ciutat gent cultura - Ajuntament de Cornellà

Anuncio
del 29 de maig al
28 de juliol de 2013
3
1
t
a
t
Ciu
Ciutat cruilla 13
ciutat gent cultura
ciutat gent cultura
CASTELL DE
CORNELLÀ
3
1
t
a
Ciut
ciutat gent cultura
del 29 de maig al 28
de juliol de 2013
3
1
t
a
t
Ciu
CASTELL DE
CORNELLÀ
ciutat gent cultura
2
A
rriba una nova edició de Ciutat Cruïlla, aquesta exposició col·lectiva que cada tres anys
aplega un conjunt d’artistes joves de la nostra ciutat, que mitjançant el seu llenguatge
creatiu, ens ofereixen una visió diferent de Cornellà i el seu fet urbà. La d’aquest any és la
quarta edició de la convocatòria. Ja queda lluny aquella primera edició de l’any 2004, inaugurada poc
temps després de l’obertura del Castell com a sala d’exposicions i espai polivalent al servei de l’art i
la cultura. Això vol dir que hem fet camí, que l’exposició d’aquest any forma part d’una iniciativa ja
consolidada i que és esperada i valorada per molts artistes de la ciutat, que han trobat en aquesta
proposta triennal, un espai adequat per ensenyar-nos la seva obra i mostrar-nos les seves inquietuds.
Ciutat Cruïlla, però, és molt més que una exposició. Vol ser un treball col·lectiu de reflexió i anàlisi
sobre la ciutat i el seu entorn. Impulsar aquesta reflexió és un fet força habitual en el nostre temps,
una època d’inquietud i convulsió en què noves idees i noves iniciatives ajuden a entreveure la
metròpoli del futur. Ciutat Cruïlla aporta la característica que aquesta aproximació es realitza des de
l’ull particular dels artistes i persones creatives, gent sovint poc convencional, fidels a un esperit crític
sense el qual és impossible entendre el món en què vivim.
L’art no pot acomodar-se, ha de viure sempre a la cerca d’aquell horitzó impossible que ens permetrà
assolir fites més properes de benestar i plenitud cultural. Per això l’art no pot renunciar mai a la
utopia, ja que sense la seva inspiració permanent, no serà possible que ens ajudi a canviar i millorar
el nostre present. En aquest moment de la nostra civilització, el fet creatiu és condició indispensable
per al progrés material i espiritual del conjunt de la societat. Així ho entenen també economistes i
sociòlegs quan posen la creativitat al costat mateix de la innovació i el coneixement. Cap persona
com un treballador de l’art pot definir millor aquest camí i aquest compromís, perquè és a partir
dels múltiples llenguatges que utilitza, com nosaltres podem entendre el seu missatge i el seu camí
particular.
En aquesta quarta edició de Ciutat Cruïlla a Cornellà, hi participen cinc dones artistes que han fet del
seu treball creatiu un esperó per al nostre talent i imaginació. Es tracta de cinc persones vinculades
a la nostra ciutat i que ens ofereixen la seva particular visió. Elles representen una nova generació de
gent de Cornellà que segueix el fil de la creativitat en una ciutat que es vol conèixer millor. Us convido
a observar i reflexionar detingudament l’obra que ens presenten, perquè segur que serà així com el
dia després, sabrem més coses sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra ciutat.
Antonio Balmón Arévalo
Alcalde de Cornellà de Llobregat
3
Però, sobretot, la ciutat és un espai íntim i vivencial. És per on passa el nostre recorregut vital. Un
4
espai quotidià que és menyspreat. Els carrers, les botigues, l’entorn, els vehicles, la gent formen part
del nostre paisatge urbà. Monòton, gris. Dins del nostre imaginari el pensem com un lloc de somni
“Per a mi el volum és espai. Espai de reflexió i pensament. D’elaboració i acotació d’idees.
Espai íntim, expressiu i reivindicatiu.
Un lloc on parlar i ser escoltat.
però el dia a dia ens el mostra vulgar. No obstant, en aquest lloc corrent és on esdevenen moments
que poden marcar la nostra existència. Ferides i cicatrius que acompanyen indrets. Emocions que
emmarquen, il·lusions que es projecten i s’identifiquen en l’escenari del lloc.
