56 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
Any IV
Ripoil 6 de gener de 1917
Núm. 56.
t
•etmanav
Preus de Sotscripció:
Trimestre
15O ptes.
Número solt.
»
.
.
.
2utonomtta bc Mtrtct
h
II
bL’utcvbá
J
Redacció.
¡ Administració:
Trinitat, 26.
Nos retornenels originais
Deis articles firmats ne son responsa
bies Ilurs autors.
Els terreñys de 1’Arquet
y
Seguint la campanya empresa, conti
nuem encare dient i afirmant per les probes
que no son mai donades per «El GaIl» lluny
d’ ésser raons, son vaguetats i si el senyor
Vcquer ens manifesta que les nostres raons
apliéades a la defensa de 1’Arquet son com
aquelles, insistim nosaltres que en tal con
cepte, tenen forsa necessaria per a desvir
tuar les que presentareu aqueli negligent
periódic de caluninia manifesta.
Aquest. periódic que des de que sortí a
la Ilumpública ha rebut la justa crítica des
pectiva que ‘s niereixía, ja que lo que anun
cia el publicador deIs fruits ingiats deIs ca
cics, son efectes de un esperit maligne, que
no son fets realitzats lo que aludeixen, sino
coses imaginaries i novelesques que anib la
seva malicia que es coneguda per tot el po
ble, vol itacar amb mentida la apreciació
personal d’ en Campás, aquell director que
fa lo que no volen fer els que 1’instiguen a
fer-ho, es el! el que experimenta la derrota
económica que atribueix a n’en Romana, es
efl aquel! borne que no se quina expressió te
a la cara; sempre ataca el nial a la virtut;
un negat en crida un altre, aquel! home des-
pectiu ho es enfonsat socialnient, es una
simple máquina destruída per els Itibres de!
alcoholisme que al veures isolat i aprofitant
1’ ocasió els cacics, es valen d’ aquest po
bre home per a desprestigiar al nostre amic
i conceja) Campás, pero d’ una manera es
carosa e imaginaria o com a factible, per
que es la qualitat primordialde la canipanya
adversaria la profecía ja que de la realitat
passada res Ii poden atribuir.
Deiem tanibé que les determinacions de
la campanya de 1’Arquet son del gran re
publicc de la revolució taurina i les mani
festacions son obra d’ en Pilota que mori
per tota la eternitat.
Que 1’Arquet era lo que avui es el jardí
i teatre del Casino exclussivament, es una
habilitat, per nosaltres, d’ en Salvans a no
esser que Ii haguessin pintat un riu els se
nyors de la Fábrica allá aont passen els ca
rros i aont hi han les escombrarfes. Sobre
aquest punt el senyor Vaquer presentá una
documentació que ens complaurem contes
tar-li la setmana vinenta.
Fins a la fetxa ens hem concretat en dir
que ‘Is sen.yors de la majoría pensaven
que 1’Arquet era del poble, pero que amb
1’ hipocresía que ‘Is caracteritzt sostingue
RIPOLL
2.
ren pel sol fet d’ afavorir al Pm, que aquel!
no era del poble. Proba d’ aixó son les
paran/es’ del senyor Puig i les que digueren
els senyors Batlle i Portavella quant feren
amb el senyor Campás una observació ocu
lar sobre el terreny, que son aquestes real
ment aixó es del po/ile.
SIuL.
(Continuard)
Proposició incidental
Quant el senyor Batile, anava a aixe
car la sessió del 27 de desembre de 1’any
passat el senyor Puig amb una magestuosi
tat quixotesca i amb un tó de soperbia i or
guil deniana que consti amb acta la propo
sició incidental que presenta.
Diu el rnateix que ha tingut de recorre,
a la presentació d’ aquesta proposició per a
defensar la sevahonorab/l/tat. Fins diu en
la sessió a la que 1’aludim que no consta
amb acta la inversió mal o ben fela deis 800
durus que deixá al hospital D. Joan Vilase
ca i Cabanas al morir. Aixó en el poble
ja 1’hi va un xic gran, perque presenté fac
tures com les que se solíen presentar en
aquell temps de 4drninistracip honrada
segons els cacics, en aqueli temps que ‘Is
cacics eren despóticament els feudais del
poble; en aqueli temps que a «Cal R..» dci
xaven diners i ara no ho fan; en aquel!
temps que ‘Is cacics amb el salan del trebali
i incluíen la compra de la voluntat obrera,
en aqueli ternps que a dretes enteníen que
era verdaderament compatibles els asuntos
adminisfratius populars arnb els administra
tius pcrticulars. En aquel! temp, tot era
permés des de 1’acte rnés denigrant al més
dolent per el poble, el coaccionar, el tindre
esclaus, castigar i altres coses ben apartodes de la moralitat, era el plaer que expei-i
mentaven els funests maquiavelics que ‘os
governaven.
