Imprimir aquest article

Anuncio
arrivi la linin directa varoiiil, y fondantine en aquesta circumstancia,
ja 611notar cn altra ocasió que la inort d'aquell sobir8 tenia una significació excepcional. En la iiiodestn celda del monastir d c Valldonzella
moria'l 31 de maig de 1410 lo darrer rcy de sanch verdaderament es.
pa.nyola, de nipaga nacional, di: descendencia varonil dels cabdills
dels temps herbichs. No era allb con1 l'ordinaii y freqüent cambi de dinasties; no era cosa sernblant a In extinció dc la linia directa d c l s c a pets y la entrada de la colaternl dels Valois. Esdeveiiia quelcbm ni63
solemne y extraordinari; Narti L'IIumd podía recordar com a patrimoni
propil les gestes de Pelagi en Bsturies, de Inyigo Arista en Arngó
y Vaseonia, y de Gnifre lo Pi16s en Catalunga. Ab el1 d e s ~ p a rexia'l dnrrer representant d'un passat gloriós, y en nquest concepte
no resulth substituit per la decisió dcls comproinisaris reuriits eii
Casp. Tres dcls set pretendents a Ir successió hi havia qui podien continuarla brnnca mascle del comte Guifre de Barcelona, dc la única dinastia hispana y verdaderament indígena, lo Comtc d'urgell, lo Duch
de Gandia y lo Comte de t'rades, desbendents lledesmes directes del
rey Jauiiie 11. La sentencia concedí la corona al infant Ferr&n.deCastella, qui, encare que till Cuna germana del rey Marti, era borgonyó
de la familia d'Aldebert de ~ o m b n r d i a .donchs procedia &'aquel1 Ramon d e Borgonya,. qui al casarse a 6 Urraca, la filln d'AIPons VIh ,
introdnlií en Espanya la primera dinastía forastera. Es axi lo deure de
tots los fills d'Iberia honrar la memoria del darrer sobirh de nicagn
hispana, rcinembrar la mort del priident y humh rey Martí.
Joanuisr MLRET Y SAXB
--
EL COMERCIO EN TIERRA DE INFIELES DURANTE LA EDAD MEDIA
.
-
El mayor núiiiero de documentos referentes al comercio que 'se
conservan, hablan de vejámenes y agravios á los comerciantes: parece
increible que t+pesar de tantos y tantos peligros, hubiera quien ejercies e UU>L profesión en la qne la müerte, el caativerio y fa pérdida d e l o s
-bienes estaban siempre jnnto á quien In ejercia: sClo pensando en muy
grandes lucros ó en dificultades enoyrnes, para ganar la subsistencia,
puede comprenderse que huhiern comerciantes.
Los deficientes medios de transporte y la carencia de medios de comunicacióii, eran un peligro continuo y motivo perpetuo de zozobra;
no desde el punto de vista moral solamente, no por la consideración
de la posibiiidad de perder la existencia y de vivir aislados ignorantes d e lo que sucedia en la patria y en cl propio domicilio, sino por las
consecuencias que al comercio traia aquella falta y aquella deficiencia.
-
. .
Boy, el .aislamiento do los que viaja0 es t;tp relativo, que la Separa.
cihn de su casa y familis es meramente corporal: en ctlpiritu v i i e en
ella y con ellos, por la relación frecuenle, casi contipua, e n que todos
viven. En la Edad Media quien se alejaba de su pais, para ir S TGiiez,
6 Bugia, debía renunciar A toda noticia de su crsa todo el tiempo que
durase el viaje, que á vkccs se prolongltba mis de un aiio, y es iodqdable que esto co~~stituiria
hoy gravisima tortura moral: solo-si ocaso
otro mercader partia de donde Al estaba, con riiiubo & un piierto dcl
propio pais, podia el ausente enviar qo,icias suyas B su faiuilia, g ilel
esta si del puerto de origen partia otra nave y hacia ranibo á donde
él se hallaba,
Aun esta comunicación era sumamente insegura, porque pl correo le amenazaban los mismos riesgos qpe al barcq mercante y PQTque el correo solía ver en las cartas. un objeto de valor, por cl cual po.
día exigir lo que 9. Al le pareciere, y las ponia en secuestro verdadero.
La primera linoa regular de comunicaciones rnaritimas en ln Corona
de Aragón fue, por las noticias qua yo he tenido,la que estableció Al.
fonso V entre Barcelona y Nápoles con dos bergantines qu.e hiciesen
uo viaje mensual; pero, casi cien aiios antes, había establecido Pedro I V la primera tarifa de cartas, precisamente para corregir abusos
de los patroiios de barcos, los ciiales, al parecer,. abrían' los plicgp~, '
rompiendo los sellos 6 los hilos quc las cerraban, para entej.arse del
contenido y tentar mejor In curiosidad del receptor, y no se detenían
ni ante la correspondencia oficial (1).
