Propiedades de los lípidos

PROPIETATS DELS LÍPIDS
TÍTOL DE LA PRÀCTICA:
Propietats dels Lípids
BASE TEÒRICA:
Des del punt de vista químic els lípids no tenen una estructura bàsica comú. Es consideren lípids totes aquelles
substàncies orgàniques no polars solubles solament en dissolvents orgànics (no polars)
Els principals tipus de lípids segons la seva complexitat són:
Greixos i olis
Ceres
Lípids composts Fosfolípids
Glucolípids
Lipoproteïnes
Lípids simples
Compostos
Àcids grassos
associats
Alcohols
Hidrocarburs
Vitamines
liposolubles
ÀCIDS GRASSOS
Formats per llargues cadenes d'hidrocarburs (16 o 18 C) amb un grup carboxil (COO−) en un extrem. Els
àtoms de carboni poden estar units amb enllaços simples (àc. grassos saturats), dobles i/o triples (àc. grassos
insaturats).
Els àcids grassos no solen trobar−se en estat lliure a la cèl·lula, es troben formant part de compostos més
complexes.
ACILGLICÈRIDS
Lípids neutres o sense càrrega són resultat de l'esterificació d'un àcid gras amb un (monoacilglicèrids), dos
(diacilglicèrids) o tres (triacilglicèrids) grups alcohol de la molècula de gliceraldehid. Són insolubles en
l'aigua, són una forma molt eficient d'emmagatzematge d'energia. Poden ser sòlids a temperatura ambient
(greixos) o líquids (olis), això és degut a les propietats dels àcids grassos que formen la molècula.
CERES
Són èsters d'una molècula d'alcohol monohidroxilas de cadena llarga amb un àcid gras.
FOSFOLIPIDS
Són una variant dels greixos en la qual un dels grups alcohol és esterificat per un grup àcid fosfòric en lloc
1
d'un àcid gras. Aquest canvi dona lloc a una molècula bipolar: té una zona hidròfila (la de l'àcid fosfòric) i una
d'hidròfoba (la dels àcids grassos). Al seu torn, el grup fosfòric pot estar unit a alguna petita molècula con ara
colina, inositol, serina,
GLICOLÍPIDS
Dos cadenes d'hidrocarburs unides a grups polars que contenen carbohidrats. D'aquesta manera la molècula
conté també una zona hidròfoba i una d'hidròfila.
COLESTEROL
Molècula formada per quatre hidrocarburs cíclics units entre ells. Un dels anells conté un grup hidroxil (−OH)
la qual cosa li confereix un caràcter dèbilment polar en aquella zona.
FUNCIONS
Estructural: components de les membranes cel·lulars.
Protecció: de parets i epitelis.
Reserva d'energia: en forma de greixos,
Transport d'energia:
Reguladora: algunes vitamines i hormones.
PRPOIETATS DELS LÍPIDS:
SAPONIFICACIÓ:
Els greixos reaccionen en calent amb l'hidròxid sòdic o potàssic descomponent−se en els dos elements que les
integren: glicerina i àcids grassos. Aquests es combinen amb els ions sodi o potasi de l'hidròxid per a donar
sabons, que són en conseqüència les sals sòdiques dels àcids grassos. En els éssers vius, la hidròlisi dels
triglicèrids es realitza mitjançant l'acció d'enzims específics que donen lloc a la formació d'àcids grassos i
glicerina.
TINCIÓ
Els lípids s'acoloreixen selectivament de vermell−ataronjat amb el colorant Sudan III.
SOLUBILITAT I DENSITAT:
Els lípids són insolubles en aigua. Quan s'agiten fortament en ella es divideixen gotes formant una emulsió
d'aspecte lletós, que és transitòria, doncs desapareix en repòs per reagrupació de les gotetes de greix en una
capa que, per la seva menor densitat, se situa sobre l'aigua.
Per contra, els greixos són solubles en dissolvents orgànics, com l'èter, cloroform, acetona, benzè, etc.
2
MATERIALS I SUBSTÀNCIES UTILITZATDES:
Materials:
• 4 tubs d'assaig
• una gradeta
• un flascó rentador
• 3 vasos de precipitats
• comptagotes
PROCEDIMENT:
Solubilitat i densitat dels lípids:
1. Posem 4 tubs d'assaig en una gradeta i hi aboquem un cul d'oli i aigua destil·lada en cada un d'ells i
remenem bé.
2. en el primer tub hi posem aigua destil·lada, en el segon aboquem alcohol etílic, en el tercer tub hi tirem
l'éter de petroli, i en el restant ho deixem amb oli i prou.
