Guillem Mesquida i Munar, el gran pintor mallorquí

GU1LLEM M E S Q U I D A I MUNAR
E L GRAN PINTOR MALLORQUÍ
En el tercer Centenari del seu naixement.
Guillem Mesquida i Munar, el nostre gran pintor, anomenat per
alguns "L'ApeHes Mallorquí", nasqué a la Ciutat de Mallorca dia 3
d'abril de 1675. Era fili de Francese Mesquida, mercader, i de Margarida Munar, bròdadora, essent batejat a ÍEsglésia Parroquial de Sant
Miquel dia cine del mateix mes pel Dr. Antoni Rebassa.
L'any següent fou confirmât per lArquebisbe-Bisbe de Mallorca,
lTHustríssim Sr. Bernart Cotoner, germi dels Grans Mestres de Malta,
Frei Rafael i Frei Nicolau, aquest darrer autor de la célèbre fortalesa
d'aquella Illa que ecara avui es coneguda per la "Cotonerà".
Als set anys prengué de mans de I'esmentat bisbe la clerical tonsura. A aquella època era corrent això, fins i tot sensé tenir vocació religiosa, ja fora per a obtenir beneficis eclesiàstics o bé per defugir el pagament de gabelles i impostes, dels que n'eren exents els clergues.
Deis seus primers anys, o sigui des dels set fins als devuit, no sabem
res d'eli, sols, que l'any 1693, als devuit anys embarca cap a la Ciutat
Eterna, per ded icar-se a les Belles Arts, residint a la mateixa fins el
1698; sembla que a Roma fou deixeble de Caries Maratta, autor de]
célebre quadre de la "Verge del Gonfaló" de l'església parroquial de
Santa Eulalia a Ciutat de Mallorca, el quai agradat de les aptituds del
nostre compatriota el feia pintar quadres al seu taller, i després els venia, signant-Ios com si fossin obra seva. Sembla que a Roma prengué
lliçons, també de Benedetto Luti, pintant a la dita ciutat, segons una
relació escrita per eli mateix uns 58 quadres entre ells un rctrat del
Papa i un autoretrat que tramate al seu germà Joan Antoni,
De Roma passa a Venécia, pintant un rerrat del cavalier mallorquí Don Nicolau Dameto, un altre de l*Elector de Colonia, un altre
del Cardenal Barbarigo i un del Sr. Grimani que li paga pel seu treball le respectable quantitat de 800 ducats. D e la Ciutat dels Llacs
passa a Bolonia per estudiar els Caracci i l'Escola Bolonyesa, que per
aquell temps brillava amb Hum propia, restant alla devers dos anys,
tornant llavors a Venècia on hi estarà per espai de set anys, essent
molt nombrosa la seva producció tant propia com de copies d'altres
ríLTl.Lr.M
MIvSOL'IDA.
l'JXTOli
MAl.LORQIíí
503
autors, itahans i ostrangcrs, tornant a Mallorca t'l 1710; fon per aquest
période (pian decora part del Palau de] Marqués de Campo Franco i
realitzà al 1res trcballs, A les acaballes de l'any 1711 el trobam altra
vegada a la Ciutat de Sant Marc, casant-se ami) Isabel Massoni, noble, rica, d'illustre familia veneciana per be (pie de procedencia flamenca, de la (pie tituba cinc filis.
Aquesta vegada estarà a Venècia durant 17 anys i malgrat haverse casat amb una senvora rica i noble, piulará ainb la matcixa febre
de sempre deixant. també, multes obres a la Ciutat deis Llaes,
Devers el 1723, romp per a sempre la seva estancia a Venècia,
per esser anomenat Pintor de Cambra de l'Eloctor de baviera, carree
que ocupara fins el 1726 anv en que morí el seti Protector, Maximilià. El sen fili i suceessor, Climent August, també Elector i Arquebisbc de Colonia, concixent el sen talent i valúa el confirmará en el sen
carree. Sabem ipie decora, a Colonia, diversos estancos del Palau Ar(piebisbal, i també a la Catedral, pintà uns freses représentant diverses eseenes deis Heis de FOnent, pin tures (pie en restaurar la Catedral, a mitjants del segle passât, returiiant-li el sen carácter gòtic, dosa par с gii e ron.
