PERIÓDICH, DESENAL, ARTÍSTICH, LlTERARI Y ClENTÍFICH Any II

PERIÓDICH, DESENAL, ARTÍSTICH, LlTERARI Y ClENTÍFICH
Barcelona
Any II
•REUS
D E
32 rals
18 rals
6o rals
76 .
Espanya
Paissos de 1' Unió Postal
No
TRIMESTRE
40
N ú m . 37
de 1881
Se publica 'Is dias l o , 20 y 3o
de cada mes
S U S C R I P C I Ó
SEMESTRE
l o de Juliol
PREUS
—
NOSTRES
Eduart Támara
per Okguer
GRABATS,
CARLOS SANPONS Y CARBÓ
UNIÓ, 28
I)
B A R C E L O N A
Filipinas, Méjich y Riu de la Plata. . .
=
B.
per
RECORTS D ' ENRICH
H E I N E . L o Retorn (poesía), per Joaquim
Riera y Bertrán.
= RUBINAT, per B. AmiS6B.
=
¡ ¡ A H I R Y AVUY! ! ( p o e s í a ) , per ^ o a n
Sendra.
=
GRABATS.—D.
NOVAS. =
L L I B R E S REBUTS.
FRANCISCO D E PAULA
RIUS
Y TAULET,Arcalde constitucional de Barcelona. =
i ABANDONADA ! =
ESCALA NOBLE
DE LA CASA D E D A L M A S E S EN LO CARBER D E
MONCADA
EN BARCELONA.
=
JULI D U -
RAURE.
CRÓNICA GENERAL
T ^ í s m é s desconsolador que las
'^Jjti
noticias que continuament
nos arrivan d' Argelia. La provincia
^' Oran, que compra ab una colonia
^spanyola numerosissima está reducida al mes Uastimós estat d' aban<lono per part de las autoritats fran'^esas yBou-Amema '1 terriblecapdill
^ u ' ha sembrat lo terror en aquellas
encontradas continua sens lo mes
Petit obstacle sa terrible campanya,
"Urlant per complert los plans estra^'¡gichs de sosenemichs.
Una altra derrota acaban de sufrir
^ s armas francesas; á 1' hora en que
^scribim aquestas ratllas un telégra'íia nos comunica la noticia d' haber
*'gut completament dispersada una
•^2 las columnas que operan en aquell
'6rritori. Ab tais aconteixements no
'^s res d' estran'y que la opinió públi"^a de F r a n s a , 's mostré altament
Pi'eocupada per la sbrt que pot estar
'"^servada á aquella, fins avuy üorei''snt colonia, y així 'ns espliquém
Psrfectament que '1 gobern de la ve^•na república sois per una insigni"Cant majoría logres la confiansa de
p cámara de diputats, al contestar á
'•^ 'nterpelació que sobre tan lamen-
D.
F R A N C I S C O DE P A U L A R I U S Y T A U L E T
ARCAl DE CONSTITUCIONAL DK BARCELONA
(Fotografía de A. F . dit Napolern)
EN OR
SEMESTRE
5 pesos forts
3 pesos forts
6
3 ' 5 0 .1
»
»
it
Y en los altres paissos, los preus d' Espanya y ademes lo franqueig
= Lo BRUCH (acabament),
Miró.
PAGANT
ANY
SUMARl
Bassegoda.
SUSCRIPCIÓ
D I R E C T O R - PROPIETARI
's servirá cap suscripció que no 's pagui per endevant
T E X T . — CRÓNICA GENERAL, per Ramón
DE
tables succesos 1' hi dirigiren los d i putats argelina. Ab tot y aixó la situació altament compromesa y desfavorable en que quedaren per tal
motiu lo Gobernador civil de la colonia M. Albert Grevy y '1 ministre
de la Guerra general Farra, no s' ha
modificat en lo mes mínim y de cap
manera poden dirse segurs en los
seus cárrechs respectius.
La campanya de Tunis en qual
bon éxit s' ha de reconeixer que hi
tingué molta mes part 1' habilitat
diplomática que la forsa de las armas, tindrá un tristíssim coronament
si es que molt prompte no s' acudeix
á posar reraey á tan deplorables excesos.
En honor de la veritat s' ha de confessar q u e P actual régimen de Fransa s' habia dedicat ab especial atenció á la reorganisació de son exércit,
que tan poch eficasment ocorregué á
las necessitats de la patria en las terribles jornadas de 1870; sense distinció de miras políticas los diferents
homes públichs que desde aquella
fetxa han passat per lo gobern de
Fransa s' han consagrat ab gran patriotisme á realsar lo poder militar
de sa nació, responent ab aixó al
gran desitx que sentia la rnateixade
realsarse en lo concepte públich de
lasdemés nacionsdesprésdelas terribles probas perqué acabava de passar.
Yarajustamenten la primera aventura á que son cridadas á intervenirsas
armas, desde aquella fetxa, quan per
primera vegada podrían experimentarse 'Is resultats obtinguts en aquell
concepte, han de passar per 1' h u millació de esser derrotadas, no per
r estrategia' d' un Molke, sino per
quatre tribus indisciplinadas y sens
la mes petitá educació militar. I n voluntariament se'ns ve á la memoria al recordar aquests fets la famosissima primera sortida del ingenioso hidalgo. Es donchs de tot punt
precís que '1 gobern francés fassí
quant estiga de sa part á fi d' evitar
298
LA
lo ridicol que s; V hi espera si en un plasso hreviísim
no sap rehabilitarse ais ulls de 1' opinió pública, volent
ab aixó significar qu' en un plasso brevissim ha de coniptar ab medis suficienls pera fer del tot impossibles las
escenas salvatjes qu' actualinent teñen lloch en la provincia de Oran.
A propósit de las mateixas la prensa espanyola ha lograt ja f e r e n t e n d r e á nostre gobern q u ' e r a qüestió de
decoro nacional 1' obtenir de Fransa las degudas reparacions per los innumerables perjudicis de bens y de
personas qu' han suFert en aquellas regions los súbdits
d' Espanya. Estant las negociaciones en lo terreno diplomátich escusat es dir,ab quanta reserva se portan,
•per lo qual son objecte de mil comentaris y de mil torsaiias interpretacions las relacions avuy perfectament
amistosas qu'cxisteixen entre los goterns de Madrid y
París. Igualment esttí avuy sobre '1 tapet la qüestió de
•la missió qu' Kspanya pot y deu exercir, per sa historia
y per sa sifjació, en lo Nort del África; per una part s'
excita al gobern á una política belicosa de la qual n o ' n
sapigueren treurer cap partit en 1860 ab tot y nostras
~ victorias materials, y per altre se aconsella la mes exquisita prudencia en las qúestions exteriors, lo qual á
nostre modo d' entendrer constituheix en 1' ocasió present lo consell mes digne de teñirse en compte.
Per ben contents podriam donarnos logrant que en
lo successiu nostre pabelló f'os respectat, com te dret á
scrho, y evitant pera nostres compatricis succeso^s tan
terribles com los que actualinent habem de lamentar.
Los aficionáis á certa classe d' empresas han de recordar que pera portarlas ácap se necessitan una estabilitat
en los gobernsá'la que encara no se 'ns ha habituat en
Kspanya, per mes que d' algún temps en aquesta part
haguem avensat un bon xich en tal concepte.
**
Ruiz Aguilera acaba de morir; es una pérdua irreparable pera las lletras castellanas,
Catalunya deu també plorar la mort de tan distingit
poeta qu' ab tot y no haber nascut en nostra térra sentía per ella una fervorosíssima admirado. Ben d a r ho
dona á coneixer en sa magnífica balada de Catalunya
qu' escrigué ab motiu de sa visita á Barcelona en los
Jochs Horals de 1868.
En numerosas obras deixa escampadas inultitut de
poesías que ja en vida formaren la reputado de tan insigne poeta. Com á correcdó de la frasse y concixement
del llenguatje ocupaba un lloch envejable; com á seniiment era deis primers sino '1 primer. ,:Qui es que pot
Uegír sense sentirse tendríssímament emocionat las
tristíssimas elegías que dedica á la mort de sa.filleta?
La política solicita també las poderosas facultats d'
en Ruiz Aguilera; atíliat al partit progressista redacta
en difjrents periódichs que sostenían las doctrinas del
mateix,
L ' a m o r ardentíssim que professava á la llibertaty á
la patria lo deixá consignat en varias de sas obras;. Ilegéginstí sino E! tributo de .sangre, El veterano, La locomotora, Balada del progreso, A la hija de un negrero
y mollas altres de la preciosa colecció que publica ab lo
tilol de Ecos nacionales.
En Ruiz Aguilera ha mort á xeixanla anys esiiniaty
venerat de tothom; no ha morí rich, lo qual fora excepcional tractantse d' un escríptor; fins á son úliim
moment ha viscut modestament de la plassa que desempenyava en lo Museo arqueológich de Madrit.
**
En los momenls actuáis, eminentment crílichs pera
'Is interessos de la p n ducció^ espanyola, es quan mes
convé que 's fixen k s actitulsy se'n vaja cada qual de
u n a . manera ben decidida allá ahont se sentí inclínat
per la forsa de sas convíccions. Per aixó 'ns felicitém de
la liltima evolució de La Ilustración Española y Americana al declarar niolt esplicilament en son últím número per boca d' un de sos mes autorisats redaclors,
lo senyor Bremon, que en son concepte las doctrinas
proteccionistas conduheixen á una emboscada, sí be díu
lo mateix de la escola libré-cambista.
Es d' agrahir aquesta prova de franquesa del citat
périódich qu' es necessarí reconeixer altament desinteressada. Lo condemnar tan paladinament los principis
de 1' escola proteccionista, tractantse d' una publica-ió
que te á Catalunya com á un de sos principáis focos de
suscripció, es altament meritorí ja que la opinió pública
de nostre país s' ha manifestat unánimemenl compacte
en sosienir las doctrinas proteccionistas. D' aquesta manera La Ilustración Española y Americana nos dona
una prova palpabilissima de sa independencia de carácter que molts podrían enrejar, ja qué no tem indisposarse en qüestions tan irnportanls com son las
qüestions económicas, ab lo respectable número desuscriptors ab que conipta en Catalunya, quals sentiments
no dupla en llastimar al declararse decidida adversaria
del proteccíonisme.
En tal concepte feÜcitem á La Ilustración
Española
Y Americana.
ILUSTRACIÓ
Tom II
CATALANA
En Ramón Padró, 1'artista caíala que tots concixem
y admirem, ha permanescul alguns días en Barcelona.
Una altre proba de lo molí qu' es aprcciat son talent
artístich, acaba de rebrer nostre eslimal amich al encarregárli la Junla d' obras del Colegí de San Carlos de
Madríl la pintura del soslre del magnifich anfileatre que
posseheix dita escola.
