Curs El cicle de la vida i els ritus de pas II

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE
LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN
CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL
LECTURA
• El envejecimiento de la población es un fenómeno urbano.
• Estructura familiar bastante débil (aumento del número de personas
mayores que viven solas)
• Peligro de la supervivencia de los modelos familiares. Separación del
grupo familiar original (formado por varias generaciones).
• Perspectiva biográfica: visión del ciclo vital como una experiencia
biográfica y no sólo biológica. En la biografía de cada uno están las
“marcas” del proceso de envejecimiento.
• El problema está cuando se concibe al envejecimiento como una
adaptación. No se puede reducir el proceso de envejecer a un mero
ejercicio de adaptación. Este es ante todo vivir, crear, construir y dar
significado al ciclo vital en su conjunto.
• El desarrollo humano, el ciclo de la vida y el proceso de envejecimiento
conlleva un diálogo constante entre lo individual y lo social.
LECTURA
• Son personas que cuentan con “tiempo” y quieren utilizarlo en sentido
producctivo y como un verdadero aporte a sus vidas y a su comunidad.
• El ciclo vital biológico y el social interactúan a lo largo de toda la vida de
las personas (generación de expectativas sobre el comportamiento en
relación con cada etapa).
• Cómo una persona y cada pueblo experimenta la vejez nos habla del
espacio social y cultural en el cual les ha tocado envejecer.
• En la cultura occidental moderna: la vejez tabú. Imagen negativa de la
vejez ligada a las ideas de negación y pérdidas. Meros receptores pasivos
de cuidados, ayuda y beneficios.
• En la sociedad actual la edad cronológica o la jubilación no son suficientes
para marcar el paso, el umbral, el límite entre el final de la adultez y el
comienzo de la vejez. Se crearán nuevos ritos de paso.
• Feminización de la vejez.
PROGRAMA DEL CURS
Continguts
1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu.
Classificació dels ritus.
2. El cicle de la vida i els ritus.
2.1. Els ritus de pas
2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep
2.2.1. Embaràs i part
2.2.2. Naixement i infància
2.2.3. Adolescència
2.2.4. Matrimoni
2.2.5. Mort
3. Ritus de pas i comensalia.
4. Ritus de pas i gènere.
5. Ritus contemporanis.
EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE
L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL
2
EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS
2.1. ELS RITUS DE PAS
2.2. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP
Dimarts 16 de desembre 2013
EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS
- Al llarg de la vida anam passant etapes d‘un cicle que comença
amb el naixement i culmina amb la mort.
- Els individus i la societat estan lligats a la naturalesa i a
l’univers, per tant, estan sotmesos als ritmes que imposen sobre
la vida humana. Per això podem relacionar les cerimònies de pas
de les persones i les cerimònies de les transicions còsmiques:
pas de un mes a l’altre (lluna plena), d’una estació a l’altra
(solsticis, equinoccis), d’un any a l’altre (Cap d’Any, Any Nou),
etc.
-Moltes cultures celebren cerimònies quan es produeixen els
canvis biològics i socials dels individus o grups: el cicle de la vida
es ritualitza.
ELS RITUS DE PAS
- Sembla que hi ha una correspondència entre fets biològics lligats
als processos de creixement i maduració que són universals i els fets
culturals que són les respostes singulars que cada societat elabora per
a aquestes etapes.
- Els ritus tenen una capacitat pedagògica i integradora pels individus
a cada una de les etapes del cicle de la vida.
- Els rituals del cicle de la vida d’un individu es consideren ritus de
pas que marquen els moments més importants de l’existència,
tanquen etapes passades i n’obrin de noves: el naixement, l’ infància,
l’adolescència, el matrimoni, la mort...
- Els actes repetitius que es produeixen als rituals senyalen el canvi
gradual de personalitat social.
ELS RITUS DE PAS
- Els ritus de pas tenen una dimensió comunitària, involucren a altres
persones. No tan sols comporten canvis a la vida d’un individu, sinó
que dins una comunitat generen noves relacions o les modifiquen.
