11. PERSPECTIVES DE PERMANhNClA. COMPARACIÓ En primer

Anuncio
11.
PERSPECTIVES
DE PERMANhNClA. COMPARACIÓ
DEL
NImLL DE VIDA
En primer lloc esbrinarem les perspectives dels immigrants enquestats
de tornar als seus pa'isos $origen. En el grific següent podem observar que la meitat dels enquestats mostren desitjos de retorn al pais
d'origen (52,7%), mentre que el 39,7% afirmen no voler tornar. La
xifra dels indecisos (8,6%), malgrat ser baixa, ens mostra que hi ha
immigrants enquestats que no tenen clar si quedar-se o el tornar.
Aquesta indecisió depén de la futura situació laboral i economica que
adquirisquen al nostre pais, i de si la situació als seus pai'sos canvia.
Ens hem adonat que les variables nacionalitat i estat civil influeixen en les perspectives de retorn al pais d'origen.
La distribució per nacionalitats respecte a les perspectives de tornar al país d'origen no és homoginia (veure grific 11.2.): els Ilatinoamericans són els que més desitjos de retorn presenten (el 80,801o dels
Ilatinoamericans). meiltre que els enquestats procedents d'Europa de
1'Est són els que tenen menys perspectives d'anar als seus paisos d'origen, ja que el 750% d'aquests últims n o hi volen tornar.
nacionalitat
Llatinoamena
a ~ u r o Est
~ aI Rússis
l ~ a g n a
Paisas aslatics
Pel que fa a I'estat civil dels immigrants enquestats (grific 11.3.),
els casats són els que presenten més desitjos de tornar als seus paisos
(el 76,2010 dels casats), mentre que els que estan separats i vivint amb
la parella són els que menys anhels tenen (80% i 66,7010 respectivainent, no hi volen retornar). D'altra banda, els solters n o presenten
diferencies acusades pel que fa a aquesta pregunta, ja que la distribució es mostra prou equilibrada, sent un poc més favorable a la tornada (el 55,6010 han contestat afirinativament la pregunta mentre que el
44,4% han contestat negativament).
L'enyorament que senten els immigrants cap als paisos d'origen és
patent en les entrevistes qualitatives. Aquesta nostalgia és comprensible pel carhcter forcat de la immigració econbmica. Aquests són alguns exemples d'immigrants que evoquen el seu país i alguns d'ells
no descarten tornar algun dia:
"Quiero volver a m i país, añoro nii país ... pero volver a largo plazo.
Ya, ya no, porque cada día está peor allá y m i familia quiere venirse
acá, quiere venirse... si" (entrevista 5)
100
Crifir 1 1 : l I'ersveetivis dr tornada/cstai civil
statcivil
okda
Jcasatida
R l m t en paretia
separatida
"Dos arios, con dos años ya me regreso a m i país. Allí tengo m i
familia, m i mamá, mis hermanos, m i casa, y... pueq todo m i terreno.
Tengo perspectivas alli" (entrevista 9)
"Algún día si que me gustaría volvez cuando sea un poco más niayor,
ya me gustaría estar en m i país, comprarme una casa y vivir allí, pero
de momento no pienso irme." (entrevista 14)
"Yo soy senegalis y siempre pienso en el regreso, como mucho que
yo tenga aqui o lo que sea, ojalá tenga muchos millones, puede venir
al... porque hoy en día el mundo está muy avanzado, hay internet, hay
todo, se puede administrar tu negocio a distancia y venir cuando quiera
f...) Si Dios m e ayuda y con mucho esfuerzo quiero volver a m i país,
pero no dejando a España ni Europa porque también he contribuido
tanto y he cotizado, y quiero seguir y también como tengo hijos que
han estudiado aqui quiero darles su suerte. Pero yo particularmente me
gustaría volver a m i país." (entrevista 17)
De seguit analitzarein les perspectives de permanencia a Espanya i
a la comarca de la Safor.
