Besòs. De frontera a espai públic.

Barcelona.
Baclesse, 1809
CRONOLOGIA
-------------------------------------------------------------1778: Sota el regnat de Carles III es configura la
Mina de Montcada i Reixac per extreure aigua.
-------------------------------------------------------------1825: Es construeix la Mina Baixa de Montcada per
fer arribar aigua a les fonts de Barcelona.
-------------------------------------------------------------1879: Es basteix l’edifici dels Pous de Montcada,
sota projecte d’Antoni Rovira i Trias.
-------------------------------------------------------------1888: S’inaugura la línia de tramvia a vapor de
Barcelona a Badalona, amb baixador a Sant Adrià.
-------------------------------------------------------------1915: S’instal·la a Sant Adrià la Catalana de Gas, SA,
que donarà nom a un barri.
-------------------------------------------------------------1917: S’instal·la a Montcada la fàbrica de ciment Asland.
-------------------------------------------------------------1958: El Tribunal Suprem anul·la un decret anterior i
Sant Adrià recupera la seva existència com a municipi.
-------------------------------------------------------------1962: Es produeix la darrera gran besossada que afectà
amb força al barri de la Catalana de Sant Adrià.
-------------------------------------------------------------1965: Se suprimeix definitivament el subministrament
d’aigua potable procedent del Rec Comtal.
-------------------------------------------------------------1970: Es construeix la central tèrmica de Sant Adrià,
en actiu fins el 2010.
-------------------------------------------------------------1973-75: Es constitueix el barri de la Mina de Sant
Adrià, propiciat per l’arribada de mà d’obra.
-------------------------------------------------------------1977: Entra en funcionament la depuradora del Besòs.
-------------------------------------------------------------1988: Es constitueix el Consorci per a la Defensa
de la Conca del riu Besòs per part de vint-i-cinc
Ajuntaments de la conca i de l’Entitat Metropolitana
de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
-------------------------------------------------------------1989: Es tanquen els pous de Montcada a causa de
la pèrdua de qualitat de l’aigua.
-------------------------------------------------------------1992: S’inaugura el Parc de les Aigües de Montcada
i Reixac, sota projecte dels arquitectes Antoni
Cortina i Jordi Solé.
-------------------------------------------------------------1995: Els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià,
Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac
signen un conveni per la millora del darrer tram del
Besòs; és l’origen del Parc Fluvial.
-------------------------------------------------------------2002: La depuradora de Montcada contribueix en la
millora de la qualitat de l’aigua del Besòs.
-------------------------------------------------------------8/5/2004: S’inaugura el TramBesòs.
-------------------------------------------------------------9/5 a 26/9/2004: El Fòrum Universal de les
Cultures se celebra entre Barcelona i Sant Adrià.
-------------------------------------------------------------2005: La depuradora del Besòs es renova
completament i incorpora el tractament biològic
per millorar la qualitat de l’aigua depurada. És una
de les depuradores cobertes integrades al teixit
urbà més grans del món i la de més processament
de Catalunya.
-------------------------------------------------------------2006: Entra en funcionament l’Ecoparc per tal de
tractar els residus i s’inaugura el Parc de la Pau, d’11
hectàrees, a Sant Adrià del Besòs.
-------------------------------------------------------------2008: L’Ajuntament de Sant Adrià convoca un
referèndum per convertir la central tèrmica en un centre
social per la ciutat; la majoria aprova el projecte.
-------------------------------------------------------------2009: Obre la nova Oficina Tècnica del Besòs que
dissenyarà el desenvolupament de la part baixa de
la Conca de Besòs.
-------------------------------------------------------------2011: El nou Museu d’Història Natural de Catalunya
s’instal·la a l’Edifici Blau del Fòrum.
BESÒS
DE FRONTERA A ESPAI PÚBLIC
“Aguas de la acequia Condal en 1778.
Volviendo, por la cronologia de los hechos, á
las aguas del Besós, notaremos que habiendo
observado los habitantes ribereños que corrian
ordinariamente en mayor cantidad por debajo
que por encima de su lecho en 1778 se proyectó
y construyó á la confluencia del Ripollet, junto al
pueblo de Moncada, una galeria de infiltracion
al través del rio Besós y á la profundidad actual
de 5 metros debajo de su lecho graveloso. Esta
galeria, ... va á desembocar en la acequia Condal.
Esta acequia amoldandose á la topografia del
terreno y casi siempre al descubierto pasa por
las inmediaciones de S. Andrés de Palomar, del
Clot y del Fuerte-Pio, atravesando la ciudad
por debajo del pavimento de las calles del Rech
Condal, Balsas de S. Pedro, plaza de S. Agustin
el viejo, calle de Tantarantana, Blanqueria y
Rech, pasando la muralla por junto al baluarte
de Mediodia y dividiendose en seguida en dos
ramales que uno desagua en el anden del puerto
junto á la fuente de Neptuno y el otro en la plaza
de levante entre la Barceloneta y el fuerte de D.
