Descargar programación general 2013

Anuncio
XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA
MÚSICA,
HISTÒRIA I ART
VALENCIA, PRIMAVERA 2013
16 ABRIL, martes - 20’15h
Capella de la Sapiència - Universidad de Valencia
SONARE DI TROMBA - Música barroca para trompeta
Vicent Campos, trompeta / Ignasi Jordà, clave / Carles Magraner, viola da gamba
22 ABRIL, lunes - de 15 a 16 horas
Paraninfo - Universidad de Valencia
LOS CLÁSICOS DE RADIO NACIONAL
18 MAYO, sábado - 12h
Claustro Embajador Vich - Museo San Pio V
DIA INTERNACIONAL DE LOS MUSEOS
CONCERTANTE A QUATTRO – Conciertos para dos claves
23 MAYO, jueves - 19h
Claustro Embajador Vich - Museo San Pio V
FRINGE – Sonatas y conciertos barrocos
28 JUNIO, viernes, 22’30 horas
Claustro Universidad de Valencia
TROBADORS – Lírica y música medieval en la Corona de Aragón
Pilar Esteban / Capella de Ministrers
Organiza: COMES Tel. 961 780 015 - [email protected] - www.culturalcomes.net
El festival es miembro de:
Viernes 7 de junio, a las 19:30 h
Capella de Ministrers: LAMENTO DI TRISTANO
CONCERTS C. C. LA BENEFICÈNCIA
El repertorio lo componen una serie de danzas y música instrumental
de la Edad Media: Danzas reales, Estampidas medievales y Cantigas de
Alfonso X el Sabio.
El Lamento di Tristano es un baile italiano que proviene de un manuscrito toscano del siglo XI, uno de los corpus musicales más antiguos de
la Edad Media, que contiene además otras danzas y obras instrumentales (trottos, saltarellos...) así como las ya mencionadas estampidas.
CICLO
CULTURAS
El repertori el componen una sèrie de danses i música instrumental
de l’Edat Mitjana: Danses reals, Estampides medievals i Cantigues d’Alfons X el Savi.
El Lamento di Tristano és un ball italià que prové d’un manuscrit toscà
del segle XI, un dels corpus musicals més antics de l’Edat Mitjana, que
conté a més altres danses i obres instrumentals (trottos, saltarellos...)
així com les ja esmentades estampides.
Viernes 14 de junio, a las 19:30 h
Zejel: LA MEMORIA DE ORIENTE
Si algo puede definir nuestra cultura a través de los siglos es la mezcla, el encuentro y la convivencia con culturas dispares que pisaron el
suelo peninsular desde el principio de los tiempos. Entre los siglos X y
XV los intercambios culturales fueron frecuentes, como en el caso de
la música andalusí, de la música árabe de Oriente Medio o de la música clásica turca. La coincidencia en modos y secuencias musicales,
estructuras rítmicas y poéticas entre estos repertorios vertebran este
encuentro que trae a la memoria sonidos que nos dan identidad hoy
porque un día fueron nuestros.
TRES
Conciertos de música
musulmana, cristiana y sefardí
C. C. LA BENEFICÈNCIA
Saló Alfons el Magnànim
Carrer Corona, 36.
46003 VALÈNCIA
Telèfon d’informació:
96 388 35 65
Si alguna cosa pot definir la nostra cultura a través dels segles és la
barreja, la trobada i la convivència amb cultures dispars que van xafar
el sòl peninsular des del principi dels temps. Entre els segles X i XV els
intercanvis culturals van ser freqüents, com en el cas de la música andalusina, la música àrab d’Orient Mitjà o de la música clàssica turca. La
coincidència en maneres i seqüències musicals, estructures rítmiques
i poètiques entre estos repertoris vertebren esta trobada que porta a la
memòria sons que ens donen identitat perquè un dia van ser nostres.
