Los fugitivos caminos rebañegos

Anuncio
CRÓNICA c/e RIPOLL
Una noticia reciente en la prensa relacionada con una banda organizada de ladrones de
ganado, era expresada de la siguiente m a n e r a :
«Se ha conseguido d e s a r t i c u l a r y detener a
los c o m p o n e n t e s de una banda q u e se dedicaba
a r o b a r ganado en las montañas pirenaicas. Durante la época veraniega en que se trasladan los
rebaños a la zona m o n t a ñ o s a e n t r e La M o l i n a y
Puigcerdá, en busca de pastos, se p r o d u c í a n
misteriosas desapariciones, que al p r i n c i p i o se
achacaron a m u e r t e s por e n f e r m e d a d , extravíos,
etc., por lo que no se pensó en cursar denuncias
concretas por sus respectivos dueños. No obstante al c o m p r o b a r s e que estas desapariciones
se p r o d u c í a n en casi todos los rebaños, se sospechó que se t r a t a b a de unos ladrones de ganado que operaban por aquel sector. La a u t o r i d a d
dispuso los servicios necesarios que han dado
c o m o r e s u l t a d o la detención de cinco i n d i v i d u o s
que se dedicaban a sustraer todos los años el
ganado de los rebaños».
por JUAN PliAT COLOMI-R
Los
fugitivos
caminos
rebañegos
. . . P a s t o r , toca un aire
Justamente leída esta i n f o r m a c i ó n , me v i n o
a la m e m o r i a la gran obra f o l k l ó r i c a de nuestro
c o m p a t r i o t a d o n Salvador V i l a r r a s a Valí, t i t u lada «La vida deis pastors», y en la q u e se reseña, de m a n e r a especial, ese f o l k l o r e montañés
que es la vida del pastor e n t r e sus ganados y
sus m o n t a ñ a s ; sus c o s t u m b r e s y v e s t i m e n t a s ;
su léxico y psicología, vida tan interesante c o m o
poco conocida para quienes residen en las ciudades y q u e el c a p r i c h o de h o y , les lleva hasta
nosotros en su «v/eek end» c o m o un rebaño h u mano.
viejo
y q u e j u m b r o s o en t u f l a u t a ;
llora en estos grandes
de languidez y
valles
nostalgia;
«PIRINEOS»
ele Juan Ramón Jiménez-
71
Precisamente sobre la vida de nuestros pastores p i r e n a i c o s , el señor Tomás Raguer {c]ue
e s c r i b i ó el p r ó l o g o al Mbro, p e r o que sin tener
parte en la redacción de la o b r a , estaba perfect a m e n t e bien c o m p e n e t r a d o con ella), escribía:
«per molts, un pastor és un ignorant que guarda
un escamot de bestiar per ésser incapac de fer
altra feina. No teñen cap ¡dea deis tipies pastors
de professió que condueixen i cuiden a muntanya grans ramades de miles d'ovelies; aquests
pastors, molts d'ells pujats de rabadans i ais
quals seNs h¡ confia un veritable capital^ han
d'estar ben imposats del seu oflci, que no és una
cosa tan plañera com sembla a primera vista.»
sonata de ecos que se repetían de una a o t r a
cresta: «Jo 1 el pastor, vivlem d'amoretes. Jo i
el pastor, viviem per l'amor, Gloriós Sant Ferriol. Ballarem sí Déu ho v o l . . .
Trazar un b o s q u e j o histórlco-geográfico de
los viejos «camins ramadersKj es una tarea ardua y d i f í c i l , por falta de d o c u m e n t o s . Es preciso e x p r i m i r lo que han c o n t a d o esos h o m b r e s
c u r t i d o s que habían r e c o r r i d o tantas veces en
una y otra d i r e c c i ó n , las vías p a l m o a p a l m o y
que d e j a r o n h i s t o r i a de los m e j o r e s años de su
vida por etapas alternas entre pastores m o n t a ñeses y de la tierra b a j a . Con transiciones épicas de los pasos del helado Pirineo a las comarcas de la t e m p l a d a llanura y viceversa.
La voz de estos pastores que vienen de la
alta m o n t a ñ a , allá p o r las diadas de «la replega
de Sant Miquel de Setembre», nos han d i c h o
que: El temps de pujar les ovelles a muntanya,
és pels volts de Sant Pere i el de baixar-ne, a mig
setembre».
