Psicología evolutiva y de la educación

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DE L'EDUCACIÓ Ir quadrimestre
1. Psicologia
1.1 Què és
1.2 Principis de la psicologia (estructuralisme, funcionalisme, gestalt, psicoanàlisi, conductisme, humanisme,
cognitiva, constructivisme)
1.3 Característiques de la conducta
1.4 Característiques de l'escola de qualitat
2.Psicología Evolutiva (article J. Palacios)
2.1 Definició
2.2 Influències
2.3 Models evolutius
2.4 Desenvolupament de l' individu (Codi genètic, 3 nivells, tòpics evolutius)
2.5 Aprenentatge o desenvolupament (article II Palacios)
2.6 Desenvolupament psicomotor (esquema Carme àngels)
2.6.1 desenvolupament cognitiu
2.6.2 sensacions i percepcions
2.6.3 processos de la percepció
2.6.4 components de la percepció
2.6.5 factors que hi influeixen en la percepció
2.6.6 teories de la percepció (associacionista, gestalt, cognitiva)
2.7 Piaget (article de l'estudi del coneixement)
2.7.1 Teoria genètica dels estadis
2.7.2 Teoria operatòria
2.7.3 Aportacions de Piaget
2.8 Vigostski
2.8.1 Teoria sociocultural de l'aprenentatge
1
2.8.2 Concepcions sobre les relacions entre D − A (visió organicista, conductista, associacionista)
2.8.3 Article interacció entre A − D
2.9 Diferències entre Vigotski i Piaget
2.10 Aspectes socioafectius; personalitat i afectivitat
2.10.1 Definició personalitat
2.10.2 Desenvolupament de la personalitat
2.10.3 Aspectes en què s'ha interessat la psicologia de la educació (estils cognitius, atribucions causals,
motivació)
2.11 Article Alonso Tàpia. Principis motivacionals per a els alumnes
1. Psicologia
1.1 Què és
Té com a objecte d'estudi la conducta humana i els processos mentals. Té tres especialitats; clínica, social i
educativa.
1.2 Principis de la psicologia (Escoles)
* Estructuralisme: Estudia les sensacions i les percepcions, això marca el Llindar Perceptiu, i es fa a través de
la Introspecció. Perspectiva mentalista (Wundt).
* Funcionalisme: S'experimenta sobre el subjecte a través de la introspecció. Estudia el funcionament de la
ment (W. James).
* Psicologia de Gestalt: Perspectiva mentalista. Estudia la consciència i les percepcions (llei de les
percepcions humanes) a través de la introspecció i la observació.
* Psicoanàlisi: Perspectiva mentalista amb mètode clínic. Estudia l' inconscient, la neurosi, la personalitat
(Freud).
* Conductisme: Estudia tot allò observable, la conducta. Anul·len la perspectiva mental (Paulov).
* Psicologia Humanista: Perspectiva personalista. Estudia l'ésser humà com a ciència de la ment i el
comportament (Maslow).
* Cognitiva: Estudia l'estructura i processos mentals a través de l'experimentació (Ment = ordinador).
* Constructivisme: Estudia com el subjecte construeix la realitat partint dels coneixements previs (Piaget).
1.3 Característiques de la conducta
* Sotmesa a l'experiència i a la maduració.
Gràcies a la conducta podem inferir, interpretar, els processos subjectius interns.
2
1.4 Característiques de l'escola de qualitat
* Clima favorable per a l'aprenentatge
* Treball en grup cooperatiu del professorat
* Direcció eficaç en interacció amb tot el grup educatiu
* Estabilitat del professorat
* Oportunitats permanents de formació per al professorat
* Planificació acurada del currículum
* Interacció família−escola
* Existència de valors propis compartits.
* Racionalització del temps d'aprenentatge.
* Suport actiu de les autoritats educatives responsables.
2. Psicologia Evolutiva
2.0 Concepció d'evolució
Quan parlem d'evolució parlem de quatre conceptes, però un no determina l'altre.
• Elements genètics: (característiques genètiques)
♦ Maduració (canvis qualitatius)
♦ Creixement (canvis quantitatius)
Hi ha una base Biològica basada en Reflexos (conducta simple) i Instints (conducta complexa).
• Elements socioculturals: (interacció amb l'entorn)
♦ Aprenentatge (s'aconsegueix amb la interacció amb l'entorn)
♦ Desenvolupament (formació de les funcions psicològiques pròpiament humanes .És un procés
cognitiu, social i afectiu).
