un important recurs patrimonial a les terres de lleida

Els centres històrics
UN IMPORTANT RECURS PATRIMONIAL A LES TERRES DE LLEIDA
Text: Jordi Abella, Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d'Àneu
Fotos: Ajuntaments, Consells Comarcals, L. Sansen, F. Tur
Probablement, en el moment de dissenyar i definir nous productes turístics de qualitat, ens passa per alt
un recurs que acostuma a sovintejar arreu dels nostres pobles i ciutats i que pot arribar a tenir un enorme
potencial: els centres històrics.
54
La capital de la Segarra,
Cervera, té un centre històric
que captiva el visitant.
55
A dalt, Abella de la Conca, al Pallars Jussà. Al costat, les poblacions de Castellbó, a l'Alt Urgell, i Rialp, al Pallars Sobirà.
M
alauradament, en moltes ocasions i sobretot a les
ciutats més grans, aquests nuclis històrics s’acaben
convertint en espais urbans que s’identifiquen amb
degradació, marginació social i abandonament. La percepció per
part de molts veïns implica una visió negativa de vegades associada
a manca de seguretat i de dificultat en els accesos habituals. Tot
plegat, acaba comportant una gran permissibilitat quan es planteja
el seu enderrocament com a millor opció urbanística o/i social.
Des d'una altra perspectiva, però, aquests centres també es
poden entendre com un veritable testimoni històric i cultural de
l'evolució i la transformació no només dels edificis que conviuen
en aquest espai urbà, sinó també de la gent i, per tant, de la
memòria viscuda. Cal posar una atenció especial en el fet que
aquests centres estan habitats i que, per tant, també tenen
importants necessitats a les quals hem de poder donar resposta.
En aquest sentit, val la pena interpretar els centres històrics
com a espais vius i dinàmics habitats i capaços d'explicar-nos el
El testimoni de la memòria i la
convivència entre el fet històric i la
vida quotidiana és el que confereix
la personalitat als nuclis antics
56
La ciutat de Solsona té un centre històric rehabilitat amb molt gust, que convida a passejar pels seus carrers i disfrutar de l'entorn.
present. Probablement, és aquesta combinació entre passat i
present, el testimoni de la memòria i la convivència entre el fet
històric i la vida quotidiana el que dóna tanta personalitat a
aquests nuclis. Els impregna del que els museòlegs canadencs
defineixen com "l'esperit" del lloc.
Evidentment i com a bon recurs cultural i turístic, els centres
històrics poden activar la sensiblitat i la imaginació del visitant.
La monumentalitat d'alguns dels edificis, la racionalitat del seu
disseny, l'extraordinària riquesa del detalls constructius d'èpoques
i períodes històrics diferents i, sobretot, la possibilitat d'entendre
i "viure" una mica més la nostra pròpia història fan que aquests
centres urbans es converteixin en veritables punts d'atracció per
a visitants.
Si bé els centres històrics són un recurs potencial, en molts
pocs casos s'han convertit encara en un veritable producte que
estigui preparat per poder-se oferir al visitant. La degradació de
molts dels edificis, la manca de polítiques de conservació i de
La possibilitat d'entendre i de "viure"
una mica més la pròpia història fan
que aquests centres urbans es
converteixin en veritables atractius
57
La imatge superior mostra el centre històric de Vielha, a la Val d'Aran. La pintoresca població de Barruera, a l'Alta Ribagorça, a la foto inferior.
rehabilitació, el declivi poblacional i residencial i la falta de
dinàmiques i activitats econòmiques al seu interior fan que, en
molts casos, sigui difícil plantejar-se la possibilitat de convertir
aquests centres en espais a promocionar turísticament.
Per una altra banda, podem trobar-nos a l'altre extrem: el fet
que en ocasions el centre històric es pugui convertir en una
absoluta recreació i reinvenció històrica, transformada únicament
en un aparador per captar turisme (allò que alguna vegada
s'anomena pessebrisme fent referència a la semblança o la
política de decorat dels pessebres i dels pessebres vivents). De
tota manera i fins al moment en el nostre territori, malauradament
o no, sembla que no tenim gaire estès aquest fenòmen. De fet,
més aviat es dóna el cas que alguns pessebres vivents de carrer,
tradicionals a les dates nadalenques a les nostres contrades,
tenen problemes perquè es van quedant sense els "decorats", els
ambients i els carrers de sempre.
