis les plus sanglants de la discontinuité historique syrienne, aucune force, aucun tyran ne s’était acharné
sur son propre peuple avec une telle détermination et une telle cruauté. « Le despotisme dans nos pays est éternel
puisque lorsqu’il cesse avec la mort des dictateurs, leur progéniture assure la relève. c’est pourquoi l’individu
arabe désespère de voir changer un jour sa propre réalité et celle de son pays », dit le réalisateur omar Amiralay
peu avant que le printemps syrien ne commençât à germer puis à sombrer dans l’irréparable. L’espoir frémissait
alors sur les places combles, le vendredi à la sortie des mosquées, seul lieu de rassemblement possible dans un
etat où le droit d’association et de manifestation n’existe pas. c’était après que le régime eut tué et torturé
un adolescent, Hamza Al Khatib, dont le corps mutilé devint le symbole de l’abjection « assadienne » et donna
lieu à un élan populaire que la Syrie n’avait jamais connu auparavant.
Aujourd’hui Bachar el Assad qui a succédé automatiquement à son père comme s’il était l’héritier d’une dynastie
ancestrale, comme si la Syrie appartenait depuis toujours à sa famille, porte la responsabilité d’un bilan
irréparable : 100.000 morts à l’heure où j’écris, des millions d’individus déplacés au delà des frontières turques
et libanaises ou à l’intérieur du pays, 250 000 personnes enfermés dans ses geôles sans aucune forme de procès.
de quoi pourrait-on d’ailleurs accuser ces citoyens ? d’avoir voulu vivre dans un état de droit ? d’avoir voulu
faire cesser la corruption qui dévore leur pays ? d’avoir voulu plus de justice sociale ? d’avoir enfin goûter à
la liberté d’expression après que la peur eut été distillée pendant quatre décennies dans tous les pores de la
société syrienne, à tous ses niveaux, dans tous ses rouages.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page44
44
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Une stratégie diabolique
il était plus simple d’invoquer le sempiternel danger des terroristes et du confessionnalisme pour écraser en
toute impunité toute l’aspiration au changement et à la démocratie de son peuple. Hélas, tandis que Bachar el
Assad continuait de bombarder à outrance villes et villages avec le soutien militaire de la russie, le spectre qu’il
avait agité se propageait dans tout le pays. La devise principale de la révolution « non au confessionnalisme,
non à la militarisation, non à l’intervention étrangère » a été souillée par la stratégie diabolique du régime syrien :
aujourd’hui le confessionnalisme et la militarisation de la Syrie sautent aux yeux des observateurs. La rébellion
est morcelée et divisée : l’ASL (l’Armée Syrienne de Libération) menacée par les djihadistes venus de l’étranger,
notamment l’organisation eiiL (etat islamique en irak et au levant) affiliée à Al-Qaïda. ce groupe a instauré un
climat de terreur dans les régions qui ont échappé au contrôle de l’etat. Par un absurde jeu de miroir, eiiL
perpètre des actes dont la barbarie fait écho à celle de Bachar el Assad : exécution sur la place publique d’un
adolescent de 15 ans qui aurait tenu des propos outrageux à l’égard du prophète, assassinat d’un des principaux
chefs de l’ASL, Kamal Hamal Hamami, le 11 juillet 2013 à Lattaquié…
Est-ce si difficile de comprendre
Horreur, tristesse, gâchis… quand la confusion et l’indifférence gagnent, écoutons le cri d’indignation d’un des
plus grands photographes syrien Mohamad Al roumi, président de Souria Houria, association de soutien à la
révolution du peuple syrien :
« J’entends de plus en plus de responsables politiques, y compris à gauche, qui prétendent ne plus rien
comprendre à la situation syrienne, restant ainsi les bras croisés devant les massacres qui continuent et
s’amplifient depuis plus de deux ans.
Je peux admettre cette attitude de la part de tout un chacun mais quand il s’agit de personnes qui forment
l’opinion, comme les politiques ou spécialistes de politique internationale, cela devient inadmissible.
“Laisser aller les choses, voilà la catastrophe”, disait Albert camus…
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page45
FrAnÇAiS
45
est-ce si difficile de comprendre ce qui se produit quand on voit un peuple nu se faire écraser par puissante
machine de guerre pour la seule raison qu’il réclame sa liberté et sa dignité ?
est-ce si difficile de comprendre que, profitant de l’impuissance de ce peuple, toutes sortes de délinquants,
djihadistes, salafistes ou autre réussissent à s’infiltrer pour tenter de dévoyer l’aspiration à la liberté ? (…)
J’entends des dirigeants de gauche prendre position contre une intervention militaire sous-entendant qu’il
s’agirait d’un complot impérialiste. ils oublient que personne ne souhaite ni ne demande cette intervention,
et ils passent sous silence le fait que trois forces étrangères – la russie, l’iran et le Hezbollah libanais –
sont sur le terrain, certains depuis le début de la révolution, avec des armes, des conseillers et des soldats
dont le nombre grossit de jour en jour.
est-il très difficile de comprendre que des manifestants pacifiques ne peuvent pas se défendre quand ils
reçoivent sur leur tête un baril de tnt jeté d’un avion ?
est-il difficile de comprendre qu’un Scud lancé à 300 km de distance ne peut pas épargner les civils ? (…)
Je pose la question : avez-vous entendu ce peuple, dont un tiers de sa population est délogée ou en exil, qui
continue de crier “dégage”. »1
Contre l’oubli
Alors, comment dire la Syrie, son passé, sa beauté, son immense patrimoine culturel quand que le pays est
aujourd’hui détruit, que sa population souffre, qu’aucune perspective ne pointe à l’horizon puisque le cynique
échiquier géopolitique en a décidé ainsi : que la russie et la chine campent sur leurs positions, que l’occident et
l’europe lui ont tourné le dos au pays, que l’indifférence mortifère continue de se propager au delà de ses frontières.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page46
46
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
comment dire encore que cette dévastation représente une perte pour l’humanité, c’est à dire notre propre perte,
en évitant de perpétrer le regard passéiste et orientaliste qui se plait encore à louer la Syrie sur ses ruines
fumantes ?
en évoquant la disparition de Montserrat Figueras, à l’occasion d’un concert qui lui était dédié, Jordi Savall dit de
sa femme qu’elle continuait d’être – par son esprit – avec lui et les musiciens qui s’apprêtaient à jouer, soulignant
qu’ « on ne meurt seulement que quand on nous oublie ». c’est dans cette posture que la Syrie est ici racontée,
pour ne pas oublier tous ses morts et ses lieux perdus, les gardant dans nos mémoires vives et dans notre espoir de
voir se disperser l’obscurité ténue qui recouvre en ce début de XXie siècle un des berceaux du monde.
Une perte universelle, ou la fin d’un rêve méditerranéen
Faut-il le rappeler ? La Syrie a été une terre d’accueil pour les voyageurs, explorateurs, pèlerins, archéologues et
écrivains ; telle une sève féconde elle a nourri leurs esprits de découverte, leurs imaginaires, leurs attentes, leurs
questionnements. Souvent fantasmée plus que vécue réellement, elle n’a pas toujours reçu en retour son du. Mais
depuis des millénaires, la Syrie est un pays phare – Syrie des civilisations, de l’invention de l’écriture et de
l’agriculture, des trois grandes religions monothéistes, carrefour du commerce dont les voies ouvrent vers l’Afrique,
l’Asie et l’europe, Syrie des cités rayonnantes, Syrie cœur palpitant de la Méditerranée. cette Méditerranée qui
« n’a d’unité, comme l’écrivait Braudel, que par le mouvement des hommes, les liaisons qu’il implique, les routes
qui le conduisent » est aujourd’hui un espace morcelé, fracturé, coupé en deux : d’un côté sa rive sud bouleversée,
tenaillée par la guerre et les conflits, de l’autre sa rive nord et l’europe forteresse impassible sans vision politique,
entre les deux un cimetière marin qui a déjà englouti des milliers de migrants désireux de trouver une vie meilleure.
d’un côté, on circule, de l’autre non…
Alors comment ne pas voir dans cette perte du mouvement observé par Braudel et dans l’agonie syrienne qui se
déploie sous nos yeux, la fin d’un rêve méditerranéen, l’inaccomplissement d’un projet où l’europe avait pourtant
tout à gagner. Jacques Berque, grand spécialiste français de l’islam, envisageait la Méditerranée comme une zone
de jonction et de mixité où faire prospérer des systèmes extrêmement éclectiques : « Pour les Arabes, livrait-il à
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page47
Portrait de Hafez (ad Din Mohammad Hafez e
Chirazi) poète et mystique persan du 14e siecle.
Miniature. Musée national de Damas, Syrie
© 2013. White Images / Scala, Florence
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page48
48
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Yves Lacoste, je me demande si la création d’un grand ensemble méditerranéen, non pas politique, mais peut-être
socio-culturel, ne serait pas une solution grâce au développement de liens divers sous des formes différentes, entre
les jeunesses, les syndicats, les femmes, les intellectuels…Bref un faisceau de relations. c’est en quelques sortes le
rêve des omeyades qu’ils reprendraient et, en même temps, cela rétablirait chez les Arabes cet équilibrage
méditerranéen qu’ils n’ont plus depuis la perte de l’Andalousie. Pour eux, depuis des siècles, la Méditerranée, c’était
l’ennemi venu de la mer, les croisés, la colonisation ! de nos jours évidemment, cela pourrait être tout à fait différent.
Pour les Arabes, les indépendances ont coïncidé avec l’établissement de leur dimension afro-asiatique. or ils ne
sont pas seulement afro-asiatiques, ils sont aussi, de près ou de loin, méditerranéens. »2
Damas, Alep : un héritage commun
Source d’inspiration pour Jacques Berque qui envisageait avec ses « Andalousies » un avenir commun aux peuples
méditerranéens et européens, quelle fut cette dynastie omeyade qui nous ramène à l’âge d’or de damas ? Que nous
donne-t-elle à voir ? d’abord un empire dont les frontières s’étiraient de l’indus à la Gaule méridionale, de l’océan
indien à la mer caspienne. cité économique, culturelle et religieuse, damas en était le centre politique. toutes les
routes y confluaient. ces échanges permirent une vie intellectuelle et spirituelle intense. Les arts et les lettres se
développèrent à la cour de damas. Les califes omeyades érigèrent une architecture resplendissante, dont on peut
admirer encore le dôme du rocher à Jérusalem et la grande Mosquée de damas. Jusqu’à quand ? on connaît la suite
de l’histoire : celle du « transvasement » des omeyades dans l’espagne musulmane lorsque Abd al-rahman y fonde
le califat de cordoue, siège de 756 à 1030 d’une des plus belles pages civilisationnelles que nous ayons connue.
Al-Andalus est une civilisation de la tolérance qui pose un pont entre l’europe et le monde arabe : de remarquables
écoles de traduction assurent la diffusion des savoirs. Aristote et Platon sont traduits en arabe, la culture musulmane
exhume la culture gréco-romaine.
Alors, doit-on occulter cet héritage commun, assister muets à l’anéantissement de damas par son tyran ? ecoutons
l’appel au secours que l’écrivain Yassin Al-Haj Saleh lance de la Ghouta, autre lieu mythique, précisément en
direction des gens de cultures alors que la répression se poursuit en Syrie sous le regard passif de la communauté
international :
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page49
FrAnÇAiS
49
« il y a trois mois, je suis parti en direction de la Ghouta orientale, région qui borde les faubourgs de la
capitale, damas. La Ghouta orientale est habitée aujourd’hui par un million de personnes, alors qu’avant la
révolution elle en comptait le double. Après en avoir été l’un de ses bastions, la Ghouta est complétement
encerclée depuis quelques mois. ce renversement est dû au soutien militaire fourni au régime par la russie,
l’iran et les milices libanaises et irakiennes fidèles à téhéran. en outre, je suis témoin du cruel manque
d’armes, de munitions et de nourriture du côté des combattants de la révolution. Les villes et les villages de
la Ghouta que j’ai visités durant ces trois derniers mois subissent un bombardement aveugle, de l’aviation
comme de l’artillerie. J’ai résidé pendant un mois dans un centre médical de la Protection civile et j’ai vu
tous ceux qui sont morts sous les bombes. certains étaient déchiquetés, dont des enfants, et parmi les
victimes un foetus de 6 mois... La mère, effrayée par les obus qui s’abattaient autour de sa maison, a fait
une fausse couche.
Les gens luttent avec la conscience d’être potentiellement massacrés si jamais Bachar reprenait le contrôle
de la région. Le choix des habitants revient donc à mourir en combattant un régime fasciste et criminel, ou
à mourir entre les mains barbares de ce même régime s’ils arrêtent la résistance.
cela fait deux ans que la révolution a commencé, et les politiques permissives des puissances mondiales
ont laissé les Syriens se faire tuer et le régime agir en toute impunité. cela rappelle l’attitude des démocraties
occidentales vis-à-vis d’Hitler à la veille de la seconde guerre mondiale. La situation actuelle est la
conséquence du refus de ces démocraties de soutenir les révolutionnaires syriens, tandis que d’autres forces
continuent d’alimenter le régime. »3
Au nord du pays une autre grande ville saigne, Alep, elle aussi ravagée par la guerre. Quel patrimoine les bombes
et la guerre y ont-elles détruit de notre histoire commune ? Un style de vie, un savoir-faire, une généalogie de
saveurs, gestes et musiques dont l’europe s’imprégna lorsque au XVie siècle ses grandes puissances établirent
leurs comptoirs et leurs consuls dans Alep. Les commerçants européens s’établirent, autour des consulats, dans
les caravansérails. Fonctionnaires, missionnaires, médecins, orientalistes, voyageurs gravitent autour d’eux. Jusqu’à
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page50
50
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
la première guerre mondiale, Alep est un port terrestre à l’image des anciennes villes du monde arabo-musulman :
« ces villes voient vivre en elles, note le géographe Jean-claude david, les sociétés bigarrées des serviteurs du
commerce, des spécialistes et de l’échange. chameliers, âniers et portefaix en sont les dockers »4. Les souks aleppins
sont l’expression bâtie de ces échanges et figurent parmi les plus beaux du monde. Fluidité moirée des étoffes,
goût corsé du thé et du café, palette des épices et fromages, savons et parfums, chaussures et habits…tout contribue
à leur profusion ordonnancé. Les odeurs et les saveurs, la lumière et la gestuelle qui émanent de cet organe vital
de la ville participent de son style de vie, et s’inscrivent dans son histoire, dans notre histoire. déjà au Xiiie siècle
le voyageur arabo-andalous ibn Jubayr s’en émerveillait : « La ville jouit d’un site grandiose, d’un plan merveilleux
et d’une beauté rare – écrivait-il dans sa rihla –, elle a de vastes et grands marchés qui se touchent, les uns les
autres, sur toute la longueur ; ils sont réservés, chacun, à un corps de métier : on sort de l’un pour entrer dans
l’autre en épuisant tous les métiers citadins. tous les marchés sont recouverts de bois, aussi les chalands
jouissent-ils d’une ombre épaisse. ces marchés retiennent le regard par leur beauté et arrêtent l’homme pressé tant
il est émerveillé. »5
en octobre 2012, ces souks décrits avec tant d’enthousiasme par ibn Jubayr furent dévastés par les flammes. Pendant
plusieurs jours le feu dévora ses échoppes et leurs boiseries antiques, engloutissant étoffes, denrée, parfums…
« Les boutiques du marché couvert d’Alep brûlent et des tireurs isolés empêchent quiconque d’éteindre l’incendie »,
témoigne un habitant d’Alep alors que les agences de presse internationales rapportent que l’armée régulière
empêche tout accès au dédale de ruelles qui composent les 10 km du souk aleppin. Bilan : 1550 commerces auraient
été réduits en cendre.
Le feu s’est engouffré dans les boyaux du souk avec la même intensité destructrice que la propagande du régime
de Bachar Al Assad qui accuse immanquablement les forces « terroristes » de l’ALS de cette nouvelle tragédie.
Mais cette ville et ces villages martyrs, pilonnés nuit et jour par l’armée syrienne, ces populations civiles emmurées
dans ce qui leur reste d’habitations… n’est-ce pas ce que le régime a imposé aux Aleppins pendant des mois ?
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page51
Ménélas attribue son obole à Antioche,
roi de Syrie, École Française,
(13e siècle) British Library, Londres, Royaume-Uni
© British Library Board. Bridgeman Art Library
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page52
52
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
et alors qu’une des plus belles œuvres architecturales classées au patrimoine de l’humanité risque d’être anéantie,
alors que le quotidien de ceux qui y vivaient et s’y approvisionnaient est désormais ravagé, les mots d’ibn Jubayr,
écrits il y a un peu plus de 7 siècles, résonnent comme un espoir : « Alep…Ville surprenante qui dure, dont les
maîtres ont passé, ils ont péri, mais elle n’est pas prête de disparaître… ».
Euphrate : le lit de nos origines
c’est encore sur les rives d’un des haut lieux de l’humanité que la guerre fait rage actuellement en Syrie : l’euphrate
se déroule sur presque deux mille huit cents kilomètres, il traverse l’irak et l’actuelle Syrie et représente un enjeu
stratégique majeur. il baigne les sites archéologiques de civilisations extraordinaires comme Mari ou doura europos
ou encore les sites néolithiques de la haute djéziré qui bordent la turquie où il prend sa source dans la région
arménienne. c’est sur ces terres que jaillit la grande révolution néolithique dont les paysans de l’euphrate sont les
précurseurs. Ainsi entre 12000 et 8000 avant J.-c. la vallée de l’euphrate a été le théâtre d’un bouleversement
fondamental pour l’avenir de l’humanité. c’est ici que des chasseurs cueilleurs ont su triompher du monde naturel
en domestiquant pour la première fois les plantes et les animaux. « Le blé sauvage, l’orge, la chèvre, le mouton
sauvage n’existaient pas en europe, explique l’archéologue danielle Stordeur. or, si aujourd’hui nous les possédons,
c’est parce qu’un jour les gens de cette région, où ces espèces existaient à l’état sauvage, ont eu l’idée, l’envie, le
désir de se les approprier. L’europe a bénéficié de toutes ces inventions qui se sont diffusées depuis le levant vers
l’occident et y ont été adoptées près de trois millénaires plus tard »6. Pour l’archéologue Jacques cauvin, cette
révolution est due à l’extraordinaire mutation psychique, symbolique, et imaginaire que vécurent les hommes et
les femmes du néolithique. comme si, en enrichissant et en dynamisant la représentation mentale qu’il avait du
monde, ils finirent par en dominer les ressources. cette transformation culturelle peut se lire aussi sur les
pictogrammes retrouvés sur plusieurs sites néolithiques : « Quel est ce discours, imposé par la force des images,
qui paraît si proche de celui des grandes religions qui vont suivre, comme si nous en surprenions les origines ?
interroge Jacques cauvin. et quelles tensions nouvelles élèvent ailleurs les bras de l’homme vers le ciel lorsqu’il
invoque l’être divin ? Qui ‘prie’ se sent lui-même impuissant et appelle au secours plus haut que lui. Une
topologie de la verticalité s’instaure alors dans l’intimité même du psychisme, où l’état initial d’angoisse peut se
muer en une assurance au prix d’un effort ascensionnel vécu comme un appel à une instance divine extérieure à
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page53
FrAnÇAiS
53
l’homme [...]. ce culte est ici l’autre face d’une misère quotidiennement ressentie. Pouvoir du dieu et finitude
humaine sont les deux pôles de cette dramaturgie inédite qui s’est installée au cœur de l’homme vers 9500
avant J.-c. »7
Vers qui les Syriens et tous ceux qui reconnaissent leur terre comme le lit de leurs origines doivent-ils tendre les
bras, quelques millénaires plus tard, pour que le massacre cesse enfin ?
NATHALIE GALESNE
Mohamad Al roumi « est-ce si difficile de comprendre », babelmed.net, mai 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998.
3
Yassin Al-Haj Saleh, « intellectuels, aidez les Syriens ! », Le Monde daté 5 juillet 2013.
4
Jean-claude david, « Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui », exposition de la Maison de l’orient méditerranéen, Lyon, 1999
5
ibn Jubayr « relation de voyage », en Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard.
6
nathalie Galesne « entretien avec danielle Stordeur », en Syrie éclats d’un mythe, Actes sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997.
1
2
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page54
Saladin (1138-1193), sultan d’Egypte
et de la Syrie présenté par Adam au Pape
Boniface VIII, (15e siècle). British Library,
Londres, British Library Board UK
© Bridgeman Art Library
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page55
FrAnÇAiS
55
La Syrie
ce dernier siècle a été dur pour la Syrie. La grande guerre commencée en 1914, affama le pays, le priva de son
historique arrière pays anatolien et le découpa en morceaux. La France réduisit son peuple à la soumission, utilisant
des avions et de l’artillerie lourde pour dévaster villes et villages jusqu’aux années 1925 et 1926. Les Français s’en
allèrent vingt ans plus tard, mais l’indépendance ne fut qu’à peine meilleure. en 1948, la Syrie perdit la guerre
pour la Palestine et reçut des milliers de réfugiés. en 1949, la ciA orchestra le premier des coups d’état parmi la
procession de ceux qui suivirent presque annuellement. Le dernier étant celui de 1970, quand le ministre de
la défense Hafez el-Assad prit le pouvoir. Les Frères Musulmans se félicitèrent que quelqu’un de la minorité
opprimée des Alawite ait pu s’élever au dessus de sa position en se rebellant contre le sectarisme de son parti le
Baas en 1979 et en 1982. dans le même temps, la Syrie avait participé à d’autres guerres contre israël, perdant les
hauteurs du Golan en 1967 et en regagnant une petite partie en 1973. elle envoya son armée au Liban en 1976, y
perdit une nouvelle bataille contre israël en 1982 pour se retirer sous la pression internationale en 2005. Lorsque
Assad mourut en juin 2000, son fils Bachar lui succéda. en mars 2011, des protestations pacifiques tournèrent à
l’escalade, aboutissant à la guerre civile.
La Syrie mérite mieux. c’est une terre d’une intense beauté où une pléthore de civilisations ont laissé des traces
sur des tablettes d’argile sumériennes, sur des tombes hittites, des amphithéâtres grecs, des routes et des aqueducs
romains, des cathédrales byzantines, des mosquées omeyyades, des forteresses du temps des croisades, des
monuments de Mamelouks, des maisons anciennes autour de jardins et de magnifiques souks où des marchands
faisaient commerce bien avant l’arrivée d’Alexandre le Grand. Sa population vient de tous les coins de l’Asie
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page56
56
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
occidentale et comptabilise toutes les sectes tant chrétiennes que musulmanes, outre les Yazidis, presque des
Zoroastriens. Les Syriens sont fermiers ou nomades, ils sont druzes sur les montagnes ou pêcheurs de la côte, ils
sont artisans, marchands ou professeurs. La Syrie reste ce que Méléagre de Gadara en disait un siècle avant la
naissance du christ : « un pays qui est le monde entier à lui seul ».
en 1987, pour publier un livre de voyages, j’ai circulé durant plusieurs mois à travers la Syrie avec tout loisir pour
la connaître, mieux encore que lorsque j’y allais régulièrement en tant que journaliste, depuis quinze ans. Au nord
de la Syrie, dans la plaine de l’oronte près d’Alep, je suis allé dans le village de Fafirtin. Ses habitant kurdes
vivaient dans des maisons en terre battue autour des ruines d’une église romane du troisième siècle. Les villageois
se plaignaient qu’ils n’avaient pas d’électricité, pas d’eau courante et pas de rues pavées. Un homme disait qu’il
souhaitait que le gouvernement installe sa famille ailleurs. Je lui demandais pourquoi il ne partait pas tout
simplement ? Un garçon d’à peine dix ans me répondit : « nos arrière-grands-parents vinrent ici » et un homme
de soixante cinq ans demanda « où irions-nous ? nous n’avons pas d’argent. Pas de tracteurs pour travailler la
terre, ici ou ailleurs ».
Je demandais si d’autres gens, comme moi venaient voir l’église ou d’autres ruines. ils me dirent qu’il y avait
beaucoup de visiteurs.
« – pourquoi ne leur vendez-vous pas des cartes postales ou des tasses de thé ? »
« – nous leur offrirons du thé, déclara le jeune garçon, là ils nous respecterons ».
Les Syriens, qui se composent de Kurdes, d’Arabes, d’Arméniens, de circassiens et bien d’autres ont une admirable
fierté. cette fierté peut remonter à leur histoire du premier empire arabe, sous les omeyyades au Viie siècle, et
dans une plus faible mesure, au premier royaume arabe indépendant de l’empire ottoman en 1920. chérif Fayçal
du trône d’Hedjaz ne survécut que quelques mois mais sa légitimité demeure dans l’histoire moderne du pays. Une
statue grandeur nature près de la banque centrale de damas honore le ministre de la défense du roi Fayçal, Youssef
el-Azmeh qui mourut en résistant aux envahisseurs français au passage de Maysalloun sur la route de Beyrouth,
alors qu’il savait que ceux-ci étaient beaucoup plus nombreux. La fierté inspira certains pour sacrifier leurs vies,
et un jeune garçon de Fafirtin pour offrir du thé au lieu de le vendre.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page57
FrAnÇAiS
57
Un ami égyptien m’a récemment raconté sa jeunesse au caire sous le président d’alors, Gamal Abdel nasser. celuici gouvernait grâce à sa police secrète, il avait une économie chancelante et vécut une défaite contre israël. « Mais »,
me rappela-t-il, « nous avions notre dignité ». c’est ce qui se perdit en egypte avec son successeur Anouar elSadate et son excessive soumission au pouvoir américain. Les egyptiens était sur la voie de restaurer cette dignité
en renversant Moubarak et en élisant un parlement et un président. Le rapt de cette démocratie par l’ancienne
armée et haute cour de Moubarak a privé les egyptiens de tout espoir de retrouver cette fierté que leurs grandsparents connurent sous nasser.
La dignité en Syrie est complexe. La plupart des Syriens étaient fiers des défis d’Hafez el-Assad sur la Palestine, sur
les hauteurs du Golan occupées par les israéliens, comme de sa mystérieuse habileté à manipuler les etats-Unis et
israël au Liban. Même l’un de ses plus acerbes critiques, l’érudit syrien Sadik el-Azm, concéda dans le New York
Review of Books en 2000 qu’ « à certains moments critiques, Assad s’était montré capable politiquement de
décisions courageuses, d’initiatives surprenantes et d’actions décisives qui s’étaient avérées opportunes et
visionnaires, même si elles avaient semblé à l’époque impopulaires, car elles émanaient d’une excellente
compréhension des alignements régionaux et des tendances internationales ». cependant, à l’intérieur du pays, on
a toujours pu observer le traitement humiliant infligé aux citoyens ordinaires dans les bureaux gouvernementaux,
aux postes de police et aux frontières, faisant ressentir ce que la plupart des citoyens expérimentaient dans leur vie
quotidienne.
Les Syriens qui ont vécu la torture, la perte de proches dans des emprisonnements infinis ou ont été forcés à l’exil
ont forcément nourri des ressentiments. S’ils n’ont pas explosé avant 2011, c’est probablement dû à une efficace
répression, à un propagande interne et une marge de liberté donnée aux écrivains, aux cinéastes et aux chercheurs
pour faire une timide critique des officiels et des politiques. L’armée, le parti Baas et bien sûr le président restaient
intouchables. « c’est une politique intelligente, car elle évacue de temps en temps les tensions » me disait l’écrivain
syrien Hani el-raheb en 1987. « Autrement, le peuple pourrait en venir à la violence, à la résistance passive ou
autre. Le régime a ainsi le moyen de détendre la tension ce qui permet au peuple d’accepter l’humiliation sur les
droits de l’homme sans dire « non ». Ainsi la tension n’arrive jamais au point d’exploser ». Les critiques
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page58
58
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
d’el-raheb l’ont mené à la démission de son poste de professeur à l’Université de damas et à sa détention
occasionnelle. il quitta le pays pour aller enseigner au Koweït peu de temps après notre rencontre. et vingt-cinq
ans plus tard, la tension est arrivée à son point d’explosion.
Si les Assad, père et fils ont été oppressifs, ils ont eu aussi l’habileté d’amener la Syrie vers le monde moderne en
construisant de nouvelles routes, en électrifiant la plupart des zones rurales, en créant des écoles gratuites, des
services médicaux, la sécurité sociale pour les plus âgés et la tolérance à l’égard de toutes les croyances religieuses.
A part les fanatiques religieux, les Syriens qui souhaitaient le changement, ne désiraient pas abandonner ces
éléments du système Assad. cependant ils voulaient plus de considération de la part du gouvernement, moins de
corruption de la part de la classe dirigeante et le droit de choisir leurs leaders par des élections libres. et Bachar
el-Assad répondit à ces demandes par des discussions plus que par la mise en oeuvre de réformes. comme les
Printemps arabes avaient éliminé les dictateurs militaires en tunisie, en egypte et en Libye, Bachar insista sur le
fait que son régime n’était pas aussi soumis aux etats-Unis que les autres et était de ce fait immunisé contre les
dissensions internes.
Kadhafi en Libye était un mégalomane traitant son peuple comme des cobayes dans son laboratoire
d’expérimentation politique, sans parler de sa débauche personnelle. Ben Ali, en tunisie était un kleptomane,
s’aliénant tout le monde sauf ses appuis dans le gouvernement français. L’obéissance d’Hosni Moubarak au pouvoir
américain, doublé d’une gouvernance médiocre et de beaucoup d’injustice, humiliait la plupart de ses concitoyens.
La dissidence larvée propre à la Syrie éclata au grand jour lorsqu’en mars 2011 des protestations apparurent à
dera. La population de cette ville située à la frontière de la Jordanie, où les turcs dupèrent Lawrence d’Arabie en
1917, se souleva contre le gouverneur local, une relation d’Assad, quand il passa les bornes en torturant des enfants.
Pourtant tous ne rejoignirent pas les manifestations qui éclatèrent dans d’autres villes et encore moins ne prirent
les armes. L’opposition à Bachar el-Assad se divisa rapidement en factions entre ceux qui voulaient manifester
pacifiquement comme ceux de la place tahrir au caire et ceux qui voulaient en découdre avec Bachar el-Assad
par des moyens militaires. Les opposants armés se divisèrent rapidement sur les questions de l’idéologie, de la
stratégie et des ambitions rivales.
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page59
Hamam Khairy
Photo : Toni Peñarroya
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page60
60
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Bachar el-Assad semblait pouvoir comme son père affronter les pires orages, comme le fit Hafez quand israël
détruisit son aviation militaire et chassa son armée de Beyrouth en 1982. Les deux hommes étaient sérieux, à la
fois bienveillants et tyranniques et c’est ce qui explique en partie la loyauté d’une si grande partie de leurs sujets,
comme depuis trois ans au milieu de la rébellion. Les dirigeants rebelles, tout comme ceux qui les arment à Ankara,
riyad et doha imaginèrent que l’édifice construit et fortifié par les Assad depuis 1970 allait s’effondrer du premier
coup. Voyant qu’il n’en était rien, ils demandèrent une intervention aux occidentaux pour les sauver de ce qui
apparaissait comme une entreprise mal conçue et vacillante.
de même que les rebelles avaient sous-estimé la force du régime, les stratèges gouvernementaux ont ignoré un
élément important de la lutte de l’opposition : le ressentiment d’une population qui souhaite se faire entendre, vivre
sans peur et sans surveillance et obtenir une reconnaissance de sa dignité. Le point de vue du gouvernement selon
lequel certains rebelles étaient des criminels, des fanatiques ou des étrangers n’était pas incorrect, de même que
son analyse selon laquelle la rébellion était soutenue par des pouvoirs extérieurs influencés par la relation délicate
entre l’Amérique et l’iran. Mais toute l’histoire n’est pas là, pas plus que le simple désir de liberté n’est la seule
inspiration de la révolte.
certains des insurgés n’ont pas plus de respect pour la liberté telle qu’elle s’exprime dans les Droits de l’Homme
de thomas Paine de la déclaration Universelle des droits de l’Homme des nations Unies, que le régime n’en a
eu. Leur but est le remplacement d’un régime dirigé par le membre d’une secte minoritaire par celui de la majorité.
ils ont pensé que seul un Sunnite, même de ceux qui imposeraient la théocratie à une démocratie, pourrait gouverner
un pays à grande majorité sunnite. car la Syrie, après tout, est le berceau de l’orthodoxie sunnite. Une armée
omeyyade venant de damas avait triomphé en 680 des partisans chiites d’Ali à Karbala, ouvrant une blessure au
coeur de l’islam qui perdure toujours.
Les termes des slogans du parti Baas étaient « unité, liberté, socialisme ». dans les deux pays que ce parti a
gouverné, l’irak et la Syrie, il n’en a mené à bien aucun. L’un des fondateurs du Baas, le dr. Hafiz el-Jamali avait
depuis longtemps abandonné le parti lorsque je l’ai rencontré à damas en 1987. A plus de quatre-vingts ans, il
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page61
FrAnÇAiS
61
nous dit : « nous avons régressé, non progressé. Avant la révolution Baassiste, notre analphabétisme était de
90%. nous avons maintenant 70 à 80% de population alphabétisée. et pourtant nous régressons. comment ?
comment ne progressons-nous pas ?
Voilà une question que les Syriens se posent, tout particulièrement en observant la rapide régression amenée par
la guerre. Au début de cette guerre, des amis à damas et Alep m’ont assuré que les rebelles qui dirigeaient leurs
ennemis étaient des étrangers, des irakiens, des Saoudiens, des tchétchènes, des Afghans, tout sauf des Syriens.
ils disent que diriger est étranger à leur culture. c’est alors qu’ils furent témoins d’une scène où un Syrien découpa
fièrement le coeur d’un soldat mort et le mordit. comment, se demandèrent-ils, sommes-nous tombés si bas ?
et comment reviendrons-nous là où nous étions ?
CHARLES GLASS, 2013
traduction : Klangland
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page62
1_Booklet 119x136 Siria FRANCAIS_1_63_Mise en page 1 02/09/13 18:51 Page63
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page64
64
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
orient-occident ii
Homage to the Syrian people
Music of solidarity and texts against oblivion
one of the most tragic flaws of human beings is their great capacity for amnesia, as Milan Kundera reminds
us in The Book of Laughter and Forgetting: “the assassination of Allende rapidly eclipsed the memory
of the russian invasion of Bohemia, the bloody massacre in Bangladesh made people forget Allende, the
war in the Sinai desert drowned the cries of Bangladesh, the slaughter in cambodia made people forget
Sinai, and so on and so forth until ultimately everyone completely forgets everything.”
the first collection of music devoted to the dialogue between east and West began to take shape at the
end of 2001 as a search for a spiritual antidote to amnesia and the dramatic and growing clash of
civilizations of which so much was made at that point in the War in Afghanistan, which began on 7th
october, 2001. it was then that we conceived and carried out our first Music for Peace project, based on
“a possible dialogue” between eASt and WeSt, in which we invited musicians from Afghanistan and
Ken Zuckerman from the United States to take part in a concert on 10th January, 2002, at the Basilica of
Santa Maria del Mar in Barcelona. A new Year’s concert dedicated to the memory of all the victims
of conflicts around the world, it was entitled Músiques per la Pau · Músiques Antigues & Músiques del Món
(Music for Peace, early Music and Music from around the World) and was performed by musicians of
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page65
enGLiSH
65
the ensemble Kaboul from Afghanistan, driss el Maloumi from Morocco and Yair dalal from israel,
together with the vocal and instrumental soloists of La capella reial de catalunya and Hespèrion XXi.
We should also remember that just 22 years ago another terrible war began close to our own part of the
world with the cruel siege of the city of Sarajevo, in which more than 12,000 people were killed and over
50,000 were severely wounded by Serbian troops. At that time, europe in particular and the world in
general responded with absolute silence and the more than questionable decision not to intervene in the
conflict. the result was that the fierce siege of the Bosnian capital continued for another four years
(1992-1996). international intervention did not finally come about until 1995, by which time more than
20 thousand tons of missiles and shrapnel had permanently scarred the physical and human geography of
the city.
With the present dramatic conflict in Syria, the world once again looks on paralyzed and totally impotent
as an increasingly sectarian and uncontrolled war reaches ever more unbearable proportions, in which the
massacre of innocent bystanders is constantly escalating. only a few days ago, on 21st August, thousands
of women and children (more than 1,300 according to sources representing the opposition to Bashar alAssad’s regime) died of exposure to poison gas. According to the Secretary General of the United nations,
so far 100,000 people have died in the conflict, more than six million children have been caused extreme
suffering, 3.1 million young people have been affected by the conflict, another four million people have
been displaced within Syria and there are two million refugees in neighbouring countries. today,
everybody is outraged, but words of indignation are no longer enough. those responsible must be held
accountable and the civilized world must demand an immediate cessation of all violent action against the
civilian population.
nelson Mandela reminds us that “to be free is not merely to cast off one’s chains, but to live in a way that
respects and enhances the freedom of others.” Basically, this second eASt-WeSt project was conceived
as an act of solidarity to help raise awareness of the dramatic conflict and the terrible war of repression
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page66
66
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
suffered by the Syrian people, sharing musical experience with musicians from Syria and learning
about the history of one of the world’s most ancient civilizations. the idea became a reality on the occasion
of the christmas concert Judicii Signum at the end of 2012 in Barcelona, when we were joined by two
extraordinary guest musicians from that country: the singer and lutenist Waed Bouhassoun and the flautist
(ney) Moslem rahal. Following on from that remarkable experience, we decided to invite them to take
part in a number of projects relating to intercultural dialogue, in particular our Pro Pacem concert in
Barcelona on 20th April, 2013, at which we presented the programme from our cd book Pro·Pacem:
Texts, Art & Music for Peace, in conjunction with Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon
Panikkar and musicians from all round the Mediterranean.
Finally, after months of preparation and working together on various concerts with musicians from Syria,
israel, turkey, Lebanon, Greece, Morocco and those of the ensemble Hespèrion XXi, we have decided to
record and release this stimulating new dialogue between musicians from east and West with instruments
and music from the old christian and Jewish Hesperia, the istampitte of medieval italy, and the songs,
improvisations and dances of Syria: ORIENT-OCCIDENT II is a fervent Homage to the Syrian people
and, once more, aims to provide a meaningful antidote to the amnesia that diminishes our humanity.
the protagonists of this album are musical expressions apparently distant in time and space, music often
forgotten beneath successive layers of modernism or undervalued because of its uncertain origins: dances,
prayers, songs and laments of rare beauty and intense emotion which, thanks to their buoyancy, also free
us from what can be the millstone of our roots and our avoidable isolation. these melodies and rhythms
spring from the improvisations on the oriental ney and our medieval flutes, from the fascinating chants
of a mysterious and evocative islam, from the gentle bowstrokes on the rebab and the steady sound of the
italian lira, from the beats and rhythms of the ouds from Morocco, istanbul and israel, from the sparkling
notes picked out the iranian santur and the turkish kanun... all carried along and encompassed by the
ever-present, vibrant, magical pulse of our indispensable ancestral percussions. thus we have established
a genuine intercultural and spiritual dialogue as a vehicle of peace and hope, respecting the musical identity
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page67
enGLiSH
67
and distinctive culture of “the other”: a free dialogue far removed from all fanaticism, all forms of which
are always the product of ignorance and absolute conviction. the strength of an idea is not built on
convictions alone, but above all thanks to doubt. Graham Greene reminds us that “doubt is essential to
faith” and, in the words of Lesley Hazleton “Abolish all doubt and what’s left is not faith, but absolute
heartless conviction... in short, the arrogance of fundamentalism.”
As Amin Maalouf says, “if we are to restore some hope to our disoriented humanity, we must go beyond
a mere dialogue of cultures and beliefs towards a dialogue of souls. As we stand at the beginning of the
21st century, that is the irreplaceable mission of art.” the language of music shows us that this dialogue
of souls between musical traditions and musicians of widely differing origins and cultures is possible,
because in spite of our religious and cultural differences, we can, through the power of music, rebuild the
mental and spiritual bridges destroyed by so many centuries of tragedy, injustice and fanaticism.
JORDI SAVALL
dublin, 25th August 2013
translated by Jacqueline Minett
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page68
68
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
chronology of Syria
5000 years of history and writing
Antiquity
9000-6300 BCE
2900-2500 BCE
2300 BCE
2250 BCE
2100 BCE
1759 BCE
9000 - 333 Bce
earliest settlement of damascus on the banks of the river Barada in the Ghouta oasis.
Founding of the ancient city-states of Mari, on the West bank of the river euphrates, and ebla,
in the north-west of the Syrian plain.
Apogee of ebla, with its kings and its libraries containing more than 20,000 cuneiform tablets
written in Sumerian and eblaite.
Lord of Heaven and Earth,
The Earth was not, you created it
The light of day was not, you created it
The morning was not, you created it
The morning light had not yet been created by you.
the eblaite creation Hymn (ebla tablets,tell Mardikh-ebla). Pettinato, The Archives of Ebla, 259
Mari and ebla are destroyed by Mesopotamian soldiers of the Akkadian empire.
Arrival of the nomadic desert peoples, the Amorites. ebla and Mari are rebuilt. Amorite dynasties.
Hammurabi of Babylon turns against King Zimri-Lim of Mari and destroys the city.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page69
enGLiSH
69
1650 BCE
Second destruction of ebla by the Hittites from Anatolia.
1400-1365 BCE
Apogee of the city-state of Ugarit, on the north-west coast of Syria. development of the first
written alphabet.
1550 BCE
1286 BCE
1200-1150 BCE
the Hittites and the egyptians of the new empire share out between them the zones of influence
and the control of Syria.
What foe has risen up against Baal,
what rival has risen against the rider of the clouds?
I have destroyed the god Yamm, beloved of El,
I have made an end of Nahar, god of the great waters,
Have I not muzzled the Dragon and stopped his mouth?
I have destroyed the Crooked Serpent,
the seven-headed Tyrant.
M. dietrich, o. Loretz and J. Santamaría, Die keilalphabetische Texte aus Ugarit, 1976, 1.3, iii 37-43
Battle of Kadesh between the Hittites and ramesses ii’s egyptians army for the ultimate control
of Syria. neither side wins outright.
Syria is invaded by the Sea Peoples. destruction of Ugarit. establishment of the Arameans in
Syria.
Make your way, then,
to the hill of Kankanay,
clamber up the hill,
scramble to top on the palms of your hands,
then descend to the “House of Reclusion” beyond.
You will be numbered among those who have descended to the hereafter,
and the gods will know that you are dead.
KtU 1.5 V 14a-17a
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page70
70
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
890-842 BCE
the Aramean kingdom of damascus suffers the effects of the expansion of israel towards the north.
853 BCE
Battle of Karkar. the Assyrian empire defeats the Aramean kingdoms of Syria.
732 BCE
605-539 BCE
539 BCE
The Arameans of Damascus came to help Hadadezer, king of Zobah, but David slew twenty-two thousand
men of the Syrians. Then David put garrisons in Aram of Damascus. And the Arameans became vassals to
Davidand brought him tribute.
2 Sm 8, 5-6
the Assyrians conquer damascus. demise of the Aramean kingdoms in Syria.
For before the child knows how to cry “father” or “mother”, the wealth of Damascus and the spoil of
Samaria will be carried away before the king of Assyria.
isaiah 8,4
nebuchadnezzar of Babylonia defeats the Assyrians and takes control of their lands in Syria,
Palestine and egypt.
cyrus the Great of Persia occupies Babylonia and seizes its territories, including Syria.
The Hellenistic, Roman and Byzantine Period
333 BCE
323 BCE
198 BCE
333 Bce - 622 ce
Battle of issus in Syria: Alexander the Great defeats darius iii of Persia.
death of Alexander the Great. Partition of the Hellenistic empire among the diadochi: Syria is
claimed by Seleucid i nicator. Antioch is the capital of the Seleucid empire.
Antiochus iii the Great takes possession of the territories of Palestine dominated by Ptolemies
of egypt.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page71
164-138 BCE
64 BCE
civil war among the Seleucid princes of Syria for control of the empire.
enGLiSH
71
roman invasion of Syria by General Pompey. Syria is annexed to the roman empire.
43-36 BCE
Mark Antony, the lover of cleopatra, is governor of Syria.
66
Judaea revolts against the roman occupation of israel. emperor nero appoints his general
Vespasian to quash the revolt.
36 CE
70
105
117
119
161-180
Saul of tarsus converts to christianity in damascus and begins his evangelizing mission under
the name of Paul.
From Syria, roman troops reconquer the rebel territory of Judaea and destroy Jerusalem.
emperor trajan annexes the upper reaches of the euphrates, including the city of dura europos,
to the roman empire.
emperor Hadrian pushes back the boundaries of the roman empire as far as the river euphrates.
damascus achieves the status of metropolis.
Hadrian visits the caravan city of Palmyra and renames it Palmyra Hadriana.
emperor Marcus Aurelius erects the famous colonnade in the city of Apamea.
The time of man’s life is but a point; its substance is constant flux; its sense, obscure; the composition of the
whole body, tending to corruption; his soul, a spinning top; his fortune, uncertain; his fame, indecipherable.
Put briefly: all things pertaining to the body are as a stream; and all things pertaining to the soul are as a
dream or vapour. Life is as warfare and sojourning in a strange land; posthumous fame is oblivion. What,
then, can console us? One thing, and one thing alone: philosophy.
Marcus Aurelius, Meditations ii, 17
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page72
72
187
193
212
218-222
244-249
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
the roman general Septimius Severus marries Julia domna, daughter of the high priest of the
Sun god Heliogabalus at emesa, the present-day Homs.
Septimius Severus is proclaimed emperor by the Syrian troops. Beginning of the Syrian dynasty
in rome.
the city of Palmyra is declared a roman colony.
Mark Antony Heliogabalus is proclaimed roman emperor by the Syrian troops.
Philip the Arab (Marcus Julius Philippus Augustus), born in the town of Shahba, to the southeast of damascus, is proclaimed emperor of rome.
256
the city of dura europos, on the euphrates, falls to the Sassanid Persians.
268-272
on the death of her husband, odaenathus of Palmyra, Zenobia, becomes queen and sovereign
lady of the oasis of Palmyra and secures the independence of the eastern provinces from rome.
260
273
326
361-363
emperor Valerian is captured by the Sassanids and killed at emesa.
emperor Lucius domitius Aurelianus reconquers Palmyra and captures Queen Zenobia.
Helena, the mother of emperor constantine, travels to Syria and Palestine and establishes the
holy places of christianity.
emperor Julian the Apostate arrives at Antioch to prepare his invasion of Persia. He orders the
closure of christian churches and writes the satire Misopogon in which he describes the city’s
inhabitants as effeminate because of their habit of shaving every day.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page73
enGLiSH
389-459
573
611-614
622
73
Therefore, tell me why it is that the Celts and the Germans are fierce, while the Hellenes and Romans are,
generally speaking, inclined to political life and humane, although at the same time unyielding and warlike?
Why the Egyptians are more intelligent and more given to crafts, and the Syrians unwarlike and effeminate,
but at the same time intelligent, hot-tempered, vain and quick to learn?
Julian the Apostate, Against the Galileans
the monk Simeon Stylite lives as a hermit at the top of a column north of Aleppo; a basilica
and a city are built around the column, which become a centre of pilgrimage.
Within the space of a mandra, or circle of stones, to which he had attached himself by a ponderous chain,
he ascended a column, which was successively raised from the height of nine, to that of sixty, feet from the
ground. In this last and lofty station, the Syrian Anachoret resisted the heat of thirty summers, and the cold
of as many winters. Habit and exercise instructed him to maintain his dangerous situation without fear or
giddiness, and successively to the different postures of devotion.
edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794
the Persian King Khosrau ii sacks Apamea, Antioch and the north of Syria.
Khosrau ii defeats the Byzantine emperor Heraclius and takes control of Syria and damascus.
Heraclius leads a Byzantine counter-offensive, retaking Syria and the north of Mesopotamia.
Arab Period
635-638
635 - 1260
caliph Umar takes damascus from the Byzantines. At the Battle of Banias in 636, the Muslims
defeat the Byzantines and take control of all Syria as far as Aleppo.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page74
74
640-641
656
661-681
705
750
813
944-1003
978-1076
996-1021
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Muawiya, Arab governor of Syria.
Muawiya refuses to remain loyal to caliph Ali. Arab civil war, concluding with the death of the
caliph.
Muawiya is proclaimed caliph and founds the Umayyad dynasty. damascus is the capital of the
Arab empire.
the Umayyadcaliph Abu al-Abbas al-Walid builds the Great Mosque of damascus. in 715 he
orders the Great Mosque of Aleppo to be built.
change of power in the Arab empire with the founding of the Abbasid dynasty. Political power
shifts from damascus to Baghdad.
damascus and Syria revolt against the dynasty of the Abbasids of Baghdad. disaffection against
the caliph contributes to the spread of Shia islam in Syria.
Aleppo is ruled by the local Hamdanid dynasty of princes and patrons of the arts, notably
including Saif al-daula, patron of the poet Al-Mutanabbi.
Here is my heart, it is yours, that you may destroy me.
Lessen my suffering, or increase it.
I welcome weakness as a hero,
Hunted by a well-coiffed head and a graceful neck.
Al-Mutanabbi
the dynasty of the Fatimid caliphate of cairo controls the south of Syria, while the Byzantines
reclaim the territories to the north.
the Fatimid caliph al-Hakim of cairo mysteriously disappears and his followers, who believe
him to be sent by God, flee to Syria and found the druze religion.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page75
1058
1071
1095
1098
1119
enGLiSH
the Seleucid turks take control of the northern territories of Syria. death of the poet Abu Ala
al-Maarri of Syria, a rationalist ahead of his times.
The Muslims are stumbling; the Christians, gone astray; the Jews, perplexed, and the Zoroastrians, lost.
There are two types of people on Earth: those who have reason without religion and those who have religion
but lack reason.
Abu Ala al-Maarri
Battle of Manzikert: the Seleucids defeat the Byzantines and take control of all Syria. europe is
gripped by panic at the advance of the turkish tribes.
Urban ii proclaims the First crusade to win back the holy places and halt the advance of the
Seleucid turks towards the West.
the crusaders take Urfa (edessa) and Antioch and advance through Syria. the crusaders
massacre the population of Maarrat al-numan.
Battle of Ager Sanguinis: the Seleucids of Aleppo defeat the crusader armies at Sarmada.
1128-1146
dynasty of Zengi Atabeq of Aleppo. the crusaders attack damascus.
1130
the ishmaelite followers of the Assassins sect retreat to the coastal mountains of Syria.
1146-1174
1176-1260
75
Aleppo’s greatness is overwhelming; ever-present in men’s memory, many kings have coveted her, and she
has left her mark on the minds of all. How many times has she been fought over! How many steel blades
have been drawn for her!
ibn Jubayr, Rihla
dynasty of nur al-din of Aleppo.
From his base in Syria, the military leader Saladin unifies the Arab territories as far as egypt
and Baghdad.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page76
76
1187-1188
1193
1244
1258
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Battle of Hattin: Saladin overcomes the crusader armies in Galilee, regains positions on the
coasts of Syria and conquers Jerusalem.
death of Saladin. He is buried in a pantheon beside the Great Mosque in damascus. His empire
disintegrates.
turkish tribes invade Syria and reach Jerusalem.
the Mongols of Hulagu sack and destroy Baghdad.
Mamluk Period
1260
1260-1277
1291
1300-1303
1302
1326
1260 - 1516
Battle of Ain Jalut: the Mamluks of egypt defeat the Mongols and take control of Syria.
the Mamluk Sultan Baibars of egypt conquers Antioch and the great Krak des chevaliers
(Fortress of the Knights).
the Mamluks drive the crusaders out of the Holy Land: fall of St. John d’Acre.
new Mongol invasion. occupation of damascus.
the crusaders’ last remaining position in Syria, the island of Arwad, falls to the Muslims.
the famous traveller ibn Battuta of tangier arrives in damascus and visits Syria.
Damascus undoubtedly surpasses all other cities in loveliness and splendour; all description of it, however
complete, fails to do justice to this God-given beauty.
ibn Battuta, Travels
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page77
1400
1418
enGLiSH
77
tamerlan conquers Aleppo and begins his siege of damascus. the following year he burns the city.
the turkish mystical poet Seyid imadeddin nesimi dies at Aleppo.
Ottoman Period
1516
1767
1831
1833
1516 - 1918
Sultan Selim i incorporates damascus into the ottoman empire after overthrowing the Mamluks
and egyptian rule. the city becomes a provincial capital and includes the territories of the
eastern Mediterranean.
the Mamluk leader Ali Bey Al-Kabir takes Syria from the ottomans and is proclaimed Sultan.
egyptian-ottoman war. Khedive Muhammad Ali of egypt defeats Sultan ottoman Mahmud ii
and conquers Palestine, Syria and Arabia, extending his dominions as far as istanbul.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) arrives in damascus and records his impressions in a travel
diary:
Damascus is a country that has no relations with Europe: it bases all its understanding on maps and the
reports of a handful of major historical and political events that have reachedits ears and which its natural,
inquiring spirit has interpreted with remarkable sagacity. [...] and there [in the bazaars of Damascus] the
frequent revolutions that bathe the capital in blood are silently plotted until the steady, slow fermentation
explodes when least expected. The people take up arms in support of this or that faction, led by one of the
local chiefs, and for a time the government is taken over by the victor. The vanquished are executed or flee
to the deserts of Baalbek or Palmyra, where the independent tribes give them assylum.
Alphonse de Lamartine, Travels in the East
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page78
78
1833
1850
1860
1883
1916
1918
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
the treaty of Hünkâr İskelesi is signed between the ottoman empire and russia to halt the
expansion of Muhammad Ali, who returns Syria and Arabia to the ottoman empire.
Gustave Flaubert and Maxime du camp arrive in Syria by boat.
discord breaks out in the druze community fuelled by the turkish authorities, and the Maronite
catholics. Massacres take place in Syria until the arrival of French troops, who restore order in
the ottoman province and established the autonomy of Mount Lebanon from the ottoman
governments of Beirut and damascus.
death of the emir, poet, writer and philosopher Abd el-Kader at damascus.
the Sykes-Picot Agreement is signed between France and england to define the spheres of
influence in the territories of the Middle east: england is allocated the control of Palestine,
Jordan and iraq, while France controls Syria and the Lebanon.
Lieutenant-colonel thomas edward Lawrence (also known as Lawrence of Arabia) takes part
in the liberation of damascus from the ottoman empire. He also participates in the
archaeological explorations in the north of damascus.
We have, I expect, changed history in the Near East. I wonder how the Powers will let the Arabs get on.
t. e. Lawrence to Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand continental Hotel cairo.
Contemporary Period
1920
1920 - 2000
the congress of Syria, presided over by al-Atassi, rejects the Faisal-clemenceau accords and
proclaims the independence of Syria. A nationalist government is formed.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page79
1925
1933
enGLiSH
the French General Mariano Goybet creates the State of Syria with damascus as its capital.
79
the French archaeologist André Parrot begins excavating Mari and discovers the statue of the
ancient King ishqi-Mari (third millennium Bce).
Without being too hopeful, but with the optimistic expectation that always presides over the beginning of a
dig, we took our ten teams to the site marked out on the edge of the ancient city. In the place where we had
thought we might unearth a door, we found a temple, and from the first few shovelfuls of earth it yielded the
treasure of its votive objects - admittedly broken, and all too often mutilated, but priceless documents
nonetheless of an art that combined elegance, refinement and realism. And the slow, painstaking, methodical
search, often proceeding with a knife, pick and brush, revealed a temple with all its votive objects, allowing
us to identify not only the deity to whom the sanctuary was dedicated, but also Tell Hariri. On one of the
statuettes dedicated to the goddess Ishtar, which bore the image of a king, an inscription gave us the name
of the city along with that of its king: Lamgi-Mari, king of Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari 1935
1935
1941
the writer Agatha christie and the archaeologist Max Mallowan begin excavations at chagar
Bazar, a city in the north of Syria.
Writing this simple record has been not a task, but a labour of love. Not an escape to something that was
– but the bringing into the hard work and sorrow of today of something imperishable that one not only had
but still has! For I love that gentle fertile country and its simple people, who know how to laugh and enjoy
life; who are idle and gay, and who have dignity, good manners and a great sense of humour, to whom death
is not terrible... Inshallah, I shall go there again, and the things that I love shall not have perished from this
earth.
Agatha christie, spring 1944
the Franco-British army enters Syria and takes damascus. the city will remain under French
influence until the declaration of independence in 1946. From that year until 1956 there were
20 government cabinets that drew up 4 different constitutions.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page80
80
1948
1956
1958
1961
1963
1967
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
First Arab-israeli War. Following the partition plan drawn up by the Un the previous year, egypt,
iraq, Jordan, Lebanon and Syria went to war against israel with fighting in the Sinai Peninsula
and southern Lebanon.
the Suez crisis or Sinai War. the United Kingdom, France and israel attack egypt to gain control
of the Suez canal. Syria signs a pact with the Soviet Union and remains under its influence.
President Shukri al-Kuwatli of Syria and President Gamal Abdel nàsser of egypt announce the
fusion of the two countries under the name of the United Arab republic.
Although Nasser, of course, interested in bringing Iraq back into fold of which he is shepherd, I agree entirely
with Consulate General Damascus that Syria is his more immediate concern. To lose out in Iraq would be
discomfiting; to do so in Syria would be disastrous. Hence, any assistance we might be able to lend in Syria
could be especially significant to Nasser as well as have possible attractions to us since anomalous that
this literally key region is only one in Near East where we are not active in some way.
telegram from the American embassy in the United Arab republic to the U.S. State department. cairo,
1st April 1959, 6 p.m.
colonel nahlawi carries out a military coup d’état and Syria leaves the United Arab republic.
in March there is a new coup d’état which results in the establishment of the national council
for the revolutionary command, and a group of army officers and civilian officials take
executive control and legislative authority under the Ba’ath Party.
Six-day War between israel and its Arab neighbours. israel’s attack on 9th June against the
Golan Heights leads to the withdrawal of the Syrian troops and the israeli occupation of Qala,
tel Azziziat and Quneitra.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page81
1973
1982
enGLiSH
81
President Hafez al-Assad of Syria brings in a new constitution which defines Syria as a popular,
democratic and socialist Arab republic represented by the Ba’ath Party (articles 1 and 8). that
year, Syria and egypt embark on the Yom Kippur war against israel in an unsuccessful attempt
to regain the Golan Heights.
in February the Hama massacre occurs when the Syrian army puts down the revolt of the Sunni
community against the regime; between ten and forty thousand Syrians are killed, the vast
majority civilians.
Current Period
2000
10 July
2001-2003
2003
2000 - 2013
After 29 years in power, Hafez al-Assad dies on 10th June. His second son, Bashar al-Assad
becomes president after the party passes an amendment to Article 83 of the constitution, lowering
the minimum age necessary to run for president.
Bashar al-Assad is elected by referendum with an absolute majority (97.2%).
Beginning of the regime’s economic and political reforms: economic liberalisation, the freeing
of political prisoners, tackling corruption, and the arrival of internet in the country.
the United States invades iraq in the Second Gulf War. Bashar al-Assad backs Saddam
Hussein. Support is given to terrorist groups in Lebanon and strict control is exerted over the
internet. Al-Assad is accused of being involved in the killing of rafik Hariri, prime minister
of Lebanon.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page82
82
2005
2007
2011
16 April
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Various thinkers, intellectuals and opposition groups abroad publish the damascus declaration,
which criticizes the oppressive nature of the regime and calls for the country’s democratic
transition.
Today Syria stands at a crossroads and needs to engage in self-appraisal and benefit from its historical
experience more than at any time in the past.
The establishment of a democratic national regime is the basic approach to the plan for change and
political reform. It must be peaceful, gradual, founded on accord and based on dialogue and recognition
of the other.
Observe all international treaties and conventions and the Universal Declaration on Human Rights, and
seek within the framework of the United Nations and in cooperation with the international community to
build a more just World Order, based on the principles of peace and mutual interest, warding off aggression,
and the right of nations to resist occupation, and to oppose all forms of terrorism and violence directed
against civilians.
damascus, 16th october 2005.
in a referendum Bashar al-Assad is reelected by an absolute majority as president for a further
7 years.
on 15th and 16th March a peaceful uprising begins with the rallying call “For a Syria without
tyranny”. it calls for the lifting of the emergency law which had been in force in the country
since the Ba’ath Party came to power in 1963 and which, among many other things, banned
demonstrations.
Speech by Bashar al-Assad broadcast on public television in which he lifts the state of
emergency. thousands of people go out onto the city streets to demand more freedoms. the
majority of the Syrian population is Sunni Muslim (75%), whereas the military and governement
elite belong to the Shia minority (12% of the Muslim population). the regime responds with
greater repression and dozens of people killed.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page83
April-July
30 July
2012
2013
enGLiSH
83
demonstrations around the country become more and more numerous following government
repression, and the regime becomes more radical. demonstrations in damascus, deraa and
Banias are violently repressed, leaving more than a hundred dead and many wounded. the
United States and various members of the european Union condemn the repression and more
than 200 members of the Ba’ath Party resign in protest. However, the repression continues with
more violence, leading to massacres of civilians in several cities.
colonel riad el-Assad, having taken refuge in turkey, announces the creation of the Free Syrian
Army to fight against the regime. on 2nd october the rebellion organizes itself politically with
the creation of the national Syrian council to combat the regime of Bashar al-Assad. the
council includes Sunni and lay Muslims as well as other groups which articulate Syria’s political
opposition.
Kofi Annan, the Un’s special envoy to Syria, proposes a six-point peace plan to put an end to
the conflict: the plan calls for an end to violence by means of a ceasefire overseen by the United
nations providing unrestricted access for humanitarian aid to the Syrians affected by the conflict,
the release of those arrested during the protests and the beginning of an inclusive, Syrian-led
process culminating in a multi-party political system.
An oracle concerning Damascus. Damascus will cease to be a city, and will become a heap of ruins.
isaiah 17,1
After two years of war in Syria the situation has become considerably worse. there have been
clashes in various cities such as Homs, deraa, tripoli, damascus and Aleppo, resulting in
thousands of people killed. the Un observers have abandoned the country and today there are
more than 300 thousand Syrian refugees in neighbouring territories such as turkey, Jordan, iran
and the Lebanon. UnHcr estimates that by the end of the year the figure could be as high as
700 thousand refugees. Human rights Watch has accused the Al-Assad regime of carrying out
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page84
84
24 April
29 April
27 May
June-July
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
crimes against humanity involving the torture of tens of thousands of detainees and the abuse of
men, women and children in clandestine Syrian prisons. More than 27 torture centres are known
to exist.
Fighting in Syria destroys part of the bazaar and the minaret of the Umayyad Mosque in Aleppo,
listed by UneSco as World Heritage sites.
the Un demands an investigation into the use of chemical weapons, particularly Sarin gas,
following accusations by the militia and the civilian population affected.
the photographer Laurent Van der Stockt and the journalist Jean-Philippe rémy de Le Monde
provide proof of the use of chemical weapons in Syria by the Bashar el-Assad regime against
rebel positions in the outskirts of damascus.
A Un report warns of new levels of brutality on both sides in the war in Syria. despite the Un’s
insistence on launching peace talks, the international community remains divided between
intervention – opposed chiefly by russia – and lifting the arms embargo on the rebels. So far,
the war has claimed the lives of 90 thousand people and caused the exile of tens of thousands
of people who have lost their families and their homes. the civilian population of Syria are the
victims of massacres which have a particularly severe impact on children. they bear witness
to a war which has laid bare the darker side of humanity and the need to stop a conflict which
has a daily death toll of hundreds.
