Ramón Muntaner

INTRODUCCIÓ
En aquest treball de recerca vaig a parlar sobre Ramón Muntaner però d'una manera especial ja que no serà
sols de la típica biografia i ja està, sinó de les característiques de la crònica de R. Muntaner explicades per un
poc de biografia d'ell. En el treball vaig a ampliar les característiques dels 7 punts que ja havíem citat un dia
en classe però ampliades. Cuan he dit ampliades m'he referit a les mateixes característiques que ens vas dictar
però amb exemples d'exageracions, de el perquè no estaven destinades a la lectura individual les seues obres,
dels recursos que anomena l'autor de les obres per a expressar−se, etc
CARACTERÍSTIQUES
1− El tema de la crònica és el relat dels fets esdevinguts entre el 1208 (naixement i l'engendrament de Jaume
I) i el 1328 (coronació d'Alfons III el Benigne) i que s'ocupa dels regnats dels monarques que el propi Ramon
Muntaner va conèixer personalment i al servei d'alguns dels quals va treballar: Jaume I, Pere el Gran, Alfons
el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne i els reis de Mallorca, de Sicília i de tots els parents del rei de la Corona
d'Aragó.
2− Muntaner anomena sempre a la seua crònica llibre. La crònica seria llegida i escoltada en un ambient
discret i reflexiu: a l'amor del foc, un capvespre d'hivern; o en una sobretaula de migdia, serena enmig de la
brisa d'un hort. El "lector" podia ser un criat qualsevol, aprenent de capellà o d'escrivà; els "oients".... Als seus
"oients", Ramon Muntaner els sol anomenar "senyors". Ell no va escriure la seva crònica per a la gent del
carrer. Un llibre tan densament "polític" com la Crònica havia de desitjar les màximes difusions. Però, en
aquell moment, la prosa i el seu manuscrit no es podien estendre molt. D'altra banda, potser Muntaner preferia
uns resultats eficients tan ràpids, que només es podien aconseguir en medis socials ben escollits com era la
gent de classe alta. "Senyors qui aquest llibre oirets... Els "senyors" en qüestió, segons sembla, eren els
mateixos reis de la Casa d'Aragó. "Senyors qui aquest llibre oirets..." Amb aquestes paraules es dirigeix
Muntaner als seus lectors. No empra cap verb més que aquest, "oir", quan s'ha de referir a la manera en què el
seu públic l'ha d'atendre. La crònica, en efecte, va ser escrita per a ser "escoltada", no per a ser llegida. Perquè
llegir, a començaments del segle xiv era encara un exercici molt poc generalitzat. No únicament la majoria de
la població d'aquell temps ignorava l'alfabet, sinó que fins i tot els que sabien de lletra tendien a no practicar
aquest coneixement. L'aprenentatge de la lectura quedava reduït a sectors socials molt reduïts: als tonsurats; a
l'escassa gent que volia guanyar−se la vida amb la medicina, la notaria; a les senyores de gran reialesa i als
seus parents barons. Però Ramon Muntaner desitjava per a la seva crònica una audiència determinada: un
1
"auditori". No es podia resignar als pocs i desganats lectors al seu abast; confiava, més que res, en les
possibilitats d'oients.
3− La literatura cavalleresca és la que més predomina en la crònica ja que va pertànyer a la Companyia
Catalana d'Orient, exèrcit d'infanteria format per mercenaris aragonesos i catalans, anomenats els Almogàvers,
enviat a Constantinoble per ajudar els grecs contra els turcs, sota el comandament de Roger de Flor. Deixà la
companyia per seguir l'infant Ferran de Mallorca amb qui fou capturat a Negrepont. Participà en la conquesta
de Menorca i en l'organització de la conquesta de Sardenya, lluita en la defensa de Sicília. Fou ciutadà de
Mallorca, jurat de València i batlle reial d'Eivissa. També fou senyor de Gerba i dels Quèrquens.
4− És un autor que li agrada molt exagerar. Ho van ser tots els cronistes de la època però hi ha que dir que
aquest va ser un autor molt exagerat.