'
(1) En Pereetc. Als amats e feels consellers postres lo consellromas
en la ciutat de valencia per espeegament del nostre benaventuros
viatge. E encara a qualsquc justicies e jura:s del dit ree;ne de Valencia
als quals les presents pervendran salut e dileccio. A nostra audiencia
novellament es pervengut que de poch temps a enca una iiisolencia o
mala ordinacio son aqui entrats co es que si alcu comanara plech de
letres les qiials sendre~ena muller sus o altres amichs los barques o
patronsde les barques o de lenys o daltres vexells aquelles despleguen e aquelles desplegades faent ministeri de usurpacio per estorsions de diners cascuna daquelles letres fan reembre daquells a qui
sendrecen en no pocha quaqtitat. E nos volents aquesf abus o malaordioacio accorreren temps degut ab la present orden$m que alcu patro
o correu o altre recaptador de letres no gos trencar fil ne gos desple.
gar letres que ligadcs sien sino que les liure en $a specia e forma qui
sendrecaran. E qui contrafara co que no creem perda lo puny sens
tota merce. Entenem empero e ordenam aximatein que cascun barquer
o correu recaptador de letres asi de la nostra host ?n terra ferma o
per vosaltres o universitats nostres a n'os e a la nostra ost per cascuna
letra esperca haia IIU diners barchinonenses. E no resmenys si plecb
de letres hi ha algu co es II letres o mes avant pach aquell qrii les
reebra VID diners barch. Si empero aquell patro o correu o altre re-
KL COMERCIO K N I I E K R A DL' INFIELES D U R A N T E LA EDAD M E D I A
289
Esas circunstancias influian en la vida merwritil propiamente dicha, impidiendo l a regularidad en los arribos: d e a q n í las car.esti8.s e n
cuanto la, via niaritimii s s interceptaba por causas naturales, mal
tiempo, 6 por cau5as humanas, corsarios, y su8 conseouencias las coiifiacaciones de cargamentos y las os~ilaoionesen los precios: era c isa
w r i i e s t e obligar k 'descargar en u n puerto lo que el mercader tc nia
propósito d e llevar á otro, si e n aquel necesitaban la mercancía 6 temían haber d e necesiturla: naturalmente que esto no se hacia sino a,on
el trigo; pero cs que era el trigocl objeto principal de trafico y su precio el regulador de todo lo qccesario para la vida: d e ahí todas las medidas para evitar el nlza, incluso Ia prohibición d e exportarlo, 1 1 0 ) &
de: pais entero sino d e una comarca, cuando la cosecha babia sido escasa, las confiscaciones dc naves cargadas de ose cereal e n puntos ami-gos, a los cuales llegaban d e arribada forzosa ó por buscar refresco,
las penas d e ex.comuni6n lanzadas contra los confiscadores y las causas d e represalias.
El hecho era más común en el propio pais que eri los aneuos porque
Ins circunstancias eran más propicias y obligaban más á cometerlo: en
tiempo d e abundirncia nadie pensaba en obligar á un patrbn á sacar á
tierra s u mercancia, y cuando cn una ciudad había escasez de subsistencia, no abundaban en la cornnrca: en cnrnbio. en los puertos extranjeros, por ser dificil que la carestia fuese general y por subvenir k
lo que necesitaban sus mercadores iudigenas, no era -tan frecuente:
para que los mercaderes catalanes, A partir d e las conquistas d e Baleares, Sicilia y Cerdefia. sufrieren más por esta causa en las o o s t ~ s
niismas d e Catalufiag Valencia, habia otra causa y era la oporlunidad
d e atracar k puertos d e 1i; misina serioria e n sus viaje* d e rcturno desde las costas africanas, que eran las proveedoras d e aquel grano (1).
--
.
.
captador. de letres no sera noliegat p e r n o s o officials o universitats
nostres sino per rnercaders o allra singular persona declaram que
p a ~ hpeF suslencip de ses messions VlII diners barch. per cascuna letra
csparw. Si empero plcch d e letres hi haura ~ I g u$0 es 11 letres o
mes avant pacb aquell qui les reebra XII diners barch. e no pus. Manants a vos que observets e observar facats la prvsent nostra provisio
e per veu d e crida e n lochs acostumats aquella publicar fagats. E no
sia algii qui contra la present ordioacio o declaracio o provisio venir
gos. Sabent de ferm que aquell qui conirafara en l o c a s primer expressat la dira pena de perdre lo puny encorrera e en cascu dels altres
cases derrers pena d e penjar sens rnerce alguna, Dada eq lo setze del
Alguer a XXVIII dagosL en lany d e la nativitat de nostre senyor
MCCCLIUI. -(R. 1165 p. $7, v.:
(1) E n la ciutat de Valencia a present ses ejdevengut per los ve.@
for(unals de[ ponen$ que nenguu valrell de les parts de Sicilia e t de
C$rdeny;i ne d e Tortosa no pot venir per la qual cosa en l a dita ciutat ha gran minua $ carestia d e blat tanta qve kafic de'blat que $,olla
,
2-0
A.
