La Nueva Fe, ejemplo de mala previsión - CCOO

mar 2011
17
revista cuatrimestral de la federació de sanitat de CCOO
www.pv.ccoo.es
país valencià
La Nueva Fe,
ejemplo de mala previsión
El traslado de la vieja a la Nueva Fe ha supuesto un quebradero de cabeza para
todos los agentes implicados, desde los trabajadores y trabajadoras de los diferentes
servicios y especialidades sanitarias, hasta para el usuario. Y es que, además de la
caótica organización del traslado, el edificio no reúne las características adecuadas que
debería tener el hospital de referencia de la Comunidad Valenciana.
03
en portada.
04-05
entorno
laboral
El buen gobierno
a debate en la IX
Jornada de Salud
La FSS CCOOPV organiza un
concierto solidario
con las víctimas de la
violencia de género
06-07
professionals
La marcada
degradación del
Hospital Militar
Sanitat gestiona de
forma incorrecta las
listas de espera
08
trobada amb
Vicente Herreras,
delegado sindical del
SAMU Valencia
Edificio nuevo y ya con deficiencias
El edificio en el que, desde el pasado 10 de enero, se atienden las Consultas de Atención Especializada de San Fermín
presenta graves deficiencias en el diseño de su estructura, a pesar de ser totalmente nuevo: espacios insuficientes en
consultas, iluminación deficiente, carencia de ventilación, cableados a la vista... Una situación ante la cual, al compartirse
espacios de atención, se ve invadida la intimidad de los pacientes atendidos en Oftalmología. Por eso, la sección sindical
de CCOO en el Hospital General de Elche ha solicitado a la gerencia que intervenga para que separe de las consultas de
enfermería de oftalmología a las optometristas.
març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià
editorial
Arturo León. Secretari General de la FSS CCOO-PV
Acord social, econòmic i de
pensions raonable per a aquesta crisi
El passat 2 de febrer Govern, Patronal, UGT i
CCOO van subscriure l’Acord Social i Econòmic
(ASE). És aquest un acord important en el qual
entre altres qüestions s’ha escomés una reforma
del sistema de pensions de gran importància i
que mereix la nostra atenció i l’anàlisi en aquest
editorial.
La primera consideració a tenir en compte és que
es tracta d’un acord molt més ampli que el pretés
pel Govern. Que respon a la proposta realitzada per
CCOO pel maig de 2009, reiterada posteriorment
després de la vaga general del 29 de setembre.
Sens dubte si s’hagués tingut en compte aquesta
proposta, per part del Govern, moltes de les retallades efectuades en l’any 2010, probablement
no s’haurien produït o s’haurien mitigat.
Una altra de les consideracions evidents,
és que aquest acord és conseqüència directa
d’haver conjugat la negociació i la mobilització,
molt especialment amb la vaga general del 29
de setembre, els resultats de la qual s’han volgut
presentar, amb tant d’ímpetu, com un fracàs de
les organitzacions sindicals convocants i que
ara es manifesten com a determinants per a la
signatura de l’ASE.
El text introdueix una reforma del sistema de
pensions, en la qual hem passat d’una proposta
inicial del Govern de 67 anys d’edat general de
jubilació amb caràcter obligatori, a una proposta
flexible de jubilació amb carreres de cotització
llargues i de carreres més curtes, atenent també a
la penositat i toxicitat en el treball, a les situacions
de treballadors d’empreses en crisi, jubilacions
anticipades, jubilacions parcials i voluntàries
anticipades.
Amb nous drets per a joves, pares i mares. I
també cal dir amb claredat que amb un enduri-
ment per a l’accés a la jubilació i quantia per a
determinats supòsits que no ens agrada, però
que atenent al context en el qual es produeix la
negociació hem acceptat com a contrapartida a
preservar les característiques essencials del sistema públic de pensions, sistema posat en dubte
pel Govern i per les institucions econòmiques i
polítiques d’importants organismes internacionals,
amb la intenció de fomentar els plans privats en
detriment de les pensions públiques.
En tot cas cal dir que la clau del sosteniment
del sistema, radica en la generació d’ocupació.
Amb destrucció d’ocupació i sense cotitzadors
que financen les pensions, el sistema de seguretat
social s’afebleix, per aquest motiu la reivindicació
principal de CCOO siga reactivar l’economia per
a crear ocupació.
L’acord també estableix mantenir el nostre
compromís amb aquelles persones que més estan patint aquesta crisi, mitjançant l’establiment
d’una ajuda de caràcter temporal per una quantia
de 400 euros al mes, quantia modesta però imprescindible per a qui no té cap renda.
S’arreplega un compromís amb la patronal per
a la reforma de la negociació col·lectiva, reforma
que afecta al procediment i als continguts per a
negociar les condicions retributives i laborals a
través dels convenis col·lectius i que afecta a
més de 14 milions de treballadores i treballadors.
A més s’hi introdueixen algunes precisions que
ataquen alguns efectes perversos de la reforma
laboral imposada, però que no obstant això no
evitaran que aquest conflicte amb el Govern seguisca obert. No estem d’acord amb la reforma
laboral perquè no crea ocupació i afebleix els
drets dels treballadors i de les treballadores. Per
això el sindicat ha posat en marxa una Iniciativa
legislativa popular (ILP) que pretén modificar la
reforma laboral del Govern.
