Notificació de la Resolució adoptada pel conseller d`Obres

Anuncio
DOGV - Núm. 3.888
2000
11 29
21957
Segon
Inadmetre per extemporani el recurs ordinari interposat pel
senyor Rolf Eisele, contra el referit Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant de 8 de juny de 1998.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es
podrà interposar un recurs contenciós administratiu, davant de la
Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana, en el termini de dos mesos, comptadors des de
l’endemà de la notificació o publicació d’aquesta, de conformitat
amb allò que s’ha previst en l’article 10 i 46 de la Llei Reguladora
de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, de 13 de juliol de
1998. Tot això sense perjuí que es puga exercitar qualsevol altre
recurs que s’estime oportú.
Segundo
Inadmitir por extemporáneo el recurso ordinario interpuesto por
don Rolf Eisele, contra el referido Acuerdo de la Comisión Territo
rial de Urbanismo de Alicante de 8 de junio de 1998.
Contra la presente resolución, que pone fin a la vía administrati
va, se podrá interponer recurso contencioso-administrativo, ante la
Sala de lo Contencioso del Tribunal Superior de Justicia de la
Comunidad Valenciana, en el plazo de dos meses, contados desde
el día siguiente a la notificación o publicación de la misma, de con
formidad con lo previsto en los artículos 10 i 46 de la Ley Regula
dora de la Jurisdicción Contenciosa Administrativa, de 13 de julio
de 1998. Todo ello, sin perjuicio de que se pueda ejercitar cualquier
otro recurso que se estime oportuno.
València, 11 de juliol de 2000.– El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports: José Ramón García Antón.
Valencia, 11 de julio de 2000.– El conseller de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes: José Ramón García Antón.
Conselleria d’Obres Públiques,
Urbanisme i Transports
Conselleria de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes
[2000/M9200]
Notificación de la Resolución adoptada por el conseller de
Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, en fecha 11 de julio de
2000. [2000/M9200]
Atés que no s’ha pogut realitzar la notificació a Rolf Eisele i
d’acord amb el que estableix l’article 59.4 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i
del Procediment Administratiu Comú, i en aplicació del que disposa l’article esmentat, es publica el text íntegre de la resolució adoptada pel conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, el
dia 11 de juliol de 2000.
Vistos els recursos ordinaris interposats pel senyor Salvador M.
Ferrando Pérez que actua en nom i representació de la mercantil
Cala Baladrar, SA, la senyora Mónica María Kordura Rothweiler;
el senyor Luis Delgado de Molina Hernández, en nom i representació de l’entitat Patmore Establishment i el senyor Rolf Eisele, contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant de 8
de juny de 1998, i de conformitat amb els següents,
Al no haberse podido practicar la notificación a Rolf Eisele y
conforme dispone el artículo 59.4 de la Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas
y del Procedimiento Administrativo Común, y en aplicación de lo
dispuesto en dicho artículo, se publica texto íntegro de la Resolu
ción adoptada por el conseller de Obras Públicas, Urbanismo y
Transportes, en fecha 11 de julio de 2000.
Vistos los recursos ordinarios interpuestos por don Salvador M.
Ferrando Pérez actuando en nombre y representación de la mercan
til Cala Baladrar, SA; doña Mónica María Kordura Rothweiler; don
Luis Delgado de Molina Hernández, en nombre y representación de
la entidad Patmore Establishment y don Rolf Eisele, contra el
acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Alicante de
fecha 8 de junio de 1998, y de conformidad con los siguientes,
Notificació de la Resolució adoptada pel conseller d’Obres
Públiques, Urbanisme i Transports, el dia 11 de juliol de 2000.
Antecedents de fet
1. La Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant, en la sessió
realitzada el 8 de juny de 1998, va adoptar el següent acord: «1.
Aprovar definitivament el pla especial de la franja litoral del municipi de Benissa. 2. Publicar íntegrament aquest acord d’aprovació
juntament amb les normes urbanístiques corresponents en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant, i inserir en el Diari Oficial
de la Generalitat Valenciana una ressenya d’aquest perquè immediatament entrara en vigor, tot això de conformitat amb el que disposa l’article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l’Activitat Urbanística».
Aquest acord va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Alacant de 16 de desembre de 1998, i així mateix, l’11 de
març de 1999, es va publicar una ressenya de l’acord esmentat en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. El 12 d’abril de 1999, el senyor Salvador M. Ferrando Pérez
que actua en nom i representació de la mercantil Cala Baladrar, SA;
i la senyora Mónica María Kordura Rothweiler van interposar sengles recursos ordinaris i el 18 de setembre de 1998, el senyor Luis
Delgado de Molina Hernández, en nom i representació de l’entitat
Patmore Establishment, va interposar un recurs ordinari, i el 18 de
maig de 1999, el senyor Rolf Eisele va interposar un recurs ordinari, tots aquest contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant de 8 de juny de 1998.
Antecedentes de hecho
1. La Comisión Territorial de Urbanismo de Alicante, en sesión
celebrada el 8 de junio de 1998, adoptó el siguiente acuerdo: «1.
Aprobar definitivamente el plan especial de la franja litoral del
municipio de Benissa. 2. Publicar íntegramente el presente acuerdo
aprobatorio junto con las normas urbanísticas correspondientes en
el Boletín Oficial de la Provincia de Alicante, insertando en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana una reseña del mismo a
efectos de su inmediata entrada en vigor, todo ello de conformidad
con lo dispuesto en el artículo 59 de la Ley 6/1994, de 15 de
noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Activi
dad Urbanística.»
Dicho acuerdo fue publicado en el Boletín Oficial de la Provin
cia de Alicante de fecha 16 de diciembre de 1998, y asimismo, en
fecha 11 de marzo de 1999, se procedió a la publicación de la
reseña del citado acuerdo en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana.
