M. Concepcíó Carreras i Pau, una veu poética enamorada

44 l-7''ii ''• '^••^''l^l''^ " 1 ^ t^'llí*'''^''^ *
^ l ' ^ l - - I - MAII,-iL.NV 2002 • *
f - LLETRES
M . Concepcíó Carreras i Pau,
una veu poética enamorada
del paísatge olotí
M. Carme
Ramiío
M. Concepció Carreras {1893-1961),
una olotina dedicada en eos i ánima a la
poesia i a la música, va representar la
conjunció entre localisme i civilitat, entre
alió tradicional i alió modern, entre el
poblé i la ciutat. Per una banda, la seva
poesia desprén indubtablement una
passió desfermada peí paisatge de la
seva térra, la Garrotxa. a partir de la línia
de l'escola paisatgística deis Vayreda i
de Berga i Boix -amb la idealització i el
bucolisme que aquesta representava-, i
per l'altra, el seu temperament vitalista
-fins ais límits que, malauradament, el
Parkinson II permeté- i l'oportunitat que
va teñir d'estudiar piano i rítmica i
plástica a Barcelona, amb prestigiosos
músics, la posaren en contacte amb
M.Concepció Garre ras,
en una fotod'estudi.
a la primera década
del segle XX.
personatges prou significatius de la
cultura catalana del moment, com els
poetes Octavi Salíor i Joan M. Guasch.
LUTRES
•F- IÍ.1V1S1A n i . í llHClNA -> M M . : i ^ M \ l l . - | 1 ' \ \
2 l H U •*• I 2 7 7 1 4S
- - ;,-
••¡
eses liéis eabdilK S a \ a l l s . (.labrera i
Una familia d'arrels carlines
ninsíc loan Llongneras (188(1-1953).
Z u m a l a c á r r e g u i i dir pestes i llanips
introductor a PEstat espanyol del siscc-
M . ConcL'pció C-niTonis ¡ l'au v;i iicixcr
deis g e n e r á i s E s p a r t e r o i M a r t í n e z
nia iPensenyamentJacques-OalcroEe de
e] cinc di' dcscnibrc d e 1893 ;i Olot,
C a m p o s (..-I u n a v e g a d a a c a b a d e s
Cinebra. ftindador de Plnsdtiit Cácala
cu lili inonicnt en que el país es troli;i-
aLjuelles iL'unions anti isabelines sorben
de Kitniica i l'l.istica i collaborador a
va soca la regencia de rarxidLiquessa
de Ca TAdrogiier anib un qiiartertS de
/.ji I 'ni i/c C.'irfii/)iji)'í7 i a la Rciv.víir .\l\ísi-
d'ÁListria i reina d'Espanya Mana C n s -
xocolata de den sons ilintrc la coixiner.i
I.JI (,'iifij/.i;jí). jordi Castellanos considera
tiiia d'l-[absbiirg-Lorciia -substimiida el
de coniprL'S".(l)
Llongneras com un p<ieta neomaraga-
19(12 [iL'l sen fin. ja inajor d'edal per
Ca l'Adroguer del 1\ira també es
lliá, juntament a m b )oaii M. (.biascb
prcndrf posscssiú de la coron.i, Altons
va c o n v e r t i r d i i r a n t els anys de la
-proclaniac mestre en gai saber el |9i)9,
X l l l - i sota la presidéiiei.i del lilicral
Ciuerra C^.ivil Espanyola i després de la
i a m b qni Carreras també niantingné
l*rá\edes M a t e o Sai;asra. El p c r i u d e
crema, el \')^(^. de Tcsglésia tlel Tura
rel.icions inteMectuals(3)-. |osep i'ijixm,
eoiiiprés entre IS85 —any de l.i niort
en c e n t r e de v e n e r a e i ó i r i m a verge
Fr.uicesc Piijols, Lliiís Via i )osep Lleo-
d'Alíoiis X I I - 1 19(12 es va caracccntzar
del T u r a que els pares de M. C'oncep-
nart. i eren q u e "pei-sonillca Pestreta
b.isicaiiicnl per rjkern.inca de Liovern
ció C'arreras ceiiicn a la casa. El sector
rel.ició que es prodiieix a Pépoca entre
i^ncre cls partits liberal i eoiiscrv.idt^r,
mes eatolic de la cintat acudia assidua-
música i poesía".(4) En el cas de la p o e -
pero la predilecció per Sag;ista desem-
m e n t a can CaiTeras a pregar i eiicen-
sía de Llongueras —estret coMaborador,
boca cu lina etapa mes llarga de goveni
dre ciris ,1 la patroiia de la seva ciutal.
