societat, ciència i cultura - Fundació Universitària del Bages

SOCIETAT, CIÈNCIA I CULTURA
Dades generals de l’assignatura
12 ECTS - Anual
1r. curs/ Any acadèmic 2009-10 / Assig. Obligatòria
Professorat:
Jordi Cantons Palmitjavila ([email protected])
Llicenciat en Biologia. Màster en Antropologia Biològica.
Tècnic Municipal en Salut Pública.
Ariadna Cucurella Grifé [email protected]
Llicenciada en Geografia. Doctora en Geografia.
Agent local d’Igualtat. Diputació de Barcelona.
Descripció general de l’assignatura
L’apartat de Ciència de l’assignatura Societat, Ciència i Cultura té com a objectiu principal fomentar en
l’alumnat una actitud de respecte en vers el medi que permeti afavorir valors, comportaments i
pràctiques sostenibles. Promoure El pensament científic, i el coneixement i aplicació d’una metodologia
adequada, seran eines necessàries per poder-se adaptar correctament als canvis científics. Tanmateix,
es tracta de reconèixer la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic, per tal
de dur a terme conductes ciutadanes pertinents que, al mateix temps, promoguin l'interès i el respecte
pel medi natural procurant un futur sostenible.
L’apartat de Societat i Cultura pretén reflexionar sobre les diverses formes culturals en una societat
diversa amb canvis constants: migracions sud-nord, interculturalitat, pluringüisme. A partir d’aquests
fenòmens poblacionals, obtindrem una “fotografia” del món actual que ens permetrà copsar aspectes
com les desigualtats, els nivells de pobresa, o la salut. Tanmateix, l’estructura d’una societat patriarcal
ha assignat rols clarament diferenciats entre homes i dones. El coneixement d’aquesta realitat, donarà a
l’alumnat, eines per treballar cap a models de coeducació que afavoreixin la construcció d’una societat
inclusiva.
El conjunt dels diferents apartats de l’assignatura ha de permetre a l’alumnat descobrir la interrelació
que existeix entre medi i societat, amb els condicionants culturals existents. Aquesta connexió afavorirà
la comprensió que l’existència de problemes ambientals, sovint són derivats de problemes socials i que
el desenvolupament sostenible no es només una qüestió ambiental.
Objectius formatius de l’assignatura
• Comprendre la interdependència entre els diferents elements que composen el sistema mundial
mitjançant uns marcs de referència i l’anàlisi d’una realitat amb conflictes i condicions de vida molt
desiguals.
• Relacionar les polítiques, models i dinàmiques internacionals al voltant de migracions, cultura i
educació, amb els contextos regionals i locals on es desenvolupa la professió.
• Aprendre les bases del mètode científic, delimitant el camp d’aplicació i els objectius de la ciència.
• Conèixer els aspectes bàsics de l’estructura i el funcionament del món físic i entendre les possibilitats
que ofereix pel desenvolupament humà i les limitacions que imposa.
• Conèixer els principis bàsics de la vida. Entendre de forma específica l'ésser humà com organisme
biològic i la seva interrelació amb l'ambient. Adquisició d'hàbits i conductes saludables.
• Analitzar críticament els processos socials d’abast internacional que expliquen els fenòmens de
diversitat cultural i exclusió social.
Competències
Generals
G.3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions
Transversals
TF.5. Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària
anticipació de l’acció.
TF.8. Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per a fomentar valors,
comportaments i practiques sostenibles, que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets
humans.
Específiques o Professionals de la Titulació de Mestre en Educació Infantil
EI.5. Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors les institucions socials
públiques y privades, per a saber observar sistemàticament contextos d’aprenentatge i convivència i
Fundació Universitària del Bages
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella
saber reflexionar sobre ells, aplicant la metodologia científica i promovent el pensament científic.
EI.17. Valorar la responsabilitat individual y col·lectiva en la consecució d’un futur sostenible, adquirint
coneixements sobre l’evolució del pensament, les costums, les creences i els moviments socials i polítics
per a fomentar la pràctica del pensament social crític i assumint que l’exercici de la funció educativa ha
d’anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
Pròpies de l’assignatura
FBI3.4 Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevant de la societat actual que
afecten a l’educació: multiculturalitat i interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament
sostenible.