G i ~ É x a zSOLER
11uy raramente, a u n en casos niuy apurados, tenian puertos d e rcfugio fuera d e aquellas islas,.y tal vez los casos d e confiscación conocidos, aunque las vietiinas atribuyeron su ariibo & donde les fu6 tomado
lo suyo It ventura de mar ( l ) , es muy posible que fuesen otros motivos
m i s Interesados: asi refirió Guillermo de Arqners, mercader y ciudadano d e Snssari, quc habiendo partido de Orista i o n intención de venir & Cataluaa con una s u coca abarrotada d e trigo, cebada, quesos y
otras mercancias, lo echó un temporal al puerto d e Pisa, en ocasión
en que Luis el Bdvaro sitiaba esta ciudad; en donde le obligaron B
descargar lo que llevaba sin sntisfaccrle e l precio ni el emperador ni
' e ~ c o r n ú nd e Pisa; es muy posible, sin embargo, que fuese el Auvi fumes, el af6n d e realizar mayor ganancia, veudietldo aquello al ejbrcito sitiador, lo que le rnoviere á ir & Pisa y que, para no disgnslnr 5 los
I'isanos ni A las otras gerites d e Italia, nchacase su arribo Itcansas Cortuitas, diciendo que iii el bAva1.o ni el conlún d e Pisa atendieron sus reclamaciones, por lo cual el asunto pthsb It mnnos del gobernador d c
Cerdeña, quien, al cabo d c algunoa aiios, le autorizh para usar d e represalias (2). ,
valer poch temps ha passat de XXX a XXXIl sol. es pujat per la dita
raho a XLlI e a XLVlTI sol. e a mes e co que e5 pus greu cosa entant
quels dits vexells ivacosament carregats de g r a de les diimuntdites
parts e altres o altres oliramarines no venen atrobes que en la dita
ciutat a penes per riingun diner forment s e atrtibara a vendre daci iI
V I dies.-(Marzo 1333).
( 1 ) En lo mes de mars prop passat es bauda gran necessitat e g r a n
fretura d e forment en lo casteli de Cayller,laqual necesitat es estada
tan grant que per nengunes diners nos trobaua a vendre forment ne
ordi ... e viladeglesins era en seniblant necesitat ... tios tramesem a l
noble jiitge darborea lo qual nosen consenti MhlM estarels e tramesem
encare en altres partides d e la ila d e Serdenya de les quals hauem
baiida una altra partida e naulegam una cocha de 11 cubertes per
anar en Sicilia carreguar d e forinent lo qual deu tornar en lo dit ciistell desczirregar per couinensa ... una cocheta carregada de g r a la qual
eranoveylainent per ternpsfortunal e,s arribada en lo port del dit cas,te11 haueciila destenguda per l a dita neces1tat.-(Mayo 1333).
(2) (Del lugarteniente de Cerdeiia). - En lany prop passzt fou denunciat per en G. darquers mercader et ciutada de Saser que coiii eyll
hagues feita carregar una cocha d e g r a e dordi et de forniageria et
daltres mercaderies en lo port de Orise per anar en Catalunya sesdevench que per fortuna d e temps la dita coclia partida dorise correch
fins al port de Pisa e lo duch de Brevera qui ladonchs s e dehia emperador lo qual pochs dies auie sere assetjat sobre Pisa feu pendre
aqucllii cocha e comensa de fer descarregar aquella e apres que de la
nau alguna pocha quantitat de les mercaderies feifa ague descarregar
l a dita ciutat de Pica hobey aquel1 el1 acolliren en Pisa axi com a
senyor lur; apres lo qual aculliinent los pisans feren descarregar lo
.
,
EL COhlERCIO E N T I E R R A D E IXFIELES D U R A N T E L A E 3 A D MEDIA
291
,Porqne Guillermo d e Arqucrs tenia motivos para temer que sus reclainaciones no fuesen atendidas por las autoridades d e s u país si no
explicaba por -usas d e fuerza mayor E U arribo á Pisa: su pasaporte
le indicaba, colno punto d e destino, uno d e Cataluiia, y Al io liabia contravenido ó , d e su voluiitad 6 contra ello, y como si fu8 l a contravcnci6ii voluntaria incurria en pena, de ahi la sospecha de que minticse.
L a sospecha se funda en hechos análogos ciertos: en los últimos
afios del siglo XIII, siendo Rey d e Sicilia Jaiine 11, hubo g r a n carestia en Berberia y en las i d a s vecinas: ninchos navegantes pidieron pasaporte para llevar trigo B la ~nntBnai'ci,pcro en vez de arribar nqui,
pasaban á Túnez. en donde el precio del trigo era más alto: niientrns
no hubo quejas d e los de la isla no hubo iiiformaciód: pero ante l a persistencia d e la necesidad, el a l c ~ d ienvió un hombre B Berenguer d e
Vilaregut A decirle que se morian d e hambre, y el Procurador hizo cotejar los nombres d e los que pidieron ser despachados para dicha isla
y l o s q u e según los registros d e las aduanas habian arribado, para
castigar los que habian ido á Berberia (1); en 1334, estando prohibido
extraer grano d e los puertos d e v a l e n c i a , y habiendo g r a n necesidad
en la capital de este reino, rompió la proliibición un tal Ramón d e
Agramuut, cargando de cebadannlcfio d e su propiedad en el lugar d e
E
romanent d e les mercaderies et aquelles feren metre dins la ciutat;
per temps a auant lo dit G. a r q u e r dona testimonis danant lo Gouernador e proua la cosa axi esser com damunt e s dit e puys a requesta
sua lo dit Gonernador scriui al comu d e Pisa que sobre la diia r o beria s e deguesen auenir a b lo dit G. Arquers. la qual cosa ter no volguercu mas resposeren que la r o h e r i a no auien ells feita mas lo
baiier qui ladonchs senyoraua aquells; apres yo a requesta daquell G.
Arquers he scrit altra vegada al dit Coniu donant a aquells coviiient
terme dins lo qual reuengeren ah aquell G. en altra manera yo en
colpa lur daria licencia de penyorar a aquell G. dels bcns del Coiiiu
e dels singulars e c a r r e s n o h a n volgut fer sino que allegen varies e
diverses rahons yo a b consell del asesor he pronunciada licencia d e
penyorar tants benc del dit Coinu e dels singulars i r o que aje compliment de co que dins la ciutat mes e despes fo e d e les messions per
aquesta raho feytes e fahedores,-(Marzo 1332).