pero des del piint de vista pedagogic,
deis liberáis. Aquesta sitiiació política
La religió, per tant. marca la trajocto-
del progi-ama del noiicenrisme—, i com
no afavoií gens la ideología de la íamí-
ria poética de iVl. C o n c e p c i ñ Can-eras,
t a m b é v e n r e m en la de Carreras, "la
Ita Carreras, d'arrels proRitidanient car-
així c o m el tema de l a n i o r i el de la
recerca de la siinplícitat n o entra en
lines. A C'a l'Adroguer del T u r a , una
passió que ^entia peí paisacge oli>cí,
contradicció amb la cura tlel llengiiaige
botiga piopietaf deis C'aneras, situatla
ais baixos del d<iniicili familiar, davaiH
i 1.1 métnca>\í5)
L'etapa estudiantil. Entre Olot i Barcelona
de l'csglésia del Tura, venien la xoeola-
L'ensenyament de la música
ta elaboratla per ells niateixos, entre
M. Ci>iu'epció C i ñ e r a s , la tercera deis
d'altrcs protkicccs. coni t o r r o n s , lle-
sei lilis del niali-inu>i)i (-arreras-l'aii
t;unis i ciris. lil local comercial era. a
- c i n e m e s m o r i r e n .inib e s c a s s o s
C a p .i! final deis anys vint, M. í ' o n c e p -
mes.
un pLitit de crobada deis earlins,
n i e s o s d e v i d a , fec geiis acipic en
eió C.irrcras va fundar la seva propia
p r o p i c t a r i s riirals d'(.")lot i c o m a r c a .
aquell t e m p s - , va realiczar els esciKÜs
escola de música a O l o t , al segon pis
K a u u m C:.inei"as (."asaptmsa,
p r i m a r i s ,il c o M e g i C o r d e
Maria
de! carrer Clivillcrs n ú m e r o I, que leia
d'Antoiii C^avreras i avi de M. C;oncep-
i l ' t í l o t i el b.itxillerat a l'Escorial de
xaintrá amb el cairer liaíxa del Tura, a
ció Can-eras, era. per tant, "adroiíjiier i
Vic. (."al remarcar, per alera banda, les
l'ediHci on residía la fimilia. Ensenyava
ftbricant
de xocolata a niés de earií de
classes lie solleig que, durant la p r i m e -
piano i c.mt .i neiis i nenes. T a m b é va
soca-rel. |...| El senyor R a m ó n i el sen
ra etapa, va rcbre del miisic i rellotger
escriure comedies per a infaiits (com
fill Antoni. cenien sempre ratafia i car-
ololí Narcís Corriols, mestre i subdi-
¡:i¡ 7c)/ii/ i I'AIWCUJ,
quinyolis per a convidar llurs aniistats i
rector lie Pescóla nocturna gratuita de
tradiiir al catata, en vers. alguns contes
parroquians |...l s'lii reiimen cois cls
P C r t e ó Popular Olotí(2) i pare deis
•.lels g e r m a n s C i r i m m , q u e tlesprés
dies d e fira i mercal els senyors de Les
p r i m e r s c o n e i x e m e n t s n u i s i c a k del
representaven els seus alumnes. sobre-
C o k , de K.ibaixinc, Subirás, Clapera.