S'observa que l'oli no es soluble en cap cas però que és menys dens que l'aigua i més dens que l'alcohol i que
l'éter.
S'observa també que en tots, l'oli queda a baix menys en el tub on hi ha l'aigua, que queda a dalt.
1234
Tinció dels lípids:
1. Posem Sudan III (veure apartat de substàncies) a cada tub, (excepte al quart tub) i remenem bé.
En el primer tub (oli + aigua destil·lada), no es combina, només es tenyeix l'oli, que s'ha enganxat per les
parets. ( el Sudan i l'aigua no es barregen).
S'ha quedat l'oli vermell i l'aigua transperentosa.
En el segon tub, (oli + alcohol aigua), només es tenyeix l'oli, però el que passa és que sembla que l'alcohol
estigui tenyit perquè han quedat gotes sueltes d'oli tenyit dins de l'alcohol.
L'alcohol és un intermig, ni tan poc com l'aigua ni tan com l'éter.
En el tercer tub (oli + éter + aigua), tot es dissol i no s'aprecia l'oli.
Tot queda tenyit d'un vermell transparent.
Emulsió dels lípids:
1. Posem sabó en el tub on hi ha aigua + oli + Sudan III.
Ho remenem bé i ens esperem una estona.
3
OH ONa
El sabó es així O=C àcid gras O=C
sabó
O
L'emulsió consisteix en fer petita un tros d'oli quan ho barregem amb el sabó.
Com que hem barrejat fort, s'ha produït una emulsió transitòria:
Quan hi posem sabó, hem remenat fort i s'ha produït una emulsió permanent, és a di, qu el sabó ha quedat a
dalt de tot.
Saponificació:
1. Tirem hidròxid sòdic en el tub restant (que només hi havia oli).
El tub crema.
Ho deixem reposar i s'observa que tot l'oli de dalt està partit en boletes petites rodejades de sabó i que
l'emulsió ha separat una molècula apolar en gotes petites enmig d'un dissolvent polar.
L'oli barrejat amb aigua, com que é menys dens puja i té
tendència a pujar però com que ho tornem a remenar es
tornen a barrejar els dos.
DISCUSIÓ:
Després de fer la pràctica, els resultats obtinguts eren els que em suposava, encara que el de la saponificació
no, ja que desconeixia la reacció que s'obtindria.
En el primer pas, el se la solubilitat, els resultats obtinguts són:
El tub on hi ha éter hi ha una dissolució veritable
El tub on hi ha alcohol hi ha una emulsió
El tub on hi ha aigua no són solubles.
Després, pel que fa a la desnitat, els resultats obtinguts son els següents:
L'oli és menys dens que
l'aigua:
L'alcohol és menys dens que
l'oli:
4
l'éter és més dens que l'oli i que l'aigua, l'oli és més dens que l'aiga però menys que l'éter i l'aigua és el menys
dens de tots:
Pel que fa a l'emulsió, una gota d'oli gran es transforma en gotetes petites quan es tira el sabó:
Gota d'oli gotetes petites
Les gotes no es tornen a separar de l'aigua perquè té sabó pel costat:
S'han produït dos tipus d'emulsions: transitòria i permanent
Finalment, la saponificació, l'oli és un acilglicèrid. Quan dissolts sosa en aigua, fa una reacció exergònica (es
desprèn calor)
La seva estructura és:
Es trenca i es fiquen 3Na. Tenim sabó i quan hi afegim 3Na es trenca i es col·loca la glicerina apart.
HO
àcid oleic
H−C−O−C−
H−C−O−C−
H−C−O−C−
H
Glicerina oli base
El resutlat final és:
O
+
SABÓ
CONCLUSIÓ
La pràctica dels lípids ha sigut molt interessant, perquè m'ha aclarit alguns dubtes, sobretot sobre la
saponificació, encara que ha estat una mica més complicada que la dels glúcids.
M'ha agradat experimentar amb lípids.
Substàncies:
5
• aigua destil·lada
• alcohol etílic al 70%
• éter de petroli
• oli d'oliva
• Sudan III (alcohol etílic 50% + glicerina 50%)
• Sabó
• Hidròxid sòdic al 20%
Oli vermell
1− oli + aigua destil·lada
2− oli + alcohol etílic
3− oli + éter de petroli
4− oli
oli
Aigua trensparentosa
Oli vermell
Alcohol rosat
Tot vermell
S'uneix amb aigua
Aigua
Oli
Oli
Aigua
Sabó
Oli
Aigua + NaOH (base hidròxid sòdic (sosa)
Sabó
+ NaOH
6