parroquia de sta maria de camprodon 19630512

E D I T O R I A L
LA MÍSTICA DEL MATRINONIO
El matrlmonio es una Institución natural eteoada por Cristo a la
dignidad de Sacramento. Para un cristiana, es un estado que reclama
una vocactón y unas cuatldades religiosos excepclonales para poder
afrontar los probtemas que en el matrlmonio surgen. Es un error creer
que el matrlmonio es como una fornicaclón permltlda por Dlos a los que
no son capaces de practicar la castldad. Y tamblén es erroneo creer que
en tal estado uno paede dar rlenda suelta al Instinto sexual sin cortaplsas
de pecado. El matrlmonio tlene sa mística dentro del Cuerpo Místlco de
Crtato. En este estado deben tos contrayentea realiear su vocación especifica a la santidad. No es un estado slmplemente para encontrar compadia en la vida o una cotocactón digna o bien una fellcldad humana. Por
enclma de estos conceptos, està el Ideal de santidad, de puresa, de
sacrlficto, de entrega a Cristo. Si bien los casados han renunciado al
estado de perfecclón, no pueden en manera alguna renunciar a la perfecclón
en si^ estado. íl la Iglesla neCfslta de santos sacerdotes y santoa reliosoa,
necéslta tamblén de santos esposos. V como la generaltdad de los ertsílanos entran por el camino del matrlmonio, cabé declr qne en él Dlos ha
coiocado ün Ideal de santidad asequtble a la mayoria. De otra suerte, el
matrlmonio seri/a como un engaào funesto y no un *gran Sacramento*. '
El Matrlmonio crtstiano tlene su mística. En él cabé una espiri'
tualidad de alto tono perfecto, de elevada carldad sobrenatural, d Que w
un camino difícil? No lo negamos. Però ahl està la grada sacramental
para obviar dificultades y allgerdr cargas.
IS d * inayo d * lass
Oom. iv d. d * Fasaua
MDACeiÓN Y ADMINItTItACIÓNl AMKTABO 14. VICH
ARo lli, n.* laa
DIPÚSITO LIOALt I . i*.W
• 4M0
L A FALABÏ^A ^ ^ D I O S
Jac. í, 17-21
Lectura de la Carta del Apòstol San Jaíme:
Hermanos: Toda buena dàdioa y todo
don perfecta es de lo alto, y desciende del
Padrede las lumbres, en guien no hay mudanjga, ni alternatloa de sombras. Qaerlendo nos engendro con palabra de mrdad,
para que seamos como prlmiclas de sus
criatwa». Lo sabéis, hermanos mioa carislmoé. Émpero, sea todo hombre pronto
para àlr, tardo para hablar y tardo para la
Ira. Portfue la Ira del hombre no obra la
iuaticla 4e Dlos. Por lo cual, sacudiendo
üoaotroatoda Inmundtcia y obra de malícia, abrÒMod con mansedumbre la palabra
que se ha plantado en oosotros que es
poderosa a salvar vuestra atma.
«Tot ha attat consagrat par Déu
d M d t l principi. I cal quatot sigui
M n í a g r a t par Phome divinitzat».
(M. Quoist)
SOMOS LAS PRIHICIAS
Del Padre hemos recibido el don perfecto
qne es el Eipíritn Santo. La Palabra de Crísto
y la fe en esta palabra nos ha dado un naevo
ser q«e noi condnca por la vareda de la verdad sin cambio ni sombra de variación. De
esta manera hemos devenido primicias de la
creación, frase Justa y profunda. Toda la creaddn ha sido encabezada y raniozada por
Cristo y ahora todo crlstiano tanaeva la faz
de la tierra siendo i\, con Cristo, primícia de
este nOevo froto qae espera Dlos del mnndo
renovado.