SERGI GRAU and MANUEL FORCANO
Bellaterra 2013
translated by Jacqueline Minett
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page85
M. Rahal, H. Khairy, W. Bouhassoun, O. Khalil
Photo : Toni Peñarroya
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page86
86
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
History played
out on the grand stage of Syria
“every civilized person in the world has two homelands, his own and Syria.” Given the present circumstances (for
over two years now, that “other homeland” of all civilized human beings has been plunged into a cruel civil war),
some might question the wisdom of these words spoken by the French archaeologist André Parrot (1901-1980) who,
for forty years, led the excavations of the ancient Mesopotamian city of Mari on the Banks of the euphrates. the
eminent scientist thus lucidly summed up Syria’s vast historical and cultural heritage as unique and fundamental to
our understanding of the evolution of the so-called civilized world. its privileged geographical position in the heart
of the Fertile crescent of the Middle east has made it a crucial transit point on the eurasian axis between east and
West, a key focus for cultural and commercial encounters and exchanges towards which the Silk roads and Spice
routes converged in Antiquity and during the Middle Ages. However, throughout the ages that very position has
also made it a target for the great nations and empires that have coveted these lands. More than three thousand two
hundred years ago, for example, the mighty Pharaoh ramesses ii (13th century Bc led a great army across the whole
region, which at that time the egyptians called Amurru, from south to north to confront the army of the Hittite king
Muwatallish ii at the legendary Battle of Kadesh. driving both monarchs’ decision to engage in such a major
campaign was their ambition to gain control of Syria, for both men were aware of the importance of such a prize in
advancing their respective interests. now, as the country is once again prey to the devastation wreaked by warlords,
it seems that Syria is showing us the darker side of that civilization to which it has added so much lustre.
the borders of the present-day state of Syria, however, do not include all the territory that has historically formed
part of the area known by that name, an ancient toponym which was first documented in Greek. the eminent
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page87
enGLiSH
87
historian and geographer Herodotus of Halicarnassus (5th century Bc) believed it to be an abbreviated form of
Assyria, although its etymology continues to be a mystery. in earlier references to the region it goes by the names
of Aram or canaan, but it was under roman administration that the name of “Syria” was officially established for
the eastern province of caesar’s empire. Subsequently, after the Muslim conquest, the Arabs called it Sham, a
name that modern-day Syrians use to refer to the capital, damascus, and its surrounding area. Herodotus was an
early commentator on the ethnic and cultural diversity of Syrian society which, when the territory was not
temporarily a province of the empire of the day, in Antiquity was politically organized in city-states. the known
inventory of nations and peoples of different origins who, throughout the generations and at different stages in
history, have forged the Syrian identity is certainly impressive: Amorreans, Hittites, Arameans, canaanites,
Phoenicians, Hebrews, Assyrians, chaldeans, Persians, Greeks, Armenians, romans, nabataeans, Byzantines,
Arabs, Kurds, circassians, turks... in the Middle Ages, Syria also saw a major influx of assorted europeans who
arrived with the crusades, collectively referred to as “Franks” in the Arab chronicles, many of whom settled in the
Levant and clearly made their mark. the Syrian prince Usama ibn Munqidh (12th century) of Shayzar, on the west
bank of the river orontes, wrote in his memoires that he regarded many knights templar as “friends”, but only
because they had polished their barbarian manners through coming into contact with the manners of the east.
Usama ibn Munqidh’s illustrious contemporary eleanor of Aquitaine had the opportunity to experience oriental
refinement during the time that she resided in the christian principality of Antioch after she and her husband, the
king of France, arrived at the port near the city on their way to the Holy Land at the time of the second crusade.
Legend has it that she actually met Saladin, who at the time was a child, unaware of the glorious destiny awaiting
him as leader of the armies of the crescent Moon and founder of a dynasty of sultans. nowadays, an imposing
equestrian statue that stands beside the entrance to the great souk in damascus recalls the heroic deeds of that
soldier of Kurdish origin whose noble conduct, it is said, won the admiration even of his christian enemies.
From the oasis of damascus to the port of Antioch, from the Mediterranean to the euphrates, the cities, towns,
villages, fields and steppes offer a wealth of material evidence of the cultural diversity of the people who have
inhabited them and their glorious past, although not all traces of the activity of those ancestors immediately obvious,
because buried in the various strata of the Syrian subsoil lie the fossilized seeds of corn sowed by the first farmers
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page88
88
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
in history. the archaeologists and palaeontologists who, since the beginning of the twentieth century, have flocked
to the archaeological sites of Syria know that digging in any patch of land will often yield thrilling surprises. the
word “tell” in a toponym is an almost infallible clue to treasure hunters, but anybody, anywhere, not just those
who set out to explore the area, is likely to come across an object which may hold the key to a sensational discovery.
one day in 1933, in the town of tell Hariri on the banks of the euphrates, a group of Bedouins were digging a
grave when they found the head of a statue. Soon after that came the discovery of the remains of a temple to ishtar
from the great Mesopotamian city of Mari, which was inhabited from the fifth millennium Bc. in a place now
called tell Mardikh, to the southwest of the city of Aleppo, the archaeological mission which began excavating in
1964 found the remains of the ancient city-state of ebla, which by about 3000 Bc was already a major urban centre.
the exhumation of a library containing thousands of clay tablets written in cuneiform script allowed researchers
to identify eblaite, a previously unknown Semitic language. in 1928, near ras Shamra, a port situated on the
northern Syrian coast, a local peasant stumbled across the entrance to the necropolis of another key city in
the history of the civilizations of the Middle east: Ugarit, whose existence had until that time been known only
thanks to references in egyptian papyri and other contemporary documents and inscriptions. today historians
describe it as “a kind of Venice of the ancient world which dominated trade in the Mediterranean from the fifteenth
to the twelfth centuries Bc.” and the discovery, in successive excavation periods, of collections of tablets with
inscriptions in various languages –Akkadian and Sumerian, among others, as well as Ugaritic– has been especially
important. the Ugaritic texts are in various writing systems of which one is alphabetic, a revolutionary innovation
for its time. the people of Ugarit, therefore, share with that other nation of accomplished merchants, the
Phoenicians, who were established on the coasts of ancient Syria, the honour of having hit upon the brilliant idea
of a writing system based on phonetic symbols. From what we know to date, however, it was the Phoenicians who
gave the alphabet to the Greeks, a cultural landmark which was to have far-reaching consequences. the Ugaritic
texts have also contributed to improve our knowledge of the mythology and the religions of the Middle east and
have provided important clues to understand the transition from primitive Semitic paganism to Hebrew monotheism,
the roots of Judaism and the sources of the stories told in the Bible.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page89
Pierre Hamon
Photo : Toni Peñarroya
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page90
90
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
other extremely interesting discoveries for the study of the history of religions were made at dura europos, the
so-called “Pompeii of the desert”, a colony founded around 300 Bc by Seleucus i nicator, a general under Alexander
the Great, near the present-day border between Syria and iraq. the excavations carried out at the site from the
1920s have revealed fifteen polytheist temples, a centre of Mithraic worship, a Paleochristian church and a
synagogue with precious wall paintings dating from the third century Ad. the catalogue of Syria’s artistic
monuments and buildings from the Greco-roman period is undeniably prodigious, but even more remarkable is
their state of conservation. Anybody wishing to see the best preserved roman theatres in the world, built during
the rule of Hadrian, should visit Bosra, the city that was once the capital of the roman province of Arabia Petrea,
to the southeast of damascus. it is easy to imagine the roman emperor caracalla (Marcus Aurelius Severus
Antoninus Augustus), the son of the Syrian noblewoman Julia domna, attending a performance of one of terence’s
comedies there. However, there is arguably no other city that fascinates and fires the imagination of Western
travellers as much as the one that rises in the middle of the oasis of tadmor, in the Syrian desert, where the ruins
of the mythical Palmyra bear witness to the extraordinary exploits of Queen Zenobia, who from 267 to 272 Ad not
only secured the independence of her kingdom from both romans and Persians, but also retook egypt. on a statue
erected in her honour we find the following inscription in Palmyrene, a dialect of Aramaic: “to our Lady, Septimia
Bat-Zabbay, illustrious and just queen”. centuries later, a distinguished British traveller accustomed to spending
long periods in Syria wrote of this pearl of the desert: “For me, the charm of Palmyra lies in its slender creamy
beauty rising up fantastically in the middle of hot sand. it is lovely and fantastic and unbelievable, with all the
theatrical implausibility of a dream.” these words are to be found in a passage of the memoires of Agatha christie,
who during one of her stays at the Baron Hotel in Aleppo, at which Lawrence of Arabia had once been a guest,
penned the novel Murder in Mesopotamia.
it is in Aleppo that the revered patriarch Abraham is said to have stopped on his tireless wanderings through the
lands of the Middle east. Soon after arriving there, and pausing on the hill where the city’s imposing fortress now
stands, he milked a cow, which yielded a prodigious quantity of milk. Since in Arabic, as well as other Semitic
languages, the consonants in the name of Aleppo coincide with those of the word for “milk”, popular tradition
traces the etymology of the toponym back to the milk of the cow milked by Abraham. there are other stories about
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page91
enGLiSH
91
the father of isaac and ishmael and his time in damascus, for the memory passed down by generations and
generations of the people of Aleppo and damascus goes back a very long way, both cities figuring large in the
exclusive roll call of the most ancient continuously inhabited cities on our planet. For the history of christianity,
in particular, Syria deserves to be described as a Holy Land, at least since the famous episode of the conversion of
Saul of tarsus on his way to damascus, a city where relics associated with St. Paul’s sojourn within its walls can
still be seen today. in fact, the successful preaching of the new religion that had its roots in Judaism can be traced
to Antioch, the city where christianity received its name, and where the Grotto of St. Peter houses one of the oldest
churches in existence. Syria abounds in Paleochristian monuments, and Aramaic, the language spoken by christ,
continues to survive there to this day, mainly in the area of Maalula, to the north of damascus. Byzantium also left
its stamp on the culture of Syria, as did the Persian Sassanid empire. the landscape in the north of the country is
characterized by the ruins of Byzantine cities and monasteries, such as that of St. Simeon, north of Aleppo, which
was built around the pillar on which the ascetic St. Simeon the Stylite lived for 37 years. But it is perhaps through
our sense of hearing that we can experience the most faithful evocation of the true meaning of that period as we
listen to the Byzantine chant of the Masses celebrated in orthodox churches. it is less easy to gain access to the
ritual ceremonies of another of the religious communities still present in Syria today – the Yazidis, whose origins
lie in Persian Zoroastrianism, although their beliefs are a synthesis of the various religions, including the most
recent, islam, that have shaped the soul of Syria.
if anything, the Arab conquest during the first half of the 7th century Ad served to strengthen its central geostrategic
position in the medieval world. thirty years after the death of the prophet Mohammed, the leadership of the Muslim
community was transferred from Arabia to Syria, and damascus, under the aegis of the caliphs of the Ummayad
dynasty, became the capital of a vast empire which in Ad 750 stretched from the iberian peninsula to the furthest
regions of transoxiana in central Asia. the exquisite Ummayad mosque in damascus, built on the remains of a
christian basilica, which, in its turn, had been built on the site of the roman temple of Jupiter, has witnessed the
numerous twists and turns in the history of islam. Although Syria lost its ascendancy to iraq, and thus damascus
to Baghdad, during the Arabo-islamic world’s period of greatest cultural splendour under the Abbasid caliphate, it
has never lost the special charisma and respect enjoyed throughout the history of islam. in the 10th century, in
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page92
92
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Aleppo, emir Sayf Al-dawla gave his protection to intellectuals, poets and other men of letters, and today he is
above all remembered as the patron of one of the greatest geniuses of Arab poetry of all times: the iraqi
Al-Mutanabbi, for whom Syria was also a “second homeland.” Before dying, he recited a verse that everyone
familiar with classical Arab poetry knows by heart: “the horse, the night and the desert know me, as do the lance,
the sword, paper and the pen.” the Syrian poet Almaarri (11th century), another outstanding representative of Arab
literature, on the other hand, lived aloof from the court and its vanities. He was born in Maarrat Annuman, where
his grave can be visited to this day. His gravestone bears the following epitaph: “Here lies the crime of my father;
i have committed it with nobody.” Almaarri, who lost his sight at an early age, was rather an eccentric character:
a misanthropist, a vegetarian and a free-thinker, who was convinced of the pernicious effects of procreation and
that there were two kinds of people in the world: “intelligent people with no religion and religious people with no
intelligence” – an enlightenment thinker avant la lettre. Aleppo and damascus, respectively, were the adopted
cities of two great mystics, Sufi masters and leading lights of islam: the Persian Suhrawardi (12th century), founder
of the “philosophy of illumination”, and ibn Alarabi (13th century), known as the “doctor Maximus” of Al-Andalus,
probably the most influential figure in the history of islamic mysticism.
Sword in hand, the Mongol timur, or tamerlane, of Samarkand, made a very different entrance onto the stage of
damascus in 1400. His hordes mercilessly sacked the old Ummayad capital, yet it was in damascus that the
egyptian Mamluks, who controlled Sham at that time, halted the advance of the Mongols and signed a peace treaty
with timur “the Lame”. A century later, the ottoman turks gained control of Syria, which turned its sights towards
istanbul as its new capital and centre of the caliphate. Although historians generally describe the Mamluk and
ottoman eras as a time of “decadence” in Syrian history, the mosques, souks, palaces, fortresses, caravanserais,
bimaristans (hospitals), baths and other buildings dating from those periods would appear to contradict such an
assertion. Admittedly, the Arabic language lost its ascendancy to turkish as a vehicle for high culture, but Syria
played a leading part in the Arab cultural and literary renaissance of the 19th century, when the empire of the
Sublime Porte was beginning to wane. By that time, however, europe had already rediscovered the attractions of
the eastern Mediterranean, not only because of its colonial ambitions, but also because of its fascination with the
tales told by travellers to that part of the world, and artistic and academic circles became steeped in orientalism.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page93
enGLiSH
93
of course, the major european cities also attracted travellers from the east, and one in particular, from Aleppo,
arriving in Paris in 1702, was to have a huge impact on Western culture. the traveller in question was not a person,
but an object – a book, an Arab manuscript written in Syria, perhaps in the 15th century, entitled The Thousand
and One Nights. translated into French by the orientalist Antoine Galland, the stories of Shahrazad so enchanted
european readers that Galland asked the Syrian monk Hanna diab from Aleppo, who was in Paris at the time, to
tell him more stories so that he could continue to publish further volumes of the work which has become a classic
of world literature.
As the winds of war lash a country that has been a crossroads of civilizations and contributed so much to the history
of mankind, we should remember the moments when the voice of the muezzin mingles with the sound of bells
ringing in the Syrian air, a Syria in which both christianity and islam are characterized by their plurality, where
all the beliefs and confessions of both religions are present. We should remember the majestic temple of Baal
among the ruins of Palmyra, silhouetted against the evening sky. We should remember the touch of silks, the smell
of spices and the taste of sweetened tea in the bazaar of Aleppo. We must hope that the strumming on a lute and
the voice of a story-teller will continue to be heard at the An-nafura coffee House in downtown damascus. We
must hope that the sound of words and music will finally silence the din of weapons. Syria deserves no less. Syria
deserves all our attention and gratitude.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études
Paris, June 2013
translated by Jacqueline Minett
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page94
Vue de Damas de Civitates orbis terrarum, publié en 1575. © Album / British Library / Robana
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page95
enGLiSH
95
Syria: the present versus history
He had threatened to crush his country without mercy, devastating and rasing the whole region. He set about
doing just that with the deaf, blind force of the bloodiest tyrants that Syria has known throughout its chaotic
history, from the crusades to tamerlane until the time of the Franco-British colonisation. And yet, in the bloodiest
chapters of Syria’s disjointed history, no force and no tyrant had persecuted his own people with such
determination and cruelty. “despotism in our countries is eternal because when the dictators die, they are
succeeded by their offspring. that is why the individual Arab despairs of ever seeing his own life and that of his
country changing”, said the film director omar Amiralay shortly before the Syrian spring began to germinate and
then irreparably fail. Hope burgeoned in the crowded squares, outside the mosques after Friday prayers, the only
possible meeting places in a State where the right of association and demonstration does not exist. it was after
the regime had tortured and killed a teenage boy, Hamza Al Khatib, whose mutilated body became the symbol of
“Assadian” degradation, that a popular outcry was triggered the like of which had never been seen in Syria.
today, Bashar al-Assad, who automatically succeeded his father as if he were the heir to an ancestral dynasty, as
if Syria had always been the property of his family, bears the responsibility for a terrible toll of suffering: 100,000
dead at the time of writing, millions of displaced people in turkey and Lebanon or within Syria itself and 250,000
people in prison without trial. And what crime have these citizens committed? Wanting to live under the rule of
law. Wanting to put an end to the corruption that is devouring their country. Wanting greater social justice. And
wanting to enjoy freedom of expression after the fear that has gripped people from all walks of life and at all levels
of Syrian society fore more than four decades.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page96
96
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
A diabolical strategy
in his bid to crush unhindered the people’s slightest aspirations for change and democracy, he simply invoked the
old threat of terrorists and confessionalism. Alas, while Bashar al-Assad continued relentlessly to bomb towns and
villages with the military support of russia, the spectre he had raised spread throughout the country. the
revolution’s main slogan of “no to confessionalism, no to militarisation, no to foreign intervention” has been sullied
by the diabolical strategy of the Syrian regime: today confessionalism and militarisation are rife in Syria. the
rebels are scattered and divided: the SLA (Syrian Liberation Army) is threatened by jihadists from outside Syria,
notably the iSiL (islamic State in iraq and the Levant) with links to al-Qaeda. this group has created a climate of
terror in the areas that have slipped from State control. in an absurd smoke and mirrors situation, the iSiL perpetrates
acts whose barbarity echoes that of Bashar al-Assad: the execution in a public square of a 15-year-old boy accused
of making offensive remarks about the prophet Mohammed, the murder of Kamal Hamal Hamami, one of the
leaders of the SLA, on 11th July, 2013, at Latakia…
Is it so difficult to understand?
Horror, sadness, disaster… in the midst of all this confusion and indifference, let us heed the cry of indignation of
one of the greatest Syrian photographers, Mohamad al-rumi, who is also the president of Souria Houria (Syria
Freedom), an association supporting the revolution of the Syrian people:
«i increasingly hear political leaders, including those on the left, saying that they no longer understand
the Syrian situation, and so they stand by and do nothing as the massacres that have been increasing in
severity for more than two years continue apace.
i can understand this attitude coming from the man in the street, but when i see it in leaders of opinion,
like politicians or experts in international politics, it is totally unacceptable. in the words of Albert camus
“Leaving things to sort themselves out is a recipe for disaster.”…
is it so difficult to understand what is happening when you see a defenceless people being crushed by a
powerful war machine, merely because they are asking for freedom and dignity?
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page97
enGLiSH
97
is it so difficult to understand that, taking advantage of the impotence of that people, all manner of
delinquents, jihadists, Salafists and the rest succeed in infiltrating them in an attempt to derail their hopes
of freedom? (…)
i hear left-wing leaders voicing their opposition to military intervention, arguing that it would be an
imperialist plot. they forget that nobody wants or is asking for intervention, and they gloss over the fact
that three foreign powers – russia, iran and the Lebanese Hezbollah – are already on the ground, some
of them since the very beginning of the revolution, with arms, advisers and soldiers who increase in
number every day.
is it so difficult to understand that peaceful demonstrators have no defence against barrels of tnt dropped
from the air?
is it difficult to understand that a Scud launched 300 km away cannot spare civilians? (…)
And i would like to ask this question: Have you heard the voice of the Syrian people, a third of whose
population is displaced or in exile, crying out “Get out of our country!”»1
Against oblivion
How can we speak of Syria, its past, its beauty, its vast cultural heritage, when the country today is in ruins, when
its population suffers, and there is not a glimmer of hope on the horizon because the players on the geopolitical
chessboard have cynically determined that it should be so? How, i ask, when russia and china have staked out
their positions, and europe and the West have turned their backs on the country, and deadly indifference continues
to spread beyond the country’s borders?
How can we talk about this devastation being a loss for humanity, in other words, our own loss, while trying not
to succumb to a backward-looking orientalist stance that continues to praise Syria even as it contemplates the
country’s smoking ruins?
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page98
98
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
in speaking of the loss of Montserrat Figueras, on the occasion of a concert given in her memory, Jordi Savall
said that in spirit his wife continued to be with him and the musicians who were about to perform, and he
stressed that “we only die when we are forgotten.” it is in that spirit that we evoke Syria, so as not to forget all
her dead and the places that no longer exist, keeping them alive in our memory in the hope of one day seeing
the pall of darkness that hangs over one of the cradles of world civilisation at the beginning of this 21st century
finally lift.
A universal loss, or the end of a Mediterranean dream
How can we forget that Syria has been a land of welcome for travellers, explorers, pilgrims, archaeologists and
writers; like a life-giving sap she has nourished their thirst for discovery, their imagination, their hopes and their
investigations. often an object of fantasy rather than experienced as she really is, she has not always been given
in return the treatment that she deserves. And yet, for thousands of years Syria has been a beacon – Syria with her
great civilisations, with the three great monotheistic religions, a crossroads for trade, opening up routes to Africa,
Asia and europe, Syria with her magnificent cities, Syria isolated by her tyrannical leaders within her strict
borders… But also Syria as the beating heart of the Mediterranean. today the Mediterranean which, in the words
of Fernand Braudel, “has no unity other than that which stems from the movement of people, and the ties that are
formed thanks to that movement, and the routes along which it occurs”, is an area that has been divided up, fractured
and cut in two: on one side is its southern shore, gripped and shaken by war and conflicts; on the other side lies its
northern shore and the impassive fortress europe, with its lack of political vision; and separating the two a marine
cemetery that has already swallowed up thousands of migrants seeking a better life. on one side, there is freedom
of movement, but on the other side, none…
How could we not, therefore, see in the absence of movement observed by Braudel and in the Syrian agony that
is unfolding before our very eyes the end of a Mediterranean dream, the frustration of a project in which europe
had everything to gain? Jacques Berque, the great French scholar of islam, envisaged the Mediterranean as a
place of confluence and hybridism in which highly eclectic systems could prosper. in conversation with Yves
Lacoste, he said: “i wonder whether, for the Arabs, the creation of a great Mediterranean association, not political,
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page99
Waed Bouhassoun, Pedro Estevan, Dimitri Psonis
© Photo : Teresa Llordés
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page100
100
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
but perhaps socio-cultural, might be a solution through the development of various different sorts of relations
between groups of young people, trade unions, women, intellectuals… in fact, a whole bundle of relations. in a
way, this would be a revival of the Umayyad dream and, at the same time, it would restore for Arabs that
Mediterranean balance that they have lacked ever since the loss of Andalusia. For centuries, they have seen the
Mediterranean as the enemy from across the sea, the crusades and colonisation! nowadays, of course, that could
all be very different. For Arabs, independence has coincided with the emergence of their Afro-Asian dimension.
But they are not only Afro-Asian, they are also, more or less directly, Mediterranean.”2
Damascus, Aleppo: a common heritage
the Umayyad dynasty was a source of inspiration for Jacques Berque, who in his “Andalusias” envisaged a
shared future for the Mediterranean and european peoples. But what did that dynasty of the golden age of
damascus represent? What can it show us? First of all, an empire whose borders stretched from the indus to
southern Gaul, from the indian ocean to the caspian Sea. the economic, cultural and religious city of damascus
was its political centre. All roads led there. these exchanges fostered an intense intellectual and spiritual life.
Arts and letters flourished at the court in damascus. the Umayyad caliphs were the creators of a magnificent
architecture, examples of which can still be admired today at the dome of the rock in Jerusalem and the Great
Mosque in damascus. We know how the story continued: the “transfer” of the Umayyads to Muslim Spain, when
Abd al-rahman founded the caliphate of cordoba, the centre from 756 to 1030 of one of the finest pages in the
history of civilisation. Al-Andalus was a civilisation of tolerance, forming a bridge between europe and the Arab
world and enabling the spread of knowledge. Aristotle and Plato, translated into Arabic, found their way back
into Western culture, and Greco-roman culture was revived through the vehicle of Muslim culture.
Should we forget about this common heritage and remain silent at the annihilation of damascus by its tyrant?
Let us hear writer Yassin Al-Haj Saleh’s appeal for help from Ghouta, another mythical place, addressed
specifically to personalities in the world of culture, as repression continues in Syria before the passive gaze of
the international community:
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page101
enGLiSH
101
«three months ago, i set out for liberated eastern Ghouta, a region bordering on the outskirts of the capital,
damascus. today eastern Ghouta is home to one million people, whereas before the revolution its
population was twice that number. Previously a stronghold and rallying point for combatants, for several
months Ghouta has been completely surrounded. this change of fortune is due to the military support
that the regime has received from russia, iran and the Lebanese and iraqi militias loyal to teheran.
Moreover, i have seen with my own eyes the cruel lack of arms, munitions and food endured by the
revolutionary fighters. the towns and villages of Ghouta that i have visited over the last three months
have been pounded by bombs and artillery. For one month i stayed at a medical centre run by a civil
protection organization, where i saw all those who died during the bombing. Some of them, including
children, had been blown to pieces, and among the victims there was a 6-month-old foetus... the mother,
frightened by the bombs falling all around her house, had suffered a miscarriage. (…)
the people fight knowing that they risk being massacred if Bashar al-Assad ever regains control of the
region. the choice that faces the inhabitants, therefore, is to die fighting a criminal, fascist regime, or to
die at the barbaric hands of that regime if they abandon their resistance.
Since the revolution started two years ago, the permissive policies of the world Powers have left Syrians
to die and the regime to act with absolute impunity. We are reminded of the attitude of the Western
democracies towards Hitler in the run-up to the Second World War. the current situation is the
consequence of those democracies’ refusal to support the Syrian revolution, while other forces continue
to fuel the regime.»3
in the north of the country, another great city, Aleppo, also bleeds, ravaged by war. How much of the heritage
of our shared history has been destroyed by bombs and war? A way of life, a savoir-faire, a genealogy of
flavours, gestures and music with which europe imbued itself in the 16th century, when the major Powers
established their trading posts and their consulates in Aleppo. european merchants settled around the consulates
in the caravanserais, which acted as a magnet for civil servants, missionaries, doctors, orientalists and
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page102
102
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
travellers. Until the First World War, Aleppo was an inland port like the ancient cities of the Arabo-Muslim
world: “these cities,” observes the geographer Jean-claude david, “are home to widely diverse communities
of merchants, specialists and traders. camel drivers, muleteers and porters are its ‘dockers’”4. the souks of
Aleppo are the built expression of that trade and are among the most beautiful in the world. the flowing lengths
of shot fabric, the full-bodied flavour of tea and coffee, the array of spices and cheeses, soaps and perfumes,
footwear and garments…all contribute to their well-ordered profusion. the tastes and smells, the light and the
body language emanating from this vital organ of the city are part of its way of life and are etched into its
history, into our history. As early as the 13th century the Arabo-Andalus traveller ibn Jubayr marvelled at the
city, writing in the account of his travels: “the city is in a magnificent location; it is wonderfully built and is
of rare beauty, with great, vast markets arranged in long adjacent rows; each one is devoted to a certain craft:
as you pass from one to another you can find all the city trades. All the markets are roofed with wood, so that
those within enjoy ample shade. these markets arrest the traveller’s gaze by their beauty and cause the hurried
man to pause in wonder.”5
in october 2012, the souks so enthusiastically described by ibn Jubayr were engulfed in flames. For several
days, fire devoured their stalls and antique woodwork, consuming cloth, provisions and perfumes… “the shops
in the covered market of Aleppo are burning and snipers are preventing anyone from putting out the fire”,
said an inhabitant of Aleppo while the international press agencies reported that the regular army had cut off
access to the maze of narrow streets that make up the 10 km of the souk of Aleppo. the result: 1550 shops are
thought to have burnt to ashes.
Fire ripped through the alleyways of the souk with the same destructive intensity as the propaganda of Bashar
al-Assad’s regime, which predictably accuses the “terrorist” forces of the SLA of causing this new tragedy.
this city and its long-suffering villages are bombed day and night by the Syrian army, and its civilian population
is immured in what remains of its homes… this is what the people of Aleppo have been subjected to for months
by the regime.
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page103
enGLiSH
103
And as one of the finest architectural jewels, listed as a world heritage site, is threatened with destruction, as
the daily lives of the people who lived and shopped there are ruined, the words of ibn Jubayr, written just over
seven hundred years ago, resonate with hope: “Aleppo…that wonderful city endures, whereas her sovereigns
have perished; they have perished, but she shows no signs of disappearing…”
The Euphrates: the cradle of our origins
the Syrian war is ravaging one of the outstanding achievements of humanity: the euphrates, which flows for
almost two thousand eight-hundred kilometres, crossing iraq and modern-day Syria, is of major strategic
importance. it washes archaeological sites of extraordinary civilisations such as Mari and dura europos, and
the neolithic sites of Upper Mesopotamia on the border with turkey, where the river has its source in the
Armenian region. this was the site of the great neolithic revolution of which the peasant farmers of
the euphrates were the forerunners. Between 12000 and 8000 B.c. the valley of the euphrates witnessed a
fundamental change that was to prove crucial for the future of mankind. it was here that hunter-gatherers
succeeded in taming the natural world by domesticating plants and animals for the first time. “Wild corn,
barley, goats and wild sheep did not exist in europe,” explains the archaeologist danielle Stordeur, “and if we
have them today, it is because long ago the people of this region, where all these species existed in the wild,
had the idea, the will and the desire to claim ownership of them. europe has benefited from all these advances
which spread from the Levant towards the West and were adopted there around three thousand years later.”6
in the opinion of the archaeologist Jacques cauvin, this revolution was due to the extraordinary mental,
symbolic and imaginative transformation undergone by the men and women of the neoolithic age. it is as if,
by enriching and firing up their mental image of the world, they finally took possession of its resources.
this cultural transformation can also be seen in the pictograms found at several neolithic sites: “What is this
discourse, imposed by the force of images, which seems so close to that of the later great religions that it is as
if we had stumbled across their origins?” asks Jacques cauvin. And what new tensions then led man to raise
his arms to the heavens as he invoked the divine being? He who ‘prays’ does so because he feels helpless and
appeals to a source of help higher than himself. it was then that a topology of verticality took hold of the
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page104
104
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
innermost human psyche, where the initial state of anxiety gave way to security as the result of an ascensional
striving experienced as an appeal to a divine order external to man (…). this religious dimension is the obverse
side of a daily life bound by wretchedness. divine power and the finite nature of humanity are the dual poles
of the unwritten drama which was played out in the human heart around 9500 B.c.”7
Several millennia later, to whom should the Syrians and all those who recognize their land as the cradle of
their own origins now turn to make the killing stop?
NATHALIE GALESNE
translated by Jacqueline Minett
Mohamad Al rumi “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, May, 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Paris, Albin Michel, 1998.
3
Yassin Al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syrians!”, Le Monde 5 July, 2013.
4
Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exhibition at La Maison de l’orient méditerranéen, Lyon, 1999.
5
ibn Jubayr “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard.
6
nathalie Galesne “entretien avec danielle Stordeur”, in Syria éclats d’un mythe, Actes Sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, Paris, cnrS Éditions, 1997.
1
2
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 04/09/13 19:00 Page105
Dimitri Psonis & Driss El Maloumi
Photo : Toni Peñarroya
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page106
106
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Syria
the last hundred years have been hard on Syria. the war that began in 1914 starved the country, ripped it from its
historic Anatolian hinterland and cut it into shreds. France then beat its people into submission, using warplanes
and heavy artillery to devastate cities and villages for most of 1925 and 1926. the French left twenty years later,
but independence was little better. Syria lost the war for Palestine in 1948 and took in thousands of refugees. in
1949, the ciA staged the first in an almost annual procession of coups d’état. the last took place in 1970, when
Minister of defence Hafez al-Assad seized power. the Muslim Brotherhood, already incensed that someone from
the downtrodden Alawite minority had risen above his station, rebelled against the secularism of his Baath Party
in 1979 and 1982. in the meantime, Syria had fought other wars in with israel, losing the Golan Heights in 1967
and regaining a small part of it in 1973. it sent its army into Lebanon in 1976, where it lost another battle with
israel in 1982, and withdrew under international pressure in 2005. When Assad died in June 2000, his son, Bashar,
succeeded him. in March 2011, peaceful protests against him escalated into civil war.
Syria deserved better. it is a land of haunting beauty, where a score of civilisations linger in Sumerian clay tablets,
Hittite tombs, Greek amphitheatres, roman roads and aqueducts, Byzantine cathedrals, omayyad mosques,
crusader castles, Mameluke monuments, ancient houses around open courtyards and magnificent souqs where
merchants traded their wares long before Alexander the Great set foot there. its people come from every corner of
western Asia and encompass all its christian and Muslim sects, plus the quasi-Zoroastrian Yazidis. they are farmers
and nomads, mountain druze and coastal fishermen, artisans, merchants and teachers. Syria remains what Meleager
of Gadara a century before christ called “one country/which is the whole world.”
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page107
enGLiSH
107
in 1987, to produce a travel book, i wandered for several months through Syria with more leisure to learn than i
had while covering it over the previous fifteen years as a visiting journalist. in northern Syria, on the orontes
plain near Aleppo, i visited in the village of Fafirtin. its Kurdish inhabitants lived in mud and stone houses around
the ruin of a third century roman church. the villagers complained that they had no electricity, running water or
paved roads. one man said he wanted the government to resettle his family somewhere else. Why, i asked, didn’t
they simply leave? “our great grandfathers came here,” a boy, no more than ten years old, answered. A sixty-five
year old man asked, “Where shall we go? there is no money. We have no tractors to work the land, here or
anywhere.”
i asked whether other people, like me, came to see the church and the other ancient ruins. they said many visitors came.
“Why don’t you make some money selling them postcards or cups of tea?”
“We will give them tea,” the young boy declared. “then they will respect us.”
Syrians, who include Kurds, Arabs, Armenians, circassians and others, have an admirable degree of pride. it may
date to their history as the first Arab empire, under the omayyads in the seventh century, and, to a lesser extent, as
the first independent Arab kingdom to emerge from the ottoman empire in 1920. Sherif Feisal of the Hejaz’s
throne survived only a few months, but its legacy looms in the country’s modern history. A life-size statue near the
central Bank in damascus honours King Feisal’s defence minister, Yusuf al-Azmeh. Al-Azmeh died resisting
the French invaders at the Maysaloun Pass on the road to Beirut, knowing the French would annihilate his
outnumbered defenders. that pride has inspired others to sacrifice their lives and a young boy in Fafirtin to give
tea rather than sell it.
An egyptian friend told me recently about his youth in cairo under then-President Gamal Abdel nasser. nasser’s
rule had drawbacks in the form of the secret police, a stumbling economy and defeat by israel. “But,” he reminded
me, “we had dignity.” this was something egypt lost under nasser’s successor, Anwar Sadat, and his excessive
subservience to American power. egyptians were on the way to restoring their dignity by overthrowing Mubarak
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page108
108
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
and electing a parliament and a president. the theft of that democracy by Mubarak’s old high court and army has
deprived egyptians of all hope of restoring the dignity that their grandparents knew under nasser.
dignity in Syria is complex. Most Syrians took pride in Hafez al-Assad’s defiant stands on Palestine and the israelioccupied Syrian Golan Heights, as well as his uncanny ability to outmanoeuvre the United States and israel in
Lebanon. even one of his sharpest critics, the Syrian scholar Sadik al-Azm, conceded in the New York Review of
Books in 2000 that “at critical moments, Assad has shown himself politically capable of bold decisions, daring
initiatives, and decisive actions that have ultimately proved successful and far-sighted, even if unpopular at the
time of their initiation, because they have emanated from an excellent grasp of regional alignments and international
trends.” Yet within the country, one had only to witness the humiliating treatment of ordinary citizens in government
offices, police stations and border posts to observe what most citizens experienced and resented as a part of their
daily life.
Syrians who suffered torture, lost family to indefinite imprisonment or were forced into exile nursed grievances.
if they did not explode before 2011, the reasons were a mixture of successful repression, internal propaganda and
the leeway given writers, filmmakers and academics to make mild criticisms of officials and policies. the only
untouchables were the army, the Baath Party and, of course, the president. “this is a clever policy, because it
releases now and then the mounting tension,” the Syrian novelist Hani al-raheb told me in 1987. “otherwise, the
people might resort to violence, or to passive resistance, or whatever. the regime has ways of releasing this tension,
so that people will accept humiliation in matters of human rights, without saying, ‘no.’ the tension is never allowed
to reach the point where it might explode.” Al-raheb’s criticisms led to his dismissal from his teaching post at
damascus University and his occasional detention. He left the country to teach in Kuwait not long after we met.
And, twenty-five years later, the tension reached the exploding point.
if the Assads, father and son, were oppressive, they were also astute in bringing Syria into the modern world with
new roads, electrification of most rural areas, free schools, state medical care, social security for the aged and
tolerance of all religious beliefs. Syrians who desired change, apart from religious fanatics, did not want to abandon
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page109
Le Verger de Saadi. Le Sultan de Syrie, Malik- Salih dans son jardin en audience avec deux Derviches.
© 2013 The Metropolitan Museum of Art / Art Resource / Scala, Florence
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page110
110
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
these elements of the Assad legacy. nonetheless, they wanted more accountability from government, less corruption
among the ruling class and the right to choose their leaders in free elections. Bashar al-Assad met these demands
with discussion, rather than the implementation, of reform. As the Arab Spring revolts eliminated military dictators
in tunisia, egypt and Libya, Bashar insisted that his regime was not as craven to the US as the others and was
therefore immune to internal dissent.
Libya’s Gadhafi was a megalomaniac, who treated his people like guinea pigs in his laboratory of political
experimentation and personal debauchery. Zine ed dine bin Ali in tunisia was a kleptomaniac, who alienated
everyone apart from his supporters in the French government. Hosni Mubarak’s obeisance to American power,
exacerbated by poor governance and injustice, humiliated most of his countrymen. there was genuine dissent
lurking in Syria, and it came into the open after the March 2011 protests in dera’a. the people of that town on the
Jordanian border, where the turks abused Lawrence of Arabia in 1917, turned against the local governor, a relation
of Assad’s, when he crossed a line by torturing their children. Yet not everyone joined the demonstrations that
spread to other cities, and fewer still took up arms. the opposition to Bashar al-Assad quickly divided into a faction
that wanted to maintain the peaceful demonstrations like those in cairo’s tahrir Square and another that sought to
adjudicate their dispute with Bashar al-Assad by military means. And the armed opponents quickly split over
ideology, strategy and rival ambitions.
Bashar al-Assad appeared to have learned from his father that he could weather the most severe of storms, as Hafez
did when israel destroyed his air force and expelled his army from Beirut in 1982. Both men were serious, as
benefactor and tyrant, and this in part explains the loyalty of so many of their subjects three years into the rebellion.
the rebel leaders, like their armourers in Ankara, riyadh and doha, imagined that the edifice that the Assads had
erected and fortified since 1970 would crumble at the first shot. When it didn’t, they fell back on demanding western
intervention to save them from what turned out to be an ill-conceived and feeble enterprise.
As the rebels underestimated the stamina of the regime, government strategists ignored an important element of
the opposition struggle: the resentment of people who yearned to speak out, to live without fear and surveillance
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page111
enGLiSH
111
and to obtain state acknowledgement of their dignity. the government’s assessment that some rebels were criminals,
fanatics or foreigners was correct, as was its contention that the rebellion was supported from outside powers that
resented its America-annoying relationship with iran. But that was not the whole story, any more than the mere
desire for freedom was the sole inspiration of the revolt.
Many of the insurgents had no more respect for liberty, as expressed in thomas Paine’s Rights of Man or the United
nations Universal declaration of Human rights, than the regime did. their goal was the replacement of a regime
headed by someone from a minority sect with one from the majority. they believed that only a Sunni, even one
espousing theocracy over democracy, should govern the largely Sunni country. Syria was, after all, the birthplace
of Sunni orthodoxy. An omayyad army from damascus had triumphed over the Shiite partisans of Ali at Qarbala
in 680 Ad, opening a wound within islam that has yet to heal.
Baathism’s slogan was “unity, liberty, socialism.” it achieved none of them in the two countries it governed, iraq
and Syria. one of the Baath’s founders, dr. Hafiz al-Jemalli, had long since left the party when i met him in
damascus in 1987. Already in his eighties, he said, “We have regress, not progress. Before the [Baathist] revolution
[of 1963], our illiteracy was ninety per cent. now we have seventy to eighty per cent literacy. Still, we are
regressing. How? How do we not progress?”
this is a question Syrians ask themselves, particularly as they witness the rapid regression brought about by the
war. At the war’s beginning, friends in damascus and Aleppo assured me that rebels who beheaded their enemies
must have been outsiders, iraqis, Saudis, chechens, Afghans, anyone but a Syrian. Beheading, they said, was alien
to their culture. they then witnessed a Syrian rebel proudly cutting out the heart of a dead soldier and biting into
it. How, they asked themselves, did we sink so low? And how will we return to what we were?
CHARLES GLASS, 2013
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page112
2_Booklet 119x136 Siria ENGLISH_64_113_Mise en page 1 02/09/13 18:41 Page113
John Skylitzes ou Ioannes scylitza.
La guerre contre la Syrie,
la conquête arabe de Mélitène,
Biblioteca Nacional-colección, Madrid.
© Album / Oronoz
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page114
114
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
oriente-occidente ii
Homenaje al pueblo sirio
Músicas solidarias y textos contra el olvido
Uno de los defectos más trágicos del ser humano es su gran capacidad de amnesia, como nos recuerda Milan
Kundera en su Libro de la risa y el olvido: «el asesinato de Allende eclipsó rápidamente el recuerdo de la
invasión de Bohemia por los rusos, la sangrienta matanza de Bangladesh hizo olvidar a Allende, el estruendo
de la guerra del desierto del Sinaí ocultó el llanto de Bangladesh, la matanza de camboya hizo olvidar el
Sinaí, etcétera, etcétera, etcétera, hasta el más completo olvido de todos por todos».
La primera antología de músicas dedicadas al diálogo entre oriente y occidente empezó a tomar forma a
finales del 2001, como búsqueda de un antídoto espiritual contra la amnesia y contra el dramático y creciente
conflicto de civilizaciones que tanto protagonismo adquiría en aquellos momentos con la guerra de
Afganistán iniciada el 7 de octubre del 2001. concebimos y llevamos a cabo entonces el primer proyecto
de Músicas por la Paz, basado en «un diálogo posible» entre oriente y occidente, e invitamos a músicos de
Afganistán y Ken Zuckerman de los estados Unidos a participar en el concierto celebrado el 10 de octubre del
2002 en la basílica de Santa María del Mar de Barcelona. concierto de Año nuevo dedicado a la memoria
de las víctimas de todos los conflictos del mundo, tuvo como título Músicas por la Paz · Músicas Antiguas
y Músicas del Mundo y fue interpretado por el ensemble Kaboul de Afganistán, driss el Maloumi de
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page115
cASteLLAno
115
Marruecos y Yair dalal de israel, junto con los solistas vocales e instrumentales de La capella reial de
catalunya y Hespèrion XXi.
cabe también recordar que hace ahora 22 años estalló muy cerca de nosotros otra terrible guerra durante la
cual se produjo el cruel asedio de la ciudad de Sarajevo en el que murieron más de 12.000 personas y más
de 50.000 resultaron gravemente heridas por las tropas serbias. en esa ocasión, europa en concreto y el
mundo en general respondieron con un silencio absoluto y con la decisión más que discutible de no intervenir
en el conflicto. La consecuencia fue la prolongación durante cuatro años (1992-1996) del feroz asedio de la
capital de Bosnia. La intervención internacional no llegó de forma decisiva hasta 1995, aunque para entonces
más de 20 millones de kilos de proyectiles y metralla habían desfigurado ya para siempre la geografía física
y humana de esa ciudad.
con el dramático conflicto de Siria, el mundo contempla hoy de nuevo, paralizado y totalmente impotente,
una guerra donde no deja de aumentar el sectarismo y el desenfreno, que presenta una constante escalada de
matanzas de inocentes y que cada día adquiere una magnitud más insoportable. Hace apenas unos días
(el 21 de agosto), miles de niños y mujeres (más de 1.300, según fuentes de la oposición al régimen de
Bashar al Assad) murieron envenados por gases tóxicos. de acuerdo con el secretario general de las naciones
Unidas, más de 100.000 personas han muerto hasta la fecha en un conflicto que también ha ocasionado un
sufrimiento extremo a más de seis millones de niños: hay 3,1 millones de menores afectados por los
combates, otros cuatro millones de desplazados internos y dos millones de refugiados en algún país vecino.
La indignación es hoy generalizada, pero las palabras de indignación ya no bastan. deben esclarecerse las
responsabilidades, y el mundo civilizado debe exigir el fin inmediato de todas las acciones violentas contra
la población civil.
nelson Mandela nos recuerda que «ser libre no es sólo deshacerse de las propias cadenas, sino también vivir
de un modo que respete y mejore la libertad de los otros». este segundo proyecto Oriente-Occidente nace
básicamente de la voluntad solidaria de contribuir a la concienciación ante el dramático conflicto y la terrible
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page116
116
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
guerra de represión que sufre el pueblo sirio compartiendo la experiencia musical con músicos de Siria y
del deseo de aproximarnos al conocimiento de la historia de una de las civilizaciones más antiguas del mundo.
La idea se concretó con ocasión del concierto de navidad Judicii Signum de finales del 2012 en Barcelona,
al cual invitamos a dos extraordinarios músicos de ese país: la cantante y laudista Waed Bouhassoun y el
flautista (ney) Moslem rahal. A partir de aquella impactante experiencia, decidimos contar con su
colaboración en diferentes proyectos relacionados con el diálogo intercultural y, de modo muy especial, en
el concierto Pro Pacem que dimos en Barcelona el 20 de abril del 2013 para presentar el programa editado
en el libro-cd Pro Pacem: textos, arte y músicas por la Paz con la colaboración de Antoni tàpies, Fatema
Mernisi, edgar Morin, raimon Panikkar y músicos de todo el arco mediterráneo.
Finalmente, después de meses de preparación y colaboración en diferentes conciertos entre los diversos
músicos de Siria, israel, turquía, el Líbano, Grecia, Marruecos y Hespèrion XXi, decidimos grabar y editar
este nuevo y estimulante diálogo entre músicos orientales y occidentales, un diálogo a través de los
instrumentos y las músicas de la antigua Hesperia cristiana y judía, las istampitte de la italia medieval y las
canciones, improvisaciones y danzas de Siria: este ORIENT-OCCIDENT II constituye un ferviente
homenaje al pueblo sirio y quiere ser de nuevo un antídoto sensible frente a la amnesia que nos
deshumaniza.
Músicas en apariencia alejadas en el tiempo y el espacio, músicas a menudo olvidadas bajo sucesivas capas
de modernidad o desdeñadas por sus orígenes inciertos, tales son las protagonistas de este disco; danzas,
plegarias, canciones y lamentos de una rara belleza y una rara emoción que también, con su ligereza, nos
liberan de raíces áridas y soledades evitables. Son melodías y ritmos que nacen de las improvisaciones del
ney oriental y nuestras flautas medievales, de los fascinantes cantos de un islam misterioso y evocador, de
las caricias del arco del rebab y la firmeza de la lira italiana, de los ritmos y latidos de los ouds de Marruecos,
estambul e israel, de los brillantes punteados del santur de irán y el kanún de turquía, todos ellos arrastrados
y envueltos siempre por el pulso vital y mágico de las indispensables percusiones ancestrales. Se establece
así un verdadero diálogo intercultural y espiritual portador de paz y esperanza, respetuoso con las identidades
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page117
cASteLLAno
117
musicales del «otro» y con su propia cultura, un diálogo libre y muy alejado de cualquier fanatismo, de todos
los fanatismos que siempre nacen de la ignorancia y las convicciones absolutas. La fuerza de una idea no se
desarrolla sólo con convicciones, sino sobre todo gracias a las dudas. Graham Greene nos recuerda que «la
duda es esencial para la fe»; y, como dice Lesley Hazleton, «si se eliminan las dudas sólo quedan
convicciones puras, la fuente de la arrogancia de todos los fundamentalismos».
tal como afirma Amin Maalouf, «para devolver algunas señales de esperanza a nuestra desnortada
humanidad, hay que ir mucho más allá de un diálogo de culturas y de creencias y establecer un diálogo de
almas. tal es, en este principio del siglo XXi, la misión irremplazable del arte». el lenguaje musical pone
de manifiesto que ese diálogo de almas entre músicas y músicos de orígenes y culturas tan diferentes es
posible, puesto que, a pesar de nuestras diferencias religiosas y culturales, el poder de la música nos permite
reconstruir los puentes mentales y espirituales destruidos por tantos siglos de tragedias, injusticia y fanatismo.
JORDI SAVALL
dublín, 25 de agosto del 2013
traducción: Juan Gabriel López Guix
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page118
118
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
cronología de Siria
5.000 años de historia y escritura
Edad antigua
9000 - 333 antes de la era común (a. e. c.)
9000-6300 a. e. c. Población de damasco a orillas de río Barada, en el oasis de Guta.
2900-2500 a. e. c. Fundación de las antiguas ciudades-estado de Mari, en el curso medio del río Éufrates, y ebla,
al noroeste de la llanura siria.
2300 a. e. c.
Apogeo de ebla, con sus reyes y sus bibliotecas con más de 20.000 tablillas cuneiformes en
sumerio y en eblaíta.
2250 a. e. c.
Mari y ebla son arrasadas por los soldados mesopotámicos del imperio acadio.
2100 a. e. c.
Señor del cielo y la tierra:
la Terra no existía, tú la creaste;
la luz del día no existía, tú la creaste;
la mañana no existía, tú la creaste;
la luz de la mañana no la habías creado (todavía).
Himno eblaíta de la creación (tell Mardij-ebla). G. Pettinato, The Archives of Ebla, p. 259
Llegada de los pueblos amorreos, nómadas del desierto. reconstrucción de ebla y Mari.
dinastías amorreas.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page119
cASteLLAno
119
1759 a. e. c.
Hammurabi de Babilonia traiciona al rey Zimri-Lim de Mari y arrasa la ciudad.
1550 a. e. c.
Los hititas y los egipcios del imperio nuevo se reparten las zonas de influencia y el control de
Siria.
1650 a. e. c.
Segunda destrucción de ebla, llevada a cabo por los hititas procedentes de Anatolia.
1400-1365 a. e. c. Apogeo de la ciudad-estado de Ugarit, en la costa noroeste de Siria. desarrollo del primer
alfabeto escrito.
¿Qué enemigo ha salido a Baal,
adversario al Auriga de las nubes?
¿No aplasté yo al Amado de Ilu, Yammu
no acabé con Naharu, el Dios grande?
Sí, amordacé a Tunnanu, cerré su boca,
aplasté a la Serpiente tortuosa,
al Tirano de siete cabezas.
Dietrich O. Loretz y J. Santamaría. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 III 37-43. trad.
Gregorio del Olmo, Mitos y leyendas de Canaan, 1981, p. 185.
1286 a. e. c.
Batalla de Qadesh entre los hititas y los egipcios de ramsés ii por el control definitivo de Siria.
ninguno de los dos bandos logra imponerse con claridad.
1200-1150 a. e. c. Los «pueblos del mar» invaden Siria. destrucción de Ugarit. establecimiento de los arameos
en Siria.
Entonces tu cara pon, sí,
hacia la montaña Kankaniyu,
alza la montaña sobre las manos,
el macizo encima de las palmas,
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page120
120
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
y desciende a la morada de reclusión de la “tierra”,
cuéntate entre los que bajan al “abismo”
y sepan los dioses que has muerto.
dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V trad. Gregorio del olmo, p. 185.
890-842 a. e. c.
el reino arameo de damasco sufre la expansión de israel hacia el norte.
853 a. e. c.
Batalla de Qarqar. el imperio asirio derrota a los reinos arameos de Siria.
Los arameos de Damasco acudieron a socorrer a Adadézer, rey de Sobá, pero David mató a veinte mil de
sus hombres. Luego David puso gobernadores sobre los arameos de Damasco, que le quedaron sometidos
como vasallos tributarios.
2 Sm 8:5-6
732 a. e. c.
Los asirios conquistan damasco. Fin de los reinos arameos en Siria.
605-539 a. e. c.
nabucodonosor de Babilonia derrota a los asirios y se apodera de sus dominios en Siria, Palestina
y egipto.
539 a. e. c.
[...] pues antes de que el niño sepa decir «papá» y «mamá», serán llevados ante el rey de Asiria las riquezas
de Damasco y el botín de Samaria.
isaías 8:4
ciro el Grande de Persia ocupa Babilonia y se apodera de los territorios de su imperio, Siria incluida.
Edad helenística, romana y bizantina
333 a. e. c.
333 a. e. c. - 622
Batalla de iso, al norte de Siria: Alejandro Magno derrota a darío iii de Persia.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page121
323 a. e. c.
198 a. e. c.
164-138 a. e. c.
64 a. e. c.
43-36 a. e. c.
36
66
70
105
117
119
cASteLLAno
121
Muerte de Alejandro Magno. Partición del imperio helenístico entre los diádocos: Siria en manos
de Seleuco i nicátor. Antioquía, capital del imperio seléucida.
Antíoco iii el Grande se apodera de los territorios de Palestina dominados por los Ptolomeos de
egipto.
Guerra civil entre los príncipes seléucidas de Siria por el control del imperio.
invasión romana de Siria por parte del general Pompeyo. Anexión de Siria al imperio romano.
Marco Antonio, amante de cleopatra, gobernador de Siria.
Saulo de tarso se convierte al cristianismo en damasco e inicia su labor evangelizadora bajo el
nombre de Pablo.
revuelta de Judea contra la ocupación romana de israel. el emperador nerón encarga su
represión al general Vespasiano.
Las tropas romanas reconquistan partiendo de Siria el territorio rebelde de Judea y destruyen
Jerusalén.
el emperador trajano anexiona al imperio romano el curso alto del Éufrates con la ciudad de
dura europos.
el emperador Adriano lleva la frontera del imperio romano hasta el río Éufrates. damasco
consigue la categoría de metrópolis.
Adriano visita la ciudad caravanera de Palmira y la rebautiza como Palmira Adriana.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page122
122
161-180
187
193
212
218-222
244-249
256
260
268-272
273
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Marco Aurelio emperador hace levantar la célebre columnata de la ciudad de Apamea.
El tiempo de la vida humana, un punto; su sustancia, fluyente; su sensación, turbia; la composición del
conjunto del cuerpo, fácilmente corruptible; su alma, una peonza; su fortuna, algo difícil de conjeturar; su
fama indescifrable. En pocas palabras: todo lo que pertenece al cuerpo, un río; sueño y vapor, lo que es
propio del alma; la vida, guerra y estancia en tierra extraña; la fama póstuma, olvido. ¿Qué, pues, puede
darnos compañía? Única y exclusivamente la filosofía.
Marco Aurelio, Meditaciones ii, 17
el general Septimio Severo se casa con Julia domna, hija del gran sacerdote del Sol en emesa,
hoy Homs.
Septimio Severo, proclamado emperador por las tropas sirias. inicio de la dinastía siria en el
trono romano.
La ciudad de Palmira es declarada colonia romana.
Marco Antonio Heliogábalo, nombrado emperador de roma por las tropas sirias.
Felipe el Árabe, oriundo de Shahba, al sureste de damasco, proclamado emperador de roma.
La ciudad de dura europos, en el Éufrates, cae en manos de los persas sasánidas.
el emperador Valerio es capturado por los sasánidas y asesinado en emesa.
Zenobia, esposa de odenato de Palmira, se convierte a la muerte de éste en reina y señora del
oasis de Palmira e independiza de roma las provincias orientales.
el emperador Lucio domicio Aureliano reconquista Palmira y captura a la reina Zenobia.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page123
326
361-363
389-459
cASteLLAno
Helena, madre del emperador constantino, viaja a Siria y Palestina y establece los santos lugares
del cristianismo.
el emperador Juliano el Apóstata se instala en Antioquía para invadir Persia. ordena clausurar
las iglesias cristianas y escribe la sátira Misópogon, donde tacha de afeminados a sus habitantes
porque se afeitan todos los días.
Dígaseme, pues, cuál es la causa de que los celtas y los germanos sean valerosos, los griegos y los romanos
en general políticos y humanitarios y, al mismo tiempo, firmes y belicosos, los egipcios más inteligentes e
ingeniosos, inhábiles para la guerra y afeminados los sirios y, al mismo tiempo, inteligentes, exaltados,
vanos y buenos para aprender.
Juliano el Apóstata, Contra los galileos, 116A
Vida eremita del monje Simeón el estilita en lo alto de una columna al norte de Alepo; en torno
a esa columna se erigirán una basílica y una ciudad receptoras de peregrinos.
En el espacio de un mandra, o círculo de piedras a las cuales se había atado con una pesada cadena, Simeón
se encaramó a una columna que fue prolongada poco a poco desde los tres hasta los veinte metros de altura.
En esa elevada ubicación final, el anacoreta sirio resistió el calor de treinta veranos y el frío de otros tantos
inviernos. La costumbre y el ejercicio le enseñaron a mantener sin miedo ni vértigo su peligrosa posición y
con el tiempo a adoptar diferentes posturas de devoción.
edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794
573
el rey persa cosroes ii saquea Apamea, Antioquía y el norte de Siria.
622
contraofensiva bizantina de Heraclio, que recupera Siria y el norte de Mesopotamia.
611-614
123
cosroes ii derrota al emperador bizantino Heraclio y se apodera de Siria y damasco.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page124
124
635-638
640-641
656
661-681
705
750
813
944-1003
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Época árabe
635 - 1260
el califa Umar conquista damasco a los bizantinos. en la batalla de Banias en 636, los
musulmanes derrotan a los bizantinos y se apoderan de toda Siria hasta Alepo.
Muawiya, gobernador árabe de Siria.
Muawiya rechaza la lealtad al califa Alí. Guerra civil árabe que acaba con la muerte del califa.
Muawiya se proclama califa e inaugura la dinastía de los omeyas. damasco, capital del imperio
árabe.
el califa omeya Al Walid i construye la gran mezquita de damasco. en 715 ordena construir la
gran mezquita de Alepo.
cambio de poder en el imperio árabe con la fundación de la dinastía de los abasidas.
desplazamiento del poder político de damasco a Bagdad.
revuelta de damasco y Siria contra la dinastía de los abasidas de Bagdad. La desafección contra
el califa favorece la propagación del chiísmo en Siria.
dinastía local de los Hamdanidas en Alepo, príncipes mecenas entre los cuales destaca Saif al
dawla, protector del poeta Al Mutanabbi.
He aquí mi corazón, es tuyo, para que me destruyas.
Reduce mi sufrimiento, o auméntalo.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page125
978-1076
996-1021
1058
1071
1095
1098
1119
Bienvenida sea para mí la debilidad como héroe.
Cazado por un peinado y por un cuello.
Al Mutanabbi
cASteLLAno
125
La dinastía de los califas fatimíes de el cairo controla el sur de Siria, mientras que los bizantinos
recuperan territorios al norte.
el califa fatimí Al Hakim de el cairo desaparece misteriosamente y sus seguidores, que
lo consideran como un enviado de dios, huyen a Siria y fundan la religión de los drusos.
Los turcos selyúcidas se apoderan de los territorios del norte de Siria. Muerte del poeta Abú Ala
al Maarri de Siria, un racionalista adelantado a su época.
Los musulmanes, extraviados; los cristianos, desviados; los judíos, equivocados, y los persas, perdidos.
El mundo se compone de dos clases de hombres: religiosos sin inteligencia e inteligentes sin religión.
Abú Ala al Maarri
Batalla de Manzikert: los selyúcidas derrotan a los bizantinos y controlan toda Siria. Pánico en
europa ante el avance de las tribus turcas.
Urbano ii proclama la primera cruzada para recuperar los Santos Lugares y detener el avance
occidental de los turcos selyúcidas.
Los soldados cruzados toman Urfa (edesa), Antioquía y avanzan por Siria. Matanza realizada
por los cruzados en la ciudad de Maarat an numan.
Batalla de Ager Sanguinis: los selyúcidas de Alepo derrotan a las fuerza cruzadas en Sarmeda.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page126
126
1128-1146
1130
1146-1174
1176-1260
1187-1188
1193
1244
1258
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
dinastía de Zengi Atabeq de Alepo. Los cruzados atacan damasco.
Su importancia [de Alepo] es enorme, de recuerdo perdurable en todo tiempo y muy codiciada de reyes. Su
categoría impresiona a los espíritus. ¡Cuánta guerra ha provocado y hojas de acero se desenvainaron por
ella!
ibn Yubair, A través de Oriente
Los seguidores ismaelíes de la secta de los Asesinos se retiran a las montañas del litoral de Siria.
dinastía de nuredín de Alepo.
dominio de Saladino, quien desde Siria unifica los territorios árabes hasta egipto y Bagdad.
Batalla de Hattin: Saladino aniquila a las fuerzas cruzadas en Galilea, recupera posiciones en
las costas de Siria y conquista Jerusalén.
Muerte de Saladino. es enterrado en un panteón junto a la gran mezquita de damasco.
Fragmentación de su imperio.
Las tribus turcas invaden Siria hasta Jerusalén.
Los mongoles de Hulagu saquean y destruyen Bagdad.
Época mameluca
1260
1260 - 1516
Batalla de Ain Yalut: los mamelucos de egipto derrotan a los mongoles y se apoderan de Siria
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page127
1260-1277
cASteLLAno
Sultán mameluco Baibars de egipto, que conquista Antioquía y la gran fortaleza del Krak de
los caballeros.
1291
Los mamelucos expulsan a los cruzados de tierra Santa: caída de San Juan de Acre.
1302
La última posesión cruzada en Siria, la isla de ruad (Arwad), cae en manos musulmanas.
1300-1303
1326
1400
1418
127
nueva invasión mongol. ocupación de damasco.
el célebre viajero ibn Battuta de tánger llega a damasco y visita Siria.
Damasco aventaja y gana a todas las otras ciudades en belleza y buena disposición. Cualquier descripción,
por larga que sea, se queda corta en comparación con su hermosura.
ibn Battuta, A través del islam
tamerlán conquista Alepo e inicia el asedio de damasco. Al año siguiente incendia la ciudad.
el poeta místico turco Seyid imadeddin nesimi muere en Alepo.
Época otomana
1516
1767
1516 - 1918
el sultán Selim i integra damasco en el imperio otomano tras derrocar a los mamelucos y acabar
con el dominio egipcio. La ciudad se convierte en capital de provincia y abarca todos los
territorios del Levante mediterráneo.
el jefe de los mamelucos Alí Bey al Kabir arrebata Siria a los otomanos y se proclama sultán.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page128
128
1831
1833
1833
1850
1860
1883
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Guerra egipcio-otomana. el jedive Mehmet Alí de egipto conquista Palestina, Siria y Arabia al
sultán otomano Mahmud ii y extiende sus dominios hacia estambul.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) llega a damasco y escribe sus impresiones en su diario de
viaje:
Damasco es un país que no tiene relaciones con Europa, y con sólo el auxilio de cartas geográficas y
por los grandes sucesos históricos y políticos, cuya noticia ha llegado hasta allí, lo ha comprendido todo,
y su genio naturalmente propenso a la meditación ha interpretado los sucesos con una sagacidad
maravillosa. [...] y allí [en los bazares de Damasco] se preparan y traman las frecuentes que
ensangrientan la capital: la fermentación cunde y crece en el silencio, y estalla después en el momento
en que menos se piensa. El pueblo corre a las armas movido por uno de los partidos, y bajo la dirección
de uno de estos agás; el gobierno pasa por algún tiempo a manos del que queda vencedor, y los vencidos
mueren, o se refugian en los desiertos de Balbek y Palmira, cuyas tribus independientes les dan asilo.
Alphonse de Lamartine, Viaje al Oriente
Se firma el acuerdo de Hünkâr İskelesi entre el imperio otomano y rusia para frenar la expansión
de Mehmet Alí, que devuelve Siria y Arabia al imperio otomano.
Gustave Flaubert y Maxime du camp llegan en barco a las costas de Siria.
estallan discrepancias entre la comunidad drusa, respaldada por las autoridades turcas, y los
católicos maronitas. Se producen en Siria matanzas hasta la llegada de las tropas francesas, que
restablecen el orden en la provincia otomana y segregan el monte Líbano de los gobiernos de
Beirut y damasco.
Muere en damasco el emir, poeta, escritor y filósofo Abdelkader.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page129
1916
1918
cASteLLAno
129
Acuerdo Sykes-Picot entre Francia y Gran Bretaña para el reparto de los territorios del oriente
Próximo: Gran Bretaña se atribuye la tutela de Palestina, Jordania e iraq, mientras que Francia
se apodera de Siria y el Líbano.
el teniente coronel thomas edward Lawrence (conocido como Lawrence de Arabia) participa
en la liberación de damasco del imperio otomano. también participa en el registro arqueológico
del norte de damasco.
Hemos cambiado, espero, la historia del Oriente Próximo. Me pregunto si las potencias dejarán que los
árabes salgan adelante.
t. e. Lawrence al comandante r. H. Scott, Hotel Grand continental de el cairo, 14 octubre 1918
Época contemporánea
1920
1925
1933
1920 - 2000
el congreso sirio, presidido por Al Atassi, rechaza los acuerdos Faisal-clemenceau y proclama
la independencia de Siria. Se constituye un gobierno nacionalista.
el general francés Mariano Goybet crea el estado de Siria con damasco como capital.
el arqueólogo francés André Parrot, inicia las excavaciones arqueológicas en Mari y descubre
la estatua del antiguo rey ishqi-Mari (iii milenio a. e. c.)
Sin esperanzas desmesuradas, aunque con la expectativa optimista que siempre preside el inicio de las
excavaciones, transportamos nuestros diez equipos a ese yacimiento delimitado en los límites mismos de la
aglomeración antigua. Allí donde creíamos que íbamos a dar con una puerta, apareció un templo y desde
los primeros golpes de pico nos cedió el tesoro de sus exvotos, es verdad que rotos, demasiadas veces
mutilados, pero documentos valiosísimos de un arte hecho a la vez de elegancia, refinamiento y realismo.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page130
130
1935
1941
1948
1956
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Y esta búsqueda, donde la excavación se hizo a menudo con cuchillo, puñal y pincel, búsqueda lenta,
paciente y metódica, al ofrecernos un templo con todos sus exvotos, no sólo nos permitió identificar la
divinidad del santuario, sino también Tell Hariri. En una de las estatuillas dedicadas a la diosa Ishtar y
que representaba a un rey, una inscripción nos proporcionó junto con el nombre del monarca el de su ciudad:
Lamgi-Mari, rey de Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari, 1935
La escritora Agatha christie y el arqueólogo Max Mallowan inician unas excavaciones en chagar
Bazar, ciudad del norte de Siria.