(1) Al ... Rey d e Sisilia e d e tot lo regne. Berenguer d e Vilaragut..
lalcadi de la pantalanea me trames 1missatge pregant que io degues
d a r conseyl a la ila en per ~o com elamorien tots de fam que aquels
q u e prenien comandainent per anar a la pantanalea sen pasaven en la
barbaria per $0 cor lo g r a n era molt c a r en Barbaria e io senyor creu
ben q u e axi sia com r l s dien e... io tramet 1 Iiom m i u a lalcadi'e porta
per e s c r i t e n 1coern tots aquels qui son espaegats de vos per a n a r a
la pantalanea e fer collacio a b aquel d e lalcadi e aquels quis trobaran
rnenys que noy sien anats pagaran aquella pena qui es estsblida per
la cort... Dades en Xacho als X iorno dabri1.- (Jaime 11. Rey desicilia).
Ataiicofa: vientos contrarios lo echaron á los alfaqucs, e n donde lo
capturó u n barco armado por la ciudad de Barcelona, A dondc f u e con.
dueido; precisamente en Barcelona se caiecia de aquel cereal y fuá
descargado: los Con6elleres d c la ciudad suplicaron al rey que perdoii:rse al Agramunt la pena en que había incurrido por violar e1 bando
y si es dc crccr que fue capturado sin su acuerdo, es seguio que sii
prop6sito fu6 aprovcclini. la carestia de Valencia (1).
Casos hubo, sin enibargo, en que la confiscación vino ti consecuenoia d e la necesidad, cuya magnitud deiiiuestran los iiiedios á que apelaban los quc la sentían: en el reiiiado d e Alfonso IV. Iiubo eii Geroiia
tanta escasez que la ciudad envió á Lbrida qiiienes coinpraseii trigo: A.
pesar de que por tierra l a dietiinci~que sepai'a las dos ciudndes es r e .
lativatuente corra, los coiiiiUioiiados, d e eonseritiiuiento ó tal vez por
mandato d e la ciudacl. prefirieron la via fluvial del Segre Iiasta Mequineriaii y 1 ; ~del Ebro basta los Alfaqucs y lueno por mar hasta San Fcliu d e Guixols: los d e Castcllóii de Ampurias, que no andaban m u y
sobrados de medios d e vida ariiiaroii ;n .leiio, salieron al encuentro
d e l i ~expeclicióii y por la fuerza le objignroii b ir hasta ltoens: las rcclamacioiies no fueron escuch:idas; los eiiviado~dc Geroiia fuerontre.
sos, maltratados y escariiecidos, y es da suponer que las apelaeiories
elevadns al Eey tnrnpoco trajeron la satis?acci6n esigida por Geropa (2).
(1) Cum nuper 1C:iyniundus diinrariiunt inerc;itor Viilencin fecisset
carricari in loco de Mancofa i i i quodam ligno ducenta septuagenta kaGcia ordei pro portiindo ad civitateni Valencie reredendo d s ipso loco
propter mnris ct venti i:onlrarietntes habiiit ad capud Uertuse iiplicari
loco quodam lignum noslriini armatuiii obviauit dicto ligiio portanti
dictsm ordeum et pri~ptermaxim:iin c:iristiain qu- in ipsa civit:ite erat
ipsiiiii orileum cuin dicto ordro cepir er capiuin ad civitatein Barcliinone ;ibdusit ubi fuit desoneraturn. Dictus vero Raimiiodus dazrnmunt dixit nobis quod propter inihitionejii que erat in regno \':ilencia
non extrahendi inde bladum timebat quin inde sibi fieret questio pro
predictis.-(1334).
(2) Jurados de Grrona al Rcy Alfoiian 1V.-Corn per gran necesitat
e carestia qui era en la ciutat de Gerona los jurats aguecsen fet comprar gran en Ics p a r 6 de legda el feessen vcnir per mar eii 1 leny a la
ciutat de Gerona P fos lo dit leny en les mars de Sent ltliu eii la jurisdiccio del senj-01- Rey. E n Jofre dc Trebayls caualer domici1i;it en la
vila d e Casleylo dainpuries ab- ino:ts altres daqutla vila acordad;iment
venyren a b una paliota o l e n y arinat e violen(ment ,ab m a armada
preseren e sen menaren lo dit leny ... e faeren desciirrepar e portar e
vendre a la viln d e Cssteylo e con lo ... comte dempuries fos certificat
d e la roberia e for pregat e request que f z e s retre lo dit gran a la
ditaciutat per la gran necesita1 e carestia qijey era iio ho volc fer
per la qual cosa los jurats feren. clan1 al veguer d e Gerona per pau e
EL CON$HCIO EN T I E I Z R A DE INFIELES DURANTE ]..A E D A D MEDIA
293
De estos saqueos. confiscacionei; 6 ventas obligndns eran en cierto
modo cnlpabl'es losmeicadei.es, qnc se arriesgaban á violar probibiciones 6 á i r A países extraaos por el aran d e l a ganancia; ocurrían
otros en que los comerciantes e r a n inocentes d e sn expoliaci6n.
