Descarregar - Corts Valencianes

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 4
DIARIO DE SESIONES
IX Legislatura
Any 2015
COMISSIÓ D’ AGRICULTURA,
RAMADERIA I PESCA
realitzada el dia 11 de desembre de 2015
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Emigdio Tormo Moratalla
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 35 minuts)
Proposició no de llei sobre la creació d’una xarxa de bancs de terres municipals (Banc de Terres
Valencià), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 3.861, BOC número 32) . . . . . . . . . Intervencions del diputat senyor José Ramón Nadal Sendra (GP Compromís), de les diputades senyora Beatriz
Gascó Verdier (GP Podemos-Podem), senyora María del Carmen Sánchez Zamora (GP Ciudadanos) i senyora
María Sabina Escrig Monzó (GP Socialista) i del diputat senyor Fernando Pastor Llorens (GP Popular).
Votació: s’aprova per unanimitat.
(S’alça la reunió a les 11 hores i 2 minuts)
pàgina 52
Comissió d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca 11.12.2015
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca realitzada el
dia 11 de desembre de 2015. Comença la reunió a les 10
hores i 35 minuts. Presideix el diputat senyor Emigdio
Tormo Moratalla. Reunió número 4.
El senyor president:
Bon dia. Buenos días a todos.
Damos comienzo a la comisión de agricultura del mes de
diciembre. Se convoca... Bueno, si quieren doy lectura.
De acuerdo a los artículos 42, 65.2, del reglamento, se
convoca a los ilustres señores diputados y a las ilustres
señoras diputadas, miembros de la Comisión de Agricultura,
Ganadería y Pesca, a la sesión de la comisión que se inicia
el próximo día 11, hoy, a las diez y treinta en el palau de las
Corts, con el orden del día siguiente: punto 1, lectura y aprobación en su caso del acta... Perdón, ¿pasamos lista primero,
señora secretaria? Por favor.
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Pues, constatando que hay cuórum para iniciar la comisión, lectura y aprobación, en su caso, del acta de la reunión
anterior. Entiendo que han leído todos, señorías, el acta de la
comisión anterior. Y la aprobamos por asentimiento.
Proposició no de llei sobre la creació d’una xarxa de
bancs de terres municipals (Banc de Terres Valencià),
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 3.861, BOC número 32)
El senyor president:
Punto 2, si les parece: toma en consideración de la
Proposición no de ley sobre la creación de una red de bancos
de tierras municipales, Banco de Tierras Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís, registro de
entrada 3.861, del boletín oficial de las Cortes, número 32.
Y tiene la palabra el señor diputado proponente, don José
Ramón Nadal. Josep, cuando quiera usted.
El senyor Nadal Sendra:
Moltes gràcies i gràcies a tots els diputats per vindre, per
este punt únic que es va quedar penjat l’altre dia.
Intentaré ser breu. La idea d’esta proposta que hem fet és
demanar al Consell una proposta que en principi no té per
què costar diners. Es tracta de fer una base de dades arreplegant moltes voltes ja els bancs de terres que ja n’hi han
als municipis i, d’esta manera, intentar posar en contacte els
propietaris de terres que tenen les seues terres abandonades o
semiabandonades, que moltes voltes no li trauen cap producció, que no es dediquen plenament a traure’ls una producció,
i ja pràcticament les terres estan ermes, com aquell que diu.
I molta gent, sobretot gent jove que s’han quedat sense
faena i que els interessaria tindre un trosset de terra per anar
provant, per anar intentant fer producció i per tindre alguna
cosa en la qual torbar-se i també que siga una possibilitat
d’ofici, de faena i de guanyar-se la vida per ells mateixos.
Volem donar una visió positiva al minifundi, que és el
nostre repartiment de terres al País Valencià per excel·lència.
I, com ja he dit, la idea és posar en contacte els diferents
serveis municipals de bancs de terres que puguen haver-hi al
territori valencià. Que al Consell n’hi haja un banc de dades
Pàgina 52
i també aixina, a nivell comarcal, també podria aprofitar a
nivell comarcal, o de diferents províncies.