Tinguent aquests precederts, Sr. Puig, i
al venir ara que se Ii accepti la proposició
per a defensar de la seva honorabilitat, no
constant en aquella época de inversió, es ha
esser reconeixedor una lleugeresa comesa i
nianifesta.
Nosaltres no Ii recniminem la presenta
ció aludida, senipre que es presentin probes
de explícita intenció honrada i de honor.
Tanipoc es lo nostre intent discutir la inver
sió deIs 800 durus sinó la ,forma de la ma
teixa encara que era preferible. inferessar
aquella cantitat amb la compra de lámines ¡
aixís mentres 1105’ hagués amortitzat el ca
pital, no haunía desaparescut de la memoria
deis nipoilesosel nom del esmentat bon fac
tor Joan Vilaseca i Cabanas.
Aquella cantitat fou invertida per millo
rar les condicions del hospital, segons el
senyor Puig, pero nosaltres noteni una es
crupulositat per part d’ aquest regidor quant
abandoné la economía de que tant s’ en
gaudeix.
¡ coni que ni’ agrada d’ anaiitzar les ex
tenioritzacions del sentir vaig notar anib el
Sr. Puig una suspensió, quant el nostre
amic Sr. Campas Ii digué:
1 perque no
anarenamb subasta les obres que al hospi
tal es feren? a lo que contesté el senyor
Puig
si realínent aqui conftsso que va
reín esser poc delicaís, varen esser apre
ciacions de cada ha. Aquesta parauia
apreciaciolls no entenc si voha dir aprecia
cions lucratives oen
fi aquí hi vaig tro
bar un enigme quant sento que ‘1poble dei
xa —-quatrçgoços es menjaren 800 óssos,
No vull fer-me iliusions, pero si que censu
ro al Sr. Puig al aprobar-se el! mateix la
factura que presenté en el assurnpte expo
sat. Per lo tant el «RIP0LI.» troba la seva
proposició pOCexplícita per la defensa de
la seva honorabilitat.
SuiL
—
RIPOLL
La llengua catalana
¿Ha vist vosté bogería semblant? diuen els unitaris:
doncs no pretenen els catalanistes que sigui oficial sa
llengua? Un nial dialecte, no un idioma coni el de
Castella.
En primer lloc, senyors unifaris, convé que sapi
guenvostés que tan dialecte es la parla de Castella
com la de CatalLlnya, ja que les dos, i la portuguesa i la
italiana, i la francesa i la rumana, tenen totes per ma
re la llengua den Laci, la llengua en que parlaren Ci
ceró, Tácit, Salistí, Virili i el inai vell Horaci.
De que ‘1 catalá siga un mal dialecte no son Vostés
els que poden jutjar-ho, ja qi añib el despreci amb
que ‘1tracten donen clares mostres de no coneixel.
El catalá que te fonética i gramaticalment més punts
de contacte amb el francés que amb el castellá, es
enérgic, abundant amb veus, apte per la poesía, flexi
ble, de fácil expressió per els més dificils conceptes.
A 1’historia de la literatura de Castella, sapiguen
Vostés que hite Catalunya poques i brillants págines,
i avui que escriu anib la seva .arla coinpta, no tant sois
amb bons prosistes, sinó també ainb inteligents poetes.
Un n’hi há que escriu en catalá i en castellá; les seves
Trageries i els seus Pirineas,
compostes en catalá,
valen infinitainent inés que les seves poesies castella
nes. En cap llengua s’ escriu mellor que la maternh,
si de jove no s ha abandonat la terra en que s’ ha
nascu,t.
¿Qul no estima la ilengua que aprengué deIs llavis
de la seva mare? Quant Europa descubrí i ocupó la te
ri-a d’ América, hi havía ilengues mares i llengues de
riavades, algunes ja força perfectes, Els portaren
objectes i idees que no conexíen; i en lloc d’ adoptó
les veus amb que nosaltres cus expressavem, buscavan
em sa llengua ja paraules ja frases ainb que traduir-les.
En nostres mateixes nacions ben clarament es revela
aqueix amor a la parla de nostres progenitors la resis
tencia que oposem a 1’adaptació de veus extrangeres.
No obstant volem prescindir d’ aquestes codsidera
cions. Aconsella el bou gobern 1’ús oficial de les
llengues regionals ¿Pot donar-se res més iliógic que
confiar la administració ni la justicia a humes que no
coneixen la llengua del paYsen que han d’ exercir-les?
