¿Què farem, qué direm?; Pep Coll

Què farem, qué direm?
De Josep Coll
Fitxa tècnica.
AUTOR: Pep Coll
TÍTOL: Què farem, Què direm?
EDITORIAL: Editorial cruïlla.
COL.LECCIÓ: Gran Angular.
IL.LUSTRACIONS: Montse Ingla Mas
EDICIÓ: Gemma Lineas i Massot
EDITAT, ON?: Balmes,245 − 08006 Barcelona
NOMBRE PÀGINES:168
Biografia de l'autor del llibre.
PEP COLL va néixer a Pessonada ( Pallars Jussà) l'any 1949. Va estudiar filosofia i actualment treballa
com a professor de literatura catalana a Lleida. Col·labora amb articles a la premsa diària i escriu
llibres per a lectors de totes les edats. Les històries escrites per Pep Coll es coneixen d'una hora lluny. A
banda d'una gran imaginació creativa, es caracteritzen per la revitalització de velles paraules i mites
del Pirineu, com també per un sentit de l'humor molt particular. Amb Que farem, què direm? Va
guanyar el premi Gran Angular de novel·la juvenil 1991 i el Critica Serra d'or 1993.
Com està dividit el llibre? Quants? (apartats, capítols, Històries,...)
Capítols:12
Fes un resum del llibre.
Això comença amb una nena de Esterri que esta amb la classe al museu del Poble. Ella i va sovint allà
però aquest com hi ha un apartat nou el dels minairons ella l'admira i veu que el tub es mou i es queda
de pedra, i nota que algú la mira del radere era l'Iu i de cop el canut dels minairons es para i el Iu li diu
que tenen que marxar i ella es queda contemplanlos i el vigilant li diu que te que marxa però a ella això
no li a quedat tan clar i el dia següent va anar al museu.
I li va dir que si podia entrar per fer un treball i el vigilant li va dir que tenia que pagar dues centes
pessetes i va dir que no i llavors va anar al Iu i li va dir que l'ajudes a entrar al museu el dia de la
cavalcada trucant al numero del museu el sayk un noi de color negre era el que faria de rei negre a la
cavalcada un molt bon amic de ella. Llavors la nit de la cavalcada va anar al museu i va robar els
minairons un cop a casa els va ficar amb un retolador groc que tenia gruixut, va destapar el canut i els
minairons van sortir i donaven toms al seu cap dient Què farem, Què direm? i ella els va fer enraonar a
uns quant i li van explicar k no els manaven feina feia anys i que sort que els havia trobat així els faria
1
parlar i treballar i que no es moririen sense treballar, i que si no els i manava feina la pelarien. L'Iu li
va dir que se n'anava a Barcelona que l'avia fixat el Barcelona de Bàsquet. I li va prometre que aniria a
veure algun partit D'urant aquell Nadal van arribar molts camacus i van deixar el poble molt brut i ella
li va dir als minairons que la netegessin. Va trucar l'Iu i va dir que jugava la final contra el Madrid
haver si i podia anar i li va dir que si i ho va preparar tot va agafar el cotxe de línia i va anar fins a
Barcelona on allà l'esperaven els seus tiets i els seus cosins. Va arribar la hora del partit i el Barcelona
perdia però ella va fer servir el minairons i van guanyar desprès van anar a donar un tomb i li van
robar la motxilla amb tot el canut incluit quina caca. El Iu va perseguir el lladre però no el va poder
atrapar perquè un altre l'esperava amb la moto. Va arribar diumenge i van marxar amb els seus tiets
cap a Esterri van agafar cua a Barcelona just al sortir portaven 2 hores i només van girar una
cantonada a radere i havia un golf que estava emprenyat tota la estona desprès de una hora seguien
igual i el golf que estava a radere estava al costat a ella li va semblar que tenia el mateix clatell que el
lladre que li havia robat la bossa. Quant ja estaven apunt de arribar a Esterri es van trobar una vaca al
mig de camí que va tindré que vindré el seu amo per apartarla d'allà van arribar a Esterri a mitja nit.
Quant va arribar la seva mare li va dir que tenia dos missatges un de sayk que estava a Itàlia pintant
quadre amb un amic seu. I l'altre d'una senyora de Barcelona que avia trobat la seva cartera amb
només els carnets i li va dir que li enviaria.