Finalment l’ASE estableix compromisos en
matèria de política industrial i energètica, inversió
més desenvolupament i innovació i la reconducció
a un marc específic de negociació sectorial, el
desenvolupament de l’Acord d’empleats públics,
acord incomplit pel Govern mitjançant la reducció
del 5% del salari, ocupació, etc. Aquest últim
compromís podria donar lloc a un reconeixement
de l’aportació dels empleats públics a l’eixida
de la crisi i potser a un rescabalament en altra
conjuntura econòmica més favorable.
Hi ha matèries que no formen part de l’Acord,
però que en CCOO no renunciem a intervenir, com
per exemple la reforma del sistema financer, una
política fiscal més recaptadora i equitativa, la lluita
contra el frau i promoure l’activitat econòmica que
contribuïsca al canvi del nostre model econòmic
i de producció.
Per concloure cal dir que CCOO no presumeix
de la consecució d’aquest acord, per això valorem
amb objectivitat i ponderació els seus continguts.
Ha sigut una negociació molt dura, en un context
de crisi profunda, però ens sentim orgullosos
d’haver defensat amb afany els drets laborals i
socials dels treballadors i d’haver contribuït amb
un exercici de responsabilitat a generar un clima
de confiança afavoridor per a l’eixida de la crisi.
De tota manera la crisi no ha acabat ni de
bon tros. En els pròxims mesos es tornaran a
escometre reformes que no estaran exemptes
de moments de dificultat i de tensió. CCOO com
a primer sindicat, complirà amb les seues obligacions negociant, informant i si fos necessari
mobilitzant, amb fermesa i amb sentit comú, no
perdent de vista la raó de ser.
revista trimestral de la federació de sanitat de CCOO
www.pv.ccoo.es
país valencià
Coordina: Juan de Dios Liébana
Consell de redacció: Carlos Boils, Mª Ángeles Gómez, Mª Victoria Gómez, Arturo León, Juan de Dios
Liébana, Alejandro Chuliá
Redacció i maquetació: Raquel Gras
Oficina de Promoció i d’Ús del Valencià de CCOO PV: Purín Morant i Lluïsa Armero.
Diseño: Offka. jesús expósito
e-mail: [email protected] web: www.pv.ccoo.es/sanitat
02
Edita
Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO PV.
FSS-CCOO PV
Plaça Nàpols i Sicília, 5-2ª. 46003 València. Tel.: 96 388 21 65
Tirada: 12.000 ejemplares (impreso en papel ecológico)
sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011
en portada
Parece mentira que la Nueva Fe
sea el hospital
de referencia
Era una necesidad. Desde hace diez años se sabía y ahora, por fin, es una realidad.
Pero La Nueva Fe es un sueño truncado. Un edificio maravilloso, casi, casi con las
calidades de un hotel, pero que como hospital resulta poco funcional.
La idea de la Nueva Fe prometía y
pocos días después de su inauguración la decepción es absoluta.
Por parte de los que trabajan en
ella día a día y por parte de los
usuarios.
Y es que este centro hospitalario,
el más grande de la Comunidad
Valenciana e, incluso, de Europa ha
comenzado su andadura lleno de
carencias, problemas y, sobre todo,
sin estar acabada su construcción y
habilitación ya que (al cierre de esta
edición, todavía habían espacios
en plenas obras).
¿Lo más grave? Que a pesar
de ser un centro nuevo que, supuestamente, debía suplir todas
las carencias del viejo, la Nueva Fe
está más limitada. Y los problemas
no paran de brotar. Las consultas
externas comenzaron en noviembre
de 2010 y las quejas ya se registran
a docenas. El sistema informático
falla diariamente (y ya no se trata
de los fallos característicos de los
primeros días), los quioscos informáticos (que registran la llegada
de los pacientes a la consulta no
funcionan) y los programas de los
ordenadores de los facultativos se
cuelgan. Esto eterniza las consultas
y retrasa la asistencia al paciente. Así sólo se pierde calidad. Se
pierde prestigio. Y si esto pasa en
los sistemas informáticos básicos,
¿qué pasaría si también fallaran
los aparatos de quirófanos o de
las unidades de críticos?
Estas consultas externas, además, se han diseñado sin tener en
cuenta la actividad que en ellas se
desempeña, de tal forma que no
existen espacios habilitados para
la realización de las técnicas de
enfermería que puedan requerirse, debiendo realizarlas entre la
visita de un paciente y otro, por
lo que se ralentizan las consultas
y se aumentan los tiempos de espera, empeorando, así, la calidad
asistencial.
Otro ejemplo: las consultas carecen de indicativos claros, por lo
que el usuario se pierde en los más
de 260.000 metros cuadrados de
centro. Las consecuencias son la
desorientación del usuario. Más: en
la consulta de ginecología no hay
baños o departamentos específicos
donde las usuarias puedan asearse
después de someterse a determinadas técnicas, viéndose obligadas a
utilizar el baño ubicado en el pasillo,
fuera de la sala de espera.