Normas concretas: moy condescendientes
en escochar a los hermanos aon cnando no
haya ventajas para nosotros. May lentos en
qaerer hablar pnes en ello hay macha soberbia
y vana ostentación pròpia. Jamis airados porqae entonces snplantamos la ira de Dios. A
El le toca Jvzgar. A nosotros soportamos
mntoamente y ser padentes. Siempre hnmildes
aceptando las consecnencias de ana palabra
qoe es la da la fe, para poder entrar por el
camino de la salvación.
UNA ESPERANZA FECUNDA
En Zaiagoza, concratamenta an la calla da Balchita, hóy asta bla.
cida la Pta U lión de Ntra. Sra. del Pilar, instituclóo religiosa qua asfd
regentada por al Canónigo da la Sao da Urgal, Dr José Codina. Esta
institución astd destinada a fomentar vocacionas para ir a misícnar an
tiérras da Hispanoamèrica y Filipinas Ei pasado anero saliaron ya para
distíntas diòcesis amariconas odio profesas y saguirdn marchanda otras
qua ahora sa praparan para asta misión. Damos|a conocar a nuastros
lactorM aita modalidad apostòlica femenina p rapon^rde rallava una vaz mds la praocupociòii da la Jerarquia aspafiola paro suministror apóstoles a los nocionas hermanos da
Amèrica y para llamar la ataociòn a las jòvans qua sa siantan con vocaclón misionera para
aqueilottiarros quadabamos ahora «raconquistor» asplritualmanta. — ECO
perill de la selmana
Dia 12, Diumenge IV després de Pasqua,
St. Pancraç, mr., Sts. Nerem i Aqniles, mri.,
St. Epifani, b. Dia 13, DU., St. Robert Belarmi, St. Pere Regalat, conf., St. JVluç, mr. (aniversari de les aparicions de Fàtima). Dia 14,
Dm., Sta. Gemma Galgani, St. Pacomi, abati
St. Bonifaci, mr., St. Bonifaci, b. Dia 15,
Dmc:, St. Joan Baptista de la Salle (fundador
dels Germans de les EE. CC. i patró dels
mestres), St. Isidre, conf. Dia 18, t)j,, StUbald, b., St. Honorat, b., St. Joan Nepomacè,
mr. Dia 17, Dv., St. Pasqnal Bailón (patró
dels congressos Eucarístics), St. Bm, b., Sta.
Restituta, ^. \ mr. Dia 18, Ds., St. Venanci,
mr. St. Arseni.
Sant
)^a5^ual
J9a.ilon
(Dlvandrcf, dia 17)
Fill de Marti i Isabel nasqné en el monestir
de Port Regi el 17 de maig del 1540,- i el mateix
dia de l'any 1590, als 50 anys, va morir per
rebre els honors de la canonització l'any 1600
per intervenció d'Alexandre Vlllè. Es l'home
devot de l'Eocaristia i el frare mortificat
pels demés. La seva enfermetat final dnrà
vuit dies i no és sentí ni ona sola queixa. Va
demanar si )a havia començat la Missa major:
«Sí» —li contesuren—. I volà a la glòria eterna
en l'hora de l'elevació. Quan el Sant estava
dins la caixa, durant el funeral, en el moment
de l'elevació, obra i clou els ulls dues vegades.
(De la litúrgia) No era ni guerrer ni orador
famós, ni un fi escriptor, ni un gran científic,
ni metge consultat. Era un místic i un teòleg
amb ciència infosa. El que més val... era artisu
de la santedat. Un artisu amb una tdnlca vil,
espellifada abrigant un cor d'home i una
àtflma de Sant
Se^/^^
«^'aíW;
\wmf
li iliüiprÉ!; de faiiiiiiii
Tot cris iò 4s una persona consograda a
Déu. Com s'ungien antigament els rais en
llur consagració, tombi tot criítíà is ungit
an al Baptisme i lo Confirmació, significant
la dadlcocló da tota la seva persona a Diu.