Los rebaños de ganado lanar que bajan al
llano en esta fecha, después de haber bien com i d o una fresca, f u e r t e y rica hierba p o r espacio de dos meses veraniegos largos, oroceden
generalmente, de las gigantescas «jaces» y apriscos del Pirineo o r i e n t a l , donde han pasado su
verano o p o r donde pasan antes de su e m i g r a ción t e m p o r a l : o sea, Rus, Pía d'Anyella, Comabella, Clots de M a i a n s , Pardinella, Valls de N u r i a
y las altas planicies Cerdanenses...
De allí y siguiendo sus c a m i n o s bautizados,
e m p r e n d í a n una segunda y lenta marcha hacia
G o m b r e n y o Ribas, C a m p d e v á n o l , Ripoll, M o n t e s q u i u , por los alrededores de Alpens, al «Collet de Sant Aguslí» y a «{'Hostal del V i l a r » ,
d o n d e a mediados de o c t u b r e se celebra una de
las ferias ganaderas más antiguas y famosas de
Cataluña. De tots indrets, pero sobretot de la
carretera de Sant Quirze a Alpens, es veuen fileres de bestiar bovi; eugues; mules; cabres;
porcs; burros o escamots d'ovelies, xais i moltons que s'encaminen a la fira.
En esta lenta marcha penetran en la Plana
de V i c h , donde queda d i b u j a d a ya la red de la
t r a d i c i o n a l t r a s h u m a c i ó n . «Cada ramada marxa
amb el seu pastoral davant, tot xiulant suaument
i fent un — rrec — especial com qui rosega un
crostó de pa sec. Es la senyal de voler donar pa
ais manyacs i moltons, els quals en sentir que
el pastor els aclama, hi van corrent, peí pa, i les
ovelles van seguint ais moltons; el rabada es
pesa darrera el ramat vigilant no es perdi cap
ovella i el gos d'atura les empaita llandrant i corrent d'ací d'allá, I així les van dirigint vers el
camí ramader».
Ya en ei llano de Ausona, sigue una a r t e r i a
i m p o r t a n t e por las sierras de San H i p ó l i t o de
Voitregá y San B a r t o l o m é del G r a u , a p a r t á n d o s e
s i e m p r e de la v e c i n d a d i n m e d i a t a del r i o , para
evitar que se m o j e el ganado. Además, las rutas
ganaderas se a p a r t a b a n s i e m p r e t a m b i é n de los
c a m i n o s normales de t r á n s i t o y de t r a n s p o r t e s .
Y ha q u e d a d o c o n f i r m a d o que «ais pastors
de ramades», de siempre les han sido confiados
verdaderos capi rales semovientes, c u a n d o en
nuestros días, hasta ladrones les surqen para
a p r o p i a r s e f á c i l m e n t e de ganado en la m i s m a
m o n t a ñ a . T a n t o el señor V i l a r r a s a , c o m o e! señor T o m á s , que tantos detalles d i e r o n a conocer
de la vida p a s t o r i l , sin d u d a , nunca p u d i e r o n
pensar que m u c h o s años después, c u a n d o leer
su o b r a , sería e d i c i ó n novedad, estarían bien
organizadas bandas para r o b a r el ganado en la
misma montaña.
A p r o p ó s i t o de la l i t e r a t u r a p a s t o r i l , tan
bien seleccionada p o r estos ilustres proceres,
permítasenos hoy extendernos sobre el tema tan
s i m p á t i c o de la t r a s h u m a c i ó n ganadera que
transitaba p o r aquellos «camins ramaders» desaparecidos ya y que alegraban a su paso villas y
pueblos «amb trincar d'esquelles», y en los que
en el l i b r o no se extiende demasiado, pero que
tan i m p o r t a n t e s resultan c o m o el lector c o m probará.
El e n c a n t o de estos c a m i n o s rebañegos, de
las rutas m i l e n a r i a s de los ganados t r a s h u m a n tes, es hoy encanto f u g i t i v o . Es o t r a evocación
r o m á n t i c a más en la vida p a s t o r i l , de las leyendas montañesas, de! r e l a t i v o n o m a d i s m o de pastores y rebaños en su paso de unas t i e r r a s heladas a o t r a s tierras cálidas para el c a m b i o de
pastos, estaciones temporales y c l i m a s y sobre
t o d o para las transacciones de ferias y mercados que se situaban a su paso.
