Text complet PDF | 230 kB - Universitat Oberta de Catalunya

TCDC
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
Ponència
Jornada sobre la competència
en la distribució de gasolina a Catalunya
La promoció
de la competència
des de l’àmbit autonòmic
Dr. Lluís Franco i Sala
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
Ponència
Competència
i TIC
Jornada sobre la
competència
en la distribució de gasolina a Catalunya
La
de la competència
TICpromoció
i competència.
Presentació de l’estudi
des
de l’àmbit autonòmic*
http://www.uoc.edu/symposia/competencia(
Dr. Lluís Franco i Sala
Alfons Cornella
Resum
La defensa i la promoció de la competència constitueixen dos dels objectius fonamentals dels poders públics i dels
òrgans de defensa de la competència, però en aquest àmbit els òrgans autonòmics també tenen un gran paper. El
Tribunal de Defensa de la Competència espanyol té molta tradició en l’elaboració d’estudis, però hi ha mercats i activitats d’àmbit autonòmic que tenen una gran rellevància i que incideixen fonamentalment en els ciutadans, i és aquí
on els òrgans autonòmics poden desenvolupar una tasca important.
D’altra banda, l’aplicació de l’anàlisi econòmica és molt important per a la defensa de la competència, fet que es dedueix precisament de les mateixes característiques de l’aplicació tant de normativa de defensa de la competència com
de polítiques de competència. Cal buscar, doncs, una complementarietat entre l’anàlisi jurídica i l’econòmica quan es
tracten els diferents aspectes de la competència.
Pel que fa al Tribunal Català de Defensa de la Competència, les seves actuacions tenen com a objectiu defensar els
ciutadans i les empreses mitjançant les seves resolucions –principalment mitjançant la resolució dels expedients–;
elaborar propostes per a millorar la competència amb estudis, informes, etc., i difondre en la societat els beneficis de
la competència mitjançant la informació i la difusió públiques.
Paraules clau
competència, defensa, promoció, estudis, informes, anàlisi jurídica, anàlisi econòmica, Tribunal Català de Defensa de
la Competència
Data de presentació: Novembre de 2006
Data de publicació: Maig de 2008
1. L
a defensa i la promoció
de la competència
des dels poders públics
Quan es tracta el tema de la defensa i la promoció de la competència, des de l’àmbit de les polítiques públiques sorgeixen d’entrada
dues preguntes: per què ha de ser un objectiu la defensa de la
competència?, i com es defensa i promociona la competència des
dels poders públics?
Pel que fa a la primera pregunta, cal considerar que els mercats
no sempre garanteixen una assignació eficient dels recursos econòmics. El funcionament del mercat pot estar distorsionat de manera
que les decisions de preus, de quantitats i d’inversió de les empreses
no siguin òptimes i els consumidors resultin perjudicats. Les causes
d’una assignació ineficient de recursos poden ser les següents:
a) L’existència de fallades en el mercat (béns públics, externalitats, informació asimètrica, monopolis naturals...).
*Ponència pronunciada en la Jornada sobre la Competència en la Distribució de Gasolina a Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona el dia 16 de novembre
de 2006.
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
b) La presència de comportaments anticompetitius d’alguns
agents econòmics que distorsionin el funcionament del mercat.
Així mateix, la intervenció dels poders públics en la correcció
d’aquestes ineficiències pot ser mitjançant les accions següents:
a) La utilització de mecanismes d’intervenció i de regulació del
mercat per a garantir-ne el funcionament eficient.
b) La correcció del comportament dels agents econòmics en
el mercat mitjançant el mecanismes previstos en el sistema
de defensa de la competència.
És necessari defensar la competència perquè la seva existència
comporta una sèrie de beneficis microeconòmics i macroeconòmics.
Des del punt de vista microeconòmic, més competència afavoreix
una assignació més eficient dels recursos, preus més reduïts, més
possibilitats d’elecció dels consumidors, millor atenció al client,
l’entrada de nous emprenedors o una millor posició de la petita i
mitjana empresa (és més difícil, per exemple, que es produeixin
abusos). Quant als beneficis macroeconòmics, la competència
afavoreix la reducció de la inflació, el creixement econòmic, les
possibilitats de crear ocupació, les exportacions (l’existència d’una
veritable competència en els mercats interns és fonamental per a
aconseguir uns nivells adequats de competitivitat internacional),
el benestar i l’increment de la riquesa dels països. Tots aquests
beneficis es veuen potenciats per l’existència d’òrgans autonòmics
de defensa de la competència.1
Pel que fa a la segona pregunta, com es defensa la compe­tència
des dels poders públics?, els òrgans de defensa de la competència
tenen tres grans funcions o àmbits d’actuació: la vigilància, la
promoció o el foment de la lliure competència, i la informació i
difusió pública.