L a mala f e era el principio informante d'e toda telacidn mercantil
entre moros y cristianrs (y entre cristianos tambien): sólo asi se explica cl odio que todos los escritoies muestran á los iiicrcaderes y los
muchos cuentos y nnbcdotas cn que figuran condenados a l infierno: el
regulador del precio, para l a conciencia del vendedor, estB expresado
e n aquel adagio:. a l ave de paso, caftazo; á quien' no cabo lo. que vnle
la cosa, engáñale; y, coii.este critcrio mutuo, l a codioia y el engaño inventaban mil escusao y maneras dc apoderarse d e lo ageno.
El viaje inásfeliz podia cpivertirse on el mayor desastre, y más d e
u n a vez ocurrió que al fondear e n u n puerto amigo, despues d e obtener salvo conducto, f u e confiscado cl barco y su cargamento y hechos
cautivos sus tripulantes, so pretexto, tal vez fingido, d e que un corsario d e aquella nncidn h ~ b i acoinetido atropellos semejantes con sfibditos d e aquella señoría'; 6 para indemnizar Q u n indigena Q quien estafó u n compatriota del recién llegado 6 por otra razón menos mani6esta
6 clara: tal vez porque l a mercancía d e más valor, l a que más fuerte
suma hubiera hecho ingresar en las aduanas, l a retuvo Q bordo para
venderla en otro puerto.
La materiu e s abundantísima en estos accidentes: casi todo 10 que
se sabe del comercio se sabe por estas rcclamationes d e moros cristianos y d e cristianos A moros: u n corsario moro tomó un leiio catalán;
e n represalias fueron cautivados dos mercaderes moro8 d e l a naci6n
del pirata y traídos A Barcelona, hizose la dcbida información; como
consecuencia de Esta se les puso en libertad y se restituyeron 5 su patria; aquí contaron que por su rescate se les Iiabian exigido ciento cincuenta doblas y su eniir les autoriz6 á usar d e represalias: acertaron 5
per treua trencades contra los dits mercaders e... trameseren letres
citatories als diis robadors en la vila d e Casteglon per Il saigs d e la
cort d e Gerona los qua!s portan bruscies posaren aquelles letres en
los domicilis dels di& robadors. E apres asso els foren preses en la' vila
p e r t r e s saygs d e Casteylon e com aguessen estat presos una pessa
vench lo baile d e Casteylo qui lus dii: macips vosaltres hic f e i n
taenes avols e mal estants qnius porien tornar a dan e axi anatz vos en
s
e guardatzvos que nuyl temps noyc tornets mes per aytals f a ~ n e que
mal vos poria pendre e ladonchs los dits saigs de Gerona exiren de la
vila e com foren costal pont de Casteylo vengren VI1 servents a b
armes c feriren e nafraren los dits saigs d e Gerona e 111s ligaren lus
manC darrera e'lus trencaren les espaes e les lances qui portaven e
a x i trencades les lus ligaren en la correja e lns ligaren en la col1 les
letres citatories que auien pasades en los domicilis dels dits robadors
e a x i maltratats rengrensen.
294
A . G I J I ~ I E ZSOLEK
presentarse los prinieros dos infelices llamados Ram6n d e k1ontoi.o y
Bartolome d e Tholoinuni, y ellos fueroii presos y susmercaqcías confiscadas (1). Un moro cargó en Oiie en una coca d e Pedro Rurruel, niallorquiii, viveres para el puerto de Almeria: una tempestad lo echó A
Mallorca, y aqui se le vendid todo sin abonarle el prccio (2): un siracusnno, Francisco Sardella, arribó A Thiiez cod uii cargamento en cuya
lista d e mercanoins figuraban varios nioros cautivos rescatados: obtenido el correspondiente permiso baj6 & t i e r r a , en donde fué deteiiido
n a d a más que el tieiiipo que necesitaban unos bandidos para en.
t r a r en 6U nave y robarle por valor d e cerca de dos mil doblas (3)..
-(1) En Jayme etc. A l honrat el senyor de Brisch etc Semvos saber
que en R. dezpuig ciutada de Barchinona es vengnt davant nos clamant que vos tenits en voitre poder preses e aturats R. de Muitoro
et Br. de tlialonium monge d e Barchna. a b alcuns coses e mercaderies
lurs les quals avien aqui a Brisch aportades per mereadejiir l a qual
cosa es estada feyta segons que dien per co con1 11sarrayns mercaders dcls quiils 1:i 1 e r a estat de Brisch e a r a sta en terra del Rey
Abenjacob an dat a vos a entendre que els avien stats preses e aturats
en poder de la cort de B~irchna.per $0 com 1 corsari de Brisch avia
pres 1 Ieiig de 1 ciutada de Barchna. E que per la dita preso avien
ahut ;i dar e a despendre los dits 11 s a r r a y n s C L dobles. 08icom per la
preso diiniunidita o rsteniinent feyt dels dos sarrayns en la cort de
Barchnü. a els no a j i r e s costat e els per malea ajen a vos dat a entend r e les dites coses per dcstorbar c per dar dan als dits ciutadans d e
Barchna. Ernper a m o r daqo requerim e pregam vos quels daiiiunts
diis R. d e hluntoro e Rertomeu Monge homeus e sotsmeses nostres a b
totes lurs robes e mercadcries daquels de la preso dainuntdita vistes
les presents absolure facats. C a r nos som apparellats fer per vos sernblants coses en altra manera que nos als nostres sotinescs defalliruo
poriem en lur dret. Data Barch. XII K. oclobris anno predicto. (1306):
(?J. 139-37 v.).
