1: INTRODUCCIÓ

1: INTRODUCCIÓ
El treball que plantegem es una planificació sobre una temporada de bàsquet d'un grup de noies federades en
la categoria infantil de primer any.
Es un grup que habia jugat en les competicions escolars i que aquest any em cregut convenien introduir−les al
mon federat per tal de aconseguir una mica mes de nivell en el mòn del bàsquet.
Disposem de 12 noies d'una escola comú anomenada l'escola pia d'igualada, les entrenadores seran la Gemma
Cardona Font i l'Eva Flores Vazquez que l'any passat ja eren les seves monitores, aconseguint en el campionat
escolar la segona posició.
Entrenarem 2 dies a la setmana, dimarts i dijous de manera que així no estiguin cansades per la competició
que normalment es celebrarà els caps de setmana majoritariament disabtes matí, també escollim 2 dies per no
interrompre en el curs escolar i perque creiem que es suficient per a la seva categoria, disposarem de 2hores
d'entrenament.
Disposem d'un delegat que es l'encarregat de planificar els partits fora de casa fent notes informatives sobre
les hores de sortida i els autobusos que cal llogar, també s'encarrega de la tresoreria i el pagament d'arbitres.
La roba ens la patrocina el champion igualada així com l'escola que també ens presta el pavellò per fer els
entrenos i partits.
2: BLOC TEORIC
2.1 L'esport:
Introduccio
És un joc de conjunt practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que cerquen d'introduir una pilota
dins una cistella defensada per l'equip contrari. El terreny de joc és de sòl dur i lliure d'obstacles.Hi ha dues
cistelles, una a cada punta del camp.El basquet sorgí com a joc reglamentari el 1891, inventat per James A.
Naismith, professor de cultura física de la IYMCA Training School de Springfiel ( Massachusetts). A
Catalunya fou introduït l'any 1922 per l'escolapi Eusebio Millan, que n'aprengué la pràctica a Cuba i l'ensenyà
als seus slumnes del col.legi de Sant Antoni, de Barcelona. L'any 1924 fou creada la federació Catalana de
Basquet ( FCB ). Entrem els equips més notables cal esmentar el Joventut de Badalona, el Futbol Club
Barcelona, el TDK Manresa, El Caprabo Lleida, etc. Quant al basquet femení hom pot esmentar, entre
d'altres, l'Ignis de Mataró, el Futbol Club Barcelona, l'Evax, etc. A la temporada 1984−85 fou intoduït a la
lliga estatal el sistema del play−off en la lliga masculina i aquest esport començà una expanció desconeguda
fins llavors. Hom introduí, també, algues modificacions en el reglament, com ara la cistella de tres punts per
als llançaments des de més enllà de línia de 6,25m, el tir u més u contra l'equip que supera les set personals o
impossibilitat d'ésser més de tres segons dins l'àrea contrària en una acció ofensiva. Aquests canvis anaven
encaminats a acostar−se a l'espectacularitat del basquet de la NBA ( lliga de basquet professional
nord−americana).
TERRENY DE JOC:
Dimensions, superficie de joc, dibuix i mides:
El terreny de joc fa 26m. De llarg i 14m. D'ample, és de sòl dur i lliure d'obstacles. Les cistelles, situades al
1
centre de les dues bandes, són construïdes per un cèrcol metàl.lic del qual penja una xarxa oberta per la part
inferior; cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny
de joc i que la manté a una altura de 3,05 m. De terra. Cada canasta feta més enlla de la linia de 6,25m val tres
punts.
El sostre del pavallo a destar a una distancia minima de 7m d'altura.
La cistella te un radi de 45cm.
EQUIPS:
Jugadors: En un partit nomes poden jugar 5 jugadors, entre aquets 5 jugadors en deveri dos Pivots, dos
Al.lers i un Base.
Suplents: En un equip poden haveri un maxim de 10 jugadors, 5 jugadors jugan a la pista i un altres 7 a la
banqueta.
Entrenadors: Acostume haveri un sol entrenador en un equip, els entrenador desideixent tot qui juga i qui no
jugar, les jugades, etc.
LA PILOTA:
Material: La pilota basquet és de cautxu perque es un materia molt lleuger i també molt resistent.