Potser és en aquest context, el lloc on les autores que participen en el Ciutat Cruïlla 2013 poden
Només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum.
sentir-se més representades. Lola de Fez, Anna Escurriola, Laura Pérez, Marina Rodriguez i Susana
Volums de festa, de participació, d’aprenentatge, d’investigació formal, de descoberta.
Ortiz.
Volums que ens acosten a altres artistes que ens parlen a través de les formes.
Atrapar el temps a través de l’objectiu de la càmera per poder captar moviments imperceptibles que
Volums vivencials. Seriacions sensibles. Recerca d’un llenguatge propi.”
s’escolen a la nit.
Visionar ritmes, cadències, repeticions que s’esdevenen de la quotidianitat i sumen similituds en la
globalitat.
Aquest és un fragment que vaig escriure l’octubre passat per al llibre “Volum, 14” de la col·lecció
“Fragments” de Soledat Sans i Marta Balada.
En tornar a rellegir el text se m’ha fet present la ciutat i amb ella el projecte Cornellà Cruïlla, com ja
se l’ha anomenat en les dues darreres edicions, Ciutat Cruïlla.
La proposta de convertir la ciutat en espai de reflexió i pensament posa els fonaments per a començar
un repte que intenta parlar a través de la veu dels artistes visuals i plàstics.
Des de la primera edició, l’any 2004, fins a arribar a aquesta quarta i darrera convocatòria, existeixen
Acolorir els volums que presenta el despuntar del dia. Apropiar-se de la llum des de la talaia d’un
espai domèstic.
Apropar l’espai personal a l’espectador. Focalitzar un indret amarat de sentiment.
Posar color al so de la mateixa vida. Mostrant amb la seva construcció la pròpia deconstrucció.
Els seus treballs parlen sobretot de l’ésser sensible que hi ha al darrere. De l’encontre del moment
fràgil que pot transformar l’instant.
29 mirades que amb els seus accents sobre els diferents aspectes que ens pot oferir una metròpolis,
En totes elles també hi ha una manera bidimensional del tractament formal. La imatge agafa
ens descobreixen la gran riquesa conceptual que comporta.
protagonisme. S’investiga les possibilitats que permet la tècnica. La tecnologia actua com a vehicle de
Una ciutat mai no pot tenir només una lectura plana i uniforme. Una ciutat és volum, amb moltes
variables que marquen la seva pluridireccionalitat.
Amb el projecte Cruïlla crec que els creadors hem anat definint la variable amb la que volíem explicar
traspàs d’informació. És un mitjà, no una finalitat en ella mateixa.
La superfície blanca del llenç és receptora de la força expressiva canalitzada, en aquest cas no a
través d’uns fils de coure, sinó d’una eina tan antiga com el pinzell.
la ciutat i, d’aquesta manera, hem forjat una estructura sòlida de pensament que ens permet ser
Tot forma part dels canals comunicatius dels que brollen idees, que s’intercanvien, interaccionen i
escoltats.
dilueixen fins a esborrar fronteres fictícies d’etiquetes metodològiques.
Cruïlla actua com a altaveu. Propostes reivindicatives que sobrepassen els murs de les sales
Els artistes visuals i plàstics som escriptors sense paraules. El nostre alfabet el defensem en cada
d’exposicions i que expliquen a qui vol escoltar, aspectes fràgils que qualsevol ciutat moltes vegades
obra, el reformulem en cada aventura creativa i el qüestionem quan no contempla les nostres
vol amagar
expectatives.