Heuse aquí una ressenya, si be mol iricomplerta, del
boceto que en Padró presenta á dita Junta d' obras, y
que meresque la mes favorable acuUída per part de la
mateixa, com igualment del claustre de la facultal de
Medicina; gracias á la deferencia ab que dit senyor nos
dístíngeíx podrán fórmame concepte nostres lectors
molí avans de terminarse la preciosa composició de
tan distingit arlisia. L' assumpto 's refereix á 1' historia
de la Anatomía representantse símbolicanient las diferents fasses de son desarrollo. A partir del temple de
Delfos, siluat en la testera del anfileatre, embolcallat per
un cantó, en la mes negra fosquedal, se troba la edat
hipocrátíca representada peí pare de la Medicina, qu' ab
prou feinas se distingeix d' entre las sombras com significant lo carácter misterios deis priipes temps de la Medicina, en los quals tan poch desarrollo alcansaren los
estudis analómichs per la respetuosa superstíció que en
aquells temps inspirávan los cadavres; á son costal figura r escola de Alexandre, á la qual dona carácter una
esfing, y succesivament lo sígle segon de I' era cristiana,
en lo que descolla la figura de Claudi Galeno, y la medicina árabe, ab Rhazes y Avicena, que tan esplendor
arrivá á conseguir y á la que 's dehuen escolas tanl irnportanls con las de Córdoba y Toledo, en 1' Orient, y la
de Bagdad, la mes célebre de totas, en 1' Occident. Seguint la mateixa línea, pero devant per devant del temple de Delfos apareix la época del renaixement, magníflcament caracterisada per 1' artista ab una secció del
globo terrestre, en lo qual ,;' hi veu al Nou-Mon apareixent d' entre mitx de las boyras; en ella 's veu la culminant figura de 'n Vesalius alsant la mirada al ce! y ab
un cor á la ma com per proclamar la superioritat deis
estudis analómichs; la figura del insigne metje de Bruselas domina perfectament en tola aquesta secció y en
sa actilut y en son conlinent se revela la grandesa déla
scva ánima, que sapigué despreciar tolas las inicuas
persecucions de que fou objecle, en aras del ardentíssim
amor que profesaba á la ciencia anatómica, arrívant
aquellas fins al puní de ser condemnat á anar á la Terra
Santa per habersel acusat d' haber obert lo eos d' un
home viu, de qual víatje no 'n torna, puig fou llensat
per una tempeslat á unas costas deshabitadas, en las
quals va morirse de fam. Lo triomf de las ideas novas
sobre las antiguas está ademes simbolísat per uns guacamayos de colors virolals, qu' espantan y posan en
completa fuga á uns aucellols negres d' aspecte repugnant, Fent costal á tan poética escena apareix lo sigle XVII, representada per Servel, 1' inmortal descubridor de la circulado de la sang, y finalment la época
moderna, que tantha conlribuital progrés de I' anatomía, principalment ab la microscopía, y en la que 's
destaca la figura del insigne Biehat. Un geni d' alas colossals y ab una trompeta á la ma domina en lo centro
de tot lo soslre, entre mitx d' numerosas nuvoladas,
en las quals se perden insensiblement los quadros qu'
acabem de apuntar.
Un compromis conlret ab lo senyor Padró nos obliga
á declarar que '1 pensament de representar I' historia
de r Anatomía 's deu al que tou caledrálích de nostra
Uníversitat senyor de Leíamendí; posant per condicíó
'1 qu' ho fessem constar de tal modo, lo senyor Padró nos
ha fet coneixer sa magnifica obra y aixis nos apresuren!
á consignarho, per mes que creyem que no ha de disminuir per res lo mcíi-il del reputai artista, de sobras
manifestat en lo grandiós desarrollo qu' ha sapigut donar al assumpto. Per altra part lo doctor Leíamendi
está tan satísfel del boceto de 'n Padró, que I' ha felicitat, de la manera mes com pieria per lo mateix, del
qual ha dít qu' era la mes genuina inlerpretació que
podía donarse á tan admirable assumpto.
Cinquanta tres anys han complert ja de la mort del
general Lacy, una de las glorías de nostra guerra de la
independencia y quals despullas acaban de ser trobadas
en la Ciutadela gracias á las fructuosas inquisicíons de
D. Adolf Blanch. Motius completament imprevistos nos
privan en aquest número de honrar la memoria de tan
insigne capdíll publícantlo seu retrato, lo qual, no obstant, procurarem fer en lo núm.ero vinent. Calmada
actualmenl 1' excítació política que feu á en Lacy una
de sas mes ilustres victimas ha arribal ja I' hora de
rehabilitar la memoria del militar ilustre que tanta
gloria sapigué conquistar pera nostra patria en la titánica
Uuyla que soslingué contra '1 coiós del sígle.
RAMO.N' E . BASSEI;ODA.
NOSTRES
GRABATS
D. FRANCISCO DE PAULA RIUS Y TAULET
ARCALDE C0N3TITUCI0I?AL DE BARCELONA
D. Francisco de Paula Rius y Taulet, nasqué en Barcelona ais 29 de Janer de i833.
Estudia Filosofía y .lurisprudencia en 1' L'niversitat
literaria de la propia ciutat, havenl guanyat en tots los
cursos la nota de sobressalient. Ais 29 de Juny de i85t>
rebé 1' investidura de Ilicenciat en Jurisprudencia y posteriornienl fou anomenat peí Gobern caledrálích auxiliar de diversas asignaturas de Dret.
En i8bá, fou anomenat Jutge de i." instancia en comissiü, del jutjal del díslricte de las Aforas de Barcelona.
Fou elegíl regidor del A j u n t a m e n t d e Barcelona en
las primeras eleccions fetas per sufragi universal en 1868,
y en virtut de sas opínions Iliberals monárquicas, se
posa al frente de la minoría monárquica combatenl las
solucions ultra-radicals de la majoria republicana. Peí"
unanimitat fou anomenat Sindích.
En l'Ajuntament formal peí general Gaminde en 1869,
desempenyá lo cárrech de segon Arcalde. Fou elegitnovament en las eleccions municipals de i S j o y anomenat primer Tinent d' Arcalde.
L' Ajunlament popular de 1" de Febrer de 1872, 1'
anoniená Arcalde constitucional, qual cárrech renuncia
ais 12 de Febrer de 1873 al proclamarse la República.
Ocorregut lo cop d' Esta.t de 3 de Janer de 1874, I"
general Martínez Campos, 1' anomená també Arcalde
constitucional, cárrech que renuncia ais 29 de Désembre de dit any al caurer lo gobern del Duch de lí»
Torre.
Elegit diputat á Corts en 187C per lo tercer díslricte
de B.ircelona, prengúé asiento en lo Congrés entre la
minoría constitucional, alternant en los debáis de la
Constíludó, de la lley orgánica municipal y també en
la famosa qüestió del gas.
En las segonas Corts de la reslauració que acaban d'
esser disoltas, fou elegit novament diputat per Barcelona.
Sobrevingut 1' últim cambi polílích, lo President del
Consell de Ministres senyor Sagasta, li oferi la Fiscalía
del Consell d'Estat, la que refusá pera no separarse de
la gestió deis negocis públichs de Barcelona, cumplin^
aíxis la paraula donada á una respectatile comissió de
vehins; manifeslantse també compacte lo desitj general
de que li fos concedida 1' Arcaldía de Barcelona en la
rabonada exposíció elevada al Gobern coberta per inilers de firmas.
Reorganísat l'Ajuntament en 4 del passat Mars, don
Francisco de Paula Rius y Taulet, fou anomenat pe'
Gobern Arcalde inierí de. Barcelona, y ha siguí confirmal definilivament en dit cárrech per la R. O. de 2-1d e J u n y últim al constituirse lo referit Ajunlament.
En la calamitosa ocasió de la febre groga en 1870, '"
senyor Rius fou elegit Vice-president de la Junla municipal de Sanílat, en la que presta importants serveysper los quals li fou concedida la Creu de Beneficencia
de segona dase.
L' interés desplegat peí senyor Rius pera dotar á Barcelona de son hermós y necesf. ri Parches de tothom conegut; puix com á regidor de 1' Ajunlament de i809'
redacta per son encárrech 1' exposíció elevada á las Coris
pera la cessió deis terrenos de la ex-ciutadela; forma
part de la Comissió de dit Ajunlament que en lo mateix any passá á Madrit pera obtenir dita cessió; y sn
la calitat de regidor-síndich assistí al acte de la presa
de possesíió deis maleíxos. Fou també individuo a^'
Jurat que elegí en concuislo projecle de dit Parch qi"^
are s' está executant y úliimament com Arcalde ha impulsat tot quant 1' hi ha siguí possible tan imporiant
millora.
Las riras y feslas de 1871 que foren las primeras celebradas en Barcelona, degueren sa organisaciú y expían'
dor á sa decidida é ilustrada iniciativa.
En política ha mílitat sempre D. Francisco de Paula
Rius y Taulet en las filas del partit constitucional, essent actualmenl President del Comité de la Provincia
de Barcelona.
Forma part ademes de mollas corporacions cienliH'
cas, literarias y de beneficencia en las que desempenyá
diferenls cárrechs; es Vice-president de 1' Academia
Llegisladó y Jurisprudencia y de 1' Associació de refo''
ma penitenciaría; es altre deis direclors de la Caíxa
Ahorros de Barcelona, president de 1' Associació ' "•
Amichs deis Pobres, etc., etc.
Contenta Barcelona ab la definitiva desígnació pe
son Arcalde,de 1' ilustrat D. F'randsco de Paula K'"^^
Taulet, espera d' ell que donará vigorós impuls tan a
lerminaciódel Parch sa obra predilecta, com á 1' estab
nient y desarrollo de las innumerables milloras ui
ñas que son necessarias, si Barcelona no deu contini
essent com es encara, comparada, ab Madrit y altres Ci
piláis, una ciutat de segon ó tal vegada tercer orJi^'
LA
Tom II
¡ABANDONADA!
LO
Aquesta sola exclamació en boca de la gran artista
lírica Joram Tronveni inspira á Kramer 1' interessant
-quadro que reprodueix nostre grabat.
Contan , que mentres mudaban los cavalls d i son
cotxe en una aldea de Polonia, lo compte Chernousky
•ohi cantar ab veu admirable per una pobre noya un
^alm juheu. Aquesta, interrogada, manifestá que sois
1' havia ohit cantar á uns passatgers y llavors preguntat
«i volia cedirlí pera educarla en lo cant, lo vell juheu
que r havia recoUida, contesta que sí y ella també digué «si vuU aprender á cantar.»
Cinch anys després, completada la educació d' aquella
privilegiada cantatriu, efectúa sa primera sortida en lo
teatre de 1" ópera de Berlín ab la representació del paper
de Titania en lo Somni iV una nit d' estiu, y 1' éxit fou
sorprenent y extraordinari.
Llavors vist per 1' embaixador lo felis resultat de sos
afanys pera educarla, y ates que ¡ a l ' havia posada en
<^ondicions pera sobresurtir en son art, resolgué apartarse d" ella absolutament pera no destruir en res sa
bona reputació, y haventli coinunicat aquesta resolucíó
á sa tornada del teatre, y ademes que lo día següent
*mprenia son viatje, la jove, sorpresa y agraida, llensá
•copiosas llágrimas, y ab sos cabells fiotants entorn de sa
•cara, exclama ¡abandonada! crit ensemps de dol y d'
amor, envers son desínteressat y digne protector.
ESCALA NOBLE DE LA CASA DE DALMASES
EN LO CARRER DE MONCADA EN BARCELONA
En los entorns de Santa María del Mar existia antigament lo barrí anomenat de Vilanova, format després de
' ' engrandiment de la ciutat per D. Ramón Beren-guer IV. En dit barrí , y prop de 1' actual plasseta de
Moneada, en i i 5 3 edifica una gran casa Guillem de
Moneada, y de la mateixa, (que mes tart per algún temps
fou ocupada per la Diputado deis Estaments de Catalunya), prengué nom lo carrer (de Moneada) que en los
figles XIV, XV y xvi fou lo preferít per la noblesa ca'^alana, la que edifica allí sos millors palaus, de algún
deis quals encara donan mostra los edificis, patis, portaladas, finestras y altres apreciables detalls arquitectónichs.