Temany: La pilota es esferica i te una circunferencia de 74,9cm a 78cm.
Pes: La pilota pesa ente 567gr. i 650gr. Aproximadament.
REGLES DELS PASOS:
Tres segons: Aquesta regle es compleix quan un equip esta atecan i entre a la botella de l'altre equip, nomes
esta permes que i estiguin tres segons, perque si es dona el cas de que estas més de tres segons la pilota pasa a
l'equip contrari.
Cinc segons: Aquesta norma es dona el casquan la pilota surt fora de banda, nomes tenen cinc segons per
pasar−la, sino la pilota pasa a l'equip contrari.
Deu segons: Aquesta norma es compleix quan despres d'una canasta de l'equip contrari, i han de sacar tenen
deu segons per a pasa de mitg camp.
Trenta segons: Aquesta norma és el temps maxim per a fer una jugada i tenir la posisio de la pilota, si pasent
aquests trenta segons la pilota pasa a l'equip contrari.
TEMPS DE JOC
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cada una. Un partit consta de quatre quarts, i això
vol dir que son quaranta minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un
partit.
SISTEMA De ANOTACIÓ
Un partit consta de tres sistemes de anotacions, que són:
2
• Cada cistella és contarà dos punts si està feta d'una distancia més petita de la línia de 6,25m.
• Cada cistella feta més enllà de la línia de 6,25 contarà tres punts.
• Si et fan una falta personal i tens dos tirs lliures contaran un punt cada cistella.
CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES DIFERENTS POSICIONS
Base: És l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de
la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
Escolta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també son
els que mes tirs tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de
la línia de 6,25.
Alleres: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir.
Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que'ls bases.
Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir.
Estan situats un a cada canto de la botella, gairebé sota la cistella.
GESTIONS TÈCNIQUES BÀSIQUES
Joc sense pilota:
Arrancada o sortida:
Quant és produeix amb pilota comença a partir d'un pase de banda o de sota cistella. Quan és produeix sense
pilota, és produeix molt sovint. Consisteix en començar una jugada, la base és qui normalment indica quant
s'ha d'aturar o sortir.
Ex. Un que es tractava d' arrancar i pel mig camp el company feia un pase, et paraves i se la tornaves, perquè
entres a anotar.
Aturades:
Normalment les senyala al base, ell diu quan em de parar i quan em de començar.
Ex. Un que quan la professora tocava el xiulet tothom feia una aturada o de 2 temps o d' d'un temps.
3
Pivots:
És el moviment en el qual pots moure un peu en totes direccions, mentres que l'altre està quiet al terra. Aquest
moviment s'anomena pivot.
Ex. Un que quan la professora tocava el xiulet teníem que pivotant cap a la dreta o l'esquerra.
Canvis de direcció:
És també un canvi de ritme, però es fa normalment amb la pilota, es bota cap un costat i de cop, canvies la
direcció, això deixa el contrari sense poder reaccionar.
Ex. Quan la professora tocava el xiulet teníem que fer un canvi de direcció, encarar a la defensa i superar−la.
Canvis de ritme:
És fa per guanyar el contrari i deixar−lo enrera. És fa normalment de baixa velocitat a alta velocitat, això no
deixar reaccionar bé el contrari i el deixes enrera.
Ex. Quan la professora tocava el xiulet arrancarem a corre i quan el tornava a tocar paràvem, tot això botant la
pilota.
Fintes:
Una finta és un canvi de direcció i un canvi de ritme. És fa per obtenir un pase o per sorprendre el contrari i
agafar−li la pilota. Consisteix en fer un canvi de direcció i un canvi de ritme el mateix moment.
Ex. Un 1 contra 1 amb el company, començant des del camp contrari.
Passades:
Pase per darrera l'esquena:
És fa quan tens el contrari molt aprop teu pel davant. La pilota es pasa pel darrera dirigint−la cap el costat
oposat i amb un moviment del cos cap el costat on es vulgui dirigir la pilota.
Ex. Mai l'hem' fet, però es un pase molt utilitzat quan tens un defensa molt a sobre.