La funció de vigilància s’ha d’exercir per a evitar i sancionar les
conductes que tinguin per objectiu, produeixin o puguin produir
l’efecte d’impedir, falsejar o restringir la competència en tot el
mercat estatal o en una part. Les conductes sobre les quals cal
posar especial atenció són les conductes de tipus col·lusori, com
els pactes de preus, el repartiment del mercat o la limitació de la
producció, o les conductes abusives d’una posició de domini.
El segon àmbit d’actuació, la funció de promoció, correspon
al que s’anomena advocacy of competition,2 entesa com la tasca
fonamental que han d’exercir les autoritats quant a la promoció i
l’impuls de la competència i del funcionament eficient dels mercats. Les activitats de promoció o foment van adreçades, d’una
banda, a les autoritats públiques que tenen capacitat reguladora i,
d’una altra, al conjunt de la societat a fi de promocionar un entorn
competitiu en els sectors i les activitats econòmiques. El foment
de la lliure competència es materialitza en la realització d’estudis i
informes3 per a millorar la competència dels diferents sectors i activitats econòmiques, en les propostes normatives, etc. Cal remarcar
que el foment de la competència no s’ha de referir únicament
als comportaments dels agents econòmics privats, sinó també a
les conductes dels agents econòmics públics i al comportament
d’agents econòmics privats o públics en els sectors regulats.4 Els
sectors regulats també han d’obrir-se a la competència.
El tercer àmbit d’actuació és la informació i la difusió pública. En aquest sentit, cal esmentar tant la realització de jornades,
seminaris, conferències, etc. com el deure d’aproximar –i informarne– els instruments de defensa de la competència als ciutadans
i a les empreses. Dit en altres paraules, consisteix a estendre la
cultura de la competència.
Totes aquestes activitats s’han de realitzar amb el màxim de
transparència. Per això el Tribunal Català de Defensa de la Competència divulga públicament les seves actuacions mitjançant la
seva pàgina web.5
2. L’activitat de promoció
des dels òrgans autonòmics
Tant l’organisme estatal com els òrgans i institucions autonòmics
de defensa de la competència han de tenir un paper preponderant
en la implantació de la lliure competència en l’ordenament jurídic i
el sistema econòmic. Com s’ha assenyalat, la promoció que exerceixen aquests òrgans pot incidir tant en l’actuació de les empreses
com en la del mateix sector públic quan aquest actua com a operador econòmic, sense oblidar els aspectes relacionats amb l’activitat
administrativa i normativa de l’Administració pública. Així mateix,
és destacable el fet que la promoció pugui ser exercida per pròpia
iniciativa dels òrgans de defensa de la competència, la qual cosa,
juntament amb la independència de criteri en la seva actuació,
contribueix a assegurar l’eficàcia de la política de competència.
Igualment, la transparència en l’actuació dels òrgans competents
i, concretament, la publicació dels informes, dels estudis, i de les
propostes normatives que facin pot contribuir de gran manera a
la promoció de la competència en el mercat.
Sense perjudici de la referència expressa sobre la nova Llei de
defensa de la competència6 que es farà en paràgrafs posteriors,
1.Sobre els beneficis de la descentralització, vegeu Franco i Sala (2004 i 2006a).
2.A la gran majoria dels països del nostre entorn, els òrgans de defensa de la competència fan un ús considerable de les funcions d’advocacy (Fernández de
Araoz, 2005: 398).
3.Per a una anàlisi àmplia de tot tipus d’informes i dictàmens, vegeu Creus (2005) i Fernández de Araoz (2005).
4.L’abús de posició de domini no és inusual en els sectors regulats i també s’ha de perseguir en aquest àmbit. S’ha d’afegir que un dels mecanismes per a
assolir una regulació procompetència és augmentar la cooperació i la coordinació entre els reguladors sectorials i les autoritats de la competència.
5. http://www.tcdc.cat.
6.Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 4 de juliol de 2007).