tamos tenor Hipolit L.-izaro.
t o t al T e a t r e P r i n c i p a l i a l ' O r f e ó
pare
Campdericb de Saiil Iscle, t l o d o m a de
liatec, SeiTac de la l'iiiya, IÍ,IL;Ó LÍC lí.iiidaura, de la Riba LIC llianya, Mariné de
^:inl:a l\iu. l'ujol ile SaLleriies, l-lni!;uel
d e VilalloiiLía. Bolos d e Monlatíiic,
f^'iCa de les Preses. Cussiiiyé de Castellfollii. c¡ nocari d ' A i u e r s e n y o r d e
l'orcioles i altres senyors a m b sotana
'•••1 per tal de disentir i enlairar les p r o -
com a professió
LT.V fíííJHCí/iíí'/ítc) i va
L'any PÍ27 va tibtenir el titol de
Popular, vestits a m b peces cedides per
professora de piano a m b el prestigios
.issisicnts al polémíe lial! Pía de la ciu-
pi.inista lí.icaRl Vives, deixeble d'Enric
t.it. N o podcm negar, pero, que aques-
(¡rapados que el P í l 3 havia tniidat el
ta acailénna va representar un capítol
Pno de li.ircelona i li.i\'ia estat p r o m o -
de modernització de la sítuació de la
tor de la LligLi de PAssociació de Músi-
dona en mis anys en qué estava relega-
ca de C'atalunya i de PAssociaciéí de
d.i gairebé sempre a un segon pía. La
Música de C a m b r a . C a r r e r a s t a m b é
postgueiTa. a mes a mes, dcsenibocá en
s'espccialitza en rítmica í ]-ilastica amb el
tot un seguit de canvís que modificaren
4-6 \2-;S\ t-
lí,[:Vis[A D I ; ( Í I I Í O N A -> \ v \ \ .
siibstancialment
la
sociecac
i\2
MACÍÍ-JUNY
20OZ
f'
-^
LLETRES
del
nionicnC. Tal com explica Jordi Pujtula; aUna nota d'agost de 1943 [del Uibre d'actcs del Centre Católic d'Olot]
ens i n d i c a q u e el consiliari d ' A . C .
jAcció Católic;i] no pemiec de fcr teatro hoiiies i d o n e s plegnts. La junen
protesta i acordn que faria teatrc niixt.
La decisió n o es durin pero ;i la práctica. Peí novcnibrc d'nqnest mateix any i
arraii d ' u n espectaclc de C ' n n c c p c i ó
Cigarreras, el rector proliibeix de (UHI fer
espectacíes anib inter\'eneió deis dos
sexcS'í.(6) Aquesta mesura de separació
de sexes es niandngiié ai C e n t r e C a t ó lic fins al
La íamília Carreras-Pau a la primera década del s. XX. El pare, la mare -asseguda¡ els set filis. M. Concepció, somrient, és ia segona per ia dreta.
\95').
Carreras, per altrii banda, també va
fcr classes de p i a n o , d u r a n t els anys
vint i trenta. ;i TEscola N o c t u r n a del
Qualificador del qual va ser el poeta
especia] Joaquini».(10) En la poesia de
P a t r o n a t d e la I n i n i a c u l a d a i S a n t
Octavi Sattor(8), Carreras aconsegui un
M . C o n c e p c i ó Carreras hi ha c o n s -
A n t o n i o l^atronat Escolar d ' O b r e r e s
aecessit anib el plec poetic «Per la glo-
t a n t m e n t reni i trise ene i es d e l'Escoia
d ' O l o t , dirigida pcl capella J o a q u i n i
ria d'unes tonts», oii exalta Ims LI la inés
Paisatgistica d ' O l o t . D e la m a t e i x a
Bonet liatlle. i a l'escola de montees de
pura idealització el paisatge gíirrotxí:
manera que en aquesta pintura utro-
les Preses, hns ais darrers dies de la seva
bem uns espais de placidesa. és a dir,
vida. Va morir el deu de seteinbre de
Qué es el iiiillor que tcris tu.
de SL'guretat, amb els qnals presidir utia
1961 coni a conseqüencia d'utia o p e -
[iais;iti;e bellr És el mi
sala o menjador»(l I), en els seus versos
r a d o sense exit de Parkinsou.