Pel que fa a les expectatives de permanencia al nostre país (grific
11.4.), destaquen els que pensen fixar-hi la residencia de manera definitiva amb el 41,4% del total. Els seguirien els que pensen quedar-se
més temps (més de 3 anys i entre 1 i 3 anys) amb el mateix percen-
tatge del 19010, 1 els que no tenen ciar el temps que volen quedar-se a
Espanya (12,1010). Són escasos els enqucstats que volen romandre poc
temps al nostre pais (menys d'l any). La baixa xifra d'aquests últims
es comprensible pel gran esfor~i inversió economica que suposa per
als immigrants provar sort en un alrre país
Grific 11.4. Perspcctives de permanencia a Espanya
De3aGmesos
Dela3anys
Pera rempre
Pel que fa al temps que volen quedar-se a la nostra comarca (grific 11.5), destaca l'alt grau d'indecisió de romandre a la zona, ja que
el 29,3010 dels enquestats no saben el temps que es quedaran a la nostra
comarca. Aquest fet esta relacionat amb la gran mobilitat geografica
que caracteritza els immigrants segons les possibilitats de treball. Per
tant, no dubtaran a marxar a una altra zona del pais si no troben
feina ací. A banda d'aquesta diferencia entre Espanya i la Safor pel
que fa al dubte de quedar-se o no, la distribució de la resta dels
percentatges és similar a la d'Espanya: els que volen romandre per
sempre i durant rnés temps (més de 3 anys i entre 1 i 3 anys) tenen
percentatges molt més alts que els que volen quedar-se menys 81 any.
La decisió de romandre a la noma zona en funció de les possibilitats de trobar feina es reflecteix clararnent en els testimonis dels
immigrants. Aquestes són les paraules d'una dona romanesa:
I
de3a6me-s
d e 1 a3anys
pera sempre
1
"Me gustaría quedarmc aquí en Espatia para siempre, pero esta zona
no. Me gustana vivir donde encuentre un trabajo, eso depende del
trabajo. Si encuentro trabajo aquí, me quedo aquí. Si encuentro trabajo
en otro sitio m e voy a ese sitio. Yo quiero trabajo." (entrevista 15)
Un home bolivii ens diu:
"Si consigo un trabajo ac& me gusta& quedarme. Si no, me tendré que
ir a otm lugar a buscar trabajo, un trabajo de lunes a viernes o de lunes a
domingo. Estoy buscando aquí, en Gandia. Me han dicho de otra
Comunidad, otra provincia, de una provincia agricola, Albacete y el otro
seria Barcelona. Mi hermana ha ido a ver como está la situación alli y es un
poco caro allí la vid;, se gana rnár pera tambiin se gasta más." (entrevista 9)
Un entrevistat equatorii, malgrat que li agrada viure a la població
de Tavernes, també dubta sobre quedar-se o no segons les possibilitats de treball:
"Creo que... como Tavernes n o hay otra, así como Tavernes.
Hablando de la provincia de Vdlencia no, pero hablando de Tavernes,
es bonito, n o hay otro c..) O sea no te lo puedo decir porque nada es
eterno. Mientras exista posibilidades de trabajo... porqvr como j.i te
digo, como Tavernes no hay otro." (entrevista 8)
103
També hi ha altres immigrants que volen residir dc manera definitiva al nostre país i a la nostra zona, sobretot perque la situació economica i laboral de que gaudeixen aci és satisfactoria en coinparació
al pais d'origen. Aquest és el cas d'un home romanés que té un treball més o menys estable a la zona:
"Yo pienso quedarme porque Ilcvo t r e ~años aqui en España y estoy
esperando la tarjeta de resjdencia, nie ha salido, y después (qué hago,
tne voy a Rumania? ¿A qué m e voy? Ld inflacjón es &en por cien. Es
una vida más mala. Me voy úe una vida buena a una vida mala (qué
hago? ?Voy a cambiar caballo por burro, t~o? Yo si quiero quedarme
Es fdcil la vida aquí
Es Mcil encontrar trabajo
de momento
que eso es primero. Si hay trabajo, hay todo, hay vida buena." (entrevista 11)
c..)
c..)
c..)