2. En fecha 12 de abril de 1999, don Salvador M. Ferrando
Pérez actuando en nombre y representación de la mercantil Cala
Baladrar, SA; doña Mónica María Kordura Rothweiler, interponen
sendos recursos ordinarios y en fecha 18 de septiembre de 1998,
don Luis Delgado de Molina Hernández, en nombre y representa
ción de la Entidad Patmore Establishment, interpone recurso ordi
nario y en fecha 18 de mayo de 1999, don Rolf Eisele, interpone
recurso ordinario, todos ellos contra el acuerdo de la Comisión
Territorial de Urbanismo de Alicante de fecha 8 de junio de 1998.
21958
2000
11 29
DOGV - Núm. 3.888
3. Amb dates 24 de setembre de 1998 i 18 de maig de 1999, es
va traslladar a l’Ajuntament de Benissa els indicats recursos ordinaris, perquè en el termini de 15 dies, d’acord amb el que estableix
en l’article 112 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, LRJAPPAC, poguera al·legar tot el que considerara pertinent en defensa
dels seus interessos legítims. L’alcalde president de l’Ajuntament
de Benissa per mitjà d’informes de 19 d’octubre de 1998 i de 9 de
juliol de 1999, s’oposa a l’estimació dels esmentats recursos ordinaris.
3. Con fechas 24 de septiembre de 1998 y 18 de mayo de 1999,
se da traslado al Ayuntamiento de Benissa de los indicados recursos ordinarios, para que en el plazo de 15 días, conforme a lo previsto en el artículo 112 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, pudiera alegar cuanto estimase pertinente en defensa de sus intereses legítimos. El alcalde presidente
del Ayuntamiento de Benissa, mediante informes de fechas 19 de
octubre de 1998 y de 9 de julio de 1999, se opone a la estimación
de los referidos recursos ordinarios.
4. El 17 de novembre de 1998 i 18 de maig de 1999, respectivament, es tramet un escrit a la Direcció Territorial de Medi Ambient
i a la Conselleria de Medi Ambient, perquè en el termini de 15 dies,
d’acord amb l’article 112 de la Llei 30/1992, pogueren al·legar tot
el que consideraren convenient en defensa dels seus interessos legítims.
En resposta a aquesta sol·licitud, el dia 25 de gener de 1999, el
director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient, va trametre un escrit d’al·legacions en què estima que el recurs únicament afecta matèries urbanístiques i no qüestiona la normativa de
Costes. La Conselleria de Medi Ambient no s’ha pronunciat fins
ara.
4. En fecha 17 de noviembre de 1998 y 18 de mayo de 1999,
respectivamente se remite escrito a la Dirección Territorial de
Medio Ambiente y a la Conselleria de Medio Ambiente, para que
en el plazo de 15 días, conforme al artículo 112 de la Ley 30/1992,
pudieran alegar cuanto estimasen conveniente en defensa de sus
intereses legítimos.
En contestación a dicha solicitud, el día 25 de enero de 1999, el
director general de Costas del Ministerio de Medio Ambiente,
remite escrito de alegaciones, estimando que el recurso únicamente
afecta a materias urbanísticas, no cuestionándose la normativa de
Costas. La Conselleria de Medio Ambiente no se ha pronunciado
hasta la fecha.
5. El Servei Territorial d’Urbanisme d’Alacant, el 17 d’abril de
2000, va emetre un informe sobre els esmentats recursos ordinaris.
5. El Servicio Territorial de Urbanismo de Alicante en fecha 17
de abril de 2000, emitió informe sobre los referidos recursos ordinarios.
6. El Servei Jurídic de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports el 10 de juliol de 2000, va emetre un informe
favorable de la desestimació d’aquests recursos ordinaris.
6. El Servicio Jurídico de la Conselleria de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes en fecha 10 de julio de 2000, emitió un
informe favorable de la desestimación de los presentes recursos
ordinarios.
Fonaments de dret
1. El recurs interposat pel senyor Luis Delgado de Molina
Hernández, encara que va ser formulat el 18 de setembre de 1998,
se li va notificar l’acord esmentat per mitjà de l’ajuntament el 19
d’agost de 1998, i en la notificació s’indicava expressament que
podia interposar-se un recurs ordinari en el termini d’un mes de
conformitat amb l’article del 114 al 116 de la Llei 30/1992, i això
en relació amb els principis generals del dret relatius al respecte de
la confiança legítima, la bona fe i la prohibició d’anar en contra
dels propis actes, ens porta a admetre l’esmentat recurs encara que
s’haja interposat abans de l’entrada en vigor de l’acord impugnat.
Els recursos ordinaris formulats per l’entitat Cala Baladrar, SA,
i la senyora Mónica Mª Kordura Rothweiler, i atés que l’últim dia
(l’11 d’abril de 1999) va ser inhàbil en aplicació de l’article 48.3 de
la Llei 30/1992, el termini es considerarà prorrogat al primer dia
hàbil següent i en conseqüència cal admetre els esmentats recursos
ordinaris que es van interposar el 12 d’abril de 1999.