Evoquemos a la Cerdaña, el Ripollés, el Berguedá, la G a r r o t x a y Osona, c o m o comarcas
marcadas con una red de i m p o r t a n t e s rutas ganaderas que hasta hace poco han tenido una
gran i m p o r t a n c i a para el P r i n c i p a d o , lo m i s m o
b a j o el aspecto del t i p i s m o , que tan bien p i n t a
el señor V i l a r r a s a Valí, c o m o desde el p u n t o de
vista de la economía y geografía h u m a n a .
Empieza a parecer ya cosa de leyenda, pero
es algo i m p o r t a n t e que aún no ha m u e r t o . Evocación de las viejas historias y consejos p o p u l a r e s . . . de «hostals» y de «Madres de cami r a l » . . .
de «marrans I borregues»... de «gossos d'atura
i ramaders».,. de «temporals de trons, llampecs,
pedra i aigua».,. de «baralles de m a r r a n s » . . . de
«pastors nuriencs amb capeta de pell d'issard»..,
de «la xaiada i el sait del m o l t ó » , , , y hasta del
c a n t o de la fada de la gran m o n t a ñ a que, enam o r a d a del pastor, cantaba l á n g u i d a m e n t e , con
«Era un espectacle ben ínteressant al contemplar com aquell exércil, a vol tes, d'unes
72
4.000 ovelles, quatre homes 1 quatre gossos el
feien evolucionar i inarxar de la manera com
volien, amb una facüilat assombrúsa».
que sincroniza sus facetas para v i v i r en paz con
Dios y los h o m b r e s .
KA les vetllades de repos, els pastors juguen
a cartes, al burro o a la manilla, tannbé s'entretenen fent soques i culleres. Els que saben cancons o toquen el flabicS, el graí o la samsbnia,
es delecten desgranant pastoriis melodíes:
Las rutas m i l e n a r i a s de t r a s h u m a c i ó n ganadera acalcan por desaparecer, al a u m e n t a r el núm e r o de vías de c o m u n i c a c i ó n y con el adelanto
de los grandes y m o d e r n o s sistemas de transp o r t e , y cuya característica era con^iún a todas
las ramadas: «els ramats podien pasturar a
cada costat del cami ramader, fins a certa ampiada, perqué tinguessin per a v'iure anant de
camí. Si alguna vegada volien separar-se del camí
ramader, per fer drecera, ho tenien de demanar
al propietari per on volien passar».
« V i n g a n sopes, que al h i v e r n
deis pastors son la v i a n d a ;
de pa b u l l i t , ¡a és c o m p r e n ,
que'ns e n f i t a ja la tanda;
i encara grácies: a m é n » ,
que escolten altres drels vigilant ¡ recolzats de
mans i barba damunt el gaiato».
Sigamos el andar de los pastores. Tres eran
los p r i n c i p a l e s c a m i n o s q u e s u r c a b a n los a l t i bajos de la plana vicense, c o n t a n d o con ramales
o atajos secundarios, los grandes ríos de vida
que c o n s t i t u í a n las carreradas del ganado lanar
evacuado de la m o n t a ñ a p i r e n a i c a . Dos de ellos,
c o n d u c í a n a los invernaderos del Valles: el cent r a l , que se d i r i g í a al Congost; el tangencial a
los pueblos del occidente o p o n i e n t e y el ú l t i m o
guiaba a pastores y ovejas hacia los dulces c l i mas del «Maresme», y sobre t o d o del l i t o r a l
l e v a n t i n o . Granollers era ya la etapa de i r r a d i a c i ó n f i n a l para los rebaños q u e i n v e r n a r í a n en
los llanos del Valles o r i e n t a l . La segunda carrerada, seguía hacia los lindes del Llausanés y Pía
de Bages, hasta Sabadell, d i s t r i b u y é n d o s e el ganado que permanecería en los pastos, declives
y apriscos del Valles o c c i d e n t a l . El tercer c a m i n o
era hacia las comarcas l i t o r a l e s — aires de ma-
Más allá del c i n t u r ó n m o n t u o s o y algo hacia
el f o n d o de la plana de Ausona, b a j o las cuestas
de San B a r t o l o m é , de San H i p ó l i t o y de Santa
Cecilia, no demasiado lejos de unas «masles»
que llevan los n o m b r e s alusivos de «El Corral
de! Bou» y «La Roca de Corriols»; hay un amp l i o y n a t u r a l r e f u g i o de los pastores q u e , baj a n d o cansados del a l t o P i r i n e o con sus rebaños,
hacían un m e r e c i d o descanso, d u r m i e n d o «al
ras» con sueño leve y r e e m p r e n d e r el viaje a la
p r i m e r a luz del alba después.