Cruïlla és també un lloc de participació i de trobada, d’enamorament i d’obsessió. L’encàrrec de
Com a artista que he participat en un Cruïlla, quan la ciutat tenia nom propi, Cornellà, vaig imaginar
participar en una proposta com aquesta fa que l’artista entri en una espiral creativa. Aquella primera
un paisatge habitable que es diluïa en la uniformitat de l’àrea metropolitana. Una ciutat que en
intuïció s’ha de materialitzar i aquí comença un camí obsessiu de recerca per trobar la manera
la llunyania copsava el seu batec i quan m’endinsava pels seus carrers m’acollia amb projectes
més sincera d’expressió. Forma, color, imatge, disposició, suports tecnològics, paraula. Modelar,
engrescadors.
fotografiar, gravar, pintar, editar, escriure, dibuixar són estris i accions que ens permeten elaborar un
Diàspora i sinèrgia, com aquest escrit on m’apropo i m’allunyo talment com una lent, que busca la
llenguatge personal. La trobada amb altres artistes que són en aquest procés permet un enriquiment
distància correcta per veure amb claredat i troba confusió a preguntes de respostes amagades en un
conjunt i reforça la solidesa de les idees.
magma de paisatges que esperen ser descoberts.
Carme Malaret
5
6
7
Def. 1. Repetición de fenómenos que se suceden
Bajo la premisa de encontrar ese acento se pidió a estas
regularmente.
personas que bucearan en su interior y que rescatasen ese
Def. 2. Ritmo, sucesión o repetición de sonidos diversos
momento en el que conectaron con su ciudad. Aquel día,
que caracterizan una pieza musical.
en el que por un instante, la rutina de sus vidas diarias se
Def. 3. Proporcionada y grata distribución o combinación
difuminó.
de los acentos y de los cortes o pausas en la prosa o en el
13 personas han compartido sus vivencias. 13 acentos
verso.
y cadencias que se han recogido y plasmado, todas
ellas componiendo un mapa único. Usando el formato
tradicional para representar el territorio geográfico se
Rutina, frecuencia, flujo... todos estos conceptos se
construye un “mapa de vivencias”. Mediante este soporte
asocian a los ritmos de una ciudad. Nuestras vidas son una
repetitivo se ilustran las vivencias secuencialmente, como si
repetición constante, se convierten en cadencias dentro de
se tratase de una partitura.
la ciudad.
“Me levanto, voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo. Me
levanto, voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo. Me levanto,
voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo...” Es mi rutina diaria,
y la tuya, la de él y ella, es la de todos. Y esta rutina la
desarrollamos en la ciudad donde vivimos o transitamos.
Pero un día, sin saber cómo ni por qué, nuestra rutina
se quebró por un instante. De repente un lugar/calle/
transporte ya no es simplemente parte de la cadencia,
de repente es algo más. Algo nos sucedió precisamente
en ese espacio, algo que nos hizo sentir, que nos atrapó,
que nos hizo conectar con esa porción de nuestra ciudad.
Y ese lugar ya no es un lugar, ahora es esa emoción que
revivimos una y otra vez siempre que volvemos a pasar por
allí. Se rompió nuestra cadencia y se creó un acento en
ella.
La ciudad es un escenario colectivo que la mayoría de las
veces habitamos de manera individual. Por este motivo
decidí abrir el proyecto a más voces. Les invité a que
13 Acentos
Anna Escurriola Peña
expresaran su cadencia y acento, convirtiéndose así en
una obra colectiva desde la individualidad.
8
9
A partir de los relatos recibidos donde cada participante
explica el acento de su cadencia se construyen las
ilustraciones correspondientes. Cada ilustración mostrará
la ciudad que llevamos dentro. Cómo se ha quedado
grabado en nuestro interior ese hecho único y que nos
acompañará para siempre. Así se traza un perfil y un
interior para cada relato.
10
“Alceéla vista hacia aquel gran
reloj iluminado en lo alto de la
torre. Veia caer las gotas sobre
mi. Alli quieta la lluvia calaba mi
ropa y senti como si aquel reloj
marcara el ritmo de mi vida.”
11
De cada relato se selecciona el fragmento que
mejor repesenta el acento. Y junto a la ilustración
correspondiente se va plasmando el mapa. Se estructura
el contenido siguiendo la pauta de la retícula que surgirá
al doblar el papel. Así se van componiendo todos los
elementos distribuidos como si de casillas se tratase. Y
como si fuera un juego, se coloca cada acento teniendo
en cuenta los que están a su alrededor, quizá en algún
momento lo que dicen es parecido o vivieron lo que
explican en el mismo lugar pero de distintas ciudades.