En relació amb el recurs formulat pel senyor Rolf Eisele, convé
manifestar que el termini establit per a interposar el recurs ordinari
està fixat en l’article 114.2 de la Llei 30/1992, en relació amb l’article 48.2 de l’esmentada Llei 30/1992, i és un mes comptador des de
la publicació i en conseqüència atés que l’última publicació va ser
l’11 de març de 1999, el termini concloïa el 12 d’abril de 1999 (ja
que el dia 11 d’abril va ser inhàbil), i en aquest cas resulta patent la
seua extemporaneïtat perquè la seua interposició el dia 18 de maig
de 1999 va excedir del termini legalment establit. I cal declarar-ne
la inadmissibilitat per haver esdevingut ferm i consentit l’acord
objecte de recurs, sense que es calga formular altres consideracions
sobre el fons de les qüestions plantejades pel recurrent, ja que està
prohibida l’anul·lació d’un acte ferm per via de resolució d’un
recurs extemporani (STS 11 de març de 1967, 12 de maig de 1969,
19 d’abril de 1983, 9 de març de 1987, 3 d’octubre de 1990, 15 de
juny de 1993, 18 de gener de 1996, 13 d’octubre de 1997 i 30
d’abril de 1998, entre altres). De manera que no cal més resolució
que declarar que concorre, per extemporaneïtat, causa d’inadmissió
d’aquest recurs ordinari.
Fundamentos de derecho
1. El recurso interpuesto por don Luis Delgado de Molina
Hernández, aunque fue formulado el 18 de septiembre de 1998, se
le notificó el referido acuerdo vía ayuntamiento el 19 de agosto de
1998, y en la notificación se señalaba expresamente que podía
interponerse recurso ordinario en el plazo de un mes de conformidad con el artículo 114 a 116 de la Ley 30/1992, y ello en relación
con los principios generales del derecho relativos al respeto de la
confianza legítima, la buena fe y la prohibición de ir en contra de
los propios actos, nos lleva a admitir el referido recurso aunque se
haya interpuesto con anterioridad a la entrada en vigor del acuerdo
impugnado.
Los recursos ordinarios formulados por la entidad Cala Baladrar,
SA, y doña Monica Mª Kordura Rothweiler, y dado que el último día
(el 11 de abril de 1999) fue inhábil en aplicación del artículo 48.3 de
la Ley 30/1992, el plazo se entenderá prorrogado al primer día hábil
siguiente y en consecuencia procede admitir los referidos recursos
ordinarios que se interpusieron el 12 de abril de 1999.
En relación con el recurso formulado por don Rolf Eisele, conviene manifestar que el plazo establecido para interponer el recurso
ordinario viene fijado en el artículo 114.2 de la Ley 30/1992, en relación con el artículo 48.2 de la referida Ley 30/1992, siendo de un
mes a contar desde la publicación y en consecuencia siendo la última
publicación 11 de marzo de 1999, el plazo concluía el 12 de abril de
1999 (ya que el día 11 de abril fue inhábil), y en el presente caso
resulta patente su extemporaneidad porque su interposición el día 18
de mayo de 1999, excedió del plazo legalmente establecido. Y fuerza
a declarar su inadmisibilidad por haber devenido firme y consentido
el acuerdo recurrido, sin que quepa formular otras consideraciones
sobre el fondo de las cuestiones planteadas por el recurrente, al estar
prohibida la anulación de un acto firme por vía de resolución de un
recurso extemporáneo (STS 11 de marzo de 1967, 12 de mayo de
1969, 19 de abril de 1983, 9 de marzo de 1987, 3 de octubre de 1990,
15 de junio de 1993, 18 de enero de 1996, 13 de octubre de 1997 y
30 de abril de 1998, entre otras). De modo que no cabe más resolución que declarar que concurre, por extemporaneidad, causa de inadmisión del presente recurso ordinario.
DOGV - Núm. 3.888
2000
11 29
21959
Aquests recursos ordinaris tenen una íntima connexió i identitat
substancial entre si, per la qual cosa és procedent l’acumulació, de
conformitat amb el que estableix l’article 73 de la Llei 30/1992 de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú.
Los presentes recursos ordinarios tienen una íntima conexión e
identidad sustancial entre sí, por lo que procede su acumulación, de
conformidad con lo establecido en el artículo 73 de la Ley 30/1992
de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Proce
dimiento Administrativo Común.
2. En els recursos ordinaris de la senyora Mónica Mª Kordura i
l’entitat mercantil Cala Baladrar, SA, s’al·lega, en síntesi, el
següent:
1) Incompetència del regidor delegat d’Urbanisme que sotmet a
informació pública l’esmentat pla especial quan la competència és
del ple de l’ajuntament i, en conseqüència, l’esmentat acte és nul de
ple dret.
2) Alteració de la qualificació dels terrenys que passen de sòl
urbà residencial, pel Pla General d’Ordenació Urbana de Benissa, a
sòl dotacional per mitjà de l’esmentat pla especial.
3) I la inclusió dels terrenys en l’àmbit del pla especial manca
de justificació i és contrària a les determinacions del Pla General
d’Ordenació Urbana de Benissa.
Respecte a la incompetència indica en el punt primer, incorrent
en un supòsit de nul·litat de ple dret, hem de manifestar que perquè
hi ha la nul·litat absoluta, la incompetència ha de ser manifesta i
com ha indicat la jurisprudència del Tribunal Suprem, entre altres,
sentències de 30 d’octubre i 10 de novembre de 1992 (RJ 8263,
8664): «És incompatible com ha establit la jurisprudència,
l’exigència que siga manifesta la incompetència, amb qualsevol
interpretació jurídica o exigència d’esforç dialèctic, com correspon
a la semàntica de l’adverbi utilitzat en el precepte». L’esmentat
requisit legal no concorre en aquest supòsit.
D’altra banda, l’Ajuntament de Benissa en l’informe de 9 de
juny de 1999, indica que després de la modificació introduïda per la
Llei 11/1999, de 21 d’abril, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, manté només la competència del
ple per a aprovacions inicials assimilables al sotmetiment a informació pública només per al planejament general i és, al contrari,
competència de l’alcaldia i delegable ordenar la publicació
d’acords adoptats pel ple. A més, s’esmenta la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 25 d’octubre de 1996, que
diu: «El Tribunal Suprem ha declarat la inutilitat d’una retroacció
de les actuacions per a procedir en forma, quan amb l’esmena de
defecte només s’aconseguiria donar ocasió d’al·legar als qui ja ho
havien fet i que possiblement es tornaria a refusar el que, al·legat
precedentment, no va ser pres en consideració».