Escribir este sencillo relato no ha sido una tarea esforzada, sino un trabajo de amor. No una huida hacia
algo que fue, sino la incorporación a las penalidades y el dolor actuales de algo imperecedero que no sólo
tuvimos sino que aún tenemos. Amo a ese país suave y fértil y a sus gentes sencillas, que saben cómo reír y
cómo disfrutar de la vida, que son indolentes y alegres, que tienen dignidad, cortesía y un gran sentido del
humor, para quienes la muerte no es terrible... inshalá, volveré de nuevo, y las cosas que amo no habrán
desaparecido de esta tierra.
Agatha christie, primavera de 1944
el ejército franco-británico entra en Siria y toma damasco. La ciudad queda bajo influencia
francesa hasta que se declara independiente en 1946. desde ese año y hasta 1956 se suceden 20
gabinetes de gobierno que elaboran cuatro constituciones diferentes.
Primera guerra árabe-israelí. después del plan de partición decretado el año anterior por las
naciones Unidas, se inicia la guerra entre egipto, iraq, Jordania, Líbano y Siria contra israel
con combates en la península del Sinaí y el sur del Líbano.
crisis de Suez o guerra del Sinaí. Gran Bretaña, Francia e israel atacan a egipto por el
control del canal de Suez. Siria firma un pacto con la Unión Soviética y queda bajo su
influencia.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page131
1958
1961
1963
1967
1973
1982
cASteLLAno
131
el presidente de Siria Shukri Al Kuwatli y de egipto Gamal Abdel nasser anuncian la fusión de
los dos países bajo el nombre de república Árabe Unida.
Aunque Nasser está sin duda interesado en traer de vuelta a Iraq al redil del que él es el pastor, coincido
por completo con el Consulado General de Damasco en que Siria es su más inmediata preocupación. Perder
influencia en Iraq sería incómodo, hacerlo en Siria sería desastroso. Por ello, cualquier ayuda que podamos
proporcionar en Siria resultaría de especial importancia para Nasser y también tendría posibles atractivos
para nosotros dada la anomalía que supone el hecho de que esta región literalmente clave es la única del
Oriente Próximo en la que no desempeñamos algún papel activo.
telegrama de la embajada estadounidense en la república Árabe Unida al departamento de estado de los
estados Unidos, el cairo, 1 abril 1959, 18 h.
el coronel nahlaui da un golpe de estado, y Siria sale de la república Árabe Unida.
en marzo se produce un nuevo golpe de estado que acaba con la instauración del consejo
nacional del comando revolucionario, y un grupo de militares y funcionarios civiles asume el
control ejecutivo y la autoridad legislativa bajo el partido Baas.
Guerra de los Seis días entre israel y sus vecinos árabes. el ataque israelí del 9 de junio contra
los altos del Golán provoca la retirada de los combatientes sirios y la ocupación de Qala, tel
Azziziat y Quneitra por parte de israel.
el presidente de Siria, Hafez al Assad impulsa una nueva constitución que define Siria como
una república árabe popular, democrática y socialista representada por el partido Baas (artículos
1 y 8). ese año, Siria y egipto inician la guerra del Yom Kippur contra israel en un fracasado
intento de recuperar los altos del Golán.
en febrero se produce la matanza de Hama, cuando el ejército sirio aplastó la revuelta de la
comunidad suní contra el régimen y asesinó entre 10 y 40 mil sirios, civiles en su mayoría.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page132
132
2000
10 julio
2001-2003
2003
2005
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Época actual
2000 - 2013
después de 29 años en el poder muere Hafez al Assad el 10 de junio. Su segundo hijo, Bashar
al Assad accede a la presidencia después de que el partido adapte el artículo 83 de la constitución
y rebaje la edad mínima exigida para ello.
Bashar al Assad es elegido en referéndum por mayoría absoluta (97,2%).
inicio de las reformas económicas y políticas del régimen: apertura liberal en el plano
económico, liberación de presos políticos, lucha contra la corrupción y llegada de internet al
país.
Los estados Unidos invaden iraq en la segunda guerra del Golfo. Bashar al Assad respalda a
Saddam Hussein. Apoyo a grupos terroristas en el Líbano y férreo control de internet. Se acusa
a Assad en relación con el atentado mortal contra el primer ministro libanés rafik Hariri.
diversos pensadores, intelectuales y grupos de la oposición en el extranjero hacen pública la
declaración de damasco, que critica la opresión del régimen y pide una transición democrática
en el país.
Siria se encuentra hoy en una encrucijada y necesita llevar a cabo una reflexión y beneficiarse de su
experiencia histórica en mayor medida que en ningún momento pasado.
El establecimiento de un régimen nacional democrático es el enfoque básico del plan para el cambio y la
reforma política. Este proceso debe ser pacífico, gradual, basarse en el acuerdo y cimentarse en el diálogo
y el reconocimiento del otro.
Observar todos los tratados y convenios internacionales, así como la Declaración Universal de los Derechos
Humanos, e intentar construir en el marco de las Naciones Unidas y en cooperación con la comunidad
internacional un orden mundial más justo basado en los principios de la paz y el interés mutuo, el rechazo
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page133
cASteLLAno
2007
2011
16 abril
abril-julio
30 julio
133
de la agresión y el derecho de las naciones a resistir la ocupación y a oponerse a todas las formas de
terrorismo y violencia contra los civiles.
damasco, 16 de octubre de 2005.
Bashar al Assad es reelegido como presidente en referéndum siete años más por mayoría
absoluta.
el 15 y el 16 de marzo se inicia una revuelta pacífica bajo el lema: «Por una Siria sin tiranía».
Una de las demandas es el levantamiento del estado de emergencia, en vigor en el país desde la
llegada el poder del partido Baas en 1963 y que entre otras muchas cosas prohíbe las
manifestaciones.
discurso de Bashar al Assad retransmitido por la televisión pública en el que deroga el estado
de emergencia. Miles de personas salen a las calles para reclamar más libertades. La mayoría
de la población siria es musulmana suní (75%), mientras que la élite militar y gubernamental
pertenece a la minoría chií (12% de la población musulmana). La feroz represión desatada por
las autoridades del régimen se salda con decenas de víctimas mortales.
Las manifestaciones son cada vez más nutridas en todo el país, y tras la represión el régimen se
radicaliza. Las manifestaciones son reprimidas con violencia en damasco, daraa y Banias; los
muertos superan el centenar y se producen numerosos heridos. Los estados Unidos y diversos
miembros de la Unión europea condenan la represión; más de 200 miembros del partido Baas
dimiten en señal de protesta. no obstante, la represión continúa con renovada violencia, y se
producen matanzas de civiles en varias ciudades.
el coronel refugiado en turquía riad el Assad anuncia la creación del ejército Libre de Siria
para combatir el régimen. el 2 de octubre la rebelión se organiza políticamente y crea el consejo
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page134
134
2012
2013
24 abril
29 abril
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
nacional Sirio para luchar contra el régimen de Bashar al Assad. dicho consejo está integrado
por musulmanes suníes, laicos y otros grupos que aglutinan la representación política opositora
de Siria.
Kofi Annan, emisario especial de las naciones Unidas para Siria, propone un plan de paz con
seis puntos para poner fin al conflicto: hace un llamamiento para acabar con la violencia
mediante un alto el fuego supervisado por las naciones Unidas que permita la entrada sin
restricciones en el país de la asistencia humanitaria, la liberación de los detenidos en las protestas
y el inicio de un proceso inclusivo encabezado por los propios sirios que conduzca a un sistema
político pluripartidista.
Oráculo contra Damasco: Damasco desaparecerá como ciudad convertida en montones de ruinas.
isaías 17:1
dos años de guerra en Siria y la situación ha empeorado considerablemente. Se han producido
enfrentamientos en diversas ciudades, como Homs, daraa, trípoli, damasco y Alepo, que han
ocasionado miles de muertos. Los observadores de las naciones Unidas han abandonado el país.
AcnUr calcula que a día de hoy ya hay más de 1,9 millones de sirianos refugiados en territorios
vecinos como turquía, Jordania, irán y Líbano y calcula que a finales de año la cifra puede
ascender hasta los 3,4 millones. Además, se calcula que hay unos 4 millones de desplazados
dentro del país. La organización Human rights Watch ha denunciado que el régimen de Assad
comete crímenes contra la humanidad por las torturas a decenas de miles de detenidos y los
malos tratos a hombres, mujeres y niños en cárceles clandestinas. en la actualidad se conocen
más de 27 centros de tortura en el país.
Los combates en Alepo destruyen parte del bazar y el minarete de la mezquita de los omeyas,
considerada como patrimonio de la humanidad por la UneSco.
Las naciones Unidas piden una investigación sobre el uso de armas químicas tras las denuncias
de los milicianos y la población civil afectada por ataques con gas sarín.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page135
27 mayo
junio-julio
cASteLLAno
135
el fotógrafo Laurent Van der Stockt y el periodista Jean-Philippe rémy de Le Monde presentan
pruebas del uso de armas químicas por parte del régimen de Bashar al Assad contra posiciones
rebeldes en las cercanías de damasco.
Un informe de las naciones Unidas alerta de los nuevos niveles de brutalidad alcanzados por
los dos bandos en la guerra de Siria. A pesar de la insistencia de las naciones Unidas por impulsar
las negociaciones de paz, la comunidad internacional sigue dividida entre la intervención
(frenada principalmente por rusia) y el levantamiento del embargo de armas a los rebeldes. La
guerra, en este momento, ha provocado ya más de cien mil muertos y el éxodo de decenas de
miles de personas que han perdido familias y casas. La población civil siria es víctima
de matanzas que tienen especial repercusión en los niños con más de un millón de niños
regufiados. Son testigos de una guerra que no hace sino mostrar el rostro más siniestro del ser
humano y que exacerba la necesidad de detener un conflicto que cuenta diariamente los muertos
por centenares.
SERGI GRAU y MANUEL FORCANO
Bellaterra, 2013
traducción: Juan Gabriel López Guix
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page136
Jordi Savall & Pedro Estevan
Photo : Toni Peñarroya
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page137
cASteLLAno
137
Siria, un gran escenario histórico
“Toda persona civilizada en el mundo tiene dos patrias: su país de origen y Siria”. estas palabras, que algunos
podrían considerar un desatino dadas las circunstancias actuales –hace más de dos años que la “otra patria” de
cualquier persona civilizada se encuentra inmersa en una cruenta guerra civil–, las pronunció el arqueólogo
francés André Parrot (1901-1980) quien, durante cuarenta años, dirigió en Siria las excavaciones de la antigua
ciudad mesopotámica de Mari, en la ribera del Éufrates. el insigne científico valoraba así, de manera muy
lúcida, el inmenso patrimonio histórico y cultural que Siria atesora, único y fundamental para comprender la
evolución del llamado mundo civilizado. Su privilegiada situación geográfica, en el corazón del creciente
Fértil del Próximo oriente, ha determinado que sea un punto crucial de tránsito humano en medio del eje
euroasiático, entre oriente y occidente, lugar clave de encuentros e intercambios culturales y comerciales
hacia el que, en la antigüedad y la edad Media, confluían las rutas de la seda y las especias. esta misma
situación, por otro lado, también ha provocado que potencias e imperios de todas las épocas hayan codiciado
el dominio de estas tierras. Hace más de tres mil doscientos años, por ejemplo, el poderoso faraón ramsés ii
(s. Xiii a. c.), encabezando un numeroso ejército, atravesó de sur a norte toda la región –que entonces los
egipcios llamaban Amurru– para enfrentarse a las huestes del soberano hitita Mutawallis ii en la legendaria
batalla de Qadesh. el objetivo de ambos monarcas al organizar una empresa bélica de tal magnitud no era otro
que obtener el control de Siria, pues ambos eran conscientes de la importancia de tal eventualidad para beneficio
de sus respectivos intereses. Ahora, cuando los señores de la guerra vuelven a devastar el país, parece que Siria
nos muestra también las sombras de esa civilización a la que tantas luces ha aportado.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page138
138
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Los límites fronterizos del actual estado de Siria, sin embargo, no incluyen todo el territorio que históricamente ha
formado parte del área conocida con este nombre, un topónimo de antiguo abolengo y documentado por primera
vez en griego. el eminente historiador y geógrafo Herodoto de Halicarnaso (s. V a. c.) pensó que se trataba de una
forma abreviada de Asiria, aunque su etimología sigue siendo todavía un misterio. con anterioridad, existen también
referencias a la zona con los apelativos de Aram o canaán, pero fue bajo la administración romana cuando se
estableció oficialmente la denominación de “Siria” para esta provincia oriental del imperio de los césares.
Posteriormente, tras la conquista musulmana, los árabes la llamaron Sham, nombre con el que, en la actualidad,
los sirios se refieren a la capital, damasco, y a sus alrededores. Herodoto, en su momento, ya observó la diversidad
étnica y cultural de la sociedad siria que, en la antigüedad, estuvo políticamente organizada en ciudades-estado,
cuando el territorio no era convertido temporalmente en provincia del imperio de turno. el inventario conocido de
pueblos y gentes de distintas procedencias que, a lo largo de generaciones y en diferentes etapas históricas, han
construido la identidad siria es, desde luego, impresionante: amorreos, hititas, arameos, cananeos, fenicios, hebreos,
asirios, caldeos, persas, griegos, armenios, romanos, nabateos, bizantinos, árabes, kurdos, circasianos, turcos... en
plena edad Media, Siria recibió también un flujo importante de europeos de todas partes que llegaron con las
cruzadas –los denominados “francos”, en conjunto, en las crónicas árabes–, muchos de los cuales se establecieron
en Levante y han dejado huella evidente de su presencia. el príncipe sirio Usama ibn Munqid (s. Xii), emir de
Shayzar –en la orilla occidental del río orontes–, escribió en sus memorias que consideraba “amigos” a muchos
caballeros templarios, pero sólo porque en contacto con los orientales habían pulido sus costumbres bárbaras. Una
ilustre contemporánea de Usama, Leonor de Aquitania, tuvo ocasión de disfrutar del refinamiento oriental durante
la temporada que residió en el principado cristiano de Antioquía, donde había recalado acompañando a su esposo,
el rey de Francia, en el itinerario a tierra Santa con motivo de la segunda cruzada. cuenta la leyenda que incluso
llegó a conocer personalmente a Saladino, entonces todavía un niño e ignorante de su glorioso destino como paladín
de los combatientes de la Media Luna y fundador de una dinastía de sultanes. Ahora, una imponente estatua ecuestre
junto a la entrada del gran zoco de damasco recuerda las gestas de aquel militar de origen kurdo que por su noble
proceder, dicen, se ganó también la admiración de sus enemigos cristianos.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page139
Bas relief peint décrivant un guerrier syrien buvant d’une jarre. © Werner Forman Archive / The Bridgeman Art Library
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page140
140
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
del oasis de damasco al puerto de Antioquía, del Mediterráneo al Éufrates, las ciudades, pueblos, aldeas,
campos y estepas ofrecen un sinfín de testimonios materiales de la diversidad cultural de sus moradores
humanos y de su esplendoroso pasado, aunque no todo el producto de la actividad de los antepasados sea
perceptible a los ojos, porque los estratos del subsuelo de Siria conservan las semillas fosilizadas del trigo
sembrado por los primeros agricultores de la historia. Los arqueólogos y paleontólogos que, a partir de los
inicios del siglo XX, han acudido en peregrinación a los yacimientos de Siria saben que escarbar en cualquier
parcela acostumbra a deparar felices sorpresas. La palabra “tell” en un topónimo es una pista casi infalible
para estos buscadores de tesoros, pero cualquiera, en cualquier lugar y no con afán de explorar, puede topar
con un objeto que sea la llave de un descubrimiento sensacional. en la actual población de tell Hariri, junto
al Éufrates, unos beduinos estaban cavando una tumba un día del año 1933 cuando, por casualidad,
encontraron la cabeza de una estatua. Poco tiempo después, se desenterraban allí los restos de un templo de
ishtar perteneciente a la gran urbe mesopotámica de Mari, habitada desde el quinto milenio a. c. en un lugar
hoy llamado tell Mardikh, al suroeste de la ciudad de Alepo, la misión arqueológica que había empezado
sus excavaciones en 1964 halló los vestigios de la antigua ciudad-estado de ebla, que alrededor del año
3.000 a. c. era ya un destacado centro urbano. La exhumación de una biblioteca de miles de tablillas escritas
en caracteres cuneiformes permitió a los investigadores identificar la lengua eblaíta, un idioma semítico
hasta entonces desconocido. en 1928, cerca de ras Shamra, puerto ubicada al norte de la costa siria, un
campesino local fue quien, por azar, descubrió la entrada a la necrópolis de otra ciudad fundamental en la
historia de las civilizaciones del cercano oriente: Ugarit, de cuya existencia sólo se tenía constancia por
citas en papiros egipcios y otros documentos e inscripciones contemporáneas. Los historiadores de hoy la
describen como “una especie de Venecia antigua que dominaba el comercio del Mediterráneo entre los siglos
XV y Xii a. c.” y el hallazgo, en sucesivos períodos de excavación, de colecciones de tablillas con
inscripciones en diversas lenguas –acadio y sumerio, entre otras, además del ugarítico–, ha tenido una
especial relevancia. Los textos de Ugarit aparecen escritos en varios sistemas gráficos y, uno de ellos, es de
tipo alfabético, una innovación revolucionaria en su tiempo. Los ugaríticos, pues, comparten con los fenicios,
también hábiles mercaderes y establecidos en las costas de la antigua Siria, el honor de haber tenido la genial
idea de escribir con caracteres de valor fonético. de acuerdo con lo que hasta ahora sabemos, no obstante,
fueron los fenicios quienes transmitieron el alfabeto a los griegos, un hito cultural de trascendentales
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page141
cASteLLAno
141
consecuencias. Los textos ugaríticos, asimismo, han contribuido a un mejor conocimiento de la mitología y
las religiones del Próximo oriente y han ofrecido claves significativas para comprender la transición del
primigenio paganismo semítico hacia el monoteísmo hebreo, las raíces del judaísmo y las fuentes de los
relatos bíblicos.
otras piezas muy interesantes para el estudio de la historia de las religiones se encontraron en dura europos,
la llamada “Pompeya del desierto”, colonia fundada hacia el 300 a. c. por Seleuco i nicátor, general de
Alejandro Magno, cerca de la actual línea fronteriza que separa Siria de irak. Las excavaciones realizadas
en el sitio, desde los años veinte del siglo pasado, han sacado a la luz quince templos politeístas, un centro
de culto mitraico, una iglesia paleocristiana y una sinagoga con pinturas murales de gran valor, que datan
del siglo iii d. c. el catálogo de monumentos artísticos y edificios de época grecorromana que posee Siria
es, sin duda, abrumador, pero lo más llamativo es su buen estado de conservación. Quien quiera observar
uno de los teatros romanos mejor conservados del mundo, construido durante el mandato de Adriano, debe
viajar a Bosra, a la ciudad que un día fue capital de la provincia romana de “Arabia Petrea”, al sudeste de
damasco. Allí no es difícil imaginar al emperador caracalla, hijo de la noble siria Julia domna, asistiendo
a la representación de alguna de las comedias escritas por Publio terencio. Pero tal vez ninguna ciudad tenga
tanto atractivo y despierte tanto la imaginación del viajero occidental como la edificada en medio del oasis
de tadmor, en el desierto sirio, donde las ruinas de la mítica Palmira dan fe de la singular epopeya de la
reina Zenobia, que entre 267 y 272 d. c. no sólo consiguió la independencia de su reino frente a romanos y
persas, sino que incluso llegó a tomar egipto. en una estatua erigida en su honor, consta la siguiente
inscripción en lengua palmirena, variante dialectal del arameo: “A nuestra Señora, Septimia Bat-Zabbay, la
ilustre y justa, la reina”. Siglos después, una viajera británica muy distinguida, que solía pasar largas
temporadas en Siria, escribió a propósito de esta perla del desierto: “creo que el encanto de Palmira reside
en su esbelta belleza cremosa elevándose de un modo fantástico en medio de arenas calientes. es deliciosa,
impresionante e increíble, como la teatral alucinación de un sueño.” Así se lee en un pasaje de las memorias
de Agatha christie, quien durante una de sus estancias en el hotel Barón de Alepo, el mismo en el que antes
se había alojado Lawrence de Arabia, redactó el texto de la novela “Asesinato en Mesopotamia”.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page142
142
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
en Alepo, precisamente, cuentan que el venerado patriarca Abraham, en su infatigable errar por los caminos de
Próximo oriente, hizo parada en el monte de la ciudad en el que ahora se alza su imponente fortaleza y, al poco
de llegar, ordeñó una vaca que produjo una cantidad insólita de leche. dado que en árabe, y en otras lenguas
semíticas, las consonantes del nombre de Alepo coinciden con las de la palabra “leche”, el dicho popular remite a
la leche de la vaca ordeñada por Abraham para explicar la etimología del topónimo. otras anécdotas se relatan
también sobre la estancia del padre de isaac e ismael en damasco, y es que la memoria transmitida por generaciones
y generaciones de alepinos y damascenos es de muy largo alcance, puesto que ambas localidades, Alepo y damasco,
figuran en el exclusivo catálogo de ciudades más antiguas continuamente habitadas de nuestro planeta. Para la
historia del cristianismo, en particular, Siria merece el calificativo de tierra Santa, al menos desde el célebre
episodio de la conversión de Pablo de tarso camino de damasco, ciudad que conserva reliquias relacionadas con
la estancia de San Pablo entre sus muros. el éxito de la predicación de la nueva religión surgida del judaísmo, de
hecho, se confirmó en Antioquía, donde el cristianismo recibió su nombre y cuya Gruta de San Pedro alberga una
de las iglesias más antiguas que existieron. de monumentos paleocristianos, de todos modos, Siria está repleta y
el arameo, la lengua de Jesucristo, sigue siendo hoy en día una lengua viva, hablada sobre todo en la comarca de
Maalula, al norte de damasco. el sello de Bizancio, igualmente, marcó profundamente la cultura de Siria, así como
el del imperio persa sasánida. Las ruinas de ciudades bizantinas caracterizan el paisaje del norte de país, y también
las de monasterios, como el de San Simeón, al norte de Alepo, construido alrededor de la columna sobre la que
durante 37 años vivió el santo asceta Simeón el estilita. Pero tal vez la evocación más fiel de todo lo que significó
aquel período pueda obtenerse a través del oído: escuchando los cantos bizantinos de las misas que se celebran en
las iglesias de culto ortodoxo. Más difícil, desde luego, es acceder a las ceremonias rituales de otra de las
comunidades religiosas todavía presentes hoy en Siria: los yaziditas, de raíces persas zoroástricas, aunque sus
creencias son una síntesis de las diversas religiones que han fraguado el alma de Siria, incluyendo la más reciente,
el islam.
La conquista árabe de Siria en la primera mitad del s. Vii d. c., en realidad, no hizo más que reafirmar su posición
central geoestratégica en el mundo medieval. treinta años después de la muerte del profeta Muhammad, el gobierno
de la comunidad musulmana se trasladó de Arabia a Siria, y damasco, bajo la égida de los califas de la dinastía
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page143
cASteLLAno
143
omeya, se convirtió en capital de un vasto imperio que, en el año 750, abarcaba desde la península ibérica hasta
los confines de la transoxiana, en Asia central. La bellísima mezquita omeya de damasco, edificada sobre los
restos de una basílica cristiana que, a su vez, se había construido en el recinto de lo que un día fue el romano templo
de Júpiter, ha sido testigo de los múltiples avatares de la historia del islam. cierto es que Siria cedió protagonismo
a irak, y damasco a Bagdad, en la época de máximo esplendor cultural del mundo araboislámico, durante el califato
abbásida, pero siempre ha mantenido su carisma y consideración especiales en todos los períodos de la historia del
islam. en el sigo X, en Alepo, el emir Sayf Addawla ejerció de protector de intelectuales, poetas y literatos y hoy
es recordado sobre todo como mecenas de uno de los máximos genios de la poesía árabe de todos los tiempos: el
iraquí Almutanabbi, para el cual también Siria fue una “segunda patria” y que, antes de morir, recitó un verso que
todo iniciado en poesía árabe clásica sabe de memoria: “caballos, noches y desiertos, lanzas y espadas, papeles y
cálamos me conocen”. Ajeno a la corte y sus vanidades, en cambio, vivió el poeta sirio Almaarri (s. Xi), otro
insigne representante de las bellas letras árabes. nacido en la localidad de Maarrat Annuman, es allí donde se
encuentra hoy su tumba y, quien a ella se acerque, puede leer en la lápida el siguiente epitafio: “He aquí el crimen
de mi padre; yo, no lo he cometido con nadie”. Almaarri, que quedó ciego a temprana edad, fue un personaje
bastante excéntrico, misántropo, vegetariano, librepensador, convencido del perjuicio de procrear y de que en el
mundo hay dos tipos de personas: “inteligentes sin religión y religiosos sin inteligencia”, un ilustrado avant la
lettre. Alepo y damasco, respectivamente, fueron ciudades de adopción para dos grandes místicos, maestros sufíes
e insignes representantes de las luces del islam: el persa Suhrawardi (s. Xii), creador de la “filosofía de la
iluminación”, y el andalusí ibn Alarabi (s. Xiii), el “doctor Máximo”, probablemente la figura más influyente en
la historia del misticismo islámico.
de forma bien distinta, a golpe de espada, el gran kan mogol tamerlán de Samarcanda irrumpió en damasco el
año 1400. Las hordas saquearon a placer la vieja capital omeya, pero fue precisamente en damasco donde los
mamelucos egipcios, bajo cuyo poder se encontraba el Sham en aquellos momentos, detuvieron el avance de
los mogoles logrando un tratado de paz con el conquistador apodado “el cojo”. Un siglo después, los turcos
otomanos se apoderaron de Siria, que volvió la vista hacia estambul como nueva capital y sede del califato. A
pesar de que la historiografía suele calificar las etapas mameluca y otomana de “decadentes” para la historia siria,
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page144
144
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
las mezquitas, zocos, palacios, fortalezas, caravasares, bimaristanes, baños y otros edificios construidos durante
estos períodos parecen desmentir tal aseveración. Si bien es cierto que la lengua árabe perdió protagonismo como
vehículo de la alta cultura en favor del turco, también lo es que Siria tuvo un destacado papel en el renacer de la
cultura y la literatura árabes desde el siglo XiX, cuando el imperio de la Sublime Puerta caminaba hacia su ocaso.
Para entonces, sin embargo, europa ya había redescubierto los atractivos del oriente del Mediterráneo, y no sólo
movida por sus ambiciones coloniales, también se dejaba fascinar por los relatos de viajeros hacia aquella parte
del mundo y las artes y los cenáculos académicos se impregnaba de “orientalismo”. también había viajeros
orientales que acudían a las metrópolis europeas, desde luego, pero hubo uno muy especial que, procedente de
Alepo, se instaló en París en 1702 y causó gran impacto en el orbe de la cultura occidental. no nos referimos a una
persona, sino a un objeto: un libro, un manuscrito árabe redactado en Siria, quizás en el siglo XV, y que llevaba el
título de “Las mil y una noches”. traducidos al francés por el orientalista Antoine Galland, los cuentos de Shahrazad
sedujeron de tal forma al público europeo que, agotado el contenido del libro, Galland recurrió a un sirio que se
encontraba entonces en París, el alepino Hanna diab, para que le narrara más historias y poder, así, seguir
publicando volúmenes de la obra que se ha convertido en un clásico de la literatura universal.
cuando los vientos de la guerra azotan al país que ha sido encrucijada de civilizaciones y ha aportado tanto a la
historia de la humanidad, conviene recordar los momentos en que la voz del almuédano comparte espacio con el
repicar de las campanas en los cielos de Siria, donde tanto el cristianismo como el islam se caracterizan por su
pluralidad: todas las creencias y confesiones de ambas religiones están presentes. conviene recordar la luz
crepuscular enmarcando las siluetas del majestuoso templo de Baal en las ruinas de Palmira. conviene recordar el
tacto de las sedas, el olor de las especias y el sabor de un te azucarado en el bazar de Alepo. cabe esperar que, en
la cafetería nafura del viejo damasco, se pueda seguir escuchando el tañido del laúd y la voz del contador de
cuentos. cabe esperar que el sonido de las palabras y la música, finalmente, logren apagar el estruendo de las
armas. Siria lo merece, y merece toda nuestra atención y reconocimiento.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études
París, junio 2013
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page145
Oumeima Khalil
Photo : Toni Peñarroya
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page146
146
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Siria: el presente frente a la historia
Había amenazado con arrasar su país a sangre y fuego, devastarlo y provocar un incendio en toda la región.
Se ha entregado a ello con la fuerza sorda y ciega de los tiranos más sanguinarios que ha conocido Sira a lo
largo de su caótica historia, desde los cruzados hasta tamerlán y hasta la colonización francobritánica. Sin
embargo, en los pliegues más sangrientos de la discontinuidad histórica siria, ninguna fuerza, ningún tirano
se ha encarnizado con su propio pueblo con tanta determinación y tanta crueldad. «el despotismo en nuestros
países es eterno, porque cuando termina con la muerte de los dictadores, su descendientes garantizan el relevo.
Por eso el árabe desespera de ver cambiar un día su propia realidad y la de su país», dijo el director de cine
omar Amiralay poco antes de que la primavera siria empezara a germinar y luego a hundirse en lo irreparable.
La esperanza bullía entonces en las plazas llenas, los viernes a la salida de las mezquitas, único lugar de
reunión posible en un estado sin derecho de asociación ni de manifestación. ocurrió poco después de que
el régimen torturara y asesinara a un adolescente, Hamza al Jatib, cuyo cuerpo mutilado se convirtió en el
símbolo de la abyección assadiana y provocó un impulso popular nunca visto hasta la fecha en Siria.
Hoy Bashar el Assad, que sucedió automáticamente a su padre como si fuera el heredero de una dinastía
ancestral, como si Siria perteneciera desde siempre a su familia, carga con la responsabilidad de un balance
estremecedor: cien mil muertos en el momento de escribir estas líneas, millones de desplazados al otro lado
de las fronteras turcas y libanesas o en el interior del país, doscientas cincuenta mil personas encerradas en
las cárceles sin ningún tipo de juicio. ¿Y de qué se puede acusar a esos ciudadanos? ¿de haber querido vivir
en un estado de derecho? ¿de haber querido acabar con la corrupción que devora su país? ¿de haber querido
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page147
cASteLLAno
147
una mayor justicia social? ¿de haber probado la libertad de expresión después cuatro décadas en las que se
ha destilado el miedo en todos los poros de la sociedad siria, en todas sus instancias y todos sus engranajes?
Una estrategia diabólica
Para aplastar con toda impunidad cualquier aspiración de cambio y democracia por parte del pueblo, lo más sencillo
era invocar el sempiterno peligro del terrorismo y el confesionalismo. Por desgracia, mientras Bashar el Assad
seguía bombardeando machaconamente las ciudades y los pueblos con el apoyo militar de rusia, el espectro que
había agitado se propagaba por todo el país. La principal consigna de la oposición, «no al confesionalismo, no a
la militarización, no a la intervención extranjera», quedó desvirtuada por la estrategia diabólica del régimen sirio:
hoy el confesionalismo y la militarización de Siria saltan a la vista de los observadores. el bando rebelde se
encuentra dividido y disgregado: el ejército Sirio Libre (eSL) está amenazado por los yihadistas llegados del
extranjero y, en especial, por la organización llamada estado islámico de iraq y el Levante (eiiL), afiliada a
Al Qaeda. dicho grupo ha instaurado un clima de terror en las regiones que han escapado al control del estado.
Por un absurdo juego de espejos, eiiL perpetra actos cuya barbarie es un reflejo de la exhibida por Bashar: ejecución
en la plaza pública de un adolescente de 15 años que habría hecho comentarios ultrajantes contra el Profeta,
asesinato el 11 de julio del 2013 en Latakia de Kamal Hamal Hamami, uno de los principales jefes del eSL…
¿Es tan difícil comprender?
Horror, tristeza, desastre… cuando la confusión y la indiferencia se imponen, escuchemos el grito de indignación
de Mohamad Al rumi, uno de los mayores fotógrafos sirios y presidente de Suria Hurria (Siria Libertad), una
asociación de apoyo a la revolución del pueblo sirio:
cada vez oigo a más responsables políticos, incluidos algunos de izquierda, afirmando no comprender ya
nada de la situación siria y quedándose por ello de brazos cruzados ante las matanzas que se prolongan y se
incrementan desde hace más de dos años.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page148
148
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Puedo aceptar semejante actitud en individuos corrientes, pero cuando se trata de personas que crean opinión,
como políticos o especialistas en política internacional, semejante postura resulta inadmisible. «dejar que
las cosas vayan solas, la catástrofe es eso», decía Albert camus.
¿es tan difícil comprender lo que ocurre, cuando vemos a un pueblo desnudo al que aniquila una poderosa
maquinaria de guerra por la sencilla razón de reclamar su libertad y su dignidad?
¿es tan difícil comprender que, aprovechando la impotencia de ese pueblo, todo tipo de delincuentes,
yihadistas, salafistas y demás logren infiltrarse para intentar descarrilar la aspiración de libertad?
oigo a los dirigentes de izquierda mostrarse contrarios a una intervención militar con el pretexto de que se
trataría de un complot imperialista. olvidan que nadie desea ni pide semejante intervención, y dejan en
silencio el hecho de que tres fuerzas extranjeras (rusia, irán y el Hezbolá libanés) se encuentran sobre el
terreno, algunas desde el inicio de la revolución, con armas, asesores y soldados cuyo número aumenta cada
día.
¿es muy difícil comprender que los manifestantes pacíficos no pueden defenderse cuando les cae encima
barril de tnt lanzado desde el aire?
¿es difícil comprender que un Scud lanzado a 300 kilómetros de distancia no puede perdonar a los civiles?
Mi pregunta es la siguiente: ¿han oído a ese pueblo que tiene a un tercio de su población desplazada o en el
exilio y que sigue gritando «Lárgate»?1
Contra el olvido
cómo hablar de Siria, su pasado, su belleza, su inmenso patrimonio cultural cuando el país se encuentra hoy
destruido, su población padece, no asoma en el horizonte perspectiva alguna porque así lo ha decidido el cínico
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page149
cASteLLAno
149
tablero geopolítico: rusia y china se han enrocado en sus posiciones, occidente y europa han dado la espalda al
país, la mortífera indiferencia sigue propagándose más allá de sus fronteras.
cómo hablar de que esa devastación representa una pérdida para la humanidad, es decir, nuestra propia pérdida,
evitando ceder a la mirada pasadista y orientalista que se complace en elogiar a Siria sobre unas ruinas humeantes.
evocando la desaparición de Montserrat Figueras con motivo de un concierto dedicado a ella, Jordi Savall dijo de
su mujer que seguía estando –en espíritu– con él y los músicos que se disponían a tocar y subrayó que «sólo
morimos cuando somos olvidados». desde esta perspectiva se quiere aquí hablar de Siria, para no olvidar a todos
sus muertos ni sus lugares perdidos, para conservarlos en nuestra memoria viva y en nuestra esperanza de ver
dispersarse la oscuridad que recubre en este principio del siglo XXi una de las cunas del mundo.
Una pérdida universal o el fin de un sueño mediterráneo
¿Hace falta recordarlo? Siria ha sido tierra de acogida para viajeros, exploradores, peregrinos, arqueólogos y
escritores; semejante a una savia fecunda, ha alimentado sus deseos de aventura, sus imaginarios, sus expectativas,
sus cuestionamientos. A menudo más fantaseada que vivida realmente, no siempre ha recibido de vuelta lo que se
merecía. Sin embargo, desde hace milenios, Siria es un país faro: Siria la de las civilizaciones, de la invención de la
escritura y la agricultura, de las tres grandes religiones monoteístas, encrucijada del comercio cuyos caminos se
abren hacia África, Asia y europa, Siria la de las ciudades deslumbrantes, pero Siria también corazón palpitante del
Mediterráneo. ese Mediterráneo que «sólo tiene unidad –como escribía Braudel– por el movimiento de los hombres,
por los vínculos que dicho movimiento implica, por las rutas que lo conducen» es hoy un espacio parcelado,
fracturado, partido en dos: por un lado, su orilla sur trastornada, atenazada por la guerra y los conflictos; por otro,
la orilla norte y la europa fortaleza, impasible y sin visión política; y, entre ambas, un cementerio marino que ya ha
engullido a miles de emigrantes deseosos de encontrar una vida mejor. Por un lado se circula, por el otro no...
cómo no ver entonces, en esa pérdida del movimiento observado por Braudel y en la agonía siria que se despliega
ante nuestros ojos, el fin de un sueño mediterráneo, el inacabamiento de un proyecto donde europa lo tenía todo
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page150
150
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
por ganar. Jacques Berque, gran especialista francés en el islam, contemplaba el Mediterráneo como una zona de
confluencia e hibridismo donde hacer prosperar sistemas extremadamente eclécticos: «Me pregunto si no sería la
solución para los árabes –declaró a Yves Lacoste– la creación de un gran conjunto mediterráneo, no político, sino
quizá sociocultural, mediante el desarrollo de vínculos diversos bajo formas diferentes entre las juventudes, los
sindicatos, las mujeres, los intelectuales... en suma, un haz de relaciones. con ello retomarían en cierto modo el
sueño de los omeyas; y, al mismo tiempo, se restablecería entre los árabes ese equilibrado mediterráneo que no
tienen desde la pérdida de Al Ándalus. Para ellos, durante siglos, el Mediterráneo ha sido el enemigo llegado desde
el mar, los cruzados, la colonización. Hoy todo podría ser muy diferente. Para los árabes, las independencias
coincidieron con el establecimiento de su dimensión afroasiática. Pero no son sólo afroasiáticos, son también, de
cerca o de lejos, mediterráneos».2
Damasco, Alepo: una herencia común
Fuente de inspiración para Jacques Berque, que contemplaba con sus «Al Ándalus» un porvenir común para los
pueblos mediterráneos y europeos, ¿cuál fue esa dinastía omeya que nos devuelve a la edad de oro de damasco?
¿Qué nos permite ver? Ante todo, un imperio cuyas fronteras abarcaban desde el indo hasta la Galia meridional,
desde el océano Índico hasta el mar caspio. Su centro político era damasco, ciudad económica, cultural y religiosa.
Allí confluían todas las rutas. esos intercambios permitieron una intensa vida intelectual y espiritual. Las artes y
las letras tuvieron un gran desarrollo en la corte damascena. Los califas omeyas erigieron una arquitectura
espléndida, de la cual aún podemos admirar la cúpula de la roca en Jerusalén y la gran mezquita de damasco.
¿Hasta cuándo? Sabemos la continuación de la historia: la del «trasvase» de los omeyas a la península ibérica
cuando Abderramán funda en ella el califato de córdoba, sede entre 756 y 1030 de una de las más hermosas páginas
de la civilización. Al Ándalus es una civilización de la tolerancia que se convierte en puente entre el mundo árabe
y europa para la difusión de los saberes. Aristóteles y Platón, traducidos al árabe, penetran en occidente; la cultura
musulmana exhuma la cultura grecorromana.
¿debemos, pues, ocultar esa herencia común, asistir mudos a la aniquilación de damasco por su tirano?
escuchemos la llamada de auxilio que el escritor Yassin al Haj Saleh lanza específicamente a las personalidades
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page151
cASteLLAno
151
de la cultura desde Guta, otro lugar mítico, mientras en Siria la represión prosigue bajo la mirada pasiva de la
comunidad internacional:
Hace tres meses, partí hacia la Guta oriental liberada, región que bordea los suburbios de la capital siria, y
dejé damasco [...]. La Guta oriental es ahora una región habitada por un millón de personas, cuando antes
de la revolución contaba con el doble. tras haber sido uno de los bastiones y un punto de partida de los
combatientes hacia damasco, la Guta se encuentra desde hace varios meses completamente rodeada. este
vuelco de la situación se debe al importante apoyo militar y logístico proporcionado al régimen por rusia,
irán y las milicias libanesas e iraquíes fieles a teherán. Soy testigo, además, de una cruel escasez de armas,
municiones y alimentos por parte de los combatientes de la revolución. [...] Las ciudades y los pueblos de
la Guta que he visitado durante estos tres últimos meses son objeto de un bombardeo ciego, tanto de la
aviación como de la artillería [...]. He residido durante un mes en un centro médico del organismo encargado
de la protección civil y he visto a todos los que han muerto bajo las bombas. Algunos estaban despedazados,
entre ellos niños; también he visto un feto de seis meses... La madre, aterrorizada por las bombas que caían
alrededor de su casa, tuvo un aborto.
[...] Aquí la gente lucha con la conciencia de que serán asesinados si Bashar logra retomar el control de la
región. [...] de modo que la elección de los habitantes se reduce a morir combatiendo un régimen fascista
y criminal o morir entre las bárbaras manos de ese mismo régimen si deponen la resistencia.
La revolución comenzó hace más de dos años [...], y las permisivas políticas de las potencias mundiales
han dejado que se asesine a los sirios y que el régimen de Bashar actúe con total impunidad. es algo que
recuerda la actitud de las democracias occidentales ante Hitler en vísperas de la Segunda Guerra Mundial.
La situación actual es consecuencia directa de la negativa de esas mismas democracias de sostener a los
revolucionarios sirios, mientras otras fuerzas siguen alimentando abiertamente al régimen.3
en el norte del país se desangra otra gran ciudad, Alepo, asolada también ella por la guerra. ¿Qué patrimonio de
nuestra historia común han destruido las bombas y los combates? Un estilo de vida, un saber hacer, una genealogía
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page152
152
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
de sabores, gestos y músicas de los cuales europa se impregnó cuando en el siglo XVi sus grandes potencias
crearon puestos comerciales y consulados en Alepo. Los comerciantes europeos se establecieron junto a los
consulados, en los caravasares. en torno a ellos gravitan funcionarios, misioneros, médicos, orientalistas, viajeros.
Hasta la primera Guerra Mundial, Alepo es un puerto terrestre a imagen de las antiguas ciudades del mundo
arabemusulmán: «esas ciudades ven vivir en ellas –observa el geógrafo Jean-claude david – las heterogéneas
sociedades de los servidores del comercio, los especialistas y el intercambio. camelleros, acemileros y mozos de
carga son sus porteadores»4. Los zocos alepinos son la expresión edificada de esos intercambios y se cuentan entre
los más hermosos del mundo. La fluidez tornasolada de las telas, el intenso sabor del té y el café, la gama de las
especias y los quesos, los jabones y los perfumes, los zapatos y los vestidos... todo contribuye a su profusión
organizada. Los olores y los sabores, la luz y la gestualidad que emanan de ese órgano vital de la ciudad participan
de su estilo de vida y se inscriben en su historia, nuestra historia. Ya a mediados del siglo Xiii el viajero andalusí
ibn Yubair se maravillaba:
«en cuanto a la ciudad, su emplazamiento es de lo más grandioso, la construcción magnífica y la belleza
maravillosa –escribió en su rihla–. Los mercados espaciosos y grandes se suceden en alargada
secuencia; sales del barrio de un oficio, al barrio de otro oficio, hasta que agotas todos los oficios
propios de las ciudades. todos están techados con planchas de madera; así quienes permanecen en ellos
están a la sombra, largamente extendida. cada mercado retiene las miradas por su belleza y los avisados
se detienen con asombro».5
en octubre del 2012, esos zocos descritos con tanto entusiasmo por ibn Yubair fueron consumidos por las llamas.
durante varios días, el fuego devoró tenderetes, provisiones, perfumes... «Los puestos del mercado cubierto de
Alepo arden y los francotiradores impiden que se apague el incendio», declaró un habitante de Alepo mientras las
agencias de prensa internacionales informaban de que el ejército regular impedía todo acceso al dédalo de callejas
que componían los diez kilómetros del zoco. Balance: 1.550 comercios habrían quedado reducidos a cenizas.
el fuego devoró los pasillos del zoco con la misma intensidad destructora que la propaganda de Bashar al Assad,
que –como no podía ser de otro modo– acusa a las fuerzas «terroristas» del eSL de esa nueva tragedia. Ahora bien,
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page153
cASteLLAno
153
¿y el bombardeo noche y día por parte del ejército sirio de la ciudad y los pueblos mártires?, ¿y las poblaciones
civiles encerradas entre los muros de lo que les quedaba de vivienda? ¿Acaso no es eso lo que ha impuesto el
régimen durante meses a los habitantes de Alepo? Y mientras una de las más hermosas joyas arquitectónicas del
patrimonio de la humanidad corre el riesgo de ser destruida, mientras la vida cotidiana de quienes vivían y se
aprovisionaban en ella ha quedado destrozada, las palabras sobre Alepo de escritas hace algo más de siete siglos
por ibn Yubair resuenan como una esperanza: «¡Qué maravilla!, la ciudad subsiste mientras sus soberanos han
desaparecido, sin que su ruina haya sido decidida».
Éufrates: el lecho de nuestros orígenes
La guerra siria causa hoy estragos a orillas de uno de los lugares emblemáticos de la humanidad: el Éufrates, que
tiene casi dos mil ochocientos kilómetros, cruza iraq y la actual Siria y representa una baza estratégica capital. el
río baña los yacimientos arqueológicos de civilizaciones extraordinarias como Mari o dura europos y también los
yacimientos neolíticos de la Mesopotamia Superior que bordean turquía, donde tiene su fuente en la región armenia.
en esas tierras surge la gran revolución neolítica de la que son precursores los agricultores del Éufrates. entre
12000 y 8000 antes de la era común el valle del Éufrates fue escenario de un cambio fundamental para el futuro
de la humanidad. Allí los cazadores recolectores supieron triunfar sobre el mundo natural domesticando por primera
vez plantas y animales. «el trigo silvestre, la cebada, la cabra, el cordero salvaje no existían en europa –explica la
arqueóloga danielle Stordeur–. Y si actualmente los tenemos es porque un día los habitantes de esa región, donde
las especies existían en estado salvaje, tuvieron la idea, el antojo, el deseo de apropiarse de ellas. europa se benefició
de todos esos avances que se difundieron a partir del Levante hacia occidente, que los adoptó casi tres milenios
más tarde».6 Para el arqueólogo Jacques cauvin, esa revolución se debió a la extraordinaria mutación en lo psíquico,
lo simbólico y lo imaginario que vivieron los hombres y mujeres del neolítico. como si enriqueciendo y
dinamizando la representación mental que tenían del mundo, hubieran acabado por dominar sus recursos. esa
transformación cultural puede leerse también en los pictogramas encontrados en diversos yacimientos neolíticos:
«¿cuál es ese discurso, impuesto por la fuerza de las imágenes, que parece tan próximo del de las grandes religiones
que vendrán después, como si sorprendiéramos sus orígenes? –pregunta Jacques cauvin–. ¿Y qué nuevas tensiones
elevan en otros lugares los brazos del hombre hacia el cielo cuando invoca al ser divino? Quien “reza” se siente
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page154
impotente y pide el auxilio de alguien más elevado que él. Una topología de la verticalidad se instaura entonces en
la propia intimidad del psiquismo, donde el estado inicial de angustia se transforma en seguridad a cambio de un
esfuerzo ascensional vivido como llamamiento a una instancia divina exterior al hombre [...]. ese culto es ahí la
otra cara de una miseria sentida de modo cotidiano. Poder de dios y finitud humana son los dos polos de esa
dramaturgia inédita que se instaló en el corazón del hombre hacia 9500 a. c.».7
¿Hacia quién deben los sirios y cuantos reconocen en su tierra el lecho de sus orígenes tender los brazos, unos
cuantos milenios más tarde, para que por fin concluya la matanza?
NATHALIE GALESNE
traducción: Juan Gabriel López Guix
Mohamad al rumi, «est-ce si difficile de comprendre?», babelmed.net, 28 mayo 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, París, Albin Michel, 1998.
3
Yassin al Haj Saleh, «intellectuels, aidez les Syriens!», Le Monde, 5 julio 2013.
4
Jean-claude david, «Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui», exposición en la Maison de l’orient Méditerranéen, Lyon, 1999.
5
ibn Yubair, A través del Oriente (Rihla), trad. Felipe Maíllo Salgado, Madrid, Alianza, 2007.
6
nathalie Galesne, «entretien avec danielle Stordeur», en Syrie, éclats d’un mythe, Arles, Actes Sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, París, cnrS Éditions, 1997.
1
2
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page155
Deux musiciennes.
Terre cuite
(1er-2e siècle), Syrie.
© Erich Lessing / Album
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:57 Page156
156
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Siria
Los últimos cien años han sido difíciles para Siria. La guerra que comenzó en 1914 provocó la hambruna en el
país, lo separó de su hinterland anatolio histórico y lo dividió en pedazos. A continuación, Francia sometió a
la población mediante la fuerza, utilizando aviones y artillería pesada para destruir ciudades y pueblos durante la
mayor parte de 1925 y 1926. Los franceses se marcharon veinte años más tarde, pero las cosas no mejoraron con
la independencia. Siria perdió la guerra por Palestina en 1948 y recibió miles de refugiados. en 1949, la ciA
organizó lo que sería el inicio de un desfile casi anual de golpes de estado. el último se produjo en 1970, cuando
tomó el poder Hafez al Assad, entonces ministro de defensa. Los Hermanos Musulmanes, ya furiosos porque un
miembro de la despreciada minoría alauí hubiera logrado llegar a una posición tan elevada, se rebelaron contra el
secularismo del partido Baas en 1979 y 1982. entretanto, Siria libró otras guerras contra israel, perdió los altos del
Golán en 1967 y recuperó una pequeña parte en 1973. en 1976 envió a su ejército al Líbano, donde perdió otra
batalla contra israel en 1982 y de donde se retiró debido a la presión internacional en el 2005. cuando Assad
murió en junio del 2000, lo sucedió su hijo Bashar. en marzo del 2011, las protestas pacíficas contra él se
transformaron en guerra civil.
Siria se merecía algo mejor. en una tierra de indecible belleza, donde una multitud de civilizaciones perviven en
tablillas sumerias, tumbas hititas, anfiteatros griegos, carreteras y acueductos romanos, catedrales bizantinas,
mezquitas omeyas, castillos cruzados, monumentos mamelucos, antiguas casas en torno a patios abiertos y
espléndidos zocos donde los comerciantes vendían sus productos mucho antes de que Alejandro Magno pisara la
región. Sus habitantes proceden de todos los rincones de Asia occidental e incluyen a todas las confesiones cristianas
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page157
cASteLLAno
157
y musulmanas, así como a los casi zoroastrianos yazidíes. Son agricultores y nómadas, drusos de las montañas y
pescadores de la costa, artesanos, comerciantes y maestros. Siria sigue siendo lo que un siglo antes de cristo
Meleagro de Gádara llamó «un país que es todo un mundo».
en 1987, para escribir un libro de viajes, recorrí Siria durante varios meses con más tiempo para aprender del había
tenido en los quince años anteriores trabajando de corresponsal extranjero. en el norte, en la llanura recorrida por
el orontes, cerca de Alepo, visité el pueblo de Fafirtin. Sus habitantes kurdos vivían en casa de barro y piedra en
torno a las ruinas de una basílica romana del siglo iii. Los lugareños se quejaban de no tener electricidad, agua
corriente ni calles asfaltadas. Un hombre me dijo que quería que el gobierno reubicara a su familia en cualquier
otro lugar. ¿Por qué no se van sin más?, pregunté. «nuestros bisabuelos se establecieron aquí», me contestó un
niño que no pasaba de los diez años. Un hombre de sesenta y cinco años preguntó: «¿Adónde podemos ir? no hay
dinero. no tenemos tractores para trabajar la tierra, ni aquí ni en ningún sitio». Pregunté si otras personas, como
yo, acudían a ver la basílica y las otras ruinas antiguas. respondieron que tenían muchos visitantes. «¿Y no han
pensado en ganar dinero vendiéndoles postales o té?» «el té se lo daremos –respondió el niño–, y así luego nos
respetarán.»
Los sirios, entre los que hay kurdos, árabes, armenios, circasianos y otros, tienen grandes dosis de orgullo. Pueden
considerarse en términos históricos como el primer imperio árabe, el que nació bajo los omeyas en el siglo Vii; y,
en menor medida, como el primer reino árabe independiente, el surgido del imperio otomano en 1920. el trono
del jerife Faisal de Hiyaz sólo sobrevivió unos meses, pero su legado domina la historia moderna del país. Una
estatua de tamaño natural situada junto al Banco central de damasco honra la memoria de su ministro de defensa,
Yusuf al Azma. Al Azma murió resistiendo a los invasores franceses en el paso de Maysalun en la ruta de Beirut a
sabiendas de que los franceses aplastarían a los escasos resistentes. ese orgullo es el que ha inspirado a otros a
sacrificar su vida, y a un niño de Fafirtin a dar el té en lugar de venderlo.
Un amigo egipcio me habló no hace mucho de su juventud en el cairo, bajo en entonces presidente Gamal Abdel
nasser. el gobierno de nasser tenía inconvenientes en forma de policía secreta, una economía precaria y la derrota
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page158
158
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
a manos de israel. «Sin embargo, teníamos dignidad», me recordó. eso es algo que egipto perdió bajo el sucesor
de nasser, Anuar el Sadat, y su excesiva sumisión al poder estadounidense. Los egipcios empezaron a recobrar la
dignidad con el derrocamiento de Mubarak y la elección de un parlamento y un presidente. el robo de esa
democracia por parte del viejo tribunal Supremo de Mubarak y el ejército ha privado a los egipcios de toda
esperanza de recuperar la dignidad que sus abuelos conocieron bajo nasser.
La dignidad en Siria es algo complejo. La mayoría de los sirios se enorgullecía de las desafiantes posiciones de
Hafez al Assad en relación con Palestina y los altos del Golán sirios ocupados por israel, así como de su
extraordinaria capacidad para ser más listo que los estados Unidos e israel en el Líbano. incluso uno de sus críticos
más feroces, el profesor Sadiq al Azm, reconoció en The New York Review of Books en el 2000 que «en momentos
cruciales, Assad ha demostrado ser capaz de decisiones audaces, iniciativas arriesgadas y acciones resueltas que,
aunque en un principio encontraran cierta resistencia, en última instancia han resultado tener éxito y se han revelado
clarividentes, porque han procedido de una excelente comprensión de las alineaciones regionales y las tendencias
internacionales». Ahora bien, en el interior del país, bastaba con presenciar el humillante trato acordado a los
ciudadanos de a pie en las oficinas públicas, las comisarías y los puestos de aduanas para darse cuenta lo que la
mayoría de ciudadanos experimentaba y padecía como parte de su vida cotidiana.
Los sirios que sufrieron torturas, perdieron a sus familias como consecuencia de encarcelamientos indefinidos o
se vieron obligados a partir al exilio fueron alimentando agravios. Si no explotaron antes del 2011, las razones se
encuentran en una combinación de represión llevada a cabo con éxito, propaganda interna y cierta libertad concedida
a escritores, cineastas y académicos para criticar moderadamente funcionarios y políticas. en cambio, el ejército,
el partido Baas y, por supuesto, el presidente eran intocables. «Se trata de una política inteligente –me dijo en
1987 el novelista sirio Hani al raheb– porque sirve para aliviar de vez en cuando la presión creciente. de lo
contrario, la gente podría recurrir a la violencia, a la resistencia pasiva o a otros métodos. el régimen siempre tiene
formas de aliviar esa tensión de manera que el pueblo acepte la humillación en lo referente a los derechos humanos
sin oponerse. nunca se permite que la tensión alcance el punto en el que podría explotar.» en el caso de Al raheb,
las críticas provocaron su despido de la plaza de profesor que ocupaba en la Universidad de damasco y luego su
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page159
Portrait d’un couple
(Syrie) ca. 1873.
© Album / adoc-photos
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page160
160
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
detención. el novelista dejó el país para enseñar en Kuwait poco después de nuestro encuentro. Y, veinticinco años
más tarde, la tensión ha alcanzado el punto de explosión.
Si bien los Assad, padre e hijo, impusieron un régimen opresivo, también fueron astutos introduciendo en Siria la
modernidad con la construcción de nuevas carreteras, la electrificación de la mayor parte de las áreas rurales,
la escolarización gratuita, una sanidad pública, una seguridad social para las personas mayores y la tolerancia a
todas las creencias religiosas. dejando de lado a los fanáticos religiosos, los sirios deseosos de cambio no querían
abandonar esos elementos del legado de Assad; lo que sí querían era una mayor rendición de cuentas por parte del
gobierno, menos corrupción entre la clase gobernante y el derecho a elegir a sus dirigentes por medio de elecciones
libres. Bashar al Assad se enfrentó a esas peticiones con la discusión, más que con la aplicación, de la reforma.
cuando las revueltas de la primavera árabe derrocaron a los dictadores militares en túnez, egipto y Libia, Bashar
insistió en que su régimen no era tan servil como otros ante los estados Unidos y que, por lo tanto, era inmune a
la disidencia interior.
en Libia, Gadafi era un megalómano que trató a su pueblo como cobayas en un laboratorio de experimentación
política y depravación personal. el tunecino Zayn al Abidin Ben Ali era un cleptómano que se enemistó con todo
el mundo, salvo con sus partidarios en el gobierno francés. La obediencia de Hosni Mubarak al poder
estadounidense, agudizada por el mal gobierno y la injusticia, humillaron a la mayor parte de sus conciudadanos.
en Siria, existía un auténtico descontento larvado que estalló tras las protestas de marzo del 2011 en daraa. Los
habitantes de esa ciudad situada en la frontera con Jordania, donde los turcos abusaron de Lawrence de Arabia en
1917, se alzaron contra el gobernador local, un familiar de Assad, cuando cruzó la línea roja de la tortura infantil.
Ahora bien, ni todos participaron en las manifestaciones que se extendieron a otras ciudades y menos aún
empuñaron las armas. La oposición a Bashar al Assad enseguida se dividió entre una facción partidaria de que las
manifestaciones siguieran siendo pacíficas, como las de la plaza tahrir de el cairo, y otra facción que pretendía
solventar con medios militares su disputa con Bashar al Assad. Y los opositores armados no tardaron en fraccionarse
en función de la ideología, la estrategia y las ambiciones rivales.
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page161
cASteLLAno
161
Bashar al Assad parecía haber aprendido de su padre la capacidad de sortear las tormentas más violentas, como
hizo Hafez cuando israel destruyó toda su fuerza aérea y expulsó a su ejército de Beirut en 1982. Ambos hombres
iban en serio, como benefactores y como tiranos, lo cual explica en parte la lealtad de tantos sirios durante los tres
años de rebelión. Los líderes rebeldes, como sus apoyos en Ankara, riad y doha, creyeron que el edificio que los
Assad habían erigido y fortificado desde 1970 se derrumbaría al primer disparo. cuando eso no sucedió recurrieron
a la petición de una intervención occidental que los salvara de lo que resultaba ser una empresa mal concebida y
débil.
Así como los rebeldes subestimaron la resistencia del régimen, los estrategas gubernamentales hicieron caso omiso
de un importante elemento de la lucha de la oposición: el resentimiento del pueblo deseoso de decir lo que pensaba,
de vivir sin miedo y sin ser vigilado y de obtener por parte del estado el reconocimiento de su dignidad. La
afirmación gubernamental de que el bando rebelde incluía a delincuentes, fanáticos y extranjeros era correcta,
como también lo era su afirmación de que la rebelión estaba respaldada por potencias extranjeras molestas debido
a una relación con irán mal vista por los estados Unidos. Sin embargo, ésa no era toda la historia, como tampoco
era el deseo de libertad la única inspiración de la revuelta.
Muchos de los insurgentes no albergan por la libertad, tal como se expresa en Los derechos del hombre de thomas
Paine o en la declaración Universal de los derechos Humanos de las naciones Unidas, más respeto que el propio
establishment. Su objetivo es la sustitución de un régimen encabezado por un miembro de una confesión minoritaria
por alguien de la mayoría. creen que sólo un suní, aunque aprecie la teocracia por encima de la democracia, debe
gobernar un país mayoritariamente suní. Al fin y al cabo, Siria fue la cuna de la ortodoxia suní: en el año 680, un
ejército omeya procedente de damasco derrotó en Kerbala a los partidarios chiíes de Alí, con lo que se abrió una
herida que el islam aún no ha conseguido sanar.
La consigna del baasismo era «Unidad, libertad, socialismo». no logró ninguna de las tres cosas en los dos países
en los que gobernó, iraq y Siria. Uno de los fundadores del Baas, el doctor Hafiz al Jamali, había abandonado el
partido hacía tiempo cuando lo conocí en damasco en 1987. tenía ya más de ochenta años, y me dijo:
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page162
Dimitri Psonis
Photo : Toni Peñarroya
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page163
cASteLLAno
163
«retrocedemos, no progresamos. Antes de la revolución [baasista de 1963], nuestra tasa de analfabetismo era del
90 por ciento. Ahora la tasa de alfabetismo es del 70-80 por ciento. de todos modos, retrocedemos, ¿cómo es
posible? ¿Por qué no progresamos?».
Ésa es la pregunta que se hacen los sirios; sobre todo, cuando son testigos del veloz retroceso ocasionado por la
guerra. Al comienzo del conflicto, mis amigos en damasco y Alepo me aseguraban que los rebeldes que decapitaban
a sus enemigos eran individuos llegados de fuera, iraquíes, saudíes, chechenos, afganos... cualquier cosa menos
sirios. Un tiempo después han podido ver las imágenes de un orgulloso rebelde sirio arrancar y comer a mordiscos
el corazón de un soldado muerto. ¿cómo hemos caído tan bajo?, se preguntan. ¿Y cómo volveremos a ser lo que
fuimos?
CHARLES GLASS, 2013
traducción: Juan Gabriel López Guix
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page164
Miniature Arabe, 14e siècle. Représentation d’un oiseau entre deux pots de fleurs d’un manuscrit syrien
« Le dévoilement des secrets » de Ibn Ghanim al Maqdisi. © Album / akg-images /R. u. S. Michaud
3_Booklet 119x136 Siria CASTELLANO_114_165_Mise en page 1 02/09/13 18:58 Page165
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page166
166
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
orient-occident ii
Homenatge al poble Sirià
Músiques solidàries i textos contra l’oblit
Un dels defectes més tràgics de l’ésser humà és la seva gran capacitat d’amnèsia, com ens recorda Milan
Kundera en el seu Llibre del riure i de l’oblit: “L’assassinat d’Allende va eclipsar ràpidament el record de
la invasió russa de Bohèmia, la matança sagnant de Bangladesh va fer oblidar Allende, la guerra del desert
del Sinaí va fer callar el plor de Bangladesh, la matança de cambodja va fer oblidar el Sinaí, etcètera,
etcètera, etcètera, fins a l’oblit complet de tot per tothom.”
el primer recull de músiques dedicades al diàleg entre orient i occident comença a prendre forma a
finals del 2001, talment la recerca d’un antídot espiritual a l’amnèsia i contra el dramàtic i creixent
conflicte de civilitzacions que tant protagonisme va assolir en aquells moments de la Guerra de
l’Afganistan, iniciada el 7 d’octubre de 2001. Aleshores vàrem imaginar i portar a terme el primer
projecte de Músiques per la Pau, basat en “un diàleg possible” entre orient-occident tot invitant
músics de l’Afganistan i Ken Zuckerman dels estats Units d’Amèrica a participar en el concert del 10
de gener de 2002 a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquest concert d’any nou dedicat
a la memòria de totes les víctimes dels conflictes al món va dur per títol Músiques per la Pau · Músiques
Antigues & Músiques del Món interpretades pels músics de l’ensemble Kaboul de l’Afganistan, driss el
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page167
cAtALÀ
167
Maloumi del Marroc i Yair dalal d’israel, juntament amb els solistes vocals i instrumentals de La capella
reial de catalunya i Hespèrion XXi.
també cal recordar que ara fa just 22 anys, va començar una altre terrible guerra ben a prop nostre, amb
el cruel setge de la ciutat de Sarajevo, on més de 12.000 persones van morir i més de 50.000 van ser
greument ferides per les tropes sèrbies. Aleshores, europa concretament i el món en general van respondre
amb un silenci absolut i amb una decisió, més que discutible, de no intervenció en el conflicte, amb la
conseqüència d’una continuació del setge feroç de la capital de Bòsnia durant quatre anys (1992-1996).
La intervenció internacional no va arribar de forma decisiva fins el 1995, però durant aquest temps, més
de 20 milions de kilograms de projectils i de metralla havien ja desfigurat per sempre més la geografia
física i humana d’aquesta ciutat.
Amb el dramàtic conflicte actual de Síria, el món assisteix de nou, paralitzat i totalment impotent, a una
guerra cada vegada més sectària i sense control, amb una constant escalada de massacres d’innocents, que
cada dia pren més una magnitud insuportable; fa pocs dies (el 21 d’agost), milers d’infants i dones (més
de 1.300 morts segons les fonts de l’oposició al règim de Baixar al-Assad) han mort enverinats amb gasos
tòxics. Fins avui, més de 100.000 persones han mort en quest conflicte segons el Secretari General de les
nacions Unides, i també ha originat un sofriment extrem a més de sis milions de nens, amb 3,1 milions
de menors afectats pel conflicte, amb altres quatre milions de desplaçats interns i dos milions de refugiats
en algun país veí. Avui tothom està molt indignat, però les paraules d’indignació ja no són suficients.