La Fe (vieja) era el hospital de
referencia de la Comunidad Valenciana y del SNS, puntero en Atención infantil y Quemados donde
se prestaban servicios únicos en
la Comunidad que en el nuevo
edificio se corre el peligro de perder
la continuidad de éstos cuidados.
Por poner un ejemplo la sala de
lactancia resulta pequeña, insuficiente para el número de menores
ingresados y para sus madres, por lo
que podría afectar a la continuidad
del banco de leche. Y esto es un
problema estructural muy grave
que muestra falta de previsión en
la construcción, dónde no se han
tenido en cuenta las necesidades
de la atención que se iba a prestar.
El diseño estructural de La Fe ha
acabado con el modelo de atención integral y exclusivo al niño,
que se ha venido desempeñando
con gran eficacia hasta hoy en el
antiguo Hospital, desapareciendo
así el único Hospital Infantil de la
Comunidad. Y es que, en la Nueva
Fe, los niños se verán obligados a
compartir circuitos asistenciales con
los adultos, por lo que, además de
reducirse la eficiencia, se reduce la
calidad asistencial a los niños. Y lo
que es peor, se cambia el modelo
de atención centrada en el niño por
el modelo de atención centrado en
la gestión. Y aquí, pierde el niño.
Y no sólo no se han tenido
en cuenta las necesidades de la
atención, sino que también se han
obviado las de los trabajadores y
las trabajadoras, al construir salas
excesivamente largas, donde las
habitaciones están muy alejadas del
control de enfermería, por lo que se
dificulta enormemente la atención
y la prestación de cuidados, a la
vez que se perjudican gravemente
las condiciones de trabajo. Otro
ejemplo son las alas de Cuidados
Intensivos Neonatales, donde carecen
del mobiliario con una ergonomía
adecuada a su puesto de trabajo
y donde una incorrecta ubicación
de las torres eléctricas de control
obliga a la plantilla a trabajar con
el constante zumbido y calor que
éstas emiten.
En esta misma línea, el hospital más grande de Europa se ha
construido con 200 camas menos
de las que tenía la Vieja Fe. ¿Es,
entonces, espacio todo lo que le
hace grande? Si mantiene la misma cartera de servicios, pero no
aumenta las camas, ni las plantillas,
esto acaba desembocando en reducción de la calidad asistencias y
en sobrecargas de trabajo para los
profesionales que ya se enfrentan
a condiciones laborales bastante
reprochables.
En cuanto a las condiciones del
personal, el traslado ha supuesto
no sólo un cambio de ubicación
geográfica, sino también una modificación de los turnos de trabajo que,
en la mayoría de casos, supone la
imposibilidad de la conciliación de
la vida familiar, personal y laboral.
La plantilla se ha dimensionado
por debajo de las necesidades
reales de asistencia, obviando
incluso las recomendaciones de
las sociedades científicas para
las unidades acreditadas como
Unidad de Referencia, y eso se
hace notar en la actividad diaria
puesto que será imposible atender
eventualidades como permisos o
bajas, quedando los servicios bajo
mínimos y aumentando, aún más
si cabe, la presión asistencial sobre
los trabajadores y las trabajadoras.
A todos estos problemas, se le
añaden los derivados de la continuidad de la obras. Y es que, aun
no ha finalizado la construcción de
unidades tan importantes como
la de Farmacia (está previsto que
finalicen en siete meses) o la de
Radioterapia, incluso el Laboratorio no se trasladará hasta marzo.
Resulta cuestionable el incremento
del gasto que supondrán los continuos transportes de productos
farmacéuticos y de pacientes de
un hospital a otro hasta completar
el traslado a Malilla derivados de
esta circunstancia.
El hospital de referencia de la
Comunidad y el más grande de
Europa, no culminará su traslado
hasta dentro de ocho meses y hasta
entonces su rendimiento no estará al
100%. ¿Por qué tiene la Consellería
tanta prisa para su apertura?
Concentración del pasado 15 de diciembre contra la suspensión de la carrera.
03
març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià
entorn laboral
La IX Jornada de Salut
aborda la necessitat de nous
enfocaments en Sanitat
Definir i caracteritzar el bon govern van ser les línies generals d’aquesta trobada,
que va tenir lloc pel novembre passat en l’Hospital General de València, i que va
reunir, entre uns altres, a José Manuel Freire, Luis Ángel Oteo, Jesús Caramés,
José Ramón Repullo i José María Fidalgo.
El canvi tan necessari en la gestió
del Sistema Nacional de Salut
només s’aconseguiria a través
d’un bon govern. Però, què és
el bon govern? Aquesta qüestió
es va analitzar amb detall en la IX
Jornada de Salut “Bon govern del
SNS: per a una crisi econòmica i
ètica”, organitzada per la Federació
de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO-PV i celebrada en
l’Hospital General de València el
passat 17 de novembre.