En definitiva, en aquest supòsit no estem davant una nul·litat de
ple dret pels motius expressats anteriorment, sinó en un cas
d’anul·labilitat i, per tant, que pot ser esmenat i atés que ha sigut
convalidat l’acte esmentat per mitjà de l’acord de 17 de febrer de
1997, del ple de l’Ajuntament de Benissa, cal desestimar l’esmentada al·legació.
En relació amb l’alteració de la qualificació jurídica dels
terrenys que passa de sòl urbà residencial a dotacional públic (equipaments), hem d’assenyalar que, en primer lloc, s’ha mantingut la
classificació de sòl urbà (excepte en unes xicotetes porcions que
han passat a sòl no urbanitzable d’especial protecció) que establia
el PGOU vigent, segons disposa l’article 7 del pla especial de la
franja litoral de Benissa.
En segon lloc, el pla mai és un instrument estàtic, tancat en si
mateix, sinó ben al contrari susceptible d’obertura dinàmica al
canvi, en la mesura que pot ser objecte de modificació o revisió.
Alteracions aquestes que se subsumeixen dins del que s’ha anat
determinant ius variandi, que és una cosa inherent a la potestat de
planificació. El fonament es troba en la necessitat d’adaptar les previsions urbanístiques a les canviants exigències de la realitat, adaptant les respostes als nous requeriments que demana l’espai físic
urbà. Així ho ha declarat reiteradament la jurisprudència del Tribunal Suprem en les sentències la cita de la qual és ociosa, però entre
les quals podia esmentar-se les següents, Sentència de 24 de setembre de 1989, 24 de febrer de 1984, 6 de febrer i 3 d’abril de 1990, 8
de maig de 1992, 15 d’abril de 1992, de 25 de maig de 1996, de 17
de juny de 1997, de 20 d’octubre de 1997 i de 19 de febrer de 1998.
2. En los recursos ordinarios de doña Mónica Mª Kordura y la
entidad mercantil Cala Baladrar, SA, se alega, en síntesis, lo
siguiente:
1) Incompetencia del concejal delegado de Urbanismo, que
somete a información pública el citado plan especial cuando la
competencia es del ayuntamiento pleno y en consecuencia el referi
do acto es nulo de pleno derecho.
2) Alteración de la calificación de los terrenos que pasan de suelo
urbano residencial, por el Plan General de Ordenación Urbana de
Benissa, a suelo dotacional mediante el referido plan especial.
3) Y la inclusión de los terrenos en el ámbito del plan especial
carece de justificación y es contraria a las determinaciones del Plan
General de Ordenación Urbana de Benissa.
Respecto a la incompetencia señala en el punto primero, incu
rriendo en un supuesto de nulidad de pleno derecho, hemos de mani
festar que para que opere la nulidad absoluta, la incompetencia ha de
ser manifiesta y como ha señalado la jurisprudencia del Tribunal
Supremo, entre otras, sentencias de 30 de octubre y 10 de noviembre
de 1992 (RJ 8263, 8664): «Es incompatible como ha establecido la
jurisprudencia, la exigencia de que sea manifiesta la incompetencia,
con cualquier interpretación jurídica o exigencia de esfuerzo dialécti
co, como corresponde a la semántica del adverbio empleado en el pre
cepto». El citado requisito legal no concurren en el presente supuesto.
Por otra parte el Ayuntamiento de Benissa en su informe de 9 de
junio de 1999, señala que tras la modificación introducida por la Ley
11/1999, de 21 de abril, de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora
de las Bases de Régimen Local, mantiene sólo la competencia del
pleno para aprobaciones iniciales asimilables al sometimiento a infor
mación pública sólo para el planeamiento general, siendo por el con
trario competencia de la alcaldía y delegable, el ordenar la publica
ción de acuerdos adoptados por el pleno. Además, se cita la sentencia
del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 25 de octubre de 1996,
que dice: «El Tribunal Supremo ha declarado la inutilidad de una
retroacción de lo actuado para proceder en forma, cuando con la sub
sanación de defecto sólo se conseguiría dar ocasión de alegar a quie
nes ya lo habían hecho y que posiblemente se volvería a rechazar lo
que, alegado precedentemente, no fue tomado en consideración».
En definitiva, en el presente supuesto no estamos ante una nuli
dad de pleno derecho por los motivos expresados anteriormente,
sino en un caso de anulabilidad y por lo tanto subsanable y habien
do sido convalidado el referido acto mediante acuerdo de 17 de
febrero de 1997, del ayuntamiento en pleno de Benissa, procede
desestimar la referida alegación.
Con relación a la alteración de la calificación jurídica de los
terrenos que pasa de suelo urbano residencial a dotacional público
(equipamientos), hemos de señalar que, en primer lugar, se ha man
tenido la clasificación de suelo urbano (excepto en unas pequeñas
porciones que han pasado a suelo no urbanizable de especial pro
tección) que establecía el PGOU vigente, según dispone el artículo
7 del plan especial de la franja litoral de Benissa.
En segundo lugar, el plan nunca es un instrumento estático,
encerrado en sí mismo, sino muy al contrario susceptible de apertu
ra dinámica al cambio, en la medida en que puede ser objeto de
modificación o revisión. Alteraciones estas que se subsumen dentro
de lo que se ha venido terminando ius variandi, que es algo inhe
rente a la potestad de planificación. Su fundamento se encuentra en
la necesidad de adaptar las previsiones urbanísticas a las cambian
tes exigencias de la realidad, modulando las respuestas a los nuevos
requerimientos que demanda el espacio físico urbano. Así lo ha
declarado reiteradamente la jurisprudencia del Tribunal Supremo
en sentencias cuya cita es ociosa, pero entre las que podía mencio
narse las siguientes, sentencia de 24 de septiembre de 1989, 24 de
febrero de 1984, 6 de febrero y 3 de abril de 1990, 8 de mayo de
1992, 15 de abril de 1992, de 25 de mayo de 1996, de 17 de junio
de 1997, de 20 de octubre de 1997 y de 19 de febrero de 1998.