A Catalunya, a les illes Balears, a Valencia, a Gali
cia, a Asturies, a Navarra, a les provincies vasques,
son més els que igtioren la parId de Castella que els
que la coneixen. Crideu a els que 1’ignoren a que,
per exemple, declarin com a testimonis davant de jut
ges o magistrats¡A
quanfes eqtuvocacions no es
tarán exposats no entenem be les preguntes i no si
guent tampoc mellur enteses les seves respostes
pels
que 1’integren!
Voidrieni nosaltres parlar i escriurer en una liengua que entengués tota F humanitat; Inés no existeix,
i es precís atemparar-se a la realitat de les coses: en
3,
lo oficial com en lo privat, deu emplear-se la llengua
que s’ usa en la regió ont vivim.
F. Pi
1 MARGALL.
(De la colecció d’ artícles publicats en «El Nuevo
Régimen.»
UNA6RA11
LJ1EAHTERJMCONAL
Ax
Ripoli Puigcerdá
-
Próximas a terminarse las obras del ferrocarril in
ternacional de Ax-Ripoll-Puigcerdá, que debe estar en
explotación el año 1919, creemos oportuno divulgar al
gunos dates respecto al trazado y construcción de una
línea que tanto ha de beneficiar a Cataluña y de un
modo muy especial a las ricas comarcas de la Cerdaña
catalana.
El recorrido total de este ferrocarril es de 100 ki
lómetros: 50 en térritorio español y 50 en territorio
francés.
Su punto de partida en España es Ripoll—villa fa
bril e indutriosa y de preclarísima historia por su fa
moso y célebre Monasterio de Santa María,—donde
enlazará con la línea de Barcelona a San Juan de las
Abadesas, y siguiendo por los valles de Ribas, Cerda
ña, Carol y Ariége enlazará en Ax-les-Thermes con el
ferrocarril de Toulouse.
A la salida de Ripoil (080 metros) la línea atraviesa
los rius Ter y Freser, cruza el paseo de la propia po
blación y se dirige hacia Campdevánol donde hay
varjas fábricas importantes—por la orilla derecha del
Freser, hasta cerca del balneario «La Corba», donde
por medio de un viaducto cruza el expresado rio y pa
sa su orilla izquierda. Continúa por esta ladera,
salvando el desfiladero de las cuevas de Ribas, me
diante atrevida obra de ingeniería, hasta la Central
eléctrica situada frente al renombrado balneario Mon
tagut, y allí atraviesa el valle por medio de otró via
ducto de 37 metros de altura, remontániolo por la ori
lla derecha del rio hasta la villa de Ribas 90551 me
tros).
Desde esta población el trazado recorre el valle del
Rigart hasta PIanolas (1 .084 metros), remontando una
pendiente del 4 y aún del 4 y medio por 100, pasa a la
ladera izquierda del valle mediante un viaducto de 30
-
4
RIPOLL
metros de altura, y en el lugar conocido por «Torrent
del Palós» gana un desnivel de 40 metros por medio
de un túnel de lazo. Atraviesa luego el macizo de
Tosas, entrando a una cota de 1.418 metros por medio
de otro túnel, el más largo del proyecto (3.605 me
tros), y sale al valle de la Molina, a una (ota de 1.489
metros; recorre luego el valle de Alp, y terminan ya
los viaductos, trincheras, túneles y terraplenes, cuando
penetra en el valle de Cerdaña.
Se proyecta construir sobre el Segre un grandioso
puente y se pretende que la estación internacional de
Puigcerdá sea monumental: el presupuestode la misma
asciende a unos cuatro millones y medio de pesetas.
Por la parte francesa, el túnel de Puyinorens (4.250
metros) y el túnel en espiralde Morens, son las obras
de ingeniería más notable en todo el recorrido.
La magnifica estación de La Tour de Caro!, á dos
kilómetros de Puigcerdá, recibirá no solamente el I:rá
fico de España, si que también el de Bourgmadame a
Ierpignan, y más adelante el de Lérida por Seo de
•Urgel a la frontera.
La tracción del ferrocarril será eléctrica, lo que
ofrece dificultades por lo que afecta a España, a causa
de la escasez de grandes saltos en esta parte del Piri
neo; pero es de creer que el Estado adquirirá alguna
de las grandes instalaciones hoy existentes, completán
dola con la fuerza de una central térmica proyectada
en Ripoll, o se utilizará fuerza transportada de las ins
talaciones hidroeléctricas de la provincia de Lérida,
aprovechándose también la energía de recuperación en
los descensos.