S’han d’aclarir responsabilitats i el món civilitzat ha d’exigir la fi immediata de totes les accions violentes
contra la població civil.
nelson Mandela ens recorda que “ser lliure no és només desfer les pròpies cadenes, sinó viure d’una
manera que respecti i millori la llibertat dels altres”. Aquest segon projecte orient-occident neix
bàsicament de la voluntat solidària d’ajudar a prendre consciència del dramàtic conflicte i de la terrible
guerra de repressió que pateix el poble sirià, compartint l’experiència musical amb músics de Síria i
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page168
168
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
d’aproximar-nos al coneixement de la història d’una de les civilitzacions més antigues del món. Aquesta
idea es va concretar en ocasió del concert de nadal Judicii Signum de finals de 2012 a Barcelona, en que
vàrem invitar dos extraordinaris músics d’aquest país: la cantant i llaütista Waed Bouhassoun i el flautista
(ney) Moslem rahal. A partir d’aquella experiència impactant, vàrem decidir comptar amb la seva
col·laboració en diferents projectes relacionats amb el diàleg intercultural i molt especialment amb el
concert Pro·Pacem que vàrem fer a Barcelona el dia 20 d’abril d’aquest any 2013, on vàrem presentar el
programa editat en el llibre-cd Pro·Pacem: Textos, art i músiques per la Pau, amb la col·laboració
d’Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar i músics de tot l’arc mediterrani.
Finalment, després de mesos de preparació i de col·laboració en diferents concerts, entre els diversos
músics de Síria, d’israel, de turquia, del Líban, de Grècia, del Marroc i d’Hespèrion XXi, decidim
enregistrar i editar aquest nou estimulant diàleg entre músics orientals i occidentals a través dels
instruments i de les músiques de l’antiga Hespèria cristiana i jueva, les istampitte de l’itàlia medieval, i
les cançons, improvisacions i danses de Síria: aquest ORIENT-OCCIDENT II esdevé un fervent
Homenatge al poble sirià i vol ser de nou un antídot sensible a l’amnèsia que tant ens deshumanitza.
Músiques aparentment llunyanes en el temps i en l’espai, músiques sovint oblidades sota successives capes
de modernitat o menyspreades pels seus orígens incerts, són les protagonistes d’aquest disc; danses,
pregàries, cançons i planys d’una rara bellesa i d’una intensa emoció que també, amb la seva lleugeresa,
ens alliberen d’arrels feixugues i de solituds evitables. Són melodies i ritmes que neixen de les
improvisacions del ney oriental i de les nostres flautes medievals, dels fascinants cants d’un islam misteriós
i evocador, de les carícies de l’arc del rebab i de la fermesa de la lira italiana, dels ritmes i batecs dels
ouds del Marroc, d’istanbul i d’israel, dels brillants puntejats del santur de l’iran i del kanun de turquia,
tots emportats i envoltats sempre pel pols vital i màgic de les indispensables percussions ancestrals.
S’estableix així un veritable diàleg intercultural i espiritual portador de pau i d’esperança, respectuós de
les identitats musical de “l’altre” i de la seva pròpia cultura, un diàleg lliure i ben lluny de qualsevol
fanatisme, de tots els fanatismes que sempre neixen de la ignorància i de les conviccions absolutes. La
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page169
cAtALÀ
169
força d’una idea no es desenvolupa solament amb conviccions, sinó sobretot gràcies als dubtes. Graham
Greene ens recorda que “el dubte és essencial per a la fe” i, com diu Lesley Hazleton, “si aboliu els dubtes
no tindreu sinó conviccions pures, la font de l’arrogància de tots els fonamentalismes”.
tal com afirma Amin Maalouf, “per retornar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança,
cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i les creences i avançar cap a un diàleg de les ànimes. Aquesta és,
en aquest inici del segle XXi, la missió irreemplaçable de l’art.” Amb el llenguatge de la música, aquest
diàleg de les ànimes entre músiques i músics d’orígens i cultures tan diferents es fa evident que és possible,
ja que malgrat les nostres diferencies religioses i culturals, podem reconstruir amb el poder de la música
els ponts mentals i espirituals destruïts per tants segles de tragèdies, d’injustícia i de fanatisme.
JORDI SAVALL
dublín, 25 d’agost de 2013
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:04 Page170
170
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
cronologia de Síria
5000 anys d’història i escriptura
Edat antiga
9000 - 333 abans de l’era comuna (a.e.c.)
9000-6300 a.e.c. Població de damasc a les ribes del riu Barada, a l’oasi del Guttah.
2900-2500 a.e.c. Fundació de les antigues ciutats estat de Mari, al curs mitjà del riu Èufrates, i d’ebla, al nordoest de la plana siriana.
2300 a.e.c.
Apogeu d’ebla, amb els seus reis i les seves biblioteques amb més de 20.000 tauletes
cuneïformes en sumeri i en llengua eblaïta.
2250 a.e.c.
Mari i ebla són arrasades pels soldats mesopotàmics de l’imperi accadi.
2100 a.e.c.
Senyor del Cel i la Terra
La Terra no era, tu la vas crear
La llum del dia no era, tu la vas crear
El matí no era, tu el vas crear
La llum del matí tu no l’havies (encara) fet existir.
Himne de la creació eblaïta (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259
Arribada dels pobles amorreus, nòmades del desert. ebla i Mari són reconstruïdes. dinasties
amorrees.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page171
cAtALÀ
171
1759 a.e.c.
Hammurabi de Babilònia traeix el rei Zimri-Lim de Mari i arrasa la ciutat.
1550 a.e.c.
els hitites i els egipcis de l’imperi nou es reparteixen les zones d’influència i el control de Síria.
1650 a.e.c.
Segona destrucció d’ebla per part dels hitites vinguts d’Anatòlia.
1400-1365 a.e.c. Apogeu de la ciutat estat d’Ugarit, a la costa nord-oriental de Síria. desenvolupament del primer
alfabet escrit.
1286 a.e.c.
Quin enemic s’ha aixecat contra Baal,
quin rival contra l’Auriga dels núvols?
Jo he abatut l’estimat d’El, el déu Yam,
ja he aniquilat Nahar, déu de les aigües immenses,
ja he amortallat Tannin, he clos la seva boca,
i he abatut la serp tortuosa,
Shaliyat dels set caps.
dietrich et al. Die keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43
Batalla de Qadesh entre hitites i egipcis de ramsès ii pel control definitiu de Síria. combat en taules.
1200-1150 a.e.c. els pobles del mar envaeixen Síria. destrucció d’Ugarit. establiment dels arameus a Síria.
Aleshores dirigeix-te,
cap a la muntanya Kankanay,
enfila-t’hi amb les teves pròpies mans,
guanya el cim amb els palmells,
i després baixa fins a la Llar de Reclusió del més enllà.
Allà et comptaràs entre els que han baixat al més enllà, i els déus
sabran que ets mort.
KtU 1.5 V 14a-17a
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page172
172
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
890-842 a.e.c.
el reialme arameu de damasc pateix l’expansió d’israel vers el nord.
853 a.e.c.
Batalla de Qarqar. L’imperi assiri derrota els reialmes arameus de Síria.
732 a.e.c.
605-539 a.e.c.
539 a.e.c.
Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes.
Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i
li pagaven tribut.
2 Sm 8,5-6
els assiris conquereixen damasc. Fi dels reialmes arameus a Síria.
Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc
i del botí de Samaria.
isaïes 8,4
nabucodonosor de Babilònia derrota els assiris i s’empara dels seus dominis a Síria, Palestina
i egipte.
cir el Gran de Pèrsia ocupa Babilònia i s’empara dels territoris del seu imperi, Síria inclosa.
Edat hel·lènica, romana i bizantina
333 a.e.c.
323 a.e.c.
333 a.e.c. - 622
Batalla d’issos a Síria: Alexandre el Gran derrota darios iii de Pèrsia.
Mort d’Alexandre el Gran. Partició de l’imperi Hel·lènic entre els diàdocs: Síria en mans de
Seleuc i nicàtor. Antioquia, capital de l’imperi Selèucida.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page173
cAtALÀ
173
198 a.e.c.
Antíoc iii el Gran s’empara dels territoris de Palestina en mans dels ptolomeus d’egipte.
64 a.e.c.
invasió romana de Síria per part del general Pompeu. Annexió de Síria a l’imperi romà.
36
Saule de tars es converteix al cristianisme a damasc i inicia la seva tasca evangelitzadora sota
el nom de Pau.
164-138 a.e.c.
43-36 a.e.c.
66
70
105
117
119
161-180
Guerra civil entre prínceps selèucides de Síria pel control de l’imperi.
Marc Antoni, amant de cleòpatra, governador de Síria.
revolta de Judea contra l’ocupació romana d’israel. L’emperador neró nomena el general
Vespasià per reprimir-la.
Les tropes romanes reconquereixen des de Síria el territori rebel de Judea i destrueixen
Jerusalem.
L’emperador trajà annexa a l’imperi romà el curs alt de l’Èufrates amb la ciutat de dura europos.
L’emperador Adrià recula la frontera de l’imperi romà fins al riu Èufrates. damasc aconsegueix
la categoria de metròpoli.
Adrià visita la ciutat caravanera de Palmira i la rebateja com a Palmira Hadriana.
Marc Aureli emperador fa aixecar la cèlebre columnata de la ciutat d’Apamea.
El temps de la vida humana és un punt; la seva substància és fluent; la seva sensació, tèrbola; la composició
del conjunt del cos, fàcilment corruptible; la seva ànima, una baldufa; la seva sort, quelcom difícil de predir;
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page174
174
187
193
212
218-222
244-249
256
260
268-272
273
326
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
la seva fama, indesxifrable. En poques paraules: tot el que pertany al cos, un riu; somni i vapor, allò que
és propi de l’ànima; la vida, guerra i sojorn en terra estranya; la fama pòstuma, oblit. Així doncs, què hi
ha que ens pugui fer companyia? Només i únicament la filosofia.
Marc Aureli, Meditacions ii,17
el general Septimi Sever es casa amb Júlia domna, filla del gran Sacerdot del Sol d’emesa,
avui Homs.
Septimi Sever, proclamat emperador per les tropes síries. inici de la dinastia siriana al tron romà.
La ciutat de Palmira és declarada colònia romana.
Marc Antoni Heliogàbal, nomenat emperador de roma per les tropes sirianes.
Felip l’Àrab, nascut a la vila de Shahba, al sud-est de damasc, proclamat emperador de roma.
La ciutat de dura europos, a l’Èufrates, cau en mans dels perses sassànides.
L’emperador Valeri és capturat pels sassànides i assassinat a emesa.
Zenòbia, esposa del líder odenat de Palmira, es converteix, a la mort d’aquest, en reina senyora
de l’oasi de Palmira i independitza de roma les províncies orientals.
L’emperador Lluci domici Aurelià reconquereix Palmira i captura la reina Zenòbia.
Helena, la mare de l’emperador constantí, viatja a Síria i Palestina i estableix els llocs sants del
cristianisme.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page175
361-363
389-459
573
611-614
622
cAtALÀ
175
L’emperador Julià l’Apòstata s’instal·la a Antioquia per envair Pèrsia. Fa tancar les esglésies
cristianes i escriu la sàtira Misopogon on titlla d’efeminats els seus habitants perquè s’afaitaven
cada dia.
Que algú em digui, doncs, quina és la causa que els celtes i els germànics siguin tan valents, els grecs i els
romans en general polítics i humanitaris i, al mateix temps, ferms i bel·licosos, els egipcis més intel·ligents
i enginyosos, inhàbils per a la guerra i efeminats els sirians i, al mateix temps, intel·ligents, exaltats, vans
i bons per aprendre.
Julià l’Apòstata, Contra els galileus
Vida eremítica del monjo Simeó l’estilita dalt d’una columna al nord d’Alep, al voltant de la
qual s’erigirà una basílica i una ciutat receptores de peregrins.
En l’espai d’un roquissar o en un cercle de grans pedres on s’havia ben lligat amb una feixuguíssima cadena,
Simó s’enfilà dalt d’una columna ja aixecada a una alçada de nou a seixanta peus des del terra. En aquest
darrer i encimbellat indret, l’anacoreta sirià resisteix la calor de trenta estius i el gel d’uns altres tants
hiverns. El costum i l’exercici l’habiliten a mantenir-se en tan arriscada posició sense defalliments ni
marejos, i successivament a anar canviant les seves postures de devoció.
edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1737-1794
el rei persa cosroes ii saqueja Apamea, Antioquia i el nord de Síria.
cosroes ii derrota l’emperador bizantí Heracli i s’empara de Síria i damasc.
contraofensiva bizantina d’Heracli, que recupera Síria i el nord de Mesopotàmia.
Època àrab
635-638
635 - 1260
el califa Umar conquereix damasc als bizantins. A la batalla de Banias el 636, els musulmans
derroten els bizantins i s’emparen de tot Síria fins a Alep.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page176
176
640-641
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Moawiya, governador àrab de Síria.
656
Moawiya refusa lleialtat al califa Alí. Guerra civil àrab que acaba amb la mort del califa.
705
el califa omeia Abú al-Abbàs al-Walid construeix la gran mesquita de damasc. A partir del 715,
el mateix califa fa construir la gran mesquita d’Alep.
661-681
750
813
Moawiya es proclama califa i inaugura la dinastia dels omeies. damasc, capital de l’imperi
àrab.
canvi de poder a l’imperi àrab amb la fundació de la dinastia dels abbàssides. desplaçament
del poder polític de damasc a Bagdad.
revolta de damasc i Síria contra la dinastia dels abbàssides de Bagdad. La desafecció contra el
califa afavoreix l’estesa del xiisme a Síria.
944-1003
dinastia local dels hamdànides a Alep, prínceps mecenes, dels que destaquen Saïf ad-dawla,
protector del poeta Al-Mutanabbi.
978-1076
La dinastia dels califes fatimites del caire controla el sud de Síria, mentre els bizantins recuperen
territoris al nord.
996-1021
Heus ací el meu cor, és teu, perquè em destrueixis.
Empetiteix el meu sofriment, o bé augmenta’l.
Benvinguda sia per a mi la feblesa com a heroi.
Caçat per un pentinat i per un coll.
Al-Mutanabbi
el califa fatimita al-Hàkim del caire desapareix misteriosament i els seus seguidors, creient-lo
un enviat de déu, fugen a Síria i funden la religió dels drusos.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page177
1058
1071
1095
1098
1119
cAtALÀ
177
els turcs seljúcides s’han emparat dels territoris del nord de Síria. Mort del poeta Abú Al·là
al-Maarri de Síria, un racionalista avançat a la seva època.
Els musulmans, errats; els cristians, desviats; els jueus, perplexos, i els zoroastrians, perduts. Els homes
del món són només de dos gèneres: els que tenen intel·lecte sense religió, i els que només creuen en fetilles.
Abú Al·là al-Maarri
Batalla de Manzikert: els seljúcides derroten els bizantins i controlen tot Síria. Pànic a europa
per l’avanç de les tribus turques.
Urbà ii proclama la Primera croada per recuperar els llocs sants i aturar l’avanç dels turcs
seljúcides vers occident.
els soldats croats prenen Urfa (edessa), Antioquia i avancen per Síria. Massacre dels croats al
poble de Maarret al-numan.
Batalla d’Ager Sanguinis: els seljúcides d’Alep derroten les forces croades a Sarmada.
1128-1146
dinastia de Zengi Atabeq d’Alep. els croats ataquen damasc.
1130
els seguidors ismaelites de la secta dels assassins es retiren a les muntanyes costaneres de Síria.
1146-1174
Alep, d’una grandària que fa feredat; en la memòria roman sempre present, molts reis n’han estat
pretendents i en tots els ànims petja ha deixat. Quants combats ha provocat! Quantes fulles d’acer per ella
s’han desembeinat!
ibn Jubayr, Rihla
dinastia de nur ad-din d’Alep.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page178
178
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
1176-1260
Lideratge de Saladí que, des de Síria, unifica els territoris àrabs fins a egipte i Bagdad.
1193
Mort de Saladí. L’enterren en un panteó al costat de la Gran Mesquita de damasc. el seu imperi
es fragmenta.
1187-1188
1244
1258
Batalla de Hattin: Saladí desfà les forces croades a la Galilea, recupera posicions a les costes de
Síria i conquereix Jerusalem.
tribus turques envaeixen Síria fins a Jerusalem.
els Mongols de Hulagu saquegen i destrueixen Bagdad.
Època mameluca
1260
1260-1277
1291
1300-1303
1302
1260 - 1516
Batalla d’Ain Jalud: els mamelucs d’egipte derroten els mongols i s’emparen de Síria.
Sultà mameluc Baibars d’egipte, que conquereix Antioquia i la gran fortalesa del Krak des
chevaliers.
els mamelucs expulsen el croats de terra Santa: caiguda de Sant Joan d’Acre.
nova invasió mongola. ocupació de damasc.
La darrera possessió croada a Síria, l’illa d’Arwad, cau en mans musulmanes.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page179
1326
1400
1418
el cèlebre viatger ibn Battuta de tànger arriba a damasc i visita Síria.
cAtALÀ
179
Damasc, sens dubte, sobrepassa totes les ciutats en bellesa i les avantatja en formosor; tota descripció, per
llarga que sigui, es queda curta davant d’aquell bé de Déu.
ibn Battuta, Viatges
tamerlà conquesta Alep i inicia el setge de damasc. L’any següent crema la ciutat.
el poeta místic turc Seyid imadeddin nesimi mor a Alep.
Època otomana
1516
1767
1831
1833
1516 - 1918
el sultà Selim i integra damasc dins l’imperi otomà després de derrocar els mamelucs i el
domini egipci. La ciutat esdevé capital d’una província que engloba tots els territoris del llevant
mediterrani.
el cap dels mamelucs Alí Bey Al-Kabir conquereix Síria als otomans i es proclama sultà.
Guerra egipci-otomana. el kediv Muhàmmad Alí d’egipte conquereix Palestina, Síria i Aràbia
al sultà otomà Mahmud ii i estén els seus dominis cap a istanbul.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) arriba a damasc i escriu les seves impressions al seu diari
de viatge:
Damasc és un país que no té res a veure amb Europa; es troba ben bé al centre dels mapes i d’uns quants
fets històrics i polítics que s’hi han dut a terme, i que el seu geni natural i meditatiu ha interpretat amb una
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page180
180
1833
1850
1860
1883
1916
1918
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
sagacitat meravellosa. Allà sempre s’hi preparen, gairebé en silenci, les revolucions freqüents que
ensangonen aquesta capital. La fermentació muda, covada llargament, esclata després al moment menys
esperat. El poble corre a les armes al bàndol que sigui capitanejat per un dels cabdills locals, i el govern
passa, durant un temps, a mans del vencedor. Els vençuts són executats o bé fugen vers els deserts de Baalbek
o Palmira, on les tribus independents els donen asil.
Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient
Se signa l’acord d’Hünkâr İskelesi entre l’imperi otomà i rússia per frenar l’expansió de
Muhàmmad Alí, que retorna Síria i Aràbia a l’imperi otomà.
Gustave Flaubert i Maxime du camp arriben en vaixell a les costes de Síria.
es produeixen discrepàncies entre la comunitat drusa, encoratjada per les autoritats turques, i
els catòlics maronites. es produeixen massacres a Síria fins a l’arribada de les tropes franceses
per restablir l’ordre a la província otomana i segregar el Mont Líban dels governs otomans de
Beirut i damasc.
Mor l’emir, poeta, escriptor i filòsof Abd el-Kader a damasc.
Acords de Sykes-Picot entre França i Anglaterra pel repartiment dels territoris del Pròxim orient:
Anglaterra s’atribueix la tutela de Palestina, Jordània i l’iraq, mentre França s’empara de Síria
i el Líban.
el tinent coronel thomas edward Lawrence (conegut com a Lawrence d’Aràbia) participa en
l’alliberament de damasc de l’imperi otomà. també participa en el registre arqueològic del
nord de damasc.
Hem canviat, espero, la història actual del Pròxim Orient. Em pregunto com les grans potències deixaran
que els àrabs es dirigeixin ells mateixos.
t. e. Lawrence a Major r. H. Scott, 14 d’octubre de 1918, Grand continental Hotel cairo
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page181
Època contemporània
1920
1925
1933
1935
cAtALÀ
181
1920 - 2000
el congrés de Síria, presidit per al-Atassi, refusa els acords Faisal-clemenceau i proclama la
independència de Síria. es constitueix un govern nacionalista.
el general francès Mariano Goybet crea l’estat de Síria amb damasc com a capital.
L’arqueòleg francès André Parrot inicia les excavacions arqueològiques a Mari i descobreix
l’estàtua de l’antic rei ishqi-Mari (iii mil·lenni a.e.c.).
Sense esperances excessives, però amb l’atenció optimista que encara presideix els inicis de les excavacions,
hem transportat els nostres deu equips a l’obra traçada als marges de l’antiga ciutat. Allà on pensàvem
que seria possible obrir una porta, va aparèixer un temple i des de les primeres seleccions de tasses,
abandonem el tresor dels seus exvots, encara que trencades, molt sovint mutilades, però documents de valor
incalculable d’un art fet al mateix temps amb elegància, sofisticació i realisme. I aquesta recerca, on
l’alliberament es fa sovint amb ganivet, pic i pinzell, recerca lenta, pacient i metòdica, ens ofereix un temple
amb tots els seus exvots, i ens permetia no només identificar la divinitat del santuari sinó també Tell Hariri.
En una de les estàtues dedicades a la deessa Ishtar que representa un rei, una inscripció ens va donar el
nom del rei de la seva ciutat: Lamgi-Mari, rei de Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari 1935
L’escriptora Agatha christie i l’arqueòleg Max Mallowan inicien les excavacions a chagar
Bazar, ciutat del nord de Síria.
Escriure aquestes senzilles notes no ha sigut una càrrega, sinó fruit d’amor. No és una evasió cap el que va
ser, sinó la contribució, enmig de la duresa i la tristesa d’avui, a alguna cosa imperible que no només vam
tenir, sinó que encara tenim. Estimo aquell país generós i fèrtil i la seva gent senzilla, que saben riure i
gaudir de la vida, ocioses i alegres, que tenen dignitat, educació i un gran sentit de l’humor, i per als qui la
mort no és terrible... Inshallah, hi tornaré una altra vegada, i les coses que estimo no hauran desaparegut
d’aquesta terra.
Agatha christie, primavera de 1944
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page182
182
1941
1948
1956
1958
1961
1963
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
L’exèrcit franco-britànic entra a Síria i pren damasc. Quedarà sota influència francesa fins que
es declara independent el 1946. des d’aquest any fins el 1956 hi ha vint gabinets de govern
que elaboren quatre constitucions diferents.
Primera Guerra araboisraeliana. després del pla de partició decretat per l’onU l’any anterior,
s’inicia la guerra d’egipte, iraq, Jordània, Líban i Síria contra israel amb combats a la península
del Sinaí i al sud del Líban.
crisi de Suez o Guerra del Sinaí. el regne Unit, França i israel ataquen egipte pel control del
canal de Suez. Síria signa un pacte amb la Unió Soviètica i quedarà sota la seva influència.
els presidents de Síria, Shukri al-Kuwatli, i d’egipte, Gamal Abdel nàsser, anuncien la fusió
dels dos països sota el nom de república Àrab Unida.
Encara que Nàsser, per descomptat, interessat en tornar l’Iraq al ramat del que ell n’és el pastor, estic
totalment d’acord amb el Consolat General de Damasc que Síria és la seva preocupació més immediata.
Perdre posicions a l’Iraq seria desconcertant; fer-ho a Síria seria desastrós. Per tant, qualsevol ajuda que
puguem donar a Síria podria ser especialment important per a Nàsser, així com tenir possibles atractius
per nosaltres des de l’anomalia que aquesta regió literalment clau és només una al Pròxim Orient on
d’alguna manera no som gaire actius.
telegrama de l’ambaixada nord-americana a la república Àrab Unida al departament d’estat dels eUA.
el caire, 1 d’abril de 1959, 18 hores
el coronel nahlaoui duu a terme un cop d’estat militar i Síria surt de la república Àrab Unida.
Al març es produeix un nou cop d’estat que acaba amb la instauració del consell nacional del
comandament revolucionari amb un grup de militars i oficials civils que assumeixen el control
executiu i l’autoritat legislativa sota el partit Baas o baasistes.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page183
1967
1973
1982
cAtALÀ
183
Guerra del Sis dies entre israel i els seus veïns àrabs. L’atac del 9 de juny d’israel contra els
Alts del Golan provoca la retirada dels combatents sirians i l’ocupació per israel de Qala, tel
Azziziat i Quneitra.
el president de Síria, Hafez al-Àssad, impulsa una nova constitució que defineix Síria com una
república àrab popular, democràtica i socialista representada pel partit Baas (articles 1 i 8). el
mateix any, Síria i egipte inicien la guerra del Yom Kippur contra israel per recuperar
infructuosament els Alts del Golan.
Al febrer es produeix la massacre de Hama, quan l’exèrcit sirià sufoca la revolta de la comunitat
sunnita contra el règim. Hi moren assassinats entre 10 i 40 mil sirians, la gran majoria civils.
Època actual
2000
10 juliol
2001-2003
2003
2000 - 2013
després de 29 anys al poder, mor Hafez al-Àssad el 10 de juny. el seu segon fill, Baixar
al-Àssad, accedeix a la presidència desprès que el partit adapti l’article 83 de la constitució i
rebaixi l’edat mínima per accedir a la presidència.
Baixar al-Àssad és escollit per referèndum amb majoria absoluta (97,2%).
inici de les reformes econòmiques i polítiques del règim: obertura liberal en el pla econòmic,
alliberament de presos polítics, lluita contra la corrupció i arribada d’internet al país.
els eUA envaeixen iraq a la Segona Guerra del Golf. Baixar al-Àssad recolza Saddam Hussein.
Suport a grups terroristes al Líban i control ferri d’internet. S’acusa al-Àssad en relació amb
l’atemptat mortal al primer ministre del Líban, rafik Hariri.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page184
184
2005
2007
2011
16 abril
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
diversos pensadors, intel·lectuals i grups de l’oposició a l’estranger publiquen la Declaració
de Damasc per denunciar l’opressió del règim i fer una crida a la transició democràtica del
país.
Avui, Síria es troba en una cruïlla i necessita dedicar-se a l’autoavaluació i al benefici de la seva experiència
històrica més que mai en el passat.
L’establiment d’un règim nacional democràtic és l’enfocament bàsic del pla pel canvi i per la reforma
política. Ha de ser pacífic, gradual, basat en l’acord i fonamentat en el diàleg i el reconeixement de l’altre.
Observar tots els tractats internacionals, convencions i la Declaració Universal dels Drets Humans, així
com cercar dins el marc de les Nacions Unides i en cooperació amb la comunitat internacional per construir
un ordre mundial més just basat en els principis de la pau i l’interès mutu, tot evitant l’agressió, i en el dret
de les nacions a resistir tant l’ocupació com oposar-se a totes les formes de terrorisme i de violència directa
contra els civils.
damasc, 16 d’octubre de 2005
Baixar al-Àssad és reelegit com a president per referèndum per 7 anys més per majoria absoluta.
el 15 i 16 de març s’inicia una revolta pacífica sota el lema: “Per una Síria sense tirania”. Una
de les proclames és l’abolició de la llei d’emergència que està en vigor al país des de l’arribada
al poder del partit Baas el 1963 que, entre moltes coses, prohibeix les manifestacions.
discurs de Baixar al-Àssad retransmès per la televisió pública, on deroga l’estat d’emergència.
Milers de persones surten a les ciutats per reclamar més llibertats. La majoria de la població
siriana és musulmana sunnita (75%), mentre l’elit militar i governamental pertany a la minoria
xiïta (12% de la població musulmana). es produeix una forta repressió per part de les autoritats
del règim i es comptabilitzen desenes de morts
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page185
Abril-juliol
30 juliol
2012
2013
cAtALÀ
185
Les manifestacions són cada vegada més nombroses arreu del país i després de la repressió, el
règim es radicalitza. Les manifestacions són reprimides violentament a damasc, deraa i Banias,
amb més d’un centenar de morts i nombrosos ferits. els estats Units i diversos membres de la
Unió europea condemnen la repressió i més de 200 membres del partit Baas dimiteixen en
protesta. no obstant, la repressió continua amb més violència fins a produir-se massacres civils
en vàries ciutats.
el coronel refugiat a turquia riad al-Àssad anuncia la creació de l’exèrcit Lliure Sirià per
combatre el règim. el 2 d’octubre, la rebel·lió s’organitza políticament amb la creació del consell
nacional Sirià per lluitar contra el règim de Baixar al-Àssad; en formen part musulmans sunnites,
laics i altres grups que aglutinen la representació política opositora de Síria.
Kofi Annan, emissari especial de l’onU per a Síria, proposa un pla de pau de sis punts per
acabar amb el conflicte: el pla fa una crida per acabar amb la violència a través d’un alto el foc
supervisat per les nacions Unides que obri la porta a l’accés sense restriccions per donar
assistència humanitària als sirians afectats pel conflicte, l’alliberament dels detinguts en les
protestes i l’inici d’un procés inclusiu liderat pels sirians que condueixi a un sistema polític
pluripartidista.
Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes.
isaïes 17,1
després de dos anys de guerra a Síria, la situació ha empitjorat considerablement. S’han produït
enfrontaments a diverses ciutats com Homs, deraa, trípoli, damasc i Alep, que han comportat
milers de morts. els observadors de l’onU han abandonat el país i a dia d’avui ja hi ha més de
300 mil sirians refugiats en territoris veïns com turquia, Jordània, l’iran i el Líban. L'AcnUr
calcula que a dia d’avui ja hi ha més de 1,9 milions de sirians refugiats en territoris veïns com
turquia, Jordània, iran i Líban i calcula que a finals d’any la xifra pot arribar als 3,4 milions.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page186
186
24 abril
29 abril
27 maig
Juny-juliol
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
A més, es calcula que hi ha uns 4 milions de desplaçats dins el país. L’organització Human
rights Watch ha denunciat el règim d’al-Àssad per crims contra la humanitat per les tortures
a desenes de milers de detinguts i maltractaments a homes, dones i nens en presons clandestines
sirianes. A dia d’avui, es coneixen més de 27 centres de tortura.
els combats a Síria arrasen part del basar i el minaret de la Mesquita dels omeies d’Alep,
considerats Patrimoni de la Humanitat per la UneSco.
L’onU demana una investigació sobre l’ús d’armes químiques arran de les denúncies dels
milicians i la població civil afectada, concretament amb gas sarín.
el fotògraf Laurent Van der Stockt i el periodista Jean-Philippe rémy de Le Monde presenten
proves de l’ús d’armes químiques a Síria per part del règim de Baixar al-Àssad contra posiciones
rebels a les rodalies de damasc.
Un informe de l’onU alerta dels nous nivells de brutalitat de la guerra a Síria en els dos bàndols.
tot i la insistència de l’onU per impulsar les negociacions de pau, la comunitat internacional
resta dividida entre la intervenció –frenada principalment per rússia– i l’aixecament de
l’embargament de les armes als rebels. La guerra, a dia d’avui, porta ja a més de 100 mil morts
i l’èxode de desenes de milers de persones que han perdut les seves famílies i les seves cases.
La població civil siriana és víctima de massacres, amb una especial repercussió en els infants
amb més d’un milió de nens refugiats. Són testimonis d’una guerra que no fa sinó mostrar la
part més fosca de l’ésser humà i la necessitat d’aturar el conflicte que compta diàriament els
morts per centenes.
SERGI GRAU i MANUEL FORCANO
Bellaterra, 2013
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page187
Jordi Savall
Photo : Toni Peñarroya
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page188
188
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Síria, un gran escenari històric
“Tota persona civilitzada al món té dues pàtries: el seu país d’origen i Síria.” Aquestes paraules, que alguns podrien
considerar un disbarat, donades les circumstàncies actuals –fa més de dos anys que l’“altra pàtria” de qualsevol
persona civilitzada es troba immersa en una cruenta guerra civil–, foren pronunciades per l’arqueòleg francès André
Parrot (1901-1980), qui, durant quaranta anys, dirigí a Síria les excavacions de l’antiga ciutat mesopotàmia de
Mari, a la riba de l’Èufrates. d’aquesta manera, l’insigne científic valorava molt lúcidament l’immens patrimoni
històric i cultural de Síria, únic i fonamental per a comprendre l’evolució de l’anomenat món civilitzat. La seva
privilegiada situació geogràfica, al cor del creixent Fèrtil de l’orient Pròxim, ha determinat que sigui un punt
cabdal del trànsit humà enmig de l’eix eurasiàtic, entre orient i occident, lloc clau de trobades i d’intercanvis
culturals i comercials on, a l’antiguitat i a l’edat mitjana, confluïen les rutes de la seda i de les espècies. Per altra
banda, aquesta mateixa situació també ha originat que potències i imperis de totes les èpoques hagin cobejat el
domini d’aquestes terres. Per exemple, fa més de tres mil dos-cents anys, el poderós faraó ramsès ii (s. Xiii a. c.),
al capdavant d’un exèrcit nombrós, travessà tota la regió –anomenada aleshores Amurru pels egipcis– de sud a
nord, per enfrontar-se a les hosts del sobirà hitita Muwatallis ii a la llegendària batalla de Qadesh. L’objectiu que
els dos monarques perseguien en endegar una empresa bèl·lica d’aquella magnitud no era cap altre que obtenir el
control de Síria, i és que ambdós eren conscients de la importància d’aquest fet per als seus respectius interessos.
Ara, quan els senyors de la guerra tornen a devastar el país, sembla que Síria ens mostri també les ombres d’aquesta
civilització a la qual ha aportat tantes llums.
tanmateix, les fronteres de l’actual estat de Síria no abasten tot el territori que històricament ha format part de la
zona coneguda amb aquest nom, un topònim d’arrels antigues i documentat per primera vegada en grec. L’eminent
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page189
cAtALÀ
189
historiador i geògraf Heròdot d’Halicarnàs (s. V a. c.) creia que es tractava d’una forma abreujada d’Assíria, tot i
que la seva etimologia continua essent encara avui un misteri. Anteriorment, hom també s’havia referit a la zona
amb les noms d’Aram o canaan, però fou sota l’administració romana quan s’establí oficialment la denominació
de “Síria” per a aquesta província oriental de l’imperi dels cèsars. Més endavant, després de la conquesta
musulmana, els àrabs l’anomenaren al-Xam, que també és el nom amb què els siris es refereixen actualment a la
capital, damasc, i als seus voltants. Heròdot ja observà al seu moment la diversitat ètnica i cultural de la societat
síria, que durant l’antiguitat estigué organitzada políticament en ciutats estat, sempre que el territori no fos
temporalment una província de l’imperi de torn. L’inventari conegut de pobles i de gent de procedència diversa,
que han construït la identitat síria en el transcurs de generacions al llarg de diferents etapes històriques, és
veritablement impressionant: amorreus, hitites, arameus, cananeus, fenicis, hebreus, assiris, caldeus, perses, grecs,
armenis, romans, nabateus, bizantins, àrabs, curds, circassians, turcs… en plena edat mitjana, Síria també rebé un
flux important d’europeus de tots els indrets, arribats amb les croades –els “francs”, com els anomenaven
col·lectivament les cròniques àrabs–, molts dels quals s’establiren a Llevant, deixant-hi una empremta evident de
la seva presència. el príncep siri Ussama ibn Munqidh (s. Xii), emir de Xaizar –a la riba occidental del riu orontes–,
escrigué a les seves memòries que considerava “amics” molts cavallers templers, però només perquè en entrar en
contacte amb els orientals havien polit els seus costums bàrbars. Una il·lustre contemporània d’Ussama, elionor
d’Aquitània, tingué l’ocasió de gaudir del refinament oriental durant la temporada que residí al principat
cristià d’Antioquia, on havia arribat acompanyant el seu espòs, el rei de França, durant el seu periple per terra
Santa amb motiu de la Segona croada. diu la llegenda que fins i tot arribà a conèixer personalment Saladí, aleshores
encara un vailet que ignorava el seu gloriós destí com a paladí dels combatents de la mitja lluna i fundador d’una
dinastia de soldans. Avui dia, una imponent estàtua eqüestre al costat de l’entrada del gran soc de damasc recorda
les gestes d’aquell militar d’origen curd que, pel seu tarannà noble –diuen–, també es guanyà l’admiració dels seus
enemics cristians.
de l’oasi de damasc al port d’Antioquia, del Mediterrani a l’Èufrates, les ciutats, els pobles, els llogarets, els
camps i les estepes presenten tot un seguit de testimonis materials de la diversitat cultural dels seus habitants i del
seu esplendorós passat, encara que no tot el producte de l’activitat dels avantpassats sigui perceptible a la vista,
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page190
190
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
car els estrats del subsòl de Síria conserven les llavors fossilitzades del blat sembrat pels primers agricultors de la
història. els arqueòlegs i paleontòlegs que, des del començament del segle XX, han fet pelegrinatge als jaciments
de Síria saben que una excavació a qualsevol parcel·la sol deparar sorpreses felices. La paraula “tell” en un topònim
és una pista gairebé infal·lible per a aquests buscadors de tresors, però qualsevol, a qualsevol lloc i sense cap afany
d’explorar, pot trobar un objecte que sigui la clau d’una descoberta sensacional. A l’actual població de tell Hariri,
a la riba de l’Èufrates, uns beduïns estaven cavant una tomba un dia de l’any 1933, quan, per casualitat, van trobar
el cap d’una estàtua. Poc després, en aquell indret es desenterrarien les restes d’un temple d’ixtar que formava part
de la gran urbs mesopotàmia de Mari, habitada des del cinquè mil·lenni abans de crist. en un indret anomenat
actualment tell Mardikh, al sud-oest de la ciutat d’Alep, la missió arqueològica que havia començat les seves
excavacions el 1964 trobà els vestigis de l’antiga ciutat estat d’ebla, que pels volts de l’any 3000 a. c. ja era un
centre urbà destacat. L’exhumació d’una biblioteca de milers de taules escrites en caràcters cuneïformes permeté
als investigadors d’identificar l’eblaïta, una llengua semítica desconeguda fins aleshores. Prop de ras Shamra, un
port situat al nord de la costa síria, un pagès local descobrí el 1928 per atzar l’entrada a la necròpoli d’una altra
ciutat cabdal en la història de les civilitzacions de l’orient Pròxim: Ugarit, de l’existència de la qual tan sols hi
havia constància per mitjà de referències en papirs egipcis i altres documents i inscripcions contemporànies. els
historiadors actuals la descriuen com “una mena de Venècia antiga que va dominar el comerç de la Mediterrània
entre els segles XV i Xii a. c.”. La troballa, en successius períodes d’excavació, de col·leccions de taules amb
inscripcions en llengües diverses –accadi i sumeri, entre altres, a més de l’ugarític–, fou de gran importància. els
texts d’Ugarit apareixen escrits en diferents sistemes gràfics, un dels quals és de tipus alfabètic, una innovació
revolucionària al seu temps. Així doncs, els ugarítics comparteixen amb els fenicis –uns altres comerciants hàbils
establerts a les costes de l’antiga Síria– l’honor d’haver tingut la idea genial d’escriure amb caràcters de valor
fonètic. tanmateix, d’acord amb el que sabem fins ara, foren els fenicis qui transmeteren l’alfabet als grecs, una
fita cultural de conseqüències transcendentals. els texts ugarítics també han contribuït a un millor coneixement de
la mitologia i les religions de l’orient Pròxim i han donat claus significatives per a comprendre la transició del
primigeni paganisme semític cap al monoteisme hebreu, les arrels del judaisme i les fonts dels relats bíblics.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page191
Moslem Rahal
Photo : Toni Peñarroya
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page192
192
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Unes altres restes molt interessants per a l’estudi de la història de les religions foren trobades a dura europos,
l’anomenada “Pompeia del desert”, una colònia fundada cap al 300 a. c. per Seleuc i nicàtor, general d’Alexandre
el Gran, prop de l’actual frontera que separa Síria de l’iraq. Les excavacions dutes a terme en aquell indret, des
dels anys vint del segle passat, han deixat al descobert quinze temples politeistes, un centre de culte mitraic, una
església paleocristiana i una sinagoga amb pintures murals de gran valor que daten del segle iii d. c. el catàleg de
monuments artístics i edificis de l’època grecoromana que es troba a Síria és sens dubte impressionant, però crida
encara més l’atenció el seu bon estat de conservació. Qui vulgui contemplar un dels teatres romans més ben
conservats del món, construït sota el regnat d’Adrià, ha de viatjar a Bosrà, a la ciutat que fou capital de la província
romana d’Arabia Petrea, al sud-est de damasc. Un cop allí, no costa imaginar-se l’emperador caracal·la, fill de la
noble síria Júlia domna, com assisteix a la representació d’alguna de les comèdies escrites per Publi terenci.
tanmateix, potser cap altra ciutat tingui l’atractiu ni desperti tant la imaginació del viatger occidental com la que
fou edificada enmig de l’oasi de tadmor, al desert de Síria, on les ruïnes de la mítica Palmira donen fe de la singular
epopeia de la reina Zenòbia, qui entre el 267 i el 272 d. c. no sols assolí la independència del seu regne envers els
romans i els perses, sinó que fins i tot arribà a prendre egipte. en una estàtua construïda en honor seu, hi ha la
següent inscripció en llengua palmirena, una variant de l’arameu: “A la nostra senyora, Septimia Bat-Zabbay,
la il·lustre i justa, la reina”. Segles més tard, una viatgera britànica molt distingida, que solia passar llargues
temporades a Síria, escrigué a propòsit d’aquesta perla del desert: “crec que l’encant de Palmira rau en la seva
esvelta bellesa cremosa que es dreça de meravellosament enmig de la sorra calenta. És deliciosa, impressionant i
increïble, com l’al·lucinació teatral d’un somni.” Són paraules extretes d’un fragment de les memòries d’Agatha
christie, qui escrigué la novel·la “Assassinat a Mesopotàmia” durant una de les seves estades a l’hotel Baron
d’Alep, el mateix on abans s’havia allotjat Lawrence d’Aràbia.
Precisament a Alep, expliquen que, en el seu infatigable periple erràtic pels camins de l’orient Pròxim, el venerat
patriarca Abraham féu parada al turó de la ciutat on s’alça actualment la seva imponent fortalesa, i poc després
d’arribar, munyí una vaca que produí una quantitat insòlita de llet. Atès que en àrab, així com en altres llengües
semítiques, les consonants del nom d’Alep coincideixen amb les de la paraula “llet”, la dita popular assenyala la
llet de la vaca munyida per Abraham per explicar l’etimologia del topònim. Altres anècdotes també parlen de
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page193
cAtALÀ
193
l’estada del pare d’isaac i d’ismael a damasc, i és que la memòria transmesa per generacions i generacions d’alepins
i damasquins és de molt llarg abast, car les dues localitats –Alep i damasc– formen part de l’exclusiu elenc de
ciutats més antigues habitades ininterrompudament del nostre planeta. Per a la història del cristianisme, en
particular, Síria mereix el qualificatiu de terra Santa, si més no des del cèlebre episodi de la conversió de Pau de
tars a camí de damasc, ciutat que conserva relíquies relacionades amb l’estada de Sant Pau entre les seves muralles.
L’èxit de la predicació de la nova religió sorgida del judaisme, de fet, es confirmà a Antioquia, on el cristianisme
rebé el seu nom i on la Gruta de Sant Pere dóna cabuda a una de les esglésies més antigues que han existit mai. en
qualsevol cas, Síria està farcida de monuments paleocristians, i l’arameu, la llengua de Jesucrist, continua sent
avui una llengua viva, parlada sobretot a la comarca de Maalula, al nord de damasc. de la mateixa manera,
l’empremta de Bizanci marcà profundament la cultura de Síria, com també ho féu l’imperi persa sassànida. Les
ruïnes de les ciutats bizantines caracteritzen el paisatge del nord del país, així com les dels monestirs, per exemple
el de Sant Simeó, al nord d’Alep, construït al voltant de la columna sobre la qual visqué durant 37 anys el sant
asceta Simeó estilita. tanmateix, l’evocació més fidel de tot el que significà aquell període és perceptible a través
de l’oïda: els cants bizantins de les misses que se celebren a les esglésies de culte ortodox. És clar que és més
difícil assistir a les cerimònies rituals d’una altra de les comunitats religioses que encara són avui dia presents a
Síria: els iazidites, d’arrels perses zoroàstriques, tot i que les seves creences són una síntesi de les diferents religions
que han donat cos a l’ànima síria, inclosa la més recent, l’islam.
La conquesta àrab de Síria, a la primera meitat del s. Vii d. c., en realitat no féu altra cosa que refermar la seva
posició geoestratègica central en el món medieval. trenta anys després de la mort del profeta Muhàmmad, el govern
de la comunitat musulmana es traslladà d’Aràbia a Síria, i damasc, sota l’ègida dels califes de la dinastia omeia,
esdevingué la capital d’un vast imperi que, l’any 750, arribava des de la Península ibèrica fins als límits de la
transoxiana, a l’Àsia central. La bellíssima mesquita omeia de damasc, edificada sobre les restes d’una basílica
cristiana que, per la seva banda, havia sigut construïda al recinte de l’antic temple romà de Júpiter, ha sigut testimoni
de les nombroses vicissituds de la història de l’islam. És cert que Síria cedí el protagonisme a l’iraq –i damasc a
Bagdad– en l’època de màxim esplendor cultural del món araboislàmic, durant el califat abbàssida, però sempre
ha mantingut el seu carisma i la seva consideració especials en tots els períodes de la història de l’islam. Al segle X,
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page194
194
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
a Alep, l’emir Sayf ad-dawla exercí com a protector d’intel·lectuals, poetes i literats, essent avui recordat sobretot
com a mecenes d’un dels màxims genis de la poesia àrab de tots els temps: l’iraquià al-Mutanabbi, per a qui Síria
també fou una “segona pàtria” i que, abans de morir, recità un vers que tot coneixedor de la poesia àrab clàssica
sap de memòria: “cavalls, nits i deserts, llances i espases, papers i càlams em coneixen”. en canvi, qui visqué aliè
a la cort i a les seves vanitats fou el poeta siri al-Maarri (s. Xi), un altre insigne representant de les belles arts àrabs.
A la seva ciutat natal de Maarrat al-numan es troba avui la seva tomba; qui s’hi acosti, podrà llegir a la làpida el
següent epitafi: “Heus aquí el crim del meu pare; jo, no l’he comès amb ningú”. Al-Maarri, que quedà cec de jove,
fou un personatge força excèntric, misantrop, vegetarià, lliurepensador, convençut del perjudici de procrear i que
al món hi ha dos tipus de persones: “intel·ligents sense religió i religiosos sense intel·ligència”, un il·lustrat avant
la lettre. Alep i damasc, respectivament, foren les ciutats d’adopció per a dos grans místics, mestres sufís i insignes
representants de la il·lustració islàmica: el persa Suhrawardí (s. Xii), el creador de la “filosofia de la il·luminació”,
i l’andalusí ibn al-Arabí (s. Xiii), el “doctor Màxim”, probablement la figura més influent en la història del
misticisme islàmic.
Fou d’una manera ben diferent –a cop d’espasa– que el gran khan mongol tamerlà de Samarcanda irrompé a
damasc, l’any 1400. Les seves hordes saquejaren a discreció l’antiga capital omeia, però fou precisament a damasc
on els mamelucs egipcis, sota el poder dels quals es trobava aleshores al-Xam, detingueren l’avenç dels mongols,
assolint un tractat de pau amb el conqueridor anomenat “el coix”. Un segle més tard, els turcs otomans s’empararen
de Síria, que girà la seva mirada cap a istanbul com a nova capital i seu del califat. Malgrat que la historiografia
sol qualificar les etapes mameluca i otomana de “decadents” per a la història síria, les mesquites, els socs, els
palaus, les fortaleses, els caravanserralls, els hospitals, els banys i altres edificis construïts durant aquests temps
semblen desmentir tal asseveració. Si bé és cert que la llengua àrab va perdre protagonisme com a vehicle de l’alta
cultura en benefici del turc, també ho és que Síria tingué un paper destacat en el renaixement de la cultura i la
literatura àrabs a partir del segle XiX, quan l’imperi de la Sublim Porta caminava cap al seu ocàs. tanmateix, per
aquella època, europa ja havia redescobert l’atractiu de l’orient de la Mediterrània i, no sols empesa per les seves
ambicions colonials, també es deixava fascinar pels relats de viatgers cap a aquella part del món, i les arts i els
cenacles acadèmics s’impregnaven d’“orientalisme”. també hi havia viatgers orientals que visitaven les metròpolis
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page195
cAtALÀ
195
europees, és clar, però n’hi hagué un de molt especial, originari d’Alep, que s’instal·là a París el 1702, tot causant
un gran impacte en tota la cultura occidental. no ens referim pas a una persona, sinó a un objecte: un llibre, un
manuscrit àrab redactat a Síria, potser al segle XV, titulat “Les mil i una nits”. traduïts al francès per l’orientalista
Antoine Galland, els contes de Xahrazad seduïren de tal manera el públic europeu que, esgotat el contingut del
llibre, Galland recorregué a un siri que romania a París, l’alepí Hanna diab, perquè li expliqués més històries per
tal de poder continuar publicant volums de l’obra que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal.
Quan els vents de guerra assolen el país que ha sigut una cruïlla de civilitzacions i ha aportat tant a la història de
la humanitat, convé recordar els moments en què la veu del muetzí comparteix espai amb el repic de les campanes
al cel de Síria, on tant el cristianisme com l’islam es caracteritzen per la seva pluralitat: totes les creences i
confessions d’ambdues religions hi són presents. convé recordar la llum crepuscular que emmarca les siluetes del
majestuós temple de Baal a les ruïnes de Palmira. convé recordar el tacte de les sedes, l’olor de les espècies i el
gust d’un te ensucrat al basar d’Alep. cal esperar que, a la cafeteria nafura del centre antic de damasc, pugui
continuar-se escoltant el so del llaüt i la veu del narrador de contes. cal esperar que el so de les paraules i la música,
finalment, aconsegueixin apagar el soroll de les armes. Síria s’ho mereix, i es mereix tota la nostra atenció i
reconeixement.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études
París, juny de 2013
traducció: Gilbert Bofill i Ball
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page196
Deuxième croisade (1147-1149) :
les croisés devant la ville d'Alep en Syrie.
Miniature du 16e siecle. Topkapi Sarayi, Istanbul.
© 2013. White Images / Scala, Florence
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page197
cAtALÀ
197
Síria: el present davant la història
Havia amenaçat de sotmetre el seu país a sang i foc, de devastar-lo i de fer arrasar tota la regió sencera. S’hi ha
aplicat amb la força sorda i cega dels tirans més sanguinaris que Síria hagi conegut mai al llarg de la seva història
convulsa, des dels croats, passant per tamerlà fins a la colonització francobritànica. Però en els capítols més
sagnants que han marcat els alts i baixos de la història síria, cap força ni cap tirà s’ha acarnissat amb el seu propi
poble amb tal determinació i crueltat. “el despotisme als nostres països és etern perquè quan cessa amb la mort
dels dictadors, la seva progenitura n’assegura el relleu. És per això que l’àrab malda per veure un dia com canvia
la seva pròpia realitat i la del seu país”, digué el cineasta omar Amiralay poc abans que la primavera siriana
comencés a germinar per caure més endavant en la irremissibilitat. Aleshores, l’esperança feia vibrar les places
plenes, els divendres a la sortida de les mesquites, l’únic lloc de reunió possible en un estat on no existeix el dret
d’associació i de manifestació. Fou després que el règim torturés i matés un adolescent, Hamza al-Khatib, el cos
mutilat de qui esdevingué el símbol de l’abjecció “assadiana” i donà lloc a un impuls popular mai vist abans a
Síria.
Avui, Baixar al-Àssad, que succeí automàticament el seu pare com si fos l’hereu d’una dinastia ancestral, com si
Síria pertanyés des de sempre a la seva família, és responsable d’un balanç irreparable: 100.000 morts en el moment
en què escric, milions de persones desplaçades a l’altra banda de la frontera turca o libanesa o dins el país, 250.000
persones tancades a les seves masmorres sense cap mena de procés. de què es poden acusar aquests ciutadans? de
voler viure en un estat de dret? de voler aturar la corrupció que devora el seu país? de voler més justícia social?
de voler assaborir la llibertat d’expressió després que la por hagi destil·lat durant quatre dècades per tots els porus
de la societat siriana, a tots els nivells, en cada peça del seu engranatge?
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page198
198
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Una estratègia diabòlica
era més fàcil invocar el sempitern perill terrorista i confessional per aixafar amb tota impunitat qualsevol aspiració
de canvi i de democràcia entre el poble. Però mentre Baixar al-Àssad continuava bombardejant sense pietat ciutats
i pobles amb el suport militar de rússia, l’espectre que havia brandat es propagava per tot el país. La divisa principal
de la revolució, “no al sectarisme, no a la militarització, no a la intervenció estrangera”, ha quedat minada per
l’estratègia diabòlica del règim sirià: avui, el sectarisme i la militarització de Síria salten a la vista dels observadors.
La rebel·lió és fragmentada i dividida: l’eSL (exèrcit Sirià Lliure) es veu amenaçat pels gihadistes vinguts de
l’estranger, especialment l’organització eiiL (estat islàmic de l’iraq i de Llevant), vinculada amb Al-Qaida. Aquest
grup ha instal·lat un clima de terror a les regions que han escapat al control de l’estat. Per un absurd joc de miralls,
l’eiiL perpetra actes amb una barbàrie de l’alçada de la de Baixar al-Àssad: execució a la plaça pública d’un
adolescent de 15 anys que hauria tingut intencions ultratjoses envers el profeta; assassinat d’un dels principals caps
de l’eSL, Kamal Hamal Hamami, l’11 de juliol de 2013 a Latakia…
Costa tant d’entendre
Horror, tristesa, caos… quan s’imposen la confusió i la indiferència, escoltem el crit d’indignació del gran fotògraf
sirià Mohamad al-rumi, president de Suria Huria, una associació de suport a la revolució del poble sirià:
“Sento cada vegada més responsables polítics, inclosos d’esquerres, que semblen no entendre res de la
situació siriana, quedant-se de braços plegats davant les massacres que continuen i s’estenen des de fa
més de dos anys.
Puc admetre aquesta actitud per part d’algú o altre, però és inadmissible quan es tracta de formadors
d’opinió, com els polítics o especialistes en política internacional. ‘deixar que les coses passin duu a la
catàstrofe’, deia Albert camus…
costa tant d’entendre què passa quan es veu com un poble nu és esclafat per una poderosa maquinària de
guerra pel sol motiu de reclamar la seva llibertat i dignitat?
costa tant d’entendre que, aprofitant la impotència d’aquest poble, tot tipus de delinqüents, gihadistes,
salafistes o altres, puguin infiltrar-se per intentar desviar l’aspiració a la llibertat? (…)
Sento dirigents d’esquerres que prenen posició contra una intervenció militar, donant a entendre que es
tractaria d’un complot imperialista. obliden que ningú no desitja ni demana aquesta intervenció i callen
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page199
cAtALÀ
199
que tres forces estrangeres –rússia, l’iran i els libanesos de Hesbol·là– ja es troben sobre el terreny,
algunes des de l’inici de la revolució, amb armes, consellers i soldats en nombre creixent cada dia.
costa tant d’entendre que uns manifestants pacífics no poden defensar-se quan els cau al damunt un barril
de tnt llançat des d’un avió?
costa tant d’entendre que un Scud llançat des de 300 quilòmetres de distància no pot esquivar els
civils? (…)
Us faig la pregunta: heu sentit aquest poble, amb un terç de la seva població desplaçada o exiliada, que
continua cridant ‘fora’?”1
Contra l’oblit
com es pot parlar de Síria, del seu passat, de la seva bellesa, del seu immens patrimoni cultural, quan el país és
avui destruït, la seva població pateix i a l’horitzó no s’albira cap perspectiva perquè el cínic escaquer geopolític ho
ha decidit així: rússia i la Xina s’enroquen a les seves posicions, occident i europa han girat l’esquena al país i
la indiferència mortífera continua propagant-se més enllà de les seves fronteres.
com es pot dir que aquesta devastació representa una pèrdua per a la humanitat, és a dir, la nostra pròpia pèrdua,
sense caure en la visió nostàlgica i orientalista que encara es complau en lloar Síria sobre les seves ruïnes fumejants?
Quan va recordar la desaparició de Montserrat Figueras, en ocasió d’un concert dedicat a ella, Jordi Savall digué
de la seva dona que en esperit continuava amb ell i els músics que l’acompanyaven, destacant que “hom només
mor quan és oblidat”. És des d’aquesta posició que aquí s’explica Síria, per no oblidar tots els seus morts i els seus
llocs perduts, guardant-los dins les nostres memòries vives i en la nostra esperança de veure esvair-se la foscor
tènue que cobreix un dels bressols del món en aquest inici del segle XXi.
Una pèrdua universal o la fi d’un somni mediterrani
cal recordar-ho? Síria ha sigut una terra d’acollida per a viatgers, exploradors, pelegrins, arqueòlegs i escriptors:
amb una saba fecunda que ha nodrit el seu esperit descobridor, el seu imaginari, les seves expectatives i els seus
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page200
200
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
interrogants. Sovint fantasiada més que viscuda realment, no sempre ha rebut tot allò que hom li devia. Però després
de mil·lennis, Síria és un país far: la Síria de les civilitzacions, de les tres grans religions monoteistes, cruïlla
comercial d’on surten les rutes cap a Àfrica, Àsia i europa; la Síria de les ciutats radiants; la Síria reclosa pels seus
tirans en l’aspror dels seus límits; però també la Síria com a cor palpitant de la Mediterrània. Aquesta Mediterrània,
que “d’unitat –com escrigué Braudel– no té sinó el moviment dels homes, els lligams que això implica i les
rutes que els guien”, és avui un espai fragmentat, fracturat, partit en dos: d’una banda, la seva riba sud agitada,
tenallada per la guerra i els conflictes; de l’altra, la seva riba nord i la fortalesa europa impassible i sense visió
política; entre ambdues, un cementiri marí que ja ha engolit milers d’immigrants delerosos de trobar una vida millor.
d’una banda, hom es mou; de l’altra, no…
Així doncs, com no s’ha de veure, en aquesta pèrdua del moviment observat per Braudel i en l’agonia siriana que
s’està esdevenint davant les nostres mirades, la fi d’un somni mediterrani, el fracàs d’un projecte en el qual europa
hi tenia tot a guanyar? el gran islamista francès Jacques Berque concebia la Mediterrània com una zona d’unió i de
mestissatge on podrien prosperar sistemes extremament eclèctics: “em pregunto si per als àrabs –confià a Yves
Lacoste– la creació d’un gran espai mediterrani, no pas polític sinó més aviat sociocultural, no seria una solució
gràcies al desenvolupament de lligams diversos en aspectes diferents: entre la joventut, els sindicats, les dones, els
intel·lectuals… ras i curt, un feix de relacions. en certa manera, es reprendria el somni dels omeies i, al mateix
temps, això restabliria entre els àrabs la perspectiva mediterrània que van deixar de tenir amb la pèrdua de l’Àndalus.
Per a ells, des de fa segles, la Mediterrània és l’enemic vingut del mar, els croats, la colonització. Avui, això podria
ser del tot diferent. Per als àrabs, els processos d’independència van coincidir amb l’establiment de la seva dimensió
afroasiàtica. Ara bé, no sols són afroasiàtics, sinó també, en major o menor mesura, mediterranis.”2
Damasc, Alep: una herència comuna
Font d’inspiració per a Jacques Berque, que concebia amb els seus “Al-Àndalus” un futur comú per als pobles
mediterranis i europeus, qui foren aquests omeies que ens remeten a l’edat d’or de damasc? Què ens mostren?
d’entrada, un imperi les fronteres del qual s’estenien des de l’indus fins al sud de la Gàl·lia, de l’oceà Índic fins
al Mar caspi. damasc, a més de centre econòmic, cultural i religiós, també n’era la capital política. totes les rutes
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page201
cAtALÀ
201
hi confluïen. Aquests intercanvis permeteren una vida intel·lectual i espiritual intensa. Les arts i les lletres es
desenvoluparen a la cort de damasc. els califes omeies bastiren una arquitectura esplendorosa, de la qual es pot
admirar encara avui la cúpula de la roca a Jerusalem i la Gran Mesquita de damasc. Fins quan? L’evolució
històrica és coneguda: la del “transvasament” dels omeies cap a la Hispània musulmana, quan Abd-ar-rahman hi
fundà el califat de còrdova, seu entre el 756 i el 1030 d’una de les cultures més brillants mai vistes. Al-Àndalus
fou una civilització de tolerància que bastí un pont entre europa i el món àrab: notables escoles de traducció
garantien la difusió del saber; Aristòtil i Plató foren traduïts a l’àrab i la cultura musulmana exhumà la cultura
grecoromana.