21960
2000
Aquesta mateixa jurisprudència s’ha preocupat de fixar els principis operatius a través dels quals s’actualitza aquella potestat, un
d’aquests, no és sinó el de l’interés general, en el qual constitucionalment s’ancora tot el quefer de l’administració pública, «atés que
serveix amb objectivitat els interessos generals» (art. 105 de la
Constitució Espanyola). D’ací la justificació del sacrifici que moltes vegades s’oposa no únicament a simples expectatives, sinó a
titularitats dominicals; d’ací, l’objectivació dels poders dominicals i
la modulació del seu exercici. Els plans diu el Tribunal Suprem en
sentència de 19 de febrer de 1987, «no es tracen en funció dels propietaris del sòl, sinó dels ciutadans i de les necessitats col·lectives».
Corol·lari d’aquest principi és el que algun sector de la doctrina ha
anomenat «proequipament«, d’acord amb el qual qualsevol contingut dels nous plans que atenga o pretenga cobrir dèficits, establint
noves dotacions urbanístiques, (vials, zones verdes, centres
docents), gaudeix de forta presumpció de legalitat, (així sentències
de 30 de juny de 1980 i 21 de febrer de 1984). D’aquesta manera,
davant una determinació d’aquest tipus, el manteniment de la qualificació, encara que no esdevé irresistible, justifica suficientment la
reforma.
Finalment, respecte a la qüestió que no es justifica la inclusió
dels terrenys en l’àmbit del pla especial i no s’ajusta a les determinacions del PGOU de Benissa, cal argumentar el següent:
a) Els objectius del pla especial es detallen en la memòria justificativa d’aquest i són els següents:
- Creació d’àrees dotacionals públiques i zones verdes en
l’àmbit de la franja litoral de Benissa.
- Actuacions per a la millora de l’accessibilitat i ús públic
d’aquestes àrees.
- Reservar sòl per a la connexió de totes les dotacions pel front
costaner.
- Protecció de les microreserves botàniques.
- Adaptar el planejament de la zona costanera a la legislació
vigent: Llei de Costes, Llei d’Aigües i Llei de la Generalitat Valenciana sobre el sòl no urbanitzable.
b) La Direcció General de Costes del Ministeri de Medi
Ambient en l’informe de 14 de gener de 1999, mostra la seua conformitat amb els criteris de classificació fets per l’autoritat urbanística, atés que a l’administració de l’estat li correspon la gestió, tutela, policia i vigilància del domini públic marítim terrestre i atés que
destina aquests sòls a zona verda i sender litoral, l’esmentat domini
públic marítim terrestre queda més protegit que amb qualssevol
altres usos en aquestes zones.
c) La possibilitat de modificar el pla general per mitjà d’un pla
especial està expressament establida en l’article 12.E de la Llei
6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l’Activitat Urbanística (d’ara endavant LRAU), que estableix: «Plans especials, que –en desplegament, complement o, fins i
tot, modificació del planejament general i parcial– compleixen
qualsevol de les següents comeses: crear o ampliar reserves de sòl
dotacional; definir i protegir les infraestructures o vies de comunicació, el paisatge o el medi natural; adoptar mesures per a la millor
conservació dels immobles d’interés cultural o arquitectònic; concretar el funcionament de les xarxes d’infraestructures; i vincular
àrees o parcel·les, urbanes o urbanitzables, a la construcció o rehabilitació d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública
quan el pla general s’haguera limitat a preveure la seua destinació
residencial». I així mateix, aquesta possibilitat està establida en
l’article 24 de la LRAU i actualment també l’article 86.1 del Decret
201/1998, de 15 de desembre, del Govern Valencià, pel que s’aprova el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana (d’ara
endavant RPCV).
Finalment, l’entitat mercantil Cala Baladrar, SA al·lega que té
concedida llicència d’obres en els esmentats terrenys. A aquest respecte, l’Ajuntament de Benissa en l’informe de 9 de juny de 1999,
manifesta que l’esmentada llicència d’obres van ser caducades per
mitjà d’acords de la Comissió de Govern d’1 de març de 1994 i 25
d’octubre de 1994, i aquestes resolucions administratives per ser
consentides i no objecte de recurs esdevenen fermes.
11 29
DOGV - Núm. 3.888
Esta misma jurisprudencia se ha preocupado de fijar los principios operativos a través de los cuales se actualiza aquella potestad,
uno de ellos, no es sino el del interés general, en el que constitucionalmente se ancla todo el quehacer de la administración pública,
«al servir con objetividad los intereses generales» (art. 105 de la
Constitución Española). De aquí la justificación del sacrificio que
muchas veces se pone no sólo a simples expectativas, sino a titularidades dominicales; de aquí, la objetivación de los poderes dominicales y la modulación de su ejercicio. Los planes dice el Tribunal
Supremo en sentencia de 19 de febrero de 1987, «no se trazan en
función de los propietarios del suelo, sino de los ciudadanos y de
las necesidades colectivas». Corolario de aquel principio resulta el
que, algún sector de la doctrina ha denominado «pro-equipamiento», conforme al cual todo aquel contenido de los nuevos planes
que atienda o pretenda cubrir déficits, estableciendo nuevas dotaciones urbanísticas, (viales, zonas verdes, centros docentes), goza
de fuerte presunción de legalidad, (así sentencias de 30 de junio de
1980 y 21 de febrero de 1984). De esta manera, ante una determinación de este tipo, el mantenimiento de la calificación, aunque no
deviene irresistible, justifica suficientemente la reforma.