2.1 Definició (segons J. Palacios)
Especialitat de la psicologia que estudia els canvis i transformacions psicològiques que ocorren al llarg de les
etapes de la vida, els canvis relacionats amb el creixement i el desenvolupament de l' individu. Tracta els
aspectes físics que incideixen en els aspectes psicològics (canvis qualitatius).
2.2 Influències
* Influències normatives relacionades amb l'edat
* Influències normatives relacionades amb la història (entorn)
* Influències no normatives (individuals); concreten la manera de ser de l'individu
3
Ex. La lactància, caminar amb 2 cames, canvi hormonal a la pubertat, vellesa.
2.3 Models evolutius
Fins als 60':
Model
Antecedents
Èmfasi
Estudi
Autors
Mecanicista o conductista
Empirisme filosòfic (Locke i Hume). Motor
de desenvolupament: fora del subjecte
Processos d'aprenentatge (importància de
l'estímul i la resposta). Processos externs.
Història dels aprenentatges
Skinner, Bandura
Organicista
Innatisme. Motor del
desenvolupament: dintre de cadascú.
Desenvolupament. Processos interns
Estadis evolutius universals
Freud, Piaget
Models evolutius actuals:
♦ A partir del cicle vital : el desenvolupament es produeix al llarg de la vida.
♦ Perspectiva ecològica: relació de l'individu amb l'entorn:
• Ontogènesi: (desenvolupament de l'individu des de l'origen. Individu)
• Filogènesi: (desenvolupament de l'espècie des de l'origen. Espècie)
Allò que és innat per a l'individu (ontogenèticament) va ser après filogenèticament (al llarg de l'espècie).
2.4 Desenvolupament de l'individu
El desenvolupament de l'individu en un primer moment està molt donat per l'espècie, és a dir, molt canalitzat.
El primer desenvolupament té molt a veure amb el codi genètic tancat (parpejar, succionar..). A mesura que
som més grans, la canalització és menor, no estem tan canalitzats pel codi genètic tancat, si no que el nostre
codi genètic obert es fa obrint més a les influències de l'entorn.
Codi Genètic:
• Obert : capacitats que ens venen donades però que podem potenciar i l'entorn ens influeix.
(llenguatge)
• Tancat: Morfologia. L'entorn no hi intervé. (síndrome down)
Nivells del desenvolupament:
• Interacció amb l'entorn :concreta
• El calendari maduratiu: limita
• Els gens. Possibiliten
Això dóna una perspectiva optimista, ja que com a mestres podem afavorir el desenvolupament de les
persones.
Tòpics evolutius:
• A la infantesa (marcar el desenvolupament futur)
• Adolescència (inestables, problemàtics, etapa de ruptura)
• Adultesa (absència de canvis i època estable)
• Vellesa (decaïment de les habilitats específiques, físiques i cognitives)
4
Segons aquests tòpics, l'evolució seguiria aquest esquema, tot i que això només serveis per al creixement físic,
ja que ni l'aprenentatge, ni la maduració ni el desenvolupament seguirien aquest esquema.
2.5 Aprenentatge o desenvolupament (article J. Palacios desenvolupament psicològic i educació)
Idees principals:
• Dins de cada espècie humana hi ha diferents graus de complexitat.
• El paper de l'educació ve en gran part determinat pel grau d'obertura del codi genètic.
• Perspectiva de l'autor: contextualista − interaccionista.
• L'aprenentatge crea un desenvolupament.
• Tot aprenentatge suposa interacció.
• No tota interacció suposa aprenentatge.
• Característiques d'una interacció que sigui aprenentatge: maduresa, desenvolupament, continuïtat
d'aquesta feina, motivació i interès.
• El motor de l'evolució és l'aprenentatge, ja que anirà davant del desenvolupament, que s'haurà de tenir
en compte per accelerar o desaccelerar l'aprenentatge.
• Sense aprenentatge no hi ha desenvolupament.
• Sense interacció no hi ha aprenentatge.
2.6 Desenvolupament psicomotor (esquema C. Àngels)
L'Infant es comunica a través del gest, que està format per moviment i cos i precedeix al llenguatge oral.
L' Esquema corporal es construeix a partir de:
• Control del to muscular
• Interiorització de sensacions i percepcions
• Adquisició del predomini lateral
• Dissociació i coordinació dels moviments
Control to muscular :
• Grau de tensió ,consistència i duresa dels grups musculars.
• Fins als 6 anys hi ha Hipertonia d'extremitats i Hipotonia de tronc.
• Evolució motora caracteritzada per dos lleis .Cèfalo − caudal (de dalt a baix) i Pròximo − distal ( de
l'eix del cos a l'exterior).