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
cal dir que la normativa, específica7 o general, reguladora dels
òrgans autonòmics de defensa de la competència atribueix a tots
ells, amb major o menor grau de concreció, diverses funcions
relacionades amb la promoció de la competència, entre les quals
podem esmentar les següents:
f) La legitimació per a impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa els actes administratius i les disposicions
normatives amb rang inferior a llei dels quals es derivin
obstacles al manteniment d’una competència efectiva en
els mercats.
a) La funció consultiva, consistent en l’emissió d’informes en
matèria de lliure competència quan li siguin sol·licitats per
les administracions públiques, els òrgans legislatius i de
govern, etc.
b) L’emissió d’informes sobre la normativa i la seva afectació
a la competència.
c) L’elaboració d’informes generals sobre sectors econòmics i
l’actuació del sector públic en termes de competència, amb la
possibilitat d’incidir i efectuar propostes i recomanacions tant
respecte de l’activitat econòmica desenvolupada per les empreses com de la desenvolupada per l’Administració pública.
d) La realització d’estudis i de treballs d’investigació en matèria
de defensa de la competència.
e) L’elaboració d’informes sobre els ajuts públics amb la perspectiva de l’afectació de la competència.
La taula següent mostra l’activitat dels tribunals de defensa
de la competència de Catalunya, Galícia, el País Basc i Aragó
en informes i estudis des de gener de 2003 fins a octubre de
2007.8 El quadre recull els informes a instància del mateix organisme, informes a instància de conselleries i òrgans del govern
autonòmic, informes sobre grans superfícies comercials, estudis
i altres.
En el quadre s’aprecien les dades següents:
a) Un augment de l’activitat de foment a mesura que es van
creant i estan en funcionament els organismes autonòmics.
El Tribunal Català de Defensa de la Competència està en
ple funcio­nament des de 2003, el de Galícia des de 2005, el
del País Basc des de 2006 i el d’Aragó des de setembre de
2006. Durant els primers deu mesos de 2007, l’activitat dels
INFORMES I ESTUDIS DELS TRIBUNALS DE GALÍCIA, PAÍS BASC, ARAGÓ I CATALUNYA
(gener 2003 – octubre 2007)
Concepte
2003
2004
2005
2006
2007
Total
Informes a instància del propi organisme
6
1
4
5
6
22
Informes a instància de les conselleries
0
0
0
6
16
22
Informes grans superfícies comercials
0
0
9
34
51
94
Estudis
1
1
1
7
12
22
Altres
0
0
0
2
6
8
7
2
14
54
91
168
Total
Informes a instància del mateix organisme
Fonts: Tribunals de defensa de la competència de Galícia, el País Basc, Aragó i Catalunya.
7.Decret 222/2002, de 27 d’agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya; Decret 13/2004, de 13 de febrer,
pel qual s’assignen funcions en matèria de defensa de la competència i es crea el Servei Regional de Defensa de la Competència de Múrcia; Llei 6/2004, de
12 de juliol, reguladora dels òrgans de defensa de la competència de la comunitat autònoma de Galícia; Llei 6/2004, de 28 de desembre, de creació del Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat de Madrid; Decret 81/2005, de 12 d’abril, de creació del Tribunal Basc de Defensa de la Competència i d’assignació de funcions del Servei de Defensa de la Competència de la comunitat autònoma del País Basc; Llei 2/2005, de 24 de juny, de creació del
Jurat de Defensa de la Competència d’Extremadura; Llei 14/2005, de 23 de desembre de mesures fiscals, de gestió financera i administrativa i d’organització de la Generalitat (l’article 119 crea el Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana); Decret 29/2006, de 24 de gener, pel qual
es creen i es regulen els òrgans de defensa de la competència d’Aragó; Decret 36/2006, de 25 de maig, pel qual s’atribueix la competència en matèria de
defensa de la competència i es crea el Tribunal per a la Defensa de la Competència de la Comunitat de Castella-Lleó, i Llei 6/2007, de 26 de juny, de promoció i defensa de la competència d’Andalusia.
8.El quadre no recull informes i estudis elaborats pels òrgans autonòmics d’instrucció d’aquestes quatre comunitats autònomes (com és el cas, per exemple,
dels estudis del Servei Basc de la Competència).
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
quatre organismes se situava en 91 actuacions en promoció
de la competència.
b) En el període considerat, es destaca quantitativament
el nombre d’informes comercials (94 de 168 informes i
estudis). Aquesta activitat ha estat desenvolupada pels
òrgans competents de les comunitats autònomes en els
seus respectius àmbits d’actuació en virtut de la Sentència
124/2003, del Tribunal Constitucional.9,10
c) No obstant això, també es destaca tant el nombre d’informes a instància dels mateixos organismes (22) com a
instància de conselleries i òrgans de govern (22), així com
el d’estudis sobre la competència en determinades activitats
i sectors econòmics (22).
d) La conclusió és que els organismes autonòmics exerceixen
bé i eficaçment la funció de promoció de la competència.
