Els teus amics et diuen adéu Roser

ELS TEUS AMICS ET DIUEN:
ADÉU ROSER
AI, ROSER...
Ai, Roser, amiga
de estones de poesia,
la teva cadira és buida,
i callada.
Quina tristor ens has deixat!
Ara ha on estàs?
Des de on siguis
escolta la veu dels amics,
i aquelles lletres
que tant t’agradava d’escoltar.
Però estiguis contenta
perquè el teu record
omple la cadira buida.
Josep Lòpez Benedet
Adéu a la estimada Roser
Resplendeixen els estels,
perquè et veuen arribar
i un bell cor de rossinyols
T’ ofereixen dolç cantar.
Quin goig hi ha en el cel,
quina festa matinal,
perquè arriba una poeta
amb un alegre caudal.
No escrivies fantasies
solament coses del viure,
histories de ta família,
que a vegades et feien riure.
Aquest són els bells moments,
que cremaven al teu cor
i amb senzilles paraules
els deixes versos d’amor.
María Lancho
ADIÓS POETA
Pensando en ti, te estoy viendo
en ese sueño de calma y paz
en donde ahora te recreas.
Roser, por donde viven las estrellas
has pasado con tus manos llenas
de los mas sencillos i dulces poemas.
Imagino tu felicidad…
Tu bastón y tu perrita
cuanto te encontrarán a faltar.
Tanto como nosotros
en nuestras tertulias tan amenas
en nuestro taller de poesía.
Tu, siempre estarás entre nosotros,
siempre, nuestra querida Roser.
CANDELAS BALLESTEROS
(15-1-09)
ADEU POETA
Pensant en tu,t’estic veient
en aquell somni de calma i pau
en ara et recrees.
Roser; per on viuen les estrelles
has passat amb les teves mans plenes
dels més senzills i dolços poemes.
Imagino la teva felicitat…
El teu bastó i la teva gosseta
quant et trobaran a faltar,
tant com nosaltres
a les nostres tertúlies tan amenes
del nostre taller de poesia.
Sempre estaràs entre nosaltres,
sempre,la nostra estimada Roser.
CANDELAS BALLESTEROS
(15-1-09)
PARA TI ROSER
Este año hemos empezado
con tristeza en el taller
nos ha dejado para siempre
nuestra compañera Roser.
Venia despacio y feliz,
su bastón la acompañaba
nos leía sus poesías
y a todos emocionaba.
La acogió Dios en su seno
después de las Navidad,
brillara como una estrella
por su nobleza y bondad.
Hoy no encuentro más palabras,
pero no la he de olvidar
y cuando a la puerta miro
me parece verla entrar.
María Florido
ADIÓS PARA ROSER
Vacía queda tu silla
pero la llena el recuerdo,
de toda la camarilla
que hemos llegado a un acuerdo.
Tu actitud sonriente,
y tu compañía grata…
Está muy triste el ambiente,
por la pena que nos ata.
Seguro que en tu morada,
recitarás poesía,
y estarás muy estimada,
y apreciada dia a dia.
Hoy al decirte adiós,
con un sentimiento grande;
vistas blancas atavíos,
y de agrado al que mande.
DESCANSA EN PAZ ROSER
Ángel Ballesteros
(14-1-09)
Adiós Roser
Estimada compañera
compartiste algo bonito
con tu palabra sincera,
bellos versos que has escrito.
Un sentimiento de pena
he sentido al enterarme,
te has ido con alma llena
tus versos han de inspirarme.
Con esa mirada tierna
con esa sonrisa ancha,
duermes es otra caverna
tu camino ya se ensancha,
has cantado aquí en la tierra
ahora cantas en el cielo,
tu voz vuela por la sierra
senderos de luz y anhelos.
Bebiendo con sensatez
del néctar que Dios te da
vivirás feliz tal vez,
pues El siempre te amará.
Estimada compañera
compartiste algo bonito,
con tu palabra sincera
bellos versos que has escrito.
Julia Olaya
ROSER
la nostre amiga
Per la tarda del dijous venies
al taller de poesia,
entraves un xic cansada
per la llarga caminada
que feies tu per venir
però a la vegada joiosa
per fer el que tant t’agradava.
Ara tu ens has deixat
tens una altre ocupació
si més no també poètica.
Roser, a dins del nostre taller
encara és nota el perfum
de les roses del teu bell roser,
en el cor dels teus amics
ens ha quedat arrelat.
Mercè Gambús
ROSER D’OLOR
Una dona ben plantada
amb dolç somriure en el rostre
Roser: vas ésser estimada,
ben vinguda en el grup nostre!
La teva bella poesia
ens va copsar el nostre cor
amor, enginy, harmonia...
Valorem aquest tresor.
Sempre ens faràs companyia
amb colors de cel i mar,
si un jorn sentim melangia
llegir-te ens consolarà.
Ara el Cel t’ha obert les portes
deleitant-se amb el teu art,
de casa no te’l emportes
per Ell d’altra n’has creat!
Maria Comas Lladó
PENSO AMB TU
Cada dia que passa
penso més amb tu,
i penso: per què tu?,
podia haver estat jo.
Que vols és la vida,
nosaltres no manem,
és el Senyor qui ens tria,
i daven d’Ell,
ens hem d’ajupir i callar,
però... ho sento de tot cor.
Roser, espera’m!
Maria Rosa Graupera
UN DOLÇ SOMRIURE
Roser el teu dolç somriure
m’ha quedat a dintre meu;
recordo cada un dels poemes
impregnant amor arreu.
Vas transmetre glops de vida
experiències d’un passat,
cada jorn que tu vivies
era ple d’humanitat.
Per això, des de on ens mires
no t’oblidis del taller;
segur que podràs donar-nos
engrunes del teu saber.
Montserrat Comas Torrents
DES DEL COR ROSER
Una fulla cau, del blau cel
a l’indret d’aquesta rutina.
Al tinter del vers cerco mel
per aquets mots de missatge
que ara van a l’infinit,
al teu recer i bell paratge
que ja no te cap neguit.
Amb trist dolor a dins el pit
veig que fas nou viatge,
el sender no és ennegrit:
bell ha estat el teu coratge!
Dins de l’esfera Divina
brilles com un gran estel
al record de la retina.
Carme Raichs