• Evoluciona de: Actes reflexos − voluntaris − automatitzats.
Interiorització de sensacions i percepcions:
• Senso − percepcions :
⋅ Interoceptives − viscerals
⋅ Propioceptives − posturals
⋅ Exteroceptives
• Per a elaborar un procés de percepció cal una coordinació intersensorial
• A partir d'informacions senso − perceptives i gràcies a processos d'atenció i memòria i acció i
interacció amb els altres, el nen va adquirint capacitat de simbolització (representació abstracte).
Adquisició del predomini lateral:
• És el predomini motor d'una part del cos sobre l'altre
5
• L' Ambidextrisme inicial dóna lloc als predominis laterals dretans i esquerrans que poden ser
homogenis o creuats.
Dissociació i coordinació dels moviments:
• És el pas de la impulsivitat inicial motora al control progressiu intencional.
• Permet la locomoció, manipulació i moviments més complexos.
• A vegades es donen Sincinèsies, que és el descontrol d'una part del cos que es dóna quan l' infant no
és capaç de dissociar els moviments. Cap als 6 anys ja es té un bon control.
2.6.1 Desenvolupament cognitiu
El primer pas per a l'activitat mental és la percepció. Per tal que hi hagi percepció hi ha d'haver activitat
cognitiva i pensament.
2.6.2 Sensacions i percepcions
Els tipus de sensacions i percepcions són les següents:
• Exteroceptives: la informació procedeix de fora.
• Propioceptives: la informació procedeix d'un mateix.
• Interoceptives: la informació procedeix de nosaltres mateixos, de dins nostre.
♦ Processos cognitius al fer una percepció:
◊ Seleccionem informació
◊ Construïm una interpretació a partir d'aquests elements
◊ Interpretem en base als nostres coneixements previs
♦ Components de la percepció:
◊ Canal sensorial
◊ Procés simbòlic (associar informació a conceptes que ens són coneguts)
◊ Procés afectiu / emocional
♦ Factors que influeixen en la percepció:
◊ Estímul (no tots produeixen recepció)
◊ Receptor:
⋅ Motivació
⋅ Instruccions
⋅ Context
⋅ Factors culturals
⋅ Experiència prèvia
⋅ Diferències individuals
• Teories de la percepció:
♦ Associacionista. (Wundt) Una percepció és igual a la suma de sensacions. Va ser rebutjada
perquè es pensava que les percepcions eren iguals per a tothom.
♦ Gestalt. Una percepció no és una suma de sensacions. La percepció no depèn només de la
persona sinó també d'uns principis generals:
◊ Constància conceptual. Encara que un estímul canvia de forma nosaltres sabem que
es manté la seva forma.
◊ Llei d'agrupació d'estímuls. (llei de la proximitat, de la semblança, de la continuïtat,
de tancament, de la percepció figura− fons i de la pregnància.
♦ Cognitiva. La percepció està dins d'un procés constructiu. Planteja que a través de les
percepcions es creen esquemes perceptius que condicionen a les persones.
6
2.7 Piaget
− Era epistemòleg ( s' interessava pel coneixement)
− Mètodes que utilitzà per al seu estudi: − Treball interdisciplinari amb científics
− Anàlisi històric
− Epistemologia genètica: És l'estudi dels orígens i etapes de la construcció del coneixement.
− Característiques del coneixement: − Es fa a partir de la interacció entre el subjecte i l'objecte.
− No és hereditari
− El coneixement es construeix
− No està predeterminat biològicament
− Cal que l'alumne estigui actiu mentalment
− Teoria genètica dels estadis: La formula de desenvolupament cognitiu humà, basat en què el coneixement
es construeix a partir de la interacció objecte − subjecte.
− ESTADI SENSO − MOTRIU (0−2 anys).
* Resolució de problemes pràctics.
* Evolució esquemes organització del món
* Conservació de l'objecte
* Nocions adquirides: Espai, temps, casualitat
* Al final, apareix la funció simbòlica (simbolitzar l'objecte a partir d'unes línies)
− ESTADI PRE − OPERATORI (2−6 anys).
* Etapa del pensament i del llenguatge que gradua la seva capacitat de pensament simbòlic.
* Imita objectes de conducta, dibuixos, imatges mentals i el desenvolupament del llenguatge parlat.
* Característiques : . Egocentrisme
. Pensament intuïtiu basat en la percepció
* Intel·ligència representativa (esquemes d'acció interior)
* Esquemes d'acció interioritzada
− ESTADI D'OPERACIONS CONCRETES (6−11 anys)
* Vinculat a l'objecte, al món material físic.