Així doncs, cal ocultar aquesta herència comuna i assistir muts a l’anorreament de damasc pel seu tirà? escoltem
el crit de socors llançat per l’escriptor Yassin Al-Haj Saleh des d’Al-Ghouta, un altre lloc mític, precisament adreçat
a la gent de la cultura, mentre la repressió prossegueix a Síria sota la mirada passiva de la comunitat internacional:
“Fa tres mesos vaig marxar cap a Al-Ghouta oriental, la regió que envolta els suburbis de la capital,
damasc. Al-Ghouta oriental és avui habitada per un milió de persones, quan abans de la revolució hi
vivia el doble. després d’haver sigut un dels seus bastions, Al-Ghouta es troba totalment encerclada des
de fa alguns mesos. Aquesta revirada ha sigut causada pel suport militar prestat al règim per rússia, l’iran
i les milícies libaneses i iraquianes fidels a teheran. A més, sóc testimoni de la cruel falta d’armes,
municions i queviures al bàndol dels combatents de la revolució. Les ciutats i pobles d’Al-Ghouta que he
visitat durant aquests tres darrers mesos són sotmesos a un bombardeig indiscriminat, tant de l’aviació
com de l’artilleria. durant un mes vaig viure en un centre mèdic de protecció civil i he vist tots els que
han mort sota les bombes. Alguns estaven esmicolats, entre ells infants, i entre les víctimes vaig veure un
fetus de sis mesos… La mare, aterrida pels obusos que es precipitaven al voltant de casa seva, havia tingut
un avortament espontani. (…)
La gent lluita amb la consciència de ser potencialment massacrada si Baixar arriba mai a recuperar el
control de la regió. Per tant, els habitants només poden triar entre morir combatent un règim feixista i
criminal o fer-ho a les mans bàrbares d’aquest mateix règim si abandonen la resistència. (…)
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page202
202
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Fa dos anys que va començar la revolució, i les polítiques permissives de les potències mundials han
deixat que els sirians siguin matats i el règim actuï amb tota impunitat. recorda l’actitud de les
democràcies occidentals envers Hitler la vigília de la Segona Guerra Mundial. La situació actual és
conseqüència de la negativa d’aquestes democràcies a donar suport als revolucionaris sirians, mentre
altres forces continuen alimentant el règim.”3
Al nord del país sagna una altra ciutat: Alep, també devastada per la guerra. Quin és el patrimoni de la nostra
història comuna que les bombes i la guerra han destruït? Un estil de vida, una manera de fer, una genealogia de
sabors, gests i músiques, dels quals s’impregnà europa quan les seves grans potències establiren les seves factories
i consolats a Alep, al segle XVi. Al voltant d’aquests consolats, els comerciants europeus s’establiren als
caravanserralls. Funcionaris, missioners, metges, orientalistes i viatgers gravitaven al seu voltant. Fins a la Primera
Guerra Mundial, Alep fou un port terrestre a semblança de les antigues ciutats del món arabomusulmà: “en aquestes
ciutats –indica el geògraf Jean-claude david– prosperen societats variades de comerciants, especialistes i
canviadors. els camellers, mulers i traginers en són els estibadors.”4 els socs d’Alep són l’expressió viva d’aquests
intercanvis i figuren entre els més bonics del món. La fluïdesa ondulada dels teixits, el gust intens del te i del cafè,
la gamma d’espècies i formatges, sabons i perfums, calçat i roba… tot contribueix a la seva profusió virolada. Les
olors i els gusts, la llum i els gests que sorgeixen d’aquest òrgan vital de la ciutat participen del seu estil de vida i
s’inscriuen en la seva història, en la nostra història. Ja al segle Xiii, el viatger andalusí ibn Jubayr se’n meravellà:
“La ciutat gaudeix d’un emplaçament grandiós, d’una disposició meravellosa i d’una bellesa rara –escriu a la seva
rihla.– té mercats amplis i grans que es toquen els uns amb els altres, en tota la seva extensió; cadascun és reservat
a un ofici: hom surt d’un per anar a parar a l’altre, tot cobrint tots els oficis ciutadans. tots els mercats són coberts
de fusta i els passejants hi gaudeixen d’una ombra espessa. Aquests mercats mantenen el gust per la seva bellesa i
fan que l’home apressat s’hi aturi de tan meravellat que en queda.”5
L’octubre de 2012, aquests socs descrits amb tant d’entusiasme per ibn Jubayr foren devastats per les flames.
durant diversos dies, el foc devorà les seves parades amb els seus panells de fusta antics, tot engolint teles,
mercaderia, perfums…
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page203
Miniature arabe, 14e siècle / Le Hudhud (huppe), le Roi des oiseaux, du manuscrit syrien
« Le dévoilement des secrets » de Ibn Ghanim al Maqdisi. © Album / akg-images / R. u. S. Michaud
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page204
204
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
“Les botigues del mercat cobert d’Alep s’estan cremant i franctiradors aïllats impedeixen que es pugui apagar
l’incendi”, era el testimoni d’un habitant d’Alep mentre les agències de premsa internacionals informaven que
l’exèrcit regular impedia qualsevol accés al laberint de carrerons que formen els deu quilòmetres del soc de la
ciutat. el balanç: 1550 comerços acabarien reduïts a cendres.
el foc s’emparà de les parades del soc amb la mateixa intensitat destructora que la propaganda del règim de Baixar
al-Àssad, que culpa indefectiblement les forces “terroristes” de l’eLS d’aquesta nova tragèdia. Però, i aquesta
ciutat i els seus pobles màrtirs, assotats dia i nit per l’exèrcit sirià, aquestes poblacions civils tancades en el que els
queda de casa seva? no és això que el règim ha imposat als alepins durant mesos? Mentre una de les obres
arquitectòniques més belles catalogades com a Patrimoni de la Humanitat corre el risc de ser arrasada, mentre la
vida diària de qui hi vivia i s’hi proveïa és assolada, les paraules d’ibn Jubayr, escrites fa poc més de set segles,
ressonen com un bri d’esperança: “Alep… ciutat sorprenent que resta, de la qual els mestres han passat i han mort,
però ella no es disposa a desaparèixer…”
L’Èufrates: el llit dels nostres orígens
És a la riba d’un dels grans centres de la humanitat on la guerra de Síria està fent estralls: l’Èufrates recorre prop
de 2800 quilòmetres, travessant l’iraq i el territori actual de Síria i ocupant una posició estratègica important. Banya
els jaciments arqueològics de civilitzacions extraordinàries com Mari o dura europos així com els jaciments
neolítics de l’Alta djazira, prop de la frontera turca, on neix a la regió armènia. en aquestes terres es produí la
gran revolució neolítica, essent-ne els precursors els habitants de l’Èufrates. Així doncs, entre el 12000 i el 8000 a.c.,
la vall de l’Èufrates fou l’escenari d’un canvi tan profund com fonamental per al futur de la humanitat. És aquí on
els caçadors i recol·lectors saberen triomfar sobre el món natural, domesticant per primera vegada les plantes i els
animals. “el blat salvatge, l’ordi, la cabra i l’ovella salvatge no existien a europa –explica l’arqueòloga danielle
Stordeur.– Ara bé, si avui els tenim és perquè un dia, la gent d’aquesta regió, on aquestes espècies existien en estat
salvatge, van tenir la idea, la voluntat i el desig d’apropiar-se’n. europa s’ha beneficiat de totes aquestes invencions
es van difondre des de Llevant cap a occident i hi van ser adoptades prop de tres mil·lennis més tard.”6 Per a
l’arqueòleg Jacques cauvin, aquesta revolució és deguda a l’extraordinària mutació psicològica, simbòlica i
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page205
cAtALÀ
205
imaginària que visqueren els homes i les dones del neolític, com si, en enriquir i dinamitzar la representació mental
que tenien del món, acabessin per dominar-ne els recursos. Aquesta transformació cultural també es pot llegir als
pictogrames trobats en diversos jaciments neolítics: “Quin és aquest discurs, imposat per la força de les imatges,
que sembla tan proper del de les grans religions que hi seguirien, com si se superposessin als orígens? –s’interroga
Jacques cauvin– i quines noves tensions aixequen més els braços de l’home cap al cel quan invoca l’ésser diví?
Qui ‘prega’ se sent impotent i demana un auxili més alt que ell mateix. Una topologia de la verticalitat s’instaura
aleshores en la pròpia intimitat del psiquisme, en què l’estat inicial d’angoixa pot mutar cap a una assegurança al
preu d’un esforç ascensional viscut com a crida a una instància divina exterior a l’home (…). Aquest culte és aquí
l’altra cara d’una misèria sentida diàriament. el poder del déu i la finitud humana són els dos pols d’aquesta
dramatúrgia inèdita que es va instal·lar al cor de l’home cap al 9500 a.c.”7
A qui han d’estendre els braços els sirians i tots qui reconeixen la seva terra com al llit dels seus orígens, alguns
mil·lennis més tard, perquè la massacre s’aturi per fi?
NATHALIE GALESNE
traducció: Gilbert Bofill i Ball
Mohamad Al roumi, “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, maig 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998.
3
Yassin Al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syriens !”, Le Monde, 7 de juliol de 2013.
4
Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exposició a la Maison de l’orient méditerranéen, Lió, 1999.
5
ibn Jubayr, “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard.
6
nathalie Galesne, “entretien avec danielle Stordeur”, in Syrie éclats d’un mythe, Actes sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997.
1
2
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page206
Ceramique, Alep, Syrie, 1699, École Ottomane, (17e siècle) / Collection privée
© Christie’s Images / The Bridgeman Art Library
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page207
cAtALÀ
207
Síria
els últims cent anys han sigut difícils per a Síria. La guerra que va començar el 1914 va esgotar el país,
forçant-ne la separació del seu hinterland anatòlic i desfent-lo a bocins. després, França va sotmetre la seva
gent per la força, usant avions de guerra i artilleria pesada per a devastar ciutats i pobles durant bona part
dels anys 1925 i 1926. tot i que els francesos van marxar del país vint anys més tard, la independència amb
prou feines millorà la situació. Síria perdé la guerra de Palestina el 1948, acollint milers de refugiats. el 1949,
la ciA orquestrà el primer d’un seguit gairebé anual de cops d’estat. L’últim tingué lloc el 1970, quan el
ministre de defensa Hafez al-Àssad prengué el poder. els Germans Musulmans, prou irats perquè algú de
la minoria oprimida dels alauites havia eixit del seu arraconament, es van rebel·lar contra el secularisme del
seu partit Baas el 1979 i el 1982. Mentrestant, Síria havia lliurat més guerres amb israel, perdent els Alts del
Golan el 1967 i recuperant-ne una petita part el 1973. envià el seu exèrcit al Líban el 1976, on perdé una
altra batalla amb israel el 1982, i se’n retirà forçada per la pressió internacional el 2005. Quan Àssad morí el
juny de 2000, el seu fill Baixar el succeí. el març de 2011, unes protestes pacífiques contra el seu règim
degeneraren en una guerra civil.
Síria es mereix un destí millor. És un país de bellesa imponent, on testimonis de nombroses civilitzacions
jauen en taules d’argila sumèries, tombes hitites, amfiteatres grecs, vies i aqüeductes romans, catedrals
bizantines, mesquites omeies, castells croats, monuments mamelucs, cases antigues al voltant de patis oberts
i magnífics socs on els comerciants ja venien el seu gènere molt abans que Alexandre el Gran hi posés el peu.
Les seves gents provenen de tots els racons d’Àsia occidental i representen totes les sectes cristianes i
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page208
208
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
musulmanes, a més dels iazidites quasi-zoroàstrics. Són pagesos i nòmades, drusos de les muntanyes i
pescadors de la costa, artesans, comerciants i mestres. Síria continua essent el que Meleagre de Gàdara
anomenà, al segle i a.c., “un país que és el món sencer”.
el 1987, vaig viatjar durant alguns mesos per Síria per a escriure una guia de viatge, amb més temps per a
aprendre que no havia tingut els quinze anys anteriors cobrint el país com a periodista visitant. Al nord de
Síria, a la plana de l’orontes a prop d’Alep, vaig visitar el poble de Fafirtin. els seus habitants curds vivien
en cases de fang i pedra al voltant de la ruïna d’una església romana del segle iii. es queixaven que no tenien
electricitat, aigua corrent ni carreteres asfaltades. Un home digué que volia que el govern traslladés la seva
família a un altre indret. Per què –vaig preguntar-los– no marxaven simplement? “els nostres avis van venir
aquí”, respongué un noi que no passava dels deu anys. Un ancià de seixanta-cinc anys va afegir: “on voleu
que anem? no hi ha diners. no tenim tractors per treballar la terra aquí o a qualsevol altre lloc.”
Vaig preguntar si altra gent com jo venia a veure l’església i les altres ruïnes antigues. em van dir que venien
molts visitants.
“Per què no us guanyeu la vida venent-los postals o tasses de te?”
“els donem te –digué el noi.– Així ens respecten.”
els sirians, que inclouen curds, àrabs, armenis, circassians i altres, tenen un orgull admirable. L’explicació
es troba possiblement en la seva història, al primer imperi àrab sota els omeies, al segle Vii, i en menor
mesura al primer regne àrab independent que sorgí de l’imperi otomà, el 1920. el xerif Faisal, de la dinastia
regnant del Hijaz, tan sols hi perdurà uns pocs mesos, però el seu llegat s’ha fet un lloc dins la història moderna
del país. Una estàtua de mida real a prop del Banc central a damasc commemora el ministre de defensa del
rei Faisal, Yusuf al-Azm, que morí resistint els invasors francesos al coll de Maysalun, a la carretera de Beirut,
sabent que els francesos aniquilarien els seus defensors inferiors en nombre. Aquest orgull ha inspirat altres
per sacrificar les seves vides i un noi jove a Fafirtin per donar te abans que vendre’l.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page209
cAtALÀ
209
Un amic egipci em va parlar fa poc de la seva joventut al caire sota l’aleshores president Gamal Abdel nasser.
el règim de nasser tenia les seves parts fosques en forma de policia secreta, una economia deprimida i la
derrota a mans d’israel. “Però teníem dignitat”, em recordava. Això és quelcom que egipte perdé sota el
successor de nasser, Anwar Sadat, i el seu excessiu servilisme envers el poder americà. els egipcis estaven
a punt de recuperar la seva dignitat quan van derrocar Mubàrak i van elegir un parlament i un president. el
segrest d’aquesta democràcia per l’antic tribunal suprem de Mubàrak i l’exèrcit ha privat els egipcis de tota
esperança de recuperar la dignitat que els seus avis van conèixer sota nasser.
La dignitat a Síria és complexa. La majoria de sirians se sentien orgullosos del posicionament desafiant de
Hafez al-Àssad pel que fa a Palestina i els Alts del Golan ocupats per israel, així com la seva habilitat astuta
per esmunyir-se del control dels estats Units i d’israel al Líban. Fins i tot un dels seus crítics més ferotges,
l’acadèmic sirià Sadik al-Azm, admeté al New York Review of Books el 2000 que “en moments crítics, Àssad
s’ha mostrat políticament capaç de prendre decisions valentes, iniciatives atrevides i accions decisives que
finalment han resultat exitoses i amples de mires, encara que fossin impopulars en el moment de posar-se en
pràctica, perquè han sorgit d’una comprensió excel·lent dels alineaments regionals i de les tendències
internacionals.” tanmateix, dins el país, tan sols calia assistir al tractament humiliant que els ciutadans d’a
peu patien en oficines governamentals, comissaries i passos fronterers per veure què vivien i sentien com a part
de la seva vida diària.
els sirians que van patir tortures, van perdre la família per empresonaments indefinits o es van veure forçats
a exiliar-se van alimentar el greuge. Si no van explotar abans del 2011 és per una combinació de repressió
efectiva, propaganda interna i permissivitat envers escriptors, cineastes i acadèmics perquè fessin crítiques
lleugeres dels càrrecs públics i les polítiques. els únics intocables eren l’exèrcit, el partit Baas i, és clar, el
president. “Aquesta política és intel·ligent perquè deixa anar de tant en tant la tensió acumulada –m’explicà
el novel·lista sirià Hani al-raheb el 1987–. Altrament, la gent podria recórrer a la violència o a la resistència
passiva o qualsevol altra cosa. el règim té maneres de rebaixar aquesta tensió, de manera que la gent acceptarà
que la humiliïn en qüestions de drets humans sense que digui prou. Mai no es deixa que la tensió arribi al
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page210
210
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
punt d’explotar.” Les crítiques d’al-raheb van causar el seu acomiadament com a professor de la Universitat
de damasc i la seva detenció temporal. Poc després de reunir-nos, abandonà el país per a ensenyar a Kuwait.
Vint-i-cinc anys després, la tensió va arribar al punt d’explotar.
Si els Àssad –pare i fill– eren opressius, també tenien prou astúcia per portar Síria a la modernitat mitjançant
carreteres noves, l’electrificació da la major part de zones rurals, escola gratuïta, assistència mèdica pública,
seguretat social per a la gent gran i tolerància per a totes les creences religioses. els sirians que desitjaven el
canvi, fora dels fanàtics religiosos, no volien deixar enrere aquests elements del llegat d’Àssad. no obstant,
volien més transparència del govern, menys corrupció entre la classe dirigent i el dret a escollir els seus líders
en eleccions lliures. Baixar al-Àssad respongué a aquestes demandes debatent una reforma que no arribà a
introduir. Mentre les revoltes de la Primavera Àrab derrocaven els dictadors militars de tunísia, egipte i
Líbia, Baixar insistia que el seu règim no era tan mesell davant els eUA com els altres i, per tant, immune a
la contestació interna.
el dictador libi Gaddafi era un megalòman que tractava la seva gent com a conillets d’índies en el seu
laboratori d’experimentació política i disbauxa personal. A tunísia, Zine el Abidine Ben Ali era un cleptòman
que plantava tothom excepte dels seus partidaris al govern francès. el servilisme de Hosni Mubàrak envers
el poder americà, exacerbat pel mal govern i la injustícia, humiliava la majoria dels seus compatriotes. A Síria
hi havia prou descontentament, i va aflorar després de les protestes de deraa, el març de 2011. La gent
d’aquesta ciutat fronterera amb Jordània, on els turcs van violar Lawrence d’Aràbia el 1917, es va enfrontar
al governador local, un familiar d’Àssad, després de travessar una línia vermella torturant els seus nens.
tanmateix, no tothom es va afegir a les manifestacions que es van estendre a altres ciutats, i encara menys
van prendre les armes. L’oposició a Baixar al-Àssad es dividí ràpidament en una facció que volia mantenir
les manifestacions pacífiques com les de la Plaça tahrir del caire i una altra que cercava l’enfrontament
militar amb Baixar al-Àssad. i els opositors armats es van dividir ràpidament per qüestions ideològiques,
estratègiques i d’ambicions rivals.
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page211
Lior Elmaleh
Photo : Toni Peñarroya
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page212
212
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Baixar al-Àssad semblava haver après del seu pare la capacitat de resistir les tempestes més fortes, com féu
Hafez quan israel destruí la seva força aèria i expulsà el seu exèrcit de Beirut el 1982. els dos eren seriosos,
com a benefactors i com a tirans, i això explica en part la lleialtat de tants dels seus súbdits tres anys després
de l’esclat de la rebel·lió. els líders rebels, com els seus armers d’Ankara, riyadh i doha, es pensaven que
l’edifici que els Àssad havien bastit i fortificat des del 1970 s’ensorraria amb el primer tret. Quan es va
demostrar el contrari, van demanar la intervenció occidental per rescatar-los d’una empresa que resultava
feble i mal planificada.
Mentre els rebels subestimaven la fortalesa del règim, els estrategs del govern ignoraven un element important
de la lluita de l’oposició: el ressentiment de la gent, que es delia per expressar-se lliurement, viure sense por
i vigilància i tenir el reconeixement públic de la seva dignitat. La idea del govern que alguns rebels eren
criminals, fanàtics o estrangers era correcta, tal com ho era que la rebel·lió comptava amb el suport de
potències foranes a les quals molestava la seva relació amb l’iran que tan desagradava als estats Units. Però
aquesta no era tota la història, com el simple desig de llibertat tampoc era l’única inspiració de la revolta.
Molts insurgents no tenien més respecte que el règim per un concepte de llibertat d’acord amb Rights of Man
de thomas Paine o la declaració Universal dels drets Humans de l’onU. el seu objectiu era substituir
un règim encapçalat per un membre d’una secta minoritària per un altre de la majoria. creien que només un
sunnita, endemés un que abracés la teocràcia per damunt de la democràcia, havia de governar aquell país que
professa majoritàriament aquesta confessió. Fet i fet, Síria havia sigut el bressol de l’ortodòxia sunnita. Un
exèrcit omeia de damasc havia vençut els partidaris xiïtes d’Alí a Karbala el 680, tot obrint una ferida a
l’islam que encara no ha cicatritzat.
el lema del baasisme era “unitat, llibertat, socialisme”. no n’ha assolit res als dos països que ha arribat a
governar, l’iraq i Síria. Un dels seus fundadors, el dr. Hafiz al-Jemalli, feia molt temps que havia deixat el
partit quan m’hi vaig reunir a damasc, el 1987. Ja octogenari, digué: “tenim retrocés, no progrés, Abans de
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page213
cAtALÀ
213
la revolució [baasista de 1963], teníem un índex d’analfabetisme del 90%. Ara tenim una alfabetització entre
el 70 i el 80%. tot i així, retrocedim. com? com és que no progressem?”
Aquesta és una pregunta que es formulen els sirians, especialment quan assisteixen al ràpid retrocés causat
per la guerra. A l’inici de la guerra, els meus amics de damasc i Alep asseguraven que els rebels que
comandaven els seus enemics havien de ser estrangers: iraquians, saudites, txetxens, afganesos, de qualsevol
lloc, però no pas sirians. deien que decapitar era estrany a la seva cultura. després van veure un rebel sirià
com extirpava orgullós el cor d’un soldat mort i hi clavava una queixalada. com hem baixat tant, es
preguntaven. i com tornarem a ser allò que érem?
CHARLES GLASS, 2013
traducció: Gilbert Bofill i Ball
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page214
4_Booklet 119x136 Siria CATALAN_166_215_Mise en page 1 02/09/13 19:05 Page215
Illustration de
la Romance
d’Antar, Syrie
12-13e siècle.
© De Agostini
Picture Library /
G. Dagli Orti /
The Bridgeman
Art Library
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page216
216
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
MorGenLAnd - ABendLAnd ii
ehrenbezeugung an das syrische Volk
Solidarische Musik und Texte gegen das Vergessen
einer der tragischsten defekte des menschlichen Wesens ist seine große Kapazität des Vergessens, wie uns Milan
Kundera in seinem Werk Das Buch des Lachens und Vergessens erinnert: „die ermordung Allendes überschattete
bald die erinnerung an die russische invasion Böhmens, das blutige Massaker in Bangladesch ließ Allende
vergessen, der Krieg in der Wüste Sinai übertönte das Weinen von Bangladesch, das Massaker in Kambodscha
ließ den Sinai vergessen, und so weiter und so fort, bis alles von allen völlig vergessen sein wird.“
die erste Musiksammlung, die dem dialog zwischen Morgenland und Abendland gewidmet war, nahm ende 2001
Form an, vielleicht als Suche nach einem spirituellen Gegenmittel gegen das Vergessen und gegen den dramatischen
und anwachsenden Konflikt der Zivilisationen, der zu jener Zeit des Afghanistankriegs, der am 7. oktober 2001
begann, so viel Protagonismus einnahm. damals erdachten und führten wir das erste Projekt Musik für den Frieden
aus, basierend auf „einem möglichen dialog“ zwischen orient-occident, wozu wir Musiker aus Afghanistan
und Ken Zuckerman aus den Vereinigten Staaten zur teilnahme am Konzert am 10. Januar 2002 in der Basilika
Santa Maria del Mar in Barcelona einluden. ein neujahrskonzert, das dem Gedenken an alle opfer der Konflikte
weltweit gewidmet war und den titel Musik für den Frieden mit Alter Musik & Weltmusik trug, interpretiert vom
ensemble Kaboul aus Afghanistan, driss el Maloumi aus Marokko und Yair dalal aus israel zusammen mit den
Gesangs- und instrumentensolisten von La capella reial de catalunya und Hespèrion XXi.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page217
deUtScH 217
es muss auch daran erinnert werden, dass es gerade 22 Jahre her ist, dass ein anderer schrecklicher Krieg sehr
nahe bei uns mit der grausamen Belagerung der Stadt Sarajewo begann, wo über 12 000 Menschen starben und
über 50 000 von den serbischen truppen schwer verletzt wurden. damals antworteten konkret europa und die
Welt im Allgemeinen mit einem absoluten Stillschweigen und einem mehr als diskutablen Beschluss des
nichteingreifens in den Konflikt, mit der Folge einer Fortsetzung der grausamen Belagerung der Hauptstadt
Bosniens über vier Jahre hinweg (1992-1996). die internationale intervention kam in entscheidender Weise erst
im Jahr 1995, aber während dieser Zeit hatten über 20 Millionen Kilo Projektile und Splitter bereits für immer die
physische und menschliche Geographie dieser Stadt entstellt.
Mit dem dramatischen aktuellen Konflikt in Syrien wohnt die Welt erneut, gelähmt und völlig machtlos, einem
immer fanatischeren und außer Kontrolle geratenen Krieg bei, mit einer konstanten eskalation von Massakern
Unschuldiger, die jeden tag ein unerträglicheres Ausmaß annimmt. Vor wenigen tagen (am 21. August) starben
tausende von Kindern und Frauen (über 1300 tote nach den Quellen der opposition gegen das regime von Baschar
al-Assad) durch einen Giftgasangriff. Bis heute sind nach Angaben des Generalsekretärs der Vereinten nationen
über 100 000 Menschen in diesem Konflikt gestorben und dieser hat auch zu einem extremen Leiden von über
sechs Millionen Kindern geführt, mit 3,1 Millionen vom Konflikt betroffenen Minderjährigen, mit weiteren vier
Millionen Flüchtlingen im Landesinneren und über zwei Millionen Flüchtlingen in irgendeinem der nachbarländer.
Heute zeigt sich jeder sehr entrüstet, aber die Worte der empörung sind nicht mehr ausreichend. es müssen
Verantwortlichkeiten geklärt werden und die zivilisierte Welt muss das sofortige ende aller gewaltsamen
Handlungen gegen die Zivilbevölkerung fordern.
nelson Mandela erinnert uns daran, dass „frei sein nicht nur bedeutet, die eigenen Ketten abzuwerfen, sondern so
zu leben, dass die Freiheit anderer respektiert und gestärkt wird“. dieses zweite Projekt orient-occident
entsteht grundlegend aus dem solidarischen Wunsch heraus, dabei zu helfen, das Bewusstsein für den dramatischen
Konflikt und den schrecklichen Unterdrückungskrieg, den das syrische Volk erleidet, zu stärken, indem die
musikalische erfahrung mit Musikern aus Syrien geteilt wird, und uns der Kenntnis der Geschichte einer der
ältesten Zivilisationen der Welt anzunähern. diese idee konkretisierte sich während des Weihnachtskonzerts Judicii
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page218
218
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Signum von ende 2012 in Barcelona, zu dem wir zwei außerordentliche Musiker aus diesem Land einluden: die
Sängerin und Lautenspielerin Waed Bouhassoun und den Flötenspieler (ney) Moslem rahal. nach dieser
beeindruckenden erfahrung beschlossen wir, auf deren Mitwirkung an verschiedenen Projekten im Zusammenhang
mit dem interkulturellen dialog zu zählen und insbesondere am Konzert Pro·Pacem, das wir in Barcelona am 20.
April dieses Jahres 2013 veranstalteten, bei dem wir das im Buch/cd Pro·Pacem: Texte, Kunst & Musik für den
Frieden aufgelegte Programm mit der Mitwirkung von Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon
Panikkar und Musikern des gesamten Mittelmeerbogens vorstellten.
Zuletzt haben wir nach Monaten der Vorbereitung und Zusammenarbeit bei verschiedenen Konzerten zwischen
den verschiedenen Musikern aus Syrien, israel, der türkei, dem Libanon, Griechenland, Marokko und von
Hespèrion XXi beschlossen, diesen neuen stimulierenden dialog zwischen östlichen und westlichen Musikern
über die instrumente und Musik des alten christlichen und jüdischen Abendlandes, die istampitte des
mittelalterlichen italiens und die Gesänge, improvisationen und tänze Syriens aufzunehmen und aufzulegen: dieses
ORIENT-OCCIDENT II wird zu einer inbrünstigen Ehrenbezeugung an das syrische Volk und will von neuem
ein spürbares Gegenmittel gegen das Vergessen sein, das uns entmenschlicht.
Scheinbar weit in Zeit und raum entfernte Musik, Musik, die oftmals unter aufeinanderfolgenden Schichten der
Modernität vergessen oder aufgrund ihrer ungewissen Herkunft geringschätzt wurde, ist die Protagonistin dieser
Scheibe. tänze, Fürbitten, Gesänge und Wehklagen von seltener Schönheit und einer intensiven emotionalität, die
uns auch mit ihrer Leichtigkeit von den schweren Wurzeln und vermeidbaren Abgeschiedenheiten befreien. es
handelt sich um Melodien und rhythmen, die aus den improvisationen der östlichen Ney und unseren
mittelalterlichen Flöten, den faszinierenden Gesängen eines geheimnisvollen und beschwörenden islam, den
Liebkosungen des Bogens des rebabs und der Festigkeit der italienischen Lyra, den rhythmen und Schlägen der
Ouds aus Marokko, istanbul und israel, den brillanten Klängen des Santur aus dem iran und des Kanun aus
der türkei entstehen, alle immer getragen und eingehüllt von den vitalen und magischen Polen der unverzichtbaren,
uralten Schlaginstrumente. So ergibt sich ein echter interkultureller und spiritueller dialog, träger des Friedens
und der Hoffnung, rücksichtsvoll gegenüber den musikalischen identitäten „des Anderen“ und dessen eigener
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page219
deUtScH 219
Kultur, ein freier dialog weitab von jeglichem Fanatismus, der immer aus dem Unwissen und den absoluten
Überzeugungen geboren wird. die Kraft einer idee entwickelt sich nicht nur durch Überzeugungen, sondern vor
allem dank der Zweifel. Graham Greene erinnert uns daran, dass „der Zweifel grundlegend für den Glauben ist“,
oder wie Lesley Hazleton sagt: „Wenn Sie die Zweifel abschaffen, haben Sie nichts weiter als reine Überzeugungen,
die Quelle der Arroganz aller Fundamentalismen“.
Amin Maalouf bekräftigt: „Um unserer fehlgeleiteten Menschheit einige Hoffnungszeichen zurückzugeben, muss
man über einen dialog der Kulturen und Glauben hinaus in richtung eines dialogs der Seelen gehen. dies ist zu
Beginn dieses 21. Jahrhunderts der unersetzliche Auftrag der Kunst.“ Mit der Sprache der Musik, diesem Dialog
der Seelen zwischen Musik und Musikern mit derart verschiedener Herkunft und Kultur, wird es offensichtlich,
dass es möglich ist, denn trotz unserer religiösen und kulturellen Unterschiede können wir mit der Macht der Musik
die geistigen und spirituellen Brücken wiederaufbauen, die von so vielen Jahrhunderten der tragödien, der
Ungerechtigkeit und des Fanatismus zerstört wurden.
JORDI SAVALL
dublin, 25. August 2013
Übersetzung: Andrea Kowalenko
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page220
220
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
chronologie Syriens
5000 Jahre Geschichte und Schrift
Altertum
9000 - 333 v. d. Z.
9000-6300 v. d. Z. ortschaft damaskus an den Ufern des Flusses Barada in der Gutah-oase.
2900-2500 v. d. Z. Gründung der alten Stadtstaaten Mari am mittleren Ufer des euphrat und ebla im nordwesen
der syrischen ebene.
2300 v. d. Z.
Glanzzeit von ebla mit seinen Königen und Bibliotheken mit über 20 000 täfelchen mit
keilförmigen inschriften in sumerischer und eblaitischer Sprache.
2250 v. d. Z.
Mari und ebla werden von den mesopotamischen Soldaten des akkadischen imperiums dem
erdboden gleichgemacht.
2100 v. d. Z.
Herr über Himmel und Erde
Die Erde existierte nicht, Du hast sie geschaffen
Das Tageslicht existierte nicht, Du hast es geschaffen
Der Morgen existierte nicht, Du hast ihn geschaffen
Das Morgenlicht hattest Du (noch) nicht geschaffen.
eblaitische Schaffungshymne (tell Mardikh-ebla). Pettinato, The archives of Ebla, 259
Ankunft der Amurritervölker, Wüstennomaden. ebla und Mari werden wieder aufgebaut.
Amurriterdynastien.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page221
deUtScH 221
1759 v. d. Z.
Hammurabi von Babylon verrät den König Zimri-Lim von Mari und zerstört die Stadt.
1550 v. d. Z.
die Hethiter und die Ägypter des neuen imperiums verteilen untereinander die einfluss- und
Kontrollbereiche Syriens.
1650 v. d. Z.
Zweite Zerstörung von ebla durch die aus Anatolien gekommenen Hethiter.
1400-1365 v. d. Z. Glanzzeit des Stadtstaates Ugarit an der nordwestküste Syriens. entwicklung des ersten
Schriftalphabets.
1286 v. d. Z.
Welcher Feind hat sich Baal gestellt,
Rivale des Auriga der Wolken?
Habe nicht ich den Geliebten von Ilu, Yammu, niedergemacht,
habe nicht ich Naharu, dem großen Gott, ein Ende bereitet?
Ja, ich habe Tunnanu mundtot gemacht, ich habe seinen Mund geschlossen,
und ich habe die krumme Schlange zerquetscht,
den Tyrannen mit sieben Köpfen.
dietrich und al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.3 iii 37-43
Schlacht von Kadesch zwischen Hethitern und den Ägyptern von ramses ii. zur endgültigen
Kontrolle über Syrien.
1200-1150 v. d. Z. die Seevölker fallen in Syrien ein. Zerstörung von Ugarit. niederlassung der Aramäer in Syrien.
So wende Dein Gesicht
in Richtung Berg Kankaniyu,
erhebe den Berg auf den Händen,
das Massiv auf den Handflächen,
und gehe hinunter in den Rückzugsort der „Erde“,
Zähle Dich zu denen, die in den „Abgrund“ steigen
und sollen die Götter wissen, dass Du tot bist.
dietrich und al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit, 1976, 1.5 V 14a-17a
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page222
222
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
890-842 v. d. Z.
das aramäische Königreich von damaskus leidet unter der expansion israels in richtung
norden.
853 v. d. Z.
Schlacht von Qarqar. das assyrische imperium besiegt die aramäischen Königreiche Syriens.
732 v. d. Z.
Die Aramäer aus Damaskus wollten Hadadeser, König zu Zoba, helfen, aber David schlug
zweiundzwanzigtausend Mann. Dann installierte David Standquartiere unter den Aramäern von Damaskus.
Die Aramäer wurden seine Vasallen und zahlten Steuern an ihn.
2 Sm 8,5-6
die Assyrer erobern damaskus. ende der aramäischen Königreiche Syriens.
Denn bevor das Kind „Vater“ und „Mutter“ sagen kann, wird sich der König von Assyrien der Reichtümer
von Damaskus und der Kriegsbeute von Samaria bemächtigen.
isaïes 8,4
605-539 v. d. Z. nebukadnezar von Babylon besiegt die Assyrer und beansprucht deren Herrschaft in Syrien,
Palästina und Ägypten für sich.
539 v. d. Z.
Kyros der Große von Persien besetzt Babylonien und bemächtigt sich der Gebiete seines
imperiums, einschließlich Syriens.
Hellenistisches, römisches und byzantinisches Zeitalter
333 v. d. Z.
323 v. d. Z.
333 v. d. Z.- 622 n. d. Z.
Schlacht bei issos in Syrien: Alexander der Große besiegt dareios iii. von Persien.
tod von Alexander dem Großen. Aufteilung des hellenistischen imperiums unter den diadochen:
Syrien geht in die Hände von Seleukos i. nikator. Antakya wird zur Hauptstadt des
Seleukidenreichs.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page223
198 v. d. Z.
deUtScH 223
Antiochos iii. der Große erobert die Gebiete Palästinas, die sich in Händen von Ptolemäus von
Ägypten befinden.
164-138 v. d. Z. Bürgerkrieg zwischen den Seleukidenprinzen von Syrien zur Kontrolle des imperiums.
64 v. d. Z.
43-36 v. d. Z.
36 n. d. Z.
66
70
105
117
119
römische invasion Syriens durch den General Gnaeus Pompeius Magnus. Anschluss Syriens
an das römische imperium.
Markus Antonius, Geliebter Kleopatras, Herrscher über Syrien.
Saulus von tarsus bekehrt sich in damaskus zum christentum und beginnt seine
evangelisierungsaufgabe unter dem namen Paulus.
revolte von Judäa gegen die römische Besetzung von israel. der Kaiser nero benennt den
General Vespasian, um diese zu unterdrücken.
die römischen truppen erobern von Syrien aus das rebellische Gebiet von Judäa zurück und
zerstören Jerusalem.
der Kaiser trajan schließt den hohen Lauf des euphrat mit der Stadt dura europos dem
römischen imperium an.
der Kaiser Hadrian zieht die Grenzen des römischen imperiums bis zum euphrat zurück.
damaskus erlangt die Kategorie einer Metropole.
Hadrian besucht die Karavanenstadt Palmyra und verleiht ihr den neuen namen Palmyra
Hadriana.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page224
224
161-180
187
193
212
218-222
244-249
256
260
268-272
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
der Kaiser Mark Aurel ließ den berühmten Säulengang der Stadt Apameia am orontes errichten.
Das menschliche Leben ist, was seine Dauer betrifft, ein Punkt; des Menschen Wesen flüssig, sein Empfinden
trübe, die Substanz seines Leibes leicht verweslich, seine Seele einem Kreisel vergleichbar, sein Schicksal
schwer zu bestimmen, sein Ruf eine zweifelhafte Sache. Kurz, alles Leibliche an ihm ist wie ein Strom, und
alles Seelische ein Traum, ein Rauch: sein Leben Krieg und Wanderung, sein Nachruhm Vergessenheit. Was
ist es nun, das ihn über das alles zu erheben vermag? Einzig die Philosophie.
Mark Aurel, Meditationen ii,17
der General Septimius Severus heiratet Julia domna, tochter des oberpriesters des
Sonnengottes von emesa, dem heutigen Homs.
Septimius Severus wird von den syrischen truppen zum Kaiser ernannt. Beginn der syrischen
dynastie auf dem römischen thron.
die Stadt Palmyra wird zur römischen Kolonie erklärt.
elagabal wird von den syrischen truppen zum Kaiser roms ernannt.
Philippus Arabs, geboren in der Stadt Shahbah im Südosten von damaskus, wird zum Kaiser
von rom ernannt.
die Stadt dura europos am euphrat fällt in die Hände der persischen Sassaniden.
der Kaiser Valeriano wird von den Sassaniden gefangengenommen und in emesa ermordet.
Zenobia, ehegattin des Königs Septimius odaenathus von Palmyra, wird nach dem tod
desselben zur Königin und Herrin der oase von Palmyra und macht die östlichen Provinzen von
rom unabhängig.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page225
deUtScH 225
273
der Kaiser Aurelian erobert Palmyra zurück und nimmt die Königin Zenobia gefangen.
361-363
Kaiser Julian der Apostat lässt sich in Antakya nieder um, um in Persien einzufallen. er lässt
die christlichen Kirchen schließen und schreibt die Satire Misopogon, in der er deren einwohner
als verweiblicht bezeichnet, weil sie sich jeden tag rasieren.
326
389-459
573
611-614
Helena, die Mutter des Kaisers Konstantin i., reist nach Syrien und Palästina und begründet die
heiligen orte des christentums.
Sage mir doch jemand, was der Grund dafür ist, dass die Kelten und Germanen so mutig sind, die Griechen
und Römer im Allgemeinen Politiker und Humanitäre sind und gleichzeitig stark und kriegerisch, die Ägypter
intelligenter und erfinderischer, ungeeignet für den Krieg und verweiblicht die Syrier und gleichzeitig
intelligent, exaltiert, eitel und lernfähig.
Julian der Apostat, Gegen die Galiläer
eremitenleben des Mönchs Symeon Stylites der Ältere auf einer Säule im norden Aleppos, rund
um die eine Basilika und eine Stadt erbaut wurden, die Pilger aufnahmen.
Innerhalb eines Kreises aus Felsen, an die er sich mit einer schweren Kette angekettet hatte, stieg Simon
auf eine Säule, die später von einer Höhe von neun bis auf sechzig Fuß über dem Boden angehoben wurde.
An diesem letzten und erhabenen Standort widerstand der syrische Anachoret die Hitze von dreißig Sommern
und die Kälte von genauso vielen Wintern. Die Gewohnheit und Übung ermöglichten es ihm, seine
gefährliche Stellung ohne Angst oder Schwindel beizubehalten und im Folgenden die verschiedenen
Andachtshaltungen einzunehmen.
edward Gibbon, Verfall und Untergang des römischen Imperiums, 1737-1794
der persische König chosrau ii. plündert Apameia am orontes, Antakya und den norden
Syriens.
chosrau ii. besiegt den byzantinischen Kaiser Herakleios und vereinnahmt Syrien und
damaskus.
Jord
© Ton
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page226
226
622
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Byzantinische Gegenoffensive von Herakleios, der Syrien und den norden von Mesopotamien
zurückerobert.
Arabische Epoche
635-638
640-641
656
661-681
705
750
813
635 - 1260
der Kalif Umar erobert damaskus von den Byzantinern. in der Schlacht von Banyas im Jahr
636 schlagen die Muslime die Byzantiner nieder und vereinnahmen ganz Syrien bis nach
Aleppo.
Muawiya, arabischer Herrscher über Syrien.
Muawiya verweigert dem Kalifen Ali seine treue. Arabischer Bürgerkrieg, der mit dem tod des
Kalifen endet.
Muawiya ernennt sich zum Kalifen und leitet die dynastie der Umayyaden ein. damaskus,
Hauptstadt des arabischen imperiums.
der umayyadische Kalif Al-Walid i. erbaut die große Moschee von damaskus. Ab 715 lässt
derselbe Kalif die große Moschee von Aleppo erbauen.
Machtwechsel im arabischen imperium mit Begründung der Abbasiden-dynastie. Verlegung
der politischen Macht von damaskus nach Bagdad.
revolte von damaskus und Syrien gegen die dynastie der Abbasiden von Bagdad. der Unwille
gegen den Kalifen begünstigt die Ausbreitung der Schia in Syrien.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page227
944-1003
978-1076
996-1021
1058
1071
1095
deUtScH 227
Örtliche dynastie der Hamdaniden in Aleppo, Gönnerprinzen, von denen Sayf al-dawla,
Beschützer des dichters al-Mutanabbi hervorsteht.
Hier hast Du mein Herz, es ist Deines, damit Du mich zerstörst.
Verringere mein Leiden oder erhöhe es.
Willkommen sei mir die Schwäche als Held.
Gejagt wegen einer Frisur und wegen eines Halses.
Al-Mutanabbi
die dynastie der fatimidischen Kalifen aus Kairo kontrolliert den Süden Syriens, während die
Byzantiner die Gebiete im norden zurückerobern.
der Fatimiden-Kalif Abu Ali al-Mansur aus Kairo verschwindet geheimnisvoll und seine
Anhänger, die diesen für einen Gottgesandten halten, flüchten nach Syrien und begründen die
religion der drusen.
die seldschukischen türken haben die Gebiete im norden Syriens eingenommen. tod des
dichters Abu l-’Ala al-Ma’arri von Syrien, einem rationalisten, der seiner Zeit voraus war.
Sie alle irren – Moslems, Christen, Juden und des Zoroaster Legion.
Die Menschheit kennt weltweit nur diese beiden:
Den einen, mit Verstand wohl aber ohne Religion,
Den andern, religiös, doch ohne Hirnarbeiten.
Abu l-’Ala al-Ma’arri
Schlacht bei Manzikert: die Seldschuken besiegen die Byzantiner und kontrollieren ganz Syrien.
Panik in europa aufgrund des Vordringens der türkischen Stämme.
Urban ii. ruft den ersten Kreuzzug aus, um die heiligen orte zurückzuerobern und den Fortschritt
der seldschukischen türken in richtung Westen aufzuhalten.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page228
228
1098
1119
1128-1146
1130
1146-1174
1176-1260
1187-1188
1193
1244
1258
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
die Kreuzritter nehmen edesa, Antakya ein und rücken durch Syrien vor. Massaker der
Kreuzritter in der Stadt Maarat an-numan.
Schlacht von Ager Sanguinis: die Seldschuken aus Aleppo besiegen die Kreuzfahrermächte in
Sarmada.
dynastie von Zengi aus Aleppo. die Kreuzfahrer greifen damaskus an.
Aleppo, von einer vererbten Herrlichkeit; in der römischen Erinnerung immer präsent, viele Könige waren
Anwärter und auf allen Seelen hat sie Spuren hinterlassen. Wie viele Kämpfe hat sie provoziert! Wie viele
Schwerter wurden für sie gezogen!
ibn dschubair, Rihla
die ismaelitischen Anhänger der Sekte der Assassinen ziehen sich in die Küstengebirge von
Syrien zurück.
dynastie von nur ad-din von Aleppo.
Herrschertum von Saladin, der von Syrien aus die arabischen Gebiete bis nach Ägypten und
Bagdad vereint.
Schlacht bei Hattin: Saladin zerstört die Kreuzfahrerkräfte in Galiläa, erobert Positionen an den
Küsten Syriens zurück und erobert Jerusalem.
tod Saladins. dieser wird in einem Pantheon neben der großen Moschee von damaskus
beerdigt. Sein imperium zerfällt.
türkische Stämme fallen in Syrien bis nach Jerusalem ein.
die Mongolen von Hülegü plündern und zerstören Bagdad.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page229
Mamlukische Epoche
1260
1260-1277
1291
1300-1303
1302
1326
1400
1418
deUtScH 229
1260 - 1516
Schlacht von Ain Jalud: die ägyptischen Mamluken besiegen die Mongolen und nehmen Syrien
ein.
Mamlukischer Sultan Baibars von Ägypten, der Antakya und die große Festung Krak des
chevaliers erobert.
die Mamluken vertreiben die Kreuzritter aus dem Heiligen Land: Fall von Akkon.
neue mongolische invasion. Besetzung von damaskus.
die letzte Stellung der Kreuzfahrer in Syrien, die insel Arwad, fällt in muslimische Hände.
der berühmte reisende ibn Battuta aus tanger kommt in damaskus an und besucht Syrien.
Damaskus übertrifft zweifellos alle Städte an Schönheit und hat ihnen Großartigkeit voraus; jegliche
Beschreibung, so lang sie auch sein mag, ist angesichts dieses Gottesguts nicht übertrieben.
ibn Battuta, reisen
tamerlan erobert Aleppo und beginnt mit der Belagerung von damaskus. im folgenden Jahr
brennt er die Stadt nieder.
der mystische türkische Poet Sayyid imād ad-dīn nasīmī stirbt in Aleppo.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page230
230
1516
1767
1831
1833
1833
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Ottomanische Epoche
1516 - 1918
der Sultan Selim i. integriert damaskus in das ottomanische imperium, nachdem er die
Mamluken und die ägyptische Herrschaft gestürzt hatte. die Stadt wird zur Provinzhauptstadt
und umfasst die gesamten Gebiete des Mittelmeer-Levante.
Ali Bay, der Anführer der Mamluken, erobert Syrien von den ottomanen und ernennt sich zum Sultan.
Ägyptisch-ottomanischer Krieg. der Khedive Muhammad Ali Pascha erobert Palästina, Syrien
und Arabien vom ottomanischen Sultan Mahmud ii. und dehnt seine Herrschaft bis nach istanbul
aus.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) kommt in damaskus an und schreibt seine eindrücke in
seinem reisetagebuch nieder:
Damaskus ist ein Land, das keine Verbindungen zu Europa hat: es begründet sein Verständnis auf Karten
und den Berichten über eine Handvoll größerer historischer und politischer Ereignisse, die ihm zu Ohren
gekommen sind und die sein natürlicher und wissbegieriger Geist mit einer bemerkenswerten
Verstandesschärfe ausgelegt hat. Dort werden immer, fast in Ruhe, die häufigen Revolutionen vorbereitet,
die diese Hauptstadt in Blut tränken. Die stille, lang verdeckte Gärung explodiert danach im am wenigsten
erwarteten Moment. Das Volk greift auf der Seite zu den Waffen, die von einem der örtlichen Anführer
angeführt wird, und die Regierung geht für eine gewisse Zeit in die Hände des Siegers über. Die Besiegten
werden hingerichtet oder flüchten in die Wüsten von Baalbek oder Palmyra, wo ihnen die unabhängigen
Stämme Asyl gewähren.
Alphonse de Lamartine, Voyage en Orient
Unterzeichnung des Vertrags von Hünkâr İskelesi zwischen dem ottomanischen imperium und
russland, um die Ausbreitung Muhammad Alis zu bremsen, der Syrien und Arabien an das
ottomanische imperium zurückgibt.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page231
deUtScH 231
1850
Gustave Flaubert und Maxime du camp landen mit dem Schiff an der Küste Syriens.
1883
tod des emirs, Poeten, Schriftstellers und Philosophen Abd el-Kader in damaskus.
1860
1916
1918
Unstimmigkeiten zwischen der drusischen, von den türkischen obrigkeiten ermutigten
Gemeinschaft und den maronitischen Katholiken. es kommt zu Massakern in Syrien, bis die
französischen truppen ankommen, um die ordnung in der ottomanischen Provinz wieder
herzustellen und das Libanon-Gebirge aus den ottomanischen regierungen von Beirut und
damaskus ausgliedert.
Sykes-Picot-Abkommen zwischen Frankreich und england zur Verteilung der Gebiete des
nahen ostens: england schreibt sich die Herrschaft über Palästina, Jordanien und den irak zu,
während Frankreich die Herrschaft über Syrien und den Libanon übernimmt.
der offizier thomas edward Lawrence (bekannt als Lawrence von Arabien) beteiligt sich an
der Befreiung damaskus’ aus dem ottomanischen imperium. er nimmt auch an der
archäologischen durchsuchung des nordens von damaskus teil.
Wir haben, wie ich hoffe, die aktuelle Geschichte des Nahen Ostens verändert. Ich frage mich, wie die
Großmächte zulassen, dass die Araber sich selbst regieren.
t. e. Lawrence zu Major r. H. Scott, 14.10.1918, Grand continental Hotel Kairo
Moderne Epoche
1920
1920 - 2000
der Kongress von Syrien, unter dem Vorsitz von al-Atassi, verweigert das Faisal-clemenceauAbkommen und ruft die Unabhängigkeit Syriens aus. es wird eine nationalistische regierung
eingesetzt.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page232
232
1925
1933
1935
1941
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
der französische General Mariano Goybet gründet den Staat Syrien mit damaskus als Hauptstadt.
der französische Archäologe André Parrot beginnt die archäologischen Ausgrabungen in Mari
und entdeckt die Statue des antiken Königs ishqi-Mari (2. Jahrtausend v. d. Z.)
Ohne exzessive Hoffnungen, aber mit der optimistischen Aufmerksamkeit, die noch die Anfänge der
Ausgrabungen beherrscht, haben wir unsere zehn Teams zur Baustelle entlang den Rändern der alten Stadt
gebracht. Dort, wo wir dachten, dass es möglich wäre, eine Tür zu öffnen, erschien ein Tempel und ab der
ersten Auswahl an Tassen, ließen wir den Schatz seiner Votivbilder hinter uns, da diese zerbrochen waren,
sehr oft verstümmelt, jedoch Dokumente von unschätzbarem Wert einer Kunst, die gleichzeitig mit Eleganz,
Raffinesse und Realismus geschaffen wurde. Und diese Suche, wo die Freilegung oftmals mit Messer, Nadel
und Pinsel erfolgt, eine langsame, geduldige und methodische Suche, bietet uns einen Tempel mit allen seinen
Votivbildern und erlaubte uns nicht nur, die Gottheit des Heiligtums zu identifizieren, sondern auch Tell Hariri.
Auf einer der Statuen, die der Göttin Ishtar gewidmet waren und einen König darstellt, gab uns eine Inschrift
den Namen des Königs ihrer Stadt: Lamgi-Mari, König von Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari 1935
die Schriftstellerin Agatha christie und der Archäologe Max Mallowan beginnen mit den
Ausgrabungen in chagar Bazar, einer Stadt im norden Syriens.
Diese einfachen Notizen zu schreiben war keine Belastung, sondern Frucht der Liebe. Es ist keine Flucht in
die Zukunft, sondern der Beitrag, inmitten der Härte und Traurigkeit des Heute, zu einer unvergänglichen
Sache, die wir nicht nur hatten, sondern die wir noch haben. Ich liebe dieses großzügige und fruchtbare Land
und seine einfachen Leute, die wissen, zu lachen und das Leben zu genießen, müßig und fröhlich, die Würde,
Erziehung und einen großen Sinn für Humor haben, und für die der Tod nicht furchtbar ist. Inschallah, ich
werde wiederkommen, und die Sachen, die ich liebe, werden nicht aus diesem Land verschwunden sein.
Agatha christie, Frühjahr 1944
das französisch-britische Heer marschiert in Syrien ein und nimmt damaskus ein. diese bleibt
bis zur Unabhängigkeitserklärung im Jahr 1946 unter französischem einfluss. Ab diesem Jahr
bis 1956 gab es 20 regierungskabinetts, die vier verschiedene Verfassungen erarbeiteten.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page233
1948
1956
1958
1961
1963
1967
deUtScH 233
Palästinakrieg. nach dem von der Uno im Vorjahr verabschiedeten teilungsplan beginnt der
Krieg zwischen Ägypten, irak, Jordanien, Libanon und Syrien gegen israel mit Kämpfen auf
der Halbinsel Sinai und im Süden Libanons.
Sueskrise bzw. Sinai-Krieg. das Vereinigte Königreich, Frankreich und israel greifen Ägypten
an, um Kontrolle über den Sueskanal zu erlangen. Syrien unterzeichnet ein Abkommen mit der
Sowjetunion und bleibt unter deren einfluss.
der Präsident von Syrien Shukri al-Kuwatli und der Präsident von Ägypten Gamal Abdel nasser
kündigen den Zusammenschluss beider Länder unter der Bezeichnung Vereinigte Arabische
republik an.
Auch wenn Nasser selbstverständlich daran Interesse hat, Irak zurück in die Herde zu bringen, deren Hirte
er ist, stimme ich vollkommen mit dem Generalkonsulat von Damaskus darin überein, dass Syrien seine
unmittelbarste Sorge darstellt. Der Verlust von Positionen im Irak wäre beunruhigend; in Syrien wäre er
katastrophal. Somit kann jegliche Hilfe, die wir Syrien leisten können, besonders bedeutend für Nasser sein
sowie mögliche Reize für uns haben aus der Anomalität heraus, dass diese wortwörtliche Schlüsselregion
nur eine im Nahen Osten ist, wo wir irgendwie überhaupt nicht aktiv sind.
telegramm der amerikanischen Botschaft in der Vereinten Arabischen republik an die Staatsabteilung der
Vereinigten Staaten. Kairo, 1. April 1959, 18.00 Uhr.
der oberst nahlaoui führt einen militärischen Staatsputsch durch und Syrien tritt aus der
Vereinigten Arabischen republik aus.
im März erfolgt ein neuer Staatsstreich, der die einsetzung des nationalrats des revolutionären
Kommandos beendet, durch ein Gruppe Militärs und ziviler offiziere, die die exekutive und
legislative Kontrolle unter der Baath-Partei bzw. dem Baathismus übernehmen.
Sechstagekrieg zwischen israel und seinen arabischen nachbarn. der Angriff israels vom
9. Juni auf die Golanhöhen bewirkt den rückzug der syrischen Kämpfer und die Belegung durch
israel von Qala, tel Azziziat und Quneitra.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page234
234
1973
1982
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
der Präsident von Syrien, Hafiz al-Assad, treibt eine neue Verfassung voran, die Syrien als eine
arabische, demokratische und sozialistische Volksrepublik, vertreten durch die Baath-Partei
(Artikel 1 und 8), definiert. in diesem Jahr starten Syrien und Ägypten den Jom-Kippur-Krieg
gegen israel, um erfolglos die Golanhöhen zurückzuerobern.
im Februar findet das Massaker von Hama statt, als das syrische Heer die revolte der
sunnitischen Gemeinschaft gegen das regime erstickt, wo zwischen zehn- und vierzehntausend
Syrier, in ihrer Mehrheit Zivilisten, ermordet werden.
Aktuelle Epoche
2000
10. Juli
2001-2003
2003
2005
2000 - 2013
nach 29 Jahren an der Macht stirbt Hafiz al-Assad am 10. Juni. dessen zweiter Sohn, Bashar
al-Assad, erlangt die Präsidentschaft, nachdem die Partei den Artikel 83 der Verfassung anpasst
und das Mindestalter für den eintritt in die Präsidentschaft herabsetzt.
Bashar al-Assad wird durch referendum mit absoluter Mehrheit (97,2 %) gewählt.
Beginn der wirtschaftlichen und politischen reformen des regimes: liberale Öffnung auf
wirtschaftlicher ebene, Freilassung von politischen Häftlingen, Kampf gegen die Korruption
und Ankunft des internets im Land.
die USA fallen im Zweiten Golfkrieg in irak ein. Bashar al-Assad unterstützt Saddam Hussein.
Unterstützung von terroristengruppen im Libanon und eiserne Kontrolle über das internet.
Al-Assad wird in Bezug auf das tödliche Attentat auf den Premierminister des Libanons, rafik
Hariri, beschuldigt.
Verschiedene denker, intellektuelle und oppositionsgruppen im Ausland veröffentlichen die
Damaszener Erklärung, um die Unterdrückung durch das regime zu kritisieren und einen Aufruf
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page235
zur demokratischen transition des Landes zu machen.
2007
2011
16. April
April-Juli
deUtScH 235
Heute befindet sich Syrien an einer Kreuzung und muss sich der Selbstbewertung und dem Vorteil seiner
historischen Erfahrung mehr als jemals zuvor widmen.
Die Begründung eines nationalen demokratischen Regimes ist die grundlegende Ausrichtung des Plans für die
Änderung und für die politische Reform. Diese muss friedlich, stufenweise, auf der Grundlage von
Übereinstimmung und begründet auf dem Dialog und der Anerkennung des Gegenübers erfolgen.
Alle internationalen Abkommen, Übereinkünfte und die Universelle Menschenrechtserklärung berücksichtigen
sowie im Rahmen der Vereinten Nationen und in Zusammenarbeit mit der internationalen Gemeinschaft zu
versuchen, eine gerechtere Weltordnung auf den Prinzipien des Friedens und der gegenseitigen Interessen, wobei
auf Aggressionen verzichtet wird, sowie auf das Recht der Nationen aufbauen, sich gegen die Besetzung zu wehren
und sich gegen alle Arten von Terrorismus und direkte Gewalt gegen Zivilisten zu stellen.
damaskus, 16. oktober 2005.
Bashar al-Assad wird erneut per referendum für sieben weitere Jahre mit absoluter Mehrheit
zum Präsidenten gewählt.
Am 15. und 16. März beginnt eine friedliche revolte unter dem Motto „Für ein Syrien ohne
tyrannei“. eine der Verkündigungen ist die Abschaffung des notgesetzes, das im Land seit der
Ankunft in der Macht der Baath-Partei im Jahr 1963 gültig war und das, neben Vielem anderem,
demonstrationen untersagte.
Vom öffentlichen Fernsehen übertragene rede von Bashar al-Assad, mit der dieser den notstand
aufhebt. tausende Personen gehen in den Städten auf die Straßen, um mehr Freiheiten
einzufordern. die Mehrheit der syrischen Bevölkerung ist muslimisch-sunnitisch (75 %),
während die Militär- und regierungselite zur schiitischen Minderheit zählt (12 % der
muslimischen Bevölkerung). es kommt zu einer starken Unterdrückung seitens der obrigkeiten
des regimes und es werden dutzende tote verzeichnet.
die demonstrationen im ganzen Land werden immer zahlreicher und nach der Unterdrückung
radikalisiert sich das regime. die demonstrationen werden in damaskus, deera und Banias
gewalttätig mit über hundert todesopfern und zahlreichen Verletzten unterdrückt. die Vereinigten
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page236
236
30. Juli
2012
2013
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Staaten und verschiedene Länder der europäischen Gemeinschaft verurteilen die Unterdrückung
und über 200 Mitglieder der Baath-Partei treten aus Protest zurück. dennoch geht die
Unterdrückung mit noch mehr Gewalt weiter, so dass es zu Massakern von Zivilbevölkerung in
verschiedenen Städten kommt.
der in die türkei geflohene oberst riad el-Assad kündigt die Gründung der Freien Syrischen
Armee an, um das regime zu bekämpfen. Am 2. oktober wird der Aufstand politisch durch die
Gründung des syrischen nationalrates zum Kampf gegen das regime von Bashar al-Assad
organisiert, an dem sunnitische Muslime, Weltliche und sonstige Gruppen, die die politische
oppositionsvertretung in Syrien bilden, beteiligt sind.
Kofi Annan, Sonderabgesandter der Uno für Syrien, schlägt einen Friedensplan mit sechs Punkten
vor, um den Konflikt zu beenden: der Plan ruft zum ende der Gewalt durch einen von den Vereinten
nationen überwachten Waffenstillstand auf, der den Zugang ohne einschränkungen für humanitäre
Hilfe für die vom Konflikt betroffenen Syrier, die Befreiung der bei den Protesten Festgenommenen
und den Beginn eines von den Syriern angeführten einschlussverfahrens, das zu einem politischen
Mehrparteiensystem führt, ermöglicht.
Prognose über Damaskus. Damaskus wird als Stadt ausradiert und in einen Haufen Ruinen verwandelt.
Jesaja 17,1
Zwei Jahre Krieg in Syrien haben die Situation erheblich verschlimmert. es kam zu
Zusammenstößen in verschiedenen Städten wie Homs, deraa, tripolis, damaskus und Aleppo,
die tausende von toten zur Folge hatten. die Beobachter der Uno haben das Land verlassen.
AcnUr schätzt, dass es bis dato bereits über 1,9 Millionen syrische Flüchtlinge in
nachbargebieten wie der türkei, Jordanien, iran und dem Libanon gibt und rechnet damit, dass
diese Ziffer bis zum ende des Jahres auf 3,4 Millionen ansteigen kann. darüber hinaus schätzt
man, dass es rund vier Millionen Flüchtlinge im Landesinneren gibt. die organisation Human
rights Watch hat das regime von Al-Assad wegen Verbrechen gegen die Menschheit aufgrund
der Folterung von tausenden von Festgenommenen und Misshandlung von Männern, Frauen und
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page237
deUtScH 237
24. April
29. April
27. Mai
Juni-Juli
Kindern in geheimen syrischen Gefängnissen angezeigt. Zum heutigen tag sind über 27
Folterzentren bekannt.
die Gefechte in Syrien zerstören einen teil des Bazars und das Minarett der Umayyaden-Moschee
von Aleppo, die von der UneSco zum Weltkulturerbe erklärt wurde.
die Uno fordert eine ermittlung über die Verwendung von chemischen Waffen aufgrund der
Anzeigen der betroffenen Milizangehörigen und Zivilbevölkerung, konkret von Saringas.
der Fotograph Laurent Van der Stockt und der Journalist Jean-Philippe rémy von Le Monde
legen Beweise über die Verwendung von chemischen Waffen in Syrien durch das regime von
Bashar el-Assad gegen rebellische Positionen in der Umgebung von damaskus vor.
ein Bericht der Uno verweist auf die neuen Brutalitätsniveaus des Kriegs in Syrien auf beiden
Seiten. trotz des nachdrucks der Uno zur Förderung von Friedensverhandlungen bleibt die
internationale Gemeinschaft geteilter Meinung zwischen dem einschreiten –gebremst
hauptsächlich von russland- und der Aufhebung des Waffenembargos für die rebellen. der Krieg
hat bis heute bereits über 100 000 tote und den exodus von zehntausenden von Personen, die ihre
Familien und ihre Häuser verloren haben, gefordert. die syrische Zivilbevölkerung ist opfer von
Massakern mit einer besonderen Auswirkung auf die Kinder, von denen über eine Million auf der
Flucht sind. Sie sind Zeugen eines Kriegs, der gerade den dunkelsten teil des Menschen und die
notwendigkeit aufzeigt, den Konflikt zu beenden, der täglich die toten zu Hunderten zählt.
SERGI GRAU und MANUEL FORCANO
Bellaterra 2013
Übersetzung: Andrea Kowalenko
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page238
Jordi Savall, Hakan Güngör, Michaël Grébil
Photo : Toni Peñarroya
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page239
deUtScH 239
Syrien,
ein großer historischer Schauplatz
„Jede zivilisierte Person auf der Welt hat zwei Heimatländer: ihr Herkunftsland und Syrien“. diese Worte, die einige
angesichts der aktuellen Umstände -das „andere Heimatland“ jeder zivilisierten Person ist seit über zwei Jahren in
einen blutigen Bürgerkrieg verwickelt- vielleicht für unsinnig halten, stammen vom französischen Archäologen
André Parrot (1901-1980), der vierzig Jahre lang in Syrien die Ausgrabungen des alten mesopotamischen Stadtstaates
Mari am Ufer des euphrats leitete. der berühmte Wissenschaftler bewertete so in brillanter Weise das unermessliche
historische und kulturelle erbe Syriens, das einzigartig und grundlegend ist, um die entwicklung der so genannten
zivilisierten Welt zu verstehen. Seine privilegierte geografische Lage im Herzen des fruchtbaren Halbmonds des
nahen ostens hat es zu einem entscheidenden Punkt des menschlichen durchgangsverkehrs inmitten der
euroasiatischen Achse zwischen Morgenland und Abendland gemacht, einem Schlüsselort des kulturellen und
kommerziellen Kontakts und Austauschs, wo im Altertum und Mittelalter die Seiden- und Gewürzstraßen
zusammenliefen. Genau diese Situation hat jedoch andererseits dazu geführt, dass Großmächte und imperien aller
epochen die Herrschaft über dieses Land begehrten. Vor über dreitausendzweihundert Jahren hat beispielsweise der
mächtige Pharao ramses ii. (13. Jhdt. v. d. Z.) an der Spitze eines zahlreichen Heers die gesamte region -die damals
von den Ägyptern Amurru genannt wurde- von Süden nach norden durchzogen, um den Heerscharen des
Hethiterherrschers Muwatalli ii. in der legendären Schlacht bei Kadesch entgegenzutreten. das Ziel beider
Monarchen bei der organisation eines Kriegsunternehmens derartigen Ausmaßes war kein anderes, als die Kontrolle
über Syrien zu erlangen, da sich beide der Bedeutung einer solchen zugunsten ihrer jeweiligen interessen bewusst
waren. Jetzt, wo die Kriegsherren erneut das Land verwüsten, scheint es, dass Syrien uns auch die Schatten dieser
Zivilisation aufzeigt, zu der es so viele Lichtblicke beigesteuert hat.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page240
240
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
die Grenzen des heutigen Staates Syrien umfassen jedoch nicht das gesamte Gebiet, das historisch teil der unter
diesem namen bekannten Gegend war, ein toponym alter Abstammung, das erstmals auf Griechisch dokumentiert
wurde. der eminente Geschichtsforscher und Geograph Herodot von Halikarnass (5. Jhdt. v. d. Z.) vertrat die
Auffassung, dass es sich um eine Abkürzung von Assyrien handelte, obgleich dessen etymologie weiterhin ein
Geheimnis bleibt. Vorher gibt es auch erwähnungen der region mit den Bezeichnungen Aram oder Kanaan, aber
es war unter der römischen Verwaltung, als offiziell die Bezeichnung „Syrien“ für diese östliche Provinz des
imperiums der cäsaren eingeführt wurde. Später nannten es die Araber nach der muslimischen eroberung Sham,
ein name, mit dem sich die Syrer heutzutage auf die Hauptstadt damaskus und deren Umgebung beziehen.