Si se presta atención, se pueden llegar a percibir estas
conexiones invisibles.
“Siempre que habia viento,
se percibia la sensacion del
vaiven de las olas bajo los pies
y uno realmente creia que iba
a ser arrastrado por la borda.”
“En el fondo era lo de
menos. Siempre me senti
atraido por esa aparente
anarquia de quienes van
a contracorriente.”
13
Participantes:
Mercedes Alonso, Xavier Blanco,
Aleix Ciudad, Federico Dureiko, Anna
Escurriola, Silvia García Márquez,
Edurne González, Adelaida Lamas,
Paulo Paredes, Ana Pérez, Xandre
Rodríguez, Roser Teixidó, Paola
Vaggio.
Ciudades:
Barcelona, Belgrado, L’Hospitalet
de Llobregat, Madrid, México D.F,
Montevideo, París, Sant Joan Despí,
“La vi crecer a la vez que yo
tambien crecia. Ella forma
parte de mi. Quizas deberia
de resignarme a su amor
y formar parte de ella.”
Santiago de Chile.
Nota de agradecimiento:
Gracias conocidos y desconocidos,
gracias por compartir vuestra
vivencia y por escribir emocionantes
relatos. Por crear esta fantástica
energía alrededor del proyecto. Y
aunque la ciudad a veces puede
resultar un lugar desolador, tenemos
la suerte de haber experimentado
un instante en el que no lo es. Las
ciudades no son tan diferentes
y nosotros ante ellas tampoco.
No importa si vivimos a miles de
kilómetros de distancia, o si nos
conocemos o no, quizá un día me
ocurrió lo mismo que a ti y quizá
existe una conexión entre nosotros
sin saberlo.... Gracias por ayudarme
a trazar este mapa y ser uno de estos
“13 acentos”.
Gracias también a Patricia Marqués
Daries por ayudarme a poner orden
al desorden de mis ideas.
Soporte: Impresión sobre papel
14
15
Momentos creados
Lola de Fez
16
17
Momentos creados es un proyecto fotográfico que consta de
seis retratos nocturnos de larga exposición sobre escenarios
tan dispares como el paisaje natural, zonas industriales,
arquitectura, …
Lugares seleccionados y buscados con una finalidad, que
forme parte del personaje. Cada persona está retratada sobre
un espacio acorde a su personalidad.
“Paula, de 15 años de edad, ha sido retratada en la playa ya
que el mar es como ella, cambia de un momento a otro sin
avisar, puede estar tranquila y de repente activarse”.
“El lugar seleccionado para Sara y Álex, de 19 y 20 años, fue
una zona de vías de trenes para dar sensación de fuerza y
dureza, palabras que definirían su personalidad”.
18
Pero lo realmente complicado fue decidirme por cuál
era el espacio que representaba cada una de estas
personalidades.
Una vez decidido quienes serían las personas a retratar
y el espacio donde tendrían lugar las sesiones, tuve que
acercarme a estos lugares a realizar una jornada de
previsualización para estudiar la zona, hacer un boceto,
trabajar la idea creada en mi cabeza y aplicarla a la
fotografía nocturna.
El vestuario y la posición en la que debía estar la persona
también se pensaron con antelación para poder tener un
par de opciones y ver cuál era la más adecuada al entorno
y al personaje.
Para conseguir La Imagen perfecta para cada uno de
ellos se dispararon muchas fotos trabajando con distintos
tiempos de exposición. Desde 30” hasta 30-45 min. en
posición (Bulb). Las jornadas de trabajo empezaban a las
18 h y finalizaban sobre las 5 h.
Al trabajar en escasas condiciones lumínicas logramos
imágenes únicas, imprevisibles e irrepetibles.
En todas las instantáneas la única iluminación que hay es
ambiente, la que forma parte del lugar. Únicamente hay
una fotografía en la que se puede observar luz artificial,
que fue necesaria ya que formaba parte de la escena.