7
* Caracteritzat per:
− Pensament més lògic i racional, el nen treu conclusions.
− Conservació més estable de la organització de la realitat.
* Intel·ligència operatòria (de caràcter lògic).
* Representació d'accions interioritzades.
* Avença en la comprensió de fenòmens externs i la casualitat.
− ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS (11−15 anys)
* Deslligades de la realitat concreta:
. Pensament i combinacions ( el nen és capaç de raonar sobre les coses reals i les possibles).
. Pensament hipotètico − deductiu.
* Intel·ligència formal (aplicable a qualsevol context)
* Esquemes formals (estan desenganxats de la realitat)
De què serveixen els estadis als educadors??
• Són orientatius
• Donen informació sobre el calendari maduratiu
• Depenen de la interacció amb l'entorn
Mals usos:
• Classificació dels alumnes en relació als estadis
• No es potencia el pas d'un estadi a l'altre, es potencia només allò que ja saben
− Teoria operatòria.
És dur les idees de Piaget a l'aula.
Característiques:
• Alumne ha de prendre consciència de com aprèn.
• Alumne ha de fer una reorganització intel·lectual.
• Esforç constructiu.
Reptes de les escoles:
• Augment de la diversitat.
• Societat de canvis ràpids en quant a coneixement.
Com superar−los:
8
• Autonomia personal.
• Desenvolupament intel·lectual.
• Cooperació.
* Aportacions de Piaget a l'aula:
− Coneixement es construeix a partir de la interacció amb l'objecte
− Alumne ha d'estar actiu cognitivament
− Aprenentatge passa del concret a l' abstracte
− Importància del descobriment actiu
− Funció del mestre: crear bon ambient i ser guia de treball
− Conèixer els coneixements previs de l'alumnat i actuar en conseqüència d'aquests
− Adaptar els continguts i metodologies escolars al nivell de desenvolupament
− Importància del conflicte cognitiu
− Educació ha de potenciar l'autonomia
− Aprenentatge és provisional, sempre aprofundible
2.8 Vigotski
• No pot haver aprenentatge sense interacció
• Defensa un origen social del coneixement.
• Defensa un origen social del coneixement. Gràcies a la interacció amb l'entorn i les persones,
l'individu es desenvolupa.
Vida social interiorització desenvolupament
• La interacció (procés d'apropiació d'un coneixement extern a nosaltres) s'ha de fer a la zona de
desenvolupament proper ZDP, que es troba entre el nivell de desenvolupament potencial NDP (allò
que pot arribar a fer el nen amb ajuda d'altres persones) i el nivell de desenvolupament real NDR
(coneixements previs).
• És molt important que el mestre treballi dins la ZDP per produir aprenentatge.
• L' Aprenentatge ha d'anar una mica per davant dels coneixements previs (NDR)
• Psicologia i pedagogia han d'anar unides.
2.8.1* Teoria sociocultural de l'aprenentatge
El Desenvolupament té dues línies, Natural i sociocultural.
• La línia Natural: Té a veure amb els processos psicològics bàsics (és un desenvolupament biològic, i
el compartim amb altres animals) que estan basats en les activitats directes (predeterminades
genèticament. Ex, instints).
• La línia sociocultural: Té a veure amb capacitats psicològiques humanes (memòria voluntària, atenció
conscient... ). Està caracteritzada per instruments mediadors (signes, senyals) que permeten tenir
9
activitats indirectes (crear estímuls artificials, que no estiguin condicionats de manera biològica) i que
s'elaboren a través de situacions d'interacció. Aquesta participació comporta l'aprenentatge de signes
(llenguatge). Tot allò que aprenem, es dóna primer en un plànol social i després en un d'altre
individual.
2.8.2 Concepcions sobre les relacions A− D
Vigotski assenyala tres visions:
• VISIÓ ORGANICISTA Independència
Desenvolupament i aprenentatge són processos independents.
Desenvolupament és previ a l'aprenentatge.
(Piaget, Binet)
• VISIÓ CONDUCTISTA Identitat
Aprenentatge és desenvolupament.
Desenvolupament i aprenentatge serien simultanis.
• VISIÓ ASSOCIACIONISTA Interrelació
Desenvolupament és més ampli que l' aprenentatge.
Desenvolupament basat en: maduració
aprenentatge
Maduració: prepara i fa avançar l'aprenentatge
Aprenentatge : estimula i fa avançar la maduració.