Aquesta important activitat va en la línia d’actuar ex-ante,
de conformitat amb les tendències actuals en l’àmbit de la
Unió Europea.
3. E
l cas del Tribunal Català
de Defensa de la Competència11
El Tribunal Català de Defensa de la Competència va ser el primer
organisme autonòmic en aquest àmbit que va desenvolupar
plenament les seves funcions des de gener de 2003. Quant a
la funció de vigilància, el nombre d’expedients iniciats per la Direcció General de Defensa de la Competència i d’autoritza­cions
sol·licitades al Tribunal Català de Defensa de la Competència
ha estat de 6412,13 en el període comprès entre gener de 2003 i
octubre de 2007.
Els expedients per sectors d’activitat econòmica, com s’aprecia
en el gràfic número 1, han estat 10 de distribució comercial, 9 de
serveis diversos, 8 de distribució de premsa, 7 relatius a entitats
públiques, 7 d’energia, 5 d’autoescoles, 5 de col·legis professionals, 5 de funeràries, 2 d’activitats de lleure i 4 d’altres.
Tot i que la finalitat del Tribunal Català de Defensa de la
Competència no és sancionar, sinó millorar la competència i vetllar perquè no es produeixin conductes contràries que perjudiquin
el funcionament eficient dels mercats, quan correspon s’apliquen
les sancions, com no podria ser d’altra manera. Amb aquesta
Gràfic 1. Assumptes dels òrgans catalans de defensa de la competència per activitats econòmiques (Gener 2003 – Octubre 2007)
6
10
2
5
9
5
5
8
7
7
Distribució comercial -10
Autoescoles - 5
Serveis diversos - 9
Col·legis professionals - 5
Distribució de premsa - 8
Funeràries - 5
Entitats públiques - 7
Activitats d’oci - 2
Energia - 7
Altres - 6
Font: Tribunal Català de Defensa de la Competència i Direcció General
perspectiva, en el període de gener de 2003 a octubre de 2007
s’han imposat sancions per un import de 1.408.100 euros.14
El segon gran àmbit d’actuació del Tribunal Català de Defensa
de la Competència rau precisament en la promoció, mitjançant
la realització de propostes, informes i estudis per a millorar la
competència. S’han elaborat 44 informes i estudis des de gener
de 2003 fins a octubre de 2007 (gràfic 2).
Per iniciativa del mateix Tribunal Català de Defensa de la
Competència s’han elaborat 19 informes. Els òrgans de defensa
de la competència han de procurar cada vegada més l’anticipació
i reforçar la funció de realització de propostes per a impulsar la
competència en els mercats de béns i serveis, així com millorar
l’eficàcia en l’aplicació de la seva normativa. En aquest àmbit
s’han realitzat estudis i propostes relatius al marc institucional i
organitzatiu,15 i estudis i propostes sobre normes materials de la
9.Sentència de 9 de juny de 2003.
10.En el cas de Catalunya, a més, segons l’article 154.2 del nou Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya; DOGC, núm. 4.680, de 20 de juliol de 2006).
11.Sobre el model català, vegeu Franco i Sala (2006a).
12.Segons dades de la mateixa Direcció General de Defensa de la Competència de la Generalitat de Catalunya i del Tribunal Català de Defensa de la Competència.
13.61 són expedients sancionadors: 58 per a denúncies presentades i 3 per a actuacions iniciades d’ofici. Els 3 expedients restants fan referència a autoritzacions
singulars.
14.De conformitat amb la següent distribució segons les activitats econòmiques: 920.000 euros a autoescoles, 300.000 euros a energia; 100.000 euros a
distribució comercial; 85.000 euros a col·legis professionals, i 3.000 euros a activitats de lleure.
15.Per exemple, estudi i propostes a l’esborrany d’organització i funcionament del Consejo de Defensa de la Competencia (2003); estudi i propostes a l’esborrany
d’organització i funcionament de la Junta Consultiva en matèria de conflictes (2003 i 2007); o comentaris del TCDC a la Xarxa d’Òrgans Espanyols Competents en Matèria de Defensa de la Competència (REC) (2006 i 2007).
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
Gràfic 2. Informes i estudis del tribunal català de defensa de la
competència (Gener 2003 – Octubre 2007)
4
19
19
2
Informes a instància del TCDC - 19
Informes sobre grans
superfícies comercials - 19
Informes a instància de
departaments de la Generalitat - 2
Estudis - 4
Font: Tribunal Català de Defensa de la Competència
competència. En aquest últim àmbit s’han fet no només les que
pertanyen al marc català16 i estatal,17 sinó també les que pertanyen al marc comunitari.18 Pel que fa a la normativa espanyola,
es destaquen les propostes dels òrgans catalans de defensa de
la competència sobre la reforma de la normativa de defensa de la
competència.