Viernes 21 de junio, a las 19:30 h
Mara Aranda: LA MÚSICA ENCERRADA
Nos queda la leyenda de que algunos judíos sefardíes de la diáspora
han guardado, generación tras generación, las llaves de lo que un día
fue su hogar. Tras su expulsión en 1492, con ellos viajan los textos
litúrgicos de poetas de la llamada edad de oro judaica en España (ss.
X al XII) y toda una música que hoy preservamos por la tradición oral,
coplas y poemas de la cultura hispánica medieval. Este es parte de su
legado musical, que, como sus costumbres, formaban parte de la intimidad de los núcleos familiares. Música que, encerrada, permaneció
en el espacio y ahora en el tiempo.
Ens queda la llegenda que alguns jueus sefardites de la diàspora han
guardat, generació després de generació, les claus del que un dia va
ser la seua llar. Després de la seua expulsió en 1492, amb ells viatgen
els textos litúrgics de poetes de l’anomenada edat d’or judaica a Espanya (ss. X al XII) i tota una música que hui preservem per la tradició
oral, cobles i poemes de la cultura hispànica medieval. Este és part del
seu llegat musical, que, com els seus costums, formaven part de la
intimitat dels nuclis familiars. Música que, tancada, va romandre en
l’espai i ara en el temps.
ENTRADA LIBRE · AFORO LIMITADO
ZEJEL
MARA ARANDA
Viernes 7 de junio, a las 19:30 h
LAMENTO DI TRISTANO
Estampidas y danzas
en la Europa de los siglos XIII-XIV
Viernes 14 de junio, a las 19:30 h
LA MEMORIA DE ORIENTE
Las tres culturas en Al-Andalus
Viernes 21 de junio, a las 19:30 h
LA MÚSICA ENCERRADA
Música en torno a la diáspora sefardí
Iman Kandoussi: canto
Amin Chaachoo: violín y canto
Juan Manuel Rubio: santur, oud y zanfoña
Álvaro Garrido: percusiones
Mara Aranda: voz
Carles Magraner: viola da gamba
David Antich: flautas
Jota Martínez: zanfona, lavta, setar
Aziz Samsaoui: kanun
Pau Ballester: percusión
· Trotto,
Italia, s. XIV
AL HOGAR DE LA LUMBRE
· Una ramica de ruda
Kantica sefardí recogida en Rodas
· Yo le mandi a la mi novia (Instrumental)
Kantica para vestir a la novia recogida en Sofía
· Hero y Leandro, Romance sefardí de Oriente
· Dame paras (Instrumental)
Canción para el baño ritual recogida en Sofía
· Avridme Galanita, Romancero Sefardí
· Minno amor, CSM29
· Parlamento, Anónimo
· Trotto, Anónimo
· Dansse, Anónimo
· Chominciamento di gioia, Anónimo
· Septime estampie real, Anónimo
· Istanpitta Belicha, Anónimo
· Rotundellus, CSM 105
Programa
Programa
Carles Magraner: viella, viola
David Antich: flautas
Juan Manuel Rubio: zanfoña, laúd, arpa
Pau Ballester: percusiones
· Primavera en Salonico,
Trad. Sefardí
· A Chantar/ Qaim Wa Nisf Raml Maya
Beatriz de Día, s. XII / Trad. Andalusí
· Ana Dini Din Allah,
Abdessaddek Chekara, s. XX
· Istampitta Isabella, Anónimo
· La Manfredina / La Rotta della Manfredina,
Anónimo
· Lai, CSM 139/183
· Una Hora,
Trad. Sefardí
· Seconde estampie real, Anónimo
· Salterello, Anónimo
· Virelai, CSM 173
· Salterello, Anónimo
· Gran Dereit’e/ Ya Adili Bi Lah
CSM 34, s. XIII / Trad. Gharnati
· In pro, Anónimo
· Foia, CSM 166
· Lamento di Tristano / La Rotta, Anónimo
· Atressi Cum La Chandela/ Quddam Raml Maya
Peire R. de Tolosa, s. XII / Trad. Andalusí
· Dansse real, Anónimo
· Istanpitta Ghaetta, Anónimo
· Salterello, Anónimo