Por lo que respecta a la tracción en la parte france
sa, la suministrará el salto Eget, de 750 metros, con
corriente alterna a 75.000 voltios y por transmisión
aérea.
Francia proyecta la electrificación del recorrido
Toulouse-Ax-les Termes; de manera que, al explotarse
la nueva línea, la electrificación sería total desde la
frontera hasta Toulouse.
Se ha proyectado dos classes de locomotoras. Las
de lo expresos tendrán una potencia normal de 1000 a
1.800 caballos, con un peso de 75 toneladas, pudiendo
desarrollar tina velocidad de 100 kilómetros por hora,
sjn bajar de 45 en las pendientes más fuertes. Las
demás locomotoras, para trenes locales y de poca ve
locidad, serán de 500 caballos.
Se ha preguntado muchas veces, observa nuestra
ilustrado compañero don Rafael Sans de Montellá en
un notable artículo, si con la nueva línea se obtendrá
un ahorro de tiempo en el recorrido Barcelona-Toulou
se. El trayecto Barcelona-Puigcerdá-Toulouse, añade
dicho escritor, es verdad que suponé un ahorro de 120
kilómetros sobre el recorrido Barcelona-Narbone-Tou
loiise; pero una cosa es la distancia real y otra la dis
tancia virtual. En la práctica, las escasas cotas que
remonta la línea de Barcelona a Toulouse permiten a
los trenes expresos recorrer el trayecto en ocho horas.
Además hay que tener en cuenta que sólo precisa ha
cer un trasborçlo en Cerbére ó en Portbou.
En cambio, ta nueva línea remonta cotas altísimas,
y por la dualidad de tracción en España se perderá
tiempo en el trasbordo de RipolI, y también, por la di
ferente amplitud dé línea en el trasbordo en las esta
ciones fronterizas de La Tour de Caro! o de Puigcerdá.
El trasbordo en Ripoll podría suprimirse, como in
dica el señor Gay de Montellá, si la Compañía de los
Ferrocarriles del Norte de España, que explota el de
San Juan de las Abadsas, electrificara toda esta línea
en forma que los convoyes hicieran el total recorrido
Barcelona Puigcerdá.
La implantación del ancho
francés o europeo (1.430), en lugar del ancho español
(1.680), a la nueva línea, o mejor desde Is frontera
hasta Barcelona, obviaría la pérdida de tiempo del
trasbordo y de registro de equipajes. También podría
implantarse un tercer carril, del ancho normal europeo,
de manera que, sin alterar el sistema .de explotación
general de los ferrocarriles españoles, permitiera la
introdución del material rodante del resto ie Europa.
Sea como fuere, y prscindiendo de este importan
tísimo aspecto del ahorro de tiempo en el recorrido,
que tan magistralmente estudia el señor Gay de Mon
tellá, siempre resultará la nueva línea muy frecuenta
da, por la imponente belleza de la Cerdaña, cuyos pai
sajes recuerdan sin menoscabo las patriarcales iierras
helvéticas.
-
CARLOS RAHOLA.
De (Las Noticias)
Campoamoriana
L’ OPIMO
A 1’intePlectual jove
Jaumet Salvans amb mo
tiu de son artícle Aclaran
do otra ignominia publicat
en <ElGalI de Ripoll» de
la passada setmana.
¡Hay Jaimitu de cor noble!
¡Jo ve te ho tinc de contar!
Mira lo que deia el poble
Ton artícle al comentar:
En Romana-....
perdonen-lo
5.
RIPOLL
ra conocimiento general del comercio, recomen
dando a los interesados, su más extricta obser
vancia, a fjo de que esta Administración, no se
vea obligada a castigar (como no desea ¡ sentiría)
las faltas que en todo tiempo se cometiesen.
En Siul—ILihan dictat!
El Nanu, crida—Agafeulooo....!
El Doctor ¡Alcoolisat!
En Bernat—Molt ben xafada!
El Batlle—iNoIi has dit res!
En Pepis—La mar salada!
En Ylla—/Exacfus est!
—Cultural! per en Basagaáa
—Poca cosa! per els demés
Un Poeta—Prosa extranya!
Per un hom—res, res, res, res!
Dado en Ripoll a 1.0 de Enero de 1917.
El Alcalde Presidente. —Jtian Serdá.
LALO.
Administración de Consumos
de esta villa
EDICTO
Recientemente han sido colocados por esta
Administración, rótulos indicadores para la circu
lación de las especies por las calles d esta po
blación, para dirigirse al Fielato;y
Con arreglo a lo prevenido por el vigente Re
glamento de Consumos, en su articulo 53; queda
suprimido el tránsito por las calles de Batet y de
Berenguer, consentido hasta hoy por la costum
bre.