L’alternativa que té el SNS és
“fer les coses com aquells que
les fan bé”. Així de tallant es va
mostrar el cap del Departament
de Cooperació Internacional de
l’Institut Carlos III, José Manuel
Freire, qui va parlar d’extraure
experiències de països com Regne
Unit, Alemanya, França, Austràlia
o Canadà, on els sistemes sanitaris tenen èxit. I és que, fins ara
Espanya ha assajat quantitat de
fórmules de gestió i cap sembla
haver funcionat, va afirmar Freire.
Així mateix, va defensar la
importància de la renovació i
la reforma, començant, va dir,
per les bases que fonamenten
el nostre sistema. Així, treballant
aspectes com lleis i reglaments,
codis de conducta, seguiment de
la gestió i l’existència de conflictes
d’interés, es podrà aconseguir
el bon govern.
El bon govern, definit com allò
que fa funcionar l’autoritat a un
país, es va relacionar en aquesta
trobada amb l’ètica, tant pública i política com de les actituds
cíviques... En definitiva, amb la
qualitat de la democràcia.
“Açò que considere meu ho
veig més en perill que mai” i està
en perill no solament a causa de la
04
situació de crisi i d’estancament
que s’està vivint, sinó també per
la falta d’una gestió adequada.
Així de preocupat es va mostrar
el president d’honor de l’IEbugs,
José María Fidalgo, en la seua
intervenció.
La proposta de solució al SNS va
ser unànime: cal importar i tractar
de reproduir els models de gestió
i bon govern del sistema sanitari
que es duen a terme en països
veïns en els quals els resultats
són millors, tant en eficàcia com
en eficiència i efectivitat.
Durant la seua intervenció, el
cap de Departament de Planificació i Economia de la Salut de
l’Institut Carlos III, José Ramón
Repullo va destacar que els desequilibris en els quals es forja
la falta de sostenibilitat són: la
falta d’alineació en els rols dels
agents que participen del SNS; la
miopia dels costos d’oportunitat,
de manera que no se cerca la
maximització de l’impacte de
benestar; un desenvolupament
científic i tecnològic turbulent (una
major despesa sanitària no va
directament relacionada amb una
millora del sistema); una pràctica
clínica en la qual preval l’atenció
tecnològica i la hiperespecialització per sobre del pacient; així
com la desconfiança i l’hostilitat
cap als professionals.
Realisme
A més del regeneracionisme i del
reformisme defensat per Repullo,
el vicepresident de l’IEbugs, Luis
Ángel Oteo, va afegir la dimensió de
realisme, necessari per a analitzar
la situació en la qual ens trobem,
que va qualificar d’insostenible a
curt, mitjà i llarg termini.
Per la seua banda, el director
gerent de l’Hospital Universitari
Juan Canalejo de la Corunya,
Jesús Caramés, va insistir que
per a arribar a aqueix bon govern
es necessita planificació i la implicació dels professionals en la
gestió directa , així com un canvi
en el seu paper, ja que no estan
molt satisfets amb el conjunt del
sistema.
A la trobada van assistir, entre
uns altres, el secretari general de
la FSS CCOO, Antonio Cabrera, qui va remarcar la necessitat
d’exigir una avaluació dels diversos
models, fer reformes en els plantejaments de gestió i combatre
la insuficiència financera.
Entre els assistents a la Jornada cal destacar la presència
del secretari general de la FSS
CCOO-PV, Arturo León; el conseller de Sanitat, Manuel Cervera;
el gerent de l’Hospital General,
Sergio Blasco i el president del
Consell de Metges de la FSS
CCOO-PV, Aurelio Duque.
Eleccions
Sindicals:
un dur procés,
amb resultats
favorables
Enguany els processos de les Eleccions
Sindicals estan sent més difícils que en
ocasions anteriors, i no és d’estranyar
atés el context de desconfiança social
generalitzat en què ens trobem per la
crisi econòmica que aguaita tots els
sectors. No obstant això, en CCOO
hem pogut trencar amb la pèrdua previsible de delegats i hem aconseguit
ampliar la nostra cartera.
Amb la crisi, moltes empreses han
reduït el nombre de les seues plantilles,
la qual cosa afecta a la composició
dels seus comités i, per tant, a la representativitat sindical. Però, CCOO
hem aconseguit incrementar el nombre
de delegats a través del treball a les
empreses blanques.
Els processos d’enguany han sigut especialment complicats, amb
multitud d’impugnacions per part
de la nostra organització enfront de
situacions conflictives en empreses
en les quals els altres sindicats no
s’ajustaven a la legalitat establerta per
al procediment electoral. Tanmateix,
hem guanyat quasi tots els laudes
plantejats perquè s’executara segons
la norma.
La tendència d’enguany és positiva
i, encara que molt lenta per no trobarnos en la millor situació econòmica
(i la gent té molta por a perdre el seu
lloc de treball), el nostre sindicat ha
aconseguit créixer en diferència amb
els nostres competidors més directes.
En els comités de laborals de
València i Alacant hem obtingut una
millora en la nostra representació i, a
més, hem obtingut presència en totes
les concessions administratives que
Sanitat ha posat en marxa enguany,
així com representativitat en el nou
departament d’Elx-Crevillent.