- L’antropòleg Marvin Harris creu que la funció principal dels ritus de
pas és “dar reconocimiento comunitario a todo el complejo de relaciones
nuevas o modificadas y no meramente a los cambios experimentados por
los individuos que nacen, se casan o mueren (...). Los ritos de paso se
ajustan a una pauta notablemente similar en las culturas más diversas
(…). En primer lugar, los principales actores son separados de las rutinas
asociadas a su vida anterior. En segundo lugar, se dan pasos físicos y
simbólicos decisivos para extinguir los estatus anteriores. A menudo estos
pasos incluyen la idea de matar la vieja personalidad. Para promover la
muerte y la transfiguración se cambian las ropas y adornos viejos por
otros nuevos y se pinta o mutila el cuerpo. Finalmente, los participantes
retornan ceremoniosamente a la vida normal” (Harris, 2009:363)
ELS RITUS DE PAS
- L’antropòloga Mary Douglas considera que Van Gennep fou el
primer que va distingir una forma comuna a totes les cerimònies de
transició: “Constató que allá donde se quiera expresar el paso de
un estatus social a otro se utilizan inevitablemente símbolos de
transición y asimismo que el rito adopta la forma de una
separación preliminar de la comunidad y una reintegración
subsiguiente a ella. Dado que este fenómeno transciende los
límites de las diversas culturas, podemos considerarlo una forma
simbólica natural“ (Douglas, 1978:10)
- L’anàlisi antropològic no s’ha de concentrar en el sistema de
creences sinó en la forma en que els individus i els grups socials
utilitcen els ritus de pas a la seva vida com a reguladors o canals
del canvi social.
ELS RITUS DE PAS
- Van Gennep parla del pas material, per exemple, d’un país a
l’altre (el pas d’una frontera). Sovint, el territori que ocupa una
tribu semicivilitzada està definit per accidents naturals i els seus
habitants coneixen prou bé aquets límits territorials; o el límit
natural és una roca, un arbre, un riu o un llac sagrats que no
es poden franquejar perque sofririen sancions sobrenaturals.
El més habitual és que el límit estigui marcat per un objecte, un
poste, un pòrtic, una pedra, que se han col.locat en aquest lloc
acompanyats de ritus de consagració. La prohibició d’entrar a
certs territoris té carácter de tabú, de pas màgic-religiós.
ELS RITUS DE PAS
- Antigament entre dos països existia un tros de territori neutre que
es dividia en seccions anomenades marques. Van Gennep diu que les
societats semicivilitzades han conservat aquestes zones neutres que
poden ser un desert, un pantà o una selva, i quan es troben en
aquestes zones viuen una situació especial: floten entre dos móns.
Van Gennep anomena aquesta situació marge i diu que aquest marge
està present a totes les cerimònies per passar d’una situació màgica
religiosa o social a un altre.
- Tot això, es pot aplicar a un país, a un poble, a una ciutat, a un barri,
a un temple o a una casa. En aquests casos la zona neutra és més
petita. El pòrtic-tabú-de-pas pot ser una murada, una porta al mur,
una viga o la porta de la casa. La porta representa el límit entre el
món exterior i el món domèstic en el cas d’una casa, o el límit entre el
món sagrat i el món profà en el cas d’un temple. Així doncs, “passar el
llindar” significa que ens afegim a un nou món.
ELS RITUS DE PAS
- Van Gennep creu que els ritus realitzats al llindar mateix són
ritus de marge. Com a ritus de separació del món anterior sovint
són ritus de “purificació” (netejar-se), seguits de ritus d’agregació
(menjar en comú).
- Propasa anomenar:
Ritus preliminars als ritus de separació del món anterior.
Ritus liminars als ritus que es duen a terme durant l’estadi de
marge.
Ritus postliminars als ritus d’agregació al món nou.
- El ritual té tres fases: separació, marge i agregació. La forma i
la duració de la primera i la tercera fase pot variar en funció de
la cosa que es celebra.
ELS RITUS DE PAS
- Es recolça en una religió primitiva per entendre les formes de
lo religiós. Mitjançant l’estudi de diferents civilitzacions
descobreix que moltes manifestacions socials segueixen el
mateix esquema formal i utilitcen el mateix marc espai-temporal.
Cercava un principi universal que ajudàs a comprendre aquests
trànsits individuals i col.lectius, en el temps i l’espai. Ell estava
especialment interessat en el vincle entre ritu i estructura social.
- La novetat que introdueix Van Gennep en l’estudi dels ritus és
estudiar els fets dins la seva seqüència de desenvolupament i no
aïllats. El ritu de pas recompon l’ordre social que forma part de
cada nova etapa del cicle biològic de l’home. Ell estudia la
manifestació ritual dins la seva totalitat i la descompon en
seqüències consecutives, i mai no l’estudia fora de contexte.
