Salutaci del Cardenal Arquebisbe al Sant Pare

Salutació del Cardenal Arquebisbe al Sant Pare
Sant Pare, sigueu benvingut entre nosaltres.
Santo Padre, sed bienvenido entre nosotros.
Santedat, sigueu molt benvingut a aquesta ciutat i Església de Barcelona que us acull
amb afecte filial i amb un cor agraït. La vostra sol·licitud apostòlica per a totes les
Esglésies us ha mogut a acceptar presidir la dedicació a Déu d’aquest temple de la
Sagrada Família. El poble cristià de les nostres terres us ho agraeix i vol correspondre
amb l’acolliment molt cordial i la pregària constant perquè el Senyor us assisteixi i us
conforti en l’exercici del vostre ministeri de Successor de l’apòstol Pere al servei de
tota l’Església de Jesucrist.
Hem esperat amb joia la vostra visita apostòlica i ens hi hem preparat amb la pregària
per la vostra persona i la visita, la catequesi sobre el ministeri que el Senyor us ha
confiat i la solidaritat amb els qui sofreixen més les conseqüències de la crisi
econòmica. Volem escoltar les vostres paraules que, com a “dolç Crist a la terra” en
expressió de Santa Catalina de Sena, ens dirigireu per confirmar-nos en la fe, per
il.luminar-vos amb el vostre magisteri enmig de les incerteses en que viu el nostre món
i per revitalitzar la nostra identitat cristiana. Sant Pare esperem molts fruits espirituals i
pastorals de la vostra visita apostòlica.
Aquesta magna assemblea litúrgica presidida pel Successor de Pere fa realitat el
somni del servent de Déu Antoni Gaudí quan va projectar aquest temple. El seu somni
sorgeix de les visions profètiques de l’Apocalipsi i el seu objectiu és que aquest temple
que ens acull sigui el cel a la terra, la nova Jerusalem que baixa i es posa a habitar
enmig de la humanitat, simbolitzada per Barcelona, la gran metròpoli. Gaudí amb
aquesta construcció amarada de bellesa i de simbologia, desitjava que el cel baixés a
la terra i que la ciutat de Déu esdevingués la ciutat dels homes i, en conseqüència, la
ciutat dels homes esdevingués la ciutat de Déu. Tot el temple es converteix en una
explanació de la Jerusalem anunciada per la profecia del vident de Patmos.
Santidad, sed muy bienvenido a esta ciudad e Iglesia de Barcelona que os acoge con
afecto filial y con un corazón agradecido. Vuestra solicitud apostólica en favor de todas
las Iglesias os ha movido a aceptar presidir la dedicación a Dios de este templo de la
Sagrada Familia. El pueblo cristiano de nuestras tierras os lo agradece y quiere
corresponder con la acogida muy cordial y la oración constante para que el Señor os
asista y os conforte en el ejercicio de vuestro ministerio de Sucesor del apóstol Pedro
al servicio de toda la Iglesia de Jesucristo.
Hemos esperado con gozo vuestra visita apostólica y nos hemos preparado con la
oración, la catequesis sobre el ministerio que el Señor os ha confiado y la solidaridad
con los que sufren más las consecuencias de la crisis económica. Queremos escuchar
vuestras palabras que, como “dulce Cristo en la tierra”, nos dirigiréis para confirmarnos
en la fe y revitalizar nuestra identidad cristiana. Esperamos muchos frutos espirituales
y pastorales de vuestra visita apostólica.
Esta magna asamblea litúrgica presidida por el Sucesor de Pedro hace realidad el
sueño del siervo de Dios Antoni Gaudí cuando proyectó este templo. Su sueño surge
de las visiones proféticas del Apocalipsis y su objetivo es que este templo que nos
acoge sea el cielo en la tierra, la nueva Jerusalén que baja y se pone a habitar en
medio de la humanidad, simbolizada por Barcelona, la gran metrópolis. Gaudí con esta
construcción rebosante de belleza y de simbología, deseaba que el cielo bajara a la
tierra y que la ciudad de Dios llegara a ser la ciudad de los hombres y, en
consecuencia, la ciudad de los hombres llegara a ser la ciudad de Dios. El templo
entero se convierte en una explanación de la Jerusalén anunciada por la profecía del
vidente de Patmos.
Esta obra maravillosa que se ha ido construyendo desde el año 1882 con la aportación
del pueblo catalán es una expresión de su alma religiosa y de sus raíces cristianas
desde hace más de mil años. Un pueblo que ama el templo de la Sagrada Familia por
su significación religiosa y artística, que valora a Antoni Gaudí como arquitecto genial y
cristiano ejemplar, y que está muy satisfecho que hoy, presidiéndonos Santo Padre, se
dedique este incomparable templo a mayor gloria y alabanza de Dios. Para culminar
este gran hito han contribuido, además de la Asociación de Devotos de San José que
promovió la construcción del templo, su principal artífice Antoni Gaudí, los arquitectos,
artistas, técnicos y albañiles y todos los miembros del Patronato de la Junta
Constructora de la Sagrada Familia, todos ellos con su trabajo, competencia y
generosidad.
Desde hoy esta iglesia – que al finalizar la celebración Vuestra Santidad la declarará
Basílica – estará dedicada al culto litúrgico y continuará acogiendo a millones de
personas de todo el mundo para ofrecerle este bello espacio de celebración de la fe,
de oración, de anuncio de la Palabra de Dios y de reflexión sobre el sentido
trascendente de la vida. A los habitantes de la nueva Jerusalén “el Señor les iluminará”
(Ap 22,5). Del mismo modo, la luz armoniosa del templo de la Sagrada Familia hará
que los que entren en él – muchos de ellos provenientes del atrio de los gentiles –
experimenten la calidez de la gloria de Dios.