FBI6.1 Comprendre que l’observació sistemàtica és un instrument bàsic per a poder reflexionar sobre la
pràctica i la realitat, que possibilita analitzar els moments més importants de la història de les ciències i
les tècniques i la seva transcendència per a comprendre i valorar la rellevància de les institucions
públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles coneixent l’evolució dels moviments
polítics i socials.
FBI6.2 Dominar les tècniques d’observació i registre. Abordar anàlisis de camp mitjançant metodologia
observacional per a reconèixer la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic,
així com les conductes ciutadanes pertinents, per a promoure l’interès i el respecte pel medi natural,
social i cultural i procurar un futur sostenible.
FBI6.3 Saber analitzar les dades obtingudes, comprendre críticament la realitat i elaborar un informe de
conclusions per a comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social des
de les arts, per a adquirir sensibilitat cap a elles i formació literària.
Blocs didàctics
BLOC 1. El sistema mundial global ( 2 ECTS)
1.1.Els sistemes democràtics. El naixement d’un sistema mundial global.
1.2 La descolonització i l’aparició del Tercer Món. La dependència (deute extern-comerç-). Les
fronteres.
1.3 La globalització: configuració de l’espai mundial contemporani.
1.4 Una humanitat fràgil i un planeta fràgil (la fragilitat en xifres, salut, fam, habitatge, pobresa
i desigualtat...).
1.5 La població mundial, problemes i perspectives
1.6. Migracions sud-nord, interculturalitat i plurilingüisme.
BLOC 2. La construcció de una societat inclusiva ( 3 ECTS)
1. El sistema sexe-gènere
1.1. El rols: productiu i reproductiu
1.2. Estereotips
1.3. Identitat
1.4. Socialització
1.5. Discriminació de gènere
1.6. Equitat de gènere
2. La coeducació
2.1. Què s’entén per coeducació?
2.2. La coeducació a Espanya. Una panoràmica general
2.3. Algunes mostres sobre bones pràctiques
3. Pràctiques coeducatives: recursos per a l’aula
3.1. Què és una pràctica coeducativa?
3.2. Com desenvolupar pràctiques coeducatives
3.3. Instruments per avaluar pràctiques coeducatives
BLOC 3. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT ( 3 ECTS)
1.
Ciència, tecnologia i societat.
1.1. El model de relació de ciència, tecnologia i societat.
1.2. La ciència i la tecnologia com a fenòmens socials.
1.3. La necessitat de l’acció educativa en les ciències.
1.4. La ciència al servei de la humanitat.
2.
Pensament i coneixement científic.
2.1. El pensament científic.
2.2. El projecte i el mètode científic.
2.3. Principals Teories científiques.
Fundació Universitària del Bages
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella
3.
Planeta, recursos i sostenibilitat
3.1. El Planeta Terra com a sistema.
3.2. Relació de l’ésser humà amb l’ambient
3.3. Principals problemes ambientals.
3.4. L’educació ambiental.
3.5. Els recursos naturals. La utilització i la sobre explotació.
3.6. Esgotament dels recursos i de les fonts energètiques.
3.7. Problemes globals.
BLOC 4. CIÈNCIA, VIDA I SALUT ( 3 ECTS)
1.
Els éssers vius
1.1. L’origen de la vida i els cinc regnes biològics.
1.2. La biodiversitat.
1.3. Importància i conseqüències de la disminució de la biodiversitat.
1.4. Origen i Biodiversitat humana.
2.
La Salut
2.1. Concepte de salut i de malaltia.
2.2. Salut i ambient.
2.3. L’educació per a la Salut.
2.4. Hàbits i conductes saludables.
2.5. Programes de salut a les escoles.
P
BLOC 5. Ètica, valors i educació ( 1 ECTS)
Filosofies ètiques. Educació i valors ètics, morals, científics i culturals.
El compromís ètic dels educadors.
Metodologia general
En les sessions d’activitat dirigida es combinaran les explicacions del professorat amb la participació
dels/les alumnes en exercicis diversos individuals o en grup, la resolució de problemes, l’exposició de
treballs i altres activitats que requeriran l’assistència de l’alumne/a a classe
El Campus virtual serà utilitzat com a eina complementària d’aprenentatge.