ELS RITUS DE PAS
“La vida individual, cualquiera que sea el tipo de sociedad, consiste en pasar
sucesivamente de una edad a otra y de una ocupación a otra. Allí donde tanto las
edades como las ocupaciones están separadas, este paso va acompañado de actos
especiales, que por ejemplo en el caso de nuestros oficios constituyen el aprendizaje,
y que entre los semicivilizados consisten en ceremonias, porque ningún acto es entre
ellos absolutamente independiente de lo sagrado. (...) de modo que la vida individual
consiste en una sucesión de etapas cuyos finales y comienzos forman conjuntos del
mismo orden: nacimiento, pubertad social, matrimonio, paternidad, progresión de
clase, especialización ocupacional, muerte. Y a cada uno de estos conjuntos se
vinculan ceremonias cuya finalidad es idéntica: hacer que el individuo pase de una
situación determinada a otra situación igualmente determinada. (...) es del todo
necesario que los medios para alcanzarlo sean, sino idénticos en los detalles, al
menos análogos, modificándose por lo demás, el individuo, puesto que va dejando
tras de sí varias etapas y franquea varias fronteras. De ahí la semejanza general de las
ceremonias del nacimiento, de la infancia, de la pubertad social, de los esponsales,
del matrimonio, del embarazo, de la paternidad, de la iniciación a las sociedades
religiosas y de los funerales” (Van Gennep, 2008: 15-16)
ELS RITUS DE PAS
Edmund Leach (antropòleg)
- Afirmava que “en todas las sociedades humanas, la gran mayoría
de los momentos ceremoniales son ritos de paso, que marcan el cruce
de límites entre una categoría social y otra; ceremonias de pubertad,
bodas, funerales, ritos iniciáticos de todas las especies, son los
ejemplos más evidentes” (Leach: 1978: 49).
“El cruce de fronteras y umbrales siempre se rodea de ritual; también,
por tanto, el cambio de un estatus social a otro” (Leach: 1978: 48)
- Els ritus de pas tenen una doble funció: proclamar el canvi d’estatus
i fer que aquest canvi es produeixi màgicament.
ELS RITUS DE PAS
Mary Douglas diu que en Van Gennep “vio a la sociedad como una casa con
habitaciones y corredores en los que resulta peligroso el paso de unos a
otros. El peligro reside en los estados de transición; sencillamente porque la
transición no es un estado ni el otro, es indefinible. La persona que ha de
pasar de uno a otro está ella misma en peligro y emana peligro para los
demás. El peligro se controla por el rito, que precisamente lo separa de su
viejo estado, lo hace objeto de segregación durante un tiempo y luego
públicamente declara su ingreso en su nuevo estado. No sólo es peligrosa la
transición, sino que los ritos de la segregación constituyen la fase más
peligrosa de la serie ritual. Leemos por ello con frecuencia que los muchachos
mueren durante las ceremonias de iniciación (...). Estos peligros inventados
expresan algo importante acerca de la marginalidad.Decir que los muchachos
arriesgan sus vidas significa precisamente que salirse de la estructura formal
y entrar en los márgenes es exponerse a un poder que es capaz de matarlos
o de hacerlos hombres” (Douglas, 1971:131-132)
ELS RITUS DE PAS
Victor Turner
- Segueix la teoria dels ritus de pas d’en Van Gennep i s’interessa sobretot
per l’etapa liminar.
- Comparteix la idea que un ritu de pas acompanya a cada un dels nous
estatus que s’adquireixen per raons culturals o per edat. Els ritus de pas
tenen tres fases:
1a- Fase preliminar (Van Gennep: separació). La separació de l’individu
del seu estatus social previ.
2a- Fase del llindar o limen (Van Gennep: marge). Representa una
condició de no ser membre complet d’un estatus. L’estat del subjecte
ritual és ambigu (ni aquí ni allà). És apartat de la vida social a una casa de
reclusió o al camp i està en situiació d’igualtat amb els altres principiants.
3a- Fase postliminar (Van Gennep: agregació). Reagrupació de l’individu
en un nou estatus. Torna a entrar a l’estructura social però amb un nou
estatus.
ELS RITUS DE PAS
- Turner s’interessa especialment per la fase liminar. L’individu que està
a n’aquesta fase presenta uns trets específics i no se’l pot classificar
sociològicament perquè es troba en una posició inestable. Com senyala
Segalen, està mort pel món dels vius i molts rituals fan que els novicis
s’assemblin a esperits i ànimes, l’invisibilitat social es pot marcar amb la
pèrdua del nom, la retirada de la roba i signes de la seva etapa anterior i,
a vegades, són tractats com a nadons. Passen per proves físiques que poden
ser en forma de mutilacions, però també passen fases d’aprenentatge.