Herodot beobachtete bereits seinerzeit die ethnische und kulturelle Vielfalt der syrischen Gesellschaft, die im
Altertum politisch in Stadtstaaten organisiert war, wenn das Gebiet nicht zeitweilig in eine Provinz des jeweiligen
imperiums verwandelt wurde. die bekannte Bestandsaufnahme von Völkern und nationen verschiedener
Herkunft, die im Verlauf von Generationen und in verschiedenen historischen etappen die syrische identität
aufgebaut haben, ist zweifellos beeindruckend: Amurriter, Hethiter, Aramäer, Kanaanäer, Phönizier, Hebräer,
Assyrer, chaldäer, Perser, Griechen, Armenier, römer, nabatäer, Byzantiner, Araber, Kurden, tscherkessen,
türken... Mitten im Mittelalter empfing Syrien auch einen bedeutenden Fluss europäer aus allen teilen, die mit
den Kreuzzügen kamen -die so genannten „Franken“, wie die Kreuzritter allesamt in den arabischen chroniken
bezeichnet werden-, von denen viele sich in der Levante niederließen und offensichtliche Spuren ihrer Präsenz
hinterlassen haben. der syrische Prinz Usama ibn Munqid (12. Jhdt.), emir von Shayzar –am Westufer des Flusses
nahr al-Asi–, schrieb in seinen Memoiren, dass er viele templerritter als „Freunde“ empfand, jedoch nur deshalb,
weil diese im Kontakt mit den orientalen ihre barbarischen Bräuche poliert hatten. eine berühmte Zeitgenossin
von Usama, eleonore von Aquitanien, hatte Gelegenheit, die östliche raffinesse während der Zeit zu genießen,
in der sie im christlichen Prinzentum Antakya wohnte, wohin sie zusammen mit ihrem ehegatten, dem König
von Frankreich, auf dem Weg ins Heilige Land anlässlich des zweiten Kreuzzugs gekommen war. die Legende
erzählt, dass sie sogar Saladin persönlich kennenlernte, der damals noch ein Kind war und nichts von seiner
gloriosen Bestimmung als Paladin der Kämpfer des Halbmonds und Begründer einer Sultansdynastie ahnte. Heute
erinnert eine beeindruckende reiterstatue neben dem eingang zum großen Basar von damaskus an die
Heldentaten jenes Soldaten kurdischer Abstammung, der, so sagt man, aufgrund seines noblen Vorgehens auch
die Bewunderung seiner christlichen Feinde gewann.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page241
deUtScH 241
Von der oase von damaskus bis zum Hafen von Antakya, vom Mittelmeer bis zum euphrat, bieten die Städte,
dörfer, Weiler, Felder und Steppen unzählige materielle Zeugnisse der kulturellen Vielfalt ihrer menschlichen
Bewohner und ihrer glanzvollen Vergangenheit, auch wenn nicht alle Produkte der Aktivität der Vorfahren direkt
für das Auge erkennbar sind, da die Schichten des Unterbodens von Syrien die fossilen Samen des Weizens
bewahren, der von den ersten Landwirten der Geschichte ausgesät wurden. die Archäologen und Paläontologen,
die ab Beginn des 20. Jahrhunderts zu den Fundstellen von Syrien pilgerten, wissen, dass das Scharren auf
jeglichem Landstück üblicherweise glückliche Überraschungen mit sich bringt. das Wort „tell“ in einem
toponym ist eine praktisch untrügliche Spur für diese Schatzsucher, aber jeder kann an jedem ort und ohne
Forscherabsicht auf einen Gegenstand stoßen, der Schlüssel zu einer sensationellen entdeckung ist. im heutigen
dorf tell Hariri am euphrat hoben einige Beduinen an einem tag des Jahres 1933 ein Grab aus, als sie zufällig
den Kopf einer Statue entdeckten. Wenig später wurden dort die reste eines ishtar-tempels ausgegraben, der zur
großen mesopotamischen Stadt Mari gehörte, die seit dem fünften Jahrtausend v. d. Z. bewohnt war. An einem
heute tell Mardikh genannten ort im Südosten der Stadt Aleppo fand die archäologische Mission, die ihre
Ausgrabungen im Jahr 1964 begonnen hatte, die Überreste des alten Stadtstaates von ebla, bei dem es sich bereits
um das Jahr 3000 v. d. Z. um ein führendes städtisches Zentrum handelte. die Ausgrabung einer Bibliothek mit
tausenden in Keilschrift beschriebenen täfelchen ermöglichte es den Forschern, die eblaititsche Sprache, eine
bis dahin unbekannte semitische Sprache, zu identifizieren. im Jahr 1928 fand in der nähe von ras Shamra,
einem Hafen im norden der syrischen Küste, ein örtlicher Bauer zufällig den eingang zur nekropolis einer
weiteren grundlegenden Stadt in der Geschichte der Zivilisationen des nahen ostens, Ugarit, von deren existenz
man nur durch Zitate auf ägyptischen Schriftrollen und anderen zeitgenössischen dokumenten und inschriften
wusste. die heutigen Geschichtsforscher beschreiben sie als „eine Art altes Venedig, das den Mittelmeerhandel
zwischen dem 15. und 12. Jahrhundert v. d. Z. beherrschte“, und der Fund in folgenden Ausgrabungszeiträumen
von Sammlungen von täfelchen mit inschriften in verschiedenen Sprachen -neben der ugaritischen Sprache unter
anderem Akkadisch und Sumerisch- war von besonderer Bedeutung. die texte von Ugarit sind in verschiedenen
grafischen Systemen geschrieben und eines davon ist vom alphabetischen typ, bei dem es sich um eine
revolutionäre innovation der damaligen Zeit handelt. die Ugariter teilen sich mit den an den Küsten des alten
Syriens niedergelassenen Phöniziern, die ebenfalls geschäftstüchtige Händler waren, die ehre, auf die geniale
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page242
L. Elmaleh, J. Savall, W. Badarne, M. Rahal, E. Smuel Mounk, D. Psonis, Y. Dalal
pendant l’enregistrament à la Collegiale de Cardona, Catalogne.
Photo : Toni Peñarroya
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page243
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page244
244
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
idee gekommen zu sein, mit Schriftzeichen mit phonetischem Wert zu schreiben. nach dem, was wir bis jetzt
wissen, waren es jedoch die Phönizier, die das Alphabet an die Griechen übermittelt haben, ein kultureller
Meilenstein mit weitreichenden Folgen. die ugaritischen texte haben ebenfalls zu einer besseren Kenntnis der
Mythologie und der religionen des nahen ostens beigetragen und bedeutende Schlüssel geboten, um den
Übergang vom ursprünglichen semitischen Heidentum zum hebräischen Monotheismus, den Wurzen des
Judentums und den Quellen der biblischen erzählungen zu verstehen.
Weitere sehr interessante Stücke für das Studium der Geschichte der religionen wurden in dura europos, dem
so genannten „Pompeji der Wüste“, gefunden. es handelt sich um eine gegen 300 v. d. Z. von Seleukus i. nikator,
einem General Alexanders des Großen, in der nähe der heutigen Grenzlinie zwischen Syrien und irak gegründete
Kolonie. die vor ort seit den zwanziger Jahren des vergangenen Jahrhunderts durchgeführten Ausgrabungen
haben fünfzehn polytheistische tempel, eine Mithras-Kultstätte, eine frühchristliche Kirche und eine Synagoge
mit Wandmalereien von großem Wert, die aus dem dritten Jahrhundert n. d. Z. datieren, ans Licht gebracht. der
Katalog an künstlerischen Monumenten und Gebäuden aus der griechisch-römischen epoche, den Syrien besitzt,
ist zweifelsohne überwältigend, aber auffällig ist vor allem der gute erhaltungszustand. Wer eines der am besten
erhaltenen römischen theater der Welt sehen will, das während des Mandats von Adriano erbaut wurde, muss
nach Bosra reisen, in die Stadt, die seinerzeit Hauptstadt der römischen Provinz von „Arabia Petrea“ im Südosten
von damaskus war. dort ist es nicht schwer, sich den Kaiser caracalla, Sohn der syrischen noblen Julia domna,
vorzustellen, wie er eine Vorstellung irgendeiner der von terenz geschriebenen Komödien besucht. Aber vielleicht
hat keine Stadt soviel Anziehungskraft und weckt derart die Vorstellungskraft des westlichen reisenden wie die
inmitten der oase von tadmor in der syrischen Wüste erbaute Stadt, wo die ruinen der mythenhaften Palmyra
Zeugnis über das einzigartige epos der Königin Zenobia ablegen, die zwischen 267 und 272 n. d. Z. nicht nur die
Unabhängigkeit ihres Königreichs von den römern und Persern erlangte, sondern sogar Ägypten eroberte. Auf
einer zu ihren ehren errichteten Statue findet sich die folgende inschrift in palmyrischer Sprache, einer dialektalen
Variante der aramäischen Sprache: „An unsere Herrin, Septimia Bat-Zabbay, die illustre und Gerechte, die
Königin“. Jahrhunderte später schrieb eine sehr angesehene britische reisende, die lange Zeiträume in Syrien zu
verbringen pflegte, über diese Perle der Wüste: „ich glaube, dass der Zauber von Palmyra in deren schlanker
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page245
deUtScH 245
cremiger Schönheit liegt, die sich in phantastischer Weise inmitten von heißem Sand erhebt. Sie ist köstlich,
beeindruckend und unglaublich, wie die theatralische Halluzination eines traums“. So liest sich eine Passage
der Memoiren von Agatha christie, die während eines ihrer Aufenthalte im Hotel Baron in Aleppo, demselben,
in dem zuvor schon Lawrence von Arabien gewohnt hatte, den text des romans „Mord in Mesopotamien“
verfasste.
Gerade in Aleppo erzählt man sich, dass der verehrte Patriarch Abraham während seines unermüdlichen
Umherirrens auf den Wegen des nahen ostens auf dem Hügel der Stadt Halt machte, auf dem sich heute deren
gewaltige Festung erhebt, und kurz nach seiner Ankunft eine Kuh melkte, die eine ungewöhnliche Menge Milch
gab. da auf Arabisch und in anderen semitischen Sprachen die Konsonanten des namens Aleppo mit denen des
Wortes „Milch“ übereinstimmen, verweist der populäre Ausspruch auf die von Abraham gemolkene Kuhmilch,
um die etymologie des toponyms zu erklären.
Andere Anekdoten werden auch über den Aufenthalt des Vaters von isaak und ismael in damaskus erzählt, was
daran liegt, dass die über Generationen und Generationen der einwohner von Aleppo und damaskus
weitergegebenen erinnerungen sehr weit zurückreichen, da beide ortschaften im exklusiven Katalog der ältesten
dauerhaft bewohnten Städte unseres Planeten verzeichnet sind. insbesondere für die Geschichte des christentums
verdient Syrien die Bezeichnung als Heiliges Land, zumindest seit der berühmten episode der Bekehrung
des Paulus von tarsus auf dem Weg nach damaskus, der Stadt, die reliquien in Bezug auf den Aufenthalt des
Apostels Paulus innerhalb der Stadtmauern bewahrt. der erfolg der Verkündung der neuen, aus dem Judentum
entstandenen religion wurde tatsächlich in Antakya bestätigt, wo das christentum seinen namen erhielt und
deren St.-Petrus-Grotte eine der ältesten, jemals existierenden Kirchen beherbergt. An frühchristlichen
Monumenten ist Syrien jedenfalls reich und die aramäische Sprache, die Sprache Jesu christus, ist noch heute
eine lebendige Sprache, die vor allem im Gebiet von Maalula im norden damaskus gesprochen wird. der Stempel
von Byzanz kennzeichnete die Kultur Syriens ebenfalls tiefgreifend, wie auch der des persischen Sassanidenreichs.
die ruinen der byzantinischen Städte zeichnen die Landschaft im norden des Landes aus, sowie auch die der
Klöster, wie das von Simeon Stylites der Ältere im norden von Aleppo, das rund um die Säule erbaut wurde, auf
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page246
246
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
der der heilige Asket Simeon Stylites 37 Jahre lang lebte. Aber die vielleicht getreuste erinnerung an all das, was
dieser Zeitabschnitt bedeutete, kann über das Gehör erlangt werden: durch das Lauschen der byzantinischen
Gesänge der Messen, die in den Kirchen des orthodoxen Kults abgehalten werden. Schwieriger ist es
selbstverständlich, Zugang zu den rituellen Zeremonien einer anderen der noch heute in Syrien präsenten
religiösen Gemeinschaften zu erlangen, den Jesiden, mit persisch-zoroastrischen Wurzeln, auch wenn deren
Glauben eine Synthese der verschiedenen religionen ist, die die Seele Syriens geschmiedet haben, einschließlich
der neuesten, dem islam.
die arabische eroberung Syriens in der ersten Hälfte des 7. Jahrhunderts n. d. Z. trug in Wirklichkeit noch mehr
zur Bestätigung seiner zentralen geostrategischen Lage in der mittelalterlichen Welt bei. dreißig Jahre nach dem
tod des Propheten Mohammed wurde die regierung der muslimischen Gemeinschaft von Arabien nach Syrien
verlegt, und damaskus, unter der Aigis der Kalifen der Umayyaden-dynastie, wurde zur Hauptstadt eines
großflächigen imperiums, das im Jahr 750 von der iberischen Halbinsel bis zu den Grenzen transoxaniens in
Zentralasien reichte. die wunderschöne Umayyaden-Moschee, die auf den resten einer christlichen Basilika
errichtet wurde, die wiederum auf dem Gelände des damaligen römischen Jupitertempels erbaut worden war, war
Zeuge der vielzähligen Verwandlungen der Geschichte des islams. es ist wahr, dass Syrien in der epoche des
höchsten kulturellen Glanzes der arabisch-islamischen Welt während des Abbasiden-Kalifats seinen
Protagonismus an irak und damaskus an Bagdad abgab, aber es hat immer seinen besonderen charme und
Hochachtung während aller epochen der Geschichte des islams beibehalten. im 10. Jahrhundert in Aleppo
fungierte der emir Sayf al-dawla als Beschützer von intellektuellen, dichtern und Literaten und wird heute vor
allem als Mäzen eines der größten Genies der arabischen Poesie aller Zeiten erinnert: des irakers Almutanabbi,
für den Syrien ebenfalls eine „zweite Heimat“ war und der, bevor er starb, einen Vers rezitierte, den jeder in die
klassische arabische Poesie eingeweihte auswendig kann: „Pferde, nächte und Wüsten, Lanzen und Schwerter,
Papiere und Schreibrohre kennen mich“. Abgewandt vom Hof und dessen eitelkeiten lebte hingegen der syrische
dichter Almaarri (11. Jhdt.), ein weiterer berühmter Vertreter der arabischen Wortkünste. er wurde in der ortschaft
Maarrat Annuman geboren und dort befindet sich heute sein Grab. Wer sich diesem nähert, kann auf dem Grabstein
die folgende Grabinschrift lesen: „Hier befindet sich das Verbrechen meines Vaters; ich habe es mit niemandem
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page247
deUtScH 247
begangen“. Almaarri, der schon jung erblindete, war eine recht exzentrische Persönlichkeit, Menschenfeind,
Vegetarianer, Freidenker, überzeugt vom nachteil der Fortpflanzung und davon, dass es auf der Welt zwei Arten
von Personen gibt: „intelligente ohne religion und religiöse ohne intelligenz“, ein illustrierter avant la lettre.
Aleppo und damaskus waren jeweilige Adoptionsstädte für zwei große Mystiker, Sufi-Meister und berühmte
Vertreter der Lichter des islam: des Persers Suhrawardi (12. Jhdt.), Gründer der „Philosophie der erleuchtung“,
und des arabisch-andalusischen ibn Arabi (13. Jhdt.), des „größten Meisters“, vermutlich die einflussreichste
Figur in der Geschichte des islamischen Mystizismus.
Auf ganz andere Weise, nämlich durch Schwertstöße, fiel der Großkhan tamerlan aus Samarquand im Jahr 1400
in damaskus ein. die Horden plünderten die alte Umayyaden-Hauptstadt nach Lust und Laune, aber es war gerade in
damaskus, wo die ägyptischen Mamluken, unter deren Herrschaft sich das historische Syrien damals befand, das
Vordringen der Mongolen stoppten und einen Friedensvertrag mit dem eroberer erlangten, der den Beinamen
„der Lahme“ trug. ein Jahrhundert danach bemächtigten sich die türkischen ottomanen Syriens, das den Blick
nach istanbul als neue Hauptstadt und Sitz des Kalifats wendete. obgleich die Geschichtsschreibung üblicherweise
die Mamluken- und ottomanenetappen als für die syrische Geschichte „dekadent“ bezeichnet, scheinen die
Moscheen, Basare, Paläste, Festungen, Karawansereien, Krankenhäuser, Bäder und weitere während dieser
Zeiträume erbaute Gebäude diese Behauptung zu widerlegen. Auch wenn es wahr ist, dass die arabische Sprache
Protagonismus als Überträger der hohen Kultur zugunsten der türkischen Sprache verlor, so ist wiederum auch
wahr, dass Syrien im Wiederaufleben der arabischen Kultur und Literatur seit dem 19. Jhdt., als das imperium
der Hohen Pforte auf seinen Untergang zuschritt, eine herausragende rolle spielte. Bis dahin hatte europa jedoch
bereits die reize des Mittelmeerorients wiederentdeckt. nicht nur bewegt durch seine kolonialen Ambitionen
ließ es sich auch von den Berichten von reisenden in diesen teil der Welt faszinieren und die Kunst und
akademischen Zirkel durchtränkten sich mit „orientalismus“. natürlich gab es auch östliche reisende, die in die
europäischen Metropolen kamen. es gab jedoch einen ganz besonderen, der, aus Aleppo stammend, sich 1702 in
Paris niederließ und einen großen einfluss in der Welt der westlichen Kultur ausübte. Hier ist nicht von einer
Person die rede, sondern von einem Gegenstand: einem Buch, einem arabischen Manuskript, das in Syrien
vermutlich im 15. Jahrhundert verfasst wurde und das den titel „tausendundeine nacht“ trug. die vom
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page248
248
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
orientalisten Antoine Galland in die französische Sprache übersetzten Märchen der Scheherezade verführten das
europäische Publikum derart, dass, nachdem der inhalt des Buches ausgeschöpft war, Galland einen sich damals
in Paris aufhaltenden Syrier, den aus Aleppo stammenden Hanna diab, damit beauftragte, weitere Geschichten
zu erzählen, um so weitere Bände des Werks veröffentlichen zu können, das zu einem Klassiker der universellen
Literatur geworden ist.
Wenn die Stürme des Kriegs das Land peitschen, das Kreuzung von Zivilisationen war und soviel zur Geschichte
der Menschheit beigetragen hat, ist es förderlich, an die Momente zu erinnern, in denen die Stimme des Muezzins
den raum am Himmel Syriens mit dem Glockenläuten teilte, wo sowohl das christentum als auch der islam sich
durch ihre Vielfältigkeit auszeichnen: alle Glauben und Konfessionen beider religionen sind präsent. es ist
angebracht, an die Abendröte zu erinnern, die die Silhouetten des majestätischen tempels von Baal in den ruinen
von Palmyra umrahmt. es ist lohnend, sich an das Gefühl der Seiden, den Geruch der Gewürze und den
Geschmack eines gezuckerten tees im Basar von Aleppo zu erinnern. es bleibt zu hoffen, dass in der cafeteria
nafura im alten damaskus auch weiterhin der Klang der Laute und die Stimme des Märchenerzählers zu hören
bleiben. es bleibt zu hoffen, dass der Klang der Worte und der Musik es letztendlich schaffen, den Lärm der
Waffen zu übertönen. das hat sich Syrien verdient und es verdient alle unsere Aufmerksamkeit und Anerkennung.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études
Paris, Juni 2013
Übersetzung: Andrea Kowalenko
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page249
La défaite de Nur-Al-Din devant Hugues IX
de Lusignan en Syrie (fresque 12e siècle)
École Française, Chapelle des Templiers, Cressac-Saint-Genis, France
© Giraudon / The Bridgeman Art Library
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page250
250
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Syrien: die Gegenwart gegenüber
der Geschichte
er hatte damit gedroht, sein Land mit Blut und Feuer zu zerstören, es zu verwüsten und einen Brand in der
gesamten region zu stiften. er hat sich diesem Vorhaben mit der tauben und blinden Kraft der blutrünstigsten
tyrannen gewidmet, die Syrien im Verlauf seiner chaotischen Geschichte kennengelernt hat, von den
Kreuzfahrern bis hin zu tamerlan und zur französisch-britischen Kolonialisierung. Und dennoch hat sich in
den blutigsten Falten der historischen Unstetigkeit keine Kraft, kein tyrann mit so viel Bestimmtheit und so
viel Grausamkeit gegen sein eigenes Volk gewandt. „der despotismus in unseren Ländern ist ewig, denn wenn
dieser mit dem tod der diktatoren endet, garantieren deren nachkommen die nachfolge. deshalb sehnt sich
der Araber danach, zuzusehen, wie sich eines tages seine eigene realität und die seines Landes verändert“,
sagte der Kinoregisseur omar Amiralay kurz vor dem Ausbruch und darauffolgenden Untergang des syrischen
Frühlings. die Hoffnung brodelte damals auf den vollen Plätzen an den Freitagen beim Verlassen der Moscheen,
einzig möglicher Versammlungsort in einem Staat ohne Versammlungs- und demonstrationsrecht. es geschah
kurz nachdem das regime einen Jungen, Hamza al-Kathib, folterte und ermordete, dessen verstümmelter Körper
zum Symbol der Assad’schen niederträchtigkeit wurde und einen bis dato nie in Syrien dagewesenen impuls in
der Bevölkerung verursachte.
Heute lastet auf Baschar al-Assad, der seinem Vater automatisch nachfolgte, als ob es sich um den erben einer
uralten dynastie handelte, als ob Syrien seit jeher seiner Familie gehörte, die Verantwortung für eine
erschütternde Bilanz: hunderttausend tote beim Schreiben dieser Zeilen, Millionen Flüchtlinge auf der anderen
Seite der türkischen und libanesischen Grenzen oder im Landesinneren, zweihundertfünfzigtausend ohne
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page251
deUtScH 251
jegliches Verfahren im Gefängnis eingesperrte Personen. Und was kann diesen Bürgern angelastet werden? in
einem rechtsstaat leben zu wollen? der Korruption, die ihr Land verschlingt, ein ende setzen zu wollen? eine
größere soziale Gerechtigkeit zu wünschen? die Meinungsfreiheit nach vier Jahrzehnten versucht zu haben, in
denen die Angst aus allen Poren der syrischen Gesellschaft destilliert wurde, in allen instanzen und allen
räderwerken?
Eine teuflische Strategie
Um jegliches Streben nach Änderung und demokratie seitens des Volkes völlig straffrei niederzumachen, war
es das einfachste, die ewige Gefahr des terrorismus und Konfessionalismus heraufzubeschwören.
Unglücklicherweise breitete sich, während Baschar al-Assad weiterhin beharrlich die Städte und dörfer mit der
militärischen Unterstützung russlands bombardierte, das Schreckgespenst, das er aufgerüttelt hatte, im ganzen
Land aus. die Hauptparole der opposition, „nein zum Konfessionalismus, nein zur Militarisierung, nein zur
ausländischen intervention“ wurde durch die teuflische Strategie des syrischen regimes entkräftet: heute
springen den Beobachtern der Konfessionalismus und die Militarisierung ins Auge. die rebellische Seite ist
geteilt und zerfallen: die Freie Syrische Armee (FSA) wird von den aus dem Ausland gekommenen, islamischen
terroristen, und insbesondere von der organisation namens islamistischer Staat irak und Syrien (iSiS), die zu
al-Qaida gehört, bedroht. die besagte Gruppe hat in den regionen, die der Kontrolle des Staates entgangen sind,
ein Klima des terrors gesät. durch ein absurdes Spiegelspiel begeht iSiS taten, deren Barbarei ein Spiegelbild
derer Baschars ist: Vollstreckung auf einem öffentlichen Platz eines 15-jährigen Jugendlichen, der angeblich
beleidigende Kommentare gegen den Propheten geäußert haben soll, ermordung am 11. Juli 2013 in Latakia
von Kamal Hamami, einem der Hauptanführer der FSA...
Ist es so schwer zu verstehen?
Grauen, traurigkeit, Unglück... wenn Verwirrung und Gleichgültigkeit überhand nehmen, hören wir den Schrei
der entrüstung von Mohamad al-rumi, eines der bedeutendsten syrischen Fotografen und Präsident von Suria
Hurria (Freiheit für Syrien), einer Vereinigung zur Unterstützung der revolution des syrischen Volkes:
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page252
252
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
„ich höre immer mehr politische Verantwortliche, einschließlich einiger aus der Linken, wie sie behaupten,
gar nichts mehr von der syrischen Situation zu verstehen und deshalb die Arme verschränken gegenüber
dem Gemetzel, das sich in die Länge zieht und seit über zwei Jahren immer weiter steigert.
ich kann eine solche Haltung bei normalen individuen nachvollziehen, aber wenn es sich um
meinungsbildende Personen wie Politiker oder Spezialisten für internationale Politik handelt, ist eine solche
Haltung nicht statthaft. „Zuzulassen, dass die dinge von alleine geschehen, das ist eine Katastrophe“, sagte
Albert camus.
ist es so schwer zu verstehen, was geschieht, wenn wir ein nacktes Volk sehen, das von einer machtvollen
Kriegsmaschine aus dem einfachen Grund vernichtet wird, dass es seine Freiheit und Würde einfordert?
ist es so schwer zu verstehen, dass unter Ausnutzung der Machtlosigkeit dieses Volkes alle Arten von
Verbrechern, islamischen terroristen, Salafisten und andere es schaffen, sich einzuschleusen, um zu
versuchen, das Streben nach Freiheit zum entgleisen zu bringen?
ich höre die linken Machthaber, wie sie sich gegen ein militärisches einschreiten unter dem Vorwand
aussprechen, dass es sich um ein imperialistisches Komplott handeln würde. Sie vergessen, dass niemand
ein solches eingreifen wünscht oder fordert und verschweigen die tatsache, dass sich im Gebiet drei
ausländische Streitmächte (russland, iran und libanesische Hisbollah) befinden, manche seit Beginn der
revolution, mit Waffen, Beratern und Soldaten, deren Zahl sich täglich erhöht.
ist es sehr schwer, zu verstehen, dass die friedlichen demonstranten sich nicht verteidigen können, wenn
ein aus der Luft abgeworfenes Fass tnt auf sie fällt?
ist es schwer, zu verstehen, dass eine aus 300 Kilometern entfernung abgeschossene Scud keine Gnade
mit den Zivilisten haben kann?
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page253
deUtScH 253
Meine Frage ist Folgende: haben Sie dieses Volk gehört, das ein drittel seiner Bevölkerung auf der Flucht
oder im exil hat, und das weiterhin schreit‚Verschwinde’?“1
Gegen das Vergessen
Wie kann man von Syrien, seiner Vergangenheit, seiner Schönheit, seinem riesigen kulturellen Vermögen sprechen,
wenn das Land heute zerstört ist, sein Volk leidet, sich am Horizont keinerlei Perspektive abzeichnet, weil dies so
auf dem zynischen geopolitischen Spielbrett entschieden wurde? russland und china haben sich in ihrer Haltung
festgefahren, der Westen und europa haben dem Land den rücken zugewandt, die tödliche Gleichgültigkeit breitet
sich über ihre Grenzen hinaus aus.
Wie davon sprechen, dass diese Verwüstung einen Verlust für die Menschheit darstellt, d. h., unseren eigenen
Verlust, und dabei vermeiden, dem der Vergangenheit zugewandten und orientalistischen Blick nachzugeben, der
Gefallen daran findet, Syrien über qualmenden ruinen zu rühmen.
Als er anlässlich eines Montserrat Figueras gewidmeten Konzerts an ihren tod erinnerte, sagte Jordi Savall von
seiner Frau, dass sie weiterhin im Geiste bei ihm und den Musikern sei, die gleich spielen würden, und betonte,
dass „wir nur sterben, wenn wir vergessen werden“. Aus dieser Perspektive soll hier von Syrien gesprochen werden,
um alle seine toten und seine verlorenen orte nicht zu vergessen, um sie in unserer lebendigen erinnerung und in
unserer Hoffnung zu bewahren, damit sich die dunkelheit auflöst, die sich zu diesem Beginn des 21. Jahrhunderts
auf eine der Wiegen der Welt gelegt hat.
Ein universeller Verlust oder das Ende eines mediterranen Traums
Muss daran erinnert werden? Syrien war Gastland für reisende, Forscher, Pilger, Archäologen und Schriftsteller;
ähnlich einer fruchtbaren Kraft hat es ihre Wünsche nach Abenteuer, ihre traumwelten, ihre erwartungen, ihre
Hinterfragungen genährt. oftmals mehr phantasiert als wirklich erlebt, hat es nicht immer zurückerhalten, was
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page254
254
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
ihm zustand. dennoch ist Syrien seit Jahrtausenden ein Land, das einem Leuchtturm gleicht: Syrien, das Land
der Zivilisationen, der erfindung der Schrift und der Landwirtschaft, der drei großen monotheistischen
religionen, Kreuzpunkt des Handels, dessen Wege sich in richtung Afrika, Asien und europa öffnen, Syrien,
das Land der überwältigenden Städte, aber auch Syrien als schlagendes Herz des Mittelmeers. dieser
Mittelmeerraum, der, wie Braudel schrieb, „nur durch die Bewegung der Menschen einheit hat, durch die
Verbindungen, die diese Bewegung nach sich zieht, durch die routen, die diese führen“, ist heute ein
parzellierter, zersplitterter, in zwei geteilter raum: einerseits, sein durcheinander gebrachtes Südufer, fest im
Griff des Krieges und der Konflikte; andererseits, das nordufer und das befestigte, unbewegte europa ohne
politische Vision; und zwischen beiden ein Seefriedhof, der bereits tausende emigranten mit dem Wunsch nach
einem besseren Leben verschlungen hat. Auf einer Seite gibt es Bewegung, auf der anderen nicht.
Wie also soll man nicht in diesem von Braudel beobachteten Verlust der Bewegung und in der syrischen Agonie,
die sich vor unseren Augen zuträgt, das ende eines mediterranen traums sehen, das Unvollendetsein eines
Projekts, mit dem europa nur gewinnen konnte. Jacques Berque, ein großer französischer experte des islams,
erachtete den Mittelmeerraum als eine Zone des Aufeinandertreffens und des Hybridismus, in dem extrem
eklektische Systeme zum gedeihen gebracht werden können: „ich frage mich, -erklärte Yves Lacoste- ob für die
Araber nicht die Schaffung einer großen Mittelmeergruppe die Lösung wäre, nicht politischer, sondern vielleicht
soziokultureller natur, durch die entwicklung von verschiedenen Verbindungen unterschiedlicher Art zwischen
der Jugend, den Gewerkschaften, den Frauen, den intellektuellen... Zusammenfassend, ein Gebinde an
Beziehungen. damit würde in gewisser Weise der traum der Umayyaden wieder aufgenommen und gleichzeitig
würde unter den Arabern wieder dieses mediterrane Gleichgewicht hergestellt, das diese seit dem Verlust von
Al Ándalus nicht mehr haben. Für sie war über Jahrhunderte hinweg der Mittelmeerraum der vom Meer her
gekommene Feind, die Kreuzfahrer, die Kolonialisierung. Heute könnte alles ganz anders sein. Für die Araber
fielen die Unabhängigkeiten mit der Begründung ihrer afroasiatischen dimension zusammen. Aber sie sind nicht
nur afroasiatisch, sondern auch, von nah oder fern betrachtet, mediterran.“ 2
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page255
Conseil d’Acre
et le siège
de Damas,
deuxième croisade,
de « L’Histoire
d’Outre-Mer »,
écrit par
Guillaume
de Tyr, Acre,
c.1280 (vélin).
© Bibliothèque
Municipale
de Lyon,
France
Bridgeman
Art Library
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page256
256
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Damaskus, Aleppo: ein gemeinsames Erbe
inspirationsquelle für Jacques Berque, der mit seinen „Al Ándalus“ eine gemeinsame Zukunft für die mediterranen
und europäischen Völker erwog: Welche war diese Umayyaden-dynastie, die uns in das goldene Zeitalter von
damaskus zurückbringt? Was erlaubt sie uns zu sehen? Vor allem ein imperium, dessen Grenzen vom indo bis
zum meridionalen Gallien reichte, vom indischen ozean bis zum Kaspischen Meer. Sein politisches Zentrum war
damaskus, wirtschaftliche, kulturelle und religiöse Stadt. dort trafen alle Wege aufeinander. dieser Austausch
ermöglichte ein intensives intellektuelles und spirituelles Leben. die Kunst und die Geisteswissenschaften erlebten
am damaszenischen Hof eine große entwicklung. die Umayyaden-Kalifen erbauten eine prächtige Architektur,
von der wir noch den Felsendom in Jerusalem und die große Moschee von damaskus bewundern können. Bis
wann? Wir kennen die Fortsetzung der Geschichte: die der „Umleitung“ der Umayyaden auf die iberische Halbinsel,
als Abd ar-rahman dort das Kalifat von cordoba gründet, das zwischen 756 und 1030 Sitz einer der schönsten
Seiten der Zivilisation war. Al Ándalus ist eine Zivilisation der toleranz, die zu einer Brücke zwischen der
arabischen Welt und europa zur Verbreitung des Wissens wird. Aristoteles und Platon, übersetzt ins Arabische,
dringen in den Westen ein; die muslimische Kultur gräbt die griechisch-römische Kultur aus.
Sollen wir denn dieses gemeinsame erbe verstecken, stumm der Vernichtung von damaskus durch seinen tyrannen
beiwohnen? Hören wir den Hilferuf, den der Schriftsteller Yassin al-Haj Saleh speziell an die Persönlichkeiten aus
der Kultur aus der Gutah richtet, einem weiteren mythischen ort, während in Syrien die Unterdrückung unter dem
passiven Blick der internationalen Gemeinschaft weitergeht:
„Vor drei Monaten brach ich in die befreite östliche Gutha auf, eine region, die die Vorstädte der syrischen
Hauptstadt umgibt, und verließ damaskus [...]. die östliche Gutha ist jetzt eine von einer Million Personen
bewohnte region, wo vor der revolution die doppelte Anzahl ansässig war. nachdem es eine der
Bastionen und Ausgangspunkt der Kämpfer nach damaskus war, ist die Ghuta seit mehreren Monaten
komplett eingekesselt. diese Wende der Situation ist auf die bedeutende militärische und logistische
Unterstützung zurückzuführen, die das regime seitens russland, iran und den libanesischen und
irakischen Milizen, die teheran treu sind, erhält. ich bin außerdem Zeuge einer grausamen Knappheit an
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page257
deUtScH 257
Waffen, Munition und Lebensmitteln auf der Seite der revolutionskämpfer. [...] die Städte und dörfer
in der Gutha, die ich in diesen drei letzten Monaten besucht habe, sind Ziel einer blinden Bombardierung,
sowohl durch die Luftwaffe als auch durch Artillerie [...]. ich habe einen Monat lang in einem
Ärztezentrum der für den Zivilschutz zuständigen organisation gelebt und habe alle gesehen, die unter
den Bomben gestorben sind. einige waren zerfetzt, darunter auch Kinder; ich habe auch einen sechs
Monate alten Fötus gesehen... die Mutter, verängstigt durch die Bomben, die rund um ihr Haus fielen,
erlitt einen Abort.
[...] Hier kämpfen die Menschen in dem Wissen, dass sie ermordet werden, wenn Baschar die Kontrolle
über die region zurückgewinnt. [...] Somit beschränkt sich die Wahl der einwohner darauf, im Kampf
gegen ein faschistisches und kriminelles regime zu sterben oder in den barbarischen Händen eben dieses
regimes zu sterben, wenn sie den Widerstand aufgeben.
die revolution begann vor über zwei Jahren [...], und die duldenden Politiken der Weltmächte haben
zugelassen, dass die Syrier ermordet werden und dass das regime von Baschar mit völliger Straffreiheit
vorgeht. das ist etwas, was an die Haltung der westlichen demokratien Hitler gegenüber kurz vor dem
zweiten Weltkrieg erinnert. die aktuelle Situation ist direkte Folge der Weigerung eben dieser
demokratien, die syrischen revolutionäre zu unterstützen, während andere Mächte offen das regime
nähren.“3
im norden des Landes verblutet eine weitere große Stadt, Aleppo, die ebenfalls vom Krieg verwüstet wird. Welches
Vermögen unserer gemeinsamen Geschichte haben die Bomben und Kämpfe zerstört? ein Lebensstil, ein Knowhow, eine Genealogie des Geschmacks, der Gesten und der Musik, mit denen sich europa durchtränkte, als ihre
großen Mächte im 16. Jahrhundert Handelsposten und Konsulate in Aleppo gründeten. die europäischen Händler
ließen sich bei den Konsulaten in den Karawansereien nieder. Um sie kreisten Beamte, Missionare, Ärzte,
orientalisten, reisende. Bis zum ersten Weltkrieg ist Aleppo ein Landpunkt, der ebenbild der alten Städte der
arabisch-muslimischen Welt ist: „diese Städte sehen in sich die heterogenen Gesellschaften der dienstleister des
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page258
258
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Handels, der Spezialisten und des Austauschs leben -beobachtet der Geograph Jean-claude david. Kameltreiber,
Arbeitstiertreiber und Lastburschen sind ihre träger.“4. die Basare Aleppos sind der erbaute Ausdruck dieses
Austauschs und gehören zu den schönsten der Welt. der changierende Fluss der Stoffe, der intensive Geschmack
von tee und Kaffee, die Palette von Gewürzen und die Käsesorten, Seifen und Parfüms, die Schuhe und die
Kleider... alles trägt zu seiner organisierten Fülle bei. die Gerüche und die Geschmäcker, das Licht und die Gestik,
die aus diesem vitalen organ der Stadt hervorgehen, sind an deren Lebensstil beteiligt und schreiben ihre
Geschichte, unsere Geschichte. Bereits Mitte des 18. Jahrhunderts staunte der andalusische reisende ibn dschubair:
„Was die Stadt anbelangt, so ist deren Standort mehr als grandios, der Bau großartig und die Schönheit wundervoll
-schrieb er in seiner rihla-. die weiträumigen und großen Märkte folgen in länglicher Abfolge aufeinander. Man
verlässt das Viertel eines Handwerks und betritt das Viertel eines anderen Handwerks, bis man alle
Handwerkskünste, die einer Stadt eigen sind, erschöpft. Sie sind alle mit Holzplanken überdacht; so bleiben
diejenigen, die sich darin befinden, im weit verbreiteten Schatten. Jeder Markt hält aufgrund seiner Schönheit die
Blicke zurück und die Unterrichteten halten mit Staunen inne.5
im oktober 2012 wurden diese so begeistert von ibn dschubair beschriebenen Basare opfer der Flammen. Mehrere
tage lang verschlang das Feuer Verkaufsstände, Vorräte, Parfüms... „die Stände des überdachten Marktes
von Aleppo brennen und die Heckenschützen verhindern, dass der Brand gelöscht wird“, erklärte ein einwohner
Aleppos, während die internationalen Presseagenturen informierten, dass die reguläre Armee jeglichen Zugang
zum Labyrinth der Gassen verhinderte, die die zehn Kilometer des Basars bildeten. die Bilanz: 1550 Gewerbe in
Schutt und Asche.
das Feuer verschlang die Gänge des Basars mit derselben zerstörerischen intensität wie die Propaganda von
Baschar al-Assad, der, wie es nicht anders sein konnte, die „terroristischen“ Mächte der FSA dieser neuen tragödie
beschuldigt. Aber, was ist mit der tag und nacht erfolgenden Bombardierung durch die syrische Armee der Stadt
und der Märtyrerdörfer? Und mit der Zivilbevölkerung, die zwischen den Mauern eingesperrt ist, die ihr als
Wohnung verblieben? ist es nicht etwa das, was das regime über Monate hinweg den Bewohnern von Aleppo
auferlegt hat? Und während eine der schönsten architektonischen Juwelen des Menschenerbes die Gefahr läuft,
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page259
deUtScH 259
vernichtet zu werden, während der Alltag derjenigen, die dort lebten und sich versorgten zerstört wurde, lassen die
von ibn dschubair vor etwas mehr als sieben Jahrhunderten über Aleppo geschriebenen Worte Hoffnung
durchklingen: „Welch’ Wunder! die Stadt besteht fort, während ihre Herrscher verschwunden sind, ohne dass ihr
ruin beschlossen wurde.“
Euphrat: die Wiege unserer Herkunft
der syrische Krieg verursacht heute Verwüstung am Ufer eines der emblematischsten orte der Menschheit, dem
euphrat, der fast zweitausendachthundert Kilometer lang ist, irak und das heutige Syrien durchquert und ein
strategisches Hauptanliegen ist. der Fluss badet die archäologischen Fundstätten von außerordentlichen
Zivilisationen wie Mari oder dura europos und auch die Fundstätten aus der Jungsteinzeit des oberen
Mesopotamiens, die die türkei säumen, wo er seine Quelle in der armenischen region hat. in diesen Gebieten
entsteht die große neolithische revolution, deren Vorreiter die Landwirte des euphrat sind. Zwischen 12 000 und
8 000 vor der gemeinsamen Zeitrechnung war das tal des euphrat Schauplatz einer grundlegenden Änderung für
die Zukunft der Menschheit. dort wussten die Sammler und Jäger über die natürliche Welt zu triumphieren, indem
sie erstmals Pflanzen und tiere domestizierten. „der Wildweizen, die Gerste, die Ziege, das Wildschaf existierten
in europa nicht - erklärt die Archäologin danielle Stordeur-. Und wenn es diese heute gibt, so liegt das daran, dass
eines tages die einwohner dieser region, wo die Arten in wilder Form existierten, die idee, den einfall, den
Wunsch hatten, sich diese anzueignen. europa profitierte von allen diesen Fortschritten, die sich aus Levante in
den Westen ausbreiteten, der diese fast dreitausend Jahre später aufgriff.“ 6 Für den Archäologen Jacques cauvin
war diese revolution auf die außerordentliche Mutation in Psyche, Symbolkunde und Vorstellungskraft
zurückzuführen, die die Männer und Frauen der Jungsteinzeit erlebten. Als ob sie durch die Bereicherung und
dynamisierung der mentalen darstellung, die sie von der Welt hatten, letztendlich deren ressourcen beherrscht
hätten. diese kulturelle transformierung kann auch aus den Piktogrammen gelesen werden, die in diversen
neolithischen Fundstätten entdeckt wurden: „Was ist dieser diskurs, auferlegt durch die Kraft der Bilder, der dem
der großen religionen, die später kommen, so nahe zu stehen scheint, als ob wir seinen Ursprung überraschen
würden? -fragt Jacques cauvin–. Und welche neuen Spannungen heben an anderen orten die Arme des Menschen
in richtung Himmel, wenn er das göttliche Wesen anruft? Wer ‚betet’ fühlt sich machtlos und bittet Hilfe von
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page260
260
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
jemandem, der über ihm steht. eine topologie der Senkrechte errichtet sich dann in der eigenen intimität des
Psychismus, wo der anfängliche Beklemmungszustand sich in Sicherheit verwandelt im Gegenzug zu einer
Aufwärtsanstrengung, die als Anruf einer göttlichen instanz außerhalb des Menschen erlebt wird [...]. dieser Kult
ist hier die andere Seite einer alltäglich gefühlten Misere. Gottesmacht und menschliche endlichkeit sind die beiden
Pole dieser noch nie dagewesenen dramaturgie, die sich im Herzen des Menschen gegen 9 500 v. chr. niederließ.“7
Zu wem sollen die Syrier und alle diejenigen, die in deren Land die Wiege ihres Ursprungs wiedererkennen, einige
Jahrtausende später die Arme ausstrecken, damit das Blutbad endlich ein ende nimmt?
NATHALIE GALESNE
Übersetzung: Andrea Kowalenko
Mohamad al rumi, „est-ce si difficile de comprendre?“, babelmed.net, 28. Mai 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Paris, Albin Michel, 1998.
3
Yassin al Haj Saleh, „intellectuels, aidez les Syriens!“, Le Monde, 5. Juli 2013.
4
Jean-claude david, „Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui“, Ausstellung in der Maison de l’orient Méditerranéen, Lyon, 1999.
5
ibn dschubair, A través del Oriente (Rihla), spanische Übersetzung Felipe Maíllo Salgado, Madrid, Alianza, 2007.
6
nathalie Galesne, „entretien avec danielle Stordeur“, in Syrie, éclats d’un mythe, Arles, Actes Sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, Paris, cnrS Éditions, 1997.
1
2
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page261
Jordi Savall
Photo : Toni Peñarroya
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page262
262
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Syrien
die vergangenen hundert Jahre waren hart für Syrien. der Krieg, der 1914 begann, brachte Hungersnöte, raubte
ihm sein historisches anatolisches Hinterland und brach es in Stücke. danach unterwarf Frankreich seine
Bevölkerung und wandte Flugzeuge und schwere Artillerie auf, um fast ganz 1925 und 1926 Städte und dörfer
zu zerstören. die Franzosen gingen zwanzig Jahr später, aber die Unabhängigkeit machte die Sache nicht viel
besser. Syrien verlor den Krieg um Palästina im Jahr 1948 und nahm tausende von Flüchtlingen auf. 1949
organisierte die ciA den ersten in einer fast jährlichen Abfolge von Staatsstreichen. der letzte fand 1970 statt,
als der Verteidigungsminister Hafiz al-Assad die Macht übernahm. die Muslimbrüder, die bereits erbost waren,
weil ein Mitglied der unterdrückten Alawiten-Minderheit eine derart hohe Stellung erlangt hatte, rebellierten 1979
und 1982 gegen den Säkularismus seiner Baath-Partei. in der Zwischenzeit führte Syrien weitere Kriege mit
israel, wobei es die Golanhöhen 1967 verlor und einen kleinen teil derselben 1973 zurückgewann. 1976 schickte
es seine Armee in den Libanon, wo es eine weitere Schlacht gegen israel im Jahr 1982 verlor und sich unter
internationalem druck im Jahr 2005 zurückzog. Als al-Assad im Juni 2000 verstarb, trat sein Sohn Baschar seine
nachfolge an. im März 2011 eskalierten friedliche Proteste gegen ihn in einen Bürgerkrieg.
Syrien hätte etwas Besseres verdient. es handelt sich um ein Land unsagbarer Schönheit, wo eine Vielzahl
an Zivilisationen in sumerischen tontäfelchen, Hethitergräbern, griechischen Amphitheatern, römischen
Straßen und Aquädukten, byzantinischen Kathedralen, Umayyaden-Moscheen, Kreuzfahrerburgen,
Mamlukenmonumenten, historischen Häusern um offene innenhöfe und großartigen Basaren fortbestehen, in
denen Händler mit ihren Waren handelten, lange bevor Alexander der Große seinen Fuß dorthin setzte. Seine
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page263
deUtScH 263
Bevölkerung kommt aus allen teilen Westasiens und umfasst alle christlichen und muslimischen Konfessionen
sowie die quasi zoroastrischen Jesiden. es gibt Bauern und nomaden, Gebirgsdrusen und Küstenfischer,
Handwerker, Händler und Lehrer. Syrien bleibt weiterhin, was Meleagros von Gadara ein Jahrhundert vor christus
als „ein Land/das die ganze Welt ist“ bezeichnet hat.
1987 wanderte ich, um ein reisebuch zu schreiben, mehrere Monate durch Syrien, mit mehr Zeit zum Lernen als
in den fünfzehn Jahren zuvor, in denen ich als ausländischer Journalist dort tätig war. in nordsyrien auf der
orontes-ebene in der nähe von Aleppo war ich im dorf Fafertin zu Besuch. Seine kurdischen einwohner lebten
in Lehm- und Steinhäusern rund um die ruine einer römischen Basilika aus dem dritten Jahrhundert. die
dorfbewohner beklagten, dass sie keinen Strom, fließendes Wasser oder geteerte Straßen hatten. ein Mann sagte,
er wünsche sich, dass die regierung seine Familie woanders ansiedle. Weshalb, fragte ich, gingen sie nicht
einfach? „Unsere Urgroßväter kamen hierher“, sagte ein Junge, nicht mehr als zehn Jahre alt. ein
fünfundsechzigjähriger Mann fragte: „Wo sollen wir hin? es gibt kein Geld. Wir haben keine traktoren, um das
Land zu bestellen, hier oder anderswo.“
ich fragte, ob andere Menschen wie ich kämen, um die Kirche und die anderen alten ruinen zu besichtigen. Sie
sagten, es kämen viele Besucher.
„Warum verdient ihr nicht etwas Geld durch den Verkauf von Postkarten oder tee?“
„Wir geben ihnen tee“, erklärte der Junge. „dann werden sie respekt für uns haben.“
die Syrier, zu denen Kurden, Araber, Armenier, tscherkessen und andere zählen, haben bewundernswert viel
Stolz. das kann auf deren Geschichte als erstes arabisches imperium unter den Umayyaden im 7. Jahrhundert
und vielleicht in geringerem Maße auf ihre Geschichte als erstes unabhängiges arabisches Königreich, das aus
dem ottomanischen imperium im Jahr 1920 hervorging, zurückzuführen sein. Scherif Faisal i. des Königreichs
Hedschas überlebte nur ein paar Monate, aber sein Vermächtnis beherrscht die moderne Geschichte des Landes.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page264
264
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
eine lebensgroße Statue nahe der Zentralbank in damaskus ehrt den Verteidigungsministers Faisals i., Yusuf
al-Azmah. Al-Azmah starb während des Widerstands gegen die französischen invasoren am Pass von Maysalun
auf der Straße nach Beirut in dem Bewusstsein, dass die Franzosen seine zahlenmäßig unterlegenen
Verteidigungskräfte vernichten würden. dieser Stolz hat andere dazu inspiriert, ihre Leben zu opfern und ein
Jungen in Fafertin dazu, tee lieber zu geben als zu verkaufen.
ein ägyptischer Freund erzählte mir vor nicht allzu langer Zeit von seiner Jugend in Kairo unter dem damaligen
Präsidenten Gamal Abdel nasser. die regierung von nasser wies Missstände wie die Geheimpolizei, eine prekäre
Wirtschaft und die niederlage gegen israel auf. „Wir hatten aber Würde“, erinnerte er mich. das ist etwas, das
Ägypten unter dem nachfolger von nasser, Anwar as-Sadat, und dessen exzessiver Unterwerfung unter die
nordamerikanische Macht verlor. die Ägypter begannen, ihre Würde durch die entmachtung von Mubarak und
die Wahl eines Parlaments und eines Präsidenten zurückzugewinnen. der raub dieser demokratie durch das alte
obergericht von Mubarak und die Armee hat den Ägyptern alle Hoffnung auf die Wiedererlangung der Würde
genommen, die ihre Großeltern unter nasser kannten.
die Würde in Syrien ist etwas Komplexes. die Mehrheit der Syrier war stolz auf die herausfordernden Positionen
von Hafiz al-Assad in Bezug auf Palästina und die syrischen, von israel besetzten Golanhöhen sowie auf seine
außerordentliche Kapazität, die Vereinigten Staaten und israel im Libanon zu überlisten. Sogar einer seiner
schärfsten Kritiker, der syrische Gelehrte Sadiq al-Azm, gab im The New York Review of Books im Jahr 2000 zu,
dass „in kritischen Momenten al-Assad sich als fähig gezeigt hat, mutige entscheidungen zu treffen, gewagte
initiativen zu ergreifen und entscheidende Handlungen durchzuführen, die sich letztendlich als erfolgreich und
weitsichtig erwiesen, obgleich sie anfänglich auf Widerstand stießen, da sie aus einem exzellenten Verständnis
der regionalen Linienführungen und internationalen trends hervorgingen.“ Und dennoch war es ausreichend, im
Landesinneren Zeuge der erniedrigenden Behandlung von normalen Bürgern in den öffentlichen Ämtern,
Kommissariaten und Zollposten zu werden, um zu sehen, was die meisten Bürger als teil ihres Alltags erlebten
und erlitten.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page265
deUtScH 265
die Syrier, die Folter erlitten, Familienmitglieder durch unbefristete Verhaftungen verloren oder ins exil
gezwungen wurden, nährten den Unmut. dass sie nicht vor 2011 explodierten, ist auf eine Mischung aus
erfolgreicher Unterdrückung, interner Propaganda und einer gewissen Freiheit von Schriftstellern, Filmemachern
und Akademikern, leichte Kritik an Beamten und Politiken zu üben, zurückzuführen. die einzigen Unberührbaren
waren die Armee, die Baath-Partei und selbstverständlich der Präsident. „das ist eine clevere Politik, da sie ab
und an die anwachsende Spannung ablässt“, erklärte mir der syrische Schriftsteller Hani al-raheb im Jahr 1987.
„Ansonsten könnten die Menschen auf Gewalt oder passiven Widerstand oder sonst etwas zurückgreifen. das
regime hat Möglichkeiten, diese Spannung abzubauen, so dass die Menschen die erniedrigung in Sachen
Menschenrechte akzeptieren, ohne ‚nein’ zu sagen. die Spannung darf nie einen Punkt erreichen, an dem es zu
einer explosion kommen kann.“ Al-rahebs Kritiken führten zu seiner entlassung aus seinem Lehrstuhl an der
Universität von damaskus und zu dessen gelegentlicher Festnahme. nicht lange, nachdem wir gesprochen hatten,
verließ er das Land, um in Kuwait zu lehren. Und fünfundzwanzig Jahre später hat die Spannung den
explosionspunkt erreicht.
obgleich die Assads, Vater und Sohn, ein unterdrückendes regime einführten, waren sie auch gerissen genug,
Syrien mit neuen Straßen, Stromversorgung der meisten ländlichen Gegenden, kostenlosen Schulen, staatlicher
Gesundheitsversorgung, Sozialversicherung für die Älteren und toleranz aller religiösen Glaubensrichtungen in
die moderne Welt zu bringen. die Syrier, die sich eine Änderung wünschten, wollten, religiöse Fanatiker
ausgenommen, diese elemente des Vermächtnisses der Assads nicht aufgeben. Sie wollte aber mehr
rechenschaftspflicht der regierung, weniger Korruption in der regierenden Klasse und das recht, ihre Anführer
in freien Wahlen zu wählen. Baschar al-Assad begegnete diesen Forderungen mit der diskussion anstatt der
einführung einer reform. Als die revolten des arabischen Frühlings die Militärdiktatoren in tunesien, Ägypten
und Libyen stürzten, bestand Baschar darauf, dass sein regime den USA nicht so ergeben war die anderen und
deshalb gegen interne Meinungsverschiedenheiten immun war.
Libyens Gaddafi war ein Megalomane, der seine Landsleute wie Meerschweinchen in seinem Labor für politische
experimente und persönliche Verkommenheit behandelte. Zine el-Abidine Ben Ali in tunesien war ein
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page266
266
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Kleptomane, der sich mit allen außer seinen Befürwortern in der französischen regierung verfeindete. der
Gehorsam Husni Mubaraks gegenüber der amerikanischen Macht, verstärkt durch fehlerhafte regierung und
Ungerechtigkeit, demütigte die meisten seiner Landsleute. in Syrien kam es zu einer echten schwelenden
Unzufriedenheit, die nach den Protesten in dar’a im März 2011 ausbrach. die Menschen dieser Stadt an der
Grenze Jordaniens, wo die türken Lawrence von Arabien im Jahr 1917 hintergingen, wandten sich gegen den
örtlichen Statthalter, einen Verwandten Assads, als dieser durch das Foltern von Kindern die rote Grenzlinie
überschritt. Und doch nahmen nicht alle an den demonstrationen teil, die auf andere Städte übergriffen, und noch
weniger von ihnen griffen zu den Waffen. die opposition gegen Baschar al-Assad teilte sich schnell in eine
Fraktion auf, die die friedlichen demonstrationen wie die auf dem tahrir-Platz in Kairo aufrecht erhalten wollte,
und eine andere Fraktion, die ihren disput mit Baschar al-Assad mit militärischen Mitteln lösen wollte. Und die
bewaffneten opponenten splitterten sich rasch nach ideologie, Strategie und gegnerischer Machtgier auf.
Baschar al-Assad schien von seinem Vater gelernt zu haben, dass er den schlimmsten Gewittern ausweichen
konnte, wie es Hafiz tat, als israel 1982 seine Luftwaffe zerstörte und seine Armee aus Beirut vertrieb. Beide
Männer meinten es ernst, sowohl als Wohltäter als auch als tyrannen, und damit erklärt sich teilweise die Loyalität
so vieler Syrier nach drei Jahren rebellion. die rebellenführer dachten, wie ihre Stützen in Ankara, riad und
doha, dass das Gebäude, das die Assads seit 1970 erbaut und befestigt hatten, beim ersten Schuss
zusammenstürzen würde. Als dies nicht geschah, griffen sie auf forderungsbehaftete westliche eingriffe zurück,
um sie vor dem zu retten, was sich als schlecht geplantes und schwaches Unternehmen herausstellte.
Wie die rebellen die Widerstandsfähigkeit des regimes unterschätzten, so ignorierten die regierungsstrategen
ein bedeutendes element des oppositionskampfs: den Unmut der Menschen, die sich danach sehnten, zu sagen,
was sie dachten, ohne Angst und Überwachung zu leben und eine staatliche Anerkennung ihrer Würde zu erlangen.
die einschätzung der regierung, dass einige rebellen Kriminelle, Fanatiker oder Ausländer seien, war korrekt,
wie auch die Behauptung, dass die rebellion von ausländischen Mächten gestützt wurde, die über ihre die
Amerikaner verärgernde Beziehung zu iran erbost waren. das war jedoch nicht die ganze Geschichte, wie auch
der reine Wunsch nach Freiheit nicht die einzige inspiration der revolte war.
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page267
deUtScH 267
Viele der Aufständischen hatten nicht mehr respekt für die Freiheit, wie diese in thomas Paines Die Rechte des
Menschen oder der Allgemeinen erklärung der Menschenrechte der Vereinten nationen enthalten ist, als das
regime. ihr Ziel war der Austausch eines regimes, das von jemandem von einer Minderheitenreligion angeführt
wurde, durch eines aus der Mehrheit. Sie glaubten, dass nur ein Sunnit, sogar einer, der die theokratie der
demokratie vorzieht, das mehrheitlich sunnitische Land regieren sollte. Syrien war immerhin der Geburtsort
der sunnitischen orthodoxie. eine Umayyaden-Armee aus damaskus hatte die schiitischen Partisanen von Ali
bei Karbala 680 v. d. Z. besiegt und damit dem islam eine Wunde zugefügt, die noch immer nicht verheilt ist.
das Motto der Baathisten lautete „einigkeit, Freiheit, Sozialismus“. Sie erreichten in den beiden von ihnen
regierten Ländern, irak und Syrien, nichts davon. einer der Gründer der Baath-Partei, dr. Hafiz al-Jamali, hatte
die Partei längst verlassen, als ich ihn 1987 in damaskus traf. er war bereits über achtzig, als er sagte: „Wir haben
rückschritt, nicht Fortschritt. Vor der [baathistischen] revolution [im Jahr 1963] lag unser Analphabetismus bei
neunzig Prozent. Jetzt haben wir siebzig bis achtzig Prozent Alphabetisierung. Und dennoch bewegen wir uns
zurück. Wie ist das möglich? Weshalb bewegen wir uns nicht nach vorn?“
das ist eine Frage, die sich die Syrier selbst stellen, insbesondere, wenn sie den schnellen rückschritt beobachten,
den der Krieg mit sich bringt. Zu Beginn des Krieges versicherten mir Freunde in damaskus und Aleppo, dass
die rebellen, die ihre Feinde köpften, mit Sicherheit Ausländer, iraker, Saudis, tschetschenen, Afghanen, bloß
keine Syrier, sein mussten. das Köpfen sei, so sagten sie, ihrer Kultur fremd. dann wurden sie Zeugen davon,
wie ein syrischer rebell stolz das Herz aus einem toten Soldaten schnitt und hineinbiss. Wie konnten wir, fragten
sie sich, so tief sinken? Und wie werden wir wieder zu dem, was wir einst waren?
CHARLES GLASS, 2013
Übersetzung: Andrea Kowalenko
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page268
Le Tabernacleet ses prêtres,
École Juive, (2ème siècle)
Dura-Europos synagogue,
Musée national de Damas, en Syrie.
© Zev Radovan / Bridgeman Art Library
5_Booklet 119x136 Siria DEUTSCH_216_269_Mise en page 1 02/09/13 19:10 Page269
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page270
270
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
oriente – occidente ii
omaggio al popolo siriano
Musiche solidali e testi contro l’oblio
Uno dei difetti più tragici del genere umano è la sua grande capacità di dimenticare, come ci ricorda Milan
Kundera nel suo Libro del riso e dell’oblio: “L’assassinio di Allende eclissa rapidamente il ricordo
dell’invasione russa della Boemia, il massacro sanguinoso del Bangladesh fa dimenticare Allende, la guerra
nel deserto del Sinai fa tacere il pianto del Bangladesh, la mattanza in cambogia fa dimenticare il Sinai,
eccetera, eccetera, eccetera, fino all’oblio completo di tutto”.
La prima raccolta di musiche dedicate al dialogo tra oriente e occidente cominciò a prendere forma vero
la fine del 2001, come ricerca di un antidoto spirituale all’amnesia, e contro il drammatico e crescente
conflitto di civiltà che stava assumendo un ruolo di protagonista in quei momenti della guerra
dell’Afghanistan, iniziata il 7 ottobre 2001. Allora concepimmo e portammo a termine il primo progetto
di Musiche per la Pace, basato su un “dialogo possibile” tra oriente e occidente, in cui invitammo musicisti
dell’Afghanistan e Ken Zuckerman dagli Stati Uniti d’America a partecipare al concerto del 10 gennaio
2002 nella Basilica di Santa María del Mar di Barcellona. Questo concerto di capodanno dedicato alla
memoria di tutte le vittime dei conflitti nel mondo, fu intitolato Músiques per la Pau (Musiche per la Pace)
con Musiche Antiche & Musiche del Mondo interpretate dai musicisti dell’ensemble Kaboul
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page271
itALiAno
271
dell’Afghanistan, driss el Maloumi del Marocco e Yair dalal d’israele, insieme ai solisti vocali e strumentali
de La capella reial de catalunya e di Hespèrion XXi.
dobbiamo anche ricordare che esattamente 22 anni fa incominciava un’altra terribile guerra molto vicino
a noi, con il crudele assedio della città di Sarajevo, in cui più di 12.000 persone sarebbero state uccise e
più di 50.000 gravemente ferite dalle truppe serbe. Allora, l’europa in modo specifico e il mondo in
generale, risposero con un assoluto silenzio e con una decisione, più che discutibile, di non intervento nel
conflitto, con la conseguenza della continuazione di un assedio feroce della capitale della Bosnia per altri
quattro anni (1992-1996). L’intervento internazionale non arriverà in forma decisiva fino al 1995. e nel
corso di questo tempo più di 20 milioni di kilogrammi di proiettili di cannone e di colpi di mitragliatrice
avranno sfregiato per sempre la geografia fisica e umana di questa città.
con il drammatico conflitto attuale in Siria, il modo assiste di nuovo, paralizzato e del tutto impotente, a
una guerra che si fa sempre più settaria e fuori controllo, con una escalation costante di massacri di
innocenti, che ogni giorno prendono dimensioni sempre più insopportabili. Pochi giorni or sono (il 21
agosto), migliaia di bambini e di donne (più di 1.300, secondo le fonti dell’opposizione al regime di Bashar
al-Assad) sono morti avvelenati da gas tossici. Secondo il Segretario Generale delle nazioni Unite, ad oggi
più di 100.000 persone sono morte in questo conflitto, che inoltre ha comportato estreme sofferenze a più
di sei milioni di minorenni, con 3,1 milioni direttamente colpiti, altri quattro milioni profughi all’interno
del paese e due milioni rifugiati in paesi vicini. oggi tutto il mondo ne è sdegnato, ma le parole
d’indignazione non sono più sufficienti. devono essere chiarite le responsabilità, e il mondo civilizzato
deve esigere la cessazione immediata di tutte le azioni violente contro la popolazione civile.
nelson Mandela ci ricorda che “essere liberi non è soltanto essere sciolti dalle proprie catene, bensì vivere
in una maniera che rispetti e migliori la libertà degli altri”. Questo secondo progetto Oriente-Occidente
nasce fondamentalmente dalla volontà solidale di contribuire a prendere coscienza del drammatico conflitto
e della terribile guerra di repressione che subisce il popolo siriano, condividendo l’esperienza musicale con
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page272
272
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
musicisti della Siria, e di avvicinarci alla conoscenza di una delle civiltà più antiche del mondo. Questa
idea si è andata concretizzando in occasione del concerto di natale Judicii Signum alla fine del 2012 a
Barcellona, nel quale invitammo due straordinari musicisti di quel paese: la cantante e liutista Waed
Bouhassoun e il flautista Moslem rahal (ney). in seguito a quella entusiasmante esperienza, decidemmo
di contare sulla loro collaborazione in diversi progetti collegati al dialogo interculturale e in modo molto
particolare nel concerto Pro·Pacem, che abbiamo tenuto a Barcellona il 20 aprile di quest’anno 2013, in
cui abbiamo presentato il programma edito nel libro-cd Pro·Pacem: Testi, arte e musiche per la Pace, con
la collaborazione di Antoni tàpies, Fatema Mernissi, edgar Morin, raimon Panikkar e musicisti di tutto
l’arco del Mediterraneo.
