mar 2011 17 revista cuatrimestral de la federació de sanitat de CCOO www.pv.ccoo.es país valencià La Nueva Fe, ejemplo de mala previsión El traslado de la vieja a la Nueva Fe ha supuesto un quebradero de cabeza para todos los agentes implicados, desde los trabajadores y trabajadoras de los diferentes servicios y especialidades sanitarias, hasta para el usuario. Y es que, además de la caótica organización del traslado, el edificio no reúne las características adecuadas que debería tener el hospital de referencia de la Comunidad Valenciana. 03 en portada. 04-05 entorno laboral El buen gobierno a debate en la IX Jornada de Salud La FSS CCOOPV organiza un concierto solidario con las víctimas de la violencia de género 06-07 professionals La marcada degradación del Hospital Militar Sanitat gestiona de forma incorrecta las listas de espera 08 trobada amb Vicente Herreras, delegado sindical del SAMU Valencia Edificio nuevo y ya con deficiencias El edificio en el que, desde el pasado 10 de enero, se atienden las Consultas de Atención Especializada de San Fermín presenta graves deficiencias en el diseño de su estructura, a pesar de ser totalmente nuevo: espacios insuficientes en consultas, iluminación deficiente, carencia de ventilación, cableados a la vista... Una situación ante la cual, al compartirse espacios de atención, se ve invadida la intimidad de los pacientes atendidos en Oftalmología. Por eso, la sección sindical de CCOO en el Hospital General de Elche ha solicitado a la gerencia que intervenga para que separe de las consultas de enfermería de oftalmología a las optometristas. març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià editorial Arturo León. Secretari General de la FSS CCOO-PV Acord social, econòmic i de pensions raonable per a aquesta crisi El passat 2 de febrer Govern, Patronal, UGT i CCOO van subscriure l’Acord Social i Econòmic (ASE). És aquest un acord important en el qual entre altres qüestions s’ha escomés una reforma del sistema de pensions de gran importància i que mereix la nostra atenció i l’anàlisi en aquest editorial. La primera consideració a tenir en compte és que es tracta d’un acord molt més ampli que el pretés pel Govern. Que respon a la proposta realitzada per CCOO pel maig de 2009, reiterada posteriorment després de la vaga general del 29 de setembre. Sens dubte si s’hagués tingut en compte aquesta proposta, per part del Govern, moltes de les retallades efectuades en l’any 2010, probablement no s’haurien produït o s’haurien mitigat. Una altra de les consideracions evidents, és que aquest acord és conseqüència directa d’haver conjugat la negociació i la mobilització, molt especialment amb la vaga general del 29 de setembre, els resultats de la qual s’han volgut presentar, amb tant d’ímpetu, com un fracàs de les organitzacions sindicals convocants i que ara es manifesten com a determinants per a la signatura de l’ASE. El text introdueix una reforma del sistema de pensions, en la qual hem passat d’una proposta inicial del Govern de 67 anys d’edat general de jubilació amb caràcter obligatori, a una proposta flexible de jubilació amb carreres de cotització llargues i de carreres més curtes, atenent també a la penositat i toxicitat en el treball, a les situacions de treballadors d’empreses en crisi, jubilacions anticipades, jubilacions parcials i voluntàries anticipades. Amb nous drets per a joves, pares i mares. I també cal dir amb claredat que amb un enduri- ment per a l’accés a la jubilació i quantia per a determinats supòsits que no ens agrada, però que atenent al context en el qual es produeix la negociació hem acceptat com a contrapartida a preservar les característiques essencials del sistema públic de pensions, sistema posat en dubte pel Govern i per les institucions econòmiques i polítiques d’importants organismes internacionals, amb la intenció de fomentar els plans privats en detriment de les pensions públiques. En tot cas cal dir que la clau del sosteniment del sistema, radica en la generació d’ocupació. Amb destrucció d’ocupació i sense cotitzadors que financen les pensions, el sistema de seguretat social s’afebleix, per aquest motiu la reivindicació principal de CCOO siga reactivar l’economia per a crear ocupació. L’acord també estableix mantenir el nostre compromís amb aquelles persones que més estan patint aquesta crisi, mitjançant l’establiment d’una ajuda de caràcter temporal per una quantia de 400 euros al mes, quantia modesta però imprescindible per a qui no té cap renda. S’arreplega un compromís amb la patronal per a la reforma de la negociació col·lectiva, reforma que afecta al procediment i als continguts per a negociar les condicions retributives i laborals a través dels convenis col·lectius i que afecta a més de 14 milions de treballadores i treballadors. A més s’hi introdueixen algunes precisions que ataquen alguns efectes