Descansos en noches serenas de luna llena
que, p o r e n t r e maizales, i l u m i n a las espadañas
de blancas y reducidas e r m i t a s que i n v i t a n al
c o n s o l a d o r rezo y que la d e v o c i ó n ha hecho d i seminar a las gentes e n t r e a r b o l a d o s m o n t í c u l o s
que salpican toda una t i e r r a laboriosa y fecunda
73
gracia y la técnica p a r t í a de esos c u r t i d o s h o m bres que d i e r o n su vida e n t r e la n a t u r a por cuidar celosamente, d i r i g i r m a g i s t r a l m e n t e , a tantos irracionales que ni s i q u i e r a eran suyos.
O t r o s r e h a b i l i t a r e m o s la f i g u r a del p a s t o r c o m o
un s í m b o l o de nuestra t i e r r a , con el canto que
de él hizo el m a e s t r o N a r c i s o Lunes B o l o i x :
riña — , el más a t r a c t i v o p o r sus p a n o r a m a s
maravillosos. La ruta del « M a r e s m e » que toma
dos d i r e c c i o n e s : una hacia Blanes^ por la poética travesía del M o n t s e n y y la o t r a p o r Santa
C ü l o m a de Parnés hacia el c a m p o G i r o n e s , pero
que ambas conducen a la zona costera del b a j o
A m p u r d á n , la Selva y M a r e s m e p r o p i a m e n t e
dicho.
Com vell tronc, soca arrugada
que ha perdut tot el brancam;
com mal vent que, de brivada^
11 hagués pres brots i fullatn,
l'avi Jan duu les ovelles
de la cleda fins al prat.
I movenl les carnes velles,
Hay dos c o r r i e n t e s más desde las altas m o n tañas, d o n d e pastores, rabadanes y rebaños tienen c a r i ñ o f a m i l i a r unos y pastos de hierba tierna los o t r o s , para llegar a la tibia placidez de la
t i e r r a baja. Los rebaños que veraneaban en el
corazón de la Cerdaña y en las estribaciones del
Cadí — a l t u r a s de los frescos prados de h i e r b a
tierna y l o z a n a — , b a j a b a n p o r la Seo de Urgel
pasando a tierras templadas, por lo orilla derecha del r í o L l o b r e g a t , algo apartados de su cauce. En c u a n t o a los e m i g r a n t e s p i r e n a i c o s , de las
a l t u r a s de C a m p r o d ó n , Setcases, Llanas y Sant
Pau de Seguries, atravesando Val! de Vianya desde donde se d o m i n a t o d o el g r a n Canigó, van a
las tierras bajas de la G a r r o t x a y a las suaves
brisas m a r i n a s del A l t o A m p u r d á n .
Hoy t o d o ese v i e j o encanto va pasando a la
h i s t o r i a . Lo q u e se gana en rapidez y mecanizac i ó n , se p i e r d e en belleza y poesía.
No se ha e x t i n g u i d o aún del todo esta f o r m a
de v i d a c a r a c t e r í s t i c a de los valles ganaderos,
pueblos que tenían un encanto de p a t r i a r c a l i d a d
b í b l i c a . La s i n g u l a r i d a d del c l i m a en las comarcas pirenaicas q u e , d o m i n a d a s p o r a l t u r a s que
oscilan e n t r e los 2.000 y los 3.000 m t s , de a l t i t u d , ha creado un paisaje m e d i o e u r o p e o que perm i t e el d e s e n v o l v i m i e n t o de la r a m a d e r í a . Nuestras tierras son de vocación p a s t o r i l y donde el
bosque acaba, empiezan las planicies suaves cubiertas de tupida hierba donde c o r d e r o s y ovejas, c o m o t a m b i é n ganado caballar y vacadas,
e n c u e n t r a n los f o r r a g e s naturales q u e f a c i l i t a n
su m a n t e n i m i e n t o .