Així mateix, s’han emès 19 informes sobre grans superfícies
comercials, així com 2 informes sobre normes a petició de dos
departaments de la Generalitat.19
S’han impulsat 4 estudis sobre activitats i anàlisi econòmica
de la competència en diferents camps: les noves tecnologies de la
informació i la comunicació; indicadors i metodologia per a l’anàlisi
de la competència en els mercats de productes; la distribució de
gasolina a Catalunya, i la recollida i el tractament dels residus sòlids
per part dels ajuntaments de Catalunya.20
Un tercer grup d’actuacions del Tribunal Català de Defensa
de la Competència se centra en la informació i la difusió pública.
En aquesta línia, està a disposició de les empreses, les organitzacions, els professionals i tots els ciutadans la pàgina web del
Tribunal,21 en la qual, a més de recollir les resolucions, publicacions en línia del TCDC, el marc normatiu, el fons biblio­gràfic, etc.,
es publica el butlletí trimestral d’actualitat de la competència.
L’impuls i la millora de la competència també es desenvolupa
mitjançant l’edició de publicacions (9),22 l’organització de jornades,23 l’elaboració de materials de difusió pública (3), el manteniment d’un servei de biblioteca i documentació (amb més de
500 exemplars especialitzats), la formació en pràctica d’estudiants
universitaris, conferències, reunions amb organitzacions socials i
econòmiques, universitats i un llarg etcètera.
4. La promoció en la nova llei
de defensa de la competència
El Libro blanco para la reforma del sistema español de defensa de
la competencia (Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005) inclou un
16.Per exemple, comentaris del TCDC en relació amb el procediment per a la tramitació de sol·licitud de la llicència comercial de la Generalitat establert en el
projecte de decret pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials (2006); o informe sobre el Decret 363/2006 i la seva
afectació a la competència.
17Per exemple, estudi i propostes sobre el Projecte de reial decret relatiu a l’aplicació a Espanya de les normes comunitàries de la competència (2004); estudi i
propostes sobre el Libro blanco para la reforma del sistema español de defensa de la competencia (2005); estudi i propostes sobre el Projecte de reial decret
d’exempció per categories dels registres de morosos (2005); estudi i propostes sobre l’esborrany de l’Avantprojecte de la llei de defensa de la competència
(2005); observacions del TCDC a l’esborrany del Reglament de defensa de la competència (2007); o observacions a l’esborrany de l’Informe del Consell de
Defensa de la Competència al projecte de reial decret, pel qual s’aprova el Reglament de defensa de la competència (2007).
18.Estudi i propostes sobre el Reglament 1/2003 de la Unió Europea i observacions als textos europeus sobre l’anomenat «Paquet de modernització» (2003);
comentaris del TCDC al document de debat objecte de consulta per la Comissió Europea sobre l’aplicació de l’article 82 del Tractat als abusos d’exclusió
(2006); comentaris del TCDC al Libro verde sobre reparación de daños y perjuicios por incumplimiento de las normas comunitarias de defensa de la
competencia (2006).
19.Informe sobre la venda de bitllets d’avió (2006) i Informe sobre el decret de regulació del sistema d’assessorament agrari (2006).
20.Els títols dels estudis són Possibles conflictes de competència en l’economia digital (2003); Una metodologia per a l’anàlisi de la competència en els mercats
de productes. Lliçons de l’experiència comparada (2004); La competència en la distribució de gasolina a Catalunya (2005), i La privatització de serveis
locals: concentració empresarial i competència a Catalunya (2006-2007).
21.http://www.tcdc.cat.
22.Codi normatiu de defensa de la competència (2003); Competència i territori (2004); Memòria TCDC 2003 (2004); Reglament intern (2004); Competència i TIC
(2004); Memòria TCDC 2004 (2005); Aplicació del dret de la competència a Catalunya (2006); Memòria TCDC 2005 (2006), i Memòria TCDC 2006 (2007).