Je u lieucat i^eUbnLla
de descripció d e la natin-a a p r e c i e m
quan frevoles neus, passaiit,
una liannonia i un equilibri inqiiestio-
Els prerris literaris i les publicacions
lie randw i ilocs c't faii
nables, En aquesta natura viva, llnmi-
com a plataforma d'accés cultural
blanca ca|.nit.\a tlorida?
nosa, gaircbé a m b relien, de Carreras
O qu.iii davall deis .iHiirs
apareixen sovint pastors i pastores ena-
T e n i m constancia de la presen tació de
els giiipiirs
morats o desenganyats que transporten
M . C o n c e p c i ó Carreras a diferents p r e -
dck íajülars t'abulie¡.\eii
el lector a un ambient c o m p l e í a m e n t
niis literaris catalán:;. El 1927, en plena
i els hen olents cscaiupails
bucólic, c o m la pastora K u t h , que es
dictadura priuioHverista, dos anys des-
de jícrds Iliris de les valls
demana, presa d'emmigranyament:
prés de b supressió de la M a n c o n i i i n i -
t'ericeiisen i respleiidei.'íeri?
«On L'ts, Amat abserit!
"En v¡i l'esguard sei^iieix plans i collades
tat de Ciitalunya, l'nlotina va o b t e n i r
>ianib veis de pinrs cjiíe entelen les mirades,
u n p r e m i especial en el C o n c u r s de
La presencia deis íajolars es r e p e -
Poesía Femenina convocat per la revis-
teix en altres p t i e m e s de C a r r e r a s .
Hi en vn in'eniiiolsii el pcnvinicn: lassat
ta setmana! barcelonina "de modes i de
S e g o n s j o r d i Cianal, «els paisatges a m b
ngríivid d'uti descütihtiTt íoraseiiyat!
la Llar* La Doiu] Cluttúima.lJ) Sis anys
fajol lian arribat a ser e m b l e m . i t i c s ,
«Clli, l'a^tjnia d'una llarga espera
nrés tard giianya uti premi en els Jocs
identifieadors d e Pescóla olotina. |...|
xconi eni trontolla Iw arrels del seny!
Floráis de la barriada Fargues de Barce-
Els paisatges on els camps de fajol florit
i-Mentida o veriut, lluní o quimera,
lona: tambe h o teu el 1934, en els de
- l a presencia de la flor és imprescindi-
»digueu-me on és rAm.it /
Malgrat de Mar, amb el poema «Eglé»,
ble— e s d e v e n e n protagonistes, sois o
i en els del barri b a r c e l o n í d ' H o r t a
a m b figures, cases o rnmats, son molt
- a m b Maurici Serrahima c o m a presi-
noudirosos en la producció de f ' A v i
d e n t del j u r a t - . En els J o c s Floráis
Berga", en el t o m b a n t de segle. Pero
C^.om b e m esmentat anteriorment,
d ' O l o t del 1949. el president del Jurat
també en les deis germans Vayreda. en
la religió va ser t a m b é mi e l e m c n t
que ni plorm'einpeny?
|...|-[12)
LLETRES -Y
t- KrvisTA ni-, CiiiuiKA -i" M ' M . iii
MAHI-H NV 2002 *• \27>)\ 47
Cap al I
Carreras va funda
a Olot. Tota
ipcio
música
iniporüiiit de h seva vidn. El 1054 va
deis seus e s c r i t s eu p r o s a
obccnir la Flor N;iciir;il al CiLTtaiiicii
a b u n d a n t s - i deis seus versos - d ' i i n
-inenys
líteraris"){14), Anilhi lisjmñii!
l\iyi,íí'o:
tÍL' Poesía cDiivocat fier 1'AC;U1LMIILI
caire m o l t evasiii i ídiMíc. i p r e d o -
<k l-.i-:.!:
<k Olot
ineloi'a la seceíó literaria dV'Esplais
Y ,/,• U<J.O.N.S.