Com? Complint an la terra al pla qua a cada
un da nosaltres ans t i assenyalat. St. Jaume
ans hi exhorta avui: «occepfeu amb humf/ifaf
/o paraula plantada en vosaltres, capaç de
salvar les vosfres ànimes» (apist.).
Però, qui fa fructificar an nosaltres la
Paraula da Diu? Qui ans comunicla la Giòcia
qua ans guanyà Jssucrlstamb la Redempció?
«L'omor da Déu ho esfof vessof en e/s vostres
cors per l'Esperit Sant que ens fou donat*, ans
diu St. Pau (Rm. 5,5). L'Esparit Sant te urt lloc
central, insubstituïble, en la nostra vida cristiana. Las seves inspiracions són las qua ans
assenyalen al nostra propi camf pal qual
Diu vol qua arribem o la santedat.
Par això la Litúrgia, després da fernos considerar l'amor redemptor do
Déu - q u a la'ns ha manifestat a través
da la vida, passió, mort I resurrecció da
Jesueritt, — posa avui davant als nostros
ulls l'obra de l'Esperit Sant; és al mateix amor a Déu, però actuant an la
santificació da cada una da las nostres
ànimes.
No is d'estranyar, doncs, l'extraordinari
relleu que lo Litúrgia dóna o la festa de
Pentecostes, en la qual revivim lo vinHoda
solemne de l'Esperit Sant o l'Esglisio. «Disposem, doncs, ei nostre esperit a la
vinguda solemne dal Consolador; com
més fervent sigui la nostra disposició,
tant més ple i fructuós serà al seu adveniment.
JM
ESQUEIXOS DE LA VIDA
BARRACA
Havia vingut o la gran ciutat parquè al Santa Missa. El voltava només que quitxalla
seu pobla no hi havia faina. Un amic li digué mol vastidd. Da lluny, basllumava el sacerdot
qua potiar amb una mica da «sort» trobaria mirades de gent gran. També en Narcís. Ni
a la ciutat al qoè al pobla no tanla. Estava manys avisa a la seva muller. No valia la
i tania un fill da tras onyats. Un òngal da pana. Un espectacle d'un capellà qua res
Déu, aspobilat paro magra da carni. Poc solucionaria. Propaganda religiosa.
i dolant al què manjaven. Arribat o la ciutat
Acabada la cerimònia, l'auto as tancà i
amb la savo mullar i fill, no t. obà faina lot marxà quedant tot com estava abans. A
saguit. Ni pis. Ni tania «quartos» par ras. l'hora da dinar an parlaran. La bona dono
I allà al coíant da la muntanya as féu un plorava i deia qua un altra diuvenge sortiria
abrigall amb quotra maons i unas llaunas « 0 veure què. En Narcís quasi renegava.
vellat trobadas no sé on. Allà vivien i ara
I així un diumenge i un altre diumenge.
da quan én quan portava un mos da pa cor
Aro
jo hi havid alguna persona grdn i el
trobava faina da la què ningú an volia.
capellà
els engegava un sarmonet curt. En
Molt treball i poca paga «Encara gràcies
Narcís
escoltava.
A veure què dirà aquest
qua us admatam>, li deien.
«Podré»
No sabia perquè tot això. Al vespre ve>a
—Tots som germans i ens hauriem d'estila il·luminació fastuosa de lo ciutat. Ell enmar com germans. Si no ho fem és que som
terrat com un taup. El diumenge, com els
mals cristians. El vost e Pare és Déu i no ho
oltres dies. No anaven pas a missa. Ni sabia
vol pas que estigueu com esteu. Ell voldria
qoasi resar. L'ofegava la injustícia. Mirava
que visquéssiu com p,ersanes. I així us plauria
el cel només per albirar si faria bon temps
rasar, Aro no ho podeu fer. Però no en
i així no es mullaiia tant. Quant duraria
teniu lo culpa vosaltres.
allò...?
