Full p\340gina web.qxd

Seminari
Diocesà
Església de Menorca
dominical
Número 1376 - Any XXVII - 30 novembre 2008
A D V I E N T O
2008
a esperanza no es una ilusión, es la seguridad de alcanzar un bien que deseamos. La esperanza es fuerte y atreL
vida, como el joven que quiere rehacer el mundo, da peso y color a nuestros deseos y nuestras actividades.
El objeto final de la esperanza cristiana es el Reino de Dios. Y el fundamento primero y último de esta esperanza es
la palabra y la presencia de Cristo. Una esperanza que sólo se apoye en las capacidades humanas, sería relativa e
inconsistente. Pero si en esas esperanzas humanas captamos el aliento del Espíritu, la confianza crece hasta el infinito.
Por eso, en la espesura de nuestras esperanzas, Dios.
Cuando peregrinamos siguiendo la estrella, Dios.
Cuando esperamos la Navidad o la Parusía, Dios.
Cuando el profeta anuncia un mundo nuevo, Dios.
Cuando denunciamos la injusticia, Dios.
Cuando un misionero siembre el Reino, Dios.
Cuando el místico lee los signos de los tiempos, Dios.
Cuando proclamamos la Bienaventuranzas, Dios.
Cuando aguantas la noche, aunque sea incomprensiblemente larga, Dios.
Cuando confiamos en la vida y las personas, Dios.
Cuando el enfermo asume su dolor pascualmente, Dios.
Cuando el mártir muere envuelto en alegría, Dios.
Siempre que das un paso hacia la utopía, Dios.
Trobada de exseminaristes amb motiu de la
celebració dels 150 anys del nostre Seminari
El passat diumenge dia 23, antics seminaristes (alguns
acompanyats per les seves esposes) i preveres es reuniren
presidits pel Bisbe Administrador Apostòlic Mons.
Salvador Giménez, per donar gràcies i recordar els anys
passats en aquest centre formatiu. Una pregària, el dinar
compartit i l’explicació d’algunes vivències conformaren
aquesta trobada. L’exposició de fotos antigues portà a la
memòria fets i persones de la llarga història del Seminari.
Dia 8 de desembre, Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria
A les 12 h. a la Catedral, Missa Pontifical amb Benedicció Apostòlica,
presidida per Mons. Salvador Giménez Valls, bisbe Administrador Apostòlic.
En el transcurs de la mateixa tindrà lloc l'admissió com candidat a Ordres de Llorenç Pons Salord
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge
Primer d’Advent
(cicle B)
Lectura del libro del profeta Isaías 63,16b-17.19b;64,2b-7
Tú, Señor, eres nuestro padre, tu nombre de siempre es
"Nuestro redentor". Señor, ¿por qué nos extravías de tus
caminos y endureces nuestro corazón para que no te tema?
Vuélvete, por amor a tus siervos y a las tribus de tu heredad. ¡Ojalá rasgases el cielo y bajases, derritiendo los montes con tu presencia! Bajaste, y los montes se derritieron
con tu presencia. Jamás oído oyó ni ojo vio un Dios, fuera de ti, que hiciera tanto por el que espera en él. Sales al
encuentro del que practica la justicia y se acuerda de tus
caminos. Estabas airado, y nosotros fracasamos: aparta
nuestras culpas, y seremos salvos. Todos éramos impuros,
nuestra justicia era un paño manchado; todos nos marchitábamos como follaje, nuestras culpas nos arrebataban como el viento. Nadie invocaba tu nombre ni se esforzaba por aferrarse a ti; pues nos ocultabas tu rostro y
nos entregabas en poder de nuestra culpa. Y, sin embargo, Señor, tú eres nuestro padre, nosotros al arcilla y tú el
alfarero: somos todos obra de tu mano.
Lectura del llibre del profeta Isaïes 63, 16b-17; 64, 1. 4-8
Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de
sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, ¿per què deixau que
ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s'obstinin a no creure en vós? Reconciliau-vos amb nosaltres per
amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu
pres per heretat. Oh, si esqueixàssiu el cel i baixàssiu, si
davant vós es fonguessin les muntanyes. Cap orella no ha
sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvàs els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien
el bé i es recordaven dels vostres camins. Però ara us heu
disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel.lat
sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més neta que la
roba tacada d'impureses. Ens mustiam tots nosaltres com
la fulla caiguda i les nostres culpes se'ns emporten com el
vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es
recolzi en vós en desvetlar-se, perquè ens heu amagat la
vostra mirada i ens abandonau a les nostres culpes. Però
enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila i vós sou el gerrer, tots som obra de les vostres mans. Salmo responsorial 79
Respuesta:
Oh Dios, restáuranos,
que brille tu rostro y nos salve.