Avaluació de l’assignatura
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant diferents activitats:
Primer semestre
•
Comentari de text de diverses lectures (20%)
•
Una presentació oral (10%)
•
Un treball individual (20%)
•
Realització i lliurament (de forma col·lectiva) de diferents exercicis durant les activitats dirigides
(10%)
•
Un examen final (40%)
- Per tal que una nota entri a fer promig ha de ser igual o superior a 4.
- Pel que fa a l’activitat Comentari de text de diverses lectures com a mínim s’han d’entregar el 80%
de les lectures.
- Per poder aprovar aquesta part és imprescindible haver realitzat la presentació oral i els exercicis a
classe.
Segon semestre
•
Prova tipus test (30 % de la nota final) al fina del curs.
•
Treballs (70 % de la nota final):
o
Cada alumne haurà de realitzar un treball acadèmic a partir d’un tema proposat pel
professor. El lliurament serà a través d’una exposició a classe amb powerpoint (50%
de la nota final).
o
“One minut paper” els alumnes hauran de realitzar exercicis en grup o individualment.
( 20% de la nota final)
•
Així mateix, es valorarà l’interès i participació de l’alumne.
En el cas que no se superi alguna de les parts es podrà realitzar una prova escrita final que equivaldria a
una segona convocatòria.
L’alumne/a que no faci avaluació continuada, haurà de superar un examen final amb una nota màxima
Fundació Universitària del Bages
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella
de 8, atès que no es poden valorar el conjunt de competències treballades al llarg del curs.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Blocs 1, 2
Abad, M. Luisa i altres (2002). Género y educación. La escuela coeducativa. Caracas/Barcelona:
Editorial Laboratorio. Educativo/Graó.
Brullet, Cristina i Subirats, Marina (1990). La coeducación. Madrid: Ministerio de Educación y Ciència.
Castells, Manuel (1997) La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza,
Etica y educación.(2008) Monográfico de la revista Aula de innovación educativa, núm. 178.
Maalouf, Amin (1999). Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la
diversitat. Barcelona: Edicions La Campana.
Melich, J.C. et al. (2001): Responder del otro. Reflexiones y experiencias para educar en valores
éticos. Barcelona: Síntesis.
Steiner, George (2004) La idea d’Europa. Barcelona: Editorial Arcadia
Blocs 3, 4
Barnes, S.N; Curtis, E. (2006), Biologia, 6ª edició. Ed. Panamericana.
Biosfera. Enciclopèdia Catalana.
Campell, Neil; Reece, Jane. (2007). Biologia. Ed. Medica Panamericana.
Chalmers, A.F. (2006). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. Siglo ventiuno.
Costa, M. y López, E. (2008). Educación para la Salud: guía práctica para promover estilos de vida
saludables. Pirámide.
Craig, J. y Vaughtan, D. J. (2006). Recursos de la Tierra: origen, uso e impacto ambiental (3ª ed.).
Pearson Educación.
Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana.
Lovelock, James. (2006) La venganza de la Tierra. Por qué la Tierra está rebelándose y cómo podemos
todavía salvar a la humanidad. Barcelona. Planeta.
Moledo, L.; Magnani. E. (2008). Así se creó la Ciencia. Ediciones Robinbook.Solaris, AJ. (2004). Genética
Humana. Ed. Panamericana.
Tarbuck, E.; Lutgens, F.K. (2007). Ciencias de la Tierra. Ed. Pentice Hall.
Tresguerres, J. (2005). Fisiologia Humana. Ed. MacGraw-Hill
V.V.A.A. Dictionnaire d’Anthropobiologie. Ed. De Boeck.
VV.AA. (2002). Atlas básico de Biología. Parramon Ediciones, S.A.
AA.VV. (1995). El món de l'educació i la salut. Barcelona: Raima.
Bibliografia recomanada
Blocs 1, 2
Askew, Sue i Ross, Carol (1991). Los chicos no lloran: el sexismo en educación. Barcelona: Paidós.
Ayala, Ana Isabel i Mateo, Pilar (coord.) (2002). Educar en relación. Estereotipos y conflictos de
género. Zaragoza: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación y Ciencia.