Frente dita, casa, que fou de Guillem de Moneada, s)
alsá lo palau de r antiga y noble familia de Dalmases,
*ti bona part conservat en son estat primitiu del comens
del sigle xvi y ostentant en son coronament una apre•ciable renglera de gárgolas de bestiari.
En son gran pati d' ingrés presenta en lloch preferent
'a gran escala noble que reproduhim, exemplar are
Unicli en sa classe en Barcelona del fastuós estíl plateresch, y felis reminiscencia de molts palaus d' Italia
ahont en aquells dias desplegaban son ingeni famosos
arquitectes y esculptors.
Los dos valentissims y ben calculats archs en plena
•cimbra, descansan sobre tres columnas salomónicas ornadas de graciosas parras ab sos flexibles pámpols y
•líadurats raims, interpolantse uns graciosos é ¡nfantils
genis, y los bassaments de ditas columnas que divideiXen 1' empit, portan elegants figuras que tocan diferents
Instruments.
Campejá mes libre y desembrássadament 1' imaginario de r artista en lo citat einpít, y en ell figura Europa
Sobre las ayguas arrebassada peí toro, y precehida y
Seguida pels araors; y Neptuno ab son trident que solea
'ambé las onas en son carro tirat per briosos cavalls
niaríns y seguit pels tritons ab sos famosos corns.
L' execució escultórica d' aquesta obra, concebuda ab
'Valentía y singular ingeni, es admirable, y no en va dita
•escala es y será citada com un deis millors tíorons de
'' art del renaixement ab que ha pogut enorgullírse
•Barcelona.
JULI DUFAURE
Lo dia 28 del passat .luny morí en París, ais 83 anys,
'' ilustre advocat Mr. .luli, Armand, Estanislau Dufaure,
"natural de Sanjou, quí habent conseguit lo renom que
''"ereixia son talent, figura en los primers llochs de I'
dministració pública en Fransa.
Entra en la carrera política en 1834 descollant com
°tiservador prudent y entes y com orador de sólida y
''tensa ínstrucció. Competidor primerament de mon'eur Thiers, acabaren per armonisarse en los últíins
nys de sa vida, pera dedicarse á la consolidacíó del bon
Bobern en Fransa.
Vota contra la Presidencia del Príncep Napoleón, y
"^ '^79 fou anomenat President del Consell de minisJ e s de la República, donantse á coneíxer com expert
home d' Estat.
'Jrador consumat manejaba ab gran desíresa la disUssió, r encaminava á san verdader objecte, analisava
' °s detalls y presentaba los conceptes ab claretat inimitable.
'^a mort ha sigut molt sentida y son noin se recor^'"á com lo de un docte y distingit patrici.
EDL'ART
ILUSTRACIÓ
T.ÍMARO.
CATALANA
BR UCH
(.^cabament)
JJWSJTSÍN deis pobles que mes se distingi en lo Bruch
6 ^ § ^ fou, la vila de Sampedor; que 's feu célebre sobre tot en aquell dia, perqué lo seu sometent, que arriba al lloch de I' acció quan s" acabavan de disparar los
primers tiros, portava un tabal, y lo seu só repercutint
per las montanyas, feu creurer ais franceses que no solament se las tenían d' haver ab paysans, sino també
ab tropas regulars. Lo timbaler de Sampedor lo figura
lo Sr. Feliu y Codina un jovenet de Perelada, anomenat
Pauet Perrera, que después, ja molt vell, vivínt en lo
petit poblé de Reminyó, prop d' Hostalrich, ab la seva
jermana Mercé, y conservant sempre en son poder lo
tabal, contá la seva vida al autor de la narració.
(Se sab quí era lo verdader timbaler de Sampedor, d'
ahont va traurer lo tabal y que 'n va fer después d' ellí
Lo timbaler se deya Isidro Joseph Joan Llusá y Casanovas, y, segons la seva partida de batisme, va neixer en
la mateixa vila de Sampedor ais i5 de Mars de 1791, havent raort bastant jove, sense pendrer estat, en la propia
població. No podem fixar I' any en que morí, lo qual
succehi també á Sampedor, per faltar I' índex en alguns
llíbres de defuncions de la parroquia. Era '1 mes gran d'
una germandat composta de dotze individuos. Sedistingia per la seva habilitat y enginy, dibuixava bastant be,
sense haverne apres may, y se conservan encara duas
imatges escultóricas de la Mare de Deu deis Dolors, qu'
ell va fer de pura afieló. Ens ha suministrat aquestos
datos lo Sr. Sociats, fuster de Sampedor, nevot matern
del Isidro Llussá.
¿D' ahont va traurer en Llussá aquell «tambor de
guerra, de caixa ja descolorida y atrotinada, ab sas duas
baquetas creuhadas davant del negrech pergamí d' un
deis cercles,» que lo Sr. Feliu y Codina suposa haver
vista Reminyó en poder del seu imagínari Pauet Perrera? En lo número 161 del Diario de Maniesa, corresponent al dimars, dia 29 de Novembre de 1S08, hi ha
una correspondencia de Sampedor, en la cual, después
de haver donat compte de las pregarías que 's feren en
la parroquia de la vila en los dias 6, 7 y 8 de dit mes,
per implorar de Deu la prompte restauració de Fernando VII, r acert en las determinacíons de la Junta Central y la felícitat de las armas espanyolas, quals pregarías terminaren ab un aniversarí en sufragí deis mílitars
y miquelets difunts, fa una animada descripció de las
iluminacíons y testas populars ab que va celebrar Sampedor en aquells dias la instalació de la Junta Central
de Defensa. En la mateixa correspondencia s' hi troba
lo següent, que copiem al peu de la lletra:
«Durante la iluminación el Magnífico Bayle y Ayuntamiento iban de ronda por las calles, precedidos de una
buena orquesta de músicos y varios mozos armados haciendo salvas, á que correspondían los de las casas con
truenos y cohetes: alternaban con los músicos los dos
famosos tambores dignos de eterna fama; el uno de
la Congregación de la Virgen de los Dolores, que los
sometenes de esta villa llevaban el 6 de Junio cuando
atacaron á los sobervios vencedores de Marengo en
la famosa batalla de Casa-Masanas y Bi-uch, el que
les causó tal temor y espanto, que apenas lo oyeron,
perdieron el timbre de vencedores, pues se entregaron á la más vergonzosa fuga y derrota; y el otro,
que en la misma batalla cogieron estos naturales á los
franceses y entraron en triunfo en esta villa, pieza verdaderamente apreciable por ser el primer trofeo militar
que en España han abandonado las águilas imperiales de
Napoleón en la presente guerra.»
Lo labal del Bruch era, en efecte, lo que en Sampedor
tenia, ja avans de 1808, la Congregado deis Dolors; lo
portavan los armats en la professó del diumenje de
rams y continua prestant lo mateix servey fins á 1820.
L'emplearen después los milicianos de Sampedor, ab
ells va anar á Barcelona y allí quedaría probablement
al ser desarmats.
Altres deis objectes que prengueren los catalans es
un' aliga imperial deis francesos, que, segons he sentit
dir, posseeix en son museo lo fiU del ilustrat historiador D. Joan Cortada. Lo someten de Sampedor, compost d' un centenar d' homens, entre vehins d' aquella
vila y segadors cerdans y montanyesos que 'n ella se
trobavan, al ser á Santa Cecilia de Montserrat demaná
un guía per reunirse ab los de Manresa, y per tal s' oferí
un jovenet de i5 anys, anomenat Jaume Oller y Casáis, mes conegut per Pujolet de Marganell, que 's presenta ab la seva escopeta y 1' acceptaren gustosos al
veurel tant decidít. Pujolet y 'Is seus companys se posaren ajcguls darrera d' unas rocas molt prop de la carretera ab los demes sometens, y quan los francesos, que
anavan pujant, estigueren á uns cent passos de distancia
d' ells elsjeren una descarga, matant en Pujolet al francés al qual apunta, y sens donar temps ais soldats de
Napoleón de tornar de sa sorpresa, els.hi feren un altre
299
descarga que va desordenar la vanguardia, y anava ja á
retirarse, quan arrivá un oficial portant en la ma esquerra un' aliga imperial y una espasa en la dreta, seguit de molts soldats y animant ais seus logra contenirlos, fent allavoras los francesos un nutrit fech de
fuselleríay artillería. No lograren peraixó poguer passar
endevant, y lo porta-estandart,'per donar un exemple de
valor y veurer si los soldats impedían que la senyera
francesa fos presa del enemich, se posa davant de tots.
En Pujolet, que 'I tenia á pochs passos, li va apuntar la
carrabina y dispara ab tal acert, que va extendrer al
oficial sens vida al mitx de la carretera, lo qual enardí
de tal modo ais sometents, que arremetent ab furia contra.'ls francesos els feren empendrer una vergonyosa retirada. ¡Axis 1' aliga francesa, que venia per apoderarse
de Manresa, cfuedá presonera del catalans!
La familia del Pujolet de Marganell no volgué que
aquest seguís la guerra perqué era massa jove. Cregué
á sos pares, mes per aixó va fer moltíssimas baíxas ais
francesos, perqué sempre que passava alguna columna
per la carretera los feya disparos de derrera de las rocas, y lo seu tret era sempre molt segur, y quan fortificaren á Montserrat pot dirse que no passava dia que no
mates algún centinella de las mokas avansadas que
tenían.
Los filis del Pujolet guardan encara 1' arma de que 's
va servir en lo Bruch, que li había regalada un monje
de Montserrat quan no mes tenia i3 anys, perqué allavoras era ja molt bon cassador. La seva familia conserva
encara un retrato al olí, qu' algún día pensém reproduhir en las columnas de LA ILUSTRACIÓ.
En Jaume Oller y Casáis (a) Pujolet de Marganell va
passar d' aquesta vida á 1' altre el dia 3 i de Mars de 1878,
á la edat de 8.S anys y mitx, deixant un descendent per
cada un deis anys de la seva vida entre filis, nets y renets. Tots aquestos datos ens els ha proporcional don
Ángel Pedrol, mestre de Santa Cecilia de Monserrat,
amich íntim del Pujolet de Marganell, á quí havia sentit
contar rnoltas vegadas la seva vida, per molts conceptes
curiosa.
Manresa posseía un objecte de poch valor material,
pero q u ' e r a una prenda que recordava lo primer Deu
te guarí que sos filis donaren ais francesos en lo Bruch.
Aquesta prenda que '1 Museu d' Artillería de Madrit
había solicitat á son duenyo D. Joan Batista Perera,
vá ser regalada per aquest senyor á D. Pascual Madoz;
y en la carta acompanyatoria de fetxa i . " d ' O c t u b r e
de 1859, li deya lo següent: oMon Pare manava aquells
valents; se va rompre '1 foch, y ais primers tiros va
caurer del seu caball mortalment ferit, lo Comandant
de la vanguarda del excércit enemich, y lo seu bastó
de mando va caurer rodant á térra y d' ell se 'n va apoderar lo meu Pare.—Durant la seva campanya y fins
á 1812, que á conseqüencía de las sevas irresistibles fatigas de la guerra va morir, va ser sempre son inseparable c o m p a n y . ^ A b ell va estar en infinitas accions de
guerra: en las Rocas de Droch, Martorell, Molins de
Rey, Igualada, Manresa, Capellades, Tarragona, Solsona, Montserrat y mokas altras, y particularment en lo
aixecament del siti de la inmortal ciutat Girona.»
