Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,
en la missa d’acció de gràcies per la beatificació del Papa Joan Pau
II. Catedral de Barcelona, 12 de maig de 2011
Ens hem aplegat en la nostra estimada i entranyable Catedral Basílica
de Barcelona per celebrar l’Eucaristia d’acció de gràcies a Déu per la
recentíssima beatificació del Papa Joan Pau II, el proppassat dia 1
d’aquest mes a Sant Pere del Vaticà, pel nostre estimat Sant Pare Benet
XVI. Ha estat una celebració molt esperada, molt emotiva i moltíssim
participada a Roma i arreu. Avui aquí en la nostra Catedral recordem el
Beat Joan Pau II, que el 7 de novembre de 1982 va visitar aquesta
Catedral i la nostra ciutat de Barcelona i Montserrat.
En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, el diàleg de Jesús
ressuscitat amb l’apòstol Pere cal aplicar-lo al diàleg de Jesús amb
Karol Wojtyla durant tota la seva vida de cristià, de prevere, de bisbe i
de Papa. I aquest diàleg d’amor amb l’amor de la seva vida, portà el
Papa no solament al servei fidel a l’Església, sinó també a la seva
personal i total dedicació a Déu i als homes que ha caracteritzat el seu
camí de santedat.
La seva resposta afirmativa a les preguntes de Jesús de si l’estimava
moltíssim, les podem experimentar tots els qui de diverses maneres hem
conegut i tractat al Beat Joan Pau II i podem dir que som tots els
membres de l’Església universal i els homes i dones de bona voluntat,
gràcies a la munió dels seus viatges apostòlics i als mitjans de
comunicació que permetien acostar-nos a la seva vida i a la seva
activitat. Ja quan el Senyor el cridà l’any 2005, en els dies de les seves
exèquies moltíssimes persones manifestaven aquest desig : “Santo
subito!”. Per això, el Papa Benet XVI en la seva Beatificació ha
manifestat que “he volgut, que, respectant degudament la normativa de
1
l’Església, la causa de la seva Beatificació procedís amb raonable
rapidesa. I heus aquí que el dia esperat ha arribat; ha arribat aviat,
perquè així ho ha volgut el Senyor: Joan Pau II és beat”.
Jesucrist va concedir a Pere i els seus successors la missió de confirmar
en la fe als germans. Per aquesta fe Simó es converteix en “Pere”, la
roca sobre la qual Jesús edifica la seva Església. Benet XVI ens ha dit
en l’homilia de la Beatificació que Joan Pau II és beat per la seva fe
forta, generosa i apostòlica. La benaurança eterna de Joan Pau II, que
l’Església té el goig d’haver proclamat, està inclosa en aquestes
paraules de Crist: “Feliç tu, Simó” i “Feliços els qui creguin sense haver
vist”. Aquesta és la benaurança de la fe que també Joan Pau II va rebre
de Déu Pare, com un do per a l’edificació de l’Església.
El Papa Benet XVI ha unit el ministeri fidel de Joan Pau II amb la seva
participació en el Concili Vaticà II, dient-nos que “Karol Wojtyla
primer com Bisbe Auxiliar i després com Arquebisbe de Cracòvia,
participà en el Concili Vaticà II i sabia que dedicar a Maria l’últim
capítol del Document sobre l’Església significava posar la Mare del
Redemptor com imatge i model de la santedat de tots els cristians i per a
tota l’Església. Aquesta visió teològica és la que el beat Joan Pau II
descobrí de jove i que després va conservar i aprofundí durant tota la
seva vida. Una visió que es resumeix en l’icona bíblica de Crist en la
creu i als seus peus Maria, la seva mare. Una icona que es troba en
l’Evangeli de Joan (19, 25-27) i que quedà sintetitzat en l’escut
episcopal i posteriorment papal amb el lema: “Totus tuus” .
Celebrem justament aquesta missa d’acció de gràcies la vigília de la
Mare de Déu de Fàtima, en la vigília d’aquell trist 13 de maig de 1981,
ara fa trenta anys, del greu atemptat que va sofrir el Papa Joan Pau II i
2
que sempre ha cregut que fou la intercessió de la Mare de Déu la que li
va conservar la vida per continuar durant molts anys servint l’Església.
Tots recordem les seves memorables paraules en l’inici del seu
pontificat: “No tingueu por! Obriu, encara més, obriu de bat a bat les
portes a Crist!”. Ell mateix ho va viure sempre, obrint a Crist la societat,
la cultura i els sistemes polítics i econòmics. Amb el testimoni de fe,
d’amor i de valor apostòlic, acompanyat d’una gran humanitat, aquest
fill exemplar de la nació polonesa ha ajudat els cristians a no tenir por
de dir-se cristians, de pertànyer a l’Església, de parlar de l’Evangeli.
Com ens va dir Benet XVI, “amb aquella càrrega d’esperança que en
certa manera se li donà al marxisme, Joan Pau II la reivindicà
legítimament per al cristianisme, restituint-li l’autèntica fisonomia de
l’esperança, de viure en la història amb un esperit ‘d’advent’, amb una
existència personal i comunitària orientada a Crist, plenitud de l’home i
compliment del seu model de justícia i de pau”.
Juan Pablo II a la luz del Evangelio leyó la historia de la humanidad y la
de cada hombre y cada mujer que el Señor puso en su camino. De aquí,
del encuentro con Cristo en el Evangelio, brotaba su fe. Era un hombre
que vivía de Dios. En las audiencias privadas que el Beato Juan Pablo II
me concedió como Obispo de Tortosa, Arzobispo de Tarragona y
Arzobispo de Barcelona, tuve conciencia de esta unión con Dios y que
tenía plena conciencia y voluntad de pertenecer sólo a Él.
Con esta Eucaristía le damos gracias a Dios por tener todos a este nuevo
beato, por habernos dado un testigo tan creíble y tan transparente, que
nos ha enseñado como se debe vivir la fe y defender los valores
cristianos, a comenzar por la vida, sin complejos ni miedos y como se
debe testimoniar la fe con valentía y coherencia. La fuerza
evangelizadora de este testigo la captaron siempre los jóvenes que
3
buscan transparencia y coherencia en los testigos y maestros. Me atrevo
a decir que Juan Pablo II es el Papa de los jóvenes, que le han amado y
seguido siempre y no le dejaron nunca en los últimos años de su vida
cuando disminuyeron sus fuerzas físicas y su salud.
Ante la gran crisis económica que vivimos, conviene recordar sus
encíclicas sociales y su magisterio sobre los valores humanos y
cristianos, la doctrina social de la Iglesia y los grandes principios éticos
que deben presidir toda la actividad de cada persona y la de toda la
humanidad. Su mensaje fue este: la dignidad de la persona humana
creada a imagen y semejanza de Dios, el hombre es el camino de la
Iglesia, y Cristo es el camino del hombre.
Continuaremos encomendándonos al nuevo beato para que pronto
podamos participar en su canonización en bien de toda la Iglesia de
Dios extendida de Oriente a Occidente.
El terremoto que ha sufrido la región de Murcia y concretamente Lorca
que ha causado muertos, heridos y gran número de damnificados nos
llena de dolor y en esta Eucaristía pedimos por el eterno descanso de los
fallecidos y la recuperación de los heridos, a la vez que nos sentimos
solidarios de las necesidades materiales que sufren especialmente los
damnificados.
4