perversos de la reforma laboral imposada, però que no obstant això no evitaran que aquest conflicte amb el Govern seguisca obert. No estem d’acord amb la reforma laboral perquè no crea ocupació i afebleix els drets dels treballadors i de les treballadores. Per això el sindicat ha posat en marxa una Iniciativa legislativa popular (ILP) que pretén modificar la reforma laboral del Govern. Finalment l’ASE estableix compromisos en matèria de política industrial i energètica, inversió més desenvolupament i innovació i la reconducció a un marc específic de negociació sectorial, el desenvolupament de l’Acord d’empleats públics, acord incomplit pel Govern mitjançant la reducció del 5% del salari, ocupació, etc. Aquest últim compromís podria donar lloc a un reconeixement de l’aportació dels empleats públics a l’eixida de la crisi i potser a un rescabalament en altra conjuntura econòmica més favorable. Hi ha matèries que no formen part de l’Acord, però que en CCOO no renunciem a intervenir, com per exemple la reforma del sistema financer, una política fiscal més recaptadora i equitativa, la lluita contra el frau i promoure l’activitat econòmica que contribuïsca al canvi del nostre model econòmic i de producció. Per concloure cal dir que CCOO no presumeix de la consecució d’aquest acord, per això valorem amb objectivitat i ponderació els seus continguts. Ha sigut una negociació molt dura, en un context de crisi profunda, però ens sentim orgullosos d’haver defensat amb afany els drets laborals i socials dels treballadors i d’haver contribuït amb un exercici de responsabilitat a generar un clima de confiança afavoridor per a l’eixida de la crisi. De tota manera la crisi no ha acabat ni de bon tros. En els pròxims mesos es tornaran a escometre reformes que no estaran exemptes de moments de dificultat i de tensió. CCOO com a primer sindicat, complirà amb les seues obligacions negociant, informant i si fos necessari mobilitzant, amb fermesa i amb sentit comú, no perdent de vista la raó de ser. revista trimestral de la federació de sanitat de CCOO www.pv.ccoo.es país valencià Coordina: Juan de Dios Liébana Consell de redacció: Carlos Boils, Mª Ángeles Gómez, Mª Victoria Gómez, Arturo León, Juan de Dios Liébana, Alejandro Chuliá Redacció i maquetació: Raquel Gras Oficina de Promoció i d’Ús del Valencià de CCOO PV: Purín Morant i Lluïsa Armero. Diseño: Offka. jesús expósito e-mail: [email protected] web: www.pv.ccoo.es/sanitat 02 Edita Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO PV. FSS-CCOO PV Plaça Nàpols i Sicília, 5-2ª. 46003 València. Tel.: 96 388 21 65 Tirada: 12.000 ejemplares (impreso en papel ecológico) sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011 en portada Parece mentira que la Nueva Fe sea el hospital de referencia Era una necesidad. Desde hace diez años se sabía y ahora, por fin, es una realidad. Pero La Nueva Fe es un sueño truncado. Un edificio maravilloso, casi, casi con las calidades de un hotel, pero que como hospital resulta poco funcional. La idea de la Nueva Fe prometía y pocos días después de su inauguración la decepción es absoluta. Por parte de los que trabajan en ella día a día y por parte de los usuarios. Y es que este centro hospitalario, el más grande de la Comunidad Valenciana e, incluso, de Europa ha comenzado su andadura lleno de carencias, problemas y, sobre todo, sin estar acabada su construcción y habilitación ya que (al cierre de esta edición, todavía habían espacios en plenas obras). ¿Lo más grave? Que a pesar de ser un centro nuevo que, supuestamente, debía suplir todas las carencias del viejo, la Nueva Fe está más limitada. Y los problemas no paran de brotar. Las consultas externas comenzaron en noviembre de 2010 y las quejas ya se registran a docenas. El sistema informático falla diariamente (y ya no se trata de los fallos característicos de los primeros días), los quioscos informáticos (que registran la llegada de los pacientes a la consulta no funcionan) y los programas de los ordenadores de los facultativos se cuelgan. Esto eterniza las consultas y retrasa la asistencia al paciente. Así sólo se pierde calidad. Se pierde prestigio. Y si esto pasa en los sistemas informáticos básicos, ¿qué pasaría si también fallaran los aparatos de quirófanos o de las unidades de críticos? Estas consultas externas, además, se han diseñado sin tener en cuenta la actividad que en ellas se desempeña, de tal forma que no existen espacios habilitados para la realización de las técnicas de enfermería que puedan requerirse, debiendo realizarlas entre la visita de un paciente y otro, por lo que se ralentizan las consultas y se aumentan los tiempos de espera, empeorando, así, la calidad asistencial. Otro ejemplo: las consultas carecen de indicativos claros, por lo que el usuario se pierde en los más de 260.000 metros cuadrados de centro. Las consecuencias