A les nostres contrades, són pocs els casos de centres històrics
en què s'hagi apostat pel desenvolupament de productes per a
El centre històric no s'hauria de
convertir en una recreació i
reinvenció històrica, únicament
per captar turisme
58
La capital de l'Alt Urgell, la Seu d'Urgell, ha rehabilitat i cuidat el seu casc antic tal com s'aprecia a les fotos.
59
A l'esquerra, creu de terme d'Esterri d'Àneu. Sobre aquestes línies, Cal
Manseta, a Guimerà. A sota, dues imatges del centre històric de Lleida:
l'antiga Maternitat, ara Biblioteca Pública, i els porxos del carrer Major.
visitants. Aquest recurs, encara viable en aquelles poblacions
que tenen un patrimoni construït important -millor si aquest nucli
encara és viu i habitat- es pot activar i desenvolupar progressivament a partir de petites iniciatives. Per exemple, amb projectes de
senyalització i interpretació de circuits urbans, amb l'activació i
gestió de rutes i visites guiades, la creació de Centres
d'interpretació, sales expositives o espais de lleure, amb la
dinamització comercial i la introducció de dinàmiques
econòmiques i residencials potents, etc. Però el que si cal és que
existeixi una voluntat política clara i contundent que reivindiqui
i desenvolupi programes de gestió d'aquests espais urbans.
Podem esmentar alguns exemples de nuclis antics amb interessants atractius històrics, arquitectònics i urbanístics que es
combinen amb altres ofertes culturals i comercials. A la plana
podem trobar –sense fer referència als pobles i ciutats més grans
com Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc.– els casos més
Nombroses poblacions de la plana i
la muntanya tenen nuclis antics
amb interessants atractius històrics,
arquitectònics i urbanístics
60
Al Pallars Jussà hi ha nombroses poblacions amb atractius centres històrics com és el cas de Salàs de Pallars i Isona.
61
La capital de la Noguera, Balaguer, continua treballant en la rehabilitació d'edificis històrics i espais d'interès turístic.
coneguts de Guimerà i Verdú, aquest darrer cas potenciat pel
comerç i la producció terrissera. N’existeixen, però, molts altres
que poden passar més desapercebuts però que tenen un enorme
potencial per desenvolupar: Àger, Os de Balaguer, Castelló de
Farfanya, la Floresta, l'Espluga Calba, la Vileta d’Artesa de
Lleida, Seròs, Vilanova de Meià, Vilanova de la Sal, entre molts
més que podríem citar en una llarga llista de poblacions.
Per la banda del Pirineu, amb un fluxe turístic més consolidat,
podem trobar també interessants exemples, malauradament no
sempre en un bon estat de conservació, despoblats i amb escassa
oferta complementària. Per exemple, es podrien citar molts
nuclis de la Conca de Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la
Conca, etc.), del Pallars Sobirà (Gerri de la Sal, Peramea, Rialp,
Llavorsí, Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Sorpe, etc.),
Val d’Aran (Arties, Vilamòs, Lés, Bossost, etc.), l’Alta Ribagorça
(Boí, Pont de Suert, Vilaller, etc.), i l’Alt Urgell (Castellbó,
Organyà, etc.). Com a cas més emblemàtic, es destaca la Seu
d’Urgell on convergeixen elements històrics monumentals (la
Catedral), museístics (el museu diocesà) i comercials (els mercats
setmanals i altres).
Els propers anys, poden representar una bona oportunitat per
algunes poblacions lleidatanes per implicar-se, davant un previsible increment de la demanda i del producte cultural en el sector
turístic, en projectes de recuperació i promoció del seus centres
històrics. Sens dubte, existeixen nombroses localitats que disposen d'un enorme potencial en aquest terreny i que val la pena
d'anar desenvolupant com a proposta estratègica de futur. ●
63
Los centros históricos
Un importante recurso patrimonial de las tierras de Lleida
Probablemente, en el momento de diseñar y
definir nuevos productos turísticos de calidad
olvidamos un recurso que acostumbra a abundar en nuestros pueblos y ciudades y que puede
llegar a tener un enorme potencial: los centros
históricos.
Desgraciadamente, en muchas ocasiones y
sobretodo en las ciudades más grandes, estos
núcleos históricos se acaban convirtiendo en
espacios urbanos que se identifican con
degradación, marginación social y abandono.
La percepción por parte de muchos vecinos
implica una visión negativa, a veces asociada a
falta de seguridad y dificuldad en los accesos
habituales. Todo ello acaba comportando una
gran permisibilidad cuando se plantea como
mejor opción urbanística su derribo.