Por último, respecto a la cuestión de que no se justifica la inclusión de los terrenos en el ámbito del plan especial y no se ajusta a
las determinaciones del PGOU de Benissa, cabe argumentar lo
siguiente:
a) Los objetivos del plan especial se detallan en la memoria justificativa del mismo y son los siguientes:
- Creación de áreas dotacionales públicas y zonas verdes en el
ámbito de la franja litoral de Benissa.
- Actuaciones para la mejora de la accesibilidad y uso público
de dichas áreas.
- Reservar suelo para la conexión de todas las dotaciones por el
frente costero.
- Protección de las microreservas botánicas.
- Adaptar el planeamiento de la zona costera a la legislación
vigente: Ley de Costas, Ley de Aguas y Ley de la Generalitat
Valenciana sobre el suelo no urbanizable.
b) La Dirección General de Costas del Ministerio de Medio
Ambiente en su informe de 14 de enero de 1999, muestra su conformidad con los criterios de clasificación hechos por la autoridad
urbanística, habida cuenta que a la administración del estado le
corresponde la gestión, tutela, policía y vigilancia del dominio
público marítimo terrestre y, al destinar esos suelos a zona verde y
sendero litoral, el citado dominio público marítimo-terrestre queda
más protegido que con cualesquiera otros usos en estas zonas.
c) La posibilidad de modificar el plan general mediante un plan
especial está expresamente prevista en el artículo 12.E de la Ley
6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística (en adelante LRAU), que establece: «Planes especiales, que –en desarrollo, complemento o, incluso,
modificación del planeamiento general y parcial– cumplen cualquiera de los siguientes cometidos: crear o ampliar reservas de
suelo dotacional; definir y proteger las infraestructuras o vías de
comunicación, el paisaje o el medio natural; adoptar medidas para
la mejor conservación de los inmuebles de interés cultural o arquitectónico; concretar el funcionamiento de las redes de infraestructuras; y vincular áreas o parcelas, urbanas o urbanizables, a la construcción o rehabilitación de viviendas sujetas a algún régimen de
protección pública cuando el plan general se hubiera limitado a prever su destino residencial». Y asimismo, dicha posibilidad está prevista en el artículo 24 de la LRAU y actualmente también el artículo 86.1 de Decreto 201/1998, de 15 de diciembre, del Gobierno
Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento de Planeamiento
de la Comunidad Valenciana (en adelante RPCV).
Finalmente, la entidad mercantil Cala Baladrar, SA alega que
tiene concedida licencia de obras en los referidos terrenos. A este
respecto, el Ayuntamiento de Benissa en su informe de 9 de junio
de 1999, manifiesta que la referida licencia de obras fueron caducadas mediante acuerdos de la Comisión de Gobierno de 1 de marzo
de 1994 y 25 de octubre de 1994, y dichas resoluciones administrativas por ser consentidas y no recurridas devienen firmes.
DOGV - Núm. 3.888
2000
3. El recurs formulat pel senyor Luis Delgado de Molina
Hernández, en nom i representació de l’entitat Patmore Establishment, es fonamenta, en síntesi, en els mateixos arguments exposats
en els anteriors recursos, per la qual cosa a fi d’evitar reiteracions i
per a la concisió de la present resolució, ens remetem al que s’ha
exposat anteriorment, i a més al·lega la falta de l’avaluació o estimació ambiental i la inviabilitat tècnica i econòmica del pla especial.
Davant de les esmentades al·legacions, fem les consideracions
següents:
a) La Conselleria de Medi Ambient en l’informe de 15 d’octubre de 1996 considera innecessari que se sotmeta l’esmentat pla
especial al tràmit d’estimació d’impacte ambiental.
Els articles 28.1.d) i 43.2 de la LRAU exigeixen la declaració
d’impacte ambiental si es reclassifica sòl no urbanitzable, circumstància que no concorre en aquest supòsit, ja que el pla especial
no modifica les classificacions de sòl del PGOU de Benissa, excepte en allò que exigeix la Llei de Costes, Llei d’Aigües i la Llei de la
Generalitat Valenciana sobre el sòl no urbanitzable, que únicament
impliquen la conversió d’algunes porcions de sòl urbà i urbanitzable en sòl no urbanitzable d’especial protecció.
D’altra banda, convé manifestar que consta en la documentació
del pla especial un estudi d’entorn natural.
b) En la documentació del pla especial, no consta un «estudi
economicofinancer», ja que manca de trascendència la seua redacció en un pla especial de les característiques com les del que ens
ocupa (la finalitat primordial del qual és protegir el paisatge i el
medi ambient). A més a més, la LRAU ha suprimit l’exigència
d’aquest estudi econòmic en la documentació dels plans, i es manté
únicament en els plans generals, segons estableix l’article 27.1.B)
de la LRAU: «Els plans generals que afecten grans poblacions,
segons reglamentàriament es definesquen hauran d’analitzar, en la
memòria, el trànsit, la mobilitat i el transport, així com avaluar críticament les possibles implicacions econòmiques i financeres del
pla». Aquests requisits no concorren aquest supòsit, i actualment
l’article 91 del RPCV, tampoc exigeix l’esmentat «estudi economicofinancer» en relació amb els plans especials.
Tot el que s’ha exposat ens porta a desestimar aquests recursos
ordinaris, excepte el recurs interposat pel senyor Rolf Eisele que
cal no admetre per extemporani.