De la misma manera se ha trabajado con el resto de
personas que formaron parte de este proyecto permitiendo
retratarles para conseguir estas seis imágenes finales. Sara,
Pablo, Eloy, Gerard… son algunas de ellas.
El modo en que fui desarrollando este trabajo fue un tanto
especial. Tenía claro que el retrato era fundamental para
poder plasmar la idea que tenía pensada.
Realicé una lista de personas que podrían servir para
Momentos creados. Tenían que tener un carácter y estilo
marcado, diferente.
19
20
20
21
Cuando empiezas con un proyecto así cada vez eres
más exigente y tienes la necesidad de disparar y disparar
durante toda la noche, probando con diferentes tipos de
exposiciones, encuadres, puntos de vista hasta encontrar la
perfección. Por este motivo con algunos de los modelos fue
necesaria realizar alguna sesión más para poder conseguir el
resultado que deseaba.
La magia de la noche y de esta técnica fotográfica hace
posible conseguir unos retratos únicos, fascinantes e
inimitables, sin dejar de lado los paisajes.
Captar la evolución y cambios que se realizan en un espacio
en un determinado tiempo ha sido lo que me ha ayudado
a conseguir esa magia en la fotografías y ver el constante
cambio que nos rodea.
“Lo que nos hace cambiar es todo aquello que nos rodea”,
una constante evolución que sucede cada segundo y de la
que deberíamos disfrutar.
Lo que quería representar en estas fotografías eran personas
de nuestra ciudad. Introducirlas en un entorno acorde
a su personalidad y mostrar el constante cambio que
sucede segundo a segundo a nuestro alrededor y que pasa
desapercibido debido al ritmo de vida que llevamos.
Un ritmo agotador que no nos deja disfrutar de todo aquello
que forma parte de nuestro día a día.
Las fotografías finales están tratadas con un editor de
imágenes para terminar de conseguir la tonalidad y
apariencia deseada. Tonos cálidos que unidos al movimiento
y al retrato pretenden crear en el espectador una sensación
de misterio.
“El misterio nos hace reflexionar”
Lola de Fez
22
23
El so del cor
Susana Ortiz
24
El so del cor
“En el silenci hi ha una infinita musicalitat i en el buit tota
una plenitud”
El llenç en blanc és el punt de partida, a poc a poc van
apareixent colors que van tacant-lo fins a formar l’obra
acabada.
Aquests colors en la seva plena sonoritat es manifesten en
una infinitat de formes i vibracions. Les formes en pensar,
s’agiten a l’atzar buscant l’ordre adequat.
Tot plegat representa el ritme intern que m’acompanya dia
a dia, que sona en el meu cor.
Vull compartir i mostrar part del procés pictòric, on es
donen cita allò emocional, allò espiritual i allò racional.
Una projecció d’aproximadament 300 imatges fotogràfiques
intenta captar el fet visual de la trobada i un àudio dels
sons del procés compassa la seva respiració.
L’audiovisual ens mostra la construcció i la desconstrucció
de l’obra triada. Les imatges es projecten acceleradament
fins a la fixació de l’obra acabada i després en sentit invers.
L’àudio també evoluciona revertint en el mateix procés.
Imatges d’anada i tornada, el ressò de l’experiència
pictòrica que al seu torn, és el ressò de la realitat, i així
podria seguir en una infinita espiral explicativa.
Desvetllar l’evolució d’una pintura, els secrets que hi habiten,
murmuris i lluites, rectificacions i reiteracions.
La pintura parla, es veu, es mou i se sent.
Susana Ortiz
25
26
27
el país de les muntanyes blaves
la primavera
Acrílic/tela 162x130cm. 2013
Acrílic/tela 162x130cm. 2013
28
29
el cant del colorí
Acrílic/tela 162x130cm. 2013
30
31
33
Ocurre con las ciudades como con los sueños: todo lo
imaginable puede ser soñado, pero hasta el sueño más
inesperado es un acertijo que esconde un deseo, o bien
su inversa, un miedo. Las ciudades, como los sueños,
están construidas de deseos y de miedos, aunque el
hilo de su discurso sea secreto, sus reglas absurdas, sus
perspectivas engañosas y toda cosa esconda otra.