Mariana de Lleida. dedicar aqiiell aiiy
l u í n . m t n i e n t en c á t a l a - , ims i altres
(revista portaveu del régim franquis-
a la Vei-(j;e del T u r a , aiiib el reeiill de
van a p a r e i x e r en revistes locáis tan
ta, p u b l i c a d a del man,- d e 1 4 3 9 a
poesía 'l'rífilii iiuni,).
difei-ents e n t r e si c o n i la l'\iU,i del
l'abnl del 19()9, any en q u e es c o n -
l'iiuvuii!.
Portdi'cu th-l Piilionüí ISfcolnr
vertí en Lil Cíirrri'/.Vif. Hí era perniés
p r e d o m i n a n t en la sev;i [.iroduceió
íi'Ohivn:''- li'Oío! (de caire religiós. en
t.]ue els p o e n t e s fossin e s c r i t s e n
poética publicada; e!s niés reitL'raCius. i
cátala, publicada del l ^ I l
cátala, p e r o la resta bavía de ser en
r e i n c i d e t x o en aL]ue:ita idea, van ser
L¡ '¡'y.uiició CíiciLimi.
l'amor i el paisatge.
lii'li ( e d i t a d a del 7 d e se-tenibre de
Lucij/
Paradoxahiient,
pero, el tema religió.s va ser el iiienys
al l ' í 2 8 ) ,
Sciminmri
Cifti-
eastellá), Aíisión.
y
Ór^^uno lic la
Cii nrí7 rru/
(en
A.G.
cas t e l l a ;
1917 al IH d e j u U n l d e PÍ.K.), lil
coineni^'a a publicar-se el 2 d'octiibre
t a n t r n e n c en la trajeeccíria v i t a l i
Dvhcr.
de 1955 i es niantingiié fins al 1965)
i n t e l - l c c t u a l de C a r r e r a s . P e r u n a
católic, torresbagesiá i catalanista q u e
í /')'r('jif. Rcvhhi
banda, era una dona niolt avani,-ada
va sortir del g e n e r de 187*í al juJíol
Y l\tí Lciiiis.
al Cenips q u e vivia (la seva manera de
del 1936 i acerrini e n e m í c d e l'ante-
F.íSiitlios
vestir i p e n t i n a r - s e havia
r i o r p u b l í c a c i ó . U n c o p al
puWica del 1949 al 1957. en castella
Les p a r a d o x e s a p a r e i x e n et>ns-
deixat
Sfiwiiiiirio
CatMicu
(setmanarí
mes
Mensual
Adicrita
de hu Arles
al Pitíwtwio
de
Hí.'.íiínVi'.í C)/iircji.í('.(
(es
|-"nrere les niodes del i n n i n e n t ) . i en
caiivi, p e r Palera, tenia u n e s idees
txtreniadanient tradicionals.
^
'~
Cree
' ™
™ "ki^
q u e es m o v í a r e a l m e n t e n t r e d u e s
í;
• l i g u e s . El seu t a r a n n a v í t a l i s t a i
iiiodern es veié entVontat a la soeíetat
q u e P e n v o l t a v a , la s o c i e c a t
d'iin
regim que afogava tot alio q u e escaP'iva deis seiis limits. M. C o r i c e p c i ó
C a r r e r a s , e n a m o r a d a deis versos de
^^^^^^H^L'1. ^-
Josep Lleonart - d ' i m to gocthiá i
^B|^ y
i i i a r a g a l l i a - , G i i e r a i i d e Liost - u n
M
<-it-'ls puntáis d e la poesía n o u c e n t í s ta-, Joan Santamaría
-continuador
deis c o r r e n t s novcMistícs m o d e r u í s tes-.