Dei\à Colònia el 1739 per fixar la seva estanca i romandre definitivament a Mallorca, morint a Ciutat ci 27 de Novembre de l'any
1747. Fou enterrât a l'església de Sant Francese, dins la Capella de
Sant Antoni de Pàdna, tomba dels Mi mars,
Mcsípiida, coni beni dit, pinta i estudia а Нота, pinta, també, a
Venècia, Bolonia i Colònia, però no és francés, ni italià, ni alemany;
Mesquida és Mesquida, aprén de totes les escoles conservant la seva
propia pei'sonalitat. Si l'hagucssim d'eneaixar dins un osti], a una escola o tendencia determinada, eus veurtem forçats a incloure'l dintre
d'una especie "d'internai ionalisim '. perqué la intensitat de l'intcrcanvi comercial i la frequèneia dels vjatges determinen en cl segle X V I I I
una especie de comunitat de temes i niiljans expresáis a lambii de
les diferents naeions i contcmporàniamcnt a tota Europa, amb una
imitât de carácter (pic és uns dels cléments mes tipies claquest segle;
aixi no és estrany (pie Guillem Mesquida s'assembli a tots ois grans
pintors de l'època.
Contemporanis sens foren: Joan Bt. Ticpolo (1696-1770) (Mesquida pinta diferentes coses per a eli); Jacint lìigand, (1659-1743); Nicolai! de Largiore. (1656-1746); Antoni Wateau. (IG4S-1721); Joan Francese Troy, (1679-1732) a qui moites cegados imita; Joan Nattier, (1685¬
1766); Francese Bouclier, (1703-1770) i de la célebre retratista Rosalba Carriera. 1705-1732, veneciana de naixement i, segons difercnts
autors. deixoble del nostre Mesquida. (1675-1747). A Roma estudia amb
Benct Luti i segurament pogué admirar les sèves figures mitològiques
i les de Joscp Chiari, (1654-1727). hereus del classicisme tarda de Caries Maratta. També tingué ocasio d'estudtar la pintura de Nicolau
11
504
JERÓNIMO JUAN Y TOUS
Poussin, (1594-1665); i de Claudi Gellée — E l Lorenés— (1600-1682)
i a mes els mestres venecians, com " E l Tiziano", "El Tintoretto", " E l
Veronés", " E l Correggio", a Joan Bt.» Piazzetta, i els de l'Escola Bolonyesa com: els germans Aníbal i Agustí Carracci i el seu cosí í seguidor Lluís, qui amb els seus deixebles continua l'Escola fundada
pels seus parents, quan es trasHadaren a Roma. "Guido Reni", "Lucas Jordan , "Pau Porpora" i "Joan Bt." Ruoppolo", mestres aquests
dos de "natures mortes ' i flors i que tant bé pintará el nostro pintor,
Guillem Mesquida i Munar, com a pintor era de primera qualitat com podem veurc a les seves obres, tant relígioses com mitológiques, retrats o de flors; les quais son d'un dibuix correcte, composició
perfecta, están empastats amb un brillant colorit i cromatisme, de pin¬
zellada llarga, fresca i segura, resulta ágil i sense insistir en el trac
sobre tot quan pinta senyores de les que les cams teñen una suavitat,
morbidesa i frescor inimitables i les alnaques i vestidures que es veuen
a les seves teles están tractades amb tanta minuciositat, suma distincáó i esment, que ens donen una idea perfecta del seu acabat.
Guillem Mesquida fou un deis grans pintors d'Espanya, en el seu
temps, el mülor sense dubte, així i tot injustament oblidat, pels nostres historiadors d'Art.
Mesquida es mareixador d'esser conegut i apreciat per les seves
obres, ja que un pintor que sTia de guanyar la vida a terra estranya,
terra d'artistes com és Italia, on fou molt captingut i carregat de distincions per la seva habilitât dins l'Art pictoric, mereix, com ja hem
dit, esser triât per dos Princeps Electors com a Pintor de Cambra.
Les obres que d'eli ens resten demosrren la seva indiscutible valúa com
artista.
Cean Bermúdez en el seu "Diccionario Histórico de los ilustres
profesores de las Bellas Artes de España", publicat per la Real Academia de San Femando en 1800, diu del nostre pintor: "El mèrit de les
obres de Mesquida és superior a les deis altres artistes d'Espanya". I
el Conte de la Vinaza en "Adiciones" a l'esmentat "Diccionario" a l'any
1895, afegeix: "és indubtable el mèrit que distingeix a Mesquida i el
coHoca a una altaría superior ais altres pintors del seu temps, tant per
la casta de colors emprats que aprengue amb els artistes italians, com
per la seva famosa fecunditat".
A Mesquida el podem considerar com a un mallorqui admirât i
aplaudit fora de la seva terra; honrat per Princeps i grans senyors i
can ta t pels poetes...