Quant li va enviar no va trobar el bolígraf amb el canut i la va trucar haver si li donava i la senyora li
va dir que li enviaria un paquet però el paquet no va arribar i li va trucar de nou i li va dir que ja li va
enviar la mateixa tarda que l'havia trucat. Llavors va pensar que algú de correus li havia robat i va
mira als diaris de la biblioteca i va trobar un assaciant a correus de Barcelona Eleurio Rodríguez.
Llavors o va entendre tot els minairons li van demanar feina i ell no li va donar i el van matar. Però
desprès va fer una novel·la amb aquesta historia canviant els noms.
Nom dels personatges principals
Els minairons, L'Iu, Bet.
Descripció física i psicològica d'un dels personatges
L'Iu té setze anys i fa segon de BUP, Fa exactament un metre i vuitanta− set centímetres d'alçada. A
l'escola, quan sortim al pati, el veus d'una hora lluny. Mires amunt i sempre veus el seu cap allà dalt,
com una broma, com un núvol blanc, d'aquests que a la primavera travessen el cel sense dir res. Li
diuen Meteosat i no es cansen de preguntar−li, per fer riure: Quin temps fa aquí dalt, Meteosat? I ell
que no té cap complex de ser tan pallargues somriu i no s'enfada mai. Allò que el rebenta, però, és a la
llargada dels peus, podria dormir dret. Ja és una bona desgràcia, ja, això de no poder−te comprar
sabates perquè a la botiga no tenen el teu número! Ni poder practicar l'esport que et passi pels nassos.
Per als peus de l'Iu, no hi ha botes d'esquí, ni cletes per anar d'excursió a la muntanya, ni sandàlies per
banyar−se al riu... Sempre ha d'anar amb Keds. Se'ls ha de comprar en una botiga especial de
Barcelona que els fan venir dels Estats Units.
No cal que us ho digui li encanta el Bàsquet.
En quina persona està escrit el llibre, en primera o en tercera?
En primera: Me'n Recordaré tota la via, de la temporada que vaig tenir el canut dels minairons.
Llavors jo era una nena de tretze anys i mig, prima i escardalenca, amb el cabell curt com un bordegàs.
Hivern i estiu, anava sempre amb texans i vambes, els meus peus tenien unes ganes boges de córrer i de
saltar. Ja us podeu imaginar que jo estava condemnada a anar a estudi matí i tarda.
2
Fes un llistat de quinze frases fetes del llibre i explica'n el seu significat.
1.Un tros de carn beneïda p.7−se un beneit
2.No tinc altre Déu fora de tu p.54− només el pots mana tu
3.T'obeiré com a l'amo el bon gos p.54− no et rebutjarà quant li manis una cosa
4.Faig la feina en un tres i no res p 54− fa la feina molt rapid
5.No surto del cau si ha algú altre p.54− només sortiran si estàs sol
6.Si em fas xerrar m'entretinc p.54− si els manes enraoni no ho poden fer en un tres i no res
7.Passada a passada, teixeixo el tapís p.54− es te que anar pas a pas ordre a ordre i tu faran be
8.No em veuràs mai perquè no paro quiet p.55−no sabem com són perquè sempre estan en moviment
9.Adéu per sempre si tens un descuit p 55− si tel roben no poden tornar a tu
10.Després de tu em buscaré un amo nou p55− si no els i manes feina et pelaran i es buscaran ells
mateixos un nou amo
11.Si no em manes feina, ets peça de museu p 55− si no els i manes feina et pelaran.
12.Cadascú en aquesta casa te la sua neura p 113− Cadascú te les seves coses
13.Tu tens el cap ple de pardals p.114− només penses que bajanades
14.De totes les plantes grosses en dieu arbres p 150− de totes les plantes que tinguin la mida d'un arbre
li diuen arbre
15.Són mes vius que un eixam de mosquits a posta de sol p 168− son mes ràpids que els mosquit al matí
per anar a buscar el sol.
VOCAVULARI
Keds: sabata deportiva.
Canut: tub petit i dur.
Lluc: aptitud a llucar
Centrifugar: Separa productes mitjan una maquina
Escarxofat: esta en un lloc tirat per tots llocs
Índex
P.1−Fitxa tècnica− Biografia de l'autor del llibre− com està dividit el llibre
P.2−Resum del llibre
3
P.3−Nom dels personatges principals− Descripció d'un dels personatges
P.4−En quina persona està escrit el llibre− fes un llistat de quinze frases fetes del llibre i explica'n el seu
significat
P.5−Vocabulari.
6
4