En Narcís veia visions. Aquell «Padre>
Una matinada de diumenge s'olran crits
deio exactament el què ell pensava. Deia la
de quitxalla i soroll d'un automòbil. En
veritat. Per això l'anà a trobar bon punt
Narcís, el nostre heroi, sortí del catau. La
finida la missa. Es feren amics. Altres diuseva esposa estava fent un sofregit de seba
menges xerrarien. Fins i tot aquell mossèn
amb un fum espantós dins la barroca. En
els portava coses i no li desplovio arranjar
Narcís mira encuriosit l'espectacle. Quedava
unò mica la barroca. Un dia volgué quedaia uns cinquanta metres de la seva barraca.
se o dinar allà. En Narcís no sabia de quin
Havien muntat al darrera de l'outo un com
món era. El menut s'orropova a lo sotona
altar i un sacerdot es disposava o dir la
com un goset fol jguer. L'esposa pregava ja
i estava més contenta. Aquell mossèn havia
encertat: la gent da les barraques són gent
molt bona però víctimes d'una injustícia que
clama al cel. Per això ell s'hi acostava tant
com podia. No podia arranjar lo cosa però
hi portava un raig de llum. Aquella corona
d'espines de la ciutat no era ton punxento.
S'hi traspuava lo imatge vivent del Crist que
sofria amb els seus fills malaurats.
JORDI D'ESPUNY
VIVÈNCIES
DOTZE HORES EH CAPELLÀ
Les hores s'csfomen escàpols, imparables,
intrascendents qoasi sempre. Intrascendència,
però, als alls hamans qne no capten més qae la
llidsor de les coses externes i no arriben mai al
fons de la claror aotiotíca, de les coses de l'espe*
rit. Trascendents sempre als alls de Déa.
Hi ha però hores de profanda intensitat,
fins en les fites hamanes, d'ana intensiut aclaparant. Interrogants. Feridores. Urgents.
Calia interervenir on malalt grea. Converses silencioses; mirades plenes d'angoixa... —«Demà a les dea del matí>. Això ho deia el
Dr. a les den del vespre, al malalt. S'endevinava fins on possible «S'ha acabat». Dotze hores.
Una darrera l'altra viscudes amb ana intensitat d'integral matemàtica... Samava.. restava...
Era realment desconcertantl
63 anys. Representava ones cinc centes mil hores. 500 0001
N'haaria treballat ones dnes centes mil. 300.000!
Haaria esmerçat per a menjar, divertir-se, etc. anés cent cinquanta mil. 150.000! N'haaria
dormit unes altres cent cinqoanta mil. 150 OOOI
I per les coses de Déa, quantes hauria dedicat a la vida espiritual, adorant Déu i
santificant-se?
La mi^a hora setmanal de la missa. Res més. Potser alguns sermons cada deu anys a la
missió. Tenia tanu feinal Total: unes dos mil hores. 3.000!
I qaantes hores dedicades als altres? Tenia tanta feinal Cap. 0, 0, 0.
1 només li quedaven dotze hores de vida? Guariria? I llavor umbé tindria tanta feina?
I si no guaria, com esmerçaria el temps?
Un moment de silenci terriblement sonor. Volia esclafar el rellotge contra la paret. Era
un fracasat... Però es recordà de Dimas. També he sigut un lladre. He robat temps. Perdó
Senyor. Per les meves innombrables negligències. Que el bisturí pagui el meu pecat d'omissió.
J. PEDRAFINA
iSELLOS USADOS PARA LAS MISIONES!
La Central del Sello Misionero «n la Campafta de 1962 racogió
21 millones de selles usados. Con ellos, sa ayuda a los misionaros.
Però... an asta aiio da 1962 sa tiraren al oubo da la baiura
|40 mlUonas da sallos usados!