Finalmente, dopo mesi di preparazione e di collaborazione in diversi concerti con musicisti di Siria, israele,
turchia, Libano, Grecia e Marocco, insieme a quelli di Hespèrion XXi, decidemmo di registrare e
pubblicare questo nuovo e stimolante dialogo tra musicisti orientali e occidentali per mezzo degli strumenti
e delle musiche dell’antica esperia cristiana e giudea, le istampitte dell’italia medievale, e le canzoni,
improvvisazioni e danze della Siria: questo ORIENT-OCCIDENT II costituisce un fervente Omaggio al
popolo siriano e vuole essere ancora un significativo antidoto all’amnesia che tanto impoverisce la nostra
umanità.
Musiche apparentemente distanti nel tempo e nello spazio, musiche spesso dimenticate sotto successivi
strati di modernità o svalutate per le loro origini incerte, sono le protagoniste di questo disco; danze,
preghiere, canzoni e lamenti di rara bellezza e d’intensa emozione che inoltre, con la loro lievità, ci liberano
da pesanti condizionamenti e da evitabili solitudini. Sono melodie e ritmi che nascono dalle improvvisazioni
del ney orientale e dei nostri flauti medievali, dagli affascinanti canti di un islam misterioso ed evocatore,
dalle carezze dell’arco del rebab e dal solido suono della lira italiana, dai ritmi e dai battiti degli oud del
Marocco, d’istanbul e d’israele, dalle note brillanti e articolate del santur dell’iran e del qanun della turchia,
tutti sostenuti e avvolti dal pulsare vitale e magico delle indispensabili percussioni ancestrali. Si stabilisce
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page273
itALiAno
273
così un vero dialogo interculturale e spirituale portatore di pace e di speranza, rispettoso delle identità
musicali dell’“altro” e della propria cultura, un dialogo libero e ben lontano da qualsivoglia fanatismo, da
tutti quei fanatismi che nascono sempre dall’ignoranza e dalle certezze assolute. La forza di un’idea non si
sviluppa solamente sulle certezze, ma soprattutto sui dubbi. Graham Greene ci ricorda che “il dubbio è
essenziale per la fede”, e Lesley Hazleton diceva: “Se abolite i dubbi non avrete altro che convinzioni pure,
la fonte dell’arroganza e di tutti i fondamentalismi”.
come afferma Amin Maalouf, “per restituire alla nostra umanità disorientata qualche segnale di speranza,
occorre andare ben oltre un dialogo delle culture e delle credenze, e progredire in un dialogo delle anime.
Questa, in questo inizio del secolo XXi, è la missione insostituibile dell’arte”. con il linguaggio della
musica, questo dialogo delle anime tra musiche e musicisti di origini e culture tanto diverse si dimostra
con evidenza possibile, giacché, nonostante le nostre differenze religiose e culturali, possiamo ricostruire,
con il suo potere, i ponti mentali e spirituali distrutti da tanti secoli di tragedie, ingiustizia e fanatismo.
JORDI SAVALL
dublino, 25 agosto
traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page274
274
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
cronologia della Siria
5.000 anni di storia e scritti
Età antica
9000 - 333 avanti era volgare (a.e.v.)
9000-6300 a.e.v. Formazione dell’abitato di damasco sulle rive del fiume Barada, nell’oasi di Ghuta.
2900-2500 a.e.v. Fondazione delle antiche città-stato di Mari, nel corso medio del fiume eufrate, e di ebla, a
nordest nella pianura siriana.
2300 a.e.v.
2250 a.e.v.
2100 a.e.v.
1759 a.e.v.
Apogeo di ebla, dei suoi re e delle sue biblioteche, con più di 20.000 tavolette cuneiformi in
sumero e in eblaita.
Signore del cielo e della terra:
la terra non esisteva, tu l’hai creata;
la luce del giorno non esisteva, tu l’hai creata;
la mattina non esisteva, tu l’hai creata;
la luce della mattina non l’avevi (ancora) creata.
inno eblaita della creazione (tell Mardij-ebla). G. Pettinato, The Archives of Ebla, p. 259
Mari ed ebla sono rase al suolo dai soldati mesopotamici dell’impero Accadico.
Arrivo dei popoli amorrei, nomadi del deserto. ricostruzione di ebla e Mari. dinastie amorree.
Hammurabi di Babilonia tradisce il re Zimri-Lim di Mari e rade al suolo la città.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page275
1650 a.e.v.
1550 a.e.v.
Seconda distruzione di ebla, compiuta dagli ittiti provenienti dall’Anatolia.
itALiAno
275
Gli ittiti e gli egizi del nuovo regno si ripartiscono le zone d’influenza e il controllo della Siria.
1400-1365 a.e.v. Apogeo della città-stato di Ugarit, sulla costa nordest della Siria. creazione del primo alfabeto
scritto.
1286 a.e.v.
Che nemico è apparso a Baal,
avversario dell’Auriga delle nubi?
Non ho io schiacciato l’Amato di Ilu, Yammu?
Non ho chiuso con Naharu, il grande dio?
Sì, ho imbavagliato Tunnanu, gli ho chiuso la bocca,
ho schiacciato il Serpente ingannatore,
il Tiranno dalle sette teste.
dietrich o. Loretz e J. Santamaría. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit (I testi in caratteri
cuneiformi di Ugarit), 1976, 1.3 iii 37-43
Battaglia di Qadesh tra gli ittiti e gli egiziani di ramesse ii per il controllo definitivo della Siria.
nessuna delle due parti riesce ad imporsi con chiarezza.
1200-1150 a.e.v. i “popoli del mare” invadono la Siria. distruzione di Ugarit. Gli aramei si insediano in Siria.
Allora orienta il tuo viso, sì,
verso il monte Kankaniyu,
alza il monte sulle mani,
il massiccio sulle palme,
e scendi al luogo di reclusione della “terra”,
mettiti tra quelli che scendono nell’“abisso”
e sappiano gli dei che sei morto.
dietrich et al. Die Keilalphabetischen Texte aus Ugarit (I testi in caratteri cuneiformi di Ugarit),
1976, 1.5 V
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page276
276
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
890-842 a.e.v.
il regno aramaico di damasco subisce l’espansione d’israele verso nord.
853 a.e.v.
Battaglia di Qarqar. L’impero assiro sbaraglia i regni aramaici della Siria.
732 a.e.v.
605-539 a.e.v.
539 a.e.v.
Gli aramei di Damasco accorsero in aiuto di Hadad-Ezer, re di Zobà, ma Davide uccise ventimila dei suoi
uomini. Poi Davide mise dei governatori sugli aramei di Damasco, che gli restarono sottomessi come
vassalli tributari.
2 Sm 8:5-6
Gli assiri conquistano damasco. Fine dei regni aramaici in Siria.
[...] poiché prima che il bimbo sappia dire “papà e “mamma”, le ricchezze di Damasco e il bottino di
Samaria saranno portati davanti al re d’Assiria.
isaia 8:4
nabucodonosor di Babilonia sconfigge gli assiri e si appropria dei loro domini in Siria, Palestina
ed egitto.
ciro il Grande di Persia occupa Babilonia e s’impossessa dei territori del suo impero, Siria
inclusa.
Età ellenistica, romana e bizantina
333 a.e.v.
323 a.e.v.
333 a.e.v. - 622
Battaglia di isso, nel nord della Siria: Alessandro Magno sconfigge dario iii di Persia.
Morte di Alessandro Magno. Spartizione dell’impero ellenistico tra i diadochi: la Siria è affidata
a Seleuco i nicatore. Antiochia è capitale dell’impero Seleucide.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page277
itALiAno
277
198 a.e.v.
Antioco iii il Grande prende il potere sui territori della Palestina dominati dai tolomei d’egitto.
64 a.e.v.
invasione romana della Siria da parte del generale Pompeo. Annessione della Siria all’impero
romano.
164-138 a.e.v.
43-36 a.e.v.
36
66
70
105
117
119
161-180
Guerra civile tra i principi seleucidi della Siria per il potere sull’impero.
Marco Antonio, amante di cleopatra, governatore della Siria.
Saulo di tarso si converte al cristianesimo a damasco e inizia la sua opera di evangelizzazione
con il nome di Paolo.
rivolta della Giudea contro l’occupazione romana di israele. L’imperatore nerone incarica della
repressione il generale Vespasiano.
Le truppe romane riconquistano, partendo dalla Siria, il territorio ribelle della Giudea, e
distruggono Gerusalemme.
L’imperatore traiano annette all’impero romano il corso alto dell’eufrate, con la città di dura
europos.
L’imperatore Adriano porta la frontiera dell’impero romano fino al fiume eufrate. damasco
ottiene la qualifica di “metropolis”.
Adriano visita la città carovaniera di Palmira e la ribattezza Palmira Adriana.
L’imperatore Marco Aurelio fa erigere il celebre colonnato della città di Apamea.
Il tempo della vita umana è un punto; la sua sostanza, fluida; la sua sensazione, torbida; la composizione
dell’insieme del corpo, facilmente corruttibile; la sua anima, una trottola; la sua sorte, una cosa difficile
da congetturare; il suo successo, indecifrabile. In poche parole: tutto quello che si riferisce al corpo è un
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page278
278
187
193
212
218-222
244-249
256
260
268-272
273
326
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
fiume; sogno e vapore, quello che è proprio dell’anima; la vita, guerra ed esilio in terra straniera; la fama
postuma, oblio. Che cosa dunque può farci compagnia? Soltanto ed esclusivamente la filosofia.
Marco Aurelio, Meditazioni ii, 17
il generale Settimio Severo sposa Julia domna, figlia del grande sacerdote del Sole a emesa,
oggi Homs.
Settimio Severo proclamato imperatore dalle truppe siriane. inizio della dinastia siriana sul trono
romano.
La città di Palmira è dichiarata colonia romana.
Marco Antonio eliogabalo nominato imperatore di roma dalle truppe siriane.
Filippo l’Arabo, oriundo di Shahba, a sudest di damasco, proclamato imperatore di roma.
La città di dura europos, sull’eufrate, cade in mano ai persiani sasanidi.
L’imperatore Valerio è catturato dai sasanidi e assassinato a emesa.
Zenobia, moglie di odenato di Palmira, alla morte di questi diventa regina e signora dell’oasi
di Palmira e rende indipendenti da roma le provincie orientali.
L’imperatore Lucio domizio Aureliano riconquista Palmira e cattura la regina Zenobia.
elena, madre dell’imperatore costantino, si reca in Siria e in Palestina, e individua i luoghi santi
del cristianesimo.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page279
361-363
389-459
573
611-614
622
itALiAno
279
L’imperatore Giuliano l’Apostata si stabilisce ad Antiochia per invadere la Persia. ordina di
chiudere le chiese cristiane e scrive la satira Misopogon, dove taccia di effeminati i suoi abitanti
perché si rasano tutti i giorni.
Mi si dica, dunque, qual è la ragione per cui i celti e i germani siano valorosi, i greci e i romani in generale
siano politici e umanitari e, allo stesso tempo, fermi e bellicosi; gli egizi più intelligenti e ingegnosi; incapaci
in guerra ed effeminati i siriani, nel contempo intelligenti, esaltati, vacui e bravi ad imparare.
Giuliano l’Apostata, Contro i galilei, 116A
Vita da eremita del monaco Simeone lo Stilita in cima a una colonna a nord di Aleppo; intorno
a questa colonna si erigeranno una basilica e una città per ricevere i pellegrini.
In una zona impervia, in un cerchio di grandi pietre a cui si era legato con una pesante catena, Simeone si
sistemò su una colonna, che fu allungata poco a poco da tre fino a venti metri di altezza. In questa elevata
sistemazione finale, l’anacoreta siriano resistette al calore di trenta estati e al freddo di altrettanti inverni.
L’abitudine e l’esercizio gli insegnarono a mantenere senza paura né vertigini la sua pericolosa posizione,
e ad adottare col tempo diverse posture di devozione.
edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Storia del decline e della caduta
dell’Impero Romano), 1737-1794
il re persiano cosroe ii saccheggia Apamea, Antiochia e il nord della Siria.
cosroe ii sbaraglia l’imperatore bizantino eraclio e s’impossessa della Siria e di damasco.
controffensiva bizantina di eraclio, che ricupera la Siria e il nord della Mesopotamia.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page280
280
635-638
640-641
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Epoca araba
635 - 1260
il califfo Umar strappa damasco ai bizantini. nella battaglia di Banias (636), i musulmani
sconfiggono i bizantini e si impadroniscono di tutta la Siria fino ad Aleppo.
Mu’awiya governatore arabo della Siria.
656
Mu’awiya rifiuta la sudditanza al califfo Alì. Guerra civile araba che termina con la morte del califfo.
705
il califfo omayyade Abu al-Abbas al-Walid i costruisce la grande moschea di damasco. nel
715 fa costruire la grande moschea di Aleppo.
661-681
750
813
944-1003
Mu’awiya si proclama califfo e inaugura la dinastia degli omayyadi. damasco, capitale
dell’impero arabo.
cambio di potere nell’impero arabo con la fondazione della dinastia degli Abbasidi.
trasferimento del potere politico da damasco a Baghdad.
rivolta di damasco e della Siria contro la dinastia degli Abbasidi di Baghdad. La disaffezione
verso il califfo favorisce la diffusione dello sciismo in Siria.
dinastia locale degli Hamdanidi ad Aleppo, principi mecenati tra i quali si distingue Saif
al-dawla, protettore del poeta Al Mutanabbi.
Ecco il mio cuore: è tuo, perché tú mi distrugga.
Riduci il mio soffrire, o aumentalo.
Benvenuto sia per me l’essere un eroe debole,
Cacciato per una pettinatura ed un colletto.
Al Mutanabbi
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page281
978-1076
996-1021
1058
1071
1095
1098
1119
itALiAno
281
La dinastia dei califfi fatimidi del cairo controlla il sud della Siria, mentre i bizantini recuperano
territori al nord.
il califfo fatimida al-Hakim del cairo sparisce misteriosamente e i suoi seguaci, che lo
considerano come un inviato di dio, fuggono in Siria e fondano la religione dei drusi.
i turchi selgiuchidi si appropriano dei territori del nord della Siria. Morte del poeta Abu al-Ala
al-Ma’arri di Siria, un razionalista in anticipo sul suo tempo.
I musulmani, confusi; i cristiani, sviati; i giudei, perplessi, e gli zoroastriani, smarriti. Il mondo si compone
di due tipi di uomini: religiosi senza intelligenza e intelligenti senza religione.
Abu al-Ala al-Ma’arri
Battaglia di Manzikert: i selgiuchidi sconfiggono i bizantini e controllano tutta la Siria. Panico
in europa di fronte all’avanzare delle tribù turche.
Urbano ii proclama la prima crociata per riconquistare terra Santa e arrestare l’avanzata in
occidente dei turchi selgiuchidi.
i soldati crociati prendono Urfa (edessa) e Antiochia, e avanzano in Siria. Massacro compiuto
dai crociati nella città di Ma’arrat al-numan.
Battaglia di Ager Sanguinis: i selgiuchidi di Aleppo sconfiggono le forze crociate a Sarmada.
1128-1146
dinastia di Zengi Atabeq di Aleppo. i crociati attaccano damasco.
1130
i seguaci ismaeliti della setta degli Assassini si ritirano sulle montagne del litorale della Siria.
L’importanza di Aleppo è enorme, il suo ricordo duraturo in ogni tempo, ed è molto ambita da numerosi re.
Il suo valore impressiona gli spiriti. Quante guerre ha provocato! Lame d’acciaio sono state sguainate
per lei!
ibn Yubair, Attraverso l’Oriente
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page282
282
1146-1174
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
dinastia di nuredin di Aleppo.
1176-1260
dominio di Saladino, che dalla Siria unifica i territori arabi fino all’egitto e a Baghdad.
1193
Morte di Saladino. È seppellito in un pantheon accanto alla grande moschea di damasco.
Frammentazione del suo impero.
1187-1188
1244
1258
Battaglia di Hattin: Saladino annichilisce le forze crociate in Galilea, recupera posizioni sulla
costa siriana e conquista Gerusalemme.
Le tribù turche invadono la Siria fino a Gerusalemme.
i mongoli di Hulagu Khan saccheggiano e distruggono Baghdad.
Epoca mamelucca
1260
1260-1277
1291
1300-1303
1302
1260 - 1516
Battaglia di Ayn Jalut: i mamelucchi dell’egitto sbaragliano i mongoli e si appropriano della
Siria.
il Sultano mamelucco Baibars d’egitto conquista Antiochia e la grande fortezza Krak dei
cavalieri.
i mamelucchi scacciano i crociati dalla terra Santa: caduta di San Giovanni d’Acri.
nuova invasione mongola. occupazione di damasco.
L’ultimo territorio in possesso dei crociati in Siria, l’isola di ruad (Arwad), cade in mano ai
musulmani.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page283
1326
1400
1418
il celebre viaggiatore ibn Battuta da tangeri arriva a damasco e visita la Siria.
itALiAno
283
Damasco supera e vince tutte le altre città per bellezza ed opulenza. Qualsiasi descrizione, per quanto
lunga, è sempre corta rispetto alla sua magnificenza.
ibn Battuta, Attraverso l’Islam
tamerlano conquista Aleppo e inizia l’assedio di damasco. L’anno seguente incendia la città.
il poeta mistico turco Seyid imadeddin nesimi muore ad Aleppo.
Epoca ottomana
1516
1767
1831
1833
1516 - 1918
il sultano Selim i integra damasco nell’impero ottomano dopo avere abbattuto i mamelucchi e
aver posto fine al domino egizio. La città diventa capoluogo di provincia e abbraccia tutti i
territori del Levante mediterraneo.
il capo dei mamelucchi, Ali Bey al-Kabir, strappa la Siria agli ottomani e si proclama sultano.
Guerra tra egiziani e ottomani. il kedivè Mehmet Ali d’egitto conquista Palestina, Siria e Arabia,
togliendole al sultano ottomano Mahmud ii, ed estende i suoi domini verso istanbul.
Alphonse de Lamartine (1790-1869) arriva a damasco e scrive le sue impressioni nel diario di
viaggio:
Damasco è una città che non intrattiene relazioni con l’Europa, e tutto ciò che ha compreso lo ha fatto
soltanto con l’aiuto di carte geografiche e di qualche grande evento storico e politico, la cui notizia è
arrivata fin là, e che il suo genio naturale e propenso alla meditazione ha interpretato con una sagacia
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page284
284
1833
1850
1860
1883
1916
1918
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
meravigliosa. […] Lì [nei bazar di Damasco] si tramano le rivoluzioni che con frequenza insanguinano
questa capitale: il fermento si diffonde e cresce nel silenzio, e poi scoppia quando meno ci si aspetta. La
gente corre alle armi spinta da uno dei partiti, sotto la guida delle autorità locali; il governo passa per
qualche tempo nelle mani di chi esce vincitore, e gli sconfitti sono uccisi o si rifugiano nei deserti di Baalbek
e Palmira, dove le tribù indipendenti danno loro asilo.
Alphonse de Lamartine, Viaggio in Oriente
Si firma l’accordo di Hünkâr İskelesi tra l’impero ottomano e la russia per frenare l’espansione
di Mehmet Ali, che consegna Siria e Arabia all’impero ottomano.
Gustave Flaubert e Maxime du camp arrivano via mare alle coste della Siria.
Scoppiano dissapori tra la comunità drusa, appoggiata dalle autorità turche, e i cattolici maroniti.
in Siria si producono stragi, fino all’intervento delle truppe francesi, che ristabiliscono l’ordine
nella provincia ottomana ed escludono il monte Libano dai territori governati da Beirut e
damasco.
Muore a damasco l’emiro, poeta, scrittore e filosofo Abdelkader.
Accordo Sykes-Picot tra Francia e Gran Bretagna per la ripartizione dei territori del Medio
oriente: la Gran Bretagna si attribuisce il protettorato di Palestina, Giordania e iraq, mentre la
Francia si appropria della Siria e del Libano.
il tenente colonnello thomas edward Lawrence (conosciuto come Lawrence d’Arabia) prende
parte alla liberazione di damasco dall’impero ottomano. Partecipa anche all’inventario dei beni
archeologici della zona a nord di damasco.
Abbiamo cambiato, spero, la storia del Medio Oriente. Mi domando se le potenze permetteranno che gli
arabi vadano avanti.
t. e. Lawrence al comandante r. H. Scott, Hotel Grand continental del cairo, 14 ottobre 1918
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page285
Epoca contemporanea
1920
1925
1933
1935
itALiAno
285
1920 - 2000
il congresso siriano, presieduto da al-Atassi, respinge gli accordi Faisal-clemenceau e proclama
l’indipendenza della Siria. Si costituisce un governo nazionalista.
il generale francese Mariano Goybet crea lo Stato di Siria, con damasco come capitale.
L’archeologo francese André Parrot inizia gli scavi archeologici a Mari e scopre la statua
dell’antico re ishqi-Mari (iii millennio a.e.v.)
Senza speranze smisurate, seppure con l’aspettativa ottimistica che sempre caratterizza l’inizio degli scavi,
trasportammo i nostri dieci apparati in questo giacimento tracciato nei limiti dell’agglomerato antico. Ed
ecco che dove credevamo d’incappare in una porta, ci apparve un tempio, che dai primi colpi di piccone ci
aprì il tesoro dei suoi ex-voto, rotti, sia pure, molte volte mutilati, ma documenti validissimi di un’arte fatta
nello stesso tempo di eleganza, raffinatezza e realismo. E questo ritrovamento, un ritrovamento lento,
paziente e metodico il cui scavo fu fatto spesso con coltello, pugnale e pennello, mentre ci offriva un tempio
con tutti i suoi ex-voto, non solo ci ha permesso di identificare la divinità cui era intitolato il santuario, ma
anche di trovare Tell Hariri. In una delle statuette dedicate alla dea Ishtar che rappresentava un re,
un’iscrizione ci consegnò, assieme al nome del monarca, quello della sua città: Lamgi-Mari, re di Mari.
André Parrot, Les fouilles de Mari (Gli scavi di Mari), 1935
La scrittrice Agatha christie e l’archeologo Max Mallowan danno inizio a scavi a chagar Bazar,
città del nord della Siria.
Scrivere questa semplice relazione non è stato un incarico impostomi, bensì un gesto d’amore. Non una
fuga verso qualcosa che fu, bensì un portare nelle sofferenze e nel dolore attuali qualcosa d’imperituro,
che non solo abbiamo posseduto, ma ancora possediamo. Amo questo paese dolce e fertile, e le sue genti
semplici, che sanno ridere e godere la vita, che sono indolenti e allegre, che hanno dignità, cortesia e un
grande senso dell’umorismo, per le quali la morte non è terribile… inshallah, ritornerò, e le cose che amo
non saranno sparite da questa terra.
Agatha christie, primavera del 1944
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page286
286
1941
1948
1956
1958
1961
1963
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
L’esercito franco-britannico entra in Siria e prende damasco. La città resta sotto l’influenza
francese fino a quando si dichiara indipendente nel 1946. da quell’anno al 1956 si succedono
venti gabinetti di governo, che elaborano quattro costituzioni differenti.
Prima guerra arabo-israeliana. in seguito al piano di suddivisione decretato l’anno precedente
dalle nazioni Unite, inizia la guerra tra egitto, iraq, Giordania, Libano e Siria contro israele,
con combattimenti nella penisola del Sinai e nel sud del Libano.
crisi di Suez o guerra del Sinai. Gran Bretagna, Francia e israele attaccano l’egitto per il
controllo del canale di Suez. La Siria firma un patto con l’Unione Sovietica e si mette sotto la
sua influenza.
il presidente della Siria Shukri al-Quwwatli e quello dell’egitto Gamal Abdel nasser annunciano
la fusione dei due paesi con il nome di repubblica Araba Unita.
Benché Nasser sia senza dubbio interessato a riportare l’Iraq nell’ovile di cui è il custode, concordo
totalmente con il Consolato Generale di Damasco sul fatto che la Siria sia la sua più immediata
preoccupazione. Perdere influenza in Iraq sarebbe spiacevole, farlo in Siria sarebbe disastroso. Perciò,
qualunque aiuto possiamo dare in Siria, sarà di particolare importanza per Nasser e avrà anche possibili
attrattive per noi, vista l’anomalia costituita dal fatto che questa regione, letteralmente chiave, è l’unica
del Medio Oriente in cui non svolgiamo alcun ruolo attivo.
telegramma dell’ambasciata statunitense nella repubblica Araba Unita al dipartimento di Stato degli Stati
Uniti, il cairo, 1 aprile 1959, ore 18.
il colonnello al-nahlawi fa un colpo di Stato e la Siria esce dalla repubblica Araba Unita.
in marzo, si produce un nuovo colpo di Stato che si conclude con l’instaurazione del consiglio
nazionale del comando rivoluzionario. Un gruppo di militari e funzionari civili assume il
comando esecutivo e l’autorità legislativa sotto il controllo del partito Baaz.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page287
1967
1973
1982
itALiAno
287
Guerra dei Sei Giorni tra israele e i suoi vicini arabi. L’attacco israeliano del 9 giugno sulle
alture del Golan provoca la ritirata dei combattenti siriani e l’occupazione di Qala, tel Azziziat
e Quneitra da parte di israele.
il presidente della Siria, Hafiz al-Assad lancia una nuova costituzione che definisce la Siria
come repubblica araba popolare, democratica e socialista, rappresentata dal partito Baaz (articoli
1 e 8). in questo stesso anno, Siria ed egitto iniziano la guerra del Yom Kippur contro israele,
nel fallito intento di riconquistare le alture del Golan.
in febbraio ha luogo il massacro di Hama, quando l’esercito siriano schiaccia la rivolta della
comunità sunnita contro il regime e assassina tra 10 e 40 mila siriani, in maggioranza civili.
Epoca attuale
2000
10 luglio
2001-2003
2003
2000 - 2013
dopo essere stato 29 anni al potere, Hafiz al-Assad muore, il 10 giugno. il suo secondogenito,
Bashar al-Assad accede alla presidenza dopo che il partito da cui è stato eletto ha ritoccato
l’articolo 83 della costituzione e abbassato l’età minima da essa richiesta per candidarsi.
Bashar al-Assad è eletto tramite referendum con maggioranza assoluta (97,2%).
inizio delle riforme economiche e politiche del regime: apertura liberale sul piano economico,
liberazione dei prigionieri politici, lotta contro la corruzione e introduzione di internet nel paese.
Gli Stati Uniti invadono l’iraq nella seconda guerra del Golfo. Bashar al-Assad sostiene Saddam
Hussein. Appoggio a gruppi terroristici in Libano e ferreo controllo di internet. Assad è accusato
dell’attentato mortale contro il primo ministro libanese rafik Hariri.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page288
288
2005
2007
2011
16 aprile
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
diversi pensatori, intellettuali e gruppi d’opposizione all’estero rendono pubblica la
dichiarazione di damasco, che critica l’oppressione del regime e chiede una transizione
democratica nel paese.
La Siria se trova oggi a un crocevia e ha bisogno di portare a termine una riflessione, sfruttando la sua
esperienza storica in maggiore misura che mai in passato.
La costituzione di un regime nazionale democratico è l’obiettivo fondamentale del piano per il
cambiamento e la riforma politica. Questo processo deve essere pacifico, graduale, basarsi sull’accordo
e cimentarsi nel dialogo e nel riconoscimento dell’altro.
Osservare tutti i trattati e le convenzioni internazionali, così come la Dichiarazione Universale dei Diritti
Umani, e tentare di costruire, nell’ambito delle Nazioni Unite e in cooperazione con la comunità
internazionale, un ordine mondiale più giusto, basato sui principi della pace e dell’interesse reciproco,
il rifiuto dell’aggressione e il diritto delle nazioni di lottare contro l’occupazione e di opporsi a tutte le
forme di terrorismo e violenza contro i civili.
damasco, 16 ottobre 2005.
Bashar al-Assad è rieletto presidente per sette anni mediante referendum, con maggioranza
assoluta.
il 15 e il 16 marzo inizia una rivoluzione pacifica con il motto: “Per una Siria senza
tirannia”. Una delle richieste è la cessazione dello stato di emergenza, in vigore nel paese
dall’ascesa al potere del partito Baaz nel 1963 e che, tra molte altre cose, proibisce le
manifestazioni.
discorso di Bashar al-Assad, diffuso dalla televisione pubblica, in cui abolisce lo stato
d’emergenza. Migliaia di persone escono per le strade reclamando maggiore libertà. La
maggioranza della popolazione siriana è musulmana sunnita (75%), mentre l’élite militare e
governativa appartiene alla minoranza sciita (12% della popolazione musulmana). La feroce
repressione scatenata dalle autorità del regime provoca decine di morti.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page289
aprile-luglio
30 luglio
2012
2013
itALiAno
289
Le manifestazioni sono ogni volta più affollate in tutto il paese, e con la repressione il regime si
radicalizza. Le proteste sono represse con violenza a damasco, daraa e Banias; i morti superano il
centinaio e i feriti sono numerosi. Gli Stati Uniti e diversi membri dell’Unione europea condannano
la repressione; più di 200 membri del partito Baaz si dimettono in segno di protesta. ciò nonostante,
l’offensiva continua con rinnovata violenza, e si compiono massacri di civili in varie città.
il colonnello riad al-Assad, rifugiato in turchia, annuncia la creazione dell’esercito Libero
della Siria, per combattere il regime. il 2 ottobre la ribellione si organizza politicamente e crea
il consiglio nazionale Siriano per lottare contro il regime di Bashar al-Assad. Questo consiglio
è formato da musulmani sunniti, laici e altri gruppi, che agglutinano la rappresentanza politica
d’opposizione della Siria.
Kofi Annan, rappresentante speciale delle nazioni Unite per la Siria, propone un piano di pace in
sei punti per porre fine al conflitto: fa un appello a fermare la violenza mediante un “cessate il fuoco”
sotto la supervisione delle nazioni Unite che permetta l’entrata nel paese, senza restrizioni, di
assistenza umanitaria, la liberazione dei detenuti per proteste e l’inizio di un processo comprensivo,
condotto dagli stessi siriani, che conduca a un sistema politico pluripartitico.
Oracolo contro Damasco: Damasco sparirà, come città, trasformata in cumuli di rovine.
isaia 17:1
due anni di guerra in Siria e la situazione è peggiorata considerevolmente. Si sono verificati
scontri in diverse città, come Homs, daraa, tripoli, damasco e Aleppo, che hanno provocato
migliaia di morti. Gli osservatori delle nazioni Unite hanno abbandonato il paese. AcnUr
calcola che attualmente più di un milione novecentomila siriani vivono come rifugiati in territori
vicini come turchia, Giordania, iran e Libano, e prevede che la cifra possa arrivare ai tre milioni
quattrocentomila alla fine di quest’anno. Si calcola, inoltre, che esistono quattro milioni di
profughi all’interno del paese. L’organizzazione Human rights Watch ha denunciato che il
regime di Assad commette crimini contro l’umanità, torturando decine di migliaia di detenuti e
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page290
290
29 aprile
27 maggio
giugno-luglio
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
maltrattando uomini, donne e bambini in carceri clandestine. Al momento si conoscono più di
27 centri di tortura nel paese.
Le nazioni Unite chiedono un’indagine sull’uso di armi chimiche, in seguito alle denunce dei
miliziani e della popolazione civile colpita da attacchi con gas sarin.
il fotografo Laurent Van der Stockt e il giornalista Jean-Philippe rémy di Le Monde presentano
prove dell’uso di armi chimiche da parte del regime di Bashar al-Assad contro postazioni dei
ribelli nei dintorni di damasco.
Un rapporto delle nazioni Unite allarma riguardo ai nuovi livelli di brutalità raggiunti dalle due
fazioni nella guerra di Siria. nonostante l’insistenza delle nazioni Unite nel promuovere
negoziati di pace, la comunità internazionale rimane divisa tra l’intervento (frenato
principalmente dalla russia) e la sospensione dell’embargo di armi ai ribelli. La guerra, sino ad
oggi, ha provocato più di centomila morti e l’esodo di decine di migliaia di persone che hanno
perduto la loro famiglia e la loro casa. La popolazione civile siriana è vittima di eccidi che hanno
particolare ripercussione sull’infanzia, con più di un milione di bambini rifugiati. essi sono i
testimoni di una guerra che non fa che mostrare il volto più sinistro dell’essere umano e che
esacerba la necessità di fermare un conflitto che provoca centinaia di morti ogni giorno.
SERGI GRAU e MANUEL FORCANO
Bellaterra, 2013
traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page291
Yair Dalal
Photo : Toni Peñarroya
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page292
292
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Siria, un grande scenario storico
“Ogni persona civilizzata nel mondo ha due patrie: il suo paese d’origine e la Siria”. Queste parole (che qualcuno
potrebbe considerare uno sproposito, date le circostanze attuali, visto che da più di due anni “l’altra patria” di
qualunque persona civilizzata è immersa in una cruenta guerra civile), le pronunciò l’archeologo francese André
Parrot (1901-1980) che per quarant’anni diresse in Siria gli scavi dell’antica città mesopotamica di Mari, sulla riva
dell’eufrate. L’insigne scienziato dava, con grande lucidità, il giusto valore all’immenso patrimonio storico e culturale
che la Siria possiede, unico e fondamentale per comprendere l’evoluzione del cosiddetto mondo civilizzato. La sua
privilegiata posizione geografica, nel cuore della Mezzaluna Fertile del Medio oriente, ha fatto sì che essa sia
divenuta un punto cruciale di transito umano nel mezzo dell’asse euroasiatico, tra oriente e occidente, luogo chiave
d’incontri e scambi culturali e commerciali nel quale, nell’antichità e nel Medioevo, confluivano le Vie della Seta e
delle Spezie. Questa stessa posizione, d’altro canto, ha anche fatto sì che potenze e imperi di ogni epoca abbiano
aspirato al dominio su queste terre. Più di 3200 anni fa, per esempio, il potente faraone ramesse ii (Xiii secolo a.c.)
attraversò da sud a nord, a capo di un grande esercito, tutta la regione – che allora gli egizi chiamavano Amurru –
per confrontarsi con le schiere del sovrano ittita Muwatallis ii nella leggendaria battaglia di Qadesh. L’obiettivo di
entrambi i monarchi, nell’organizzare un’impresa bellica di tale grandezza, non era altro che quello di ottenere il
controllo della Siria, poiché tutti e due erano coscienti dell’importanza potenziale per i rispettivi interessi. ora, con
i signori della guerra che tornano a devastare il paese, sembra che la Siria ci mostri anche le ombre di quella
civilizzazione cui ha contribuito con tante luci.
i confini dell’attuale stato della Siria non abbracciano però tutto il territorio che storicamente ha fatto parte dell’area
conosciuta con questo nome, toponimo di una stirpe antica documentato per la prima volta in greco. L’eminente
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page293
itALiAno
293
storico e geografo erodoto di Alicarnasso (V secolo a.c.) pensò che si trattasse di una forma abbreviata di assiro,
ma la sua etimologia continua a essere ancora oggi un mistero. Prima ancora, esistono pure riferimenti alla zona
con i nomi di Aram o canaan, ma fu sotto la dominazione romana che si stabilì ufficialmente la denominazione di
“Siria” per questa provincia orientale dell’impero dei cesari. in seguito, dopo la conquista musulmana, gli arabi la
chiamarono Sham, nome col quale, attualmente, i siriani si riferiscono alla capitale, damasco, e ai suoi dintorni.
erodoto, a suo tempo, osservava già la diversità etnica e culturale della società siriana che, nell’antichità, era
politicamente organizzata in città-stato, quando il territorio non era convertito temporaneamente in provincia
dell’impero di turno. L’inventario noto di popoli e genti di diversa provenienza che, per il corso di generazioni e
in differenti periodi storici, hanno costruito l’identità siriana è, naturalmente, impressionante: amorrei, ittiti, aramei,
cananei, fenici, ebrei, assiri, caldei, persiani, greci, armeni, romani, nabatei, bizantini, arabi, curdi, circassi, turchi...
in pieno Medioevo, la Siria ricevette anche un notevole flusso di europei di ogni parte del continente, che giunsero
con le crociate – chiamati “franchi”, nel loro insieme, nelle cronache arabe –, molti dei quali si stabilirono in
oriente lasciando una traccia evidente della loro presenza. il principe siriano Usama ibn Munqid (sec. Xii), emiro
di Shayzar – sulla riva occidentale del fiume oronte –, scrisse nelle sue memorie che considerava “amici” molti
cavalieri templari, ma soltanto perché al contatto con gli orientali si erano ripuliti dei loro costumi barbari.
Un’illustre contemporanea di Usama, eleonora d’Aquitania, ebbe l’occasione di apprendere la raffinatezza orientale
nel periodo in cui risedette nel principato cristiano di Antiochia, dove era giunta accompagnando il marito, il re di
Francia, nel viaggio verso la terra Santa in occasione della seconda crociata. La leggenda racconta che arrivò
perfino a conoscere personalmente Saladino, allora ancora un bimbo, ignorante del suo glorioso destino quale
paladino dei combattenti della Mezzaluna e fondatore di una dinastia di sultani. ora, un’imponente statua equestre
vicino all’entrata del grande mercato di damasco ricorda le gesta di quel militare di origine curda che, per il suo
nobile comportamento, dicono si sia guadagnata l’ammirazione anche dei suoi nemici cristiani.
dall’oasi di damasco al porto di Antiochia, dal Mediterraneo all’eufrate, città, paesi, villaggi, campi e steppe
offrono un’infinità di testimonianze materiali della diversità culturale dei suoi abitanti umani e del suo splendido
passato, benché non tutto il prodotto dell’attività degli antenati sia visibile, perché gli strati del sottosuolo della
Siria conservano i semi fossilizzati del grano seminato dai primi agricoltori della storia. Gli archeologi e
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page294
294
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
i paleontologi che, dagli inizi del novecento, sono accorsi in pellegrinaggio ai giacimenti della Siria, sanno che
andare sotto la crosta in qualsiasi punto del territorio abitua a ricevere felici sorprese. La presenza della parola
“tell” in un toponimo è una pista quasi infallibile per questi cercatori di tesori, ma chiunque, in qualsiasi luogo
e senza l’ansia di esplorare, può incappare in un oggetto che risulti poi la chiave di una scoperta sensazionale.
nell’attuale villaggio di tell Hariri, presso l’eufrate, dei beduini stavano scavando una tomba un giorno del 1933
quando, per caso, trovarono la testa di una statua. Poco tempo dopo, venivano portati alla luce, in quel luogo,
i resti di un tempio di ishtar appartenente alla grande città mesopotamica di Mari, abitata dal quinto millennio
a.c. in una località oggi chiamata tell Mardikh, a sudest della città di Aleppo, la missione archeologica che aveva
incominciato i suoi scavi nel 1964 scoprì le vestigia dell’antica città-stato di ebla, che intorno all’anno 3000 a.c.
era già un notevole centro urbano. L’esumazione di una biblioteca di migliaia di tavolette scritte in caratteri
cuneiformi permise ai ricercatori di identificare la lingua eblaita, un idioma semitico fino allora sconosciuto. nel
1928, vicino a ras Shamra, porto ubicato nel nord della costa siriana, fu un contadino locale a scoprire, per caso,
l’entrata alla necropoli di un’altra città fondamentale nella storia delle civilizzazioni del Medio oriente: Ugarit,
della cui esistenza si aveva notizia soltanto attraverso citazioni in papiri egizi, iscrizioni ed altri documenti
contemporanei. Gli storici di oggi la descrivono come “una specie di antica Venezia, che dominava il commercio
del Mediterraneo tra i secoli XV e Xii a.c.”, e il ritrovamento, in successivi periodi di scavo, di collezioni di
tavolette con iscrizioni in diverse lingue – tra le altre, la accadica e la sumera, oltre all’ugaritica – ha avuto una
speciale rilevanza. i testi di Ugarit appaiono scritti in vari sistemi grafici, e uno di loro è di tipo alfabetico,
un’innovazione rivoluzionaria nel suo tempo. Gli ugariti, dunque, condividono con i fenici, anch’essi abili
mercanti e ugualmente residenti sulla costa dell’antica Siria, l’onore di avere avuto la geniale idea di scrivere
con caratteri di valore fonetico. Secondo quanto oggi sappiamo, però, furono i fenici a trasmettere l’alfabeto ai
greci, una pietra miliare nello sviluppo della cultura dalle conseguenze trascendentali. i testi ugaritici, parimenti,
hanno contribuito a una migliore conoscenza della mitologia e delle religioni del Medio oriente, e hanno offerto
chiavi importanti per comprendere la transizione dal primigenio paganesimo semitico al monoteismo ebraico, le
radici del giudaismo e le fonti dei racconti biblici.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page295
Hakan Güngör
Photo : Teresa Llordés
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page296
296
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Altri reperti molto interessanti per lo studio della storia delle religioni si trovano a dura europos, la cosiddetta
“Pompei del deserto”, colonia fondata intorno al 300 a.c. da Seleuco nicatore, generale di Alessandro Magno,
vicino all’attuale linea di confine tra Siria e iraq. Gli scavi realizzati nel sito, dagli anni 20 del secolo scorso, hanno
portato alla luce quindici templi politeisti, un centro di culto mitraico, una chiesa paleocristiana e una sinagoga
con pitture murali di grande valore risalenti al secolo iii d.c. il catalogo dei monumenti artistici e di edifici d’epoca
greco-romana che possiede la Siria è, senza dubbio, impressionante, ma la cosa più attraente è il loro buono stato
di conservazione. chi voglia osservare uno dei teatri romani meglio conservati del mondo, costruito nel periodo di
reggenza di Adriano, si deve recare a Bosra, alla città che un tempo fu la capitale della provincia romana di “Arabia
Petrea” a sudest di damasco. Lì non è difficile immaginare l’imperatore caracalla, figlio della nobile siriana Giulia
domna, che assiste alla rappresentazione di una delle commedie scritte da Publio terenzio. Però forse nessuna
città ha tanto fascino e risveglia tanto l’immaginazione del viaggiatore occidentale come quella edificata dentro
all’oasi di tadmor, nel deserto siriano, dove le rovine della mitica Palmira testimoniano la singolare epopea della
regina Zenobia, che tra il 267 e il 272 d.c. non solo conseguì l’indipendenza del suo regno di fronte a romani e
persiani, ma giunse perfino a conquistare l’egitto. Su una statua eretta in suo onore, appare la seguente iscrizione
nella lingua di Palmira, variante dialettale dell’aramaico: “Alla nostra Signora, Septimia Bat-Zabbay, l’illustre e
giusta, la regina”. Secoli più tardi, una viaggiatrice britannica molto ragguardevole, che soleva fare lunghi soggiorni
in Siria, scriveva a proposto di questa perla del deserto: “credo che l’incanto di Palmira risieda nell’innalzarsi
della sua slanciata bellezza cremosa, in modo fantastico, in mezzo a sabbie bollenti. È deliziosa, impressionante e
incredibile, come la teatrale allucinazione di un sogno”. così si legge in un passaggio delle memorie di Agatha
christie, che durante una delle sue permanenze nell’Hotel Baron di Aleppo, lo stesso in cui aveva alloggiato in
precedenza Lawrence d’Arabia, redasse il testo del romanzo Assassinio in Mesopotamia.
Ad Aleppo, precisamente, si dice che il venerato patriarca Abramo, nel suo infaticabile errare per le vie del Medio
oriente, fece sosta sul monte della città, sul quale ora si erge un’imponente fortezza, e, poco dopo esservi giunto,
munse una mucca che produsse un’insolita quantità di latte. dato che in arabo, e in altre lingue semitiche, le
consonanti del nome di Aleppo coincidono con quelle della parola “latte”, il detto popolare si richiama al latte
della mucca munta da Abramo per spiegare l’etimologia del toponimo. Altri aneddoti si riferiscono alla presenza
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page297
itALiAno
297
del padre di isacco e ismaele a damasco, poiché le memorie trasmesse da generazioni e generazioni di damasceni
e aleppini sono di grande respiro, dal momento che entrambe le località, Aleppo e damasco, figurano nel ristretto
catalogo di città più antiche abitate con continuità nel nostro pianeta. Per la storia del cristianesimo, in particolare,
la Siria merita il qualificativo di terra Santa, almeno dal momento del celebre episodio della conversione di Paolo
di tarso sulla via di damasco, città che conserva reliquie relative alla permanenza di San Paolo entro le sue mura.
il successo della predicazione della nuova religione emersa dal giudaismo, di fatto, si confermò in Antiochia, dove il
cristianesimo prese il suo nome e dove la Grotta di San Pietro ospita una delle chiese più antiche mai esistite.
di monumenti paleocristiani, in ogni modo, la Siria è piena, e l’aramaico, la lingua di Gesù cristo, continua a
essere lì una lingua viva, parlata soprattutto nel territorio di Maalula, a nord di damasco. il marchio di Bisanzio,
ugualmente, incise profondamente nella cultura della Siria, così come fece quello dell’impero persiano sasanide.
Le rovine di città bizantine caratterizzano il paesaggio del nord del paese, e anche i monasteri, come quello di
San Simeone, a nord di Aleppo, costruito attorno alla colonna sulla quale visse per trentasette anni il santo asceta
Simeone lo Stilita. Ma forse l’evocazione più fedele di tutto quello che significò quel periodo si può ottenere
attraverso l’udito: ascoltando i canti bizantini delle messe che si celebrano nelle chiese del culto ortodosso. Più
difficile, naturalmente, accedere alle cerimonie rituali di altre comunità religiose ancora presenti in Siria: gli yazidi,
di radici persiane zoroastriane, le cui credenze sono una sintesi delle diverse religioni che hanno forgiato l’anima
della Siria, compresa la più recente, l’islam.
La conquista araba della Siria nella prima metà del Vii secolo d.c., in realtà, non fece altro che riaffermare la sua
posizione centrale geo-strategica nel mondo medievale. trent’anni dopo la morte del profeta Maometto, il governo
della comunità musulmana si trasferì dall’Arabia alla Siria e damasco, sotto l’egida dei califfi della dinastia omeya,
divenne la capitale di un vasto impero che, nel 750, si estendeva dalla penisola iberica fino ai confini della
transoxiana, in Asia centrale. La bellissima moschea omayyade di damasco, edificata sopra i resti di una basilica
cristiana che, a sua volta, era stata costruita nel recinto di quello che un tempo era stato il tempio romano di Giove,
è stata testimone dei molteplici avatar della storia dell’islam. certamente, la Siria cedette il ruolo di protagonista
all’iraq, e damasco a Baghdad, nell’epoca di massimo splendore culturale del mondo arabo-islamico, durante il
califfato abbaside, ma continuò a conservare il suo carisma e la sua considerazione in ogni periodo della storia
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page298
298
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
dell’islam. nel X secolo, ad Aleppo, l’emiro Sayf al-dawla agì come protettore di intellettuali, poeti e letterati, e
oggi è ricordato soprattutto come mecenate di uno dei maggiori geni della poesia araba di tutti i tempi, l’iracheno
al-Mutanabbi, per il quale la Siria fu una “seconda patria” e che, prima di morire, recitò un verso che qualunque
iniziato alla poesia araba classica sa a memoria: “cavalli, notti e deserti, lance e spade, carte e calami mi
conoscono”. estraneo alla corte e alle sue vanità, invece, visse il poeta siriano al-Ma’arri (sec. Xi), altro insigne
rappresentante delle belle lettere arabe. nato nella località di Ma’arrat al-nu’man, è lì che si trova oggi la sua
tomba, e chi le si avvicini può leggere, sulla lapide, il seguente epitaffio: “ecco il delitto di mio padre; io non l’ho
commesso con nessuno”. Al-Ma’arri, che divenne cieco in giovane età, fu un personaggio alquanto eccentrico,
misantropo, vegetariano, libero pensatore, convinto che procreare sia un danno e che nel mondo esistano due tipi
di persone: “intelligenti senza religione e religiose senza intelligenza”, un illuminista ante litteram. Aleppo e
damasco, rispettivamente, furono le città d’adozione per due grandi mistici, maestri sufi e insigni rappresentanti
dei lumi dell’islam: il persiano al-Suhrawardi (sec. Xii), creatore della “filosofia dell’illuminazione”, e l’andaluso
ibn al-Arabi (sec. Xiii), il “doctor Maximus”, probabilmente la figura più influente nella storia del misticismo
islamico.
con modalità ben diverse, a colpi di spada, il Gran Khan tamerlano irruppe da Samarcanda a damasco nell’anno
1400. Le sue orde saccheggiarono a piacere l’antica capitale omeya, ma fu proprio a damasco che i mamelucchi
egizi, sotto il cui potere si trovava in quel momento il Sham, arrestarono l’avanzata dei mongoli, ottenendo un
trattato di pace con il conquistatore, noto come “lo zoppo”. Un secolo più tardi, i turchi ottomani s’impossessarono
della Siria, che volse lo sguardo verso istanbul come nuova capitale e sede del califfato. Sebbene la storiografia
usi qualificare i periodi dei mamelucchi e degli ottomani come “decadenti” nella storia siriana, le moschee,
i mercati, i palazzi, le fortezze, i caravanserragli, gli ospedali, i bagni e gli altri edifici costruiti durante questi
periodi sembrano smentire questo giudizio. Se è vero che la lingua araba perse protagonismo come veicolo della
cultura più alta in favore del turco, è vero anche che la Siria ebbe un ruolo importante nel rinascimento della cultura
e della letteratura arabe dal secolo XiX, quando l’impero della Sublime Porta andava verso il tramonto. Allora,
peraltro, l’europa aveva già riscoperto le attrattive delle regioni orientali del Mediterraneo, e non solo mossa da
ambizioni colonialistiche, si lasciava anche affascinare dai rapporti di viaggiatori in quella parte del mondo, e le
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page299
itALiAno
299
arti e i cenacoli accademici s’impregnavano di “orientalismo”. c’erano anche, naturalmente, viaggiatori orientali
che si recavano nelle metropoli europee, e ve ne fu uno molto speciale che, provenendo da Aleppo, si stabilì a
Parigi nel 1702 ed ebbe un grande impatto nel mondo della cultura occidentale. non ci riferiamo a una persona,
ma a un oggetto: un libro, un manoscritto arabo scritto in Siria, forse nel secolo XV, il cui titolo era Le mille e una
notte. tradotto in francese dall’orientalista Antoine Galland, i racconti di Sheherazade sedussero in tale modo il
pubblico europeo che, esaurito il contenuto del libro, Galland ricorse a un siriano che si trovava allora a Parigi,
l’aleppino Hanna diab, affinché gli narrasse altre storie per potere così seguitare con la pubblicazione di altri
volumi dell’opera che è diventata un classico della letteratura universale.
Mentre i venti della guerra flagellano il paese che è stato crocevia di civilizzazioni e ha apportato tanto alla storia
dell’umanità, è il caso di ricordare i momenti in cui la voce del muezzin conviveva con i rintocchi delle campane
nei cieli della Siria, dove tanto il cristianesimo quanto l’islam si caratterizzano per la loro pluralità: vi sono presenti
tutti i credo e le confessioni di entrambe le religioni. È il caso di ricordare la luce del crepuscolo mentre mette in
risalto i profili del maestoso tempio di Baal nelle rovine di Palmira. È il caso di ricordare la sensazione della seta
al tatto, il profumo delle spezie e il sapore di un the zuccherato in un bazar di Aleppo. c’è da sperare che nella
caffetteria nafura della vecchia damasco si possa continuare a sentire il suono del liuto e la voce del cantastorie.
c’è da sperare che il suono delle parole e della musica, finalmente, riescano a far tacere il frastuono delle armi.
La Siria lo merita, e merita tutta la nostra attenzione e la nostra riconoscenza.
MARGARIDA CASTELLS CRIBALLÉS
École Pratique des Hautes Études
Parigi, giugno 2013
traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page300
Michaël Grébil
Photo : Toni Peñarroya
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page301
itALiAno
301
Siria: il presente di fronte alla storia
Aveva minacciato di mettere il suo paese a fuoco e fiamme, di devastarlo e di lasciare che si incendiasse l’intera
regione. ci si è applicato con la forza sorda e cieca dei tiranni più sanguinari che la Siria ha conosciuto nel corso
della sua caotica storia, dai crociati a tamerlano fino alla colonizzazione franco-britannica. tuttavia, nelle pieghe
più sanguinose della discontinua storia siriana, nessuna forza, nessun tiranno si era accanito sul suo stesso popolo
con tale determinazione e tale crudeltà. “il dispotismo nel nostro paese è eterno, poiché quando cessa con la morte
dei dittatori, la loro progenie ne assicura la continuità. Per questo l’individuo arabo dispera di vedere cambiare un
giorno la propria realtà e quella del suo paese” disse il regista omar Amiralay, poco prima che la primavera siriana
cominciasse a germinare e poi a sprofondare nell’irreparabile. La speranza fremeva allora nelle piazze piene, il
venerdì all’uscita dalle moschee, unico luogo di raccolta possibile in uno Stato in cui non esiste il diritto
d’associazione né quello di manifestazione. Avveniva dopo che il regime aveva ucciso e torturato un adolescente,
Hamza al-Khatib, il cui corpo mutilato divenne il simbolo dell’abiezione “assadiana” e diede luogo a uno slancio
popolare che la Siria non aveva mai conosciuto in precedenza.
oggi, Bashar al-Assad, che è succeduto automaticamente al padre come se fosse l’erede di una dinastia atavica,
come se la Siria appartenesse da sempre alla sua famiglia, porta la responsabilità di un bilancio irreparabile: 100.000
morti nel momento in cui scrivo, milioni di profughi oltre le frontiere turche e libanesi o all’interno del paese,
250.000 persone rinchiuse nelle sue prigioni senza alcuna forma di processo. di che cosa si potrebbero del resto
accusare questi cittadini? di avere voluto vivere in uno stato di diritto? di avere voluto far cessare la corruzione
che divora il loro paese? di aver voluto una maggiore giustizia sociale? di avere infine assaporato la libertà
d’espressione dopo che la paura era stata distillata durante quattro decenni in tutti i pori della società siriana, a tutti
i suoi livelli, in tutti i suoi ingranaggi?
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page302
302
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Una strategia diabolica
La cosa più semplice, per cancellare in totale impunità ogni aspirazione al cambiamento e alla democrazia da
parte del popolo, era evocare l’eterno pericolo del terrorismo e del confessionalismo. Ahimè, mentre Bashar
al-Assad continuava a bombardare a oltranza città e villaggi con il sostegno militare della russia, lo spettro che
egli aveva agitato si propagava in tutto il paese. il motto principale della rivoluzione “no al confessionalismo,
no alla militarizzazione, no all’intervento straniero” è stato stravolto dalla strategia diabolica del regime siriano:
oggi il confessionalismo e la militarizzazione della Siria saltano agli occhi degli osservatori. La ribellione è
spezzettata e divisa: l’ASL (Armata Siriana di Liberazione) è minacciata dai jihadisti venuti dall’estero, tra cui
in particolare l’organizzazione eiiL (Stato islamico in iraq e nel Levante), affiliata ad Al-Qaïda. Questo gruppo
ha instaurato un clima di terrore nelle regioni che sono sfuggite al controllo dello Stato. Per un assurdo gioco di
specchi, eiiL perpetra delle azioni la cui barbarie fa eco a quella di Bashar al-Assad: esecuzione sulla pubblica
piazza di un adolescente di 15 anni che avrebbe formulato espressioni oltraggiose nei confronti del profeta,
assassinio di uno dei principali capi dell’ASL, Kamal Hamal Hamami, l’11 luglio 2013 a Laodicea…
È così difficile capire?
orrore, tristezza, scempi… Quando la confusione e l’indifferenza hanno il sopravvento, ascoltiamo il grido
d’indignazione di uno dei più grandi fotografi siriani, Mohamad al-roumi, presidente di Souria Houria,
associazione di sostegno alla rivoluzione del popolo siriano:
«Sento sempre più responsabili politici, anche della sinistra, che affermano di non capire più niente della
situazione siriana, restando così con le mani in mano davanti ai massacri che continuano e si amplificano
da più di due anni.
Posso ammettere questo atteggiamento da parte di una persona qualunque, ma quando si tratta di persone
che formano l’opinione pubblica, come i politici o gli specialisti di politica internazionale, esso diventa
inammissibile. “Lasciare andare le cose, ecco la catastrofe” diceva Albert camus…
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page303
itALiAno
303
È così difficile capire quello che avviene, quando si vede un popolo nudo farsi massacrare da una potente
macchina da guerra per la sola ragione che reclama la sua libertà e la sua dignità?
È così difficile capire come, approfittando dell’impotenza di questo popolo, ogni sorta di delinquenti,
jihadisti, salafiti o altro riesca a infiltrarsi per tentare di snaturare l’aspirazione alla libertà? […]
Sento dei dirigenti della sinistra prendere posizione contro un intervento militare, sottintendendo che si
tratterebbe di un complotto imperialista. essi dimenticano che nessuno desidera né chiede questo
intervento, e passano sotto silenzio il fatto che tre forze straniere – la russia, l’iran e gli Hezbollah libanesi –
sono sul terreno, alcuni dall’inizio della rivoluzione, con armi, consiglieri e soldati il cui numero cresce
di giorno in giorno.
È davvero così difficile capire che dei manifestanti pacifici non possono difendersi quando piomba sulle
loro teste un barile di tritolo scaricato da un aereo?
È difficile capire che uno Scud lanciato a 300 km di distanza non può risparmiare i civili? […]
io mi domando: hanno sentito questo popolo, un terzo del quale è profugo o in esilio, che continua a
gridare “Vattene!”? »1
Contro l’oblio
come raccontare la Siria, il suo passato, la sua bellezza, il suo immenso patrimonio culturale mentre il paese è
oggi distrutto e la sua popolazione soffre, non appare all’orizzonte alcuna prospettiva poiché il cinico scacchiere
geopolitico ha deciso così: che la russia e la cina stiano sulle loro posizioni, che l’occidente e l’europa voltino
le spalle al paese, e che l’indifferenza mortifera continui a diffondersi al di là delle sue frontiere.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page304
304
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
come ripetere che questa devastazione rappresenta una perdita per l’umanità, vale a dire una nostra perdita
personale, evitando di perpetrare la visione passatista e orientalista che si compiace ancora di fare le lodi la Siria
sulle sue rovine fumanti?
evocando la scomparsa di Montserrat Figueras, in occasione di un concerto a lei dedicato, Jordi Savall disse di
sua moglie che essa continuava, col suo spirito, ad essere con lui e con i suoi musicisti che si apprestavano a
suonare, rilevando che “si muore solo quando si è dimenticati”. È con questo atteggiamento che la Siria è qui
raccontata, per non dimenticare i suoi morti e i suoi luoghi perduti, conservandoli nelle nostre memorie vive e
nella nostra speranza di vedere disperdersi l’oscurità che ricopre in questo inizio del XXi secolo una delle culle
del mondo.
Una perdita universale, o la fine di un sogno mediterraneo
Lo dobbiamo ricordare? La Siria è stata una terra d’accoglienza per viaggiatori, esploratori, pellegrini, archeologi e
scrittori; come una linfa feconda, essa ha nutrito il loro spirito di ricerca, il loro immaginario, le loro attese, i loro
interrogativi. Spesso fantasticata piuttosto che vissuta realmente, essa non ha sempre avuto di ritorno il dovuto. Ma
da millenni la Siria è un paese faro: la Siria delle civiltà, delle tre grandi religioni monoteiste, crocevia del commercio
le cui vie si aprono verso l’Africa, l’Asia e l’europa; la Siria delle città splendenti, la Siria reclusa dai suoi tiranni
nella rigidità delle sue frontiere, ma anhe la Siria che è il cuore palpitante del Mediterraneo. Questo Mediterraneo che
“non ha unità”, come scriveva Braudel, “se non nel movimento degli uomini, i legami che esso implica, le vie che lo
conducono”, è oggi uno spazio frazionato, fratturato, diviso in due: da un lato, la sua riva sud sconvolta, attanagliata
dalla guerra e dai conflitti; dall’altro, la sua riva nord con l’europa fortezza impassibile senza visione politica, e tra
le due un cimitero marino che ha già inghiottito migliaia di migranti desiderosi di trovare una vita migliore. da un
lato, si circola; dall’altro, no…
come non vedere, allora, in questa perdita di movimento osservata da Braudel e nell’agonia siriana che si svolge
sotto i nostri occhi, la fine di un sogno mediterraneo, il fallimento di un progetto in cui l’europa aveva pure tutto da
guadagnare. Jacques Berque, grande esperto francese dell’islam, prefigurava il Mediterraneo come una zona di
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page305
itALiAno
305
giunzione e di mescolanza in cui fare prosperare dei sistemi estremamente eclettici: “io mi domando se per gli Arabi,”
confidava a Yves Lacoste, “non sarebbe una soluzione la creazione di un grande insieme mediterraneo, non politico,
ma magari socio-culturale, attraverso lo sviluppo di legami diversi sotto forme differenti, fra i giovani, i sindacati, le
donne, gli intellettuali… insomma, un fascio di relazioni. Verrebbe in qualche modo ripreso il sogno degli omayyadi
e, nello stesso tempo, questo ristabilirebbe negli Arabi quell’equilibrio mediterraneo che per loro non c’è più dalla
perdita dell’Andalusia. Per loro, da secoli, il Mediterraneo è stato il nemico venuto dal mare, i crociati, la
colonizzazione! Ai nostri giorni, evidentemente, potrebbe essere tutto diverso. Per gli Arabi, l’indipendenza ha coinciso
con l’affermazione della loro dimensione afro-asiatica. ora, essi non sono soltanto afro-asiatici; essi sono anche, da
qualunque punto di vista, mediterranei.”2
Damasco, Aleppo: un lascito comune
Sorgente d’ispirazione per Jacques Berque che immaginava con le sue “Andalusie” un avvenire comune per i popoli
mediterranei ed europei, come fu questa dinastia degli omayyadi che ci riporta all’età d’oro di damasco? che cosa
ci mostra? innanzi tutto un impero i cui confini si estendevano dall’indo alla Gallia meridionale, dall’oceano indiano
al Mar caspio. città economica, culturale e religiosa, damasco ne era il centro politico. tutte le rotte vi confluivano.
Gii scambi permisero una vita intellettuale e spirituale intensa. Alla corte di damasco si svilupparono le arti e le
lettere. i califfi omayyadi eressero un’architettura splendida, di cui si può ancora ammirare la cupola della roccia a
Gerusalemme e la Grande Moschea di damasco. Fino a quando? conosciamo il seguito della storia: il “travaso” degli
omayyadi nella Spagna musulmana quando Abd al-rahman vi fondò il califfato di cordova, sede dal 756 al 1030 di
una delle più belle pagine di civilizzazione. Al-Ándalus è una civilizzazione di tolleranza che gettò un ponte tra
l’europa e il mondo arabo: notevoli scuole di traduzione garantirono la diffusione del sapere. Aristotele e Platone
furono tradotti in arabo, la cultura musulmana ridiede vita alla cultura greco-romana.
Allora, si deve nascondere questo lascito comune, assistere senza fiatare all’annientamento di damasco per opera del
suo tiranno? Ascoltiamo l’appello al soccorso che lo scrittore Yassin al-Haj Saleh lancia da Ghuta, altro luogo mitico,
un appello indirizzato proprio alle persone di cultura, mentre la repressione si scatenava in Siria sotto lo sguardo
passivo della comunità internazionale:
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page306
306
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
«tre mesi fa, sono partito diretto alla Ghuta orientale, regione che tocca i sobborghi della capitale,
damasco. La Ghuta orientale è abitata oggi da un milione di persone, mentre prima della rivoluzione
ne contava il doppio. dopo essere diventata uno dei suoi bastioni, la Ghuta da qualche mese è
completamente accerchiata. Questo rovesciamento è dovuto al sostegno militare fornito al regime dalla
russia, dall’iran e dalle milizie libanesi e irachene fedeli a teheran. inoltre, sono testimone di una
crudele mancanza d’armi, di munizioni e di cibo per i combattenti della rivoluzione. Le città e i villaggi
della Ghuta che ho visitato durante questi ultimi tre mesi subiscono un bombardamento cieco, da parte
dell’aviazione come dell’artiglieria. Ho abitato per un mese in un centro medico della Protezione civile
e ho visto tutti i morti sotto le bombe. Alcuni erano dilaniati, e tra loro c’erano dei bambini. Ho visto
anche un feto di 6 mesi… La madre, terrorizzata dalle granate che si abbattevano intorno alla sua casa,
ha avuto un aborto. […]
La gente lotta con la consapevolezza di potere essere massacrata se mai Bashar riprendesse il controllo
della regione. La scelta degli abitanti è dunque tra morire combattendo un regime fascista e criminale,
o morire tra le mani barbare di questo stesso regime se abbandonano la resistenza. […]
Sono due anni che la rivoluzione è cominciata, e le politiche permissive delle potenze mondiali hanno
lasciato i siriani a farsi uccidere e il regime ad agire in totale impunità. È un atteggiamento che ricorda
quello delle democrazie occidentali di fronte a Hitler alla vigilia della seconda guerra mondiale. La
situazione attuale è la conseguenza del rifiuto di queste democrazie di sostenere i rivoluzionari siriani,
mentre altre forze continuano ad alimentare il regime. »3
nel nord del paese un’altra grande città sanguina, anch’essa devastata dalla guerra: Aleppo. Quale patrimonio
della nostra storia comune vi hanno distrutto le bombe e la guerra? Uno stile di vita, un savoir-faire, una
genealogia di sapori, gesti e musiche di cui l’europa si è impregnata quando, nel XVi secolo, le sue grandi
potenze stabilirono le loro agenzie e i loro consoli ad Aleppo. i commercianti europei si stabilirono, accanto ai
consolati, nei caravanserragli. Funzionari, missionari, medici, orientalisti, viaggiatori gravitarono intorno a loro.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page307
Musawwir al-Yusuf (copiste).