Es podría escriure molt sobre el nostre menyspreat i oblidat artista; a Guillem Mesquida no li hem retut l'Homenatge que es mareix,
no solament en els Cercles de Bellas Arts de la Península on és quasi
totalment ignorât sino aquí mateix on és també un desconegut; si Mesquida té obres atribuïdes a llur pinzell de major o menor valor artístic, les que podem assegurar com a seves teñen categoria de gran mes-
'\
)
'll.llll'J
'"'I'M
'""II'U
V(ll
шчх
T
>l' i"
i""!v.l
»|' '«•<«,! MV.I
VI
I VKM.l.S.if
\ I
KTI'll.t!)
IOSHI4
'KV']
I A
'S
41
Л1ХХХ
L A V E R G E A M B SA N T 1CNACI I S A N T
F R A N C E S C X A V I E R , Esulésia del Convent
de la Coneepció, l'alma de Mallorca.
IM M ACU L A D A C O N C E P C I Ó .
Comte de Za velia.
Prop, de!
лхх
IV
-Uli
-.>.![•.[
J-i I
(
i
1
"II!! ".!, ï
|4Ur.ll\
il. 11111.1,1
LWS
N is
Mil
11
l
s И> il"t,t
lll IH[.l|
J
r
J
1И'[1',]
m\
' l ' I l i l l|l г )
I!)
1 1
4M
vi
i
''
sm я m: )
,ï|)
. : Ц \ | 1 | ini
II! I ! \ a . M i l l i
H KV
-V
s
•>*•
VIHYIV
ijy
H i n
:
.lu]
\ \ ( ) )
M:HIMA
VI
Л1ХХХ
и
'I
CUIIXEM MESQUIDA, l'ISTOH MAI.I.Ol'QCI
tro ì són dignes do figurar a qualscvol Historia d'Art o Antologia internacional do pintors <lel sogle XVIII. Pot estar al costat deis mostrcs de
la seva època, ja siguin franccsos, anglesos, flámenes, italians, etc. la
seva pintura s'assembla a la de qualscvol d'ells però arnb propietat
propia de Mcsquida, (pie no es dcixà influenciar per cap d'ells en particular.
La producció pictórica de Mcsquida és bastant nombrosa a Mallorca, passati t del centenar les obres que concivem. unes bonos i les
nitros millors.
A C a n Vivot. o C a n Sureda o a Ca's Marqués de Vivot. (pie amb
totes aqüestes denominacions se enncix la mateixa casa del Carrcr de
Cavellà s'hi (Xtnserven prop d'una dot/ena i mitja de teles pintados
per Mcsquida; la majoria catalogados dins oís catàlcgs (pie es coneixen de l'obra de Cuillem Mcsquida. (pie coni se sap va dcixar eserits
de la seva propia mà. o dins los Mistes d'altres com el P, Lluís de Villafranca, caputxí. de Don Bonaventura Sena, o de Don Vieenc Furto
Kobs, ect.
Pareix que Mesquida, lióme cuidados, durant la seva vida va anir
apuntant tots els quadiets que pintava i lo (pie cobrava de cada un.
El catàleg, cpie va fer. està dividit en set capítols o set parts. Cada
capítol està dedieat al Hoc on va habitar i aixi sabom (pie a Roma hi
va pintar 57 teles; (pie a Bolonia 59; en la seva primera estada a Venècia. o sia del 1698 fins el 1700 en va pintar -10 i així successivament
va enumerant totes les seves obres; a Mallorca sabein (pie de 1710
fins a final de 1711, en va pintar 58 i durant el seus darrers anvs de
la seva vida, que passa a Mallorca, tambó en pinta una bona partida,
per molts de senvors de Ciutat.
Els set capítols o parts de que consta el catàleg (pie va escriurc
on Cuillem Mesquida són el seguenti:
"Quadri fatti á Roma del anno 1694 del mese de desembro fine
ali 10 aprile del 1698. (57)
Quadri fari á Vcnetia del 169S de li 20 aprile fine li 12 matgio
del 1700. (40)
Continuationc do lo note di quadri fatti á Vcnetia doppo la mia
venuta di Aspagna. (136)
Quadri facti á Bolognia del 1700 doli 25 matgio fine ali 15 de gcnaro deli 1702. (59)
Quadri fati á Vcnetia del cominciando del 1702 d(4 meso di octubre. (144)
Quadri fati en Venetsia nel min ritorno di Espaimio nel mese di
novembre del 1711. (3191
Quadri fati á Magio-cica il anno 1710 del mos di gio". (58)
506
J E R Ó N I M O JUAN Y T O U S
Hem conservât l'ortografia talmcnt com heu du en "Diccionario
de los Ilustres Profesores, e t c . . de Antonio Furiò, Edi. de 1946.