(Koffka, Gestalt)
2.8.3 Interacció entre A − D (article Vigotski)
Idees principals:
• El bon aprenentatge és aquell que precedeix una mica el desenvolupament.
• Per aprendre, l' infant ha d' interioritzar allò que és capaç de fer amb interacció.
• Gràcies als mediadors, l' aprenentatge acaba sent desenvolupament.
• Cicle dinàmic:
♦ NDP. prospectiu (aquest són els coneixements que volem aconseguir, i un cop els tenim,
passen a ser coneixements previs)
♦ ZDP. Interactivitat (les activitats d' e −a han d' estar dins d'aquesta zona)
♦ NDR. Retrospectiu (són els coneixements previs, els que ja sabem)
• L'aprenentatge estira el desenvolupament. (contrari a Piaget)
2.9 Diferències entre Vigotski i Piaget
10
− Piaget:
− L'alumne es va desenvolupament pels estadis.
− Tenim un motor biològic que ens fa moure dins un calendari maduratiu i que promou el desenvolupament.
− Desenvolupament estira l'aprenentatge.
− Vigotski:
− Context i interacció provoquen l'aprenentatge.
− Tots els alumnes poden aprendre.
− A partir del NDR anem estirant per tal de crear aprenentatge.
− Aprenentatge estira el desenvolupament.
2.10 Aspectes socioafectius; personalitat i afectivitat
Personalitat:
• Es va construïnt al llarg del temps.
• No és estàtica.
• La interacció amb el context la condiciona.
• Es concreta amb el comportament.
• Hi ha molts trets diferents de personalitat.
• Definició: Conjunt de processos i sistemes comportamentals relacionats entre sí, i que es defineixen
per com els individus reaccionen o es comporten en diferents situacions.
2.10.2 Desenvolupament de la personalitat
• Autoconcepte : El que un pensa d'un mateix.
• Autoestima : Com et valores. Té a veure amb comparacions i exigències de l'entorn. Es fonamenta
sobre l'autoconcepte.
• Diversitat de comportaments:
♦ Depèn del context i de la persona.
• Diversificar els estímuls en funció dels alumnes.
• Les etiquetes comporten:
♦ Idea estàtica
♦ Conceptes diferents per a cada persona
2.10.3 Aspectes importants per a la psicologia de la educació
Estils cognitius o estils d'aprenentatge.
− Estils cognitius:
* Dependents de camp; persones que necessiten suport del context.
* Independents de camp; persones que només necessiten saber el fet en si.
11
− Estils d'aprenentatge:
* Visual
* Auditiu
* Cinestèsic (a partir de fer, de sentir−se implicat, són aspectes més pràctics)
Atribucions causals. (Fan referència a què s'atribueix l'èxit o el fracàs)
• Localitzades dins o fora de la persona
♦ Internes
♦ Externes
• El grau d'estabilitat
♦ Estables
♦ Inestables
• El grau de control
♦ Controlables
♦ Incontrolables
Tot això comporta habilitat, esforç, sort i tasca.
Ens interessa que els alumnes facin atribucions internes, inestables i controlables.
La motivació. (Jesús Alonso Tapia)
• Interès dels alumnes relacionat amb
♦ Significat de l'aprenentatge que es proposa
♦ Possibilitat d'assoliment
♦ El cost d'assoliment
• Tipus de motivació
♦ Intrínseca
♦ Extrínseca
◊ Recompenses:
⋅ Reconeixement del mestre
⋅ Nota de l'examen
⋅ Altres regals...
♦ Funcional o instrumental
2.11 Principis motivacionals per a els alumnes (Alonso Tápia, J. )
• Forma de presentar i estructurar la feina
♦ Activar la curiositat i l' interès de l'alumne pel contingut del tema a tractar
♦ Mostrar la importància del contingut
• Forma d'organitzar l'activitat en el context d'una classe
♦ Organitzar l'activitat amb grups cooperatius, l'avaluació per grup.
♦ Donar el màxim d'opcions per facilitar la percepció de l'autonomia.
• Missatges que el professor dóna als alumnes
♦ Abans, després i durant la feina, orientar l'atenció dels alumnes.
♦ Promoure explícitament l'adquisició dels següents aprenentatges:
◊ Intel·ligència és modificable
12
◊ Atribuir els resultats a causes internes, modificables i controlables
◊ Prendre consciència dels factors motivadors
• Forma d'afrontar les feines i valorar els resultats del professor
♦ Predicar amb l'exemple dels valors que vull transmetre
• Avaluació
♦ Avaluacions per aprendre i no fer comparacions entre alumnes
♦
13