St. Elian de Homs. Icône byzantine avant 1666.
© Album / akg-images / André Held
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page308
308
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Fino alla prima guerra mondiale, Aleppo è un porto di terra a immagine delle antiche città del mondo arabomusulmano: “Queste città vedono vivere in sé,” nota il geografo Jean-claude david, “le diverse società dei
rappresentanti di commercio, degli specialisti e degli agenti di cambio. cammellieri, asinai e facchini ne sono
la mano d’opera.”4 i suk di Aleppo sono l’espressione fisica di queste attività di scambio e figurano tra i più
belli del mondo. Morbidezza cangiante delle stoffe, gusto forte del the e del caffè, varietà di spezie e formaggi,
saponi e profumi, calzature e abbigliamento… tutto contribuisce alla loro profusione ordinata. Gli odori e
i sapori, la luce e la gestualità che emanano da questo organo vitale della città, sono parte del suo stile di vita
e s’iscrivono nella sua storia, nella nostra storia. Già nel Xiii secolo, il viaggiatore arabo-andaluso ibn Jubayr
se ne meravigliava: “La città è posta in un sito grandioso, ha una pianta meravigliosa ed è di una rara bellezza,”
scriveva nella sua rilha (relazione di viaggio), “essa ha dei vasti e imponenti mercati che si toccano gli uni gli
altri per tutta la lunghezza; sono riservati, ciascuno, a un mestiere: si esce da uno e si entra nell’altro, esaurendo
tutti mestieri della città. tutti i mercati sono coperti di legno, cosicché le merci esposte godono di un’ombra
spessa. Questi mercati trattengono lo sguardo per la loro bellezza e fermano per la meraviglia anche chi va di
fretta.”5
nell’ottobre del 2012, questi suk descritti con tanto entusiasmo da ibn Jubayr furono devastati dalle fiamme.
Per molti giorni il fuoco divorò le loro botteghe e i loro antichi mobili in legno, inghiottendo stoffe, derrate,
profumi… “Le botteghe del mercato coperto di Aleppo bruciano, e dei tiratori isolati impediscono a chiunque
di spegnere l’incendio” testimonia un abitante della città quando le agenzie di stampa internazionali riferiscono
che l’esercito regolare impedisce qualunque accesso al dedalo di stradette che compongono i 10 km del suk di
Aleppo. Bilancio: 1550 attività commerciali sarebbero state ridotte in cenere.
il fuoco si è riversato negli stretti vicoli del suk con la stessa intensità distruttiva della propaganda del regime
di Bashar al-Assad, che accusa immancabilmente le forze “terroriste” dell’ALS per questa nuova tragedia. Ma
questa città e i suoi villaggi martiri, bombardati notte e giorno dall’esercito siriano, queste popolazioni civili
murate entro quel che resta delle loro abitazioni? non è quello che il regime ha imposto agli abitanti di Aleppo
da mesi?
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:15 Page309
itALiAno
309
e quando una delle più belle opere architettoniche, classificata patrimonio dell’umanità, rischia di essere
annientata, quando la vita quotidiana di coloro che ci vivevano e vi si approvvigionavano è ormai distrutta, le
parole di ibn Jubayr, scritte poco più di sette secoli fa, risuonano come un motto di speranza: “Aleppo… una
città che sorprendentemente resiste, mentre i suoi governanti sono spariti. essi sono morti, ma lei non è per
nulla pronta a sparire…”
Eufrate: il letto delle nostre origini
È ancora sulle rive di uno dei luoghi sommi per l’umanità che la guerra fa strage attualmente in Siria: l’eufrate si
svolge su circa diecimilaottocento kilometri, attraversa l’iraq e la Siria attuale, e rappresenta una posta strategica
maggiore. esso bagna tutti i siti archeologici di civiltà straordinarie come Mari o dura europos, o ancora i siti
neolitici dell’alta djéziré sul confine con la turchia, dove ha la sorgente nella regione armena. È in queste terre
che nasce la grande rivoluzione neolitica, di cui i contadini dell’eufrate sono stati i precursori. così, tra il 12000
e l’8000 a.c., la valle dell’eufrate è stata teatro di un rivolgimento fondamentale per l’avvenire dell’umanità.
È stato qui che dei cacciatori e raccoglitori hanno saputo trionfare sul mondo naturale addomesticando per la prima
volta le piante e gli animali. “il grano, l’orzo, la capra, la pecora non esistevano in europa”, spiega l’archeologa
danielle Stordeur. “ora, se oggi noi li possediamo, è perché un giorno le genti di questa regione, dove queste
specie esistevano allo stato selvatico, hanno avuto l’idea, il desiderio, la volontà di appropriarsene. L’europa ha
goduto di tutte queste invenzioni che si sono diffuse da levante verso l’occidente, dove sono state adottate circa
tre millenni più tardi.”6 Per l’archeologo Jacques cauvin, questa rivoluzione è dovuta alla straordinaria mutazione
psichica, simbolica e immaginaria che vissero gli uomini e le donne del neolitico. come se, arricchendo e rendendo
dinamica la rappresentazione mentale che avevano del mondo, finissero per dominarne le risorse. Questa
trasformazione culturale si può leggere anche sui pittogrammi ritrovati in numerosi siti neolitici: “Qual è questo
discorso, imposto dalla forza delle immagini, che sembra così vicino a quello delle grandi religioni che verranno
in seguito, come se stessimo scoprendo le sue origini?” s’interroga Jacques cauvin. “e quali tensioni nuove alzano
altrove le braccia dell’uomo verso il cielo quando invoca l’essere divino? chi prega si sente lui stesso impotente
e chiede aiuto a uno più alto di lui. Una tipologia della verticalità s’instaura allora nell’intimità stessa della psiche,
dove lo stato iniziale d’angoscia si può trasformare in una sicurezza a prezzo di uno sforzo ascensionale vissuto
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page310
310
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
come un appello a un’istanza divina esterna all’uomo […]. Questo culto è qui l’altra faccia di una miseria provata
quotidianamente. Potere della divinità e limiti dell’uomo sono i due poli di questa drammaturgia inedita che si è
installata nel cuore dell’uomo intorno al 9500 a.c.”7
i siriani e tutti quelli che riconoscono nella loro terra il letto delle loro origini, verso chi devono tendere le braccia,
qualche millennio più tardi, perché il massacro finalmente cessi?
NATHALIE GALESNE
traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net
Mohamad al-roumi, “est-ce si difficile de comprendre”, babelmed.net, maggio 2013.
Jacques Berque, Une cause jamais perdue, Albin Michel, 1998.
3
Yassin al-Haj Saleh, “intellectuels, aidez les Syriens!”, Le Monde, 5 luglio 2013.
4
Jean-claude david, “Alep, le souk d’hier et d’aujourd’hui”, exposition en la Maison de l’orient méditerranéen, Lione, 1999
5
ibn Jubayr, “relation de voyage”, in Voyageurs arabes, Bibliothèque de la Pléiade, editions Gallimard.
6
nathalie Galesne, “entretien avec danielle Stordeur”, in Syrie, éclats d’un mythe, Actes sud, 2002.
7
Jacques cauvin, Naissance des divinités, naissance de l’agriculture, cnrS éditions, 1997.
1
2
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 04/09/13 19:03 Page311
Erez Shmuel Mounk
Photo : Toni Peñarroya
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page312
312
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
Siria
Gli ultimi cent’anni sono stati duri in Siria. La guerra cominciata nel 1914 ha ridotto il paese alla fame, lo ha
strappato dal suo storico hinterland anatolico e lo ha fatto a brandelli. La Francia ha poi costretto il suo popolo
alla sottomissione usando aerei da guerra e artiglieria pesante per devastare città e villaggi per buona parte del
1925 e del 1926. Se ne è poi andata vent’anni più tardi, ma l’indipendenza è stata poco migliore. La Siria ha
perso la guerra per la Palestina nel 1948 e ha accolto migliaia di rifugiati. nel 1949 la ciA ha organizzato il
primo di una processione quasi annuale di colpi di stato. L’ultimo ha avuto luogo nel 1970, quando ha preso
il potere il ministro della difesa Hafiz al-Assad. La Fratellanza Musulmana, già irritata perché qualcuno
dell’oppressa minoranza alawita era salito a un livello superiore al suo, si è ribellata contro il secolarismo del
suo partito Baaz nel 1979 e nel 1982. nel frattempo, la Siria aveva combattuto altre guerre con israele, perdendo
le Alture del Golan nel 1967 e riprendendone una piccola parte nel 1973. Aveva inviato il suo esercito in Libano
nel 1976, dove perse un’altra battaglia con israele nel 1982, e da cui si ritirò sotto la pressione internazionale nel
2005. Quando Assad è morto, nel giugno del 2000, il figlio Bashar ha preso il suo posto. nel marzo del 2011,
proteste pacifiche contro di lui sono cresciute fino a sfociare in una vera guerra civile.
La Siria meritava di meglio. È un paese di affascinante bellezza, dove una serie di civiltà ha lasciato le sue
tracce: nelle tavolette di terracotta sumere, nelle tombe ittite, negli anfiteatri greci, nelle strade e negli acquedotti
romani, nelle cattedrali bizantine, nelle moschee omayyadi, nei castelli dei crociati, nei monumenti dei
mamelucchi, in antiche abitazioni intorno a cortili aperti e in magnifici suk dove i mercanti vendevano i loro
articoli molto prima che Alessandro Magno mettesse piede nel paese. La sua popolazione viene da ogni angolo
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page313
itALiAno
313
dell’Asia occidentale e comprende tutte le sette cristiane e musulmane, cui si aggiungono i quasi-zoroastriani
yazidi. Sono contadini e nomadi, drusi delle montagne e pescatori della costa, artigiani, mercanti e insegnanti.
La Siria rimane quella che Meleagro di Gadara, un secolo prima di cristo, chiamava “un paese che è il mondo
intero”.
nel 1987, per realizzare una guida turistica, ho percorso la Siria per diversi mesi con più tempo per imparare di
quanto non ne avessi avuto nel muovermi in essa durante i precedenti quindici anni come giornalista in visita.
nella Siria settentrionale, nella piana dell’oronte presso Aleppo, mi sono recato nel villaggio di Fafirtin. i suoi
abitanti, curdi, vivevano in case di fango e pietre intorno alle rovine di una chiesa romana del terzo secolo. Gli
abitanti del villaggio si lamentavano di non avere l’elettricità, né l’acqua corrente, né strade lastricate. Un uomo
disse che voleva che il governo trasferisse la sua famiglia da qualche altra parte. “Perché semplicemente non ve
ne andate?” domandai. “È venuto qui il nostro bisnonno” rispose un ragazzo di meno di dieci anni. Un
sessantacinquenne domandò: “e dove dovremmo andare? non ci sono soldi. non abbiamo trattori per lavorare
la terra, qui o dovunque.”
io chiesi se altra gente, come me, veniva a vedere la chiesa e le altre rovine antiche. essi dissero che erano
venuti molti visitatori.
“Perché non guadagnate qualche soldo vendendo loro cartoline o tazze di tè?”
“noi offriremo loro il tè”, dichiarò il ragazzo, “così essi ci porteranno rispetto”
i siriani – che comprendono curdi, arabi, armeni, circassi e altri – hanno un ammirevole grado di orgoglio. Può
venire dalla loro storia, in quanto primo impero arabo (sotto gli omayyadi, nel settimo secolo) e, in minor
misura, in quanto primo regno arabo indipendente uscito dall’impero ottomano, nel 1920. Lo sceicco Faysal
resistette soltanto pochi mesi sul trono di Hijaz, ma la sua eredità incombe nella storia moderna del paese. Una
statua in grandezza naturale presso la Banca centrale a damasco onora il ministro della difesa del re Faysal,
Yusuf al-Azmeh. Al-Azmeh morì resistendo agli invasori francesi al Passo Maysalun, sulla strada per Beirut,
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page314
314
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
sapendo che i francesi avrebbero annientato i suoi difensori, inferiori di numero. Questo orgoglio ha ispirato ad
altri il sacrificio della propria vita, e a un ragazzo di Fafirtin di offrire il tè, piuttosto che venderlo.
Un amico egiziano mi ha parlato recentemente della sua giovinezza al cairo sotto l’allora presidente Gamal
Abdel nasser. La gestione di nasser ebbe aspetti negativi, rappresentati dalla polizia segreta, un’economia
instabile e la sconfitta con israele. “Ma”, egli mi ricordò, “avevamo dignità”. Questa era una cosa che l’egitto
ha perso sotto il successore di nasser, Anwar Sadat, con la sua eccessiva sudditanza alla potenza americana. Gli
egiziani erano sulla via di ristabilire le loro dignità rovesciando Mubarak ed eleggendo un parlamento e un
presidente. il furto di quella democrazia da parte della vecchia alta corte di Mubarak e delle Forze armate, ha
tolto agli egiziani tutte le speranze di riavere la dignità che i loro nonni avevano conosciuto sotto nasser.
La dignità, in Siria, è un concetto complesso. La maggior parte dei siriani fu orgogliosa delle provocatorie
postazioni create da Hafiz al-Assad in Palestina o nelle Alture di Golan occupate dagli israeliani, così come
della sua inquietante abilità nell’avere la meglio sugli Stati Uniti e israele in Libano. Perfino uno dei suoi più
duri critici, lo studioso siriano Sadik al-Azm, ammetteva nella New York Review of Books nel 2000 che “nei
momenti critici, Assad si è dimostrato politicamente capace di audaci iniziative, scelte coraggiose e azioni
decisive che si sono alla fine dimostrate vincenti e lungimiranti, anche se impopolari al momento in cui erano
state prese, perché nascevano da una eccellente comprensione di congiunture regionali e tendenze internazionali.”
Però, nel paese, si poteva soltanto prendere atto dell’umiliante trattamento dei normali cittadini negli uffici
governativi, nelle stazioni di polizia e nei posti di confine, osservando quello che la maggioranza dei cittadini
subivano e sopportavano come parte della loro vita quotidiana.
i siriani che hanno patito torture, hanno perso la famiglia per reclusioni di indefinita durata, o sono stati costretti
all’esilio, nutrono rancore. Se questo non è esploso prima del 2011, la ragione è stata una combinazione di
efficace repressione, propaganda interna e una certa tolleranza nei confronti di scrittori, produttori di film e
intellettuali cui era concesso di fare una critica moderata nei confronti delle autorità e della polizia. Gli unici
intoccabili erano le forze armate, il partito Baaz e, naturalmente, il presidente. “È una politica astuta, perché
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page315
itALiAno
315
scarica di tanto in tanto la tensione crescente,” mi diceva il romanziere siriano Hani al-raheb nel 1987.
“Altrimenti, la gente potrebbe fare ricorso alla violenza, o alla resistenza passiva, o a qualcosa d’altro. il regime
ha modi per scaricare questa tensione in maniera che la gente accetti l’umiliazione in materia di diritti umani
senza dire ‘no’. La tensione non è mai lasciata salire fino al punto in cui potrebbe esplodere”. La posizione
critica di al-raheb lo portò a dare le dimissioni dal suo posto di docente all’Università di damasco, e gli causò
una detenzione occasionale. egli lasciò il paese per insegnare in Kuwait non molto dopo il nostro incontro.
Venticinque anni dopo, la tensione ha raggiunto il punto di esplosione.
Se gli Assad padre e figlio furono oppressori, essi furono anche astuti nel portare la Siria nel mondo moderno
con strade nuove, elettricità nella maggior parte delle aree rurali, scuole gratuite, cure mediche a carico dello
stato, sicurezza sociale per gli anziani e tolleranza verso tutte le fedi religiose. i siriani che volevano il
cambiamento, a parte dei religiosi fanatici, non volevano abbandonare queste componenti del lascito degli Assad.
tuttavia, volevano più trasparenza economica dal governo, meno corruzione nella classe dirigente e il diritto di
scegliersi i propri governanti mediante libere elezioni. Bashar al-Assad affrontò queste richieste con la
discussione, non la messa in atto, di riforme. Mentre le rivolte della Primavera Araba eliminavano dittatori
militari in tunisia, egitto e Libia, Bashar ribadiva che il suo regime non era così pavido nei confronti degli Stati
Uniti come gli altri, e che quindi era immune dal dissenso interno.
il libico Gheddafi era un megalomane che trattava il suo popolo come cavie nel suo laboratorio di
sperimentazione politica e dissolutezza personale. Zine el-Abidine Ben Ali in tunisia era un cleptomane che
spogliò tutti ad eccezione dei suoi sostenitori nel governo francese. La sudditanza di Hosni Mubarak alla potenza
americana, esacerbata da malgoverno e ingiustizie, era sentita come un’umiliazione dalla maggioranza dei suoi
compatrioti. in Siria covava un genuino dissenso, che venne allo scoperto dopo le proteste del marzo 2011 a
dera’a. Gli abitanti di quella città al confine con la Giordania, dove i turchi avevano attaccato Lawrence d’Arabia
nel 1917, si rivoltarono contro il governatore locale, un parente di Assad, quando questi passò il segno torturando
i loro bambini. eppure non tutti parteciparono alle dimostrazioni, che si sparsero in altre città, e ancora di meno
furono quelli che presero le armi. L’opposizione a Bashar al-Assad presto si divise in una fazione che voleva
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page316
316
orient-occident ii · Hommage à la Syrie
mantenere le dimostrazioni pacifiche come quelle nella piazza tahrir al cairo, e un’altra che voleva aggiudicarsi
la disputa con Bashar al-Assad con mezzi militari. e gli oppositori armati presto si divisero su ideologia, strategia
e ambizioni contrastanti.
Bashar al-Assad mostrò di avere appreso dal padre che poteva sopportare la più violenta delle tempeste, come
Hafiz fece quando israele distrusse la sua forza aerea e cacciò il suo esercito da Beirut nel 1982. Sia il padre
che il figlio erano seri, tanto come benefattori quanto come tiranni, e questo in parte spiega la lealtà di così tanti
dei loro sudditi lungo tre anni di rivoluzione. i leader ribelli, così come quelli che li armavano ad Ankara, riyad
e doha, immaginavano che l’edificio che gli Assad avevano eretto e fortificato dal 1970, si sarebbe sbriciolato
al primo colpo. Quando ciò non avvenne, essi ricorsero di nuovo alla richiesta di un intervento occidentale che
li salvasse in quella che risultava un’impresa debole e mal concepita.
Mentre i ribelli sottostimavano la stamina del regime, gli strateghi del governo ignoravano un importante
elemento della lotta dell’opposizione: il rancore della gente che voleva avere il diritto di esprimersi, di vivere
senza paura e sorveglianza, e di ottenere dallo stato il riconoscimento della propria dignità. il giudizio del
governo secondo cui alcuni ribelli erano criminali, fanatici o stranieri era corretto, e lo era la sua contestazione
del fatto che la ribellione era sostenuta da potenze straniere che reagivano alla sua relazione con l’iran, molto
sgradita agli Stati Uniti. Ma questa non era tutta la storia, non diversamente dal dire che la sola ispirazione della
rivolta era la pura aspirazione alla libertà.
Molti degli insorti non avevano per la libertà – come espressa in Diritti dell’uomo di thomas Paine o nella
dichiarazione Universale dei dritti Umani delle nazioni Unite – più rispetto di quanto ne avesse il regime.
il loro obiettivo era la sostituzione di un regime guidato da qualcuno di una setta minoritaria con uno della
maggioranza. essi credevano che soltanto un sunnita, anche uno che privilegiasse la teocrazia rispetto alla
democrazia, dovrebbe governare una nazione in larga maggioranza sunnita. La Siria era stata, dopo tutto, la
patria dell’ortodossia sunnita. Un esercito omayyade proveniente da damasco aveva trionfato sui partigiani
sciiti di Ali a Karbala nel 680, provocando una ferita entro l’islam che non si è ancora rimarginata.
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page317
itALiAno
317
Lo slogan del partito Baaz era “unità, libertà, socialismo”. non ha conseguito nessuno di questi obiettivi nei
due paesi in cui ha governato, iraq e Siria. Uno dei fondatori del Baath, il dr. Hafiz al-Jemalli, aveva lasciato il
partito da molto tempo quando lo incontrai a damasco nel 1987. Già più che ottantenne, mi disse: “noi abbiamo
avuto un regresso, non un progresso. Prima della rivoluzione [baazista, del 1963] il nostro analfabetismo era
del 90%. ora abbiamo il 70-80% di persone che sanno leggere e scrivere. eppure, stiamo regredendo. Perché?
Perché non progrediamo?”
Questa è una domanda che molti siriani si fanno, specialmente assistendo alla rapida regressione causata dalla
guerra. All’inizio della rivoluzione, amici di damasco e di Aleppo mi assicuravano che i ribelli che decapitavano
i loro nemici dovevano essere degli stranieri: iracheni, sauditi, ceceni, afgani, chiunque ma non siriani.
decapitare, dicevano, era alieno alla loro cultura. Poi essi assistettero al gesto di un ribelle siriano che estraeva
orgogliosamente il cuore dal petto di un soldato ucciso e lo mordeva. “come abbiamo potuto”, si domandarono,
“sprofondare così in basso? e come faremo a ritornare quelli che eravamo?”
CHARLES GLASS, 2013
traduzione: Luca chiantore / Musikeon.net
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page318
6_Booklet 119x136 Siria ITALIAN_270_319_Mise en page 1 02/09/13 19:16 Page319
École Italienne : Audience d’une
ambassade vénitienne à Damas
(16e siècle), Paris, Louvre.
© 2013. White Images / Scala, Florence
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page320
320
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page321
321
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 04/09/13 18:54 Page322
Wahab Badarne
Photo : Toni Peñarroya
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page323
323
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page324
324
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page325
325
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page326
Nasr Hamid Abu Zayd prie dans une mosquée
de Samarkand, (Miniature) Syrie, 14e siècle.
© Album / Dea Picture Library
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page327
327
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page328
328
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page329
329
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page330
330
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page331
331
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page332
332
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page333
333
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page334
334
orient occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page335
335
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page336
Driss El Maloumi
Photo : Toni Peñarroya
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page337
337
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page338
338
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page339
339
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page340
340
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page341
341
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page342
342
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page343
343
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page344
344
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page345
345
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page346
346
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page347
347
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page348
348
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page349
349
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page350
350
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page351
351
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page352
352
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page353
353
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page354
354
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page355
355
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page356
356
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page357
357
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page358
358
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page359
359
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page360
360
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page361
361
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page362
362
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page363
363
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page364
364
oriente occident ii · Hommage à la Syrie
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page365
365
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page366
7_Booklet 119x136 Siria ARABE_320_367_Mise en page 1 02/09/13 19:19 Page367
Mosaïque du Théâtre Romain. 2e siècle av. J.-C. Bosra, Syrie.
© Album / DEA / C. SAPPA
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page368
368
OriGinaL
Français
1. LA PLUS BELLE ROSE
Paroles et musique : Zaki Naseef
Cueille la plus belle rose, mon papillon,
une rose pour plaire à la poésie de cheveux blonds.
Cueille-la couleur d’albâtre, couleur de feu doré
de terre brune, de poussière sans vie et de neige souillée,
venant de vertes vallées rêvées et des lauriers des bois,
et sans plus la décrire, je la voudrais pour moi.
Cueille-la douce et belle comme un sourire d’enfant
que les lis puissent voir en son coeur la poésie d’antan
que les moineaux interprètent et reprennent ses mots
et que l’aube naissante joue pour elle un rondeau.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page369
enGLisH
CasteLLanO
Pick me the most beautiful rose, my butterfly,
a rose fit for the poetry of her blonde hair.
Búscame, mariposa, la flor más hermosa,
una flor digna de unos cabellos rubios.
1. THE MOST BEAUTIFUL ROSE
Words and music: Zaki Naseef
Pick it the colour of alabaster and fiery gold,
Of brown barren earth and dust and soiled snow,
From the dreaming green valleys where laurels grow strong,
Had i words to describe it, i would not have asked you.
Pick one that’s sweet and lovelier than a child’s smile.
May the lilies discover in its heart the poetry of old,
May the sparrows translate its words into song,
and the new dawn sing a chorus in its honour.
1. LA FLOR MÁS HERMOSA
Texto y música: Zaki Nasif
Búscala como el alabastro y los cuentos de fuego,
color de tierra yerma y la nieve vieja,
entre los sueños de los valles verdes y el vigor del laurel;
de saber describirla, buscarla no te pediría.
Búscala más hermosa que las risas de niños,
y que el lirio le cante de todo corazón,
y que el gorrión traduzca lo dicho en la canción
y que la aurora taña sus cuerdas en su honor.
369
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page370
370
OriGinaL
CataLÀ
1. LA ROSA MÉS BELLA
Text i música: Zaki Naseef
Cull-me la rosa més bella, papallona meva,
una rosa que s’adigui amb la rossa de la poesia fina, fes-ho.
Cull-la del color d’alabastre i dels contes de foc,
de la terra marró sense vida i de la pols i la neu vella,
de l’encisadora vall verda i del vigor del llorer,
si la sabés descriure millor, no et demanaria que me la
cullis.
Cull-la dolça, més bella que un somriure infantil,
que els lliris llegeixin versos del seu cor durant una estona
i els pardals s’aixequin i interpretin allò dit
i l’alba entoni una música en honor seu.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page371
DeUtsCH
itaLianO
such mir die schönste rose, mein schmetterling,
passend zum goldenen Gespinst der Dichtung.
Farfalla mia, scegli per me la rosa più bella,
adatta a una bionda che è fine poesia, orsù prova.
1. DIE SCHÖNSTE ROSE
Text und Melodie: Zaki Nassif
such sie in der Farbe des alabasters als gäbe es nicht
Brände, verödete erde, staub und grauen schnee.
such sie im traumgrünen tal, wo der Lorbeer üppig glänzt.
Wüsste ich mehr, würde ich dich nicht schicken, sie zu
suchen.
süβ soll sie duften, lieblicher als ein Kinderlächeln.
Lass die Lilien in ihrem Herzen Verse lesen
und die spatzen in der Luft erzählen, was dort geschrieben steht,
und das erste Morgenlicht eine Melodie dazu spielen.
1. LA ROSA PIÙ BELLA
Parole e musica: Zaki Naseef
371
sceglila del colore dell’alabastro e di storie di fuoco,
di aspra terra bruna, di polvere e di nevi millenarie,
tra la verde sognante vallata ed il lauro vigoroso. sai,
se avessi saputo di doverti dire di più, non ti avrei chiesto di
scegliermela.
sceglimela dolce, più bella del sorriso di un bambino,
tale che i gigli leggano versi dal suo cuore,
e i passeri si alzino a interpretare quello che ha detto,
mentre l’alba che nasce intona un’aria per lei.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page372
372
OriGinaL
Français
4. O AUBE, LORSQUE TU APPARAIS
Poème traditionnel
Mélodie de Mustapha Kreideh
Ô aube, lorsque tu apparais
parée des couleurs du jasmin d’arabie
réveille le monde entier
et mon bien-aimé en tout premier
mon bien-aimé, en tout premier.
Lorsque tu seras dans le quartier
et que tu y apporteras la lumière
entre chez mon bien-aimé.
Ô aube, chez lui en tout premier
réveille le monde entier
et mon bien-aimé en tout premier
mon bien-aimé, en tout premier.
Ô aube, ces nuits de larmes
sont longues pour le coeur meurtri.
Va chez mon bien-aimé, va.
Ô aube, chez lui en tout premier
réveille le monde entier
et mon bien-aimé en tout premier
mon bien-aimé, en tout premier.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page373
enGLisH
CasteLLanO
Oh dawn, when you rise,
With the colour of jasmine,
awaken the whole world,
and my beloved before all others,
My beloved before all others.
aurora, cuando aparezcas,
con el color del jazmín,
al universo despierta,
y a mi amado antes que a nadie,
a mi amado antes que a nadie.
4. O DAWN, WHEN YOU RISE
Traditional poem
Music by Mustapha Kreideh
When you pass through our neighbourhood,
Holding your torches of light aloft,
Visit my beloved’s house,
O Dawn, before all others;
awaken the whole world,
and my beloved before all others,
My beloved before all others.
O Dawn, the night of lamentation,
is long for the broken-hearted.
Hurry to my beloved, make haste,
to him, O Dawn, before all others;
awaken the whole world,
and my beloved before all others,
My beloved before all others.
4. AURORA, CUANDO APAREZCAS
Poema tradicional
Melodía de Mustafá Kreideh
Cuando recorras el barrio
blandiendo en alto tus teas,
ve a casa de mi amado,
aurora, antes que a nadie,
al universo despierta,
y a mi amado antes que a nadie,
a mi amado antes que a nadie.
aurora, la noche es larga
para un corazón herido,
acude rauda a mi amado,
aurora, antes que a nadie,
despierta a todo el mundo,
y a mi amado antes que a nadie,
a mi amado antes que a nadie.
373
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page374
374
OriGinaL
CataLÀ
4. OH ALBA, QUAN APAREIXES
Poema tradicional
Música: Mustapha Kreideh
Oh alba, quan apareixes
amb els colors del gessamí,
desperta el món sencer
i el meu estimat abans que ningú,
el meu estimat abans que ningú.
Quan penetris pel barri
duent feixos de llum a les teves mans,
entra a casa del meu estimat.
Oh alba, a casa seva abans d’enlloc més,
desperta el món sencer
i el meu estimat abans que ningú,
el meu estimat abans que ningú.
Oh alba, aquestes nits de llàgrimes
són llargues per al cor colpit.
Ves a casa del meu estimat, ves-hi,
el meu estimat abans que ningú,
desperta el món sencer
Oh alba, a casa seva abans d’enlloc més,
del meu estimat abans que ningú.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page375
DeUtsCH
itaLianO
Morgenlicht der Frühe,
weiβ wie der Jasmin,
öffne die augen der Welt,
zuerst aber die meines Liebsten,
er muss der erste sein.
alba, quando sorgerai,
coi colori del gelsomino
e riaprirai gli occhi nel mondo intero,
incomincia dal mio amato,
prima che da chiunque altro.
4. MORGENLICHT DER FRÜHE
Text: Volkstümliche Überlieferung
Melodie: Mustapha Kreideh
Wenn du Lichtstrahlen in deiner Hand
durch die nachbarschaft trägst,
eile zum Haus meines Liebsten,
er muss der erste sein,
öffne die augen der Welt,
zuerst aber die meines Liebsten,
er muss der erste sein.
Morgenlicht, die nacht der Klagen
war zu lang für ein sieches Herz,
lauf zu meinem Liebsten,
er muss der erste sein,
öffne die augen der Welt,
zuerst aber die meines Liebsten,
er muss der erste sein.
4. ALBA, QUANDO SORGERAI
Poesia tradizionale
Musica: Mustapha Kreideh
Quando giungerai da noi
tenendo in mano fiaccole di luce,
visita la casa del mio amato,
o alba, prima di qualunque altra.
riapri gli occhi nel mondo intero,
incominciando dal mio amato,
prima che da chiunque altro.
alba, queste notti di lacrime,
sono assai lunghe per un cuore ferito.
accorri dal mio amato,
o alba, prima che da ogni altro.
riapri gli occhi nel mondo intero,
incominciando dal mio amato,
prima che da chiunque altro.
375
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page376
376
OriGinaL
-
Français
-
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
SAP’AWI CHANT (MAWAL)
Mon aimé me sert le vin dans des coupes de patience
et jamais l’amour ne me laisse de vacance
Je mordrai mes mains de regrets, paumes broyées
de souffrance,
Pour un amant qui me mène à son gré
sans préoccupations, et chaque jour en un état varié
amoureux, tu ne peux rien contre les gens passionnés.
aussi, ô mon complice, renonce à l’amour et gagne le repos.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page377
enGLisH
CasteLLanO
SAP’AWI CHANT (MAWAL)
SAP’AWI CANTO (MAWAL)
For a lover who carries me along at his whim,
Carefree and every day transports me to a different state.
if you are in love you cannot abide those who are
passionate.
Por un amante que me lleva a su aire
sin preocupaciones y cada día a un estado diferente
si estás enamorado no podrás con la gente apasionada.
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
My beloved serves me wine in cups of patience
and love gives me no rest.
i shall gnaw at my hands in remorse and clap my palms
so renounce love, my accomplice, and obtain rest.
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
Mi amado me sirve el vino en copas de paciencia
y el amor nunca me da un descanso
morderé mis manos de arrepentimiento y aplastaré
las palmas,
así que renuncia al amor, oh mi cómplice,
y gana el descanso.
377
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page378
378
OriGinaL
-
CataLÀ
-
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
LA CANÇÓ DE SAP’AWI (MAWAL)
el meu estimat em serveix el vi en copes de paciència
i l’amor mai no em dóna descans,
mossegaré les meves mans de penediment i aixafaré els
palmells.
Per un amant que em porta com li plau,
sense preocupacions i cada dia a un estat diferent,
si estàs enamorat no podràs imposar-te a la gent
apassionada.
així doncs, renuncia a l’amor, o còmplice meu, i guanya el
descans.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page379
379
DeUtsCH
itaLianO
SAP‘AWI LIED (MAWAL)
LA CANZONE DI SAP’AWI (MAWAL)
Wegen eines Geliebten, der mich ganz nach seinem Belieben
Ohne sorgen und täglich in einen anderen Zustand versetzt.
Wer verliebt ist, kann nichts gegen leidenschaftliche Leute
ausrichten.
a causa di un amante che fa di me ciò che vuole,
senza pensieri e cambiando continuamente di stato d’animo.
se sei innamorato, non potrai frenare la gente appassionata.
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
Mein Geliebter serviert mir den Wein in Kelchen der Geduld
Und die Liebe lässt mich nie ruhen.
ich werde meine Finger aus reue zerkauen und die Hände
wringen,
Deshalb verzichte auf die Liebe, oh mein Komplize, und
erlange ruhe.
7. MAWAL SAP'AWI · ALA AL-AKIKA ·
BEINY WI BEINAK
il mio amato serve del vino in coppe di pazienza;
ma l’amore no da tregua:
pentito mi morderò le mani e batterò le palme
rinuncia, quindi, all’amore, o mio complice, se ciò che
cerchi è il riposo.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page380
380
OriGinaL
Français
POUR L’AKIKA
Je me traîne aujourd’hui vers notre mère,
ma force est rompue, Ô mon Dieu!
Je marche sur le chemin d’alep,
bordé d’oliviers et nous y allons,
ne pleure plus, plus de deuil, sois sage,
demain sera sûr, Ô mes yeux,
nous nous sommes réunis autour d’akika
nous tous avec ceux aux yeux noirs.
Je ne crois pas que Majnun Layla,
connaisse ma folie, j’improvise
regard ! Vous m’épuisez !
Paupières ! Vous me désertez !
Ô mon cœur ! sois patient,
ceux que j’aime m’ont tué.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page381
enGLisH
CasteLLanO
Wearily we go to our mother’s house today,
Oh, but my strength is broken!
i travelled the road to aleppo
that is lined with olive trees;
Come now, stop your weeping and mourning,
tomorrow will bring safety, O my eyes;
We have gathered for the feast of akika,
together with those whose eyes are black.
Undoubtedly, Majnun Layla
Was not as mad as i am.
eyes! You prostrate me!
eyelids! You desert me!
O, my heart! Be patient,
those i love have slain me.
a la madre vamos hoy,
mi fuerza, ay, se ha quebrado.
Hice el camino de alepo,
que está lleno de olivos,
basta de lloros y quejas,
el mañana es seguro, ojos míos,
para el sacrificio ritual nos juntamos
con quienes se han pintado los ojos.
no creo que Majnun Laila
estuviera tan loco como yo,
¡Ojos! ¡sanadme!
¡Párpados! ¡secadme!
¡Oh, corazón! ten paciencia,
quien nos ama nos ha asesinado.
TO THE AKIKA
PARA AKIKA
381
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page382
382
OriGinaL
CataLÀ
PER L’AKIKA
La nostra mare anem a veure avui, arrossegant-nos.
La meva força m’ha deixat, oh Déu meu!
He caminat pel camí d’alep,
vorejat per tot d’oliveres, així caminem.
Para de plorar, deixa el teu dol, sigues prudent.
Demà arribarem a bon port, oh ulls meus!
ens hem reunit al voltant de l’akika,
plegats amb aquells qui tenen ulls negres.
no crec que Majnun Layla
s’hagi tornat tan boig com jo; jo improviso.
Ulls meus! M’esteu llançant a terra!
Parpelles meves! M’esteu abandonant!
Oh, cor meu! tingues paciència.
La gent que estimo m’ha matat.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page383
DeUtsCH
itaLianO
Heute gehen wir zur Mutter,
meine Kraft ist gebrochen, oh Gott!
ich nahm den Weg nach aleppo
zwischen Olivenbäumen.
Weinet und trauert nicht mehr, meine augen,
morgen seid ihr in sicherheit.
Bei der akika-Feier trafen wir zusammen,
wir mit den schwarzäugigen.
nicht einmal Madschnūn Lailā, denke ich,
war so verrückt wie ich bei ihrem anblick.
augen! ihr habt mich bezwungen!
augenlider! ihr habt mich verstoβen!
Oh mein Herz, sei duldsam.
Diejenigen, die ich liebte, haben mich geschlachtet.
Da nostra madre oggi andiamo, con passo pesante,
la mia forza ha ceduto, mio Dio!
Camminavo sulla strada verso aleppo,
fiancheggiata da piante d’olivo.
smetti di piangere e de lamentarti;
il domani è sicuro, occhi miei,
ci siamo riuniti intorno ad akika,
insieme a quelli dagli occhi neri.
io penso che Majnun Layala
non sia mai stato pazzo come io sono ora.
Occhi! Voi mi prostrate!
Palpebre! Mi fate uscir di senno!
Cuore mio, sii paziente,
la gente che amo mi ha annientato.
DAS AKIKA-OPFER
AD AKIKA
383
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page384
384
OriGinaL
Français
ENTRE TOI ET MOI
entre toi et moi, les ennemis sont dans la confusion,
les ennemis sont dans la confusion, entre toi et moi,
Mauvaise est ma condition ! Mon esprit est occupé !
Mon esprit est occupé ! Mauvaise est ma condition !
tu es mon désir, c’est toi que j’aime
ma condition est particulière, garde mon amitié.
9. CE BRUN
Chant traditionnel de Damas
Ce brun, ce beau brun,
mon cœur est fatigué,
ô mon frère ton amour m’a dévasté.
toi aux grands yeux
tu as mis la douleur dans mon cœur
je te donnerai sept deniers, ô mon frère
du meilleur de ma fortune.
toi qui a un cœur d’argent
pourquoi toute cette haine
je te donnerai pour la calmer, ô mon frère
le meilleur de ma fortune.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page385
enGLisH
CasteLLanO
Between you and me, enemies are confused,
enemies are confused between you and me,
i am ailing! My mind is troubled!
My mind is troubled! i am ailing!
You are my desire, it is you that i love.
i am strangely altered. Cherish my friendship.
entre tú y yo los enemigos se confunden,
los enemigos se confunden entre tú y yo,
mi estado es grave. Mi mente está ocupada.
Mi mente está ocupada. Mi estado es grave.
eres mi deseo, es a ti a quien amo,
conserva mi amistad. Mi estado es extraño.
BETWEEN YOU AND ME
ENTRE TÚ Y YO
9. OH, YOU OF DARK COMPLEXION
Traditional from Damascus
9. OH, TÚ, DE TEZ MORENA
Canción tradicional de Damasco
Oh, you, with your big eyes,
My heart is aching for you.
i will give you seven coins, brother,
the best of all i have.
Oh, tú, de los ojos grandes,
sembraste el dolor en mi corazón
te daré los siete cuartos
del total de mi fortuna.
Oh, you of dark complexion,
My heart is weary,
Your love has ravaged me.
Oh, you, whose heart is silver,
What is the reason for so much hate?
i could satisfy you, brother,
With the best of all i have.
Oh, tú, de tez morena, moreno,
tengo el corazón cansado,
tu amor me ha desertado.
Oh, tú, corazón de plata,
¿a qué viene tanto odio?
Podría colmarte y darte
el total de mi fortuna.
385
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:38 Page386
386
OriGinaL
CataLÀ
ENTRE TU I JO
entre tu i jo, els enemics es confonen,
els enemics es confonen, entre tu i jo.
La meva malaltia és greu! La meva ment està atabalada!
La meva ment està atabalada! La meva malaltia és greu!
ets el meu desig, ets aquell qui jo estimo,
mantingues la meva amistat, la meva malaltia és greu.
9. OH TU, HOME BRU
Cançó tradicional de Damasc
Oh tu, home bru, tan morè,
tinc el cor cansat,
el teu amor m’ha desertat.
Oh tu, d’ulls grans,
has sembrat el dolor dins el meu cor,
et donaré els set diners
de tota la meva fortuna.
Oh tu, cor d’argent,
què significa tant d’odi?
Podria satisfer-te i donar-te
tota la meva fortuna.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page387
387
DeUtsCH
itaLianO
Zwischen dir und mir herrscht ein seltsamer streit.
ein seltsamer streit herrscht zwischen dir und mir.
Meine Lage ist schwierig! Mir schwirrt der Kopf!
Mir schwirrt der Kopf! Meine Lage ist schwierig!
Dich begehre ich, dich allein liebe ich.
nimm meine Freundschaft an. Meine Lage ist so sonderbar.
Fra te e me, i nemici si sono confusi.
si sono confusi, i nemici, fra te e me.
La mia condizione è insopportabile! La mia mente è colma!
La mia mente è colma! La mia condizione è insopportabile!
tu sei tutto ciò che desidero, sei il mio unico amore,
accetta il mio affetto: mi sento così male...
ZWISCHEN DIR UND MIR
FRA TE E ME
9. AN DIESEM TIEFEN BRAUN
Traditional von Damaskus
9. UOMO DAI CAPELLI NERI
Canzone tradizionale di Damasco
Verloren im anblick deiner groβen augen
ist mein Herz erkrankt.
in meinen augen, oh Freund,
bist du stark wie ein Löwe.
Uomo dai grandi occhi,
hai seminato il dolore nel mio cuore.
ti darò i sette quarti
di tutta la mia fortuna.
an diesem tiefen Braun, oh Freund,
ist mein Herz erkrankt,
aus Liebe zu dir.
Wenn auch dein Herz liebt,
warum müssen wir uns trennen?
ich kann dir alles geben,
denn ich liebe dich maβlos.
Uomo dai capelli neri e dalla pelle oscura,
il mio cuore è pesante,
il tuo amore mi sfinisce.
Cuore d’argento,
perché tanto odio?
io potrei farti felice e darti
tutta la mia fortuna.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page388
388
OriGinaL
Français
11. Ô VIERGE MARIE
Ô Vierge Marie, tu as surpassé le soleil et la lune
et toutes les étoiles qui tournent dans le ciel.
Mère de Jésus, ma Mère, mon espérance
ne me laisse pas seul face à mes péchés.
Ô étoile du matin, brille en nos sanctuaires,
éclaire nos esprits, nos oreilles et nos yeux.
13. LA COULEUR DE L’ANGOISSE (Qalaq)
Adonis
La couleur de l’angoisse dans la pierre égarée.
La couleur d’une imagination en route
qui donc est passé par ici et s’est brûlé ?
ténèbres dans mon horizon
mon inquiétude
On a tiré sur ma régénération et on l’a lacérée.
La tempête l’a emportée et l’a brûlée
dans ses cendres sans doute.
J’inventerai l’aube immaculée.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page389
enGLisH
CasteLLanO
O Virgin Mary, you who surpass the sun and the moon,
and all the stars that circle the sky.
Oh Virgen María, al sol y la luna superas,
y a todos los astros que cruzan el cielo.
11. O VIRGIN MARY
Mother of Jesus, my Mother and my hope,
Do not abandon me to my sin.
O Morning star, shine in our shrines,
enlighten our minds, ears and eyes.
11. OH, VIRGEN MARÍA
Madre de Jesús, madre y esperanza mía,
nunca me abandones cuando peco.
Lucero del alba, brilla en los santuarios,
ilumínanos la mente, los oídos, los ojos.
13. THE COLOUR OF ANXIETY (Qalaq)
Adonis
13. EL COLOR DE LA DESAZÓN (Qalaq)
Adonis
What darkness in my heart!
Oh my anxiety,
My regeneration torn apart,
the storm took it and burned it,
and from its ashes i may
Create the pure dawn of a new day.
¡Qué tiniebla en mi horizonte!
ay, desazón mía,
desgarra mi regeneración,
arrásala y quémala,
para que con sus cenizas,
cree yo un alba pura.
anxiety is the colour of the lost stone,
the colour of a fleeting shade.
Who, i wonder, passed this way and was burned?
en la piedra perdida está el color de la desazón,
el color de mi secreto imaginado.
¿Quién pasó por aquí y se quemó?, pregunto.
389
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page390
390
OriGinaL
CataLÀ
11. OH VERGE MARIA
Oh Verge Maria, vós supereu el sol i la lluna
i cada estrella que travessa el firmament.
Mare de Jesús, mare i esperança meva,
no em deixeu mai sol quan pequi.
Oh estrella d’Orient, llum dels nostres santuaris,
il·lumineu les nostres ments, orelles i ulls.
13. EL COLOR DE L’ANGOIXA (Qalaq)
Adonis
el color de l’angoixa és el d’una pedra perduda,
un color, una ombra fugissera, un cert to:
em pregunto qui
s’ha cremant en passar-hi?
Quanta foscor dins el meu cor!
Oh, angoixa meva,
abraonada sobre la meva renovació, tot estripant-la,
la tempesta se l’ha enduta i l’ha cremada;
així, de les seves cendres, un dia
podré crear l’alba immaculada.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page391
DeUtsCH
itaLianO
Jungfrau Maria, du strahlst heller als sonne und Mond,
heller als jeder stern am Himmelskreis.
O Vergine Maria, hai superato il sole e la luna,
e ogni stella che ruota nel firmamento.
11. JUNGFRAU MARIA
Mutter Jesu, meine Mutter, meine Hoffnung,
verlass mich nicht, wenn ich sündige.
Morgenstern, leuchte in unsere Herzen,
erleuchte unseren Geist, unsere augen und Ohren.
11. O VERGINE MARIA
Madre di Gesù, madre mia e mia speranza,
non lasciarmi mai solo nel peccato.
O stella del Mattino, splendore dei nostri templi,
illumina le nostre menti, le nostre orecchie e i nostri occhi.
13. DIE FARBE DER UNRUHE (Qalaq)
Adonis
13. IL COLORE DELL’ANSIA (Qalaq)
Adonis
Dunkelheit umgibt mich!
Oh, meine Unruhe,
presse das neue aus mir heraus und zerreiβ es,
blase hinein und verbrenn es.
Dann ersteht mir vielleicht aus der asche
das reine Morgenlicht.
Che buio c’è nel mio cuore!
Oh, mia angoscia,
tu mi opprimi e distruggi la speranza,
la prendi e la bruci.
Così dalle sue ceneri, un giorno,
potrò creare l’alba immacolata.
Die Unruhe hat die Farbe eines steins am Wegrand,
ein zurückgebliebener Farbschatten.
ich frage mich, wer
ging vorbei und ist hier verglüht?
391
il colore dell’ansia è quello della pietra perduta,
il colore di un’ombra svanita.
Chi è passato di qui e s’è bruciato?
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page392
392
OriGinaL
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
IJA MIA
ija mia mi kerida,
aman, aman,
no te eches a la mar,
ke la mar ‘sta en fortuna,
mira ke te va yevar.
Français
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
MA FILLE
Ma fille, ma chérie
aman, aman
ne te jette pas à la mer
car la mer est très forte
regarde, elle va t’emporter.
LE TEMPS DE LA NOCE EST VENU,
Ô MA FIANCÉE
Rabino Haim Ben Sahal
Jérusalem, s. X
Lamentation hebraïque d’amour (Et dodim kala)
La pluie est partie
l’automne est fini.
Lève-toi ma bien aimée
le plaisir nous submerge.
Partons à la campagne
dormir dans le désert.
Là, je te donnerai mon amour
toi, la prunelle de mes yeux.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page393
enGLisH
CasteLLanO
MY DAUGHTER
HIJA MIA
THE TIME FOR LOVE HAS COME,
MY BRIDE
rabbi Haim Ben sahal
Jerusalem, 10th century
Hebrew love lament (Et dodim kala)
YA LLEGÓ EL TIEMPO DEL AMOR
MI AMADA
Rabino Haim Ben Sahal
Jerusalén, s. X
Lamento hebreo de amor (Et dodim kala)
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
My daughter, my dearest,
Aman, aman,
Don’t go into the sea,
For the sea is stormy
and will carry you away.
the rains are over,
and winter has passed.
arise, my beloved,
My desire grows strong.
Let us go into the fields,
and spend the night in the wilderness.
there i will give my love to you,
Who are the apple of my eye.
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
Hija mía, mi querida,
aman, aman,
no te eches a la mar,
que la mar está en tormenta,
mira que te va a llevar.
Las lluvias han cesado,
ha pasado el invierno.
Levántate, amada,
crece en mí el deseo;
salgamos por los campos,
al desierto a pasar la noche.
allí te entregaré mi amor,
delicia de mis ojos.
393
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page394
394
OriGinaL
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
IJA MIA
ija mia mi kerida,
aman, aman,
no te eches a la mar,
ke la mar ‘sta en fortuna,
mira ke te va yevar.
CataLÀ
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
FILLA MEVA
Filla meva, estimada meva,
aman, aman
no et llancis a la mar,
car la mar està esbravada,
compte, que no se t’endugui.
HA ARRIBAT EL TEMPS DE CASAR-TE,
NÚVIA MEVA
Rabí Haïm ben Sahal
Jerusalem, segle X
Lament hebreu d’amor (Et dodim kala)
La pluja ha marxat,
la tardor ha passat.
alça’t, estimada meva,
el desig m’assalta.
anem al camp,
dormim al desert.
allí et donaré el meu amor,
a tu, la nina dels meus ulls.
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page395
DeUtsCH
itaLianO
MEINE TOCHTER
FIGLIA MIA
DIE ZEIT DER LIEBE
IST SCHON GEKOMMEN
Haim ben Sahal
Jerusalem, 10. Jahrhundert
Hebräische Liebesklage (Et dodim kala)
È GIUNTO IL TEMPO DELLE NOZZE,
MIA SPOSA
Rabbino Haïm Ben Sahal, (sec. X)
Gerusalemme, X secolo
Lamento ebraico d’amore (Et dodim kala)
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
Meine tochter, meine Liebste,
aman, aman,
stürze Dich nicht ins Meer,
denn das Meer ist ungestüm,
pass auf, dass es Dich nicht fortträgt.
Der regen hat aufgehört,
der Winter ist vorbei.
steh’ auf, Geliebte,
in mir wächst die Lust;
Lass’ uns über die Felder gehen,
in die Wüste, um die nacht zu verbringen.
Dort übergebe ich Dir meine Liebe,
mein augenschmaus.
15. HIJA MIA - ET DODIM KALA
Figlia mia, tesoro mio,
aman, aman,
non avventurarti in mare,
perché il mare è agitato,
attenta, che ti porta via.
La pioggia è cessata,
l’inverno è finito.
Orsù, mia adorata,
il desiderio mi vince.
andiamocene nei campi,
dormiamo nel deserto.
Là darò a te il mio amore,
a te, luce dei miei occhi.
395
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page396
396
OriGinaL
Français
17. À DAMAS
Texte : Qays ibn al-Moullawwah
(surnommé Majnoun Layla) (ère pré-islamique)
Musique : Waed Bouhassoun
Dites-lui que je l’aime toujours
aussi loin soit-elle, jamais je ne pourrais l’oublier.
C’est elle qui m’a appris comment l’aimer,
c’est elle qui, avec ses rayons de miel, a apaisé ma soif.
Une incarnation divine dans un être humain,
Dieu la vêtit de charme, et l’a parée de beauté.
L’adoration que je lui porte n’a rien à voir avec celle
que j’ai pour Dieu
car en l’adorant c’est aussi Dieu que j’adore.
traduction: Klangland
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page397
enGLisH
17. IN DAMASCUS (Syria)
Lyrics: Qays ibn al-Moullawwah (Majnoun Layla)
Music: Waed Bouhassoun
tell her i still adore her;
though she be ever so far, i cannot forget her.
it was she who taught me how to adore her,
and quenched my thirst with her honey.
a divine being in human form,
God gave her beauty, sweetness and grace.
My worship of her is no idolatry,
For in adoring her i worship God as well.
translation: GoLocalise & Jacqueline Minett
CasteLLanO
17. EN DAMASCO
Texto: Qays ibn al-Moullawwah
(Majnun Layla)
Música: Waed Bou Hassoun
Decidle que aún la adoro;
que aunque lejos no la olvido.
ella me enseñó a adorarla,
ella me bañó en miel.
ser divino en forma humana:
belleza, dulzura y gracia.
La adoro y no soy idólatra,
pues a Dios adoro amándola.
traducción: Juan Gabriel López Guix
397
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page398
398
OriGinaL
CataLÀ
17. A DAMASC
Text: Qays ibn al-Moullawwah
(Majnun Layla)
Música: Waed Bou Hassoun
Digueu-li que encara l’estimo,
per molt lluny que sigui, mai la podré oblidar.
Fou ella qui m’ensenyà a estimar-la,
amb la seva mel m’apagava la set.
Un àngel del cel amb aparença humana
a qui Déu donà la seva bellesa i el seu encant.
si l’adoro no sóc cap heretge;
car estimant-la també adoro Déu.
traducció: Gilbert Bofill i Ball
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page399
DeUtsCH
itaLianO
sag ihr, dass ich sie noch immer liebe.
Wie fern ich auch bin, spüre ich ihre Umarmung.
Ditele che sempre io l’amo;
per quanto lontana, mai la posso scordare.
17. FÜR DAMASKUS
Text: Qais bin al-Mulawwah
(Madschnūn Lailā – Der von Laila Besessene), 7. Jhdt.
Musik: Waed Bouhassoun
sie hat mich gelehrt sie zu lieben.
sie hat mich mit ihrem Honig gelabt.
ein göttlicher engel in Menschengestalt,
voller schönheit, sanftmut und Zauber.
indem ich sie verehre, sündige ich nicht gegen Gott,
denn in meiner Liebe zu ihr verehre ich Gott.
Übersetzung: Claudia Kalasz
17. A DAMASCO
Versi: Qays ibn al-Moullawwah
(Majnoun Layla)
Musica: Waed Bouhassoun
Lei stessa mi ha insegnato come amarla;
con il suo miele ha spento la mia sete.
angelo sceso dal cielo in forme umane,
Dio le ha dato la sua bellezza, il fascino dei suoi occhi.
se io la venero, non faccio torto a Dio,
perché adorando lei, venero Dio al contempo.
traduzione: Luca Chiantore / Musikeon.net
399
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page400
Egypte, 18e dynastie c. 1490/1410 av. J.-C. Syriens apportant des offrandes.
Peinture murale de la tombe de la cour de Rekhmere. Luxor-Thebes, nécropole de Sheikh Abd Al-Qurna.
© Album / akg-images / James Morris
8_SiriaCanciones_368_399 1_Booklet 04/09/13 18:39 Page401
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page402
402
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9801
Ref. AV 9802 – CD Version
Ref. AVSA 9802 – SACD Stereo Hybrid Version
Ref. AV 9803
Ref. AV 9804
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page403
403
Ref. AV 9805 – CD Version
Ref. AVSA 9805 – SACD Stereo Hybrid Version
Ref. AV 9806 – CD Version
Ref. AVSA 9806 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9807 – CD Version
Ref. AVSA 9807 – SACD Stereo Hybrid Version
Ref. AV 9808
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page404
404
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9809 A+B
Ref. AV 9810
Ref. AV 9812
Ref. AV 9813
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page405
405
Ref. AV 9814 – CD Version
Ref. AVSA 9814 – SACD Stereo Hybrid Version
Ref. AV 9815
Ref. AV 9816 A+B
Ref. AV 9820
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page406
406
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9819 A/C
Ref. AV 9817
Ref. AV 9818 – CD Version
Ref. AVSA 9818 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page407
407
Ref. AV 9821 – CD Version
Ref. AVSA 9821 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9822 A/C
Ref. AV 9823 A+B
Ref. AV 9824
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page408
408
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9825
Ref. AV 9826
Ref. AV 9830
Ref. AVSA 9831
SACD Stereo Hybrid Version
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page409
409
Ref. AV 9829 A/C
Ref. AV 9827 A+B
Ref. AV 9828
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page410
410
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9832
Ref. AV 9833
Ref. AV 9834
Ref. AV 9835
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page411
411
Ref. AV 9836
Ref. AV 9837
Ref. AV 9838 – CD Version
Ref. AVSA 9838 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9839
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page412
412
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9840 – CD Version
Ref. AVSA 9840 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9841 – CD Version
Ref. AVSA 9841 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9842
Ref. AV 9844 – CD Version
Ref. AVSA 9844 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page413
413
ÉDITION DE LUXE LIMITÉE
IVe Centenaire de la Publication
de la Première Partie de
Don Quichotte
Ref. AV 9845 – CD Version
Ref. AVSA 9845 – SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA 9843 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9846 – CD Version
Ref. AVSA 9846 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page414
414
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AVSA 9847 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9848 – CD Version
Ref. AVSA 9848 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9849
Ref. AVSA 9851 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page415
415
ÉDITION DE LUXE LIMITÉE
Les musiques arabo-andalouses,
juives et chrétiennes
de l’Ancienne Hesperia
jusqu’à la découverte
du Nouveau Monde.
Ref. AV 9852 – CD Version
Ref. AVSA 9852 – SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA9850 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9853
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page416
416
CAtAlogue AliA Vox
ÉDITION DE LUXE LIMITÉE
Musique de l’époque de
Francisco Javier
et de la culture musicale
des divers peuples et régions
qu’il a connus durant
son palpitant périple oriental.
Ref. AV 9854 – CD Version
Ref. AVSA 9854 – SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA9856 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9855 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:24 Page417
417
Ref. AV 9857 – CD Version
Ref. AVSA 9857 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9858
Ref. AVSA 9859 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9860 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page418
418
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AV 9861 A+B
Ref. AVSA 9862 – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9811
Ref. AVSA 9864 A+B – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page419
419
ÉDITION DE LUXE LIMITÉE
Histoire de la ville de Jérusalem
présentée à travers
les musiques des diverses
traditions religieuses
qui l’ont construite
tout au long des siècles.
Ref. AVSA 9865 – SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA 9863 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9866 – SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page420
420
CAtAlogue AliA Vox
DVD
Production enregistrée
dans l’Église de la Santa Cueva à Cádiz,
lieu ou cette merveilleuse œuvre
avait été interprétée pour la première fois
au xViiè siècle.
Ref. AVSA 9867 A/C – SACD Hybrid Multichannel
Ref. AV 9869
Ref. AVDVD 9868
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page421
421
ÉDITION DE LUXE LIMITÉE
Un fresque musicale et historique passionnant
Le Rayonnement des Catharismes
et l’Essor de l’Occitanie.
La Croisade contre les Albigeois et le
témoignage des Troubadours.
L’Inquisition : persécution et élimination
du Catharisme. 950-1465
Ref. AVSA 9870 – SACD Hybrid Multichannel
livre - 3 CD Ref. AVSA 9873 A/C
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9871 A+B
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page422
422
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AVSA 9872 A/e
SACD Hybrid Multichannel - Box 5 CD
Ref. AVSA 9876
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9877
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9878
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page423
DINASTIA BORGIA
Chiesa e potere nel Rinascimento
Un fresque musicale et historique passionnant
Les chemins vers le pouvoir : origines et expansion
d’une dynastie c.1238-1492. Supremus est
mortalibus : Culmination et fin d’un rêve 14921509. Du « règne » convulsif d’Alexandre VI au
triomphe spirituel de François Borgia 1510-1671.
Ref. AVSA 9879
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9880
SACD Hybrid Multichannel
livre - 3 CD + DVD Ref. AVSA 9875 A/C
SACD Hybrid Multichannel
423
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page424
424
CAtAlogue AliA Vox
Ref. AVSA 9881
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9882 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9884 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9885 A+B
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page425
425
Édition hommage en faveur des
victimes des catastrophes au Japon.
les bénéfices seront entièrement
versés à la Croix Rouge Japonaise.
Tribute edition dedicated to the
victims of the disasters in Japan.
All profits will be donated to the
Japanese Red Cross.
Ref. AVSA 9883
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9887
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page426
426
MARe NoStRuM
CAtAlogue AliA Vox
Orient-Occident Dialogues
Dialogues des musiques chétiennes
musulmanes et juives
autour de la Méditerranée
Ref. AVSA 9889 A+B
SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA 9888 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9890 A+B
SACD Hybrid Multichannel
IN MEMORIAM
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page427
JeANNe D’ARC
427
Batailles et Prisons
L’épopée d’une Visionnaire
la vision renouvelée
d’une figure mythique
Ref. AVSA 9892
SACD Hybrid Multichannel
livre - 2 CD Ref. AVSA 9891 A+B
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVSA 9893
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page428
428
PRo • PACeM
eRASMuS
VAN RotteRDAM
CAtAlogue AliA Vox
Textes, art & musiques pour la paix
Fatema Mernissi · edgar Morin
Raimon Panikkar · Antoni tàpies
Éloge de la Folie
Cet ouvrage propose un passionnant dialogue pour la paix et un monde
dénué de violence. les textes écrits par les philosophes et écrivains
edgar Morin, Raimon Panikkar et Fatema Mernissi ainsi que les
peintures et réflexions d’Antoni tàpies font écho à la force expressive
des musiques d’orient et d’occident.
les idées de ce grand humaniste, ses réflexions critiques et sa pensée
philosophique restent une source essentielle de sagesse humanistique et
spirituelle, tout en restant, même après 500 ans, d’une actualité
surprenante.
livre CD - 1190 pages AVSA 9894
SACD Hybrid Multichannel
livre - 6 CD 668 pages Ref. AVSA 9895 A/F
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page429
J. S. BACH
2 DVD + 2 SACD
MeSSe eN Si MiNeuR
Dans cet enregistrement « live », nous présentons notre version de la
Messe en Si mineur telle qu’elle a été interprétée le 19 juillet 2011 dans
le cadre du Vie Festival de Fontfroide 2011, et suite au travail réalisé
dans la phase finale de perfectionnement de la iie Académie de
Recherche et d’interprétation.
25 ANS
CAPellA ReiAl
De CAtAluNyA
Pour célebrer les 25 ans de la Capella Reial de Catalunya le
cheur qu’il a fondé en 1998, Jordi Savall a réuni dans un coffret
4 enregistrements emblématiques du répertoire catalan.
Ref. AVSA 9897 - Box 4 CD
SACD Hybrid Multichannel
Ref. AVDVD 9896 A/D
SACD Hybrid Multichannel
429
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page430
430
CAtAlogue AliA Vox
eSPRit DeS BAlkANS
Après le succès d’esprit d’Arménie, Esprit des Balkans nous permet de découvrir une autre
région de grande tradition musicale et de dialogue interculturel : les Balkans. Aux côtés de
musiciens venus de Serbie, de Bulgarie, de Roumanie, de Syrie, de grèce et de turquie, Jordi
Savall dirige son ensemble Hespèrion xxi et dévoile le lyrisme original d'un répertoire
instrumental et vocal qui couvre tout le spectre des émotions humaines.
texte en treize langues.
Following the success of Spirit of Armenia, Balkan Spirit enables us to discover another area
of great musical tradition and intercultural dialogue : the Balkans. Alongside musicians from
Serbia, Bulgaria, Romania, Syria, Greece and Turkey, Jordi Savall conducts his ensemble
Hespèrion XXI and unveils the original lyricism of an instrumental and vocal repertoire that
covers the entire spectrum of human emotions.
Texts in thirteen languages
Ref. AVSA 9898
SACD Hybrid Multichannel
CAtAlogue CoMPlet, CoNCeRtS et AutReS iNFoRMAtioNS
Full CAtAlogue, CoNCeRtS AND otHeR iNFoRMAtioN
CAtAlogo CoMPleto, CoNCieRtoS y otRAS iNFoRMACioNeS
CAtàleg CoMPlet, CoNCeRtS i AltReS iNFoRMACioNS
VollStäNDigeR kAtAlog, koNzeRte uND ANDeRe iNFoRMAtioNeN
CAtAlogo CoMPleto, CoNCeRti eD AltRe iNFoRMAzioNi
www.alia-vox.com
Ref. AVSA 9899
SACD Hybrid Multichannel
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page431
431
AliA Vox
Apartat de Correus 113 e-08193 BellAteRRA
tel. + 34 93 594 47 67 Fax +34 93 594 47 70
email: [email protected]
www.alia-vox.com
9_Booklet 119x136 BAL catalogo Siria_402_432_Mise en page 1 03/09/13 17:25 Page432
Descargar