¡Llástima qu' un objecte de tan preu per nostra heroica
ciutat haja desaparescut d' ella, y que fins, pot ser, son
actual possessor ignori que tinga en son poder semblanl
bastó histórich!
Si Manresa no conserva cap deis trofeus presos per
sos filis al francés invasor, guarda al menys, com preuhadas joyas, la bandera anomenada deis Cossos Sants,
ó siga la deis Sants Mártirs Patrons de la ciutat, y la
vella deis favets, ó de la Confraría de la Inmaculada
Concepció, que nostres braus ciutadans las portavan
com á divisa en la memorable batalla del Bruch; banderas que adornan lo presbíteri de la majestuosa iglesia de la Seu en la funció ab que 's conmemora cada
any aquell heróich fet d' armas, en lo segon día de
Pascua de Pentecostés, que en 1808, com en lo present
any, s' escaygué ais 6 de Juny.
En I' any 18C0, quan nostre Ilustríssím Ajuntament
sapigué que la Reina D." Isabel II volia venir á visitar
Manresa, pensá presentar á S. M. los venerables veteranos que quedavan aquí deis que en lo Bruch foren los
primers d' Espanya en derrotar á las tropas napoleónicas, y per consegüent los que serviren de fonament á
la restauració al trono de son pare Fernando VIL Foren 41 los que declararen haver pres part en aquella
célebre acció, al cap de 32 anys d' haver tingut lloch;
lo cual vol dir que lo Sr. Feliu y Codina se queda sens
dubte, molt curt, al fixar en 60 lo número deis m a n r e sans que per primera vegada feren cara ais francesos
en 1808.
Veus' aquí los noms d' aquells 41 héroes:
Antoni Balaguer, fabricant- — Francisco Berengueras,
comerciant.—Bonaventura Berengueras,- sereno.—Antoni Bergé, pagé».—Ignasi Bergé, pagés.—Francisco Borros, pagés.—Francisco Calvet, argenter.—Joan Cañáis,
pagés.—Ignasi (barrió, pagés.—Maurici Casasayas, pa-
3oo
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
•t?;.
r r''
¡ A BANDONADA!
Tom lí
Tom II
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
3oi
¥'^f
íí'r OÍ-
ESCALA NOBLE DE LA CASA DE DALMASES EN LO CARRER DE MONCADA EN BARCELONA
L A ÍLUSTRACIÓ
302
:gés.—Joseph C l a p é s , pagé».—Ignasi C o r n e t , t e x i d o r . —
Esteve Cortés, e s p a r d a n y e r . — Maurici Cots, pagés.—
J o a n D a l m a u , j o r n a l e r . — M a n e l D a l m a u , p a g é s . — Ignasi
Folch, jornaler.—Joseph Font, alguazir!—Joseph Font,
a r r i e r o . — R v n t . Manel F a b r é s , P b r e . — I g n a s i ü i r a l t ,
•pagés.—Valentí L i a d o , p a g é s . — J a ü m e L l i m o n a , i n d u s t r i ? i l . — J o s e p h L l o b e t , fiister.—Joan L l u c h , t i n t o r e r . —
B a r t o m e u Mangot, pagés.—Antoni Mojins, pagés.—Isidro M o r r o s , m e s t r e de casas. — Francisco Montsech,
p e r x e r . — Agiistí P a r t a g á s , veler.— V a l e n t í P e r r a m o n ,
pagés.—Maurici Puig, pagés.^-Magí Pniggrós, pagés.—
L l ó r e o s R i b a s , p a g é s . — Ignasi Roca, p a g é s . — J o s e p h
Rossell, pagés.—Joseph Rossell de Callús, pagés.—Jos e p h Sola, sabater.—Joseph T o r r e n t s , pagés.—Miquel
Valles,, r a j o l e r . — A n t o n i V i l a l t a , j o r n a l e r . — J o s e p h V i ñas, galoner.
¿ Q u é 's feu d' en M a u r i c i G a r r i ó , d e l c o n e g u t a b 1'
apodo de B o n - h o m e y del Andreu Sampere, iniciadors
•de la g u e r r a en C a t a l u n y a , q u a l s n o m s n o figuran e n t r e
l o s q u e d e l B r u c h e n c a r a v i v í a n e n 1860? E n M a u r i c i
Garrió, q u e tenia dots de m a n d o y clara inteligencia,
f o u e l e g i t c a p i t á d e l a s f o r s a s m a : i r e s a n a s , feu t o t a la
: g u e r r a y m o r í al d i a 2 d é M a r s d e i 8 5 g , á la e d a t d e
• 8 2 a n y s . B o n - h o m e e r a t i n e n t ; r e b é u n a f e r i d a e n 1'
a n y 11 ó 12, lo p o r t a r e n á 1' h o s p i t a l q u e h i h a v i a i n s l a l a t e n l o col-legi d e S a n I g n a s i y allí v a d o n a r 1' á n i m a á D e u . L" A n d r e u S a m p e r e (a) B u t ó , v a l e n t , d e v o J u n t a t d e ferro y d e forsa hercúlea, va s e r n o m b r a t
s u b t i n e n t ; c o n s e r v a t o t a sa v i d a u n o d i i m p l a c a b l e a i s
f r a n c e s e s , y e r a n t a n t s l o s q u e h a v i a m o r t e n la seva
v i n y a d e l tossal d e i s S i g a l o n s , en lo c a m í d e G a n - M a s s a n a , q u e p e r c o l g a t s q u e e n e l l a s' h i fessan n o 's a c a b a r í a r a d o p f r a n c é s ; va d e i x a r a q u e s t m o n a i s 20 d e
- N o v e m b r e d e i 8 5 6 , á la e d a t d e 85 a n y s .
De t o t s q u a n t s h e m citat en a q u e s t e s c r i t q u e p r e n - g u e r e n p a r t en la g u e r r a d e la I n d e p e n d e n c i a ni u n n e
q u e d a d e v i u . S a p i g u e n t q u e en u n a casa d e pagés d e l
t e r m e d e S a n M a t e u d e Bages h i h a v i a fa p o c h u n v e l l e t
de 93 anys a n o m e n a t Joan Mercadal, conegut per Janet
d e la R i e r a , q u e p r e n g u é p a r t en la j o r n a d a d e l B r u c h ,
s e r v i n t d e s p r e s d u r a n t tota la c a m p a n y a en 1' e x c é r c i t
espanyol, voliam anarlo á veurer a b lo Sr. Monrás p e r
s e n t i r c o n t a r d e s o s llavis aquella ¡resta que sembla de
gegants
y t r a u r e r al m a t e i x t e m p s lo seu r e t r a t o f o t o g r á h c h p e r p u b l i c a r l o e n la II.USTRACIÓ CATALANA q u a n
h e m sapigut, ab sentiment, q u e ' 1 dia i . " del corrent
m e s d e M a i g h a v i a m o r t . ¡Era 1' ú l t i m r e s t o v i v e n t del
B r u c h d e q u e a q u í t e n i a m noticia!
; Q u é f a r i a m l o s c a t a l a n s si n o v a m e n t v i n g u é s lo cas
•d' u n a i n v a s i ó e x t r a n g e r a ? E s cert q u ' h e m d e g e n e r a t ;
q u e n o s t r a p a t r i a se t r o b a d i v i d i d a e n p a r t í l s , q u e li
fan p e r d r e r son antich carácter, pero pensém c o m moss e n C o l l e l l , q u a n d i r i g i n t s e á la g e n t del a n y v u i t , e l s
hi d i u :
Jamay deixarém perdre de gloria la alta herencia;
Lo cor nos dirá sempre que som nets de gegants;
La barretina encara vol dir independencia...
¡Dormiu, cendras sagradas, que 'us vetllan catalans!...
OLEGUER
MIRÓ.
•Manresa, 17 ds Maig de 1881.
RECORTS D' ENRICH HEINE
LO
RETORN
I
E n m a vida t e n e b r o s a
•dolsa i m a t g e h a b r i l l e j a t ,
m e s a y ! I' i m a t g e s' es fosa
y en fosquedat espantosa
a l t r a volta m ' h e q u e d a t
E n V o b s c u r i t a t s' ecsalta
V infant; tremola de por
y 's p o s a á canta a b v e u a l t a
p e r a l l u n y á '1 s e a t e r r o r .
FoU i n f a n t j o , en V e s p a n t o s a
íoscuria també he cantat:
si n o resona a r m o n i o s a
m a v e u , d' a n g u n i a h o r r o r o s a
puch dir q u e m' ha desllíurat.
N o s é lo q u e significa
m a t r i s t o r , q u e m a y s' a c a l l a ;
i o r e c o r t d' u n a r o n d a l l a
t e i n p s h a '1 c a p m e mortifica.
Lo v e n t es f r e s c h : c a u la n i t ;
l o R h i n e n silencí c o r r a ;
io c i m d e l m o n t a c l a r i t
per darrerenca claror
llu a b a q u e l l a r e s p l e n d o r ^
q u e p o c h á p o q u e t s' e s b o r r a .
Tom II
CATALANA
Está asseguda allá d a i t ,
cóm aparició divina,
nina hermosa, virginal;
del sol feble a b la c l a r o r
li e s p u r n e j a '1 vestit d ' o r
y sos c a b e l l s d' o r p e n t i n a .
Los s e u s c a b e l l s d ' o r p e n t i n a
ab una pinteta d' or,
y c a n t a la bella n i n a
una cansó prestigiosa
tan c r u e l , t a n e s p a n t o s a ,
q u e p e n e t r a al f o n s d e l c o r .
E n sa b a r c a '1 m a r i n e r
se s e n t p r e s d' a n g u n i a e s t r a n y a ,
se s e n t p r e s d ' e s t r a n y p o d e r ;
ja n o v e u r o c a s ni e s c u l l s ,
q u e sois v e u h e n l o s s e u s u l l s
la v e r g e d e la m o n t a n y a .
C r e c h q u e l a s o n a s al fí
devoran ab un instant
m a r i n e r y barca allí.
; Q u i ha causat tan increliible
d e s g r a c i a , fet t a n h o r r i b l e . '
L o r e l e y a b l o seu c a n t .
JOAQUÍN R I E R A Y B E R T R Á N .