En consecuencia se establece: Que para din
girse al fielato, circularán las especies por las ca
lles designadas al efecto con los rótulos indicado
res, esto es:
Las que entren desde la Estación del Ferro
carril; circularán por las calles del Pogreso i Olot,
hasta el fielato:
Las que entren por la carretera de Vallfogona;
seguirán la misma carretera i la calle de Olot,
hasta el fielato:
Las que entren por la carretera de Barcelona;
seguirán por el Puente de Barcelona, calle Maciá
Puente Estación y calle de Olot, hasta el fietato:
Las que entren por la carretera de Ribas: se
guirán por la P. del Mercado, calle de Maciá,
Puente Estación y calle de Otot, hasta el fielato: y
Las que entren por la carretera de San Juan;
seguirán por las calles del Dr. Raguer .y Obispo,
Puente de Olot, calle Estación y calle de Olot
hasta el fielato.
Lo que se publica, para su cumplimiento y pa-
Calendan de 1’ any 17
Aquest any nou cents disset
(segons un sabi discret)
será un any desgraciat,
any que 1’immensdisvarat
regnará a tort i a dret.
Será un any que la malicia
obrará sense justicia,
será un any que els grans cacics
tramarán mils embolics
inspirats per la avaricia.
Será un any que alguns dolents
amb inclicsprocedinlents
disfresant-se de gent noble
burlarán a tot un poble,
despullant-lo de Ilurs bens.
Será un any, que uns homes vils
tramant enredos a mus
tant soIs per lluir la faixa
deixarán una gran caixa
vurlada per tots istils
Será un any de grans fatigues,
any que amb dolentes intrigues
els carcundes¡ cacics
per donar gust als amics
cercarán totes lesmides,
Será un any, que amb certa proba
no farem pas vida nova
puix que los mateixos liops
ens donaránfel
a glops
mentres ells ompliránla coba.
Será un any, anib evidencia
de solemne intransgigencia,
més, per xó, los carques fu!s
fent lo paper de tauls,
no hi donarán providencia.
Será un any amb que la fam
fará estragos a 1’engran,
any amb que los mals polítics
per lograr ilurs fins requitics
a tot mitjá apelarán.
Será un any que ‘Is governants
presentarán grossos plans,
i ambcara de bon intent
enganyarán a la gent,
RIPOLL
6.
Lúrnines.—S’ ha senyala com a dia del sorteix de
lániines el divendres a les 11 del mati doncs es teneri
de amortizá la quarta part de les mateixes.
amb preámbuls inhumans
Será un any de grans embuts,
any que los grossos barruts
farán deu mii artimanyes
valguent-se de mil assanyes
perque no siguin vençuts
i com son especalistes
al confeccionar les llistes
a son capritxo milló
com proves nc tením vistes.
Més, vindrán les eieccions
i correrán com lleons,
confossos i indecisos
per les botigues i pisos
pidolant vots a trompons.
1 aixf haurá transcorregut
aquest any tant absolut,
sns que ‘is carques tafaners
hagin vist que los obrers
no tenen pá ni salut
que ‘Is queviures s’ anarvolan,
que ‘Is pobres de fret tremolan,
que la fam, fa estragos grans
nientres que quatre farsants
a costes del poblemolad.
Quintes.—Acorda 1’ Ajuntament, nombrá al secre
tan Sr. Civat pels treballs que ocasionará l’allistament
de soldats del próxini bieni.
Com sigul que ‘s té de celebrar 1’allistament en a
questa quincena de gener, s’acorda senyalar el dia 14
per a fer-ho i aixis, creu convenient pels interesats al
ser tal dia festiu. L’ aliistainent es fará com s’ acostu
mava.
Proposició incidental. Es convé deixar vuit dies
mes sobre la taula la proposició incidental Puig, per no
huyen pogut acudir a la sessió el Sr. Campás per causa
involuntaria, el qual havia de fer vanes manifestacions
sobre la mateixa.
Hospital.
Se dona compte deis malalts que hi ha
al hospital eitre cus Valeria Tallant per la qual propo
sant el Batile portar a Girona al .Vaieria Tailant.
NANU.
Obres. S’ acorda reparar els carrers de la
Font, Llupions, Font-Viva i Bisbe aprofitant 1’ ocasió
de tindre la máquina. El Batlie demana de quin modo
s’ ha de solucionar per. a cubrir el gasto extraor
diriani que s’ está fent arnb la reparació de la carretera
de la estació, proporcionant cli un mitjá a lo que con
testá el Sr. Sunifiach que primerament debia saben-se
el gasto.