La previsió de les empreses en les
quals s’havien d’haver fet les eleccions l’any passat, és que arribarem
a assolir bons resultats. I tot açò ha
sigut possible gràcies a la implicació
de tots els companys i companyes a
obtenir la millor situació.
sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011
Bellas notas de
solidaridad con las
víctimas de la
violencia
de género
Un concierto interdisciplinar en el Palau
de la Música de Valencia busca contribuir
en la concienciación social contra el
problema del maltrato por una vía lúdica
a través de la cual llegar a un sector más
amplio de la población
Con motivo de la conmemoración del Día Mundial contra la
Violencia de Género, la Federación de Sanidad y Sectores
Sociosanitarios de CCOO-PV
quiso organizar un Concierto
Solidario con las víctimas de la
violencia de género en el Palau de
la Música de Valencia. El objetivo
era transmitir, a través de un acto
desenfadado que aunara bonitas
coreografías y composiciones
musicales armónicas, todo el
apoyo posible a las víctimas de
estos actos tan despreciables.
Se trataba de un encuentro
mediante el cual sensibilizar y
concienciar a los asistentes sobre
la necesidad de erradicar este
problema social que en el último
año ha acabado con la vida
de más de 70 mujeres. Y como
ejemplo se podía tomar a cada
uno de los participantes en las
tres disciplinas que dieron forma
al concierto (música, danza y
poesía), quienes actuaron de
forma altruista.
Todos ellos motivados por la
causa, decidieron colaborar con
este sindicato en un acto con
tanto mensaje y que supuso un
lleno total de la Sala Rodrigo del
Palau de la Música de Valencia .
Es en esta línea de actuación
social en la que también trabaja
nuestra organización y mediante
la cual se pretende crear diver-
sos espacios de unión entre las
diferentes instituciones sociales
y de la ciudadanía en su conjunto. Es un intento por aunar
esfuerzos para, así, contribuir
a que se puedan producir los
cambios estructurales necesarios
para vencer las desigualdades
sociales que todavía sufren las
mujeres en nuestra sociedad y
en otras.
Los protagonistas del encuentro
fueron los componentes de la Jove
Orquesta Enbel’s del Círculo y el
coro del Círculo de Bellas Artes
de Valencia, en colaboración
con el Conservatorio profesional de Danza de Ribarroja y sus
actuaciones agradaron tanto a
los asistentes que los aplausos
finales tardaron mucho en cesar. Y es que la entrega de los
cada uno de los artistas de las
diferentes disciplinas sobre la
tarima fue absoluta.
Durante el encuentro, nuestra
organización hizo un llamamiento
para la construcción de la igualdad entre mujeres y hombres
y condenó con rotundidad los
malos tratos. Además, como
acto simbólico se sacó ‘la tarjeta
roja’ al maltratador.
En esta línea, la Federación
de Sanidad y Sectores Sociosanitarios insiste, una vez más, en
la importancia de la aplicación
del Protocolo para la Atención
Sanitaria de la Violencia de Género
y pide a la Conselleria de Sanitat
que ponga todas las medidas a su
alcance no sólo para cumplir con
este protocolo, sino para cubrir
lo que se ha convertido en una
necesidad social: la protección
ante este tipo de actos.
El acto contó con la asistencia
de destacadas personalidades
del entorno político y social como
la secretaria general de la Mujer
de CCOO PV, Cándida Barroso;
la coordinadora del Área de Mujer
en temas de violencia de género
de la Delegación de Gobierno,
Marina Calatayud; el delegado
de Gobierno, Ricardo Peralta,
entre otros.
Los riesgos en para la reproducción y el embarazo,
recogidos en una guía
La FSS CCOO-PV ha editado una Guía
sobre la protección de la reproducción, el
embarazo y la lactancia en el ámbito Sanitario y Sociosanitario con el objetivo de
que las trabajadoras y trabajadores, los
delegados y delegadas de prevención de
estos sectores conozcan los elementos
básicos para abordar las medidas de protección a aplicar en aquellos casos en los
que las empleadas se encuentren en edad
reproductiva, embarazadas o en etapa de
lactancia natural. En esta guía se detallan
desde los principales riesgos de agentes
físicos, agentes biológicos y químicos, así
como agentes ergonómicos y psicosociales,
como los procedimientos de actuación a
seguir para la protección de la reproducción,
el embarazo y la lactancia.
Se trata de la segunda guía que edita la
federación a través de su Grupo de Salud
Laboral, publicaciones elaboradas con el fin
de acercar información específica sobre determinados temas, de forma clara y accesible,
a todos los trabajadores y trabajadoras.
05
març 2011 sindicat i salut. fss-ccoo país valencià
professionals
El Militar, un hospital
relegat a l’abandonament
i a la degradació
CCOO exigeix a Sanitat que acabe amb la discriminació laboral de la
plantilla i millore les condicions materials tant per a l’usuari com per als
treballadors i les treballadores que exerceixen les seues tasques diàriament.
que encara, des que l’any 2009 es
fera la transferència a la Conselleria
de Sanitat, aquest personal adscrit a
l’hospital no ha sigut integrat en el règim
estatutari. Tot i que el passat desembre,
en la Mesa Sectorial de Sanitat, es va
donar llum verda a la integració, falta
la publicació del decret.