Salm responsorial 79
-Pastor de Israel, escucha, tú que te sientas sobre queruDéu de l'univers, renovau-nos,
Resposta:
bines, resplandece. Despierta tu poder y ven a salvarnos.
feis-nos veure la claror de la vostra mirada.
-Pastor d'Israel, escoltau-nos. Vós que teniu querubins per -Dios de los ejércitos, vuélvete: mira desde el cielo, fíjate, ven a visitar tu viña, la cepa que tu diestra plantó, y que
carrossa, desvetlau el vostre poder, veniu a salvar-nos.
-Déu de l'univers, girau des del cel els vostres ulls, veniu tú hiciste vigorosa.
i visitau aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i ha- -Que tu mano proteja a tu escogido, al hombre que tú fortaleciste. No nos alejaremos de ti; danos vida, para que invia fet robusta i forta.
-Que la vostra mà reposi sobre l'home que serà el vostre voquemos tu nombre.
braç dret, el fill de l'home a qui vós donau la força. No ens
apartarem mai més de vós; guardau-nos vós la vida perquè
Lectura de la primera carta de
invoquem el vostre nom.
san Pablo a losCorintios
1, 3-9
Hermanos: La gracia y la paz de parte de Dios, nuestro PaLectura de la 1ª carta de sant Pau
als cristians de Corint
1, 3-9 dre, y del Señor Jesucristo sean con vosotros. En mi acGermans, vos desig la gràcia i la pau de Déu, el nostre ción de gracias a Dios os tengo siempre presentes, por la
Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneesc Déu per vo- gracia que Dios os ha dado en Cristo Jesús. Pues por él hasaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. béis sido enriquecidos en todo: en el hablar y en el saber;
De tot vos ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de co- porque en vosotros se ha probado el testimonio de Cristo.
neixement. El testimoni que donau de Crist s'ha refermat De hecho, no carecéis de ningún don, vosotros que aguartant entre vosaltres que no us manca cap do, mentre viviu dáis la manifestación de nuestro Señor Jesucristo. Él os
esperant la manifestació de Jesucrist, nostre Senyor.Ell mantendrá firmes hasta el final, para que no tengan de qué
també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Je- acusaros en el día de Jesucristo, Señor nuestro. Dios os llasucrist, nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és mó a participar en la vida de su Hijo, Jesucristo, Señor
feel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu nuestro. ¡Y élesfiel!
Fill Jesucrist.
Lectura del santo evangelio
según san Marcos
13,33-37
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquel tiempo, dijo Jesús sus discí13, 33-37
pulos: "Mirad, vigilad: pues no sabéis
En aquell temps deia Jesús als seus deixebles:
cuándo es el momento. Es igual que un
"Estigueu atents, vetlau. No sabeu quan vindrà
hombre que se fue de viaje y dejó su
el temps decisiu. L'home que se'n va a terres
casa, y dio a cada uno de sus criados su
llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats
tarea, encargando al portero que velaresponsables de les tasques que confia a cadasra. Velad entonces, pues no sabéis cuáncun, i al porter li recomana que vetli. Igual heu
do vendrá el dueño de la casa, si al atarde vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tordecer, o a medianoche, o al canto del
narà l'amo de casa; no sabeu si vindrà al vesgallo, o al amanecer; no sea que venga
pre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada.
inesperadamente y os encuentre dorEl tindreu aquí a l'hora més impensada; mirau
midos. Lo que os digo a vosotros lo dique no us trobi dormint. I això que us dic a vogo a todos: ¡Velad!"
saltres, ho dic a tothom: Vetlau."
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
3
EN EL CORAZÓN DE LA CELEBRACIÓN
RECUPERAR L'ESPERANÇA
o són solament els valors de les "borses" de l'ecoN
nomia les que van perdent; hi ha la borsa de la
vida de les persones que va perdent valors, entre d'al-
tres, l'esperança. Però hem de pensar i creure, i creure
i pensar que si hi ha alguna cosa que ens faci humans
als humans és l'esperança. Qui pot viure sense esperança? Ningú! Perquè tots necessitam un alè, una
empenta d'esperança que animi la nostra vida i l'
empenyi cap un futur millor. Segurament un tret de
l'home modern, el més preocupant, més que la crisis
econòmica, és la pèrdua de l'esperança.
Si l'home d'avui es va quedant, en bona part, sense
horitzó ni orientació, aleshores no sap en quin armari
de la seva vida col·locar l'esperança. Sí, s'interessa per
moltes coses, però només damunt, damunt, a flor de
pell, mai s'endinsa en elles... Així va bé, viure al dia ja
que espera poc o no res del futur. I quan ha de cercar
vàlvules de fugida, simplement les cerca en organitzar
la vida al voltant del plaer, tant com més, millor! I,
sinó, ja no és vida!