En aquest apartat es tracta d'examinar la percepció que tenen els immigrants del nivell de vida aconseguit en aquesta zona en comparació amb el
nivell de vida que tenien als paisos d'origen. Per esbrinar aquest aspecte he
recorregut a la pregunta que es formula en el qüestionari sobre en quin
grau creuen que han millorat o empitjorat les condicions de vida d'aci en
comparauó amb les del pais d'origen. En una escala del 1 al 5, on "1"
significa que ha millorat molt i "5" significa que ha empitjorat molt, la
mitjana de tots els inmigrants enquestats és de 2,54, és a di,e\ troba entre
ha millorat un poc i és ineuys o mis igual, la qual cosa significa que els
immigrants no perceben que les seues condicions de vida hagen canviat molt
aci per a millar, ja que la xifra sols denota un disuet miliorament.
La mitjana de la comparació del nivell de vida difereix segons la
nacionalitat. D'aquesta manera, els més satirfets amb el nivell de vida
que tenen aci són els immigrants $Europa de VEst, amb un 1,74 de
mitjana, a continuació seguirien els immigrants llatinoamericans amb
un 2,96 de mitjana i finalment els més insatisfets són els procedents
del Magrib amb un 3,33 de mitjana.
La satisfacció amb el sou actual esti relacionada amb la puntuació
de la comparació del nivell de vida. Així, els que estan molt i prou
satisfets amb els sous afirmen que els nivells de vida han millorat des
que estan aci (1,33 i 1,86 respectivament). D'altra banda, els que estan poc i gens satisfets amb els sous perceben que el nivell de vida
que tenen aci és igual o ha empitjorat un poc respecte al que tenien
en els seus paisos (2,56 i 3,60 respectivament).
Pel que fa a si el treball respon o no a les expectatives que tenien
abans d'emigrar i la comparació del nivell de vida, la puntuació dels
que s'esperaven un millar treball es més baixa (amb un 2,88 de mitjana), que la d'aquells que s'han complit les expectatives de treball
(1,93).5
La variable nivell d'estudis també influeix en la mitjana de la comparació del nivell de vida, ja que els immigrants amb estudis primaris
i secundaris tenen percepcions més optimistes del nivell de vida aci
(els que tenen estudis primaris amb una mitjana de 2 i els que tenen
estudis secundaris un 2,38), mentre que els que tenen estudis universitaris tenen una visió més pessimista de les condicions de vida (3,29).
Aquest fet esta relacionat amb quP aquests últims tenen unes majors
expectatives pel que fa al nivell de vida.
Els testimonis dels immigrants entrevistats ens expliquen les raons
per les quals han millorat o han empitjorat els seus nivells de vida a
la nostra zona, tenint en compte no sols la situació economica i laboral, sinó també uns altres aspectes com la residencia i les relacions
socials.
Els motius més comuns pels quals els immigrants entrevistats afirmen que han experimentat una milloria en les condicions de vida,
estan relacionats principalment amb el treball i el sou. D'aquesta
manera, un entrevistat equatorii atribueix aquesta milloria als elevats
sous d'aci en comparació amb els del seu país:
"Eh ... Han mejorado porque yo aquí gracias a lo que he trabajado
y todo eso... bueno con lo poco que he trabajado puedo comer, puedo
vestirme. Y allá en mi país tenia que trabajar un mes para podernie vestir
bien y todo eso. Y eso... me privaba de unas nece«dades para suplir
otras. En cambio aqui trabajo aunque sea un dfa, me lo dedico para
comprarme algo, otro día para la comida, otro dfa para mi familia. Y
aqui te alcanza para más cosas y alli no te alcanzaba para nada. Con
un sueldo aquí tu puedes comprar una nevera, un televisor y todo y
aún te sobra. Y allá con un mer que tu trabajes no te alcanza ni para la
primera letra de sacar a crédito algo." (entrevista 8)
Una altra raó que donen és una capacitat d'estalvi rnajoi; sobretot
per a les dones que treballen internes al servei domPstic:
"Bueno aqui mucho mejor porque yo allá trabajaba... claro que
también lo que yo ganaba era mío jno? Pero tenía que pagar una cosa,
Com que la gradacid de I'ercala e s d a I'inrrvés, ér a dir, que a menyr puntuacib significa
que la resposta ér més satisfact?xia i a la inversa, si diem puntuaciú baixi ens referirn a una
rnajor puntuacib i per rant menys sntisfacci6.
