Exercici A: Imatge 1: Arcs de les naus interiors de la mesquita. Segle

Anuncio
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
HISTÒRIA DE L’ART
SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DEL ARTE
BAREM DE L'EXAMEN: L'alumne haurà de triar l'exercici A o l'exercici B.
La primera i la segona preguntes tenen una puntuació màxima de 4 punts. La tercera pregunta té una puntuació
màxima de 2 punts.
Exercici A:
Imatge 1: Arcs de les naus interiors de la mesquita. Segle X. Còrdova.
Imatge 2: Torre de l'Or. Segle XII (Amb afegits posteriors). Sevilla.
Imatge 3: Pati de 'los Arrayanes'. Acabat en 1370. L'Alhambra. Granada.
Text: “La mesquita principal de cada ciutat sempre s'ajustava físicament a la necessitat que la cultura tenia
d'un espai únic per a tota la comunitat; (…) l'edifici no era concebut com una entitat material completa. El
desequilibri de la composició de Còrdova no pareixia ser un problema. Es pot dir que la mesquita dels
primitius temps islàmics tendia a ser definida en termes de determinades necessitats socials i no com un
reflex més o menys perfecte o satisfactori d'una composició ideal. Açò ho confirma també el fet que, fins molt
més tard, no va aparéixer en la mesquita una fatxada organitzada, ni tan sols portes exteriors elaborades”.
Grabar, Oleg. La formació de l'Art Islàmic. Càtedra. Madrid. 1981.
PREGUNTES:
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Explica les característiques generals de l'arquitectura hispanoàrab.
3.- Comenta el context social, polític i religiós del Califat de Còrdova.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
HISTÒRIA DE L’ART
SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DEL ARTE
BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B.
La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació
màxima de 2 punts.
EXERCICI B:
Imatge 1: L' espoli. 1577-1579. El Greco.
Imatge 2: L'enterrament del Comte d'Orgaz. 1586-1588. El Greco.
Text 1:
“D'altra banda, és evident que a mesura que avança la carrera del Greco a Espanya es nota en les seues
figures i composicions (encara que no de forma homogènia ni clarament gradual) una tendència a
l'allargament dels cossos, a l'eliminació de la profunditat i a la reducció dels elements ambientals. Podria dirse que, a poc a poc, la seua pintura se va anar tenyint d'antinaturalisme, fent-se cada vegada més subjectiva,
i, al temps, també més abstracta i intel·lectual. Però amb tot, en les seues dos primeres dècades a Espanya
no trobem ni bots evolutius ni línies clares de fractura. És ja cap a final de segle, quan es fa evident
l'existència d'una profunda transformació com a conseqüència de la qual apareix davant de nosaltres un pintor
completament desinteressat en l'ambientació naturalista dels fets sagrats i que aposta per transmetre una
visió totalment interioritzada, i profundament personal, d'ells”.
Álvarez Lopera, José. El Greco. Libri S.P.A., Milà 2004.
Text 2:
“El pintor més important en l'Espanya del segle XVI, El Greco (1541-1614), que va sintetitzar les polèmiques
artístiques del seu temps i va plantejar amb nou vigor el problema de la imatge religiosa, constituïx un
exemple de la nova personalitat de l'artista alhora que posa en relleu la complexitat de les relacions entre
l'artista i els clients. La seua personalitat artística ha de situar-se en relació amb l'evolució de la pintura
manierista, concretament de la veneciana, i amb el problema de la imatge religiosa de la Contrareforma”.
Nieto Alcalde, Víctor. L'art del Renaixement Història 16. Madrid 1996.
PREGUNTES:
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Explica les característiques generals de l'obra d'El Greco.
3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós d'este moment.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
HISTÒRIA DE L’ART
SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DEL ARTE
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos. La tercera pregunta tiene una
puntuación máxima de 2 puntos.
Ejercicio A:
Imagen 1: Arcos de las naves interiores de la mezquita. Siglo X. Córdoba.
Imagen 2: Torre del Oro. Siglo XII (Con añadidos posteriores). Sevilla.
Imagen 3: Patio de los Arrayanes. Terminado en 1370. La Alhambra. Granada.
Texto: “La mezquita principal de cada ciudad siempre se ajustaba físicamente a la necesidad que la cultura
tenía de un espacio único para toda la comunidad; (…) el edificio no era concebido como una entidad material
completa. El desequilibrio de la composición de Córdoba no parecía ser un problema. Se puede decir que la
mezquita de los primitivos tiempos islámicos tendía a ser definida en términos de determinadas necesidades
sociales y no como un reflejo más o menos perfecto o satisfactorio de una composición ideal. Esto lo confirma
también el hecho de que, hasta mucho más tarde, no apareció en la mezquita una fachada organizada, ni tan
siquiera puertas exteriores elaboradas”.
Grabar, Oleg. La formación del Arte Islámico. Cátedra. Madrid. 1981.
PREGUNTAS:
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Explica las características generales de la arquitectura hispanoárabe.
3.- Comenta el contexto social, político y religioso del Califato de Córdoba.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA:
HISTÒRIA DE L’ART
SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DEL ARTE
BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos. La tercera pregunta tiene una
puntuación máxima de 2 puntos.
EJERCICIO B:
Imagen 1: El expolio. 1577-1579. El Greco.
Imagen 2: El entierro del Conde de Orgaz. 1586-1588. El Greco.
Texto 1:
“Por lo demás, es evidente que a medida que avanza la carrera del Greco en España se nota en sus figuras y
composiciones (aunque no de forma homogénea ni claramente gradual) una tendencia al alargamiento de los
cuerpos, a la eliminación de la profundidad y a la reducción de los elementos ambientales. Podría decirse
que, poco a poco, su pintura se fue tiñendo de antinaturalismo, haciéndose cada vez más subjetiva, y, al
tiempo, también más abstracta e intelectual. Pero con todo, en sus dos primeras décadas en España no
encontramos ni saltos evolutivos ni líneas claras de fractura. Es ya hacia final de siglo, cuando se hace
evidente la existencia de una profunda transformación como consecuencia de la cual aparece ante nosotros
un pintor completamente desinteresado en la ambientación naturalista de los hechos sagrados y que apuesta
por transmitir una visión totalmente interiorizada, y profundamente personal, de ellos”.
Álvarez Lopera, José. El Greco. Libri S.p.A., Milano 2004.
Texto 2:
“El pintor más importante en la España del siglo XVI, El Greco (1541-1614), que sintetizó las polémicas
artísticas de su tiempo y planteó con nuevo vigor el problema de la imagen religiosa, constituye un ejemplo de
la nueva personalidad del artista al tiempo que pone de relieve la complejidad de las relaciones entre el artista
y los clientes. Su personalidad artística ha de situarse en relación con la evolución de la pintura manierista,
concretamente de la veneciana, y con el problema de la imagen religiosa de la Contrarreforma”.
Nieto Alcalde, Víctor. El arte del Renacimiento Historia 16. Madrid 1996.
PREGUNTAS:
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Explica las características generales de la obra de El Greco.
3.- Comenta el contexto social, económico, político y religioso de este momento.
Descargar