Blanco, Nieves (coord.) (2001). Educar en femenino y masculino. Madrid: Akal.
Bonal, Xavier (1997). Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Propuestas de
intervención. Barcelona: Graó.
Brown, N. i France, P. (2001). Hacia una educación infantil no sexista. Madrid: Morata.
Claus coeducatives. Millora de les competències professionals del professorat d’ensenyament
no universitari (2003). Federació d’Ensenyament de CCOO.
“Coeducación: prevención de la violencia” (2007) Monogràfic de la revista Aula de Innovación
Educativa, 159.
Colectivo Ioé (2004). Baterías de indicadores para analizar la Formación del profesorado en
Igualdad de Oportunidades. Colección Observatorio, 3. Instituto de la Mujer. Madrid.
Educar en relación (2002). Madrid: Instituto de la Mujer. Cuadernos de Educación no Sexista, 6.
Educar és coeducar: experiències (2006). Monogràfic de la revista Perspectiva Escolar, 301.
Feminario de Alicante (1994). Elementos para una educación no sexista. Guía didáctica de la
Coeducación.
Disponible
a
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/77813486438448606732768/index.htm
González, Ana i Lomas, Carlos (coord.) (2002). Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar
desde la diferencia. Barcelona: Graó.
Guia de buenas prácticas para favorecer la igualdad entre hombres y mujeres en educación.
(2006). Junta de Andalucía. Consejería de Educación.
Fundació Universitària del Bages
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella
Instituto
de
la
Mujer.
Cuadernos
de
educación
no
sexista.
Disponible
a
http://www.mtas.es/mujer/publicaciones/catalogo/cuadernos_educacion.htm
I per què no? Rebutja els materials sexistes. (1994). CCOO. Federació d’Ensenyament. Secretaria
de la Dona.
Lillo, Juan (2006). Educación para la igualdad de género: de las grandes declaraciones a las
buenas prácticas. Ponencia Jornadas para la Educación en Igualdad de Género, Baeza, marzo 2006
Lojo, Mirta (2007). Formació per a la igualtat en els programes de transició. Un enfocament
integrat de gènere. Eines i experiències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Lomas, Carlos (comp.) (2000). ¿Iguales o diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y
educación. Barcelona: Paidós.
Luaces Mendez, P.(2005) Conceptos básicos y problemas globales. Ideas propias editorial
Salas, Begoña (1997). Guía para la elaboración del modelo coeducativo de centro. Vitoria-Gasteiz.
Emakunde.
Santos Guerra, Miguel Ángel (coord.) (2000). El harén pedagógico. Perspectiva de género en la
organización escolar. Barcelona: Graó.
Subirats, Marina i Brullet, Cristina (1988). Rosa y azul. La transmisión de géneros en la escuela
mixta. Madrid: Ministerio de Cultura. Instituto de la Mujer.
Tomé, Amparo i Rambla, Xavier (2001). Contra el sexismo. Coeducación y democracia en la
escuela. Madrid. Síntesis.
Urruzola, M. José (1995). Introducción a la filosofía coeducadora. Bilbao: Maite Canal, editora.
Blocs 3, 4
Acevedo, J.A. (2004). Reflexiones sobre las finalidades de la Enseñanza de las Ciencias: educación
científica para la ciudadanía. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, Vol. 1, Nº1,
pp. 3-16 http://www.apac-eureka.org/revista/Volumen1/Numero_1_1/Vol_1_Num_1.htm
Aduriz-Bravo, A. (2007). Una introducción a la naturaleza de la ciencia: la epistemología en la enseñanza
de las ciencias naturales. Fondo de Cultura Económica de España, S.L.
Anales del I. Congreso Nacional “La Ciencia en la Educación Infantil y Primaria”. Granada 2001.
http://www.domingodesoto.imaff.csic.es/CD%20INDEX/Botones/Anales.htm
Bellés, X. (1996). Entendre la Biodiversitat. Ed. la Magrana.
Cavalli-Sforza, L. L. (2009). ¿Quienes somos?: Historia de la diversidad humana. Crítica.
Comellas, J. L. (2007). Historia sencilla de la Ciencia. Ediciones Rialp
Costa, M.; López, E.(1996). Educación para la salud. Una estrategia para cambiar los estilos de vida.