son la desorientación del usuario. Más: en la consulta de ginecología no hay baños o departamentos específicos donde las usuarias puedan asearse después de someterse a determinadas técnicas, viéndose obligadas a utilizar el baño ubicado en el pasillo, fuera de la sala de espera. La Fe (vieja) era el hospital de referencia de la Comunidad Valenciana y del SNS, puntero en Atención infantil y Quemados donde se prestaban servicios únicos en la Comunidad que en el nuevo edificio se corre el peligro de perder la continuidad de éstos cuidados. Por poner un ejemplo la sala de lactancia resulta pequeña, insuficiente para el número de menores ingresados y para sus madres, por lo que podría afectar a la continuidad del banco de leche. Y esto es un problema estructural muy grave que muestra falta de previsión en la construcción, dónde no se han tenido en cuenta las necesidades de la atención que se iba a prestar. El diseño estructural de La Fe ha acabado con el modelo de atención integral y exclusivo al niño, que se ha venido desempeñando con gran eficacia hasta hoy en el antiguo Hospital, desapareciendo así el único Hospital Infantil de la Comunidad. Y es que, en la Nueva Fe, los niños se verán obligados a compartir circuitos asistenciales con los adultos, por lo que, además de reducirse la eficiencia, se reduce la calidad asistencial a los niños. Y lo que es peor, se cambia el modelo de atención centrada en el niño por el modelo de atención centrado en la gestión. Y aquí, pierde el niño. Y no sólo no se han tenido en cuenta las necesidades de la atención, sino que también se han obviado las de los trabajadores y las trabajadoras, al construir salas excesivamente largas, donde las habitaciones están muy alejadas del control de enfermería, por lo que se dificulta enormemente la atención y la prestación de cuidados, a la vez que se perjudican gravemente las condiciones de trabajo. Otro ejemplo son las alas de Cuidados Intensivos Neonatales, donde carecen del mobiliario con una ergonomía adecuada a su puesto de trabajo y donde una incorrecta ubicación de las torres eléctricas de control obliga a la plantilla a trabajar con el constante zumbido y calor que éstas emiten. En esta misma línea, el hospital más grande de Europa se ha construido con 200 camas menos de las que tenía la Vieja Fe. ¿Es, entonces, espacio todo lo que le hace grande? Si mantiene la misma cartera de servicios, pero no aumenta las camas, ni las plantillas, esto acaba desembocando en reducción de la calidad asistencias y en sobrecargas de trabajo para los profesionales que ya se enfrentan a condiciones laborales bastante reprochables. En cuanto a las condiciones del personal, el traslado ha supuesto no sólo un cambio de ubicación geográfica, sino también una modificación de los turnos de trabajo que, en la mayoría de casos, supone la imposibilidad de la conciliación de la vida familiar, personal y laboral. La plantilla se ha dimensionado por debajo de las necesidades reales de asistencia, obviando incluso las recomendaciones de las sociedades científicas para las unidades acreditadas como Unidad de Referencia, y eso se hace notar en la actividad diaria puesto que será imposible atender eventualidades como permisos o bajas, quedando los servicios bajo mínimos y aumentando, aún más si cabe, la presión asistencial sobre los trabajadores y las trabajadoras. A todos estos problemas, se le añaden los derivados de la continuidad de la obras. Y es que, aun no ha finalizado la construcción de unidades tan importantes como la de Farmacia (está previsto que finalicen en siete meses) o la de Radioterapia, incluso el Laboratorio no se trasladará hasta marzo. Resulta cuestionable el incremento del gasto que supondrán los continuos transportes de productos farmacéuticos y de pacientes de un hospital a otro hasta completar el traslado a Malilla derivados de esta circunstancia. El hospital de referencia de la Comunidad y el más grande de Europa, no culminará su traslado hasta dentro de ocho meses y hasta entonces su rendimiento no estará al 100%. ¿Por qué tiene la Consellería tanta prisa para su apertura? Concentración del pasado 15 de diciembre contra la suspensión de la carrera. 