Manda paquatas de sallos ah SEMINARIO DIOCESANO (Sacoión Misional), VICH
NORMAS DEL ESTADO
en relación a la censura de películas
y asislencia de menores a las mísmas.
Con fecha de 8 de marzo del afio en carso
se ha poblicado nnai nnevas normas legales
sobre censnra de películas, gniones y obras
teatrales. Asimismo el 9 del mismo mes se
han pabljcado dos ordenes ministeriales por
las qoe se regala el cine para menores y se
modlflcan las edades para asistencia a especticolos no deportívos.
Al Estado compete regalar todo lo qae
poede deformar soclalmente a los ciadadanos
y esto en fiímción del bien coitiún. Però no
basta esta vigilància del Estado. Los particalares, en especial padres y educadores, deben
ser los primeros interesados para argir los
deberes de concienda del caso. Sobre los
individaos y las familias gravita este deber
inallenable y sagrado. Pobres tttin los resnltados de estàs dispusiciones si los responsables de verdad no actnan o se inhiben
cobardemente.
El cine, la radio y televisión han alcanzado
nna categoria social tan enorme qoe cerrrar
los ojos y dejar pasar, constitnye de por sí an
pecado social de grandes consecnenclas fanestas. EI católico consciente debe ponerse
alerta contra estos peligros y todos de común
acoerdo crear an ambiente de repolsión hacia
lo inmoral y deformante. — ECO.
ras Comunionea y que inatsta sobre ello
pues hay quienea no ae han enterado que
nos hallamoa en pleno alglo XX.
Me mandaron a trabajar en una Ciudad
donde el domlngo me dijeron que ai quería
comida para aqueí dia debía traer la estamplta que daban en la igleaia cuando se
oía Mlaa. íQué opinión le merece esoPdEn
ambiente de trabajo qué haria Ud?
Un obrero.
R.—Eso es on sistema a propósito para
hacer odiosa noestra fe. Hemos de respetar
la libertad de los Individaos y no mezclar
asnntos de tipo religioso con actos meramente
hnmanos. Por mi parte, en este ambiente de
trabajo a qoe hace alasión, hobiera protestado
sin ira, y les hobiera dado ona lección de
cordarà cristiana.
Un toigatà* pide que nueatro Sr. Obiapo
quite tos abuaos en el boato de las Prime-
R.—Tiene Ud. VDÍ% razón qoe on santó
como se dice valgarmente. Noestro Sr. Obispo
hace y hari coanto poeda en este aspecto.
Qaien tiene oído para escochar, ya obedece.
Però los hay recalcitrantres aon entre persunas
de piedad y bien formadas en otros aspectos.
Tengo que comprarme un Miaalito y le
parece bien que espere por si el Concilio lo
reforma? — Pura.
R.—No poedo darle ona respoesta categòrica però me parece qoe la reforma es cosa
de tiempo; por lo coal seri mejor que por lo
qoe caesta, compre el Misalito.
d Qué dia se celebra Sia. Raquel? — XX.
R.—Santa Raqoel, monja, el dia 2 de mayo.
Santa Raqoel, esposa de Jacob, el dia 2 de
saptiembre.
Exhorlacíón
Pasloral
del
Rvdmo.
Sr. Obispo
sobre
el
Concilio
Valícano II
(Contlnuaclón)
Por supuesto que en esta conjunoión armónica
entre verdad y apostolado, con marcado predominio
de la caridad corao elemento que conduce màs fàcilmente a la verdad, como punto de partida para un
racional ecumenismo, como fuente primera de toda
justícia y sentido sociales y como aglutinante y elevador de toda clase de valores humanos, no significa
en modo alguno que sç renuncie a las verdades duras
y a los preceptos que no gustan. No es espere del
Concilio —aun cuando sea el artífice de la puesta al
dia de la vida cristiana con medios màs bien positivos y de atracción— el permitir que verdades y errores disfruten de una misma categoria, que cada cual
'pueda hacerse la verdad o la bondad a su manera o
que sexto mandamiento pierda vigència. No faltan
sectores mundanos que tienden a este sentido. A veces se propugna «la vuelta al evangelio», però a su
gusto —sin infierno y sin castidad, pongamos por
caso—. Se comprende que el Concilio, en sus directrices y principios no prescindirà de «nada» del Evangelio; serà rigurosamente «autentico»; se darà no
obstante preferència a lo que tiene y la hubiera habido de tener siempre, a saber: caridad y todo lo que,
siendo de signo constructivo, ayuda, atrae y une.