· Estampie Royale VII/ Tawshiya M’Sarki VII
Francia, s. XIII / Trad. Andalusí
· Cantigas de Amigo/ Hijaz Machriqi
Martin Codax, s. XIII / Trad. Andalusí
Programa
CAPELLA DE MINISTRERS
LAS CÁRCELES DEL ALMA
· Se vistió la Reyna Ester (Instrumental)
La entrega de la novia en Salónica
· La mala Suegra, Recogida en Esmirna
· La muerte de Absalón (Instrumental)
Endecha judeoespañola recogida en Esmirna
· Irme quiero
Endecha judeoespañola recogida en Turquía
LA LLAVEDURA DEL CORAZÓN
· La rosa enflorece
Sefardí judeoespañola del Imperio Otomano
· Karsilamas sefardies (Instrumental), Trad. de Sofía
· Dos amantes, Kantica amorosa recogida en Sofía
· Tanz, tanz Jiddelelch (Instrumental), Danza klezmer
· Gül Pembe, Kantica amorosa recogida en Marruecos
Viernes 11 de octubre, a las 19:30 h
SCHOLA ANTIQUA: CANTO MOZÁRABE
La monodia de la antigua iglesia hispana
CONCERTS C. C. LA BENEFICÈNCIA
Durante los primeros siglos del cristianismo, cada uno de los antiguos centros del poder en la época romana va a elaborar su propia liturgia. Hispania
tendría su propia tradición diferenciada del resto de las tradiciones hermanas de Europa. Tras la adopción «oficial» del canto gregoriano en nuestras
tierras se preocupó de escribir las antiguas melodías en un sistema que nos
permitiese recuperar sus intervalos. En esto se basa la propuesta de Schola Antiqua, fiel —dentro de lo posible— a la tradición melódíca y rítmica
transmitida por estos antiguos manuscritos.
ONIDOS
DEL PASADO
CICLO
Durant els primers segles del cristianisme, cadascun dels antics centres del
poder en l’època romana va a elaborar la seua pròpia litúrgia. Hispània tindria la seva pròpia tradició diferenciada de la resta de les tradicions germanes d’Europa. Després de l’adopció «oficial» del cant gregorià a les nostres
terres es va preocupar d’escriure les antigues melodies en un sistema que
ens permetés recuperar els seus intervals. En això es basa la proposta de
Schola Antiqua, fidel —en la mesura del possible— a la tradició melòdica i
rítmica transmesa per aquests antics manuscrits.
Viernes 18 de octubre, a las 19:30 h
CAPELLA DE MINISTRERS: TIMETE DEUM
El Apocalipsis de San Vicente Ferrer
Con el fin de acabar con el gran Cisma de Occidente —que había provocado
la paradójica situación de tres papas simultáneos que disputaban su autoridad—, y estudiar la reforma de la Iglesia Católica, se convocó en 1414 el
Concilio de Constanza. En este histórico hecho tuvieron un decisivo papel
dos personajes españoles: el (anti)Papa Luna —Benedicto XIII— y San Vicente Ferrer. Sus decisiones fueron determinantes para la historia de Europa y para el destino de ambos. En este contexto, el Santo valenciano se
asentó con gran fama como el predicador del Juicio de Dios.
Ciclo de conciertos
de Música Medieval
C. C. LA BENEFICÈNCIA
Saló Alfons el Magnànim
Carrer Corona, 36.
46003 VALÈNCIA
Telèfon d’informació:
96 388 35 65
Per tal d’acabar amb el gran Cisma d’Occident —que havia provocat la paradoxal situació de tres papes simultanis que disputaven la seva autoritat—,
i estudiar la reforma de l’Església Catòlica, es va convocar el 1414 el Concili
de Constança. En aquest històric fet varen tenir un paper decisiu dos personatges espanyols: el (anti) Papa Luna —Benet XIII— i Sant Vicent Ferrer.