2 ) Mahomat louri sarracenus dlAlmeria. . in loco. de one carricari
fecit in quadam cocha Petri Burrulli d e 5laiorica decen et ocio kaficia
e t medium fruinenti b ~ r b a r e s c h ad mensuram illius terre triginta
unam g e r r a s bntiri. Quatuordecim arrovas macharronum:quatuor
saccos barbarescos Sarine duos sacos semole dilas quarterias cicerum
duas sacas frumenti harbaresch viginti g e r r a s de alquilrono. quatuor
tunicas, duo capucia panni barchinone et quatuor fl:iciatas bat.barescas causa vehendi res.predictas a d p o r t u m A l m a r i e sed maris et
venti procella superveniente apulit dicta navis ad portum civitatis
Maiorice uhi ut asseritur predicte r e s Suerunt per v o s veridite et distracte nec fuit eidem sarraceno in ipsarum reruni preciuin satisfactum.
-X. K. marcii, 1544. (R. 655-38).
(3j A , . .h4uley buSerizRey deTunic... Segonssonstats novamentin-.
formats que1 vasall nostre francescn Sardella ...ide Siracusa) rench en
Tunic en una nau en la qual portadiverses mercaderias entre les quals
porta certs inoros los quals eren catius en... Sicilia e!.. havia rescatat e
EL CODIERCIO E N T I E R R A C E ISFIELES I j U R A R T E L A E D A D DlEDlA
,293
Ni se detenían a n t e la fuerza para conseguir sus fines si no e r a suficienté'la astu,cia: cti 1392 reclamó J u a n 1 la libertad d e unos catalanes cautivados cn Alinuiiecar por dos galeotas y una nave arniadas por
el propio r e y d e Granada, A la sazón presente e n aquclla ciudad (1);
otro tanto habia sucedido diez aiios antes en Almería B otuo piinfil d c
Mallorca, s61o que aqui pudieron salvarse 104 iripulantes (2); dentro
stant davant tu ni^ ans que devallas en terra fou ñssegurat segons s e
diu per lo vostre virrej-... c com fou en t e r r a faen s a mercaderia ... fou
stat empachat per 10,virrey e apres li foren robades tantes mercaderies que valien prop de dos inillia dobles.-1.2. Dic. 1421. (R. 2671-211).
(1) E n tiempo pasado ... a V. de Mayo del a n y o BI CCC L X X X I I I
durant la qagnera paz firmada entre .. nuestro padr e... e don Maho-,
ma... ahuelo vcestro partie de ... Barchna. Miguel Caciello d e l a dita
ciutat con un panfil el qual el mismo patronejava cargado de diversas
ropas e mercaderias por levdr descai-gar e vender aquella enta Sibi
lia e t continuatido el dito panEiI s u viajge como fuese en el vuestro lu.
g a r d e Illoneca confiando firmemente eit la dita paz priso puerto en
aquel1 et a p r e s V l l 1 dias que fue alli continuamente sallientes los mercaderes e marineros en tierra cadaldia e prendientes en el dito lugar
refrescamiento d e todas las cosas q u e menester avian e1 dito Rey
vuestro aiiuelo el qual e r a lavcgada en Malica sabiendo que1 dito panfil era en el dito puerto lizo s r m a r secretamente .. una nau e dos g a liotas por las quales fizo tomar en el dito puerto enernigahlement el
sobredito panfil con el dilo patron e con todos los mercaderes e marineros que ülli eran XXX por corito subitos nuestros e con todas l a s
niercaderias.. E y sea despues el ditu Rey vuestro abuelo rogado e
requerido sobre aqueslo por el Rey padre nuestro respondiese d e la
relaxacion e restitucio de las ditaspersonas e bienes. empero aquellos ni aquellas no quiso relexar maguera el dito senyor padre nuestro dins confianza de cobrar las ditas personas e bienes e otros
le restituyese muytos cativos b i e n es verdad que a rogarias del Rey
d e Castella enderesiituye VI1. VIII. E apres vuestrq padre ende restituyo dos marineros por via de rescate d e .CCCC.. doblas e de VI
moros..; e deseerros que sean relexados diez que aun son en poder
vuesiroconio los otros a cumplimiento de los XXX sean estados algunos relexados algunos muertos e alg;unos se sean fechos moros.-'
( R . 1963, f . 17)2 nov.
(2) E n el ines dagasto iuas cerca passado un pamfil del qual e r a
patron ~ i n a l $a
t grata d e a¡ dita Ciutat en el qual havia cent quaran.
ta cinco cafices d e trigo quatro costales de nuezes dexarch quarenta e
seys falcones tunicenques t r e s costales d e cera dos costales d e cueros
d e buey dos quiniales d e fideos e muytas otras mercaderias e ropas
partiendo d e one tierra d e Barbaria do havia cargado las ditas mercaderias e por contrariedad de tiempo oviesse sorgir aqui cerca d e tier r a u n dia que s e contaua XVIII del dito m e s hora de media nueyt
vinieron dos caros armados por lalcayt dalmaria e otrossi Iiombres d e
cauallo e d e piet armados e combatieron el dito panfil por la qual ra.
,
.
...
..
.