I a sobre, les infraestructures i les
condicions dels recursos materials
per al treball diari són totalment deficients. El centre no té en marxa tots els
serveis acordats i ha arribat, fins i tot,
fins a la insalubritat (rates, paneroles,
aigua no potable, no hi ha calefacció,
etc.). I tot açò no només afecta la
plantilla, també a l’usuari ja que fa
impossible que es puga realitzar una
atenció sanitària en condicions. En
aqueix sentit, aquest sindicat ressalta
la falta de predisposició per part de la
concessió administrativa adjudicatària
de la gestió del departament per a
corregir les deficiències.
LA PLANTILLA ESTÀ
ESPERANT DES DE
2009 SER INTEGRADA
EN EL RÈGIM
ESTATUTARI que li
correspon
La situació de l’Hospital Militar de Mislata es ja pràcticament insostenible.
Des que aquest passara a formar part
del nou Àrea de Manises han anat
acreixent multitud de problemes ja no
només d’atenció a la ciutadania o de
qüestions laborals del personal sinó
que s’ha arribat al punt de registrar
deficiències d’insalubritat.
El funcionament d’aquest hospital
deixa cada dia més a desitjar. La discriminació del personal, tantes vegades
denunciada per aquesta federació,
no és l’única problemàtica d’aquest
06
centre. Són, a més, les condicions
en les quals treballa aquesta escassa
plantilla allò que fa enfilar-se fins al
capdamunt.
Aquests més de 250 treballadors i
treballadores duen des de 2009 sense percebre les retribucions que els
corresponen per al Pla de pensions
(37.000 euros és el que s’està embutxacant Sanitat).
Legalment, aquests treballadors
haurien d’estar integrats en el Pla de
pensions de la Generalitat però (al
tancament d’aquesta edició) no han
sigut integrats com s’hauria d’haver
fet i estan exercint sense un pla de
pensions per al seu futur.
No obstant això, durant 2009 i
2010 Sanitat sí que va rebre la quantia econòmica corresponent a cada
treballador per part del Ministeri de
Defensa. Però els diners es queden
en les seues arques de manera que,
a poc a poc, aquesta va enriquint-se
a costa dels seus treballadors.
D’altra banda, aquesta mateixa
plantilla pateix un tracte discriminatori
quant a salari i condicions laborals ja
Per a frenar tot açò, s’han estat
fent, en els últims mesos, diverses
mobilitzacions, tant dels treballadors i
treballadores com de la pròpia població afectada. L’última d’aquestes, el
darrer 10 de febrer, organitzada per
les associacions de veïns de Mislata,
va disposar del suport de la Comissió
Executiva de CCOO PV, representada
per la secretària de Política Social,
Eva Hernández.
La Federació de Sanitat i Sectors
Sociosanitaris de CCOO, exigeix a la
Conselleria de Sanitat que solucione amb
urgència tots els problemes vinculats
a aquest centre. Així mateix, demana
que es garantisca a la ciutadania una
atenció de qualitat i que, en cas de no
poder fer-ho, s’articule una alternativa
viable i eficaç que done resposta a
allò que demana la població. Però
per a això cal que s’escometen les
inversions i les reformes sanitàries
escaients.
sindicat i salut. fss-ccoo país valencià marzo 2011
Paco Martinez. Responsable de Negociación Colectiva de la Conselleria de Sanitat.
Las listas de espera son inherentes a
todo sistema de salud. De su análisis es
posible extraer conclusiones acerca de
la eficiencia y buen gobierno en la gestión
de un sistema en concreto. Mientras que
una demora excesiva es consecuencia
de falta de recursos o de su deficiente
organización, las listas de espera con
un retraso moderado, que no impliquen
graves disfunciones en el estado de salud
de los pacientes, pueden ser signo de
un dimensionamiento adecuado de los
recursos y de una adecuada utilización
de éstos.
Así, la existencia de listas de espera no
es necesariamente consecuencia de un
déficit de recursos o de una mala gestión;
la cuestión radica en detectar el límite a
partir del cual estas listas se transforman
en un problema sanitario grave para cuya
solución se hace necesario adoptar medidas
tanto estructurales como coyunturales.
Hay que evitar llegar a ese límite.
Pero el uso político de las listas de espera por el gobierno de turno ha impedido
históricamente el debate sosegado para un
óptimo aprovechamiento de los recursos
y , en su caso, y no antes, paliar el déficit
de recursos detectados y ha impedido la
posibilidad de cambios estructurales. La
La verdad de las
listas de espera
La existencia de estos listados es habitual, pero
su mal uso o el abuso acaban generando graves
deficiencias en el sistema sanitario como sucede en
el actual sistema sanitario valenciano.
opción más fácil: el trasvase de recursos
económicos hacia la sanidad privada. Como
solución coyuntural y rápida, siempre ha
sido la preferida por el Gobierno Valenciano. Las reformas estructurales de un
sistema tan complejo como el sanitario,
aunque necesarias y beneficiosas, pueden
ser dilatadas y poco perceptibles a corto
plazo, por lo que son desechadas por su
escasa rentabilidad política.