Pase d'entrega:
És fa en distàncies curtes, i el pase gairebé es produeix tocant el company. Es col·loca la pilota en un costat i
amb una ma s'agafa la pilota i amb l'altre es protegeix del contrari, desprès el teu company agafarà la pilota de
la teva ma.
Ex. Fent dos files i en una fila, quan pesaves ta' anaves a l'altre fila, i així successivament, amb aquest estil de
pase.
Pase de beisbol:
És utilitzades en pases llargs i ràpids, és molt adient en contraatacs. LA pilota es col·loca a un costat del cap
agafada amb les dues mans, i es llença amb una ma, mentres l'altre de ma aguanta la pilota.
4
Ex. Igual que el de pase d'entrega, però amb aquesta modalitat.
Pase de ganxo:
És fa servir en pases llargs, o en pases directes cap a la cistella, o també amb direcció el pivot. Els pivots
normalment el fan servi per a tirar directament a cistella.
Ex. Igual que en el pase de beisbol, però en aquesta modalitat.
Pase de pit:
És fa en distàncies no gaire curtes però tampoc molt llargues, sinó una distància moderada. Consisteix en un
pase fort i directe al pit del company, el pase es fa amb totes dues mans.
Ex. Igual que en el pase de ganxo, però en aquesta modalitat.
Pase picat:
Normalment és fa per entrar a cistella, és fa gairebé sempre en direcció els pivots. Aquest pase es fa quant el
pivot a guanyat la posició, i a deixat el contrari al seu darrer, desprès la Base o L'aller li fa un pase pica (amb
un bot al terra). I el pivot se la juga un 1 contra 1.
Aquest pase pot ser amb una ma o bé amb totes dues mans, i és fan de la mateixa manera.
Ex. Igual que en el pase de pit, però amb aquesta modalitat.
Pase per sobre el cap:
És produeix normalment a la línia de servei, per tirar−la més lluny i amb bastant força.
És col·loca la pilota a sobre el cap agafada per totes dues mans, desprès amb una mica d'agut de les cames el
cos i els braços, es pase a algun company.
Ex. Igual que en el pase picat, però amb aquesta modalitat.
Driblin:
Hi ha dos classes de driblada:
Per velocitat:
És produeix quan no tens cap contrari al davant i vas directe a la cistella per a marcar un basquet. És bota amb
posició vertical i una mica endavant per poder corre més.
Ex. Un contra u fins arribar a cistella i tirar, sense entrar.
Protecció:
És produeix quant algú testa defenen i tu protegeixes la pilota amb una ma tocan el contrari, i l'altre ma botant
la pilota.
Ex. Posant 2 homes, i els dos intentant treure la pilota, mentres tu fas el bo de protecció.
5
Tir:
Tir lliure o personal:
És bastant freqüent fer−lo des de la posició de triple amenaça.
Acostumen a fer 1 a 2 bots avanç de tirar per enganyar o tranquil·litat el contrari. El jugador es col·loca a la
seva posició, fa un o dos bots, flexionant les cames, es col·loca la pilota per davant la cara en forma de triple
amenaça, i finalment tira.
Tir en suspensió:
Aquest tir es produeix a l'aire, això ajuda a que el contrari no et pugui fer un tap. Però en el moment de saltar
la pilota i l'angle recte del tir no és podent col·loca del tot rectes i a vegades el tir no surt gaire perfecte.
Tir en ganxo:
L'acostumen a fer els pivots, des de dins de la botella, servei per a tira amb una certa comoditat i perquè el
contrari no et pugui fer cap tap. Es col·loca la pilota a la ma amb la que volguis tira, és col·loca contrari el
costat de la cistella, i per sobre el cap es pasa el braç amb la pilota per a tira a cistella.
Ex. Mai l'hem entrenat, però s'utilitza bastant, en una situació u contra u.
Contraatac:
Aquest moviment es basa en la recuperació, interpretació, o pèrdua de la pilota, per part a l'atacant, es
quan el que defensava, pasa a atacar el mes ràpidament possible, per agafar a la defensa
desprevinguda.
Ex. La professora tirava la pilota i el dels 2 que la' l'agafava abans surti al contraatac, per acabar
entrar a la cistella.