Senienlais.
El regidor Sr. Vaquen, proposa que
s’ envii un ofici al tinent coronel del cós de la remonta,
demant-li que neposi la estació de sementals que hi ha
via en aquesta vila i que se suprimí ultimament. S’
acorda.
-
Ajuntament
Sessió
Biblioteca. -—-Demanatambé el propi Sr. Vaquer que
la biblioteca tingui caracter municipal, aportant varis
conceptes per a la miilonmarxa i éxit de la mateixa,
votant 1’Ajuntanient un crédit de 100 ptes, les que se
rán entregades a la Junta de la Biblioteca, que ‘s nomenará per a que les inventeixi en la compra d’ obres
culturals.
No havent-hi més assuniptes a tnactan s’ aixeca la
sessió.
ordinaria del día 3 de gener
Presideix el Batile Sr. Serdá i assisteixen els regi
dors senyors Salvaris, Mcix, Andreu, Ylla i Puig de la
majorfa 1 Vaquer i Suriáach de les minories.
Es aprovada, després de llegida 1’acta anterior.
Consums.—S’ aprova la recaudació obtinguda da
rant el mes de desembre últim que importa la cantitat
de 9.255’08 pessetes la que comparada anb la d igual
-mes del any 1915 doná una diferencia en menys de
341 pessetes.
Prisupost..—S’ aprova el compte del presupost
municipal referent al padró de cédules i els padróns de
rustica i urbana.
que
han cfrcuatdurant‘any1916
Resum
d&s
t&egrames
Telegrames
Recaudat
5344
pts
321475
7.
R 1P O L L
Noves
Diada de la llengua.=Hern sigut atentament con
vidats per la Junta Directiva de la «Joventut Naciona
lista», al objecte de assistir en tots els actes que amb
motiu de la «Diada», celebrará aquesta novella entitat.
El progrania de la festa consistirá en Sardanes de
11 a 1 del mafi a la Plaça del Corral i a les 5 de
la tarda festival públic a 1’ Academia Católica amb un
programa Literari-Musical.
Mercés donem a la «Joventut Nacionalista» per la
seva atenta deferencia i ens associem de cor, com a
catalans que som, a la patriótica festa de la «Diada de
la llengua catalana.»
Missa nova.—Dimecres vinent cantará a Manlleu
sa primera missa, el nostre bon amir i compatrici Mos
sn Jaume Suñer i Pujolás, germá ccl aixerit reparti
dor pel nostre setrnanari.
La setmana entran tinirem el gust de ressenyar la
festa amb 1’ extensió que la mateix es mereix,
any
Tip. Ripollesa
Batet, 15
1917
Malaltia. Es troba malalt a Barcelona ont resideix
des de fa dos mesos, el jove Cintet Roura, ful del nos
tre bon amic don Joan.
Celebrarem molt tina rápida i ccmplerta curació.
ÇV)
Any 1917
BLOCMANELIC
CALENDARI CATALA
ES EL MILLOR 1 EL MES SELECTE
fl
CONTE
POESIES,
CONTALLES,
SANA
XISTOS
Foc.—Dijous entre sis i set de la tarda, la campana
de Sant Eudalt, alarmá als veYns anib el toc de foc; la
cosa afortunadainent no fou de cap importancia, car se
reduí a que ‘s crenió la sutja de una ximeneia d’una ca
sa de la plaça Nova.
Val més aixís
Publicacions.—Dissabte passat es despedí del pú
blic, el confrafe local «La Veu Comarcal»
LITERATURA,
EPIGRAMES.
De venda a la Tipografía Ripollesa.
CASA MAIDEU :
“Rl
VINYES,
Beneficencia.
Les juntes de Beneficencia i Pro
tecció a 1’Infancia han socorregut del 28 al 4 del
corrent a 53 families menesteroses amb 53 Booos de
Pa, 51 de Comestibles, de 11 Carn, de 6 Gallina, 11
de LIet, i 5 de Carbó, que importen en conjunt 133’60
pessetes.
Pobres a 1’ Hospital, 2.
Corporatives.—En la renovació de la Junta Directi
va del «Foment Mercantil» han sigut elegits per for
mar part de la mateixa els següents individus: Presi
dent, don Joan Basagaáa; Vis-president, don Benet
Miravitlles; Tresorer, don Eudalt Terradeiles; Comp
tador, don Joan B. Surroca; Secretan, don Celestf
Santanach; Vis-Secretan, don Mateo Deop; Vocal pri
mer, don Pere Piella; Vocal segón, don Joan Maideu.