03 març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià entorn laboral La IX Jornada de Salut aborda la necessitat de nous enfocaments en Sanitat Definir i caracteritzar el bon govern van ser les línies generals d’aquesta trobada, que va tenir lloc pel novembre passat en l’Hospital General de València, i que va reunir, entre uns altres, a José Manuel Freire, Luis Ángel Oteo, Jesús Caramés, José Ramón Repullo i José María Fidalgo. El canvi tan necessari en la gestió del Sistema Nacional de Salut només s’aconseguiria a través d’un bon govern. Però, què és el bon govern? Aquesta qüestió es va analitzar amb detall en la IX Jornada de Salut “Bon govern del SNS: per a una crisi econòmica i ètica”, organitzada per la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO-PV i celebrada en l’Hospital General de València el passat 17 de novembre. L’alternativa que té el SNS és “fer les coses com aquells que les fan bé”. Així de tallant es va mostrar el cap del Departament de Cooperació Internacional de l’Institut Carlos III, José Manuel Freire, qui va parlar d’extraure experiències de països com Regne Unit, Alemanya, França, Austràlia o Canadà, on els sistemes sanitaris tenen èxit. I és que, fins ara Espanya ha assajat quantitat de fórmules de gestió i cap sembla haver funcionat, va afirmar Freire. Així mateix, va defensar la importància de la renovació i la reforma, començant, va dir, per les bases que fonamenten el nostre sistema. Així, treballant aspectes com lleis i reglaments, codis de conducta, seguiment de la gestió i l’existència de conflictes d’interés, es podrà aconseguir el bon govern. El bon govern, definit com allò que fa funcionar l’autoritat a un país, es va relacionar en aquesta trobada amb l’ètica, tant pública i política com de les actituds cíviques... En definitiva, amb la qualitat de la democràcia. “Açò que considere meu ho veig més en perill que mai” i està en perill no solament a causa de la 04 situació de crisi i d’estancament que s’està vivint, sinó també per la falta d’una gestió adequada. Així de preocupat es va mostrar el president d’honor de l’IEbugs, José María Fidalgo, en la seua intervenció. La proposta de solució al SNS va ser unànime: cal importar i tractar de reproduir els models de gestió i bon govern del sistema sanitari que es duen a terme en països veïns en els quals els resultats són millors, tant en eficàcia com en eficiència i efectivitat. Durant la seua intervenció, el cap de Departament de Planificació i Economia de la Salut de l’Institut Carlos III, José Ramón Repullo va destacar que els desequilibris en els quals es forja la falta de sostenibilitat són: la falta d’alineació en els rols dels agents que participen del SNS; la miopia dels costos d’oportunitat, de manera que no se cerca la maximització de l’impacte de benestar; un desenvolupament científic i tecnològic turbulent (una major despesa sanitària no va directament relacionada amb una millora del sistema); una pràctica clínica en la qual preval l’atenció tecnològica i la hiperespecialització per sobre del pacient; així com la desconfiança i l’hostilitat cap als professionals. Realisme A més del regeneracionisme i del reformisme defensat per Repullo, el vicepresident de l’IEbugs, Luis Ángel Oteo, va afegir la dimensió de realisme, necessari per a analitzar la situació en la qual ens trobem, que va qualificar d’insostenible a curt, mitjà i llarg termini. Per la seua banda, el director gerent de l’Hospital Universitari Juan Canalejo de la Corunya, Jesús Caramés, va insistir que per a arribar a aqueix bon govern es necessita planificació i la implicació dels professionals en la gestió directa , així com un canvi en el seu paper, ja que no estan molt satisfets amb el conjunt del sistema. A la trobada van assistir, entre uns altres, el secretari general de la FSS CCOO, Antonio Cabrera, qui va remarcar la necessitat d’exigir una avaluació dels diversos models, fer reformes en els plantejaments de gestió i combatre la insuficiència financera. Entre els assistents a la Jornada cal destacar la presència del secretari general de la FSS CCOO-PV, Arturo León; el conseller de Sanitat, Manuel Cervera; el gerent de l’Hospital General, Sergio Blasco i el president del Consell de Metges de la FSS CCOO-PV, Aurelio Duque. Eleccions Sindicals: un dur procés, amb resultats favorables Enguany els processos de les Eleccions Sindicals estan sent més difícils que en ocasions anteriors, i no és d’estranyar atés el context de desconfiança social generalitzat en què ens trobem per la crisi econòmica que aguaita tots els sectors. No obstant això, en CCOO hem pogut trencar amb la pèrdua previsible de delegats i hem aconseguit ampliar la nostra cartera. Amb la crisi, moltes empreses han reduït el nombre de les seues plantilles, la qual cosa afecta a la composició dels seus comités i, per tant, a la representativitat sindical. Però, CCOO hem aconseguit incrementar el nombre de delegats a través del treball a les empreses blanques. Els processos d’enguany han sigut especialment complicats, amb multitud d’impugnacions per part de la nostra organització enfront de situacions conflictives en empreses en les quals els altres sindicats no s’ajustaven a la legalitat establerta per al procediment electoral. Tanmateix, hem guanyat quasi tots els laudes plantejats perquè s’executara segons la norma. La tendència d’enguany és positiva i, encara que molt lenta per no trobarnos en la millor situació econòmica (i la gent té molta por a perdre el seu lloc de treball), el nostre sindicat