R UBI N A T
JOCAS c o m a r c a s se t r o b a r á n á C a t a l u n y a q u e p r e s e n t e n 1' a s p e c t e t r i s t y d e s c o n s o l a d o r q u ' a i s
u l l s d e l v i a t j e r o f e r e i x la S e g a r r a . A q u e s t a e n c o n t r a d a
es b e n c o n e g u d a d e n o s t r e s p a g e s o s , p e r las c o l l a s d e
s e g a d o r s , a n o m e n a d a s segarretas,
q u ' al t e m p s d e la
sega v e n e n t o t s los a n y s á c o n t r a c t a r s e p e r a t a n fatigós
t r e v a l l , p r o v a d e lo p o c h a p r o p ó s i t q u e d e u s e r lo s e u
t e r r e n o p e r a 1-ograr a l g ú n benefici d e l s e u c o n r e u . S e g o n s lo s e n y o r M a d o z , a u t o r d e l Diccionario
geográfico, la S e g a r r a está f o r m a d a p e r d o t z e p o b l e t s y sa d e m a r c a c i ó está e n c l a v a d a g a i r e b e en lo c e n t r o d e C a t a l u n y a ; m o n t a n y a s d e poca a l t u r a I' a t r a v e s s a n e n t o t a s
d i r e c c i o n s , en q u a l s v e s s a n t s se r e c u l l e n l a s e s c a s s í s i m a s a y g u a s q u ' a l i m e n t a n á s o s h a b i t a n t s ; sa v e g e t a c i ó
es p o b r e y m e s q u i n a , c o n s e q ü e n c i a forsada d e la m a l a
q u a l i t a t del t e r r e n o , r e d u h i n t s e las s e v a s c u l l i t a s á b l a t ,
e n poca c a n t i t a t y n o d e l m i l l o r , l l e g u m s y p a t a t a s y
ú l t i m a m e n t á u n a m i c a d e vi d e lo m e s fiuix q u e h i
p u g a h a b e r ; a c t u a l m e n t s' h i está e n s a j a n t lo c o n r e u d e
r a v e l l a n a p e r o a b b e n p o c a s e s p e r a n s a s d' é x i t .
F o r m a n t p a r t d e la S e g a r r a se t r o b a R u b i n a t , l l o c h
d e 20 v e h i n s , s í t u a t en la p a r t m e r i d i o n a l d e la p r o v i n c i a d e L l e y d a y a g r e g a t al d i s t r i c t e m u n i c i p a l d e
S a n t P e r e d e i s A r q u e l l s . E n c a r a q u e b a i x lo p u n t d e
vista agrícola R u b i n a t n o puga dírse m e s afortunat
q u e 'Is d e m é s p o b l e s d e 1' e n c o n t r a d a , g r a c i a s á u n a
a y g u a m i n e r a l d e s c o b e r t a en e l l p e r l o s e s f o r s o s d e l
doctoi'don Pau Llorach, ha lograt q u e s'ocupessen de
ell e n p e r i ó d i c h s y r e v i s t a s d' E s p a n y a y d e l e x t r a n g e r .
A q u e s t m a n a n t i a l d' a y g u a m i n e r a l , es t a m b é lo q u e
posa a v u y la p l o m a e n n o s t r e s m a n s y fará q u e 'Is l e c t o r s d e L A ILUSTKACIÓ tinga c o n e i x e m e n t d e la m i s e r a b l e
població de Santa María de R u b i n a t .
L o s ú n i c h s d a t o s q u e r e f e r e n t s á la m a t e i x a h e m p o g u t r e c u l l i r los d e b e m al ja citat s e n y o r L l o r a c h y p e r
si á a l g ú n p o d e n í n t e r e s s a r l o s a n e m á d o n a r , si be
m o l t c o m p e n d i o s a m e n t , e n p o c a s r a t l i a s , S i t u a t casi al
c i m d' u n a m o n t a n y a á 6 0 0 m e t r e s s o b r e '1 nivell del
m i r , está c o r o n a t p e r u n castell a v u y c o m p l e t a m e n t a r r u i n a t y q u e p e r t e n e i x i a al f e u d o q u e '1 c o m t e d' Eril
p o s e h i a e n a q u e l l a c o m a r c a . L ' a n t i g ü e t a t d e la p o b l a ció está a d e m e s c o m p r o b a d a p e r u n a s s e p u l t u r a s , a v u y
c o m p l e t a m e n t e n r u i n a s , q u e ' s t r o b a n al v o l t a n t d e la
p o b l a c i ó ; r e s s' h a p o g u t s a b e r fins a r a d e 1' época á q u e
ellas perteneixen p e r q u é V ú n i c h q u e d' ellas ne rest a n s o n llosas d e g u i x a d o q u i n a d a s , t r e n c a d a s y e s h a r riadas en lo m e s c o m p l e r t d e s ó r d r e y sense inscripció
ni d i s t i n t i u d e c a p m e n a . La t r a d i c c i ó c o r n p t a q u e d i t a s
s e p u l t u r a s p r o c e d e i x e n d' u n a g r a n m o r t a n d a t q u e h i
h a g u é e n lo p o b l é q u e en u n a sola n i t va d e i x a r s i s e e n t a s v i u d a s , lo q u a l á s e r c e r t r e v e l a r í a la m a j o r e x t e n s i ó
q u e e n t e m p s p a s s a t s d e u r i a h a b e r t i n g u t lo m a t e i x .
L' a r x i u d e la p a r r o q u i a , y q u e e x a m i n a m o n estimat
a m i c h s e n y o r L l o r a c h , n o c o n t r i b u h e i x al e s c l a r i m e n t
d e la q ü e s t i ó j a q u e p e r r e s p a r l a d e d i t a m o r t a n d a t e n
los d o c u m e n t s q u e conté, q u e p e r altra p a r t sois d a t a n
de 1431. T a m p o c h r e s d i h u e n d e s e m b l a n t catástrofe
los h i s t o r i a d o r s y c r o n i s t a s d e C a t a l u n y a . D e t o t a s m a neras d e n u n c i e m l'existencia d'aquestas sepulturas á las
A s o c i a c i o n s e x c u r s i o n i s t a s y la r e c o m a n e m á l a s sevas
valiosas investigacions.
A u n q u a r t d e la p o b l a c i ó se t r o b a '1 Torrent
Salat,
afiuent del Cervera, q u e recull las a y g u a s d' u n a font
q u e neix e n 1' e r m i t a d e S a n t R o m a s i t u a d a á m i t x a
hora de R u b i n a t . Aquest torrent dona aygua de mala
q u a l i t a t , s e l e n i t o s a c o m h o es casi s e m p r e I' a y g u a d e
a q u e l ! t e r r e n o , p e r o te i m p o r t a n c i a p e r u n a s
filtracions
d' a y g u a m i n e r a l q u e b r o t a n á la v o r a d r e t a d e s o n Hit
y q u e c o m u n i c a n á las m a t e i x a s lo g u s t salí q u ' h a d o n a t n o m al t o r r e n t . L o Hit d e l Torrent
Salat,
está f o r m a t p r í n c i p a l m e n t p e r c a p a s estratificadas d e g u i x ,
separadas u n a s d e las altras per interposicions arcillos a s ; d e s p r é s d' h a b e r a t r a v e s s a t lo c a m í d e S a n t R o m a
c o m e n s a n á a p a r e í x e r g r a n s m a s s a s efiorescents d ' u n a
s u s t a n c i a b l a n c a q u e n o es a l t r a q u e la c o n e g u d a p e r
l o s m i n e r a l o g i s t a s a b lo n o m d e exantltalosa,
(sulfat
s ó d i c h ) c o m u n i c a n t al t e r r e n o u n a b l a n c o t a n i n t e n s a
q u ' a r r í v a en a l g u n s cassos á fer m a l á la vista-. A q u e s t a
cxantlialosa
h a s i g u t ja e x p l o t a d a p e r a '1 c o m e r s , s e g o n s
tenim entes, pero a b tan pochs resultats q u e tingué d e
a b a n d o n a r s e d i t a e x p l o t a c i ó m o l t p o c h t e m p s d' h a b e r s e c o m e n s a d a ; n o o b s t a n t es d ' u n v a l o r i n a p r e c i a b l e
baix lo p u n t d e vista d' h a b e r r e v e l a t !' e x i s t e n c i a d' u n
m a n a n t i a l t a n p r e c i o s c o m h o es lo d e R u b i n a t .
Las ayguas p r o p o r c i o n a d a s p e r a q u e s t perteneixen á
la classe d e l a s s u l f a t a d a s sódicas f r e d a s , y r e v e s t e i x e n
la m e s a l t a i m p o r t a n c i a en lo c o n c e p t e d e p o d e r s e c u m p l i r a b ellas n u m e r o s a s y v a r i a d a s i n d i c a c í o n s t e r a p é u ticas. G r a c i a s á u n a s o b r a s p r a c t i c a d a s b a i x la d i r e c c i ó
del e n g i n y e r d o n L l u i s .VI. V i d a l , l o m a n a n t i a l h a s i g u t
n o t a b l e m e n t a u m e n t a t y son actual possesor ha pogut
a s s e g u r a r d e tal m a n e r a , las e x i g e n c i a s del c o n s u m q u e
seguraraent h a n de lograr, u n a ayguas tan favorablem e n t acullidas per lo m o n médich. Y d i h e m a i x ó perq u é n o es s o l s a m e n t á E s p a n y a a h o n t h a crid.at I' a t e n ció lo m a n a n t i a l d e R u b i n a t fent q u e s' o c u p e s s e n d ' e l l
r e v i s t a s y p e r i ó d i c h s y c e n t r o s científichs d e 1' i m p o r tancia d e la Real A c a d e m i a d e M e d i c i n a y C i r u g í a d e
B a r c e l o n a y d e 1' A c a d e m i a d e C i e n c i a s r n é d i c a s d e C a t a l u n y a , s i n o q u e t a m b é al e x t r a n g e r ha l o g r a t la
m e s e n t u s s i a s t a a c e p t a e i ó , fins á tal p u n t , q u e h a m e r e s c u t del g o b e r n d e la v e h i n a r e p ú b ü n a I ' h o n o r d e s e r
la ú n i c a a u t o r i s a d a p e r a la v e n d a p ú b l i c a .
R e s te d ' e s t r a n y u n éxit t a n c o m p l e t í s s i m ja q u e 'Is
a n á l i s s i s verificáis d e la m a t e i x a 1 ' h a n p r o c l a m a d a e n t r e
las d e la seva classe, la p r i m e r a p e r sa r i q u e s a d e m i n e r a l i s a c i ó y p e r la s e n z i l l e s a d e sa c o m p o s i c i ó q u i m i c a .
H é u s e a q u í '1 r e s u l t a t q u ' o b t i n g u é '1 r e p u t a t f a r m a c é u t i c h s e n y o r C o d i n a y L a n g l í n e n 1,000 g r a m s d e
aygua de R u b i n a t :
Sulfat de sosa. . .
Id. da m a g n e s i a .
Id. de p o t a s a . .
Cloruro de sodi ,
Id.
de cals . .
Acit silicich . . .
g8'S7S8
o'843-i.
o'2o66
o'45i6
o'2g23
0*0403
ioo'7T30
R e s u l t a t s n o m e n o s s a t i s f a c t o r i s h a n o b t i n g u t en l o
extranger los doctors W e x , Labaigne, B o u c h a r d a t y L e f o r t , a b los q u a l s s ' h a p o s a t á c o b e r t d e t o t s los detractors^
q u e v o l g u e s s e n o p o s a r s e l h i . A q u e s t s n o h a n faltat p e r ,
cert, p r o v a eviden t í s s i m a del s'alor real y p o s i t i u del a y g u a
d e R u b i n a t , y t e n i m u n especial g u s t e n c o n s i g n a r h o
p e r a t e ñ i r la satisfácelo al m a t e i x t e m p s d e t o r n a r p e r
l o s d r e t s d e la v r i t a t y d e la j u s t i c i a i n o b l e m e n t t r e pitjats.
