Associació Cultural Granollers Divendres 16 de setembre / 19 i 22 hores Diumenge 18 de setembre / 19 hores Centre Cultural de Granollers 2016 Carol de Todd Haynes Versió original en anglès subtitulada Fitxa tècnica Direcció: Todd Haynes / Guió: Phyllis Nagy (basada en la novel·la de Patricia Highsmith) / Fotografia: Edward Lachman / Música: Carter Burwell / País: Regne Unit Any: 2015 / Durada: 118 minuts Fitxa tècnica Cate Blanchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Kyle Chandler, Jake Lacy SINOPSI. Nova York, anys 50. Therese Belivet és una jove dependenta d’una botiga de Manhattan que somia amb una vida millor quan un dia coneix Carol Aird, una dona elegant i sofisticada que es troba atrapada en un matrimoni infeliç. Entre elles sorgeix una connexió immediata que anirà fent-se més intensa i profunda i canviarà la vida de totes dues per sempre. EL DIRECTOR. Todd Haynes (Encino, California, 1961). Es va graduar en Semiòtica a la Universitat de Brown. El 1987 va dirigir el curtmetratge Superstar: The Karen Carpenter Story. El 1991 va debutar amb el seu primer llargmetratge Poison. A la pel·lícula són tres històries diferents: un nen que es tira per la finestra després de matar el seu pare, un metge que es converteix en un leprós assassí després de provar la seva pròpia teoria i, finalment, una història que s’ocupa de l’homosexualitat a la presó. La notorietat de la pel·lícula i del director es van reforçar també per la querella promoguda pel reverend Donald Wildmonla i la seva associació conservadora, l’American Family Association, que va acusar la pel·lícula de ser immoral. Quatre anys després el director va dirigir Julianne Moore a Safe. El 1998 es va inspirar en el glam rock per a la pel·lícula Velvet Goldmine, mentre que el 2002 va tornar a treballar amb Julianne Moore a Far from heaven (Lluny del cel ). El 2007 va reunir un elenc estel·lar a I’m Not There, inspirat en la vida de Bob Dylan, en què sis actors diferents interpreten les obres del cantautor. La seva darrera pel·lícula ha estat Carol. NOTES DE PRODUCCIÓ Carol s’enfoca en el període transitori de la dècada de 1950 després del final de la Segona Guerra Mundial. Aquella Amèrica es caracteritzava per sentiments tant de paranoia com d’optimisme. La postguerra va provocar que sorgissin moltes veus del canvi i als 28 anys d’edat, l’autora de novel·les de crims Patricia Highsmith escrivia la seva segona novel·la El preu de la sal o Carol, sobre una atracció i un improbable romanç entre dues dones que viuen a nova York, Therese Belivet i Carol Aird. Publicat el 1952, el candor sexual que desprenien les paraules de Highsmith va fer del llibre una de les peces seminals de la literatura del canvi d’era. L’escriptora, nominada a l’Emmy, Phyllis Nagy (Mrs. Harris) va adaptar el guió de la novel·la original de Highsmith i el director Todd Haynes va crear Carol per al públic d’avui. Haynes es va sentir impulsat a explicar la polèmica relació de la Therese i de Carol en una pel·lícula que captura el clima social que es respirava a la dècada de 1950. La productora Elizabeth Karlsen va veure una bella adaptació al guió de Nagy: “Quan es combina amb la direcció de Haynes, els rols valents i audaços de Carol i Therese subratllen el sentiment dels temes de la pel·lícula. Les moltes facetes de l’amor evolucionen des del dolor, ja que els personatges troben el coratge de ser qui volen ser, malgrat trepitjar un terreny desconegut.” Haynes pinta un bell quadre d’un moment particularment radical en la història, com és l’obertura de la societat a les emocions i els desitjos homosexuals, que va començar a canviar en la dècada dels 50. La pel·lícula dóna al públic una visió realista dels reptes i les dificultats d’un amor gens exemplar. L’actualitat de la pel·lícula ens ofereix una perspectiva del camí cap a la veritable