Proposem en l’exposició de motius que este banc de
terres podria tindre també una motivació social, de manera
que els serveis socials i les regidories d’agricultura de cada
poble, això també podria anar per a les conselleries, podria
posar en contacte aquelles realitats que estiguen més necessitades de tindre faena, de tindre un futur. Podrien anar estes
terres per a la gent més necessitada i que presente necessitats
de tindre una faena. D’alguna manera podríem fer realitat
aquella dita de més que donar-li un peix a la gent necessitada, cal ensenyar-la a pescar. I que estaria bé començar a tindre la visió aquella que més enllà de la caritat, cal que posem
en funcionament un altre model productiu. I que hauríem
d’anar des del banc d’aliments fins al banc de terres.
Sense que el banc d’aliments siga evidentment una cosa a
eliminar totalment, però sí que hauríem de posar en contacte
aquestes dos realitats. Pegant una mirada al nostre voltant,
al nostre territori, observem com tenim uns nivells de terra
cultivable, de terra fèrtil que són impressionants. Moltes són
terres molt productives, de regadiu, i que segurament s’està
perdent també el saber fer, la manera com tenien els nostres
pares i els nostres avis de cultivar la terra. I que la manera
que possiblement si ja costa de passar a fills o d’avis a néts,
seria interessant que d’alguna manera els poders públics, en
este cas La Generalitat, posaren alguna mà ahí.
I fer este banc de terres també seria interessant perquè tinguera una certa incidència sobre la gent i que des dels poders
públics podia anar fent-se una certa pedagogia per a possibilitar un nou model econòmic en l’agricultura ecològica,
l’agricultura de proximitat. I que evidentment això pensem
que seria positiu per a tots i per a totes.
Simplement volia fer això, tampoc no volia estendre’m
més. És una proposta que ja funciona en alguns pobles que,
si es fa bé, simplement amb una certa inèrcia de publicitar el
banc de terres, que la gent sàpia que està ahí, amb una base
de dades, amb una pàgina en internet i a la millor només amb
una persona que des de conselleria es dedicara a posar en
contacte estes dos realitats, podríem començar a fer alguna
cosa i podria ser la base per a més endavant plantejar-mos
algunes coses més ambicioses pel que fa a reformes agràries
i nous models productius dins de l’agricultura.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gràcies, don Josep.
Pues tiene la palabra la representante del Grupo
Parlamentario Podemos. Señoría, cuando quiera, por un
tiempo de cuatro minutos.
La senyora Gascó Verdier:
Gràcies, president.
Bon dia a totes i a tots.
Nosaltres hem valorat molt positivament la presentació
d’aquesta proposta, de creació d’un banc de terres municipals, que correspon ben bé a esta època de canvis en les
polítiques de la Generalitat valenciana.
Davant de tantes terres agrícoles en estat d’abandó i,
com ja assenyala la mateixa proposta, és necessari ajudar a posar en contacte aquelles persones que desitgen
evitar l’estat d’abandonament i donar al mateix temps
l’oportunitat als joves i no tan joves, les persones aturades,
les persones en estat de jubilació, i que decideixen emprendre el camí del cultiu d’aliments, un camí al qual per desgràcia molts jóvens es veuen abocats davant de l’escassedat
d’alternatives laborals.
Comissió d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca 11.12.2015
El manteniment del cultiu de la terra comporta molts
avantatges, com assenyala la proposta també. Primer de tots,
el manteniment de la fertilitat de la terra, si es practiquen
mètodes respectuosos, com l’agroecologia. La creació de la
xarxa de bancs de terres municipals és una de les possibles
vies en eixe camí, però no sols. Un altre camí possible pel
qual apostem des de Podem-Podemos és el que està marcat
per un paper més protagonista de la Generalitat valenciana
en la dinamització d’eixa xarxa, a través de la creació d’una
agència pública de terres, amb competències de coordinació,
elaboració de propostes polítiques, com per exemple assegurar la incorporació de joves, com díem abans, i la seua
formació, en un model de producció agroecològic.