« • *
i Existia suficientemente este espíritu de «pastoralidad» y de apostolado? Es cierto que el elemento
divino de la Iglesia no falla, però el humano puedehacerlo y, sin duda, algunas veces lo ha hecho. La
acción normal del Espíritu Santo sobre la Iglesia
puede ser estorbada por defectos de los hombres tales como el comodismo, la imprevisión, miedo, apego
a lo existente, escasez de vida interior, menor aprecio de motivos sobrenaturales, sin olvidar las cortapisas del enemigo que sabé conjugar bien sus armas
típicas con nuestros fallos. Así se ha podido llegar
hasta el pxmto actual eh el que probablemente se
pierde a veces la sintonia que debe haber entre las
justas exigencias del Sefíor, las necesidades de los
hombres, y la posible cooperación de los cristianos,
(Continuarà)
Parròquia do Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 12 de Maig de 1963. — A les 7, Missa en sufragi de Pere Sala
Cordomí (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
en sufragi de Rosa Coma de Güell (a.C.s.) Comunió General de Filles de Maria. A
les 12, Missa en sufragi de Trinitat Illa Claperols (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Maria Sala (a.C.s) Tarda a un quart de 4, Catecisme A les
4, Sant Rosari, Mes de Maria i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 13.—A les 7, Missa en sufragi de Josep Serratosa Lacosta (a C s.) A
les 9, Missa en sufragi de Josep Serratosa Lacosta (a.C.s.)
Dimarts, dia 14 — k les 7, Missa en sufragi de Trinitat Illa Caperols (aC s.) A
les 9, Missa en sufragi de Maria Regí Torrent (a C.s.)
Dimecres, difi /5.—Festivitat de Sant Isidre. (No es festa de precepte) A Ics
7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep M.'"'
Oliver (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Guillamet Planella (a. C s.) A 'es
11, Ofici Solemne a honor de Sant Isidre que fa dir la Germandat de Fretxanet.
Dijous, dia 16.—A les 7, M-sía en sufragi de Carme Arumí Vda de Cuatrecases
(a.C s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Regí Torrent, que fa dir l'Associació de
l'Escapulari Blau.
Divendres, dia 17. —A les 7, Missa en sufragi de Miquel Vila Marcer (a.f^^ s.) A
les 9, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu del Remei
Dissabte, dia 18. — A les 7, a la Capella del Immaculat Cor de Marta, Musa en
sufragi de Josep Vila Riera (a.C.s.) A les 9, Missa en sufiagi de Lluc Peials (;> C .•- )
Diumenge, dia 19 de Maig.—A les 7, Missa en sufragi dels difunts famiJia Vetitulà Darré (a.C.s) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa
en sufragi de Sabina Güell Tarré (a.Cs) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família Lloansí Barri (a C.s ; Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies a la
Immaculada. Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria 1 Visita al Santíssim
Veu de la Parròquia. A remarcar: Dijous, després del Mes de Maria. Conferència a les Filles de Maria. Hi son totes invitades!
Avui després de la funció de la tarda. Exhottació a les Filles de .Maria
Associació de la Sagrada Família: Dimecres propvinent, a les 6, Reunió de la
Sagrada Familia.
Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremunció i Benedicció Apostòlica, el nostre
germà Salvador Gonzàlez Sótoca (a.C.s.)
P. Anglada Camprodon