Revers:
Concepte:
Es tracta de botar amb una ma, i al arribar davant del defensa, posar−li la cama de la ma on està
botant, canviar−te la pilota de ma, vigilant que el defensa no es mogui, i posant la cama cap a la direcció
a segui, i seguir corrent. Aquesta tècnica, s'utilitza molt quan estas a prop del defensor, i encara pots
botar.
Ex. Dos homes es posaven en línia, i a un tenia que fer−li un revers per l'' esquerra i a l'altre per la
dreta.
Rebot:
Hi ha dos classes de rebots els de defensa, i els d'atacs:
Els que defensan s'han de posar al davant de l'atacant per evitar que agafi el rebot i marqui una cistella.
Quant ataques, has de ser més ràpid que el contrari, perquè sinó no et deixaran pasar, las de deixar el teu
darrer sense deixar−lo pasar i poder obtenir la pilota.
6
DEFENSA:
Posició bàsica:
És fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena (el tronc), inclinat cap al davant i el
cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visió dels teus companys i el teu adversari.
Ex. Defensant per el llarg de la pista un jugador es posava en posició defensiva, i l' atre intentava superar−lo.
DEFENSA INDIVIDUAL:
Concepte:
És una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar
que li passin la pilota o bé pugui fer alguna jugada, només el pot deixa quan li pren la pilota i els papers
s'intercanvien.
Ex. Un dels últims exercicis que vam fer va ser un mini partit, fent servir aquesta defensa, que es tractava de
tenir vigilat al teu i fer un triangle cistella − jugador teu − home amb la pilota
CONCEPTE DE COSTATS:
Punt fort:
El punt fort es el costat on està la pilota. Aquest punt el dirigeix normalment la Base. Aquest punt es el punt
on pasen totes les jugades, i es on hi ha el moviment del joc.
Punt dèbil:
El punt dèbil, és el costat de la pista on no hi ha la pilota, és el punt dèbil perquè la base mana la jugada cap a
l'altre costat. És el punt on no hi ha gairebé moviment.
DEFENSA EN ZONA:
Concepte:
Cada jugador, té un tros del camp per a defensar, a d'evitar que entrin o pasin els contraris. És una de les
defenses mes bones que hi ha, perquè hi col·laborant mes jugador i costa mes que un contrari penetri en el
camp contrari.
Ex. Cada jugador tenia que entrar i el seu defensor (el que estava en la seva zona, sortia a tocar−lo), a vegades
fent algun bloqueig.
Anticipació:
Es un moviment que es basa en agafar un pase que un jugador contrari a fet, per sortir ràpidament al
contraatac, o sortir des de darrera, d' una forma ordenada.
Ex. Un triangle amb un home dintre tractant d' interceptar les pilotes.
Tipus:
7
Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:
2−1−2 : Un sistema, bastant ofensiu, com mostra deixar dos avançats.
2−3 : Sistema mig ofensiu, deixant 2 homes a sota, i amb 3 mig avançats.
1−2−2 : Un sistema molt ofensiu, nomes deixant 1 home darrera amb 4 avançats (clarament per sortir al
contracop).
3−2 : Un sistema clarament defensiu, perquè posa 3 homes darrera i 2 mig avançats.
1−3−1 : Un sistema no ofensiu ni defensiu, deixant 1 home avaix, 1 avançat, i els altres tres en el mig.
2.2 Desglossament:
Defensa: Mig camp Jugador amb pilota
• Individual
Tot camp Jugador sense pilota
• Zona
Surti bota la pilota oberta
Atac_:
Amb pilota Surtir botan la pilota pas creuat
• Desplaçament Sense pilota
Recepció estàtica
Aturades
Recepció en moviment
Receptors en moviment i el que pasa quiet
• Passades El que pasa en moviment i el receptor quiet
Els dos en moviment
De progressió
• bot de protecció
per davant
• Canvi de direcció per darrera
Pivot
8
Revers
Entre cames
Estàtic
• Llançamentent en suspensió
amb entrada
de ganxo
2.3 Continguts escollits
Defensa:
jugador amb pilota
• Individual tot el camp jugador sense pilota
Surtir botan la pilota oberta
Atac_:
Amb pilota
• Desplaçament Sense pilota
Recepciò estatica
Aturades
Receptors en moviment i el que pasa quiet
• Passades El que pasa en moviment i el receptor quiet
Els dos en moviment
De progressió
• bot
per davant
• cambi de direcció revers
estàtic
• llançament
de ganxo
9
2.4 Ojectius
Generals
• aconseguir una bona cohesiò grupal
• que el resultat sigui progressiu en la clasificació
• que es millori la tecnica i la tactica tan individual com col−lectiva
Terminals
• volem aconseguir una defensa individual en tot el camp
• desplaçament amb pilota i sense pilota
• aturades amb recepciò estàtica
• pasada amb tots els tipus de recectors i pasadors
• bots de progressiò
• cambis de direcciò per davant i de revers
• llançament estàtic i de ganxo
2.5 Infraestructura
Com jugar en atac:
Disposem dels 5 jugadors en atac que tenen les seves corresponents posicions.