Exageracions de Ramon Muntaner:
− Així vam començar la nostra celebració i vam travessar la ciutat fins a l'Aljaferia, i en començar nosaltres,
tothom va començar: de cop hauríeu sentit el soroll de trompes i d'altres instruments més gran del món
− " El senyor rei anava d'ací d'allà, ara a dreta, ara a esquerra, donant tants cops d'espasa que la va fer bocins;
aleshores va agafar la maça, que sabia usar millor que cap cavaller del món, es va acostar al comte de Nivers,
que dirigia aquella companyia, i li va etzibar un cop de maça tal sobre l'elm, que el va deixar estès a terra; tot
seguit es va girar i va dir a un noi que no se separava d'ell, anomenat Guillemó Escrivà, de Xàtiva, que anava
amb un cavall alforrat a la genetia:
−Guillemó, baixa i mata'l.
Aquell va descavalcar i el va matar; i quan el va haver matat, per desgràcia seva el va enlluernar
l'ornamentació de l'espasa que portava el comte i la hi va descenyir; i mentre la hi descenyia, un cavaller del
comte mort va veure que aquell havia mort el seu senyor, va escometre'l, li va clavar el bordó per les espatlles
i el va matar. El senyor rei, en girar−se i veure que aquell cavaller havia matat En Guillemó Escrivà, li va
donar un cop de maça tal sobre el capell de ferro, que li va fer sortir el cervell per les orelles i va caure mort a
terra. En aquell lloc hauríeu vist donar i rebre cops, a causa del comte que hi jeia mort. El senyor rei, en veure
la seva gent en tan gran afany, va escometre i apartar els enemics i va establir un cercle que va mantenir
matant a cops de maça els més de quinze cavallers que el van gosar franquejar; i cregueu que, a aquell que
aconseguia de ple, només li calia un cop. "
Ací ens podem adonar de les exageracions de l'autor, com en un text menut hi ha tantes.
5− El sentiment que predomina en l'obra és el monarquisme ja que se sent feliç d'haver conegut i servit als
prínceps i reis degut a que el seu pare, Joan Muntaner, tenia un alberg (dels més grans de Peralada, diu
Muntaner, situat al cap de la plaça de Peralada) on hi rebia tot tipus de viatgers. Tant és així, que una vegada
va tenir l'honor de tenir com a hoste a Jaume 1, Pere el Gran i Alfons el Franc. En Ramon Muntaner, tenia set
anys.... D'aquest fet, Muntaner comença a agafar certa admiració als reis de la corona d'Aragó que el duu a
protagonitzar la seua crònica.
6− Amor a la terra. Ell parla i escriu amb el bell catalanesc per això diu Ramon Muntaner: tot el català és el
millor: el millor del millor. La Crònica, és una exaltació de la monarquia catalana (i també de la llengua: "lo
pus bell catalanesch del món"
7− Sentit polític del llibre: Ell vol donar consell a través de la cònica als futurs reis de la Corona d'Aragó. En
la l'obra Ramon anomena una expressió aplicada a la crònica, mirall de prínceps, ens indica que aquesta obra
és un model a seguir per tots aquells prínceps que viuran en èpoques posteriors a l'escrita; Ramon Muntaner
exposa un model perfecte.
2
8− Recursos o expressions que utilitza Ramon Muntaner:
− Escriu una crònica viva i expressiva que connecta amb el públic lector o oïdor (a través de recursos com ara
interrompre la narració amb un "què us diré?" adreçat directament al públic) i que permet conèixer la
personalitat del seu autor.
− Mata de jonc (la unió fa la força). Si Catalunya, València, Mallorca, Aragó i Sicília es mantenen junts ningú
no els podrà vèncer. Muntaner explica que el rei d'Aragó està per sobre dels reis dels altres regnes. Les
Cròniques són relats de dades preses en fets reals i vertaders, els cronistes són testimonis de la veritat. Les
cròniques donen una visió d'aquell fet, solen ser molt patriotes, estimen els reis, són entusiastes i estan
íntimament convençuts que Déu aprovava tot allò que succeïa (provincialisme). Tenen una funció clarament
didàctica, per ensenyar fidelitat a la corona, per tant és una propaganda política ja que està a favor de la
guerra.
− L'expressió aplicada a la Crònica, mirall de prínceps, ens indica que aquesta obra és un model a seguir per
tots aquells prínceps que visquin en èpoques posteriors a l'escrita; Ramon Muntaner exposa un model
perfecte.
4
3