Pero desde otra perspectiva, estos centros
también se pueden entender como un verdadero
testimonio histórico y cultural de la evolución y
la transformación no sólo de los edificios que
conviven en este espacio urbano, sinó también
de la gente y por tanto de la memoria vivida.
Cabe prestar una atención especial al hecho de
que estos centros están habitados y por tanto
también tienen importantes necesidades a las
que tenemos que poder dar respuesta.
En este sentido, vale la pena interpretar los
centros históricos como espacios vivos y
dinámicos donde se habita y que, por tanto, nos
explican el presente. Probablemente, es esta
combinación entre pasado y presente, el testimonio de la memoria y la convivencia entre el
hecho histórico y la vida cotidiana lo que da
tanta personalidad a estos núcleos. Los impregna de lo que los museólegos canadienses definen
como "el espíritu" del lugar.
Como buen recurso cultural y turístico, los
centros históricos pueden activar la sensiblidad
y la imaginación del visitante. La
monumentalidad de algunos de los edificios, la
racionalidad de su diseño, la extraordinaria
riqueza de los detalles constructivos de épocas
y períodos históricos diferentes y, sobretodo, la
posibilidad de entender y "vivir" un poco más
nuestra propia historia hacen que estos centros
urbanos se conviertan en verdaderos puntos de
atracción para visitantes.
Aunque los centros históricos son un recurso
potencial, en muy pocos casos se han convertido
en un verdadero producto que esté preparado
para poderse ofrecer al visitante. La degradación
de muchos de los edificios, la falta de políticas de
conservación y rehabilitación, el declive
poblacional y residencial y la falta de dinámicas
y actividades económicas en su interior hacen
que en muchos casos sea difícil plantearse la
posibilidad de convertir estos centros en espacios
a promocionar turísticamente.
Por otro lado, podemos encontrar el extremo
opuesto. El hecho de que en ocasiones el centro
histórico se pueda convertir en una absoluta
recreación y reinvención histórica, convertida
únicamente en un escaparate para captar turismo
(aquello que alguna vez se llamaba pesebrismo
haciendo referencia al parecido o la política de
decorado de los belenes y pesebres viventes).
De toda manera y hasta el momento en nuestro
territorio, por desgracia o no, parece que no
tenemos demasiado extendido este fenómeno.
De hecho, a menudo, se da el caso de que
algunos pesebres vivientes, tradicionales en las
fechas navideñas, tienen problemas porque se
van quedando sin los "decorados", los ambientes y las calles de siempre.
En nuestras tierras son pocos los casos de
centros históricos en que se haya apostado por
el desarrollo de productos para visitantes. Este
recurso, todavía viable en aquellas poblaciones
que tienen un patrimonio construido importante
–mejor si este núcleo todavía está vivo y
64
habitado– se puede activar y desarrollar
progresivamente a partir de pequeñas iniciativas.
Por ejemplo, con proyectos de señalización e
interpretación de circuitos urbanos, activación
y gestión de rutas y visitas guiadas, creación de
Centros de interpretación, salas de exposición o
espacios de ocio, dinamización comercial e
introducción de dinámicas económicas y
residenciales potentes, etc.
Pero lo que sí hace falta es que exista una
voluntad política clara y contundente que
reivindique y desarrolle programas de gestión
de estos espacios urbanos.
Podemos citar algunos ejemplos de núcleos
antiguos con interesantes atractivos históricos,
arquitectónicos y urbanísticos que se combinan
con otras ofertas culturales y comerciales. En el
llano, podemos encontrar –sin hacer referencia
a los pueblos y ciudades más grandes como
Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc.– los
casos más conocidos de Guimerà y Verdú, este
último potenciado por el comercio y la
producción de cerámica.
Existen muchos otros que pueden pasar más
desapercibidos pero que tienen un enorme potencial por desarrollar: Àger, Os de Balaguer,
Castelló de Farfanya, la Floresta, l’Espluga
Calba, la Vileta d’Artesa de Lleida, Seròs,
Vilanova de Meià, Vilanova de la Sal, entre
muchos más que podríamos citar en una larga
lista de poblaciones.