Madrid: Pirámide.
Fried, Alfred. (2000). Enseñar ciencia a los niños. Ed. Gedisa.
Gil, D. y Vilches, A. (2001). Una alfabetización científica para el siglo XXI: obstáculos y propuestas de
actuación. Investigación en la Escuela, nº 43, pp. 27-37 Gobierno Vasco. Programas de Innovación
Educativa 2003-2006. http://www.berrikuntza.net/4_L.es.html
Gore, Al. (2009). La Tierra en juego. Editorial Planeta, S.A
Gutiérrez Pérez, J. (1995). La educación ambiental: fundamentos teóricos, propuestas de
transversalidad y orientaciones extracurriculares. Editorial la Muralla, S.A.
San Martí, N. (2002). Un reto: mejorar la enseñanza de las Ciencias. En “Las Ciencias en la Escuela”.
Editorial Graó.
Sánchez Ron, J.M. et. al. (2001). Ciencia, Tecnología, Sociedad y Cultura en el cambio de siglo.
Biblioteca nueva
Sosa, N. (1994). Ética ecológica. Ed. Libertarias.
VV.AA. (2008). Perspectivas del medio ambiente mundial: GEO-4 Medio Ambiente para el desarrollo.
Geoplaneta.
Revistes
Revista Nature. Disponible a: http://www.nature.com/nature/index.html
Revista Science. Disponible a: http://intl.sciencemag.org/
Revista The Ecologist (versió en castellà). Disponible a:
http://www.theecologist.net/files/docshtm/index1.asp
Webs de medi ambient
Ecologistes de Catalunya. Disponible a: http://www.pangea.org/aeec/
Departament
de
Medi
Ambient.
Generalitat
de
Catalunya.
Disponible
http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Disponible a: http://www.marm.es/
Notícies
i
articles
sobre
medi
ambient.
Portal
del
Medio
Ambiente.
Disponible
http://www.portaldelmedioambiente.com/
Web
sobre
medi
ambient,
ecologia
i
desenvolupament
sostenible.
Disponible
http://www.ecologiaverde.com/
Ecologistas en Acción. Disponible a: http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?rubrique271
Pàgina oficial de Greenpeace. Disponible a: http://www.greenpeace.org/espana/
Pàgina oficial de fundació ecologista World Wildlife Fund/ADENA. Disponible a: http://www.wwf.es/
Fundació Universitària del Bages
a:
a:
a:
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella
Amigos de la Tierra. Disponible a: http://www.tierra.org/spip/
Científicos por el medio ambiente. Disponible a: http://www.cima.org.es/
Década por una Educación para la Sostenibilidad. Disponible a: http://www.oei.es/decada/index.html
Webs de Salut.
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/
Agència de Salut Pública de Barcelona. Disponible a: http://www.aspb.es/
Educació per a la Salut. Disponible a: http://www.xtec.cat/~imarias/index2.htm
Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud de l'Instituto de Salud Carlos III. Disponible a:
http://bvs.isciii.es/E/index.php
Malalties per ordre alfabètic. Disponible a: http://ki.se/ki/jsp/polopoly.jsp?l=en&d=1388&a=4145
Informació sobre salud. National Institutes of Health i la National Library of Medicine (USA) Versió en
castellà. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/medlineplus.html
Webs de divulgació científica.
Servei d’informació i notícies científiques. Disponible a: http://www.plataformasinc.es/
Pàgina
de
les
troballes
d’Atapuerca.
Disponible
a:
http://www.tecnociencia.es/especiales/atapuerca/principal.htm
Harvard University. Disposa de diverses notícies i articles científics així com links a webs de diaris,
organitzacions
científiques
i
museus
de
ciència.
Pàgina
en
anglès.
Disponible
a:
http://mcb.harvard.edu/BioLinks/Evolution.html
Evolució
Humana.
Disponible
a:
http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/claves_evolucion/index.html
Història de la ciència. Universitat de València. CSIC. Disponible a: http://www.uv.es/~fresquet/TEXTOS/
Portal de biologia i ciències de la Salut. Disponible a: http://www.biologia.org/
Fundació Universitària del Bages
Jordi Cantons
Ariadna Cucurella