WERTHEIM
es la millor máquina de cosir
Josep Serra.=Batet, 12. RipolI
11 1
VELL.
3
ULTIMES NOVETATS EN
TRAJOS 1 ABRICS
GRAN
ASSORTJT
EN
GORRES
CAMISES, COLLS, PUNYS, 1
CORBATES
GRAN C’J-JJCH
Ultinia hora.—Al entrar en máquina el present
nombre, hem rebut una carta del nostre company
Llampec, en la que ‘ns dona compte deIs regals que ‘Is
Reis de 1’Orient, pensen fer engucny a varis pronoms
d’ aquesta vila; com siga que no disposem d’ espai, no
la publicarem fins la setmana entrán. Avui únicament
podem avençar, que ‘Is presents son molts i valiosos
i sinó, cornpreu el RJPOLL próxim i se ‘n podrán con
vencer.
Festivitat de Reis.=Amb motiu de la festa deis
Sants Reis, bern pogut veurer de nou la cabalgada de
nens i nenes que van ha rebrer eis Reis i corn altres
anys ha sigut molt concorreguda.
Rl PO L L
8.
REGISTRE CIVIL
les 11’40 (auto).
Arrivades a Ripoil; A les 2’15 de la tarda (cot
xe) i a les 5 de la tarda (auto).
RESUM DE L’ ANY 1916
Naixements.
.
Recaders
165
Defuncions.
.
120
Matriinonis.
.
63
De RivoIl a Barcelona
Francisco Huete, Carrer del Prat, 2.
Miquel Casaponsa, Carrer de la Pescadería, 6.
Filla deJ. Pujol, Plaça Mercat,11.
De Ripoli a Sant Joan de les Abadesses
liorari de Trens 1 Carrualjes
Joan Serradeli, Hotel Santa María.
Josep Pelegrí, Plaça Mercat, 2, tenda.
De Ripoil a Olot
Servei de Ferro-carrils
Trens que van a Barcelona A les 3’42 merca
deries; a les 6’15 exprés; a les 7’49 mensatjeries; a
les 8’45 mensatjeries (aquest tren soIs circula els di
lluns i no més arriva fins a Vich); a les, 14’43 correu i
a les 17’25 rápit.
Trens que van a Sant Joan A les 9’52 correu;
a les 11’18 rápit; a les 15’52 mercaderies; a les 18’1O
correu mixte i a les 20’32 exprés.
Tartanes
Joan Serradeil, Hotel Santa María.
De Ripoil a Garnpdevánol
Bartomeu Graugés, Carrer de la Pescadería, 6.
Servel Telegráfic ¡ Correus
Plaça Llibertaf.
Telegrafs
de Ripoil a Gamprodón
Sortidés de Ripoil A les 6 del matí.
Arrivades a
»
A les 5’30 de la tarda.
1-lores de despatx—Dies feiners: de 8 a 12 de
niatí i de 3 a 7 de la tarda; diurnenges i festes de pi-e
cepte de 8 a 12 del matí.
Tartanes de Ripoli a Sant Joan de les Abadesses
Sortides de Ripoil A la 1 de la tarda.
Arrivades a
»
A les 9’30 del matí.
Tartanes de Rip oil a La Pobla de Liliet
Sortides de Ripoli
Arrivades a
»
Tartanes
A la 1 de la tarda.
A les 10 del niatí.
de Rípoil a Carnpdevanol
Sortides de Ripoll: A les 10 i a les 11’30 del mati; a les 3 y a les 6’15 de la tarda.
Arrivades a Ripoli: A les 9’30 i a les 11 del mati; a les 2’30 i a les 5’30 dé la tarda.
Correas
Hores de despatx.—Dies feiners: Certificats
valors: de 11 a 12 del matí i de4 a 5 tarda.
Llista: de 8 a 12 del matí i de 3 a 7 tarda.
Reclamacions de 9 a 10 del matí.
Dies festius: Servei soIs al matí.
Recullida de la correspondencia
Central: 5’40; 9’15 matí i 2’15 i 5’40 tarda i 10 nit
Buçons: 2’05 tarda i 9 nit
Sortida d’ expedicions d 1’Administració.
Per a Barcelona: 5’55 matí i 2’25 tarda.
Per a Sant Joan: 9’25 matí i 5’45 tarda.
Per a Puigcerdó: 11 matí.
Tartanes de Ripoil a Gombreny
Sortides de Ripoil: A les 2 de la tarda.
Arrivades a Ripoli: A les 9’30 del matí.
Tartanes
de RipoIl a Ribes de Freser
Sortides de Ripoil: A les 6’15, a les 10 i a les
11’2odelmatí; ales3, ales6’15 i a les8’35delatarda.