Sempre poden haver−hi contraatacs en els quals les posicion varien segons la rapidesa d'aquest.
Aler: Jugador que quan ataca se situa a les zones laterals de la pista de joc.
Aler pivot: Jugador que combina les funcions d'aler i pivot segons les necessitats del joc.
Base: Jugador que dirigeix el joc de l'equip.
Escorta: Jugador que ajuda el base a dirigir el joc d'atac i combina les característiques tècniques de l'aler i les
del base segons les necessitats del joc.
Pivot: Jugador, generalment situat prop de la zona dels tres segons, que en la fase d'atac té la funció de
proporcionar pantalles, llançar a cistella, agafar rebots...
Totes aquestes posicions seràn agafades i reproduides en el nostre atac.
Incorporarem també la figura d'un encistellador i un rebotejador.
Encistellador: Jugador que té l'habilitat d'encistellar.
Rebotejador: Jugador que es caracteritza per l'habilitat en la recuperació de rebots.
Com jugar en defensa:
Jugarem en defensa individual a mig camp i a mesura que ho necesitem icrementarem la defensa individual a
tot camp.
3.BLOC PRÀCTIC:
10
Disseny setmana
• preparatori
dimarts
dijous
Tecnica tactica del bot
Tecnica tactica del tir
Sistema de joc ofensiu
Sistema de joc defensiu
• Competitiu
dimarts
dijous
Tecnica tactica individual ofensiva
Tecnica col−lectiva de joc
Tecnica tactica individual defensiva
Contratat i jugades pel partit
3.4 sessiò preparatoria
FASE
ANIMACIÓ
PART
PRINCIPAL
DESCRIPCIÓ
1. Manipulació de baló, per parelles. Passar el baló al voltant del cap, la
cintura, les cames, fent vuits entre les cames.
1. BOTS I PASSES PER PARELLES: Totes les parelles alineades, i en front
de cadascuna un conus col·locat a 10m.
−1r Bot amb la mà dreta fins al conus, volta i passada de pit al company.
−2n Bot amb l'esquerra fins al pivot i passada de pit al company.
−3r Bot i passada de pit picada al company.
−4rt Bot i passada per sobre del cap.
−5è Bot i passada a una mà al company.
−6è Bot i passada a una mà picada al company.
11
2. BOTS I PASSES EN ZIG−ZAG : Grups de 5 alumnes, davant d'ells una
fila amb 6 pivots, separats cadascú a 1m
−1r Bots en zig−zag alternant les mans i passada de pit al company
−2n Bots en zig−zag i passada de pit picada.
−3r Bots en zig−zag i passada per sobre el cap.
−4rt Bots i passada a una mà al company.
*Realitzar els exercicis caminant, trotant i corrents, amb la vista sempre
endavant.
REINA 6 CONTRA 6: Dividim la classe en 2 equips de 6, un equips juguen
en una cistella i els l'altre en l'altra. Es juga amb marcatge individual i amb
totes les regles del bàsquet. Els dos equips que guanyin jugaran entre ells la
final. Guanyarà l'equip que sumi 20 punts.
*Es farà el partit tenint en compte les regles bàsiques com les passes, dobles,
les faltes personals, etc.
Dijous:
FASE
ANIMACIÓ
DESCRIPCIÓ
1. Escalfament dinàmic amb pilota per parelles. Bots, passes, utilitzant les dues
mans i realitzant totes les passes vistes anteriorment.