'
296
A. G I ~ I ~ N E
$OLER
Z
del pu'ertn d e Mningd, que era purrto n<,iit.ral,fué combatido UartoloRovira, catslán, por Salvarye $canyo, genoves, estando asegurado
por Ins autoridades malngtiefizs: )as mereanclas fueron ?endidas por'
el pirata; la irave regalada al arriies d e la ciudad y los infelices que
hayendosnltnron e11 tferi.a, dccla~rtdoscdutivos', porqiie, su seguro, sin
duda, s6l.o les daba derecho á. permanecer A bordo ( 1 ) . Esto era sencillaincnte phifido; pero la perfidia usaba otro proccdirniento, el d e a r mar naves que esperasen & las mercantes al salir de un puerto, con lo
cual las autoridades se eximían legalmente d e responsabilidad, pero
cpadyuvnhnn al despojo (2).
iiie
.,
-
zon el dito palron e 10; marineros quí en aquel1 eran sintiendo esto
como non se podiesen defender metiendose en la .mar con una barca
del dito panfil secretament a la nukyt fugieron e escaparon e siempre
16s ditos caros non catando la paz que era e es eritrc no$ e vos tomaron
el dito pamfil e mataron un judio que aqui trobaron e otro judio preso
se Fevaron.' ( R . 1389, f . 156) 1382,.
(1) A l Rey de Granada.. Rey muy caro e muy amado smigo. Entenhido havenios .. que Bartomeu Rovira patrbn de nau .. seyendo con
su nau gentes o inercaderia. e bienes de gran valor en elpuerto o playa
d e Maliqua guiado e assegurado por el alcayt vuestro un nombrado
Salva-re Scunyo jenoves patron de nau iovadio. la nau del dito BertomeU Rovira e aquella tomo e lo que peyoi es contra toda humanidad
10s tovidos del:i dita nau del vassallo nuestro fuyendo en tierra por
salvarse. . assin mismo son stadoC presos e arrestados e apres el dito
salvayre Iia vendidos las mercaderias e gran cantidad dolio trobades
dentro la dita nau presa e la nau presentada e donada a vos. - E n 61
sitio de Botiifneio 20 dias de noviembre 1420 (R. 2570. 61).
(2) Rey fem vos saber que havcin hauts greusclams dalgans feefs
sotstnesos nosires los quals parten clel port vostre aU 8ues coches la 1
den Burruel de Valencia laltra den P. Guerar~ldeBarchna. son estats
pi-eses e catityats per galees vostres armadas per lo vostre alcayt en
lo dit port d e Hone. E verament Rey l'a manera e n q u e les dites coches
son estade's preses es estada molt lega que segons que nos Iiavem ent e s p e r cert aus que le3 dltes garees vostras partissen del dit port d e
e n e les coches nostre9 nentenien a partir eforrri retengudes per lo
dit alirayt vostre ho per altres vostresol'ficiaPs que do' les ne lexaren
partir t r o les galees ne iossen'partides E puys espiaten e guaytaren
les dites coches qui partiren del vostre port en fe vosfra e pveseren
les e a-ierrn part?dti d e la gent e'laitra cativaren á miinarensen Ics
dites coches qui valien a b les mercader.ic$ mes d e XX mifle dobles.
O11 Rey corn a vos ne a ;iltre Rey del mon plaer'no dega q u e per agtal
manera armada s u s fassii m a l a null a l t r e R e y e maiorment en aque:t
cas en que vos s o f s d e cractamenr de pati a b nos per $0 vos preza.n e
us requerim que vos fassats retre Icc ditec coches a b les persones e
mercaderies qui en aqueltes eren ho l a valor d e Rs ditec mereaderies
car a y s dejats fe< gnardanl fe eleyaltat l a qual mtts los princepsd?l
mon deuen guardaf. EIYaltra manera n@ entenem que ROS puscam
.
EL C O ~ I E R C ~EA
O T ~ E R R ADE INFIELESDURANTE LA EDAD MEDIA
297
Naturalmente que estos accidentes no eran constantes; pero si lo
suiicientcmente frecuentes para deducir que casi eran lo normal y ordinario: ni del hecho d e que s61o conozcamos atropellos de parte. de
moros debe deducirse que la mala fe estaba en ellos solamente; estaba
cn la's dos orillas del Mediterrtinoo por igual, y aun puede afirmarse
que m i s en Asta que en aquella, porque en Asta residia la mayor fuer-za y los medios dc imponer respeto á la justicia y al derecho de
gentes.
Pero tratandose de musulmanes se creiau dispensados de todo; y
Jaime 11 sentó principios que de haberlos practicado los moros, habrian traído la ruina dei comercio y la clausura de los puertos: por
razón de la frecuencia de relaciones entre Mallorca y Tremeebu, un
mercader moro se asoció A otros cristianos y se arriesgó á pasar A Mallorca con una barca en donde llevaba mercancias: y a en esta isla, se
presentó un tal G. Escribano, quien registró ln barca, llevándose lo de
los moros y dejando lo d e los cristianos: menos mal que no hizo cautivo al Mohamed Abennator: quejóse este a su rey; el de Tremecén reclamó al Rey de Aragón, y Jaime 11 se desentendió por la razón de
que el 8610 aseguraba en tierra, no en mar; que 61 sólo tomaba bajo
su protección á los moros que se ponían bajo su poder; teoria muy pere&rina que no queria para sus vasallos, pues, frecuentemente reclamó por ataques de corsarios moros A naves catalanas y que de haber
aplicado los emires berberiscos habría interrumpido totalmente el comercio (1):el propósito del rey de Aragóu no era ueguramente sentar
.. .
sofferir ni donar loch que pau baja entre nos e vos. (Barchna. 11 de octubre 13M).-(R. 339, f . 181 y anteriores).
