ORDENACIÓ DIACONAL

ORDENACIÓ DIACONAL – MILTON ANTONIO PIN GARCIA I JOSE DANIEL
GARCIA OLIVARES , MISSIONERS JOSEFINS
Homilia pronunciada a la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, el dia 23
de desembre del 2012
Padre ecónomo general, miembro del Consejo general de los Misioneros Josefinos
Sr. Rector i Sr. vicari d’aquesta parròquia,
Padres y hermanos josefinos
Sr. Arxiprest
Germans preveres i diaques
Germans tots, fills estimats de Déu,
El moment que acaben de viure, la crida als qui han de ser ordenats, sempre
m’impressiona. Uns cristians són cridats per l’Església per a exercir un ministeri a favor
de tota la comunitat. És Déu mateix el qui crida, per mitjà de l’Església. Enmig del món
aquests joves, Milton Antonio i José Daniel, han escoltat la crida de Déu i amb fe han
donat la resposta de la seva generositat, amb la disponibilitat del qui sap que Déu és
viu i parla al cor de les persones, per mitjà de la seva Església. El sí que ells han
manifestat, mostrant la seva disponibilitat, té la seva font i el seu model en el «sí» del
Fill etern a la voluntat del Pare. En el fragment de la carta als hebreus que ens ha estat
proclamat hem escoltat les paraules del mateix Crist, quan entrà al món: Déu meu vinc
a fer la vostra voluntat. I sempre és bo de recordar que aquestes paraules del Crist
són dites en el mateix moment en què santa Maria, la Mare de Déu, pronunciava les
paraules del seu «sí»: Sóc l’esclava del Senyor que es compleixin en mi les teves
paraules (Lc 1,28). La història de la salvació de la humanitat comença amb el «sí» de
l’obediència del Fill etern de Déu i el «sí» de santa Maria, la noia de Natzaret. Aquesta
obediència refà el pecat de desobediència dels nostre primers pares, Adam i Eva, en el
paradís. I és també l’obediència dels fills de Déu en la història, i avui l’obediència a
Déu, dels nostres germans Milton Antonio y José Daniel, la que continua, actualitzada
en l’Esperit Sant, la història de la salvació enmig del món.
És en aquest temple de Santa Maria de la Pobla de Claramunt on celebrem
l’eucaristia dins la qual seran ordenats de diaques els nostres germans, Milton Antonio i
José Daniel, germans Missioners Josefins. La raó és ben clara: els Missioners Josefins,
des de fa un mica més d’un any, són entre nosaltres, en aquesta diòcesi de Vic, en
aquest arxiprestat de l’Anoia-Segarra i, en concret, servint la parròquia de Sant Martí
de Tous, la quasi-parròquia de Fàtima a Igualada i aquesta de Santa Maria de la Pobla
de Claramunt. I són aquí no per cal altre interès que el de servir el Senyor i la seva
Església, segons el seu carisma propi de Missioners Josefins. La seva presència de vida
religiosa i sacerdotal és al servei de l’evangelització, la predicació de l’evangeli i el
servei a les comunitats parroquials. La Providència de Déu ha volgut que en aquests
moments d’escassetat de vocacions sacerdotals en aquesta terra, una congregació
religiosa nascuda a Mèxic, en el cor del pare Josep Maria Vilaseca, nascut i batejat a
Igualada, s’oferís a fer-s’hi present i, acceptant la invitació que els vaig fer, com a
bisbe d’aquesta diòcesi, són ara aquí entre nosaltres. No em puc cansar mai de donar
gràcies al Senyor pel do dels Missioners Josefins entre nosaltres!