11 29
21961
3. El recurso formulado por don Luis Delgado de Molina
Hernández, en nombre y representación de la entidad Patmore Esta
blishment, se fundamenta, en síntesis, en los mismos argumentos
expuestos en los anteriores recursos, por lo que a fin de evitar reite
raciones y en aras a la concisión de la presente resolución, no remi
timos a lo expuesto anteriormente, y además alega la falta de la
evaluación o estimación ambiental y la inviabilidad técnica y
económica del plan especial.
Ante las citadas alegaciones, hacemos las consideraciones
siguientes:
a) La Conselleria de Medio Ambiente en su informe de 15 de
octubre de 1996 considera innecesario que se someta el referido
plan especial al trámite de estimación de impacto ambiental.
Los artículos 28.1.d) y 43.2 de la LRAU exigen la declaración de
impacto ambiental si se reclasifica suelo no urbanizable, circunstan
cia que no concurre en el presente supuesto, por cuanto el plan espe
cial no modifica las clasificaciones de suelo del PGOU de Benissa,
excepto en lo exigido por la Ley de Costas, Ley de Aguas y la Ley de
la Generalitat Valenciana sobre el suelo no urbanizable, que única
mente implican la conversión de algunas porciones de suelo urbano y
urbanizable en suelo no urbanizable de especial protección.
Por otra parte, conviene manifestar que consta en la documenta
ción del plan especial un estudio de entorno natural.
b) En la documentación del plan especial, no consta un «estudio
económico-financiero», puesto que carece de trascendencia su
redacción en un plan especial de las características como las del
que nos ocupa (cuya finalidad primordial es proteger el paisaje y el
medio ambiente). A mayor abundamiento, la LRAU ha suprimido
la exigencia de dicho estudio económico en la documentación de
los planes, manteniendo únicamente en los planes generales, según
establece el artículo 27.1.B) de la LRAU: «Los planes generales
que afecten a grandes poblaciones, según reglamentariamente se
definan, deberán analizar, en su memoria, el tráfico, la movilidad y
el transporte, así como evaluar críticamente las posibles implicacio
nes económicas y financieras del plan». Dichos requisitos no con
curren en el presente supuesto, y actualmente el artículo 91 del
RPCV, tampoco exige el mencionado «estudio económico-finan
ciero» con relación a los planes especiales.
Todo lo expuesto nos lleva a desestimar los presentes recursos
ordinarios, excepto el recurso interpuesto por don Rolf Eisele que
procede inadmitir por extemporáneo.
Vistos els preceptes legals esmentats i la resta de general i pertinent aplicació, resolc:
4. El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes es
competente para la resolución de los recursos ordinarios interpues
tos conforme a lo establecido en el artículo 114 y concordantes de
la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y Procedimiento Administrativo Común y el artículo 14.2
del Decreto 77/1996, de 16 de abril, del Consell por el que se
aprueba el Reglamento de Organos Urbanísticos de la Generalitat
Valenciana.
Vistos los preceptos legales citados y demás de general y perti
nente aplicación, resuelvo:
Primer
Desestimar els recursos ordinaris interposats pel senyor Salvador M. Ferrando Pérez que actua en nom i representació de la mercantil Cala Baladrar, SA; la senyora Mónica María Kordura Rothweiler; el senyor Luis Delgado de Molina Hernández, en nom i
representació de l’entitat Patmore Establishment, contra l’Acord de
la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant de 8 de juny de
1998, pel qual es va aprovar definitivament el pla especial de la
franja litoral del municipi de Benissa.
Primero
Desestimar los recursos ordinarios interpuestos por don Salva
dor M. Ferrando Pérez actuando en nombre y representación de la
mercantil Cala Baladrar, SA; doña Mónica María Kordura Roth
weiler; don Luis Delgado de Molina Hernández, en nombre y
representación de la entidad Patmore Establishment, contra el
Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Alicante de
fecha 8 de junio de 1998, por que se aprobó definitivamente el plan
especial de la franja litoral del municipio de Benissa.
Segon
No admetre per extemporani el recurs ordinari interposat pel
senyor Rolf Eisele, contra l’esmentat Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant de 8 de juny de 1998.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es
podrà interposar un recurs contenciós administratiu, davant de la
sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Segundo
Inadmitir por extemporáneo el recurso ordinario interpuesto por
don Rolf Eisele, contra el referido Acuerdo de la Comisión Territo
rial de Urbanismo de Alicante de 8 de junio de 1998.
Contra la presente resolución, que pone fin a la vía administrati
va, se podrá interponer recurso contencioso administrativo, ante la
sala de lo contencioso del Tribunal Superior de Justicia de la
4. El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports és
competent per a la resolució dels recursos ordinaris interposats
d’acord amb el que estableix l’article 114 i concordants de la Llei
30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
Procediment Administratiu Comú i l’article 14.2 del Decret
77/1996, de 16 d’abril, del Consell pel qual s’aprova el Reglament
dels Òrgans Urbanístics de la Generalitat Valenciana.
21962
2000
11 29
DOGV - Núm. 3.888
Valenciana en el termini de dos mesos, comptadors des de
l’endemà de la notificació o publicació d’aquesta, de conformitat
amb el que estableix en els articles 10 i 46 de la Llei Reguladora de
la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, de 13 de juliol de 1998.
Tot això, sense perjudici que es puga interposar qualsevol altre
recurs que es considere oportú.
Comunidad Valenciana en el plazo de dos meses, contados desde el
día siguiente a la notificación o publicación de la misma, de conformidad con lo previsto en los artículos 10 y 46 de la Ley Reguladora
de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, de 13 de julio de
1998. Todo ello, sin perjuicio de que se pueda ejercitar cualquier
otro recurso que se estime oportuno.
València, 11 de juliol de 2000.– El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports: José Ramón García Antón.
Valencia, 11 de julio de 2000.– El conseller de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes: José Ramón García Antón.