(1) Don Jayme por la gracia de Dios Rey de Aragon de Mayorcas
de Valencia e de Murcia e Conde de Barcelona. Al noble e honrado
Utmcn fillo de Don Gomaracen Abenjayen sennor de Trimce salut e
loar Dios. Recebiemos vuestra carta en que nos embiastes decir que
mercaderos d e la nuestra tierra yvan evenien e estavan en vuestra
tierra salvos e seguros assi salvament como en la nuestra e que por
racon destos mercaderos de vuestra tierra se avian acompanyado con
mercaderos de nuestra tierra e que ies avian metido en voluntad que
ti~íesenviage a Mayorclias e quando fueron alli un mercader0 de
Taunt por nomne Maymon Abenator qui e r a venido en Maiorca embiava a su hermano una barcha cargada daveres la qual en G. Escribano avia escorcollada e preso laver de los moros e lexado laver de
los xpianos que era en la dita barcha segunt que nos embiastes dezir.
Ond nos entendido esto e todo lo al que en ladita-carta vuestra era
contenido respondemos vos que la dita barcha no fue en fe nuestra escorcoll:ida que nos en la mar nosomos tenidos guiar ningunos moros
vuestros si en nuestro poder en tierra no eran, e sabedes bien que
vuestro padre puso con los muy nobles Rey don Jayme de buena
memoria avuelo nuestro e el rey don IJedro padre nuestro e con el
isio.-ez
h. G'IMÉKEzSOL6R
@8
ese prineipio:ni menas aplicarlo: :si n h m a Io'2pplic6 f.u&pa?n intimidar
&l.de Tremccen y obligarla al'pagocdel triBucb; ,pEfo e r a peligtosb habl;ETiese lengukjc Rgen'tes pfir'n~tnrileza.~üclibad&6
kllrobb.
No puede, él querestndih IahiatoPiacomb :altiíkc&n d e nombres 'y
.fechasas,.esa historiaestrhendosab invitil de'batall'as y .conquista'u,comp e n d e r l a &a
'de 5 separaci'ón com*plera :en .qne vivbli ,moros 9
icristiano9 y el odio que aq:ubllos'nbs profesan t a n fuerte como el qUe
el pueblo les profesa: el trato d e unos & otros ha sido el 1nismo;'dk do.
minación y violencin; tie astucia y perfidia: Siempre lbs d'e este l a d o
han sido uias'fuertes y m i s cültbs y hati empleado su eulrura y.Su'pb:der en ataca.r y vencet. A los del otro: par.estohuyr5ndol progreso'y lo
rechazan porque parn éllos han sido sieoipre ILi civiliaación. el pY0gi.es o y sus icpreseútintes c a u s a s d e desnstres; como lo son para 'todos
los'pueblos que-no tienen Ia civilizkcidn 'y l a eültúra europea 6 n o
quieren aceptarla.
'Conto el impuesto A laimportación se pagaba ad valoi.enz,el dikzpor
ciento del valor de Ia.iiiercanúa, y cl'rtgiuien de zonas neutrales era
~univcisalmentepracticado, usabase ptir& epitar .el fraude un probedimiento q u e dernuhstra .la deacontinriza. Guc ins$lr~ba-nmerbaderes 'y
náVegante's. .
K N D R E-~G ~ M * N'SOL,ER
E~
(Contlh'uabdJ.
.rey don Alf6iiso nueslro h e s h a n o de darles Cada *no part en las duhanas seeunt que e r a ordenado entre elios et'aquella part a ellos ni a
n'oS no .es estada d a d a a i pag:itlaporque'nos nosoinos ienidos de gnar.
da'r'los homneC de la vuestratierra en la mar. 'Mas s i vos no(s] feites
d a r ' e pagar aquella par1 seKunt qlie ordenado es nos faremos guardar
~ u e i b s v u e s c r o ~homnes
s
en'mar ni &ntierra no pendran danno p o r l i s
nuestrasgeiites. Dada cn Valencia X d i a s andados del ines de.setieiii'bre e n t l ann" d e nuestro sennor de,rnil,CC. XC. VI.
r Viro nobili dilecto G be Montecateno Procuratori Regni Maioiice ...
Iritelleximaspes P. Siurana quod alabecsarracetis de Trimqe venicns
in societate cum bn. me'rcerii et en Segui ad'iniulam Evice fuit c a b tus et detentus dictus sarrácenus sub fideper'P. Dalmatii d e Minari.
cio e t etiam veritlitus.'Unde cum talia n'on debeamus in nostrb dominio
tolerare vabis dicimus et manilamiis q u a t e w s s i e s t ita dictum sarracenu-m faciatis restilui prisilni libertate et Ipsum'tiaüi eidélibera'ri
P. Siurana predicto cum omnihns hiis que eidem sarraceno inveneritis ablata seu substracta fuisse p?r P. Dalmacii supratlictum piocedendo contra dlctum 'P. Dalmacifrátibnk dicti maleficii Seu excessusprout
d e jure et i-átione fuerit facienaum. Taliter quod pena 'ipsius slt ailiis
similia attemptatibns in exempluiii. Data Vaiencie V idus sept. 21ino
predicto: (R.'.YU4.'84).
Descargar