ha aconseguit créixer en diferència amb els nostres competidors més directes. En els comités de laborals de València i Alacant hem obtingut una millora en la nostra representació i, a més, hem obtingut presència en totes les concessions administratives que Sanitat ha posat en marxa enguany, així com representativitat en el nou departament d’Elx-Crevillent. La previsió de les empreses en les quals s’havien d’haver fet les eleccions l’any passat, és que arribarem a assolir bons resultats. I tot açò ha sigut possible gràcies a la implicació de tots els companys i companyes a obtenir la millor situació. sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011 Bellas notas de solidaridad con las víctimas de la violencia de género Un concierto interdisciplinar en el Palau de la Música de Valencia busca contribuir en la concienciación social contra el problema del maltrato por una vía lúdica a través de la cual llegar a un sector más amplio de la población Con motivo de la conmemoración del Día Mundial contra la Violencia de Género, la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO-PV quiso organizar un Concierto Solidario con las víctimas de la violencia de género en el Palau de la Música de Valencia. El objetivo era transmitir, a través de un acto desenfadado que aunara bonitas coreografías y composiciones musicales armónicas, todo el apoyo posible a las víctimas de estos actos tan despreciables. Se trataba de un encuentro mediante el cual sensibilizar y concienciar a los asistentes sobre la necesidad de erradicar este problema social que en el último año ha acabado con la vida de más de 70 mujeres. Y como ejemplo se podía tomar a cada uno de los participantes en las tres disciplinas que dieron forma al concierto (música, danza y poesía), quienes actuaron de forma altruista. Todos ellos motivados por la causa, decidieron colaborar con este sindicato en un acto con tanto mensaje y que supuso un lleno total de la Sala Rodrigo del Palau de la Música de Valencia . Es en esta línea de actuación social en la que también trabaja nuestra organización y mediante la cual se pretende crear diver- sos espacios de unión entre las diferentes instituciones sociales y de la ciudadanía en su conjunto. Es un intento por aunar esfuerzos para, así, contribuir a que se puedan producir los cambios estructurales necesarios para vencer las desigualdades sociales que todavía sufren las mujeres en nuestra sociedad y en otras. Los protagonistas del encuentro fueron los componentes de la Jove Orquesta Enbel’s del Círculo y el coro del Círculo de Bellas Artes de Valencia, en colaboración con el Conservatorio profesional de Danza de Ribarroja y sus actuaciones agradaron tanto a los asistentes que los aplausos finales tardaron mucho en cesar. Y es que la entrega de los cada uno de los artistas de las diferentes disciplinas sobre la tarima fue absoluta. Durante el encuentro, nuestra organización hizo un llamamiento para la construcción de la igualdad entre mujeres y hombres y condenó con rotundidad los malos tratos. Además, como acto simbólico se sacó ‘la tarjeta roja’ al maltratador. En esta línea, la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios insiste, una vez más, en la importancia de la aplicación del Protocolo para la Atención Sanitaria de la Violencia de Género y pide a la Conselleria de Sanitat que ponga todas las medidas a su alcance no sólo para cumplir con este protocolo, sino para cubrir lo que se ha convertido en una necesidad social: la protección ante este tipo de actos. El acto contó con la asistencia de destacadas personalidades del entorno político y social como la secretaria general de la Mujer de CCOO PV, Cándida Barroso; la coordinadora del Área de Mujer en temas de violencia de género de la Delegación de Gobierno, Marina Calatayud; el delegado de Gobierno, Ricardo Peralta, entre otros. Los riesgos en para la reproducción y el embarazo, recogidos en una guía La FSS CCOO-PV ha editado una Guía sobre la protección de la reproducción, el embarazo y la lactancia en el ámbito Sanitario y Sociosanitario con el objetivo de que las trabajadoras y trabajadores, los delegados y delegadas de prevención de estos sectores conozcan los elementos básicos para abordar las medidas de protección a aplicar en aquellos casos en los que las empleadas se encuentren en edad reproductiva, embarazadas o en etapa de lactancia natural. En esta guía se detallan desde los principales riesgos de agentes físicos, agentes biológicos y químicos, así como agentes ergonómicos y psicosociales, como los procedimientos de actuación a seguir para la protección de la reproducción, el embarazo y la lactancia. Se trata de la segunda guía que edita la federación a través de su Grupo de Salud Laboral, publicaciones elaboradas con el fin de acercar información específica sobre determinados temas, de forma clara y accesible, a todos los trabajadores y trabajadoras. 