que tenia que pagar otra cosa, impuestos... porque lo que yo gdnaba
allá era todo para pagar a un lado, pagar a otro lado. Aquí me vjne
aunque ganaba poco, pcro todo lo que ganaba lo enviaba pcomo estaba
interna n o gastaba nada, y todo lo que ganaba ... apenas me guardaba
5.000 para mis llamadas y allí lo enviaba todo." (entrevista 5)
Un altre motiu relacionat amb el treball és aquest:
'Es que yo ... en Marruecos es otra cosa... en Marruecos hay poco
dinero, hay poco trabajo y aquí es diferente. Aquí trabajas, tienes una
casa, pagamos un alquiler, muchos gastos, pero aquí si tienes un trabajo
puedes vivir mejor. Aqui mi vida es un poco mejor que en Marruecos."
(entrevista 14)
Hi ha casos que i'alt sou en comparació amb el pais d'origen no
és suficient perqu; el nivell de vida millore. Aixi ho argumenta un
entrevistat bolivii que, si bé té un sou rnés alt aci, afirma que I'habitatge, el tipus de treball i les relacions socials eren més satisfactoris al
seu pais i que, per tant, el seu nivell de vida ací ha empitjorat:
"Por ahora estoy peor que en mi pajs. Allá tenía una casa más grande, un terreno también grande, solja salir, conversar, trabajar... Trabajaba también en un trabajo mejor, enseñaba en la Universidad, en el colegio
Solamente que allá los ingresos son muy bajos
Si, han
subido, han subido (los ingresos aquí). Un euro que se gana aquí es
siete veces 10 que se gana allá. O sea, y el salario de, el más minimo,
allá cs como d salgrio siete veces multiplicado por den. Esa es la diferencia, si tu te ahorras un euro llevado a Sudamérica es una fortuna
allá." (entrevista 9)
c..)
c..)
La separació de la familia constitueix una situació molt dura per
als immigrants. Un altre entrevistat ens conta que, malgrat tenir un
bon treball, no pot afirmar que esta millor aci que al seu país perqui
no hi té la família:
"Por mí, si tu tienes dinero y no sé qué, pero sin familia ... ¿sabes?
Hombre si digo mejor que Argelia mentira jno? Porque tu país es tu
país, pero también me gusta aquí. Pero tu país ... sj tu vives, por ejemplo,
en otro país 20 años, tu país es tu país. Y sin familia, si tu aquí tienes
mucho dinero, pero sin idmilia siempre falta algo, Si yo estuviera con
mi fan~iliavjviría filiz." (entrevista l.?)
El cas que comentaven anteriorment sobre la insatisfacció dels
immigrants universitaris amb les condicions de vida ací es plasma
ciarament en el següent testimoni. Es tracta d'un jove marroquí que
prové d'una familia adinerada al seu país i que esti treballant per pagarse els estudis de doctorat:
"Para mí, antes en m i país yo tengo todo bien porque la gente que
tiene carrera, nuevas tecnologías, industriales, puede trabajar rápido. (...)
Entonces para m i es más fácil buscar iaena. Yo en m i país estuve
trabajando en una enipreia. Puesto bueno, gana bien En mipaíc ganaba
140.000 pesetas. Yo allá tengo casa, vivienda grande, cuatro dormitorios.
Yo quiero más. Yo n o quiero dinero más, pero yo quiero estar en
Ministerio, es m i sueño ser minlstro de Industria en mi país. Entonces
yo quiero coger doctorado y ectudiar la relación internacional, econoniía,
derecho... para estar en ministerio." (entrevista 6)
Descargar