Por la zona del Pirineo, con un flujo turístico más consolidado, podemos
encontrar también interesantes ejemplos, desgraciadamente no siempre en
un buen estado de conservación, despoblados y con escasa oferta complementaria. Por ejemplo, se podrían citar muchos núcleos de la Conca de
Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la Conca, etc.), del Pallars Sobirà
(Gerri de la Sal, Peramea, Rialp, Llavorsí, Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de
Cardós, Sorpe, etc.), Val d’Aran (Arties, Vilamòs, Lés, Bossost, etc.), l’Alta
Ribagorça (Boí, Pont de Suert, Vilaller, etc.) y l’Alt Urgell (Castellbó, Organyà,
etc.). Como caso más emblemático destaca la Seu d’Urgell donde convergen
elementos históricos y monumentales (la Catedral), museísticos (el museo
diocesano) y comerciales (los mercados semanales y otros).
Los próximos años, pueden representar una buena oportunidad para
algunas poblaciones leridanas para implicarse, ante un previsible incremento de la demanda y del producto cultural en el sector turístico, en
proyectos de recuperación y promoción de sus centros históricos. Sin
duda, existen numerosas localidades que disponen de un enorme potencial
en este terreno y que vale la pena ir desarrollando como propuesta
estratégica de futuro.●
Old quarters
An important heritatge resource in the lands of Lleida
When designing and defining new quality tourism products we often
forget about a resource which is normally widely available in our villages
and towns and which can have an enormous potential: old quarters.
Unfortunately, on many occasions, and above all in the largest towns and
cities, these old quarters end up as urban areas which are identified with
degradation, social exclusion and abandon. Many inhabitants hold a
negative perception associated with the lack of personal safety, the
difficulty of access, and demolition is often proposed as the best urban and/
or social option.
From another perspective however, these centres can also be taken as a
truly historical and cultural testimony of the evolution and transformation,
not only of the buildings which coexist in this urban area, but also of the
people, and as such of their living memory. It is probably this combination
between the past and the present, the testimony to memory, and to the
coexistence of historical events with daily life, which gives so much
personality to these centres.
Evidently a good cultural and tourism resource, old quarters can activate
the visitor's sensitivity and imagination. The monumental value of some
buildings, the rationality of their design, the extraordinary richness of
constructive details of different epochs and historical periods and, above
all, the opportunity to understand and "live" a little more of our own history
convert these urban centres into points of attraction for visitors.
If old quarters are indeed a potential resource, in very few cases have they
yet become a real product which has been adequately prepared to appeal
to the visitor. The degradation of many of the buildings, the lack of
conservation and renovation policies, the population and residential decline,
and the lack of economic activities within their confines make it difficult,
in many cases, to propose the possibility of converting these centres into
areas where tourism can be promoted.
In our area there are few cases of old quarters where the development of
visitor-oriented products has been promoted. This resource, still viable in
those towns with an important architectural heritage, can be activated and
progressively developed starting from small initiatives. For example, with
sign-posting and urban circuit interpretation projects, the activation and
management of routes and guided visits, the creation of interpretative
centres, exhibition halls or leisure areas, commercial dynamization and the
introduction of economic and residential dynamics, etc..., but what is really
needed is a clear and convincing political willingness to call for and develop
management programmes for these urban areas.
Some examples of old quarters with interesting historical, architectural
and urban attractions which are combined with other cultural and
commercial offers can be found, and without necessarily referring to the
largest towns and cities like Lleida, Balaguer, Cervera, Solsona, etc. The
most well-known cases are Guimerà and Verdú, the latter potentialised by
earthenware production and commerce. There are others, perhaps less
obvious, like: Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, la Floresta,
Espluga Calba, la Vileta d’Artesa de Lleida, Seròs, Vilanova de Meià,
Vilanova de la Sal, etc.
In the Pyrenees, with a more consolidated tourism base, we can find
interesting examples, unfortunately not always in a good state of
preservation, depopulated, and with a limited offer, as for example many
settlements in the Conca de Tremp (Isona, Llimiana, Salàs, Abella de la
Conca, etc.), Pallars Sobirà (Gerri de la Sal, Peramea, Rialp, Llavorsí,
Escaló, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Sorpe, etc.), Val d’Aran (Artíes,
Vilamòs, Lès, Bossost, etc.), Alta Ribagorça (Boí, Pont de Suert, Vilaller,
etc.), and Alt Urgell (Castellbó, Organyà, etc.). The Seu d’Urgell stands
out as a more emblematic example, with historical monuments (like the
cathedral), museums (like the diocesan museum) and commercial elements (weekly markets and others). ●
65