Gaudí decía que en la Sagrada Familia todo era providencial. Creemos que es
providencial que Vuestra Santidad esté hoy aquí entre nosotros y que sea el obispo
de Roma y Pastor de la Iglesia Universal quien presida la dedicación de este templo
que es único en el mundo y tiene una clara significación universal. Ante las dificultades
Gaudí decía: “San José acabará el templo”. Consideramos que también es
providencial que para el culto litúrgico el templo se haya terminado hoy con esta
celebración presidida por un Papa que lleva el nombre de José como nombre de su
bautismo.
En la historia de Cataluña el ministerio del Obispo de Roma ha estado siempre muy
presente. En la profesión de fe en nuestra lengua vernácula, desde el siglo XVII, se
profesa la fe en la Iglesia católica, apostólica y romana. La historia del templo de la
Sagrada Familia hace honor a esta devoción al Sucesor de San Pedro. El pergamino
que se colocó junto con la primera piedra, en la fiesta de San José de 1882, expresa
una profunda comunión de los promotores con el Papa León XIII. En 1957, con motivo
del 75 aniversario de la colocación de la primera piedra, la Junta Constructora del
templo fue recibida en audiencia por el Papa Pío XII y hoy se cumplen los 28 años de
aquel 7 de noviembre de 1982, en el que el Papa Juan Pablo II visitó este templo
durante su viaje apostólico a España.
Aquesta obra meravellosa que s’ha anat construint des de l’any 1882 amb l’aportació
del poble català és una expressió de la seva ànima religiosa i de les seves arrels
cristianes des de fa més de mil anys. Un poble que estima el temple de la Sagrada
Família per la seva significació religiosa i artística, que valora a Antoni Gaudí com a
arquitecte genial i cristià exemplar, i que està molt satisfet que avui, presidint-nos Sant
Pare, es dediqui aquest incomparable temple a major glòria i lloança de Déu. Per
culminar aquesta gran fita han contribuït, a més de l’Associació de Devots de Sant
Josep que va promoure la construcció del temple, el seu principal artífex Antoni Gaudí,
els arquitectes, artistes, tècnics i paletes i tots els membres del Patronat de la Junta
Constructora de la Sagrada Família amb el seu treball, competència i generositat.
Des d’avui aquesta església –que en finalitzar la celebració Vostra Santedat la
declararà basílica- estarà dedicada al culte litúrgic i continuarà acollint milions de
persones d’arreu del món per a oferir-li aquest preciós espai de celebració de la fe, de
pregària, d’anunci de la Paraula de Déu i de reflexió sobre el sentit transcendent de la
vida. Als habitants de la nova Jerusalem “el Senyor els il·luminarà” (Ap 22, 5).
Semblantment, la llum harmoniosa del temple de la Sagrada Família farà que aquells
que hi entraran –molts d’ells provinents de l’atri dels gentils- experimentin la calidesa
de la glòria de Déu.
Gaudí deia que a la Sagrada Família tot era providencial. Creiem que és providencial
que Vostra Santedat sigui avui aquí entre nosaltres i que sigui el bisbe de Roma i el
Pastor de l’Església Universal qui presideixi la dedicació d’aquest temple que és únic
en el món i té una clara significació universal. Davant de les dificultats Gaudí deia:
“Sant Josep acabarà el temple”. Considerem que també és providencial que per al
culte litúrgic el temple hagi estat acabat avui amb aquesta celebració presidida per un
Papa que porta el nom de Josep com a nom del seu baptisme.
A la història de Catalunya el ministeri del Bisbe de Roma ha estat sempre molt
present. A la professió de fe en la nostra llengua vernacle, des del segle XVII, es
professa la fe en l’Església catòlica, apostòlica i romana. La història del temple de la
Sagrada Família fa honor a aquesta devoció envers el Successor de Sant Pere. El
pergamí que es col·locà juntament amb la primera pedra, en la festa de Sant Josep de
1882, expressa una profunda comunió dels promotors amb el Papa Lleó XIII. El 1957,
amb motiu del 75 aniversari de la col·locació de la primera pedra, la Junta
Constructora del temple fou rebuda en audiència pel Papa Pius XII i avui es
compleixen els 28 anys d’aquell 7 de novembre de 1982, quan el Papa Joan Pau II
visità aquest temple durant el seu viatge apostòlic a Espanya.
Santedat, com a hereus d’aquells cristians que posaren els fonaments d’aquesta obra
admirable, en el moment de dedicar-la a Déu, desitgem també renovar aquells
sentiments de devoció i d’estima al Successor de Pere i de comunió amb la Vostra
persona que porta avui el pes del servei “a totes les Esglésies” i a la defensa de la
dignitat de la persona, de la vida humana des del seu inici fins a la mort, del matrimoni
i de la família, de la justícia i de la pau en el món.
Santidad, como herederos de aquellos cristianos que pusieron los fundamentos de
esta obra admirable, en el momento de dedicarla a Dios, deseamos también renovar
aquellos sentimientos de devoción y de estima al sucesor de Pedro y de comunión con
Vuestra persona que lleva hoy el peso del servicio “a todas las Iglesias” y a la defensa
de la dignidad de la persona, de la vida humana desde su inicio hasta la muerte, del
matrimonio y de la familia, de la justicia y de la paz en el mundo.