Pero sí que es c i e r t o que aquellos m i n ú s c u l o s
y pacíficos e j é r c i t o s de pastores del ayer, con
sus «majorais», sus rabadanes, sus «samarres
i barrelines» y sus p e r r o s d'alura que
valían una f o r t u n a , han d i s m i n u i d o considerablemente — d i g a m o s v o l a t i l i z a d o — y los pocos
C|ue subsisten, hasta han c a m b i a d o su carácter
t r a d i c i o n a l , el e m b a t e del v i v i r m o d e r n o , mecanizado según la técnica de los adelantos industriales y e c o n ó m i c o s . L o q u e sí e f e c t i v a m e n t e y
por desgracia ha desaparecido, han sido las
grandes celebraciones tradicionales y fiestas fam i l i a r e s que a l r e d e d o r de ios rebaños se conm e m o r a b a n , c o m o su r e t o r n o al hogar desde las
tierras bajas, c o m o la t u n d i d a c o m o la concent r a c i ó n para las ferias ganaderas, etc.
com esquelles,
cruixen, elles,
com esquelles de ramat.
Vuitanta anys Fa, que pastura
les ovelles del casal
bo i seguit del gos d'atura,
sota el crlt del m a j o r a l .
Vuitanta anys, i encara canta.
Deis deu que, fent de pastor,
a l'espatlla duu la manta.
Just s'aguanta;
ais noranta,
just s'aguanta a m b un bastó.
Ningú sap qui va llogar-lo
ni quants anys porta en el mas.
Tots allá varen trobar-Io,
i el! a tots ha dut al brac
bo i cantant com una griva.
Mes valent no el trobaran.
D'un feix d'anys, conserva altiva
passa viva.
Sempre arriba
passa viva, l'avi Jan.
La t r a s h u m a c i ó n ha d e j a d o de e x i s t i r . Hoy
localizamos ú n i c a m e n t e pequeños rebaños y aún
en las masías más i m p o r t a n t e s d e n t r o la comarca.
Quienes hemos seguido las huellas de los
pastores, por c a m i n o s , p o r l i b r o s y p o r esta
ciencia p o p u l a r del f o l k l o r i s m o , hemos aprend i d o p e r f e c t a m e n t e que no han sido gente tan
c o m u n i c a t i v a que de buenas a p r i m e r a s hayan
dado cuenta de su v i d a , p r o b l e m a s y p r o f e s i ó n ,
así de c u a l q u i e r f o r m a . Su v i d a , que pasada de
pastoreo c o n t i n u o j u n t o al rebaño, día a d í a ,
p o r las cimas montañosas en verano y por solanas y arboledas el resto del año, apartados del
bullicio m u n d a n o y del m o v i m i e n t o u r b a n o , v i viendo s i e m p r e en plena n a t u r a , es lógico que
tal a i s l a m i e n t o haya t e n i d o g r a n i n f l u e n c i a en
su carácter, que resulta más c o n t e m p l a t i v o que
comunicativo.
Es p o r ello q u e debemos r e n d i r u n j u s t o y
m e r e c i d o g r a n h o m e n a j e para h o n r a r a c u a n t o s ,
en cien años, han d e j a d o por prados y m o n t a ñas deslizar suavemente su vida j u n t o al pacer
t r a n q u i l o de sus ovejas q u e , con afanes, maestría y paciencia, las han m o v i d o al compás del
t i e m p o a distancias i m p o r t a n t e s sólo con la
c o m p a ñ í a del r o s a r i o y del b a s t ó n .
Sí esas rutas f u e r o n venas y a r t e r i a s de d i n e r o , de c o l o r y de poesía, p o r q u e tenía que ser
el p a s t o r un i g n o r a n t e incapaz de c u a l q u i e r o t r a
o c u p a c i ó n — según algunos — c u a n d o toda la
Líi ilustruciúu grdfim ha nido crdidn desinteresada me >/fe por el Rvdo. P. Bosom, Sck. P., autor
fjráfico de }a verdadera antología de la- arquitectura roviáfiica de lu tierra ceretaua.
74
Descargar