Un segundo factor a tener en cuenta
es el de la utilización de las cifras relativas
a las listas de espera que periódicamente
se nos ofrecen. ¿Hemos de creernos los
datos que periódicamente, y sacando
pecho en el tono más triunfalista, pregona
Un buen gobierno y una buena práctica
política está condicionado, ante todo, por la
transparencia, y de ésta, no está muy sobrado
el Gobierno Valenciano
el conseller Cervera? No. debe ser así
porque sus afirmaciones ni son creíbles,
ni son fiables. Tampoco los percibe como
ciertos la ciudadanía.
Y es que los datos que se ofrecen más
que ayudarnos a conocer la realidad de la
situación, son sometidos a un proceso de
centrifugado y manipulación con el único
objetivo de ocultárnosla, dar una imagen
que en absoluto se corresponde con ella y
poder así ser utilizados como herramienta
de propaganda política.
La utilización de criterios arbitrarios en
la gestión de las listas de espera, el uso
de filtros en el acceso al especialista, la
fragmentación en varias listas de espera,
estructurales y no estructurales, con distinta
velocidad cada una, etc., son algunas de las
artimañas utilizadas para ofrecer la ilusión
de una buena gestión.
El buen gobierno y una buena práctica
política está condicionado, ante todo, por
la transparencia, y de ésta no está muy
sobrado el Gobierno Valenciano. Mientras
la falta de transparencia y la opacidad siga
imponiéndose en la política sanitaria, se le
seguirá hurtando a la ciudadanía la posibilidad
de conocer el alcance real del problema y,
por tanto, la capacidad de decidir sobre la
idoneidad de sus gobernantes.
07
mar 2010
17
Revista cuatrimestral de la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO
www.pv.ccoo.es
país valencià
el termómetre
40
Exitós balanç electoral
ºC
Febre molt alta
L’empresa Clece es nega a abonar al seu personal
La FSS CCOO-PV ha aconseguit augmentar la
diferència respecte al segón sindicat alcançant
una diferència de 55 delegats a 48. El nombre
de delegats de CCOO enguany ha passat
de 532 a 569.
36
l’augment salarial acordat al Conveni Col·lectiu, i més quan
ha obtingut un benefici durant l’any 2009 de 36 milions
d’euros. CCOO iniciarà, per resoldre aquesta qüestió, les
mesures necessàries.
avançant
Com és tradició en
els últims anys, el
Sindicat Intercomarcal
de Sanitat i Sectors
Sociosanitaris de CCOO
Camp de Morvedre i Alt
Palància, celebrarà el
Dia Internacional de la
Dona amb una jornada
carregada d’activitats
quant a aquest gènere.
La finalitat d’aquesta
jornada un poc diferent
és homenatjar la
dona i donar-li un
reconeixement especial
al seu paper tant en
l’àmbit laboral de l’entorn
sanitari i sociosanitari
com en la resta d’àmbits
de la vida. A més, se
cerca defensar la igualtat
de tracte, d’oportunitats i
de possibilitats, així com
fomentar la participació
dels companys i les
companyes de la
professió en aquests
actes.
Entre les activitats
preparades per al
pròxim dia 8 de Març, es
troben la inauguració de
l’exposició de pintures
i dibuixos “El món de la
dona treballadora dins
d’un context cultural i
social diferent al nostre”,
de Carme Tamarit. A més,
s’hi presentarà una edició
especial de la publicació
del sindicat, El Boletín;
i es podrà degustar un
café especial a càrrec de
“Comerç Just i Solidari”.
ºC
Excel·lent estat de salut
trobada amb. Carmen Díaz
El SAMU, un servei
“carregat de problemes”
Vicente Herreras, delegat de la FSS CCOO-PV en el SAMU València
“Des de fa anys demanem a Sanitat que convoque
una Mesa Tècnica on abordar totes les nostres
carències i peticions”
Vicente Herreras és metge i docent de formació
i, malgrat que li queda molt poc temps lliure i
de la gran quantitat d’acrobàcies que ha de fer
amb l’agenda, és capaç de combinar ambdues professions a la perfecció. Un exemple
d’això és que, entre altres coses, fa classes a
sanitaris en cursos per a l’Escola Valenciana
d’Estudis de la Salut (EVES).
El seu vincle amb el sindicat ve de temps
arrere, de 1987, però les seues funcions com
a responsable són més recents. Des de 2004
és el delegat sindical en el SAMU de la província de València i, des de fa pocs mesos,
també fa de suport amb visites a centres de
Salut de Torrent i Juan Llorens.
Quines són les funcions i les tasques a què ha
de fer front un delegat sindical en el SAMU?
Considere que hi ha tres funcions bàsiques
en el meu dia a dia: detectar les necessitats
que puguen sorgir en el Servei d’Emergències
Sanitàries; informar els companys de les novetats en el servei; i assessorar davant qualsevol
problema que puga sorgir.