Vetlau! Literalment el text grec diu: obriu l'ull.
L'esperança el que fa és ser com un sol en la vida dels
homes, permet comprendre-la en la seva profunditat.
Ens ajuda a passar comptes i veure la veritat última per
anar en bona direcció.
Així, aquesta actitud de vetla, pròpia de l'esperança, no
ens deixa modelar passivament per la societat i ajuda a
mantenir desperta la resistència davant tanta frivolitat.
No hi ha per què actuar com tothom actua, ni viure de
la forma que viu tothom.
El que fa l'esperança cristiana és obrir horitzó a les persones d'avui en dia. Ens fa creure que en la nostra vida,
a vegades tan mediocre, s'està gestant el vertader futur
dels humans. A l' horitzó de l'existència és Crist ressuscitat, fonament i garantia de la salvació per a l'home.
D'aquesta manera, qui viu esperançat, vigilant, sempre
mira cap al futur, i va fent néixer una nova forma d'estar en la vida. No es pren les coses tal com són avui,
sinó que ho veu tot en marxa, en camí, i lluita i es
compromet perquè les realitats dels humans siguin
millores; és l'hora de treballar activament, lluitar,
humanitzar la vida, orientant-la vers el seu autèntic
futur. Si ens plegam de mans de vessa, o per l'absència
de compromís, o pel pecat d'omissió, és que no tenim
esperança. És que ens falta una mà de l'esperança, que
és l'amor.
Algú definia l'esperança com a "fe en un amor", l'amor
de Déu. I és que l'esperança participa de la fe i de la
caritat (l'amor); aquell poeta, Ch. Peguy, deia que l'esperança era la germana petita de la fe i de la caritat.
Com està la nostra "petita esperança"?
LA
Dg 30,
BONA
Dl 1,
NOTÍCIA Dt 2,
Dc 3,
Salms de Dj 4,
la
Dv 5,
Primera Dt 6,
Setmana Dg 7,
uestra vida tiene un horizonte. Aunque a veces miremos hacia el pasado para recordar… i aunque tomeN
mos en nuestras manos nuestro presente para vivirlo plena-
mente, nos es necesario al mismo tiempo volvernos hacia
el futuro para mirar los proyectos que nos mueven. Así es
la invitación que nos lanza Jesús: Velad!
Velad pera percibir Aquel que viene de improviso… Velad
para estar a punto para acogerle en lo imprevisto…
Velad hoy, tendiendo hacia el horizonte, porque el horizonte para nosotros que somos mortales, es Dios que viene a
nuestro encuentro.
Es porque han velado, que Maria, José, los pastores y los
Magos acogieron Aquel que se les acercaba para anunciarles una Buena Nueva.
Si velamos, el horizonte se aclarará: nuestro pasado y nuestro futuro se darán la mano, se reencontrarán. Esto es la
esperanza.
Perdonar és dues vegades benedicció:
benedicció pel qui el dóna i
benedicció pel qui el rep.
Shakespeare.
INTENCIONS DE
L’APOSTO L AT
DE L’ORACIÓ
PER A L M E S
DE DESEMBRE
Del Papa
General: Que l’Església promogui la
cultura de la vida davant la cultura de
violència i mort.
Missionera: Que els gestos fraterns
dels cristians en països de missió mostrin que l’Infant nat a Betlem és llum i esperança pel món
De la Conferència Episcopal: Que científics i legisladors
promoguin i respectin la vida humana, des de la seva concepció fins el seu fi natural.
I d’Advent: Is 63,16b-17; 64,1.2b-7 / Sal 79 / 1Co 1,3-9 / Mc 13,33-37.
Fèria: Is 2.1-5 / Sal 121 / Mt 8,5-11.
Fèria: Is 11,1-10 / Sal 71 / Lc 10,21-24.
Sant Francesc Javier,prevere (MO): Is 25,6-10a / Sal 22 / Mt 15,29-37.
Fèria: Is 26,1-6 / Sal 117 / Mt 7,21,24-27.
Fèria: Is 29,17-24 / Sal 26 / Mt 9,27-31.
Sant Nicolau, bisbe (MLL): Is 30,19-21.23-26 / Sal 146 / Mt 9,35 - 10,1.6-8.
II d’Advent: Is 40,1-5.9-11 / Sal 84 / 2P 3,8-14 / Mc 1,1-8.