05 març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià professionals El Militar, un hospital relegat a l’abandonament i a la degradació CCOO exigeix a Sanitat que acabe amb la discriminació laboral de la plantilla i millore les condicions materials tant per a l’usuari com per als treballadors i les treballadores que exerceixen les seues tasques diàriament. que encara, des que l’any 2009 es fera la transferència a la Conselleria de Sanitat, aquest personal adscrit a l’hospital no ha sigut integrat en el règim estatutari. Tot i que el passat desembre, en la Mesa Sectorial de Sanitat, es va donar llum verda a la integració, falta la publicació del decret. I a sobre, les infraestructures i les condicions dels recursos materials per al treball diari són totalment deficients. El centre no té en marxa tots els serveis acordats i ha arribat, fins i tot, fins a la insalubritat (rates, paneroles, aigua no potable, no hi ha calefacció, etc.). I tot açò no només afecta la plantilla, també a l’usuari ja que fa impossible que es puga realitzar una atenció sanitària en condicions. En aqueix sentit, aquest sindicat ressalta la falta de predisposició per part de la concessió administrativa adjudicatària de la gestió del departament per a corregir les deficiències. LA PLANTILLA ESTÀ ESPERANT DES DE 2009 SER INTEGRADA EN EL RÈGIM ESTATUTARI que li correspon La situació de l’Hospital Militar de Mislata es ja pràcticament insostenible. Des que aquest passara a formar part del nou Àrea de Manises han anat acreixent multitud de problemes ja no només d’atenció a la ciutadania o de qüestions laborals del personal sinó que s’ha arribat al punt de registrar deficiències d’insalubritat. El funcionament d’aquest hospital deixa cada dia més a desitjar. La discriminació del personal, tantes vegades denunciada per aquesta federació, no és l’única problemàtica d’aquest 06 centre. Són, a més, les condicions en les quals treballa aquesta escassa plantilla allò que fa enfilar-se fins al capdamunt. Aquests més de 250 treballadors i treballadores duen des de 2009 sense percebre les retribucions que els corresponen per al Pla de pensions (37.000 euros és el que s’està embutxacant Sanitat). Legalment, aquests treballadors haurien d’estar integrats en el Pla de pensions de la Generalitat però (al tancament d’aquesta edició) no han sigut integrats com s’hauria d’haver fet i estan exercint sense un pla de pensions per al seu futur. No obstant això, durant 2009 i 2010 Sanitat sí que va rebre la quantia econòmica corresponent a cada treballador per part del Ministeri de Defensa. Però els diners es queden en les seues arques de manera que, a poc a poc, aquesta va enriquint-se a costa dels seus treballadors. D’altra banda, aquesta mateixa plantilla pateix un tracte discriminatori quant a salari i condicions laborals ja Per a frenar tot açò, s’han estat fent, en els últims mesos, diverses mobilitzacions, tant dels treballadors i treballadores com de la pròpia població afectada. L’última d’aquestes, el darrer 10 de febrer, organitzada per les associacions de veïns de Mislata, va disposar del suport de la Comissió Executiva de CCOO PV, representada per la secretària de Política Social, Eva Hernández. La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO, exigeix a la Conselleria de Sanitat que solucione amb urgència tots els problemes vinculats a aquest centre. Així mateix, demana que es garantisca a la ciutadania una atenció de qualitat i que, en cas de no poder fer-ho, s’articule una alternativa viable i eficaç que done resposta a allò que demana la població. Però per a això cal que s’escometen les inversions i les reformes sanitàries escaients. sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011 Paco Martinez. Responsable de Negociación Colectiva de la Conselleria de Sanitat. Las listas de espera son inherentes a todo sistema de salud. De su análisis es posible extraer conclusiones acerca de la eficiencia y buen gobierno en la gestión de un sistema en concreto. Mientras que una demora excesiva es consecuencia de falta de recursos o de su deficiente organización, las listas de espera con un retraso moderado, que no impliquen graves disfunciones en el estado de salud de los pacientes, pueden ser signo de un dimensionamiento adecuado de los recursos y de una adecuada utilización de éstos. Así, la existencia de listas de espera no es necesariamente consecuencia de un déficit de recursos o de una mala gestión; la cuestión radica en detectar el límite a partir del cual estas listas se transforman en un problema sanitario grave para cuya solución se hace necesario adoptar medidas tanto estructurales como coyunturales. Hay que evitar llegar a ese límite. Pero el uso político de las listas de espera por el gobierno de turno ha impedido históricamente el debate