23.Seminari Comerç Interior, Territori i Competència. Beneficis i Riscos del Nou Sistema de Política de Defensa de la Competència, juntament amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (2003); Jornada TIC i Competència, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (2004); Jornada
sobre la Judicialització i Modificacions del Dret Administratiu de la Competència, juntament amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona (2005); Jornada sobre
l’Anàlisi Econòmica de la Competència en els Mercats. Lliçons de l’Experiència, juntament amb la Universitat de Barcelona (2005); Jornada sobre Arbitratge i Competència, juntament amb el Tribunal Arbitral de Barcelona (2006); La competència en la Distribució de Benzina a Catalunya, juntament amb la
Universitat Oberta de Catalunya (2006); Aplicació del Dret de la Competència a Catalunya (2006), o Competència i Empresa, juntament amb Foment del
Treball (2007).
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
capítol sobre la projecció social de la defensa de la competència
en el seu apartat VII. En aquest apartat es fa al·lusió a la promoció
de la defensa de la competència. En concret, el Libro blanco es
refereix a les funcions que han d’exercir els òrgans de defensa de la
competència per a detectar situacions de restricció de competència
i proposar mecanismes per a la seva modificació o adaptació. Amb
aquesta finalitat, menciona una sèrie de propostes per a reforçar
les funcions de promoció de la competència que s’encomanarien
a la Comissió Nacional de la Competència.
En concret, es proposen les accions següents (Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005, 83-84):
a) L’elaboració d’informes generals sobre sectors, en el seu cas
amb propostes de liberalització o modificació normativa.
b) L’elaboració d’informes sobre qualsevol projecte normatiu
d’àmbit estatal que pugui afectar la situació de la competència en els mercats.
c) La realització d’informes o recomanacions sobre qualsevol
acte administratiu.
d) La legitimació d’impugnar davant de la jurisdicció contenciosa administrativa els actes o les normes que provoquen
restriccions substancials de la competència.
e) La possibilitat de preveure en I’informe anual de competència un apartat sobre I’actuació pública.
Així mateix, el Libro blanco assenyala que cal plantejar-se que
els òrgans autonòmics tinguin les mateixes facultats respecte de
la seva comunitat.
Cal valorar positivament que el Libro blanco recomani que els
òrgans de defensa de la competència, tant de I’Estat com autonòmics, tinguin atribuïdes expressament funcions, no només en
relació amb els informes relatius a sectors i activitats econòmiques,
sinó també respecte de I’actuació administrativa general i, més
concretament, dels projectes normatius i dels actes administratius
que puguin afectar la situació de competència en I’àmbit territorial
respectiu.
La Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència,
pel que fa a les funcions de consulta i promoció, disposa el següent:
a) La Comissió Nacional de la Competència actua com a
òrgan consultiu sobre qüestions relatives a la defensa de
la competència (article 25). En tot cas, ha de dictaminar,
entre d’altres, sobre projectes i proposicions de normes
que afectin la competència (article 25.a), així com sobre
els projectes d’obertura de grans establiments comercials,
quan la seva instal·lació a la zona corresponent pugui alterar
Generalitat
de Catalunya
la lliure competència en un àmbit supra-autonòmic o en el
conjunt del mercat estatal (article 25.b). Alhora, els òrgans
autonòmics competents han de dictaminar sobre projectes
d’obertura de grans establiments comercials, quan la seva
instal·lació a la zona afectada pugui alterar la lliure competència en un àmbit que no superi l’autonòmic.24
b) La Comissió Nacional de la Competència ha de promoure
l’existència d’una competència efectiva en els mercats, en
particular mitjançant les funcions següents (article 26.1):
– promoure i elaborar estudis i treballs d’investigació en
temes de competència;
– realitzar informes generals sobre sectors, si escau, amb
propostes de liberalització, desregulació o modificació
normativa;
– elaborar informes, si escau, amb caràcter periòdic sobre
l’actuació del sector públic;
– efectuar informes generals o puntuals sobre l’impacte
de les ajudes públiques sobre la competència efectiva
en els mercats;
– dirigir a les administracions públiques propostes per a la
modificació o supressió de les restriccions a la competència efectiva derivades de la seva actuació, així com,
si escau, les altres mesures conduents al manteniment
o al restabliment de la competència;
– proposar al ministre d’Economia i Hisenda, per a la seva
elevació, si escau, al Consell de Ministres, les directrius
de política de defensa de la competència en el marc de
la política econòmica del Ministeri i, en particular, les
propostes normatives corresponents.