A i x i s n o s fa p a r l a r u n p r o s p e c t e q u e t e n i m á la vista
c i r c u l a t p e r I' e m p r e s a d e I' A y g u a p u r g a n t d e R á k ó c z y ,
d e B u d a - P e s t , d o c u m e n t m o d e l o b a i x l o p u n t d e vista
de la m a l a fe y d e ! d e s c a r o a b q u e 's falsifican d a t o s , e n
profit c o m se s u p o s a , d e l a s a y g u a s d e la c a p i t a l d ' H u n g r í a . E n a q u e s t p u n t a q u e s t a e m p r e s a p o d r á ben a l a b a r s e d e s e r la p r i m e r a t r a c t a n t s e d e n o p a r a r s e e n
b a r r a s p e r a fer I' elogi d e s o n a r t í c l e m e s q u e sia v a lentse d e recursos c o m los q u ' a n e m á indicar.
E n u n q u a d r o c o m p a r a t i u d e la r i q u e s a
raineralisadora de las ayguas d e R u b i n a t y deis diferents m a n a n tials d e R á k ó c z y i n s e r t a I' a n á l i s i s d e la p r i m e r a p o r t a t
á c a p p e r la A c a d e m i a d e M e d i c i n a d e P a r i s , q u e es l o
següent;
Sulfat ('e sosa. . . .
96*265
Id. de potasa . . .
. 0*239
Id. de m.ignesia . .
3*268
Id. de cals. • . .
1*949
Cloruro de sodi . . .
2*055
Sílice, albúmina, oxid
de ferro, etc. . . .
0*038
103*81.1
Total io3'8i4 grams de principis mineraüsadors ; en
c a m b i l o s d i v e r s o s m a n a n l i a l s d e I' a y g u a d e R á k ó c z y ,
d o n a n s e g o n s la g e r m a n ó f i l a e m p r e s a , 5 7 i ' 3 6 3 o e n lo
m a n a n t i a l de Rákóczy á Buda, 357,049 e n l o d e J í u n y a d a y - J a n o s , 3 2 7 , 5 6 e n lo d e P u l l n a y 2 5 8 7 8 e n lo d e
F r i e d r i c h s h a l l e r , c a n t i t a t s q u ' á p r i m e r a vista r e s u l t a n
t o t a s s u p e r i o r s á la q u e ' n s d o n a 1 ' a y g u a d e R u b i n a t .
No o b s t a n t , p r e c i s es q u e n o s t r e s l e c t o r s t i n g a n en
compte u n a petita circunstancia q u e i n d u p t a b l e m e n t
h a d e a l t e r a r a l g ú n t a n t lo v a l o r d' a q u e s t a s c a n t i t a t s ;
tal e s l a d e q u e 'Is r e s u l t j t s q u ' h a n p r o p o r c i o n a t l a s
Tom II
LA
a y g u a s d e B u d a se h a n o b t i n g u t o p e r a n t e n r o , o o o g r a m s
d' a y g u a , m e n t r e s q u e 1' a n á l i s s i s del a y g u a d e R u b i n a t ,
fet p e r 1' A c a d e m i a d e M e d i c i n a d e P a r i s se h a d e r e f e rid á i , o o o g r a m s d' a y g u a , c o m s' h a n d e s c u i d a t d e
f e r h o c o n s t a r los p r o p a g a d o r s d e 1' a y g u a d e R á k ó c z y .
D' a q u e s t a m a n e r a la xifra d e la r i q u e s a m i n e r a l i s í d o r a
d e a q u e s t a s a y g u a s lia d ' e x p r e s s a r s e d ' a q u e s t a m a n e r a :
EN
I O , Ü O O GRAMS D' AYGUA
Rákóczy . . .
Hunyady-Janos.
.
.
57l'369o\
357*044 I
P"""^
Fredrichshaller. .
Rubinat
. . . .
32:1^036 ^
23178 \
1038'140 j
.
. .
,^Í5adoi,i
ILUSTRACIÓ
i n t e r é s a b q u e '1 d o c t o r L l o r a c h , va d i v u l g a n t 1' a y g u a
d e R u b i n a t , e n u m e r a n t e n c a r a q u e fos d e p a s s a d a ,
ios m o l t s inconvenients q u ' h a t i n g u t de vencer pera
p o r t a r á b o n t e r m e u n a e m p r e s a t a n d i g n e d' a l a b a r s e ,
m e s c o m a b a í x ó s a b é m d e s o b r a s q u e h a u r i a m d ' ofend r e r la m o d e s t i a d e n o s t r e i l u s t r a t c o m p a n y d e p r o fessió, h e m d e d o n a r p e r c o n c l ó s , e n a q u e s t p u n t y a b
g r a n s e n t i m e n t n o s t r e , lo p r e s e n t a r t i c l e , q u e n o i n f u n d a d a m e n t nostres amables lectors h a u r á n trobat despul l a t d e t o t a m e n a d' a t r a c t i u g r a c i a s á la e s c a s s e s d e d o t s
a b q u e n o s ha s i g u t jirecís d o n a r l o s á c o n e i x e r t a n r i q u i s sim manantial.
B.
Hunyady-Janos . . .
Pultua
Friedrichshaiier . . .
Rubinat
57 "136
35
32
25.
103
704
735
178
S14
P e r f o r t u n a lo g r o s s e r d e l r e c u r s á q u e s' h a a p e l a t
p e r a d e s a c r e d i t a r 1' a y g u a d e R u b i n a t , d o n a perl'ectam e n t la m i d a d e l v a l o r m o r a l d e i s e x p l o t a d o r s d e las
a y g u a s h ú n g a r a s y fins a r a n o ha l o g r a t a l t r a cosa q u e .
a c a b a r d' e x t e n d r e r la f a m a d e l m a n a n t i a l d e R u b i n a t
a v u y ja u n i v e r s a l m e n t c o n e g u t . P e r a i x ó M . C o n s t a n l i n
P a u l , V i c e - P r e s i d e n t d e la S o c i e t a t d ' H i d r o l o g í a e n la
sessió c e l e b r a d a p e r la m a t e i x a lo 20 d e ü e s e m b r e
d e 1880, d e s p r é s d e d o n a r c o m p t e d e t a n e s c a n d a l o s o s
m e d i s d e p r o p a g a n d a , d e n u n c i a r a al m o n científich la
m a n e r a d e p r o c e d i r d e 1' e m p r e s a d e R á k ó c z y , p e r q u e
t o t h o m s a p i g u é s á q u e a t e n i r s e r e s p e c t e á sa f o r m a l i t a t
y b o n a fe.
Pocas son las o c a s i a n s e n q u e tenim q u ' a g r a h i r ais
e x t r a n g e r s r e v i n d i c a c i o n s t a n c o m p l e t a s c o m la q u e d e b e m a i s francesos en a q u e s t a q ü e s t i ó ; la p r e n s a m é d i c a
f r a n c e s a , es p r e c i s q u ' h o c o n f e s s e m , ha s i g u t la p r i m e r a p r o p a g a d o r a del a y g u a d e R u b i n a t , d e tal m a n e r a
q u ' a v u y p o t b e n be d i r s e s e n s e c a p classe d e d u p t e q u e
ha ac?.bat p e r a s u s t i t u h i r á t o t a s l a s a y g u a s m i n e r a l s
p u r g a n t s q u e á F r a n s a m e s e s t a b a n en u s . A la vista d e
t a n s a t i s f a c t o r i s r e s u l t á i s y d e s p r é s d ' u n i n f o r m e fav o r a b i l í s s i m lo g o b e r n francés a u t o r i s á la v e n d a d e
la m a t e i x a en tot s o n t e r r i t o r i , p r i n i e r a d i s t i n c i ó q u e
a l c a ñ s a n l a s a y g u a s m i n e r a l s d' E s p a n y a e n la v e h i n a
República.
L ' a y g u a d e R u b i n a t es s u m a m e n t c o n e g u d a en Espanya pera q u e necessite de nostras p o b r í s s i m a s recom e n d a c i o n s ; los b o n s r e s u l t á i s q u e d i a r i a m e n t s ' o b t e n e n a b la seva a d m i n i s t r a d o fan a u m e n t a r d i a r i a m e n t
lo s e u c o n s u m , al q u a l p o t a c u d i r s e p e r c o m p l e r t g r a cias á l a s o b r a s p r a c t i c a d a s e n lo m a n a n t i a l p e r 1' a c t u a l
p o s s e s o r d e las a y g u a s lo d o c t o r L l o r a c h , al qual d e b e m
lo s e n y a l a d í s s i m s e r v e y d ' h a b e r ' a p o r t a t á la T e r a p é u tica u n r e c u r s d e t a n v e r d a d e r a i m p o r t a n c i a ; n o s a l t r e s
h a b e m t i n g u t ocasió d' e x p e r i m e n t a r s o s beneficiosos
efectes en 1' H o s p i t a l d e S a n t a C r e u d e B a r c e l o n a , al
q u a l c o m á m o l t s a l t r e s e s t a b l i m e n t s d e beneficencia,
lo d o c t o r L l o r a c h facilita g r a t u i t a m e n t tota 1' a y g u a d e
R u b i n a t q u e puga necessitar.
I . l á s t i m a g r a n q u e lo m i s e r a b l e d e l t e r r e n o e n q u e 's
t r o b a lo m a n a n t i a l n o p e r m e t e 1' i n s t a l a d o d' u n b a l n e a r i , q u e p o d r i a p r e s t a r s e r v e y s d' i n n e g a b l e i m p o r t a n c i a d o n a d a la c o m p o s i c i ó q u í m i c a d e l a s a y g u a s .
Manantials q u e gosan avuy d' una m e r e s c u d í s s i m a fama,
d i s t a n m o l t d' a l c a n s a r la xifra m i n e r a l i s a d o r a d e 1' a y g u a d e R u b i n a t , p e r lo q u a l no d u p t e m en a f i r m a r q u e
á s e r p o s s i b l e la r e f e r i d a i n s t a l a d o , h a b í a d e d o n a r los
m e s s a t i s f a c t o r i s r e s u l t á i s en q u a n t a s o c a s i o n s se r e c o m a n a n l a s a y g u a s s u l f u r o s a s , m o l t e s p e c i a l m e n t en la
gota y r e u i n a t i s m e c r ó n i c h s , m a l a l t i a s q u e de sobras
haurán sentitanomenar noslresindulgentslectors, jaque
's v a n e x t e n e n t cada d i a t n é s e n t r e la g e n t d e c i u t a t
g r a c i a s á u n a m u l t i t a d d e c a u s a s q u e n o es del cas a n o m e n a r . I g u a l m e n t p o d r í a n p r e s t a r g r a n s s e r v e y s en
m u l t i t u t d e e n f e r i n e l a l s d e la pell ja fossen d e o r i g e n
h e r p é t i c h , e s c r o f u i ó s .ó p a r a s s i t a r i , y en m o l t a s a l t r a s
q u e p o d r í a n í c i t a r si h a g u e s s e i n d e d i c a t lo p r e s e n t a r t i lle á u n a revista prufessionál.