sosegado para un óptimo aprovechamiento de los recursos y , en su caso, y no antes, paliar el déficit de recursos detectados y ha impedido la posibilidad de cambios estructurales. La La verdad de las listas de espera La existencia de estos listados es habitual, pero su mal uso o el abuso acaban generando graves deficiencias en el sistema sanitario como sucede en el actual sistema sanitario valenciano. opción más fácil: el trasvase de recursos económicos hacia la sanidad privada. Como solución coyuntural y rápida, siempre ha sido la preferida por el Gobierno Valenciano. Las reformas estructurales de un sistema tan complejo como el sanitario, aunque necesarias y beneficiosas, pueden ser dilatadas y poco perceptibles a corto plazo, por lo que son desechadas por su escasa rentabilidad política. Un segundo factor a tener en cuenta es el de la utilización de las cifras relativas a las listas de espera que periódicamente se nos ofrecen. ¿Hemos de creernos los datos que periódicamente, y sacando pecho en el tono más triunfalista, pregona Un buen gobierno y una buena práctica política está condicionado, ante todo, por la transparencia, y de ésta, no está muy sobrado el Gobierno Valenciano el conseller Cervera? No. debe ser así porque sus afirmaciones ni son creíbles, ni son fiables. Tampoco los percibe como ciertos la ciudadanía. Y es que los datos que se ofrecen más que ayudarnos a conocer la realidad de la situación, son sometidos a un proceso de centrifugado y manipulación con el único objetivo de ocultárnosla, dar una imagen que en absoluto se corresponde con ella y poder así ser utilizados como herramienta de propaganda política. La utilización de criterios arbitrarios en la gestión de las listas de espera, el uso de filtros en el acceso al especialista, la fragmentación en varias listas de espera, estructurales y no estructurales, con distinta velocidad cada una, etc., son algunas de las artimañas utilizadas para ofrecer la ilusión de una buena gestión. El buen gobierno y una buena práctica política está condicionado, ante todo, por la transparencia, y de ésta no está muy sobrado el Gobierno Valenciano. Mientras la falta de transparencia y la opacidad siga imponiéndose en la política sanitaria, se le seguirá hurtando a la ciudadanía la posibilidad de conocer el alcance real del problema y, por tanto, la capacidad de decidir sobre la idoneidad de sus gobernantes. 07 mar 2010 17 Revista cuatrimestral de la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO www.pv.ccoo.es país valencià el termómetre 40 Exitós balanç electoral ºC Febre molt alta L’empresa Clece es nega a abonar al seu personal La FSS CCOO-PV ha aconseguit augmentar la diferència respecte al segón sindicat alcançant una diferència de 55 delegats a 48. El nombre de delegats de CCOO enguany ha passat de 532 a 569. 36 l’augment salarial acordat al Conveni Col·lectiu, i més quan ha obtingut un benefici durant l’any 2009 de 36 milions d’euros. CCOO iniciarà, per resoldre aquesta qüestió, les mesures necessàries. avançant Com és tradició en els últims anys, el Sindicat Intercomarcal de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO Camp de Morvedre i Alt Palància, celebrarà el Dia Internacional de la Dona amb una jornada carregada d’activitats quant a aquest gènere. La finalitat d’aquesta jornada un poc diferent és homenatjar la dona i donar-li un reconeixement especial al seu paper tant en l’àmbit laboral de l’entorn sanitari i sociosanitari com en la resta d’àmbits de la vida. A més, se cerca defensar la igualtat de tracte, d’oportunitats i de possibilitats, així com fomentar la participació dels companys i les companyes de la professió en aquests actes. Entre les activitats preparades per al pròxim dia 8 de Març, es troben la inauguració de l’exposició de pintures i dibuixos “El món de la dona treballadora dins d’un context cultural i social diferent al nostre”, de Carme Tamarit. A més, s’hi presentarà una edició especial de la publicació del sindicat, El Boletín; i es podrà degustar un café especial a càrrec de “Comerç Just i Solidari”. ºC Excel·lent estat de salut trobada amb. Carmen Díaz El SAMU, un servei “carregat de problemes” Vicente Herreras, delegat de la FSS CCOO-PV en el SAMU València “Des de fa anys demanem a Sanitat que convoque una Mesa Tècnica on abordar totes les nostres carències i peticions” Vicente Herreras és metge i docent de formació i, malgrat que li queda molt poc temps lliure i de la gran quantitat d’acrobàcies que ha de fer amb l’agenda, és capaç de combinar ambdues professions a la perfecció. Un exemple d’això és que, entre altres coses, fa classes a sanitaris en cursos per a l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES). El seu vincle amb el sindicat ve de temps arrere, de 1987, però les seues funcions com a responsable són més recents. Des de 2004 és el delegat sindical en