Els de Ca'n Vivot, pareix que estan pintats, la majoria, durant la
primera estada a l'Illa (T710-1711 i per a Don Joan Sureda, primer
Marqués de Vivot, encara que Mesquida l'anomena com a Cavalier
de la Clau d'Or, ja que fins a 1717, no va esser agraciat amb el títol
de Marqués. N'hi ha uns d'apuntats dins la llista del propi Mesquida
del 1710-1711 i al tres consten dins els Inventario de la Casa.
A la Seu, a la Capella de l'Immaculada, hi havia ciño teles seves,
actualmcnt n'hi ha quatre que adornen les parets Iaterals, i l'altre, una
Immaculada, avui està en el Museu Catedralici amb una Santa Cecilia
(antic frontal de l'aitar de la Capella del Sant Crist, deis Santacílies)
on, encara, si conserva a la definició del retaule una altra santa del
mateix nom, tocant l'orgue.
D'aquesta santa en coneixem dues teles més, una a la sacristía de
Vilafranca de Bonany i una que és propietat de la Sra. Ana Delgado,
viuda de Zaforteza. A la coHecció B . March és on hi trobam, potser
la millor obra de Mesquida, en conjunt una dotzena més o menys de
teles, entre grosses i esbossos. També és molt important, encara que
no tant nombrosa, la del Senyor J . March, amb obres, totes elles, de
gran qualitat.
Molt important era l'obra que Mesquida pinta per Ca'n Farrandell, citada diferents vegades ais capítols de les llistes del mateix pintor, avui espargides per diferents colieccions; també és molt intéressant i de gran estil el fris de Ca'n Trujillo, del Carrer de Sant Jaume,
antiga casa de Ca N'Armengol, el cual encara es conserva en el Hoc
on el pinta i perqué el pinta l'artista; ens representa les quatre estacions de l'any amb eseenes interessantíssimes deis costums mallorquins.
Es interessantissima la coHecció de Ca'n Quint-Zaforteza, amb un
fris a So'n Berga, dTEstablimcnts, un excellent retrat del Sr. Nicolau
Berga i un bodegó de flors magnifie, com també altres; a Ciutat hi
teñen uns quadrets de tema mitologie molt bons. A C a l Marqués de
Campo Franco, Ca'n Poio, també hi ha uns "remadillos" de la seva
mà i tres rctrats, un d'ells l'autoretrat del pintor.
També es conserva a Ca N'Olesa, un fris i unes natures mortes
i un retrat del Sr. Nicolau Ballcster d'Olesa i Fuster. E l nostre Ajuntament, amb visió encerrada, va adquirir, fa temps, unes obres de Mesquida, quan desaparegué la senyorívola casa del Sr. Francese Pizà, dos
celrasos, que conserva actualment. També un retrat del Sr. Gregori
Guai i Pueyo, encara que molt repintat.
A Ca'n Villalonga Mir es conserven uns quadres mitológics, uns
d'ells, per cert, esbossos d'uns de la coHecció B, March, firmats l'any
de 1745, a més d'una coHecció en tamany petit de figures mitológiques
de gran interés.
GUtLLEM
MESQU1DA,
PINTO»
507
MAl.LOHOl'i
A In Parroquia de Saula Eulalia es pot admirar la capclla de Saut
Bartomeu, ci retante i eis quadres laterals, coni la figura de la Santa
del retatile del aitar major són obra seva; també és seva la Capella
dedicada a la Marc de Déu amb Saut Ignasi i Saut Francese Xavier
de Posglésin conventual de les tnonges de la Coneepció a Ciutat.
Se'n podrien anomenar moltes més d'obres del nostre pintor, però
ens feriem massa llargs. Darroranient ben» tingut noticies de Colònia,
i bem pogut obtenir, mitjaneant la benevolencia de "Rheinisches Bildarchiv", i del Dr. W. Hausmann i l'amistat del Dr. D. Stcmmlcr.
"Oberkustns" del Musen de Bonn, ais que donam Ics gràcies. quatre
fotografíes de Ics obres que queden de les que pinta Mesqnida pel sen
gran protector l'Elector i Arquebisbe de Colonia, el Príneep, Clement
August,
Aqüestes obres, escenes tic la \'ida de Jesús, es conserven a "Schio
Augustusburg zu Brühl", antic Pal au del esmentat Príneep-E lector.
Són de forma ovalada i representen a "Jesús i la Samaritana",
"Jesús a l'Hort de Cetsamaní", "La Verge Maria amb l'infant Jesús
i Sant Joan Xin" i "Sant Josep, avisat per l'Angol de que María, la
seva esposa, infantala per obra de l'Esperit Sant".
Fotos
del
Autor.
J.
Jt'AN T O U S
De la Real Academia de
Beiles Arfe*