También las ciudades creen que son obra de la mente
o del azar, pero ni la una ni el otro bastan para tener en
pie sus muros. De una ciudad no disfrutas las siete o
setenta y siete maravillas, sino la respuesta que da a una
pregunta tuya.
Italo Calvino,
Las ciudades invisibles
La ciutat
Laura Pérez
34
35
El perfil d’aquesta ciutat està vist des de dins, divisat a
l’alba, descobert des d’una finestra, un dia qualsevol,
mentre em desperto amb una tassa de cafè a la mà,
incorporant-m’hi, capturant-la després des del terrat de
l’edifici en el qual viu casa meva.
D’aquesta manera es desperta la meva ciutat, amb la
Quan surt, de vegades, el sol ens regala llums irisades
llum que ho il·lumina tot. El que abans era un suau
que ho inunden tot, que es reflecteixen a les finestres
murmuri, una respiració compassada i lenta, s’accelera
i les fan brillar com diamants, que llueixen als terrats i
a una velocitat que m’encomana. El meu moment de
els acoloreixen capriciosament. De vegades, aquest sol,
contemplació passa, s’imposa la vida agitada i frenètica a
aquesta llum, fa que la ciutat sembli màgica, un magnífic
la qual tirànicament ens sotmetem tots, la sotmetem a ella.
paisatge, l’essència del qual és absolutament col·lectiva.
Per un instant, el seu ritme és idèntic al meu; observada,
m’observa; atrapada, es deixa atrapar per mi.
De casa a la feina, penso en aquesta imatge que m’ha
regalat el matí, en com construir-la a les meves teles, en
com aprehendre aquesta llum d’un cel que s’ha despertat
jugant amb els blaus, els roses, els grocs; enlluernadora.
36
37
És cert que la imatge que composo neix de la seva
desconstrucció i la seva posterior reconstrucció al meu
lliure albir. Gratuïtament escullo el seu perfil, barrejo a la
meva paleta els pigments que han de donar color al seu
cel, a les seves façanes, als seus carrers; gratuïtament
però no falsament. Ella és així des de la meva realitat.
La ciutat que pinto és la ciutat que visc. Aquesta és
una ciutat que cada dia s’aixeca i respira al seu ritme,
un ritme canviant que la fa bategar, avançar, que la fa
créixer.
38
39
40
41
PUNTO DE ENCUENTRO
Marina Rodríguez
42
43
No hay un lugar mas obsceno en una ciudad que aquel que te traiciona al acudir a el.
Un punto de encuentro puede convertirse en un punto de desencuentro, una revelación, una afirmación del pasado,
Escoger un lugar de encuentro está supeditado a tres razones principales: el tipo de relación de las personas
el presente o el futuro.
que se van a encontrar, la ubicación física del lugar y las costumbres, cultura e idiosincrasia de una ciudad.
Si un punto de encuentro es un acuerdo entre dos o más personas para verse, un punto de desencuentro es un
Pero si la elección del lugar entre dos personas se hace sin previo acuerdo, estos factores se desvanecen,
lugar destinado a que dos personas que tienen intención de encontrarse, nunca lo hagan.
cediéndole a ese punto de encuentro otra dimensión: el reto de reconstruir mentalmente lo vivido con otra
El desencuentro en sí deja de ser anecdótico si el significado de éste supone una revisión de una relación y lo que
se daba por sentado de ella.
persona.
44
45
DONDE TE ESPERABA
PARA IR A JUGAR
Punto de encuentro se centra en parejas de personas con diferentes relaciones –
sentimentales, familiares o de amistad- que quedan un mismo dia a una hora concreta,
pero sin acordar el lugar de encuentro.
DONDE NOS BESAMOS
DURANTE UNA HORA
Amigas de la infancia que ya no se ven, un matrimonio con más de 40 años de compromiso, madre e hijo, ex
novios de la adolescencia… Todos ellos buscarán un lugar común que en algunos casos no resultará común.