Caries Kiba, Jaeuit V e r d a g u e r .
Salvador Albert - a u t o r d'una obra
F^
líi'ica d'arrcls niaragalliancs-, Balines
~cclesíastíe, p e n s a d o r i politic. autor
d'Lma poesía p a t r i ó t i c a en c á t a l a - ,
N ú ñ e z de Arce, T a g o r e , J o a n A l e o v e r - m o d e l p e r ais n o u c e n t í s t e s - .
^^^HC^b-ji' ^ ^ ^ ^ H
J ' M . G u a s c h . J o a n Anís. K o s e r M a t beu d e Gallardo. M a r q n i n a . C a r n e r ,
I*emán, e n t r e d ' a l t r e s , t e n i a
dues
v"
obsessions: la música í la poesía. Va
publicar gran part d'aqnesta darrera a
partir del final de la primera decada
de] segle v i n t , en d i v e r s e s revistes
olotincs. Atesa, e x c e p t e
Retrat
casos, l'aparent manca d e c o n i p r o m i s
de joven tu t
deM.Concepció
Carreras.
ideológic, polítíc í s o d a l { l 3 ) dírecte
üSíS
^
comptats
j ; * ^ ^ í" É? *•• ' ^ -Jfci.
i«»^—^ij^i»
m
4S l l S l i l * . Rl-.VISTA D I ' C i l U O N A •> M ' , \ l . 2 1 ^ M A l l i - U \ ' i
2 i K J i J».
t'
LLETRES
p e r o i i n i h 1111,1 b o i u i p a r t e n catiilii, de
cíiire liccrnri i i r u n a e x c c M c n c q i i a l i l.it ¡ntL'Mt'Ctu.il).
En
Lin
d e f i n i c i v a , ens c r í ) b c n i d;iv;inc
p c r s o i K i t g L ' n i i i b creCs c l ; i r i i i i i c n c
dÜu'rcntiiukirs tic l.i ix'st;i de dones de
l;i sev;i epoea. A n i b i v i i l e n c i a d e c;irñ["ter o recerca d ' i m lloc eii Lin;i societ;it
p r e d o i t i i i u n i t m e i i t iiinscidina? C o n s i LÍero m e s cncertaíi.i l;i seiioiin t i p c i ú .
C^rec q u e M . C o i i c e p c i í S C'nn'eras V;Í
inceiiC.ir creLir la seva p r ó p u i
nuisic;il i l i t e r a r i a . ÍLII com
figiir;)
va fer a m b
el paisatiíc o l o t i q u e la va v e i i r e iiéixev
i v k i r e . u n paisati^c t]ue es va (.'onvertir p e r a ella e n «naissance et a c c r é d i t e n i e n t d'vnic f o r m e s y n i b o l u i i i e » . ( l 5)
M, Concepció Carreras -dreta, amb üarret i abric ciar, ai centre de la imatgeal Patronal Escolard'Obreres d'Olot, a fináis deis anysvint.
M. Carme Ramilo 1 Martínez {••• l¡ló¡<\^;i!.
Notes
i n i p . A n b e n , O l m . desenibre
tlels .iiiys v i m ,1 liic Europa (el 1^23 a Espanya,
¡7) L'editor de L¡ />IIÍIIÍ CÍJI.ÍÍHIIII v,i vnier fer •^unn
ni al fTanquiíme. ni a In ¡;ran urisi económiea
P!a i Coníl, Ajuiil;iitiL'nt d ' O l o t . i m p . Bmii-'t,
revista 011 es méseles i;(i i|ue t"- sempre iicil - e l
mundial oeasionada per renrunsameiit de la
Oloc. l'JH2, pág.l'JO.
e o n e i w n i e n t de b inocb en rabillnment, ei] el
U o r a de Níiva York el 24 d'oetubre de l<J2'J,
eonfoit, en re-itétie,i snbiÜ de la intiiiiicat, que
dia eoiiegiit eom el Divendres Neiffe.