La í n d o l e p e c u l i a r d e L A ILUSTRACIÓ C A T A L A N A , p e r i ó -
d i c h , q u e sí be está m o l t l l u n y d e d e s d e n y a r lo t r a c t a r
las q ü e s t i o n s baix lo p u n t d e vista c i e n t i t í c h , s' h a d e
atenir á certas consíderacions q u e fácilment e n d e v i n a r á n l o s q u e ' n s l l e g e i x e n , n o ' n s p e r m e t i n s i s t i r en a q u e s t
oi'dre d e c o n s í d e r a c i o n s ; I' ú n i c h o b j e t e q u e ' n s h a m o g u t al e s c r i u r e 'I p r e s e n t a r t i c l e h a s i g u t lo d a r á c o n e í x e r u n m a n a n t i a l t a n p r e c i o s , baiK lo p u n t d e vista
t e i a p é u t i c h , c o m h o es l o d e R u b i n a t , d e q u a l i m p o r tancia n ' e s u n t e s l i m o n i e v í d e n í i s s i m , los r e c u r s o s d e
M a l a fe á q u e h a n t i n g u t d' a c u d i r , q u a n h a n t r a c t a t d e
d e s a c r e d i t a r l o , los e&peculadgrs d' a y g u a s m i n e r a l s q u e
s x i s t e i x e n m e s e n l l á del R h i n . Un d e b e r d e j u s t i c i a y
" £ p a t r i o i í s i n e al m a t e i x t e i n p s , n o s o b l i g a b a á d e l a t a r
al p ú b l i c h t a n i n d i g n a m a n e r a d e p r o c e d i r , q u e n o p o t
l l e n o s d e s u b l e v a r la c o n c i e n c i a d e tota p e r s o n a h o n i'ada. De b o n a g a n a h a u r i a m a m p l i n t e n n o s t r e a n i d e
t o t lo q u e s a b c í n r.el,_atjvainent_á la p e r s e v e r a n c i a . y . _ d e s -
¡i AHIR Y AVUY-Ü
I
La vida a h i r q u e l l e u g e r a
Q u e b o n i c h e r a 'I seu c e l ,
Q u ' h e r m o s a la p r i m a v e r a ,
Q u ' e n c i s e r s s o s u l l s d' t s t e l .
La vida a v u y q u e feixuga
Q u í n cel m e s t r i s t y b o y r ó s ,
L' h i v e r n gelat se m ' e n d u g a . . .
Deu m e u s o s u l l s ja s' h a n d o s .
•
II
A h i r tots d o s p e r f o r t u n a
A x i s q u e exiS la l l u n a
B a i x a b a i n j u n t al j a r d i ,
Y 1' u n p e r 1' a l t r e allá á s o l a s .
J o feya r a m s d e v i o l a s
Y ella p o m s d e l l e s a m í .
A v u y q u e h i b a i x o s e n s ella
Axis q u e trenco poncella
La v i o l e t a d e l a m o r ,
Veig q u e s' e s f u l l a n p l o r o s o s
Las brancaladas h e r m o s a s
Del l l e s a m i del m e u c o r .
III
C a d a t a r d e c u a n la veya
Lí s o m r e y a
Y ' m s o m r e y a ella á n ' á m i ,
J o a p r o p d' ella a m o r c e r c a b a ,
Y al dirli si m ' a n y o r a b a ,
M' a c o s t a b a
Los seus llabís de r u b í .
A v u y , s o l e t , sí la p l o r o ,
Es q u e a n y o r o
R e c u l l i r s o n b e s q u ' es fon,
G u a y t o al cel y a b ella p e n s ó ,
Y cada s o s p i r q u e l l e n s o ,
'm convenso,
Q u e h i q u e d a t ben sol al m o n .
IV
De la t a r d e q u ' es m o r i a
U n v e n t gelat s' e s c o r r i a
Peí m e u f r o n t b a n y a t d e d o l ;
e s t a b a s tu en la a g o n í a . . .
y á L> posta a n a b á 'I s o l .
C u a n jo s o s u l l s e s v a d a v a
Al c a l o r d e i s m e u s p e t o n s ,
Y s o n p í t se r e i m H a v a
C o m m a r i n m e n s d' i l - l u s i o n s .
Llavors jayenta y h e r m o s a
E r a s o n Hit n i u d e f l o r s .
Q u e m ' hi a t r e y a m i s t e r i o s a
L' o n a d a m e s v o l u p t u o s a
D'aquell m a r inmens d'amors.
A v u y sa c a m b r a es d e s e r t a
Y es d e s e r t s o n Hit g e l a t ,
N i n g ú s o s u l l s hi d . i s p e r t a
N i n g ú s o n f r o n t hi h a b e s a t . . .
Sol y v e r n , s o i s l a r e g i r a
Lo m e u p o b r e | e n s a m e n t .
P e r q u é 1' a t r a u la g u s p i r a
D' a q u e l l r e c o r l ,que m ' hi m i r a
F i t á fit e t ^ r n a m e n t . . .
JOAN B . SENDRA
Madrit 25 de Abril de iSSi
NOVAS
Se t r o b a ja e n t r e n o s a l t r e s lo c e l e b r a t poeta e x c e l e n t í s s i m S r . D. \ ' í c t o r B a l a g u e r .
S e g o n s l l e g í m e n u n colega, 1' a l t r e d í a , en u n a m a s í a
d e V i l a n o v a , fou v í c t i m a d' u n i n c í d e n t q u e h a u r í a p o g u t t e ñ i r c o n s e q ü e n c í a s , p u i g estar.t p r e p a r a n t lo café,,
d e s p r é s d' e s m o r s a r , s' inflama I' e s p e r í t d e v i , y r e v e n t a n t s e 'I r e c i p i e n t lí c a u s a a l g u n a s c r e m a d a s y f e r i d a s á
la c a r a , s e n s e q u e p e r f o r t u n a o f e r i s s e n g r a v e t a r .
O l e b r é m q u e n o hi'gi t i n g u t m e s c o n s e q ü e n c í a s l ' i n cident.
AMIGÓ.
ó b e r e f e r i n t r a n á l i s i s á 1,000 g r a m s d ' a y g u a .
Kákóczy
3o3
CATALANA
L ' Associació c a t a l a n i s t a d' e x c u r s i o n s científicas acaba d e p u b l i c a r u n a Fulla d' insirucció arqueológica
destinada á vulgarísar. los coneixements d' arqueología
e n t r e l a s clases p o p u l a r s y á p r o p a g a r 1' afíció al estudV
y c o n s e r v a d o de nostres m o n u m e n t s artistíchs. Conté
d i f e r e n t a s n o t i c i a s s o b r e 'Is p r i n c i p á i s edificis d e C a t a l u n y a , r estil á q u e p e r t a n y e n y la época d e sa c o n s t r u c c i ó , c o m t a m b é d e i s o b j e c t e s d' a r t s u n t u a r l q u e
m e s p o d e n í n t e r e s s a r al a r q u e ó l e c h .
La Fulla va d i v i d i d a e n t r e t z e seccions q u e c o m p r e n e n los m u n u m e n t s p r i m i t i u s , 1' a r q u i t e c t u r a , e s c u l p tura, pintura, cerralUria y b r o n z o s , orfevreria y glíptica , c e r á m i c a y c r i s t a l l e r í a , i n d u m e n t a r i a , t a p i c e r í a y
brodats, m o b l e s y utensílis, sigilografía y epígraíia, arm a d a , bibliografía y grabats y n u m i s m á t i c a . E s t á , a d e m e s i l u s t r a d a a b n u m e r o s o s g r a b a t s ai b o i x , q u e d o n a n
b o n a idea d e i s o b j e c t e s r e p r o d u h i t s .
C o n s i d e r e n ) d e g r a n u l i l í t a t a q u e s t a p u b l i c a d o , d e la
q u a l n e s o n a u t o r s los d í s t í n g i t s c a t a l a n i s t a s s e n y o r s
C o m t e d e B e l l - l l o c h y J o a q u i m O l i v ó . ,-
LLIBRES REBUTS
VIDA
POLÍTICA Y PARLAMENTARIA
DE D . V Í C T O R
BALA-
GUER, p u b l i c a d a p o r el c o m i t é C o n s t i t u c i o n a l d e V i l l a nueva y Geltrú.
E l e g a n t m e n t i m p r é s en u n a b u l t a t v o l ü m d e 36S
p l a n a s s' ha pulilicat d a r r e r a m e n t u n a r e s s e n y a d e la
v i d a p a r l a m e n t a r i a del d í s t í n g i t p o l í t i c h y l i i e r a t d o n
Víctor Balaguer, diputat á Córts per Vilanova y Geltrú.
L' o b r a , q u e i n d i c a t a n sois m o l t d e p a s s a d a l o s fets.
p o l i i i c h s en q u e ha p i e s t p a r t lo S r . B a l a g u e r d u r a n t sa
v i d a , se c e n y e i x m e s á la r e p r o d ú c e l o d e s o s d i r c u r s o s e n
las C ó r t s . E n eMs s' hi n o t a s e m p r e lo c a r á c t e r d í s t i n t i u :
d e n o s t r e i l u s t r e c o m p a t r i c í ; u n a dicció n o s e m p r e s o b r i a , p e r o s e m p r e franca, u n e n t u s s i a s m e s e m p r e c r e i x e n t e n la m a n i f e s t a c i ó d e s o s p r i - i c i p i s p o l í t i c h s , u n a
b r i l l a n t i m a g i n a c i ó q u e á v e g a d a s lo p e r j u d i c a f e n t l h o
p r e c i p i t a r en la elecció d e la frasse y en fí y m e s q u e
tot u n d e l i r i p e r d e f e n s a r t o t lo q u e ell c o n s i d e r a q u ' ha.
de ser protitós á C a t a l u n y a .
Nosaltres n o s o m polítichs de partit y també a d m i r é m .
al S r . B a l a g u e r . Pocas v e g a d a s se t r o b a u n c á t a l a ( t r í s t i s s i m es d i r h o ) q u e e s c a l a n t las g r a d a s d e l p o d e r t a l ,
c o m ell h o h a lograr, se r e c o r d i d e sa t é r r a y 1' e s t i m í
d' u n a m o r t a n p u r c o m lo S r . B a l a g u e r : es n e c e s s a r i algu-na cosa m e s q u ' u n g r a u d e m á x i m a a c t i v i t a t p e r a q u e u n
q u e , a l l u n y a t de s o n país n a t a l h a g e a r r i v a t á s e r m i n i s t r e ó e s t i g u i á p u n t d e t o r n a r á s e r b o , s' e n t r e t i n g u i e s - c r i b i n t t r a g e d ' a s ó p o e s í a s h e r m o s í r . s i m a s en u n a U e n g u a q u e n o lí fará g u a n y a r res, p e r q u é n o 1' c n t e n n i n g ú .
d e i s q u e '1 v o l t a n .
P e r s o , d a d a la f e r m e s a d e c a r á c t e r del S r . B a l a g u e r , .
n o s a l t r e s s e n t i m q u e la política n o s lo t i n g u í a l l u n y a t . .
Q u i c o m e l l , p o e t a '1 m e s a f d e n t , lo m e s a p a s s i o n a t , y
ja q u e n o '1 m e s c o r r é e t e á lo m e n o s lo m e s b r i l l a n t d e i s ,
n o s t r e s p o e t a s , p e r a c u l l í r á s o n e n t o r n la j o v e n t u t c a talanista y llensarla ais nous ideáis á q u e necessariam e n t sa v i t a l í t a t la p o r t a r í a !!
L' o b r a d e q u e h e m p a i l a t y q u e r e p r o d u h e i x al c o m e n s u n magníHch article de D. Guillém Forteza sobre
l a - p e r s o n a l i t a t literaria del S r . B a l a g u e r p u b l i c a t en Las
Provincias
d e V a l e n c i a , está i m p r e s a e n V i l a n o v a y G e l t r ú , casa d e J o s e p h A. Milá, R a m b l a , 4 1 , p r i n c i p a l .
¡ E S P I N A S ! P o e s í a s d e Joit" Vancells y Marqués,
prect-didas de u n a carta y u n prólogo del Excmo. Sr. D. Víctor Balaguer.