Les seues decisions varen ser determinants per a la història d’Europa i per
a la destinació de tots dos. En aquest context, el Sant valencià es va assentar
amb gran fama com el predicador del Judici de Déu.
Viernes 25 de octubre, a las 19:30 h
SPECULUM: EL NOMBRE DE LA ROSA
Especulación medieval sobre la recreación
El concierto se desarrolla a través de una selección de contrapuntos,
cánones y laberintos sonoros de autores conocidos y anónimos desde
el siglo  hasta el . Speculum speculorum resuena con las bibliotecas y escribas medievales recreados por Umberto Eco y con aquella
rosa Borgiana que Paracelso recupera de sus propias cenizas a pesar de
la incredulidad de su discípulo. El misterio de la música es la verdadera
rosa de Paracelso que cada uno de nosotros encontrará para sí. La rosa
es el verbo, pero primero fue la música.
El concert es desenvolupa mitjançant una selecció de contrapunts, cànons
i laberints sonors d’autors coneguts i anònims des del segle  fins al .
Speculum speculorum ressona amb les biblioteques i els mestres medievals recreats per Umberto Eco i amb aquella rosa Borgiana que Paracelso
recupera de les seves cendres malgrat la incredulitat del seu deixeble. El
misteri de la música és la veritable rosa de Paracels que cada un de nosaltres
trobarà per si. La rosa és el verb, però primer va ser la música.
ENTRADA LIBRE · AFORO LIMITADO
CAPELLA DE MINISTRERS
SPECULUM
Viernes 11 de octubre, a las 19:30 h
CANTO MOZÁRABE: La monodia de la antigua iglesia hispana
Viernes 18 de octubre, a las 19:30 h
TIMETE DEUM: El Apocalipsis de San Vicente Ferrer
Juan Carlos Asensio, transcripción y dirección
Elisa Franzetti, soprano
José Hernández-Pastor, alto
Fran Fernández Rueda, tenor
Carles Magraner, violas
David Antich, flautas
Viernes 25 de octubre, a las 19:30 h
EL NOMBRE DE LA ROSA
Especulación medieval sobre la recreación
Ordo ad consecrandum novum sepulchrum
- Exsurgat Deus *
- In protectione Dei *
- In pace in idipsum *
- De manu inferni *
. Benedictio: Dominus Iesus Christus
- Credo quia redemptor *
- Memorare Domine *
Post incensationem tumulum
- Si ascendero in celum *
- Manus tua, Deus *
- In pace in idipsum *
- Aperiat tibi, Dominus *
- Requiem eternam *
- Terra, terra *
. V/. Hec requies
. Oratio: Pium et exaudibilem
. Benedictio: Suscipe Deus
Ordo ad corpus parvuli commendandum
- Sine parvulos *
. V/. In nomine Domini
Absolutio
- Requiem eternam ***
- Surgam et ibo ***
Responsorium
Carles Magraner, director
Responsorium
Requiem in eternam
Preces
Preces
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Responsorium
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Antiphona
Ignasi Jordà, organetto, exequier
Juan Manuel Rubio, zanfoña, ‘ud, arpa
Jaime Flors Villaverde, Iñaki Muñoz
Albert, Jesus Navarro Rodrigo,
Óscar Payá Prats, Josep Zapater i
Romero, voces
Antífona ad introitum del Oficio de difuntos (GT 669)
Ples de tristor, marritz e doloiros
Planch que fe Gr. Riquier del Senhor de Narbona. L’an MCCLXX
Misa de Barcelona. Kyrie
Kyrie/Christe/Kyrie (BC M971. Siglo )
Audi pontus, audi tellus
Conductus (Códice de Las Huelgas. Siglos /)
Tractus del Oficio de difuntos (GT 673)
Sol eclypsim patitur
Planctus por la muerte de Fernando III el Santo