(1) l ' L A i C O k A L , lí.;inion. oA C.i rAtlm^iiL-r
d f l T u r n , iinn ccrtúlin de cirliiiíi', d¡n^ A'lciwncs
de üiii-TTi! i lie l'c.yili ¡ d'iilm-í i-.'.'ñt' i / a i Üiirmn
(2) L'any 1H78 VIL iitnxLT .1 Ok)t l'Eduda tiiiti-ilici d t
CV/iífr Citkilu.
l'í7H.pái;. f.5.
o el MJ2i'i a (irecia, a Pniíinia i a Lituánia, ete.).
Obren)'- IIL' O l m , ^inib un iiufLiit .iire pm-nulistn.
és la mév d i t í i i l d'apa'iidre-, i i , " que és dnii,'
Estranyaiiient, i tenint en eompie que eiis tro-
Supiris ds pniiKTs n.-i4ii"ifnLs, i|iK'divcii priíliiLii-
- U niivel'la, el Line, la musita, resdeveniment
bem d,w.int una persuua amb iiKjnietiíds. t.im-
du's dintn.' d t l;i socictit Ifs uonvfpií's politiqufí:
eiirios, la visii'i deis nieiins mes belli de la térra
poc no :i]iareix .1 la seva obr.i eap lelereneía al
pLTo ^úx'Li ni) suci-L'i, EJs clcinerits m w nbi^rts.
nostrada | . . . | i i .
nilii^iJiii - PrniiSii,
seté art, ei| (.inenia. un tlels prineipals entretem-
Liu>lt LTiticiiCs püU SDLtins Cíicñlicí, v j i i ser cLs LILIL"
material'; aplc|j;ais per |oaii t l i v a n e l l i Mas,
iiieDts entre els anys vine i sei^anla del sejite
postfriomiL'iic, el I 9 ! 4 , Mir¡;its del c o r O r f l ó
v o k m i I, llarceliina. \'>?<].
Oliiti del CeiitrL- C!;itnlic i cncipi.-^il.it.'' pol nuíssén
Fi'lix F^imi. tninl.ia'i) rOri'et) l'i)pular Olocí.
fl//jf;i)i.'hj/fii
vint. Se¡;urnmenl. perñ. el fet que b<ina p a n
(8) A m b O e t a v i Salcnr, la poctess.i o l o l i n a va
manceiiir una Lorrespondéneía iiiolt iiueres-
(3) El capclJñ Lluis T i ó , aniic de M . Coiiuepciü
saiit, eeimaila sobrecot en teme^ liierans.
CiirreTas. en I.1 c.im t]iif enviñ ,1 \:i pwcess.i des
{'>) I'ublieat al v o l u m JÍIÍ;Í,IÍIS I-IOMII:- III' ()k<t. niip.
ck' C i n i p r i i d i i r i el 23 d';ipiist d f l ' í r i l , e>:pli;;i
Anbert. Olnt, setembre l'M'J. pá^;. 'I-I; i al reiull
qne v.i t o n i p l i r «l'cnc.irrec d i ' donar ;i lleyír el
de poesia de ("arreras '/Wfidí IÍ) ¡i¡ii.w¡_t^c i' /IDÍJJ
sen llilirt'! de poesies Kírmí ;it Sr. Cinnseh i \:i
li'Olol. iiiip. Anbert, í l l o t . setembre 1953. páy. 7.
respoitii luenil é'. \:i sei^iicnt: "Ti>t-; tls versiis
(ID) C A N A L , J o r d i , «Histñria de dos paisacyes.
stiii be» íeLs. Veu hi nntnrale^n. I:i senl i l;i dft.n-
L'Eseola d'<5lot i la reereaeiñ de la mni]tan\M
ll;i. En elí seus venus h¡ I1.1 nn'iíicn i eiilor.
eatalaiia», dins /.'/im'Ai il'Ohl.