I la mateixa providència de Déu ens ofereix avui el gran goig de l’ordenació
diaconal de dos germans josefins: El germà Milton Antonio, que forma part de la
comunitat present en aquest arxiprestat i hi treballa pastoralment i el germà José
Daniel, que ha vingut de Roma per poder ser ordenat en la mateixa terra on va veure
la llum de la vida i la llum de la fe, el pare Josep Maria Vilaseca. Sempre és un gran
goig per a un bisbe ordenar per al ministeri de diaques o de preveres, perquè cada
1
diaca i cada prevere és un bé per a l’Església, per a les comunitats, per a les persones.
Crist es fa present per mitjà del ministeri ordenat enmig de l’Església i en el món.
Queridos hermanos, Milton Antonio y José Daniel, recibís la ordenación diaconal
en el tiempo de Adviento, en el cuarto domingo de Adviento, ya muy cerca de la
Navidad. Ahora por la imposición de las manos del obispo y la oración de la Iglesia
recibiréis el sacramento de la ordenación diaconal para ser en medio de la comunidad
cristiana presencia de Cristo servidor de los hombres. La gracia del Espíritu Santo
transformará vuestro ser para que sea el mismo Cristo, por medio de vuestra persona,
el que sea servidor de los hombres. Nos dice el Catecismo de la Iglesia Católica: «Los
diáconos participan de manera especial en la misión y la gracia de Cristo. El
sacramento del Orden los marcó con un sello que nadie puede hacer desaparecer y
que los configura con Cristo que se hizo “diácono”, es decir, el servidor de todos.
Corresponde a los diáconos, entre otras cosas, asistir al obispo y a los presbíteros en la
celebración de los divinos misterios, sobre todo la Eucaristía y en la distribución de la
misma, asistir a la celebración del matrimonio y bendecirlo, proclamar el Evangelio y
predicar, presidir las exequias y entregarse a los diversos servicios de la caridad»
(núm. 1570).
El tiempo de Adviento nos recuerda la necesidad del Señor para nuestras vidas
y para la vida del mundo. Solamente Jesús es el que lleva a plenitud la historia de la
humanidad; solamente en él, los hombres encontramos el sentido profundo de nuestra
vida; solamente en él se nos abre un horizonte abierto de vida plena. En este tiempo
de Adviento toman nueva luz aquellas palabras del concilio Vaticano II: «Cree la Iglesia
que Cristo, muerto y resucitado por todos, da al hombre su luz y su fuerza por el
Espíritu Santo a fin de que pueda responder a su máxima vocación, y que no ha sido
dado bajo el cielo a la humanidad otro nombre en el que sea necesario salvarse.
Igualmente cree que la clave, el centro y el fin de toda la historia humana se halla en
su Señor y Maestro. Además afirma la Iglesia que bajo la superficie de lo cambiante
hay muchas cosas permanentes, que tienen su último fundamento en Cristo, quien
existe ayer, hoy y para siempre» (Gaudium et spes, 10).
Milton Antonio y José Daniel, vuestro ministerio diaconal no tiene otra misión
que la de ser servidores del que no ha venido a ser servido, sino a servir y dar su vida
en rescate por muchos (cf. Mc 10,45), vosotros seréis, por el don del Espíritu Santo
recibido en la ordenación, siervos de los hombres, en el Siervo de Dios, Jesús. En el
tiempo de Adviento resuenan aquellas palabras de Juan el Bautista refiriéndose a
Jesús: Él tiene que crecer, y yo tengo que menguar (Jn 3,30). Vuestra respuesta a la
gracia de Dios ha de ser la de convertiros cada día más en siervos de Jesús, para que
en toda vuestra vida aparezca el servicio salvador de Jesús a los hombres que
encontraréis en el camino de vuestra vida, en las tareas que vuestros superiores os
encomienden.