En canvi, amb la perspectiva de la claredat normativa sorprèn
que no estableixi expressament les mateixes competències de
promoció, i les consultives, pels òrgans competents de les comunitats autònomes (Rodríguez Mínguez, 2006: 25-26). Les activitats esmentades ja les desenvolupaven els òrgans autonòmics
competents,25 atès que la facultat ja s’havia establert anteriorment
en la Disposició addicional primera de la Llei 1/200226 en relació
amb l’article 31 de la Llei 16/1989,27 així com en les mateixes
normatives de creació. En el cas concret de Catalunya, a més, el
nou Estatut d’autonomia disposa en l’article 154.1 que correspon
a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció
de la competència en els mercats, respecte de les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya (Franco i
Sala, 2007: 100). A més a més, en el Libro blanco, com ja s’ha
mencionat, s’assenyala que cal plantejar-se que els òrgans autonòmics disposin d’iguals facultats en relació amb la comunitat
24.De conformitat amb la Sentència 124/2003, de 9 de juny, del Tribunal Constitucional, amb relació al compliment del que estableix la Llei 7/1996, de 15 de
gener, d’ordenació del comerç detallista, així com del sentit de l’article 25.b de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.
25.Activitat reflectida en les memòries i les pàgines web, com ara la del TCDC, http://www.tcdc.cat.
26.Llei 1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència (BOE núm.
46, de 22 de febrer de 2002).
27.Llei 16/1989, de 17 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 170, de 18 de juliol de 1989).
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
respectiva pel que fa a elaborar informes generals sobre sectors,
informar sobre projectes normatius que afectin la situació de la
competència dels mercats, informes o recomanacions sobre qualsevol acte administratiu, la facultat d’impugnar davant la jurisdicció
contenciosa administrativa o informar sobre l’actuació pública
(Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005: 83-84). Cal recordar que
la promoció s’ha convertit en una funció bàsica de la política de
la competència i dels organismes que la impulsen.
Hi ha altres articles del text que també fan referència a aspectes
relacionats amb la promoció de la competència, com ara els següents:
a) L’article 11, que regula les funcions dels òrgans de defensa
de la competència d’anàlisi dels criteris de concessió dels
ajuts públics en relació amb els seus possibles efectes sobre el manteniment de la competència efectiva.28 Segons
l’apartat primer, la Comissió Nacional de la Competència
pot emetre informes sobre els règims d’ajuts i els ajuts individuals29 i adreçar a les administracions públiques propostes
per al manteniment de la competència. En l’apartat segon
es disposa que la Comissió Nacional de la Competència
emetrà un informe anual sobre els ajuts públics concedits
en l’àmbit espanyol. Aquest informe serà fet públic i hi
incorporarà els informes que elaborin els òrgans autonòmics
de defensa de la competència respecte dels ajuts públics
concedits per les administracions autonòmiques o locals del
seu àmbit territorial.
Pel que fa als òrgans autonòmics, l’apartat cinquè
de l’article 11 disposa l’elaboració d’informes sobre ajuts
públics concedits per les administracions autonòmiques o
locals al seu respectiu àmbit territorial en relació amb els
possibles efectes sobre el manteniment de la competència
efectiva en els mercats.30 Aquests informes s’han de remetre
a la Comissió Nacional de la Competència a l’efecte que
s’incorporin en l’informe anual que aquesta comissió ha
d’elaborar. L’atribució d’aquesta facultat als òrgans autonòmics augmentarà l’eficàcia per a detectar ajuts contraris
a la competència i evitar els perjudicis que comporten. El
sistema millora en termes d’eficàcia, ja que, amb relació
als ajuts autonòmics o locals, els òrgans autonòmics de
defensa de la competència poden obtenir més fàcilment
informació i fer un seguiment que resulta més dificultós
per a les administracions més llunyanes, tant pel menor
coneixement de la situació en un territori com pel volum
de feina que representa el conjunt dels ajuts a escala estatal
(Franco i Sala, 2007: 98).
b) La Comissió Nacional de la Competència està legitimada per
a impugnar davant de la jurisdicció contenciosa administrativa els actes de les administracions públiques subjectes al
dret administratiu i les disposicions generals de rang inferior
a la llei dels quals es derivin obstacles per al manteniment
d’una competència efectiva en els mercats31 (article 12.3).
Així mateix, els òrgans competents de les comunitats autònomes també estan legitimats per a impugnar davant la
jurisdicció contenciosa administrativa els actes de les administracions públiques autonòmiques o locals del seu territori
subjectes al dret administratiu i les disposicions generals de
rang inferior a la llei, dels quals es derivin obstacles per a
la competència (article 13.2). Aquesta capacitat d’impugnació és innovadora, i degudament exercida pot contribuir
eficaçment a l’eliminació de molts actes i normes de rang
inferior a llei ineficients (Petitbò Juan, 2007: 256).