P.i(inesa de Jéxie. A e;idn piís brollen pensn-
mili. M. I'fijTci/ji, Fuiíilaciñ La Colisa. Musen
nieiiK ben trohnts i numeres de dir plenes de
grJtia. Kesum. Es ntuí píx'tess.i de d e b o " ' . El
voluní d f poesía Eh'ira.
Poi-im-s. £.r,t miiiiro.ws
J. /iin,'fi, /, l'ny-
taimareal ile la (larrdtxa, Cllol, l ' W , p.'ig. f i l .
deis olotiiis, el l'MS. prelenssm aiiar al einenia
a veure (.7/iii, ¡.j> ijiiv i'f T'ii'Jdit j'e llfvó, J:i i^riii
/liaiiílnr o ¡'¡wiíltmi y vi ¡Mlniidcs maiilv
prt>v(ie,i
que el nombre d'.iñeionaLs ni te.itrc descendís
eimsiderableniL'nt, t.il eom succei a partir deis
Aiiys seixaiita amb raparieui, per una banda, de
la Celevisió, 1 per l'altra. del Sis-eents 1 el ÍIHHÍII
del tnrisnie de eap de secmana a la (!nsla
Hr.iva. El eiiieniii i e! teatre intuiaren Ibvor; tin
eami ti'af;iiriia tpie de ben segur va per]Liiiiear
ratluéneia de pi'iblie ais dns arts. Els espeetiiles
de Carrer.is es deurien veure, sens diibce, perjudieats peí eiiiema.
(11) C A S T E L L A N O S , J o r d i , - L ' E s e o b d ' í H o t :
entre l'aecept.ieiii i el rebuijí», iliiis
L'Uscola
(14) En un amele apaiejíuc ,) 1:1 / X i c r el IH de
í'KipmiUes i alió cjiíc m tomu. dcdicnl n U ninre de
¡í'Oloí.J. fiiTt|,i. /. \''íiyrctl<i, A i . ['iq'rcJíi, F H I K L I -
)uliol de i ' J 3 l , litvilai iL.i ineiinseiéneia de " L a
Ciireras, hnvia estat piililie.it per h Hibliotee.i
ció La C~aix.i. Musen Comareal ile la t l a m n x a .
Tradieió Catnbna"". el sen auttir, M . Teixidor
Olotiiia de Jo,in CiiMih'i el noveinbre de V)5().
(4) C A S T E L L A N t « . J o r d i , .L;i poeíi.i modernis-
O l n t , rJiJ3, pájr. 2'J.
Cromes, afirma que « " L i Tradieió Cat.il.iii.i"
(12) C A R K U R A S . M . t:t)neepeni. .^1 )e l.i p.istora
ta', dins Hii/i'miT Jr IÜ liícnuiim Í-.II.I)II/I,I, v o l i i m
K u t b " , dins / > i'iimur
8, ed. Anel, Unrcelonn. l'JHr,. pñi-. 2^(1,
Anbert, OUn. febrer \')5A. pái;. í^4.
(5) Ibidem.
(fi) l ' U J I U L A . J o r d i , TCI leiicre ;il í\-mn-
i líi' lii i/i'.s.;i;i.'i. i m p .
(13) N i i va fer rerereneLí n la situaeió p<il«iia de
CMOYH:
en els d:in-eri iiiianmt.n ,niysn, dins Crnh'iiiir
tlrl
aWLM la "Llijí;! Resíionalisia" i eelebra, e n t o bertnmeni, ¡a seva pretesa desteta, enni bo faria
qualsevol setmannri d'esqiierres. |...| N o al-ua
la Llii;a pertiné si, atac.i el latalaiiisiiic'.
l'Estat (1 d'altres paisos: n i a Viinada d ' i m p b n i a -
(15) C O Q U E L I N , Aune, L'iiwvnuoii /lii i>.!y>.i\y:, l'res-
eioiis de iliei.idures que es pr<iiluireii ,1 partir
ses L'niversitaires de rniiite, l'.iris, 2i)iHI, p.ij;. 22.