Aquest aprenentatge els ajudarà a reincorporar-se, a sortir del seu estat
preliminar i conduir-los al seu nou estat social que els farà iguals als
membres de la comunitat.
- Turner creu que la fase de liminalitat desenvolupa la “communitas” perquè
prepara a l’individu per a la comunitat. Ha après tot el que necessita del seu
nou estatus mitjançant el procés de liminalitat. La “communitas” enfatitza
l’igualdat i la camaraderia com a normes.
ELS RITUS DE PAS
Pierre Bourdieu (sociòleg)
- Proposa substituir el concepte de ritu de pas pel de ritu de
“legitimització”, “consagració” o “institució”.
- Creu que és important analitzar la línia que governa el pas d’un
estat a l’altre i les manifestacions de poder de les autoritats que
l’instauren. Més important que el pas és la línea.
- El ritu no serveix per passar sinó per instituir, sancionar, santificar
el nou ordre establert, incita a l’individu a viure d’acord amb les
expectatives socials relacionades al seu estatus
- El ritu necessita una autoritat superior (esglèsia, Estat, etc.)
Pedro Molina (antropòleg)
- Relaciona ritu de pas amb la reproducció del mite fundacional
d’una societat. Tota societat històrica genera un mite originari o
mite fundacional que es transmet i manté mitjançant els ritus.
CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP
- El cicle dels rituals condueix a l’home de la vida a la mort, la finalitat
és passar d’un estat social a l’altre mitjançant moments de ruptura
amb lo quotidià.
- Van Gennep classifica els ritus de pas del cicle de la vida en:
1. Ritus d’embaràs i part
2. Ritus de naixement i de l’infància
3. Ritus d’iniciació (pubertat, clans totèmics, societats secretes,
cofradies religioses, castes, professions, etc.)
4. Ritus de festeig i matrimoni
5. Ritus funeraris
- Altres tipus de ritus de pas: cabells, vel, llengües especials, ritus
sexuals, cops i flagelacions, la primera vegada, cerimònies (anuals,
estacionals, mensuals, quotidianes), sacrifici, peregrinatge, etc.
CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP
La divisió en tres fases dels ritus de pas que fa en van
Gennep (separació, marge i agregació o reincorporació) no
sempre es pot aplicar als ritus actuals. Però, aquests ritus
segueixen servint per a reforçar la cohesió familiar i
comunitària de la persona que els passa. Els baptismes, les
noces, els enterraments, etc. serveixen per marcar les
etapes del cicle de la vida i, els drets i deures de l’individu.
Aquests ritus tenen caràcter socialitzador: els regals, les
felicitacions, el condol, etc. impliquen solidaritat i
integració en el grup.
CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS
- A l’etapa del naixement, malgrat que la persona no n’és conscient,
participa a una sèrie de cerimònies i ritus que serveixen per donar-li la
benvinguda com a nou membre de la comunitat. El naixement és un
aconteixement que assegura la descendència del grup familiar i té
connotacions de bona sort.
- El pas de l’infantesa a l’adolescència sol caracteritzar-se a moltes
cultures per la celebració de ritus més traumàtics. A les societats
rurals o precapitalistes el nin s’ha d’endurir i curtir per afrontar la vida.
En canvi, la societat industrialitzada és sobreprotectora i els ritus han
perdut consistència.
- El pas a la maduresa sol anar lligat al matrimoni. La finalitat era
perpetuar el grup per la descendència. A les societats modernes,
encara que les noces perden les connotacions religioses segueixen
essent una celebració en la que es construeix un nou nucli familiar.
CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS
- A les societats occidentals, el pas a la vellesa es caracteritza pel
ritus de pas de la jubilació. Fins ara, el progrés econòmic havia permès
que les persones que arribaven a una certa edat poguessin descansar i
mantenir-se amb el que havien cotitzat durant la seva vida laboral. Per
uns, suposa una nova etapa en la que podran gaudir de la vida i,
d’altres, pateixen la síndrome “i ara què”, especialment, si no han
desenvolupat inquietuds i interessos que els permetin omplir el temps
lliure que ara tenen.
- La mort i els ritus funeraris que l’acompanyen també estan sofrint
canvis a les societats modernes: testament vital, cerimònies civils,
cremació del cos, etc. Els darrers anys la festa dedicada als morts,
comú a moltes cultures i que es sol celebrar a la tardor, comença a
competir amb la festa de Halloween.
MOLTES GRÀCIES