felicitat. CRÍTICA (...) Carol es una historia de amor. Pero la razón de que su creadora se refugiara en el anonimato es porque esa pasión la protagonizan dos mujeres. El director Todd Haynes, alguien con el que nunca había sintonizado en su breve y prestigiosa obra, ha adaptado con inteligencia y sensibilidad esa novela. Lo hace de forma admirable, describiendo con tanta intensidad como sutileza la mutua seducción entre esas dos mujeres y el conflicto que supondrá para sus infelices vidas. Haynes demuestra elegancia, poder de sugerencia, capacidad para crear matices, un romanticismo nada exhibicionista y una ambientación primorosa. Logra engancharte de principio a fin transmitiéndote las incertidumbres, los miedos, el incontenible deseo, la seguridad de que has encontrado a la persona que durante toda tu existencia andabas buscando a ciegas y la temible factura social, familiar y sentimental que tendrá que pagar esta pareja si sigue adelante con ese amor que la sociedad condena. Juego de miradas Haynes reconstruye la Nueva York de principio de los cincuenta con la precisión y la estética de un fotógrafo superdotado. También su atmósfera. Hasta el mínimo detalle desprende realidad; nada suena a decorado o a impostura. Y el juego de miradas, el retrato de lo que va sintiendo progresivamente esa pareja, lo que expresan, y sus silencios, su necesidad de huir y de quedarse, está descrito con belleza, sentimiento y profundidad psicológica. Una de estas mujeres está amargamente casada con un millonario. Ella es pura clase, sofisticación, se desenvuelve con naturalidad en el mundo de los ganadores. La otra es joven, trabaja como dependienta, se siente muy sola, aunque tenga un novio solícito y bondadoso, hace fotografías muy hermosas con las que pretende sobrellevar su grisácea vida. Hay mucha pureza en ella; no sabe lo que quiere hasta que encuentra a Carol. Si la narrativa de Haynes te deja con la boca abierta, las maravillosas interpretaciones de Cate Blanchett y de Rooney Mara están al mismo nivel. Es una película con tanto estilo como verosimilitud, la crees y la sientes, lo mejor de lo que he visto hasta ahora en el festival. Carlos Boyero / El País *** Carol tiene la luz frágil de Edward Lachman, uno de los mejores directores de fotografía del cine contemporáneo y pintor, antes que cámara, de las dos anteriores obras citadas de Haynes. La composición es primordial en Carol: la disposición de las dos protagonistas en el encuadre, el filtro en el que se convierte la ventanilla empañada de un coche, el espejo que devuelve reflejos que a veces no se quieren ver, la dureza opresiva o la delicadeza ambarina de la iluminación. Carol es un sentido regalo que Haynes, cineasta de apariencia clásica pero rupturista (ahí está su visión poliédrica de Bob Dylan en I’m not there o su evocación del glam rock en Velvet Goldmine), nos ofrece a partir de la precisa adaptación de una novela de Patricia Highsmith sobre la relación amorosa entre dos mujeres en los años 50. Contada en ‘flashback’, tiene un punto de vista al inicio de la rememoración y otro distinto cuando la acción vuelve al tiempo presente, reflejo de la evolución de dos caracteres femeninos distintos pero acoplados pese a la vileza del mundo que las rodea. Personajes a los que Cate Blanchett y Rooney Mara otorgan las que pueden ser las mejores interpretaciones de sus respectivas carreras. Quim Casas / El Periódico PROPERES SESSIONS 23 i 24 de setembre: Nahid (2015), d’Ida Panahandeh 30 de setembre i 2 d’octubre: Marguerite (2015), de Xavier Giannoli Dimarts Singulars. 27 de setembre: Citizen Kane (Ciudadano Kane, 1941), d’Orson Welles Associació Cultural Granollers Almogàvers, 5 08401 Granollers T93 861 55 98 F93 844 30 28 [email protected] www.acgranollers.cat @ACGranollers AC Granollers AMB EL PATROCINI DE: EN CONVENI AMB: