Imprimir aquest article

L'ESGLESIA
DE
SANTA
MAR-IA
DE ·
SAC OT,
A .
LLONGARRIU
(VALL DEL BAC) .
PER JOSEP MURLÀ I GIRALT
141
Es freqüent que amb el cognom Llongarriu, titular de la pairalia, s'anomeni també l'església, de factura romànica, existent
en l,a Vall del Bac, en l'actual terme municipal de Vall de
Bianya, a l'abrigall d'un petit turó dels estreps nord-orient als
de la Serra de Malforp.t.
La masia, segons Josep Danés i Torras, troba els seus
pretèrits en el segle XV, data des de la qual cal suposar que
els Llongarriu en foren els propietaris i creixeren, per tant,
a l'entorn del temple veí, l'antiga església parroquial de Santa
Maria de Sacat que alguns autors, equivocada ment, confonen
a~b l'edifici religiós de La Cot, en el terme de Santa Pau.
La documenta ció fins ara coneguda sobre Santa Maria de
Sacat és molt escassa i Francesc Montsalvatg e, en la seva
descripció històrica, la confon, inclús, amb. Santa Maria de
Castellar de la Muntanya, tot dient que al 1066 se la cita com
a " Sanctae Mariae de Cod" en la ~onació d'un alou que d'aquesta parròquia fa Bernat, i altres executors testamenta ris
d'Estefania , al monestir de Camprodon . En el d'ocument es diu
que aquest alou limitava a l'est amb la "vi lla Torallias", al sud
amb la -serra 'de- Bianya (Malforat), a l'oest amb el terme de
Bag (Bac) i al nord amb el terme · d"'Avellana curva", o sigui
amb domini de l'actual parròquia de Sant Miquel de la Torre.
143
Santa Maria de Sacat resta en l'actualitat, i des de la darrera contenda civil, abandonad a al culte litúrgic, fet que va provocant, lentament, la paulatina destrucció dels seus murs de
pedra. El temple, d'una nau única, presenta àbsida plana enmig
de la qual s'hi troba la finestra romànica que està cegada
per la part interior de l'església. El campanar, d'espadany a
amb . doble arcada, es troba en el frontispici encarat a ponent i
en el qual hi ha l'entrada, que presenta una llinda ornada amb
signes florals i una inscripció que, per la rústega coneixença
gramatical de l'escultor, les abreviacion s i l'erosió del temps,
dificulta les correctes interpretaci ons dels erudits en epigrafia,
els quals si bé en alguna part han estat coincidents , en altres
no han mantingut afinitat de criteris. Sense menysprea r altres
traduccions , ens sembla que la· versió més acceptable , i de
més credibilitat, és la que ens ha · estat donada pel Dr. Jaume
Marquès i Casanovas, la qual diu:
AQUESTA ESGLESIA . COLUMNA . DE FE
INFALIBLE . PEL . SENYOR . PAL.LADI -JONCAR
RECTOR(? ) BENEFICIA T(?) . DE LLONGARR IU .
(quan) ACI HABITAVA
(essent) ARA . PERO . CIUTADA DE BARCELON A
ANY DEL SENYOR 1.672
PER Ml JOAN AULON
Joan Aulon era, sens dubte, l'escultor de la llinda mentre
que d'en PaHadi Joncar, amb la perplexitat que ofereixen les
abreviature s, en desconeixe m encara si tenia alguna vincul.ació amb el cç¡sal dels Llongarriu o si, ja aleshor-es, l'es.§ l$sia
començava a prendre la mateixa titularitat del mas. D'aquest
hem de constatar que disposa d'oratori particular i que, segons
es desprèn de les llindes de portes i finestres , fou ampliat o
millorat el segle XIX. A la façana del migdia la llinda de la porta
té les inicials F. LL. i la data de 1850, enmig de quins quatre
144
números s'hi troba un signe que es repeteix en totes les altres
pedres esculpides i que no és sinó la marca de bestiar pròpia
de la casa, sortida, en el ferm, de les mans del ferrer de la
Vall del Bac, el qual, a través de les generacions , tanta anomenada ha conquerit arreu de La Garrotxa.
Tornant al temple trobem que ja en el fogatge de 1378
es cita a la "Parròquia de ça Cots e de Sant Feliu·: 4 fochs d'esgleija des Bach", temple parroquial, el primer, que torna a citar-se en els empadronaments de 1558, 1622 i 1680. En aquestes tres darreres dates ens trobem altra vegada amb el malentès històric que ja abans hem esmentat sobre Sacat i La Cot.
A l'església de Santa Maria de Sacat se l'ha nomenat, en
èpoques més recents , com a Sant Joaquim de Llongarriu i
Ntra. Sra. dels Angels de Llongarriu.En el primer cas hi pot
haver influït el fet que fins anys molt propers s'hi celebrés la
segona Festa Major de la Vall del Bac. La primera es feia, en
la diada del sant titular, a redós del temple de Sant Feliu
del Bac o de Pomeres i pocs dies després era a Llongarriu ,
en la festivitat de Sant Joaquim, dia següent a la solemnitat de
Santa Maria, on es reunien els habitants d'aquelles contrades
per tal de fer gatzara i balls.
Quant a la denominació de Ntra. Sra. dels Angels pot
provenir aquesta de la part principal o central del retaule que
fins al 1936 es trobava en l'altar major del temple i que ara,
malauradament, la seva pèrdua ens dificulta una més perfecta
investigació i informació historiogràfica.
Tot i ·així, en els darrers mesos ens ha arribat a les mans
un pergamí on es deixa en clar l'existència, a la Vall del Bac ,
de l'església parroquial de Santa Maria de Sacat. El document,
amb una extensió de 33 línies d'escriptura i unes dimensions
de 27 cm~. d'.alt per 37 cms. d'ample·, està escrit en llatí. D'ell ,
amb la preuada ajuda del Sr. Josep M ~ de Solà-Morales, :l ' hem
fet la traducció que un cop resumida diu:
" Testimoni notarial fet el dia 15 de gener del 1603 per
145
l'Antoni Joan Compte, habitant a la vila d'Olot, diòcesi de
Girona, per l'apostòHca i reial autoritat n:otari , que ho fa ,
escriu i tanca a requeriment, i de part, del venerable Jaume
Barrasa, en aquells dies rector de l'església de Santa Maria
de Sacat.
En ell Jaume Noguer, pagès de la parròquia ·de Santa Maria de Sacat, de la Vall del Bac , diòcesi de Girona, senyor útil
que fou del Mas Noguer i altres de dita parròquia, confessa,
reconeix i signa, mitjan~ant acta feta a la vila d'Olot el dia 28
d'abril de l'Any del Senyor de 1594, i en presència dels testimonis Bernat Masmitjà, peraire, i Rafel Compte, escrivà d'Olot, que el venerable Pere Cervera, pvre., és el rector de la
parròquia de Santa Maria de Sacat, el qual posseeix, per dita
església, en directe i aHodial domini, una peça de terra erma
situada- en la parròquia de Sant Martí de Capsec, a la Vall de
Bianya, i en una solana en el lloc dit de Gibert o Font de Belló,
de tinència 30 jornals de terra de sembradura, poc més omenys. Aquesta peça de terra havia estat d'en Miquel Planella,
de Capsec, que, en morir, la deixà al seu fill i hereu Narcís Planella, agricultor de la dita parròquia de Capsec, que a la vegada la va vendre a en Jaume Noguer segons instrument en
poder del discret Joan Clos, difunt, notari reial de la vila d'Olot. Ara (1594) la peç'a de terra la té i posseeix l'honorablle Joan
Coromina, agricultor, del veïnat del Clot, parròquia de Sant
Martí de Tornadissa, de dita Vall de Bianya, la qual peça de
terra havia estat anteriorment part i pertinença d'una altra,
erma i boscosa, que tenen i posseeixen els hereus del Mas
Aulina, de la parròquia de Capsec, junt a l'esmentada primera
peça de terra. Els límits de la peça objecte de la- 'confessió
són: A orient amb el Serrat dit dels Joncars, mitjançant el torrent que descendeix de la font dita de Belló i mitjançant
altres terres. A migjorn amb aquella peça de terra que havia
estat part i pertinença del Mas Aulina, de Capsec. A occident
amb la Coma d'En Roca, mediant el Serrat, i al nord amb altres
146
terres del Mas Noguer, mitjançant la Serra de Bianya. Per
aquesta pe ç a de terra en Jaume Noguer fe ia i entregava i acostumava a prestar perpètuament , per la festa de Santa Maria
del mes d'Agost, una mitja " mitgera " de blat bo i net a la
mesura de Camprodon (1), i ai x í matei x el "terç ", " laudemi " ,
" foriscapi ", " fatigues " i altres drets a què s'obliga. Finalment,
i en el matei x document, en Jaume Noguer promet novament
al rector Pere Cervera, i altres successors de dita església de
Sacot, guardar els drets estipulats " .
Josep Murlà i Gi raU
Olot, juny del 1977
(1) En aqu ells temp s hi havia diversos tipu s de " mitgeres" o mesures
agràri es, entre ell es la de Camprodon , qu e teni,en equiva:è niC ies diferents.
1A7
EC~ESÍA.H.IEC.C O~MNA.FÏD E Í
ÏNF ALLÍBÏLÏS~A .. B.:PALLADÏO .. HÍOCR.
&. ·B.LONGARÏV~NEE> .. ij)G~HÏCQ_~O~T T 'NVNC.HVERO,BARCHlNOl\E.C IV I S.
~AN 04107 2~
A
PMJVAN.AVLO N
Epigrafia de la llinda de la porta d'entrada de l'església de
Santa Maria de Sacot, a Llongarriu
(dibuix d'en Josep ~Orlà ·i Giralt}
148