Arrivades a Ripoil: A les 6, a les 9 1 a les 11 del
matí; a les 2’15 i a les 5 de la tarda.
Auto ¿ Cotxe de Ripoli a Puigcerdá
Sortides de Ripoll: A les lO del matí (cotxe) i a
4
Sortida del corren de Les Llosses, Matamala,
Vallfogona i Parroquia de Ripoli: a les 11’30.
Hora de repartir la coirespondencia
A Ies’8 1 11‘30 matí; a les 3 i 6’30 tarda.
Telefonía del Vallés
Carter de Donya Estasia, 21,
Serveide
8 matí a 10 nit.
Tipografía
Ripollesa,
Batet, 15.—Ripoil
a
Any 1111
•
RipoIl
6 de gener de 1917
Núm.
56.
Hustració
CatalanÍ
Edició
SuscripciÓ:
•
Popular’
Un any, 15 ptes. — Mig any, 8 ptes. — Número ordinari, 25 cntirns
VNDADE A TOTS LOS KIÓSKOS Y PRINCIPALS LLIBRERIES
ADM-tNISTACIÓ:---MaIlorca,
287.---BARCLLO-NA
t
t
TIPOGRAHA RIPOLLESÁ.
-
‘
•
,-
•.-
Estampacionsartí5tiques.
CrtelIs
a rn tamani
Trebalis comercials
*I
Batet, 15.—RIPOLL •
•—-—*--
.
1
/
ir
te
resant:
L’
administració d’ aquest setma
-
-flan, desitjosa de que tothom pugui
anunciar, posa en coneixement de
nostres volguts Ilegidors ¡ públic en
general, que des d’ avui queda esta
blerta una nov tarifa de preus, ven
tabiement económics.
.
-.
Qul no.anunciano ven
NOTA—Per als sotscriptors preus especials.
APREIEhIS
--
•
per munt
ncessita
RIPOLLESA.
a la un de 14
—
eUANYAFÁ DESSEGUIDA—:
u
Tarifa d’Añuncis
U
Una plana 5 pts. inserció Trimestre 38 pts. Semestre 68 pts. l’any 90pts.
Meitat
»
3
»
Quart
»
2
»
,Octau
»
t’5Opts.
AH
‘»
»
»
»
24 >
»
16»
»
12»
41» 1
»
»
»
51 »
28>i
>
38»
»21»i
»
29»
-
Esqueles. Mortuoriés
*
Primera
Meitatde
Una
1.
plana
plana
plana interior
Meitat
de plana
pessetes.
10
7
8
6
HP
Reclarns ¡ comunicats a la secció “Noves” a 10 cts. ratÍla
A
11
A
TOCINERIA
DE
(
JOSEP CAMPAS
Vendesal engrós1 al detall
Pescadería,
2.
RIP
OLL
D ISPOSABLE
-
Sastrería
de
Llorenç Çotonat
Temporada d’ hivern 1916-1917
Aquesta casa participa al públic haver re
but grans assortits en géneros de alta noVe-.
tat, tant per a senyorcom per asenyora.
JosepMoreno¡Quintana
1
.
COMISSIONS.
RESERVAT
PER
1 REPRESENTACIONS
.
La Bibiloteca de 1’ Estació
Carrer Batet, 7, 2.°, 2.°RIPOLL
u
LA.HERNIA
PREMIADO
Y EL VENDAJE CON
TENTIVO TORRENT
POR VARIAS ACADEMIAS MÉDICAS
V1CEN’IE, ‘.FO1RE?4T
De resultados positivos con el tratamiento curativo de la
hernia -(trenc.adura) inventado y perfeccionado por
Ortopedico del Hospital y Casas de Beneficencia provinciales EX-SOCIO de la Ortopedia de lá Cruz Roja
El que sabe que es un hernia compra el vendaje contentivo Torrent, por ser
hasta la fecha el mejor, no molesta y se lleva muy disimuladamente.
El ignorante pasa el tiempo dejándose engañar comprando malos aparatos, con
peligro de su vida.
Por esto los médicos recomiendan el acreditado vendaje contentivo Torrent.
Máquines
*;0]
________-
S. Felix,
3 y 5.—PasaleGomez
GERONA
Pidase tratado cientifico que se drB gratis.;1]
de Cosir
BICICLETES
Vendes a plaços 1 a comptat
Jaume
Consukas
9 explicaciones
enel BazarOrtopédico
Subida
Vilá ¡ Germá
Carrer del Prat, 7.-RIPOLL
Taller de reparacions
nogastaencomissionsnipropag
II
Descargar