Cada uno de ellos acude al espacio que relaciona a la otra persona por diferentes motivos: una anécdota, una
costumbre, una intuición, una vivencia que les unió. La premisa es, simplemente, ubicar esa relación en un lugar
y acudir a él, sin previo acuerdo.
Todos los encuentros y desencuentros serán el peso u oportunidad de revisar la complicidad de la relación.
Las relaciones extinguidas buscarán un lugar nostálgico que les ayude a asentar ese pasado. Las relaciones del
presente pondrán de manifiesto la latente complicidad. Las relaciones recientes explorarán un lugar que hable
de su futuro.
Los espacios escogidos tienen una carga emocional que, en la mayoría de los encuentros/desencuentros, se
Y, este hecho, aparentemente anecdótico, revelará la intensidad de la percepción subjetiva de la realidad entre
relaciona con un punto de inflexión en la relación. Otras veces, se trata de un lugar simbólico; en otros casos,
dos personas.
la elección del lugar responde a razones más anecdóticas.
46
47
DONDE
NACÍ
DONDE
TE VI FELIZ
DONDE
TE CONOCÍ
DE VERDAD
DONDE ME
ENCUENTRO A MÍ
Todos los lugares pueden ser un punto de encuentro. Y todos ellos pueden convertirse en un punto de desencuentro.
Pueden traicionarnos, darnos otra oportunidad, cambiar en lo superficial y cambiar nuestra forma de pensar. “Punto de
encuentro” nos enseña que un verdadero lugar de encuentro no es aquél al que una ciudad nos ha enseñado a acudir,
sino los espacios vividos y compartidos, cargados de valor sentimental.
La ciudad, además, añade más tensión a los lugares, ya que, como ente orgánico en constante cambio, puede provocar
Los puntos de desencuentro, no obstante, se convierten también en otra forma de encuentro: una observación
íntima mutua y una confrontación de realidades que se regeneran en el crecimiento de la relación.
que un lugar de encuentro haya cambiado físicamente, volviéndose irreconocible para la persona. Si el lugar está
Las personas que se desencuentran, de este modo, experimentan una decepción reveladora. Las personas que
desdibujado y el encuentro, además, no se produce, la revisión de la complicidad de la relación se vuelve más dramática.
se encuentran sienten una extrema relajación. La ciudad les ha dado la razón.
48
49
CIUTAT10
del 2 de juny al 25 de juliol de 2010
CASTELL DE CORNELLÀ
(RETROSPECTIVA)
50
51
CRUILLES I ILLES
Marga Gascón
TRANSEÜNTS
Rosa Caminals
52
53
ENTRE EL FONS,
EL PLA I EL SOMNI
Joana Sánchez
EL TRIUNFO DE
LA COMUNIDAD
Manuel Morales
54
55
Luisa Silva
POESIA EFIMERA DE CIUDAD
PUENTES DE VIDA
Y DE CULTURAS
Miguel Ángel Tabernero
56
57
3
1
t
a
t
u
i
C
“Alguna cosa els va succeir,
la rutina de les
la seva ciutat els va atrapar aquell dia en que per un instant
seves vides diaries es va difuminar”
“Lo que nos hace cambiar es todo aquello que nos rodea”
ciutat gent cultura
“No hay un lugar mas obsceno que aquel
que te traiciona al acudir a el”
58
Cataleg:
Concepte i direcció:
Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Textos:
Carme Malaret
Els autors
Fotografies:
Miquel Àngel Tabernero
Els autors
Correcció textos:
Centre de Normalització Lingüística de Cornellà
Edició:
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
© dels textos: Carme Malaret i els autors
© de la reproducció de les obres d’art: els autors i VEGAP
© d’aquesta edició: Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Disseny gràfic:
Telegrama
Impressió:
Ediciones Gràficas Rey, SL
C/ Albert Einstein 54 C, Cornellà de Llobregat
Dipòsit legal: B-14106-2013
JUNY DE 2013
Exposicio:
Producció:
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Comunicació:
Departament de Premsa i Comunicació, Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Coordinació i muntatge:
Malaviart
Transports:
Javier Recuero i els autors
Disseny gràfic:
Telegrama
Agraïments:
Carme Malaret
Ramon Montserrat
59
Descargar