Encara que totes són diàries i requereixen
d’una comunicació fluïda amb tots els companys
i companyes, la primera de les funcions és
essencial. Perquè d’aquesta depén que les
condicions de treball puguen millorar. Les deficiències, problemes o necessitats es detecten
de diverses maneres: bé en les meues visites
rutinàries als centres, bé perquè els afectats
em telefonen per a contar-m’ho. Comprovada
la situació, s’entra en acció per a solucionar
el problema com més prompte millor.
hi ha tres funcions
bàsiques en el meu
dia a dia: detectar
les necessitats que
puguen sorgir en el
Servei d’Emergències
Sanitàries; informar
els companys de les
novetats en el servei;
i assessorar davant
qualsevol problema
que puga sorgir
Quines són les condicions actuals del SAMU
a València?
Sent sincers, no són d’allò més positives ni
favorables. Aquest és un servei carregat de
nombrosos problemes. Duem molt temps
treballant i fent esforços per aconseguir coses
que considerem bàsiques per a aquest servei. Per exemple, un dels majors problemes
és que els conductors dels PAC del Servei
d’Emergències Sanitàries necessiten lliurar
més caps de setmana a l’any. I és que, pels
torns que duen, només poden disposar d’uns
pocs caps de setmana, amb el quals els
resulta pràcticament impossible conciliar
la vida laboral i familiar.
Un altre dels temes que sempre defensem és que hi ha una dispersió geogràfica
excessiva d’aquest servei que no afavoreix
gens una atenció efectiva i eficaç.
També caldria augmentar els efectius
humans i les unitats del servei per cobrir
adequadament tota la Comunitat Valenciana.
I açò es resol ajustant a les necessitats la
plantilla del Centre d’Informació i de Coordinació d’Emergències (CICU), incrementant
les unitats i dimensionant correctament els
equipo que cobreixen cada unitat. Caldria
donar-li una uniformitat als recursos humans
i materials i, a més, caldria avaluar periòdicament el servei. Però no es fa a pesar de les
reiterades sol·licituds de creació de comissions de qualitat, docència, protocol, etc...
Amb què dificultats t’has trobat en aquest
temps com a delegat?
Han sigut bastants les dificultats i els problemes, però allò més destacable potser siga
el fet que des de fa anys estem demanant-li
a Sanitat que convoque una Mesa Tècnica
on plantejar els nostres problemes, però
aquesta administració ens ignora. I així, no
s’hi pot avançar.
Federació de Sanitat y Sectors Sociosanitaris CCOO-País Valencià · Plaça Nàpols i Sicília, 5-2ª · 46003 València · 3 96 388 21 65
Comarques del Nord
· Unió Intercomarcal · 3 96 422 60 16
· Hospital General de Castelló
3 96 472 65 00
· Hospital de Vinaròs (sección sindical)
3 96 447 71 18
· Hospital de la Plana · 3 96 435 76 00
· Consorci H. Provincial de Castelló
3 96 435 43 12
08
Camp de Morvedre Alt Palancia
· Unió Intercomarcal · 3 96 267 47 21
· Hospital de Sagunt (Secció sindical)
3 96 265 94 33
L’Horta
· Hospital Clínic de València · 3 96 398 78 01
· Hospital Arnau de Vilanova de València
(Secció sindical) · 3 96 386 85, 19 h.
· Psiquiàtric Bètera · 3 96 160 01 51
· Hospital La Fe de València (Secció sindical)
3 96 386 27 95
· Consorci H. G. València · 3 96 197 20 00
· Hospital Peset València (Secció sindical)
3 96 162 23 73
Foia de Bunyol / Plana Utiel Requena
· Unió Intercomarcal · 3 96 250 03 94
· Hospital Requena (S. sind.) · 3 96 233 96 32
La Ribera / La Safor
· Alzira Unió Comarcal · 3 96 241 77 95
· Hospital Ribera (UTE) · 3 96 245 81 00
· Unió comarcal Gandia · 3 96 295 41 36
· Hospital Gandia · 3 96 295 92 00
Comarques Centrals
· Unió Comarcal Xàtiva
3 96 228 01 45
· Hospital Xàtiva (Secció sindical)
3 96 228 95 85
· Unió Comarcal Alcoi · 3 96 554 39 66
· Hospital Alcoi (Secció sindical)
3 96 553 74 13 / 6
Vinalopó /Vega Baixa
· Unió Intercomarcal
3 96 538 79 47
· Hospital Elda (S. sind.)
3 96 698 90 64
· Unió Comarcal Elx
3 96 546 33 00
· Hospital Elx (Secció sindical)
3 96 667 93 94
· Unió comarcal Oriola · 3 96 674 00 65
· Hospital Oriola (Secció sindical)
3 96 587 76 50
· Hospital de Torrevieja
3 96 5721313
L’Alacantí-Marines
· Unió Intercomarcal
3 96 598 21 23
· Hospital Dènia
3 96 642 90 51
· Hospital la Pedrera
3 96 557 97 56
· Hospital General d’ Alacant
(Sección sindical) · 3 96 591 38 80
· Sindicat Intercomarcal · 3 96 598 25 88
· Hospital la Vila Joiosa (Secció sindical)
3 96 685 98 99
· H. San Joan (Alacant) (Secció sindical)
3 96 593 86 40