Estimats germans, en l’evangeli d’aquest quart diumenge d’Advent hem escoltat
com Maria visita a la seva cosina Elisabet. En aquest misteri de la vida de Jesús es
manifesta el desig de Déu de portar la salvació a tots els homes. Maria plena de
l’Esperit Sant, amb el Fill de Déu a les seves entranyes, Jesús, el Salvador, no pot fer
res més que anar-se’n decididament a la muntanya, a la província de Judà. El qui porta
Crist de veritat en el seu cor no pot fer res més que llançar-se a l’aventura de l’anunci
d’ell a tots els homes. És bo que recordem en aquests moments el servent de Déu, el
pare Josep Maria Vilaseca, fill d’Igualada i fundador dels Missioners Josefins. Ell, estant
al Seminari de Barcelona, va sentir la crida a anar a les missions a Mèxic i es va llançar
a l’aventura missionera i evangelitzadora, donant-se del tot, sense quedar-se res per a
ell; a ell li escauen perfectament aquelles paraules de sant Pau: M'he fet feble amb els
2
febles per guanyar els febles; m'he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que
costés. Tot ho faig a causa de l'evangeli, per poder-hi tenir part (1Co 9, 22-23).
L’evangelització ens pertoca a tots. Tot cristià, en raó del seu baptisme i de la
seva confirmació ha de ser testimoni de Crist enmig dels homes i dones del nostre
món. Avui el Senyor ens fa el do d’aquests dos germans que són ordenats de diaques
al servei de l’Església, al servei de la missió de l’Església en el ministeri propi. Tots
nosaltres hem de viure aquesta ordenació com una crida a llançar-nos a ser de veritat,
com Maria, la Mare del Senyor, portadors de Crist als nostres germans. Maria és la
primera missionera de Jesús, la primera missatgera de Jesús. La primera portadora de
la llum de Jesús al món. I ho fa d’aquesta manera: portant Jesús dintre seu. La missió,
en Maria i en tots els autèntics missioners, és sempre anar a la trobada d’una persona
portant Jesús en el cor. La missió evangelitzadora de l’Església no és la de portar una
ideologia, una cultura, una ètica, uns valors; la missió evangelitzadora és portar Crist,
l’esdeveniment de tots els segles als homes i dones d’avui. Maria ens parla clarament
de la importància primordial de portar Jesús en el cor abans de les paraules i les
accions per a poder-lo mostrar vivent als nostres germans. Sols podrem ser autèntics
missioners des d’una experiència profunda de Déu, que en el seu Fill únic, fet home
com nosaltres, ens ha manifesta plenament el seu rostre.
La seva cosina Elisabet li va dir a Maria: Feliç tu que has cregut! Allò que el
Senyor t’ha fet saber es complirà! I certament Maria és gran per la seva fe. La Mare de
Déu és la realització més perfecta de la fe. En la fe Maria va acollir la promesa que li va
dir l’àngel, portant el missatge del Pare; per la fe Maria va donar el seu consentiment
amb el seu sí, compromès i fidel; per la fe durant tota la seva vida i fins a la prova,
quan el seu Fill va morir a la creu, es va mantenir ferma, creient contra tota esperança.
Per això la nostra mirada es dirigeix a ella, ja ben a prop del Nadal, i en aquesta
parròquia de Santa Maria, perquè ens sigui mare i model per a viure la fe en el dia a
dia, sense cap por, abandonant-nos en les mans de Déu, posant la confiança en ell,
que és la roca ferma, l’única roca sobre la qual els homes podem edificar la vida
veritable.
Sant Josep, patró i pare dels Missioners Josefins, patró i pare provident de tota
l’Església, us encomanem els nostres germans Milton Antonio i José Daniel, que ara
rebran l’ordenació diaconal al servei de l’Església. Sigueu per a ells pare del bon
consell, per tal que romanguin fidels sempre al lliurament de tot el seu ésser al misteri
del Verb Encarnat, com ho vàreu fer vós. Que com vós siguin servidors lleials de Crist
sense cercar-se mai a ells mateixos; que sigui Jesús el seu únic tresor i que no tinguin
cap altre zel que el de ser, allà on l’obediència els enviï, missioners de Crist per als
homes d’avui. Amén.
3