(Códice de Florencia, Pluteus 29.1. Siglo )
Dies Irae
Secuencia del Oficio de difuntos (Tomás de Celano. Siglo )
Clangam filii
Planctus cigni. Secuencia. (Paris, BNF lat.887. Siglo )
Domine Iesu Christe
Mentem meam ledit dolor
Planctus por la muerte de Ramón Berenguer IV
(Paris, BNF lat. 5132. Siglos /)
Misa de Kernascléden. Sanctus
Vinculado a Sant Vicent Ferrer (Girona, ArchCap 33/II. Siglo )
Antiphona
Responsorium
Fuentes:
(*): Liber Ordinum. Cód 56 (s.). Biblioteca de la Real Academia de
la Historia (Madrid) procedente de la Abadía de San Millán de la Cogolla (La Rioja)
Liber Ordinum, S 3 (1039). Archivo de la Abadía de Santo Domingo de
Silos (Burgos)
Liber Ordinum S 4 (1052). Archivo de la Abadía de Santo Domingo de
Silos (Burgos) procedente del monasterio de San Prudencio de Monte Laturce (La Rioja)
(**): Graduel de Saint Michel de Gaillac (ss. -). París, Biblothèque
Nationale, f. lat. 776
(***): Liber Laudis Toletano. Cantoral Mozárabe C (s. ) Catedral de Toledo.
Obras de:
Johann Sebastian Bach
Arvo Pärt
Robert Fripp
Georg Philipp Telemann
Astor Piazzolla
Guillaume de Machault
François Couperin, et al.
De profundis
Antífona ad offertorium del Oficio de difuntos (GT 674)
Antiphona
Alfredo Barrales, viola
Ramiro Morales, cuerdas
Ernesto Schmied, flautas y dirección
Programa
Ordo in finem hominis diei. Officium Defunctorum
- Ad processionem: Miserere mei Deus (Ps. 50)
- Ecce ego viam*
. Absolutio: In nomine Domine
. Kyrie eleison
. V/ Requiem eternam
. Oratio: Suscipe Domine
- Dies mei transierunt *
. Oratio: Rogamus sanctam clementiam
. Benedictio: Dominus Iesus Christus
- Deus miserere **
. Oratio: Obsecramus pietatem
- Miserere, miserere **
- Educ Domine *
- Emitte manum tuam
Programa
Programa
SCHOLA ANTIQUA
Media vita in morte sumus
Antífona (Ordinario de la Seu d’Urgell, 1548)
Misa de Kernascléden. Agnus Dei
Vinculado a Sant Vicent Ferrer (BC M971. Siglo )
Ir tanczer und spranczer
Danza de la muerte (Abadía cisterciense de Hohenfur. Siglo )
Lux eterna
Antífona ad communionem del Oficio de difuntos (GT 676)
Semper liber
Punctus contra punctum
Ex tempore
Combinatio nova
Usus est magister optimus
Lex artis
Ubi dubium ibi libertas
Mutatis mutandis
SPECULORUM
XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA
MÚSICA,
HISTÒRIA
I ART
VALENCIA, 2013
[13] -14
noviembre 2013
Jornada de Estudios Interdisciplinar
EN TORNO A LA SIBILA
UNIVERSIDAD DE VALENCIA
Aula Magna del Centro Cultural LA NAU
Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia
La Sibila está de actualidad, y es que desde la proclamación en 2010 del Canto sibilino (ceñido al contexto
de Mallorca) como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, proliferan por doquier las Sibilas a lo largo y ancho del suelo español. Se trata de un fenómeno curioso, máxime teniendo en cuenta que, salvo en Mallorca
y algún que otro lugar, el fragmento dejó de interpretarse una vez concluido el Concilio de Trento allá por
el año 1563, al desaparecer del Breviario romano el sermón del que formó parte desde sus orígenes. Si los
vaticinios apocalípticos de la Sibila no debieron dejar indiferente a nadie que los escuchara en el pasado, en
el siglo XXI siguen invitando a la reflexión.