No es p r e c i s q u e r e c o m a n é m á n o s t r e s l e c t o r s 1 ' a d q u i s i c í ó d ' a q u e s t a o b r a , q u a n p e r c o n f e s s i ó del s e n y o r
B a l a g u e r p e r t e n e i x á la classe d e i s I l i b r e s q u ' éll a p l a u d e i x y s o n a u t o r á la d e i s p o e t a s q u ' a d m i r a . La c o n s i d e r a c i ó q u e s o n a u t o r m e r e i x al s e n y o r B a l a g u e r , q u e d a .
b e n c o m p r o b a d a , al a u i o r í s a r l o p e r a r e p r o d u h i r a l
f r e n t e d e I' o b r a l o niagnífich d i s c u r s q u e p r o n u n c i a d í t .
s e n y o r en los J o c h s F l o r á i s d e V a l e n c i a , en lo q u a l s e
t r o b a n c o n s i g n a d a s las i d e a s y j u d i é i s q u e n o s t r e i l u s t r e c o m p a t r i c í h a f o r m a t s o b r e la l i t e r a t u r a c a t a l a n a .
T e n i n t en c o m p t e q u e '1 p o e t a p o t r e v e l a r s e i g u a l .meiit p e r 1' altesa d e s o s c o n c e p t e a c o m p e r la f o r m a
c o r r e c t a y e l e g a n t d e q u e 's valga p e r e x p r e s s a r l o s , l o
s e n y o r V a n c e l l s , p o t classíHcarse p e r f e c t a m e n t c o m a
p o e t a b e n r e g u l a r . Aíxó no vol d i r q u e d e t a n t en t a n t
- l a t n u s s a d e d i t s e n y o r n o ' n s ofereixe p e n s a m e n t s v e r a -
3 04
LA
ment poétichs, ni tampoch vol dir que en la versificació
correcta y elegant del senyor Vancells, no s' hi troben
alguna qu'altra vegada, caigudas que desUuheixen algún
tant lo mérit principal qu' hem de reconeixeren totas
las sevas obras. Sia una prova del primer estrem la
magnífica Pregaría á la lluna, que no desdenyaria un
poeta deis mes renomenats y del segon entre altras la
poesía Diamante americano, escrita en estrofas d' una
contextura estrófica estranya, gens agradable á 1' orella.
A b t o t y que las poesías del senyor Vancells se fassen
principalment recomanables per la seva forma no vajen
á creure nostres lectors que d' ells puga
dirse lo que son autor diu de certs uUs:
Los hay que son muy bonitos
pero que no dicen nada,
ans al contrari, los senliments mes
nobles del home, com son la patria,
la Ilibertat, la religió, la familia, lo
a m o r , etc., son los que posa á contribució lo senyor Vancells pera revelarse com á poeta.
Debem consignar també que en
aquesta colecció composta de poesías
catalanas y castellanas, las últimas
portan ventatja sobre las primeras, lo
qual no ha de ser motiu pera que nostre poeta desisteixe del tot d' escriurer
en nostra preciosa Uengua.
Aquest Uibre va dedicat á la excelentíssima senyora marquesa de Mar i a n a o , en un precios soneto encomiástich de las virtuts qu' adornan á
tan egregia dama, y 's ven al preu de
tres pessetas en las principáis llibrerías de nostra capital.
ILUSTRACIÓ
Tom II
CATALANA
cristianisme, tracta de la fundació del monastir consignant que n' hi hagué un d' anterior al actual, construhit en los segles ix y x, y passa á tractar del temple
y del claustre, exposant sa historia y fentne una descripció tan acabada, que en vritat pot assegurarse que
es aquesta darrera part la mes interessant de la memoria y la que mes ha d' ocupar P atenció deis aficionats
á semblants estudis; en ella mostra '1 senyor Rogent
sos coneixements en 1' art que professa y al mateix
temps deixa veure P estudi que ha fet deis monuments
religiosos de Catalunya, d" entre I s quals ne cita un
ARMAS PORTÁTILES DE FUEGO. — El
SANT CUGAT DEL VALLES.—Aquest es
lo títol d' Juna interessant memoria
escrita peí distingit arquitecte don
Elias Rogent y que ha tingut la galantería de remetrens P Associació d' arquitectes de Catalunya. Lo nom ben
reputat del autor y 1' importancia de
la corporació que s' ha encarregat de
publicar aquest notable travall, ja es
suficient pera que 's comprengalo molt
que podriara dirne si disposessem de
prou espay pera donar cabuda en nostras columnas á un judici tan extens
com se mereix P obra que 'ns ocupa.
Ja que aixó no es possible, nos haurém de contentar ab senyalar las m a terias que en la citada memoria tracta
'1 senyor Rogent, y ja será prou pera
que 'I lector comprenga 1'importancia d' ella y judique innecessaria tota
recomanació per part nostra. — Després d' una discreta introducció en
que ennumera P autor los elements
que aqui en Catalunya formaren dintre del art cristiá d' Occident « una
variant ab fasomía propia y definida,» fa en un capítol
que titula Mis primeros recuerdos,
una bonica descripció deis bells panoramjis q u e ' s descobreixen desde
lo cim del Tibidabo, explicant P impresió que li causa
la primera vista del monastir de Sant Cugat. Parla després deis autors que s' han ocupat d' aquest monument,
citant lo Viaje d España, de Pons, las Memorias historias, etc., del monjo Muxó, lo Viaje d las iglesias de
España, de Villanueva y 'Is Recuerdos y belle:^as de
nostre historiador-poeta Piferrer. En los següents capítol s, aduheix lo senyor Rogent una munió de datos pera
probar que hi ha restos del Castrum Octavianum enterráis en lo lloch que ocupa '1 monastir, manifesta sa
opinió conforme ab la tradicció-cristiana sobre serconsagrat á Deu aquest lloch desde 'Is primers segles del
BARCELONA
Depósit de taps y obras de Suro
IT- XARNACH
Especialitat en cantis de suro per teñir I' aygita
ben fresca
$
\
TALLER
de
Aribau,
Tomás
|
JULI
CASAS
F O R
GRAN
GALVANOPLASTIA
24,
tura,
Castro
Ñuño
y
Y
\
ibuix
TElXIDOR
Tolrá Germans
Fontanella, 8
FILATS
fins y TEIXITS excclents
Reserváis los drets de reproducció artística y literaria ||
BASAR
S. DURAN
D
Carrer del Regomir, número 3
Dalmau y
moderno armamento de la infantería y
su influencia en el combate , por don
Francisco Barado y don Juan Genova,
oficiales del Arma de Infantería.
L ' obra que porta aquest títol es de
vera utilitat, no tan sois per las classes
militars á quí mes especialment esta
destinada, sino per tots aquells que
tingan interés en seguir los progressos
de la mecánica aplicada á P armería
y '1 perfeccionament adquirit per los
-'
medís de guerra á contar del segle xv.
La revolució que s' ha efectuat de
cinquanta anys en aquesta part en las
armas portátils de foch per P aparicio
deis fusells de retro-carga y mes tart
deis repetidors, ab los que 's disparan
i5 y 20 tiros per minut y qual velocitat ha arribat ab lo Jarmann á un tiro
per segon, se pot apreciar degudament
en aquest interessant Uibre, y junt ab
ella la radical transformado que ha
operat en la guerra. Y sens cap dupte,
aquest es un deis nous aspectes que la
historia del nostre segle ofereix; arpéete no per. lo terrible menos admirable en quant reflexa 'Is esforsos de
P inteligencia humana en la esfera de
la guerra!
Dos parts te '1 Uibre deis senyors
Barado y Genova : la primera es descriptiva, la segona dona á coneixer la
influencia que '1 perfeccionament de
las armas ha anat introduhint en lo
combat. No dirigintnos á un públich
especial, nos abstindrém d' entrar en
consideracions sobre una y altre. Lo
conjunt de P obra resulta complertí
proporcíonat y armonios. En quant al
estil es lo propi de aquest género de traballs ; ab tot y
aixó te fragments notables; quadros y consideracions
que cridan poderosament P atenció del profá.
Armas portátiles de fuego, consta de unas 85o paginas, 400 grabats, 92 taulas balísticas y un mágnífieh
quadro gráfich tirat á dos tintas, editat ab esmero en
la imprenta d' aquesta revista, ahont poden dirigirle
'Is pedidos.
Se ven al preu de 12 pesetas en rústica y i3 encuaderna! en tela, en tota la Península, y i3 y 14 pessetas
respectivament en P Ultramar y Extranger.
Felicitém á sos autors, un deis quals potsé conegum
nostres lectors per altres travalls d' índole literaria;
puig ab son Uibre han contribuhit á enriquir la literatura militar espanyola.
RECOMANABLES
T U N
Pintura
F.
baixos
DUFAURE
bon n ú m e r o , pera sostenir los principis que consigna
respecte á aqtiest género d' obras arquitectónicas de
nostra térra; la manera com P autor classifica 'Is 144capitells del claustre, entretenintse en detallar la forma y
situació de cada classe y establint las diferencias que
marcan las duas épocas en que foren e-culpits, bastaría
á fer del travall del senyor Rogent una obra molt recomanable si ja no fos prou pera aixó tot In primer á que
'ns hem referit y lo que 's llegeix en las darreras planas en que s' ocupa deis materiais empleats en la construcció del monument; per aquesta part sola mereixería
lo senyor Rogent un entussiasta aplauso, ja qu'ella ve
é ser com una ¿xcitació pera que nostres arquitectes se
dongan á estudiar la construcció en Catalunya durant
la Etat Mitjana, estudi que ben segur descobriría, com
YCARDEVILAlAbundantassortitenarticlesdeArquitec-l
Cárter Ampie, 61
\
—
diu molt acertadament P autor, prácticas que datan de
P época romana y sistemas definits (diferents deis usats
en Castella) que 's fundan en los materiais y en las
condicions climatológicas de la nostra térra. Lo senyor
Rogent acaba son travall fent menció del color local
que en Catalunya te P art románich, que arriba á sa
major altura en Sant Cugat, Girona y RipoU, que 's
troba en decadencia en Poblet y Tarragona (encara que
vestint un trajo oriental mes rích y explendent) y que
está á punt de perdre P importancia que adquirí en la
época que historia. Las darreras .ratUas de dita memoria , están consagradas al esculptor
Arnau de Geralt que travallá 'Is capitells del famós claustre, segons se llegeix en una lápida que hí ha en un
ángul d'aquest.—La memoria d e q u e
parlem, magníficament impresa en la
tipografía La Academia, es un travall
que honra en gran manera aquest
acreditadissim establiment.
BARCELONA
de SASTRERÍA
y
i Martín
COMPANYIA
í
J
CompaUfial
Agmts de Aduanas, Fart-Bou
Varíat y ckgant assortit de pessas Jetas y A mida
Passaíje
Gorgüt
de la Pau, número 11
j
REPRESBNTANT
EN BARCELONA
RAMÓN
BATLLE
Y CANTO
Plassa Junqueras, 5
FITO Y COMP.'
RELLOTJERIA
Agencia
de
Transports
\ 5 ' admeten encárrechs pera Vich, Ribas \ j O S E P H
A N TIG
A ^\
y Ripoll
Carrer de Assahonadors, 6
Carrer de la Unió, núm. 3
TIPOGRAFÍA DE E . ULLASTRES. RONDA DE LA UNIVERSITAT , 96.
||
s' envian. números de mostra ¡ora de Barcelona