Cárlos, despues de haber recorrido una estension
de cerca de 10 kilómetros. En todo su trayecto
suministra esta acequia el riego á 661 Hectáreas
de tierra sin perjuicio de dar al mismo tiempo
movimiento á 10 molinos harineros y á una fábrica
de curtidos y tafiltetes.”
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por
orden del gobierno para la formación del proyecto de ensanche.
Ildefons Cerdà, 1855
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona
y proyecto de su Reforma y Ensanche (b/n).
Ildefons Cerdà, 1859
-----------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Teoría de la construcción de
las ciudades aplicada al proyecto de Reforma y
Ensanche de Barcelona.
Pàrraf 243. Barcelona abril de 1859.
“(…) Estas consideraciones (la falta de lugares
para el esparcimiento) nos han decidido á destinar
para tal objeto, un gran bosque que situamos á
orillas del Mar y del Besós hasta la estación de
Horta en el ferro-carril del norte. Este bosque cuya
estensión es de 250 hectáreas, es susceptible de
ser regado por la acequia Condal y de tener todos
los juegos de aguas necesarios en tales sitios y
los varios espectáculos, lidias y demas diversiones
públicas que la cultura de nuestra época aconseja
alejar del centro de las poblaciones. Pueden
asimismo situarse en este bosque y á orillas del
mar los establecimientos de baños que se crean
convenientes.”
-------------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Teoría de la construcción
de las ciudades aplicada al proyecto de Reforma
y Ensanche de Barcelona.
Pàrraf 1516. Barcelona abril de 1859.
SERVEI EDUCATIU DEL CCCB
Montalegre, 5 08001 BARCELONA
T. 93 306 41 00 WWW.CCCB.ORG
Delta
ETAP
Prat fluvial
PERIFÈRIA:
“El defora necessari per a l’existència
del dedins, que ens explica la realitat
que el centre amaga. La follia és la
perifèria de la raó, el suburbi ho és
de la ciutat”
EDAR
.....................................................................................................
Diccionari del malestar de la cultura. Atopia.
www.cccb.org.
Recuperació
del territori
AIGUA (F) (ES): AGUA (EN) WATER
Compost format per un àtom
d’oxigen i dos d’hidrogen, que es
troba en estat líquid, sòlid o gasós,
constituint els oceans, els rius, els
llacs, les glaceres, el vapor d’aigua
atmosféric, etc.
Parc Fluvial
.....................................................................................................
Viabilitat
i comunicació
“(...) Els últims trenta anys hem assistit a una
multiplicació dels espais públics, més enllà de les
tipologies tradicionals com la plaça, el parc o el
carrer. El procés de creixement i transformació
de les ciutats mostra així tot un ventall d’espais
periurbans que han passat de ser residus del
procés urbanitzador a contenir en gran mesura la
vida pública metropolitana: lleres fluvials a cavall
entre diversos municipis, cobriments parcials
d’infraestructures, antics espais productius o
velles àrees industrials, àrees d’horts urbans o
pedreres en desús conformen una varietat de
paisatges anteriorment associats a intersticis
entre infraestructures, territoris expectants o,
simplement, abandonats, i que avui representen
un patchwork territorial de nous espais públics en
l’escala metropolitana. Una xarxa discontínua que
mostra la capacitat del paisatge com a nou lloc
cívic i que contrasta amb la competència per cada
metre quadrat que suporten actualment els espais
públics de la ciutat tradicional.
Però si la forma física dels espais públics ha
canviat, es pot dir el mateix de les maneres en
què aquests són utilitzats per les poblacions
metropolitanes. Nous usos i usuaris mostren així
el perfil canviant de l’espai públic com a lloc
de relacions socials en unes ciutats també en
contínua transformació.
Lluny de la idea d’uns espais urbans utilitzats
quasi exclusivament pels habitants del barri, els
espais de natura pública són freqüentats per
poblacions diferents segons el moment del dia o
el dia de la setmana. (...)”
..............................................................................................
Local, Local. La ciutat que ve. Catàleg d’exposició.
Ed. Diputació de Barcelona. pp. 28-31.Barcelona, 2010.
Diccionari de GESTIÓ AMBIENTAL.
Ed. Enciclopèdia Catalana. Sèrie Diccionaris
Terminològics. 1997.
Barcelona, Riu a riu.
© Barcelona Regional, 2010
Espais
periurbans
Dipòsits
de regulació
d’aigües pluvials
Biòtops
submarins
Desembocadura
Xarxa de
col·lectors
Infraestructures