el SAMU de la província de València i, des de fa pocs mesos, també fa de suport amb visites a centres de Salut de Torrent i Juan Llorens. Quines són les funcions i les tasques a què ha de fer front un delegat sindical en el SAMU? Considere que hi ha tres funcions bàsiques en el meu dia a dia: detectar les necessitats que puguen sorgir en el Servei d’Emergències Sanitàries; informar els companys de les novetats en el servei; i assessorar davant qualsevol problema que puga sorgir. Encara que totes són diàries i requereixen d’una comunicació fluïda amb tots els companys i companyes, la primera de les funcions és essencial. Perquè d’aquesta depén que les condicions de treball puguen millorar. Les deficiències, problemes o necessitats es detecten de diverses maneres: bé en les meues visites rutinàries als centres, bé perquè els afectats em telefonen per a contar-m’ho. Comprovada la situació, s’entra en acció per a solucionar el problema com més prompte millor. hi ha tres funcions bàsiques en el meu dia a dia: detectar les necessitats que puguen sorgir en el Servei d’Emergències Sanitàries; informar els companys de les novetats en el servei; i assessorar davant qualsevol problema que puga sorgir Quines són les condicions actuals del SAMU a València? Sent sincers, no són d’allò més positives ni favorables. Aquest és un servei carregat de nombrosos problemes. Duem molt temps treballant i fent esforços per aconseguir coses que considerem bàsiques per a aquest servei. Per exemple, un dels majors problemes és que els conductors dels PAC del Servei d’Emergències Sanitàries necessiten lliurar més caps de setmana a l’any. I és que, pels torns que duen, només poden disposar d’uns pocs caps de setmana, amb el quals els resulta pràcticament impossible conciliar la vida laboral i familiar. Un altre dels temes que sempre defensem és que hi ha una dispersió geogràfica excessiva d’aquest servei que no afavoreix gens una atenció efectiva i eficaç. També caldria augmentar els efectius humans i les unitats del servei per cobrir adequadament tota la Comunitat Valenciana. I açò es resol ajustant a les necessitats la plantilla del Centre d’Informació i de Coordinació d’Emergències (CICU), incrementant les unitats i dimensionant correctament els equipo que cobreixen cada unitat. Caldria donar-li una uniformitat als recursos humans i materials i, a més, caldria avaluar periòdicament el servei. Però no es fa a pesar de les reiterades sol·licituds de creació de comissions de qualitat, docència, protocol, etc... Amb què dificultats t’has trobat en aquest temps com a delegat? Han sigut bastants les dificultats i els problemes, però allò més destacable potser siga el fet que des de fa anys estem demanant-li a Sanitat que convoque una Mesa Tècnica on plantejar els nostres problemes, però aquesta administració ens ignora. I així, no s’hi pot avançar. Federació de Sanitat y Sectors Sociosanitaris CCOO-País Valencià · Plaça Nàpols i Sicília, 5-2ª · 46003 València · 3 96 388 21 65 Comarques del Nord · Unió Intercomarcal · 3 96 422 60 16 · Hospital General de Castelló 3 96 472 65 00 · Hospital de Vinaròs (sección sindical) 3 96 447 71 18 · Hospital de la Plana · 3 96 435 76 00 · Consorci H. Provincial de Castelló 3 96 435 43 12 08 Camp de Morvedre Alt Palancia · Unió Intercomarcal · 3 96 267 47 21 · Hospital de Sagunt (Secció sindical) 3 96 265 94 33 L’Horta · Hospital Clínic de València · 3 96 398 78 01 · Hospital Arnau de Vilanova de València (Secció sindical) · 3 96 386 85, 19 h. · Psiquiàtric Bètera · 3 96 160 01 51 · Hospital La Fe de València (Secció sindical) 3 96 386 27 95 · Consorci H. G. València · 3 96 197 20 00 · Hospital Peset València (Secció sindical) 3 96 162 23 73 Foia de Bunyol / Plana Utiel Requena · Unió Intercomarcal · 3 96 250 03 94 · Hospital Requena (S. sind.) · 3 96 233 96 32 La Ribera / La Safor · Alzira Unió Comarcal · 3 96 241 77 95 · Hospital Ribera (UTE) · 3 96 245 81 00 · Unió comarcal Gandia · 3 96 295 41 36 · Hospital Gandia · 3 96 295 92 00 Comarques Centrals · Unió Comarcal Xàtiva 3 96 228 01 45 · Hospital Xàtiva (Secció sindical) 3 96 228 95 85 · Unió Comarcal Alcoi · 3 96 554 39 66 · Hospital Alcoi (Secció sindical) 3 96 553 74 13 / 6 Vinalopó /Vega Baixa · Unió Intercomarcal 3 96 538 79 47 · Hospital Elda (S. sind.) 3 96 698 90 64 · Unió Comarcal Elx 3 96 546 33 00 · Hospital Elx (Secció sindical) 3 96 667 93 94 · Unió comarcal Oriola · 3 96 674 00 65 · Hospital Oriola (Secció sindical) 3 96 587 76 50 · Hospital de Torrevieja 3 96 5721313 L’Alacantí-Marines · Unió Intercomarcal 3 96 598 21 23 · Hospital Dènia 3 96 642 90 51 · Hospital la Pedrera 3 96 557 97 56 · Hospital General d’ Alacant (Sección sindical) · 3 96 591 38 80 · Sindicat Intercomarcal · 3 96 598 25 88 · Hospital la Vila Joiosa (Secció sindical) 3 96 685 98 99 · H. San Joan (Alacant) (Secció sindical) 3 96 593 86 40