FULL DOMINICAL
4
Secr etariat per a les V ocacions
stimats preveres, religioses, religiosos, comunitats
cristianes..., celebrant els 150 anys de presència del
E
Seminari a la nostra Diòcesi, de nou us animem a renovar
com el cec que cridava fent-se pesat als deixebles, com el
leprós, com el paralític, com el cec de naixement, com el
publicà que no gosava alçar els ulls, com la pecadora
que besava els peus a Jesús i els ungia amb perfum, com
els apòstols en la tempesta, com Maria a Canà...
-Fomentant l'acompanyament personalitzat i la vivència de l'Eucaristia.
-Afavorint els voluntariats i serveis gratuïts i solidaris
-Treballant per la creació de grups d'escolans i de litúrgia
-Proposant als joves el valor de ser testimonis valents i
generosos de Crist
-Visitant el Seminari i l'exposició que oferim en motiu
dels seus 150 anys
El Senyor no ens negarà vocacions sacerdotals i consagrades si li demanem amb fe i ens hi entreguem amb
el nostretreball i actituds convincents.
la pregària i atenció a favor de les vocacions sacerdotals
i consagrades:
Ajudem a revaloritzar la vida diaconal, sacerdotal i consagrada participant i convidant a participar a:
-L'admissió com candidat a Ordres de Llorenç Pons
Salord (a la Catedral, dia 8 desembre a l'Eucaristia de les
12h.)
Sabem que l'animació pastoral serà sempre una acció -La Professió Solemne de la Germana Neus Melis
natural a través del contacte directe, amb actitud Amorós (al Monestir de Santa Clara, dia 27 desembre a
pacient, sense esperar collites fàcils ni desitjar collir allà les 17h.).
on no s'ha sembrat. És aquesta una responsabilitat de -L'admissió com a candidat a Ordres de Llorenç Sales
tots: família, catequistes, professors de religió, preveres, Barber (a la Parròquia de sant Cristòfol des Migjornreligiosos i religioses, qualsevol cristià convençut que Gran, dia 3 gener a l'Eucaristia de les 19,30 h.).
ha d'ajudar a d'altres a trobar i a fer-se amb Crist i a -La recepció dels ministeris laïcals de Vicent Llabrés
Riudavets i Joan Mercadal Victory (a la Parròquia de sant
entregar-li la vida.
Francesc de Maó dia 18 de gener a les 19,30 h. Aquesta
Si proposar als joves el valor de ser "testimonis valents celebració supleix la Pregària Vocacional que hi ha coni generosos de Crist" ens pot semblar una tasca difícil, cretada per aquest dia).
mantinguem el recurs de l'oració. Jesús passà nits senceres orant, i ho feu sobretot en els moments més signifi- Els grups que vulguin visitar el Seminari ho poden fer
concertant hora i visita trucant al telèfon de la Cúria 971
catius del seu ministeri.
A favor de les "vocacions" preguem:com la cananea, 38 03 43.
Equip del secretariat
com la mare vídua que acabava de perdre el seu fill únic,
La buena oratoria, la mala oratoria
ace un par de meses, el
H
profesor
don
José
Landete, joven catedrático en
la Facultad de Derecho de la
Universidad de Valencia, fue
llamado a participar en un
curso de verano, organizado
por una institución a favor de
los estudios en pro de la "familia". Tras un tira y afloja
Landete convenció a los organizadores que su intervención,
más que de hablar de Derecho
sería: "El arte de hablar en
público: curso práctico de oratoria". Porque "el mal uso
que durante siglos algunos políticos y comunicadores han
hecho de la oratoria ha provocado una crisis de credibilidad del orador público, a quien se ve más como un demagogo que como un orador al servicio del bien común".
"Hoy, y ya hace tiempo, algunos comunicadores, más que
persuadir, parecen buscar impresionar al auditorio. En
consecuencia, sus discursos suelen apartarse de las reglas
clásicas de la oratoria -pulcritud, aptitud y claridad, entre
otras- para adentrarse en otros ámbitos nuevos -escándalo, sorpresa, provocación-"
La única cualidad que caracteriza a un buen orador -explicó
Landete -es la de ser capaz de
persuadir al auditorio, es decir
lo que de siempre se ha llamado
elocuencia. "A partir de esta
virtud, el orador ha de cultivar
otra serie de rasgos: la capacidad de investigar sobre un
determinado argumento, la prudencia expositiva, la naturalidad gestual, la expresividad oral
y, finalmente, el dominio de sí
mismo".
Asimismo el experto apostó por tres herramientas básicas: "un método estricto, una práctica continua y un espíritu entusiasta".
Un amigo apostilló que puesto que "a los hombres como
a los peces se les coge por la cabeza", se debería hacer un
profundo examen de conciencia sobre como mejorar las
exposiciones orales en homilías, charlas de formación ya
sean dadas por seglares, por religiosos o por sacerdotes,
catequesis, cursillos diocesanos, y un largo etcétera.
I. Palacio
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]