Conselleria d’Obres Públiques,
Urbanisme i Transports
Conselleria de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes
Notificació de la Resolució adoptada pel conseller d’Obres
Públiques, Urbanisme i Transports, en data 15 de setembre de
2000. [2000/Q9202]
Notificación de la Resolución adoptada por el conseller de
Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, en fecha 15 de septiembre de 2000. [2000/Q9202]
Ja que no s’ha pogut practicar la notificació a José Antonio
Martínez Corbí (en representació d’Urbabuilding Societas, SL) i
d’acord amb el que disposa l’article 59.4 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i
del Procediment Administratiu Comú, i en aplicació del que disposa aquest article, es publica el text íntegre de la Resolució adoptada
pel conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, en data
15 de setembre de 2000.
Al no haberse podido practicar la notificación a José Antonio
Martínez Corbí (en representación de Urbabuilding Societas, SL) y
conforme dispone el artículo 59.4 de la Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas
y del Procedimiento Administrativo Común, y en aplicación de lo
dispuesto en dicho artículo, se publica texto íntegro de la Resolución adoptada por el conseller de Obras Públicas, Urbanismo y
Transportes, en fecha 15 de septiembre de 2000.
Vist el recurs d’alçada interposat per la mercantil Urbabuilding
Societas, SL, contra la Resolució de data 6 d’agost de 1999, del
director general d’Urbanisme i Ordenació Territorial, per la qual
s’acorda no expedir la cèdula d’urbanització sol·licitada per al pla
de reforma interior que desenvolupa el sector 9 del Pla General de
Monòver (Alacant) i emetre l’informe preliminar substitutiu de la
cèdula d’urbanització establit en l’article 31.1.b, de la Llei 6/1994,
de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de
l’Activitat Urbanística, i del qual resulten els següents
Visto el recurso de alzada interpuesto por la mercantil Urbabuilding Societas, SL, contra la Resolución de fecha 6 de agosto de
1999, del director general de Urbanismo y Ordenación Territorial,
por la que se acuerda no expedir la cédula de urbanización solicitada para el plan de reforma interior que desarrolla el sector 9 del
Plan General de Monóvar (Alicante) y emitir el informe preliminar
sustitutivo de la cédula de urbanización previsto en el artículo
31.1.b, de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat
Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística, y del que
resultan los siguientes
Antecedents de fet
Antecedentes de hecho
1. La mercantil recurrent, Urbabuilding Societas, SL, va
sol·licitar la cèdula d’urbanització per al desenvolupament de la
unitat d’execució inclosa en el pla de reforma interior S-9 del Pla
General de Monòver (Alacant).
1. La mercantil recurrente, Urbabuilding Societas, SL, solicitó
cédula de urbanización para el desarrollo de la unidad de ejecución
incluida en el plan de reforma interior S-9 del Plan General de
Monóvar (Alicante).
2. Per mitjà de la Resolució de data 6 d’agost de 1999, del
director general d’Urbanisme i Ordenació Territorial, s’acorda no
expedir la cèdula d’urbanització sol·licitada per al pla de reforma
interior que desenvolupa el sector 9 del Pla General de Monòver
(Alacant) i emetre l’informe preliminar substitutiu de la cèdula
d’urbanització previst en l’article 31.1.b, de la Llei 6/1994, de 15
de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l’Activitat Urbanística.
En l’esmentada resolució s’advertia de la improcedència d’atorgar la cèdula d’urbanització instada per la mercantil interessada, ja
que l’ordenació proposada «modifica la superfície de l’àmbit
(24%), la densitat d’habitatges, la tipologia edificatòria i l’ordenació fixada en el Pla General i disminueix la superfície de sòl dotacional públic».
2. Mediante Resolución de fecha 6 de agosto de 1999, del director general de Urbanismo y Ordenación Territorial, se acuerda no
expedir la cédula de urbanización solicitada para el plan de reforma
interior que desarrolla el sector 9 del Plan General de Monóvar
(Alicante) y emitir el informe preliminar sustitutivo de la cédula de
urbanización previsto en el artículo 31.1.b, de la Ley 6/1994, de 15
de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística.
En la citada resolución se advertía de la improcedencia de otorgar la cédula de urbanización instada por la mercantil interesada,
por cuanto la ordenación propuesta «modifica la superficie del
ámbito (24%), le densidad de viviendas, la tipología edificatoria y
la ordenación fijada en el Plan General disminuyendo la superficie
de suelo dotacional público».
3. Per mitjà d’un escrit presentat amb data de registre d’entrada
de 15 d’octubre de l’any passat en el Servei Territorial d’Urbanisme d’Alacant, el senyor José Antonio Martínez Corbí, en la representació que diu posseir de la mercantil Urbabuilding Societas, SL,
interposa un recurs d’alçada contra la Resolució de 6 d’agost de
1999, del director general d’Urbanisme i Ordenació Territorial, per
la qual s’acorda no expedir la cèdula d’urbanització sol·licitada per
al pla de reforma interior que desenvolupa el sector 9 del Pla General de Monòver (Alacant) i emetre l’informe preliminar substitutiu
de la cèdula d’urbanització establit en l’article 31.1.b, de la Llei
3. Mediante escrito presentado con fecha de registro de entrada
de 15 de octubre del pasado año en el Servicio Territorial de Urbanismo de Alicante, don José Antonio Martínez Corbí, en la representación que dice ostentar de la mercantil Urbabuilding Societas,
SL, interpone recurso de alzada contra la Resolución de 6 de agosto
de 1999, del director general de Urbanismo y Ordenación Territorial, por la que se acuerda no expedir la cédula de urbanización
solicitada para el plan de reforma interior que desarrolla el sector 9
del Plan General de Monóvar (Alicante) y emitir el informe preliminar sustitutivo de la cédula de urbanización previsto en el artícu-
Descargar