1. TIRS AMB CISTELLA: Explicació del tir a cistella (agafar el baló,
col·locació de cames, flexió i extensió...).
− 1r. Bot, aturada i tir a cistella.
− 2n. Bot, aturada en un temps i tir a cistella.
− 3r. Bot, aturada en dos temps i tir a cistella.
− 4rt. Tirs lliures.
PART
PRINCIPAL
− 5è. Tirs desde 6'25m. (triples).
REINA 6 CONTRA 6: Dividim la classe en 2 equips de 6, un equips juguen
en una cistella i els l'altre en l'altra. Es juga amb marcatge individual i amb
totes les regles del bàsquet. Els dos equips que guanyin jugaran entre ells la
final. Guanyarà l'equip que sumi 20 punts.
*Es farà el partit tenint en compte les regles bàsiques com les passes, dobles,
les faltes personals, etc.
Pero aquesta vegada es treballara molt mes el sistema defensiu.
3.5 sessiò competitiva
12
FASE
ANIMACIÓ
PART
PRINCIPAL
DESCRIPCIÓ
1. 20 PASSES: Dividim la classe en dos equips, l'equip que doni 20 passes
sense perdre la pilota suma 1 punt. Quan un equipperd la pilota passa a
defensar−la.
1. ENTRADA A CISTELLA: Dividim la classe en 4 grups, dos realitzaran
els exercicis en una cistella i els altres dos en l'altra. Els alumnes diestros
realitzarn l'entrada a cistella pel costat dret i els alumnes esquerrans pel costat
esquerra. Els alumnes diestros realitzaran en l'entrada (peu dret, peu esquerra,
i safata), els esquerrans el realitzaran (esquerra, dreta i safata).ç
*CAMINANT tots fins que assimilin l'execució, despres el realitzaran trotant i
corrents. Una vegada assimilada l'execució realitzar−ho entrant per la dreta i
per l'esquerra.
2. Dos grups, un en cada aro, reañlitzem tirs lliures, qui aconsegueixi cistella
segueix tirant fins que s'equivoqui.
1. REI DE LA PISTA: Dividim la classe en equips de 5, jugant dos equips en
el camp, l'equip que guanya segueix en la pista, l'equip que perd surt i entra un
altre equip. Guanya l'equip que suma abans de 10 punts.
*Juguem amb totes les regles i marcant individualment, amb un base, dos alers
i dos pivots.
Dijous:
FASE
ANIMACIÓ
DESCRIPCIÓ
1. 20 PASSES: Dividim la classe en dos equips, l'equip que doni 20 passes
sense perdre la pilota suma 1 punt. Quan un equipperd la pilota passa a
defensar−la.
1. ENTRADA A CISTELLA: Dividim la classe en 4 grups, dos realitzaran
els exercicis en una cistella i els altres dos en l'altra. Els alumnes diestros
realitzarn l'entrada a cistella pel costat dret i els alumnes esquerrans pel costat
esquerra. Els alumnes diestros realitzaran en l'entrada (peu dret, peu esquerra,
i safata), els esquerrans el realitzaran (esquerra, dreta i safata).ç
*CAMINANT tots fins que assimilin l'execució, despres el realitzaran trotant i
corrents. Una vegada assimilada l'execució realitzar−ho entrant per la dreta i
per l'esquerra.
PART
PRINCIPAL
2. Dos grups, un en cada aro, reañlitzem tirs lliures, qui aconsegueixi cistella
segueix tirant fins que s'equivoqui.
REINA 6 CONTRA 6: Dividim la classe en 4 equips de 6, dos equips juguen
en una cistella i els altres dos en l'altra. Es juga amb marcatge individual i amb
totes les regles del bàsquet. Els dos equips que guanyin jugaran entre ells la
final. Guanyarà l'equip que sumi 20 punts.
*Es farà el partit tenint en compte les regles bàsiques com les passes, dobles,
les faltes personals, etc.
13
Tim Hardaway dels Dallas Maveriks
Reggie Miller dels Indiana Pacers
Tim Duncan de els San Antonio sPURS
Tim Duncan de los San Antonio Spurs
Tracy McGrady de els Orlando Magic
Shakile O'nile de Los Angeles Leakers
14
15