Programa
Miércoles, 13 noviembre, 18.00h. Aula Magna
Como prolegómeno a la Jornada, se proyectará la película de Lars von Trier Melancholia (2011),
presentada y comentada por el Prof. Héctor J. Pérez de la Universidad Politécnica de Valencia.
Jueves, 14 noviembre, de 9.00h a 20.00h. Aula Magna
9:00h Presentación a cargo de:
Emilio Aliaga (Deán de la catedral de Valencia)
Inmaculada Tomás (Unidad de Música de CulturArts)
Antonio Ariño (Vicerector de Cultura de la Universitat de València)
9:30h Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Blasco Ibañez: una visión escatológica del mundo
Emilio José Sales (Premio de ensayo de la Generalitat Valenciana 2008)
10:30h La necesaria (in)fidelidad: la puesta en escena del Ordo Prophetarum
Josep Lluís Sirera (Universitat de València)
12:00
Entender el discurso histórico de una catedral medieval: una arquitectura para la liturgia
Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona)
13:00
Comunicaciones libres
16:00
La Sibila valenciana
Carles Magraner (Capella de Ministrers)
17:00
El Canto de la Sibila en la catedral de Barcelona
Maricarmen Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona)
18:00
Comunicaciones libres
19:00
Al jorn del Jucicii
Capella de Ministrers
Carles Magraner
José Escorihuela, niño solista Escolania de la Real Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats
Las personas interesadas en presentar una Comunicación libre sobre el tema de la Sibila deberán enviar sus
propuestas (título, resumen de veinte líneas, nombre y @ del comunicante) a: [email protected]
antes del 30 de junio de 2013. Se seleccionarán un máximo de seis comunicaciones, y cada autor dispondrá de
15 minutos para su exposición en la Jornada.
Héctor J. Pérez. Doctor europeo en Filosofía por la Universidad de Murcia, completó su especialización en estética con estancias doctorales y postdoctorales —más de siete años en total— en el Instituto
de Musicología de la Universidad de Leipzig y en la Università degli Studi di Milano. Es profesor titular en
la Universidad Politécnica de Valencia, donde impar te docencia en las areas de comunicación audiovisual
y música. Entre sus publicaciones destacan El Nacimiento de la tragedia. Un ensayo sobre la metafísica del
artista en el joven Nietzsche (Múrcia, 2001); La naturaleza en el arte Postmoderno (Madrid, 2004); Expression
in the Performing Arts (ed.) (Cambridge, 2010); Opera and Video: Technology and Spectatorship (ed.) (Berna,
2011).
Emilio José Sales. Doctor en Literatura Española, recibió en 2008 el Premio de Ensayo de la Generalitat Valenciana por Bajo el hechizo de lo novelesco. Blasco Ibáñez, ochenta años después. Ha publicado diversos trabajos sobre los libros de caballerías, con títulos como La aventura caballeresca: epopeya y maravillas
(CEC, 2004), Dels llibres de cavalleries a Blasco Ibáñez (IAM, 2007) y, en colaboración con J. M. Lucía Megías,
Libros de caballerías castellanos (siglos XVI-XVII) (Laberinto, 2008). Autor de numerosos ar tículos sobre la
literatura medieval, en los últimos años se dedica a la edición crítica y divulgativa de las obras de Vicente
Blasco Ibáñez: Lobos de mar y otros cuentos (Paréntesis, 2011), Arroz y tartana (Carena, 2011), La barraca
(Vicens Vives, 2011), Los cuatro jinetes del Apocalipsis (Akal, 2011), Cañas y barro (Akal, 2012) y Cuentos de
la Gran Guerra (Clan, 2012).