5. Conclusions
A la llum del que s’ha exposat en els apartats precedents es dedueixen les conclusions següents:
Primera. La promoció de la competència és una funció bàsica
dels òrgans de defensa de la competència.
Segona. Els òrgans autonòmics de defensa de la competència
exerceixen bé i amb eficàcia la funció de promoció de la competència.
Tercera. La normativa autonòmica de defensa de la competència i la Llei 15/2007, de defensa de la competència, atribueixen
importants facultats de promoció als òrgans competents.
Quarta. La promoció i l’impuls de la competència per part
dels òrgans estatals i autonòmics es traduiran en un funcionament més eficient dels mercats, en benefici dels ciutadans i de
les empreses.
Bibliografia
CREUS, A. (2005, gener-abril). «Funciones de información y
dictamen». Gaceta Jurídica de la Unión Europea y de la
Competencia. Núm. 241, pàg. 81-88.
FERNÁNDEZ DE ARAOZ, A. (2005). «Funciones de información
y dictamen de la autoridad española de defensa de la competencia». A: La modernización del derecho de la competencia
28.Aquestes funcions s’exerciran sense perjudici de les facultats de la Comissió Europea i dels òrgans jurisdiccionals en el control dels ajuts públics.
29.Anteriorment només es recollia la possibilitat d’informes sobre criteris de concessió d’ajuts. Igualment, poden ser d’ofici o a instància de qualsevol administració pública (fins ara eren d’ofici o a instància del ministre d’Economia i Hisenda, article 19.3 de la Llei 16/1989).
30.De conformitat amb l’apartat primer del mateix article ja esmentat, aquesta funció comprèn tant l’emissió d’informes respecte als règims d’ajuts com els
ajuts individuals.
31.En aquest àmbit cal recordar que l’article 4.2 de la Llei 15/2007 disposa, com ja ho feia la Llei 16/1989, que les prohibicions establertes en la norma són
d’aplicació en les situacions de restricció de competència que es derivin de l’exercici de les potestats administratives o que siguin causades per l’actuació dels
poders públics o la de les empreses públiques sense empara legal.
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006
Tribunal Català de Defensa
de la Competència
Generalitat
de Catalunya
La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic
en España y en la Unión Europea. Santiago Martínez Lage;
Amadeo Petitbò Juan (directors). Madrid: Fundación Rafael
del Pino, Marcial Pons. Pàg. 379-416.
FRANCO I SALA, L. (2004). «Els òrgans catalans de defensa de la
competència. Els beneficis de la descentralització». Competència i Territori. Generalitat de Catalunya. Pàg. 101-115.
FRANCO I SALA, L. (2006a, 1r. quadrimestre). «La defensa de la
competencia en el modelo autonómico: el modelo catalán».
Ekonomiaz. Núm. 61, pàg. 216-231.
FRANCO I SALA, L. (2006b). «La judicialització del dret de la
competència i el nou paper dels òrgans administratius».
Aplicació del Dret de la Competència a Catalunya. Òrgans
administratius, òrgans judicials. Generalitat de Catalunya.
Pàg. 15-27.
FRANCO I SALA, L. (2007, març-abril). «La nueva Ley de Defensa
de la Competencia y los órganos autonómicos». Gaceta Ju-
rídica de la Unión Europea y de la Competencia. Núm. 248,
pàg. 93-102.
MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA (2005). Libro blanco para
la reforma del sistema español de defensa de la competencia.
Madrid.
PETITBÒ JUAN, A. (2007). «La modernización del derecho español
de defensa de la competencia. La necesidad de remover estorbos». La Administración Pública que España necesita. Libro
marrón. Madrid: Círculo de Empresarios. Pàg. 237-279.
RODRÍGUEZ MÍNGUEZ, J.A. (2006). La reforma del sistema
español de defensa de la competencia. La descentralización
administrativa de la aplicación del Derecho español de la
competencia en España [document de treball en línia]. CEU
Ediciones (Documentos de Trabajo Serie Política de la Competencia; núm. 22/2006).
<http://www.idee.ceu.es>
Citació recomanada:
FRANCO, Lluís (2006). «La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic». A: Jornada sobre la competència en la distribució
de gasolina a Catalunya (16 de novembre: Barcelona) [ponència en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/symposia/gasolina/dt/cat/franco.pdf>
Dr. Lluís Franco i Sala
President del Tribunal Català de Defensa de la Competència i professor titular de Política econòmica de la Universitat
de Barcelona.
© Lluís Franco, 2006
© D’aquesta edició: FUOC, 2006