Josep Lluís Sirera. Catedrático de Literatura Española de la Universitat de València, ha publicado
estudios sobre el teatro en València de los siglos XV-XVI, sobre la tragedia renacentista y sobre el teatro
hagiográfico. A destacar : ”El teatro medieval valenciano”, en El Quinientos valenciano (Valencia, 1984); “Espectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento”, en Edad de Oro V (Madrid, 1986); ”Espectáculo y
representación”, en La comedia (Madrid, 1995); “Teatre profà del segle XVI”, en El teatre català dels orígens
al segle XVII (Kassel, 2002). Como autor teatral ha escrito una docena de obras. Asimismo ha realizado
dramaturgias para diversos espectáculos. Entre 1996 y 2002 dirigió el Seminario de teatro y música medievales de Elche. Codirector hasta 2012 de Parnaseo y de su sección Ars Theatrica, dedicada al estudio y
difusión del teatro español, dirige la revista Episkenion.
Eduardo Carrero. Profesor Titular de Historia del ar te medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona desde 2010, lo ha sido antes en las de las Islas Baleares y Oviedo. Cabe destacar sus libros sobre
las concordancias entre arquitectura y función en las catedrales de Oviedo (Real Instituto de Estudios
Asturianos, 2003), León (Universidad de León, 2004), Galicia (Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2005)
o Salamanca (Nausicäa: Murcia, 2005). Ha par ticipado como ponente en numerosos cursos y congresos
nacionales e internacionales y sus ar tículos están publicados en revistas como Hortus Artium Medievalium o
Anuario de Estudios Medievales y en distintos capítulos de libro. Ha formado par te del equipo de diferentes
proyectos de investigación subvencionados, entre los que destaca el titulado Arquitectura y liturgia. El contexto artístico de las consuetas de la Corona de Aragón
Carles Magraner. Graduado en violoncelo por los Conser vatorios de Carcaixent y Valencia y Doctor
en Música por la Universidad Politécnica de Valencia. Pronto se sintió cautivado por la música antigua y se
especializó en viola da gamba y violoncelo barroco en Barcelona, Madrid y Toulouse. Ha desarrollado una
intensa actividad concer tística como solista y en diversas agrupaciones de cámara, aunque su faceta más
conocida es la de fundador y director de la formación valenciana dedicada a la interpretación de la música
antigua Capella de Ministrers, con la que ha grabado más de cuarenta discos y ha realizado inumerables
concier tos por todo el mundo, con el aplauso unánime de la crítica. Cabe destacar entre sus últimos trabajos discográficos: Fantasiant: Música i poesia per Ausiàs March (2009), Els viatges de Tirant lo Blanch (2010),
T.L. de Victoria, Canticum Nativitatis Domini (2011), Batailla en Spagnol (2012) y La Cité des Dames (2013).
Maricarmen Gómez ocupa desde 1998 la cátedra de Música antigua de la Universitat Autònoma de
Barcelona. Becaria Humboldt en la Universidad de Göttingen (1981-83) y Saarbrücken (2011) y Fulbright
en la de Princeton (1989-90), ha sido Director-at-Large de la Sociedad Internacional de Musicología (198797). Colaboradora en múltiples publicaciones de ámbito internacional, entre sus libros más recientes destacan La música medieval en España (Kassel, 2001) y Las Ensaladas (Praga, 1581) (Valencia, 2008). Es editor
de los dos primeros volúmenes de la Historia de la Música en España e Hispanoamérica (Madrid-México,
2010-12). En 2012 Capella de Ministrers la nombró “Amadora del Bon Saber d’Honor”.
EL CANT
DE LA SIBIL.LA
VALENCIANA
CAPELLA DE MINISTRERS
COR DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Carles Magraner
Pilar Esteban
Solista Cor de la Generalitat Valenciana (Dir. Francisco Perales)
Alejandro Espina
Xiquet solista Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels
Desamparats de València (Dir. Luís Garrido)
Amb la col.laboració:
CATEDRAL DE VALÈNCIA
Divendres 29 de Novembre de 2013
Entrada lliure limitada a l’aforament de l’espai
www.capelladeministrers.es
19h
19’30h
TOC A MATINES Campaners de la Catedral de València
MUSICA ANGELICA / CANT DE LA SIBIL.LA VALENCIANA
Descargar