Altres competències podrien ser la intermediació i la
garantia entre els que cedixen les seues terres i els que
les reben, així com el seguiment de les iniciatives. A més,
l’agència podria dur a terme la gestió de terres públiques,
agràries i forestals, el control dels usos del sòl per frenar i
evitar l’especulació, i altres competències, més enllà d’eixa
xarxa de municipis que fiquen a disposició les seues terres.
Segons les últimes dades de l’INE del 2012, en la Comunitat
Valenciana comptem amb quasi cent vint mil explotacions.
La mitjana de les explotacions és de cinc hectàrees i
mitja, però això correspon, en realitat, al 79 quasi 80% de les
explotacions tenen menys de cinc hectàrees. I corresponen al
23% de la terra. En els últims deu anys han desaparegut el
49,82% de les finques de menys de cinc hectàrees, i el 15,61
de les explotacions entre cinc i deu hectàrees. Així doncs,
creiem que cal ficar mesures com aquesta, per exemple, per
frenar la desaparició de terres agrícoles.
Un altre problema que afrontem és el del preu de la terra,
que en la Comunitat Valenciana és un dels més alts de l’estat
espanyol, i s’ha incrementat en els últims cinc anys. Una
agència com la que hem comentat deuria tindre la capacitat
de frenar eixa especulació sobre el preu, com per exemple
està fent en França la SAFER, que és l’agencia estatal, que
dóna el vistiplau al preu marcat perquè tots els contractes
passen per les seues mans.
Caldria també reforçar la llei del sòl i les figures de protecció, com els parcs agraris o les reserves de terra agrícola,
i tindre en compte la diversitat de titularitat de les terres
públiques també.
Per tots estos motius, nosaltres recolzem la proposta, però
creiem que en un futur caldria anar més enllà amb la creació
d’una agència com la que proposàvem.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gracias a usted, doña Beatriz.
Tiene la palabra la representante del Grupo Ciudadanos.
Doña Mari Carmen, cuando usted quiera.
La senyora Sánchez Zamora:
Muchas gracias.
Ante una proposición no de ley como la que tenemos
encima de la mesa y que su propósito no es más que la de
revitalizar el sector agrario, no podemos hacer otra cosa que
apoyarla, pues solo con medidas como esta podríamos dotar
de mayor esplendor a la agricultura valenciana.
Vamos a votar a favor de esta PNL, porque estamos totalmente de acuerdo con la idea de facilitar desde la administración la concentración parcelaria de tierras, con la finalidad de
conseguir explotaciones viables y más productivas.
El abandono o el inadecuado mantenimiento de las tierras
agrícolas en nuestra comunidad generan un impacto negativo en el medio ambiente, ya que aumenta el riesgo de que se
Pàgina 53
produzcan incendios forestales, de degradación ambiental,
disminuye la calidad del paisaje y reduce la superficie agrícola provechosa.
Existen muchos motivos por los que aumenta el riesgo
de abandono de las tierras. La falta de ayudas públicas al
mantenimiento de las mismas, la compra de maquinaria y de
herramientas, los precios de las tierras, etcétera. Deberíamos
estudiar en profundidad los motivos que obligan a un agricultor a dejar de trabajar sus tierras para, llegando así al
fondo de la cuestión, erradicar esta problemática. Mientras
no se pongan en marcha medidas más incisivas para evitar el
abandono de estas tierras en nuestro territorio, consideramos
que esta es una propuesta eficiente, respetuosa con el medio
ambiente y con su buen mantenimiento, así como para un
provechoso recurso. Y lo pensamos, porque el sector agrario
en la Comunidad Valenciana ha sido y debe seguir siendo un
importante impulso del desarrollo económico y social.
En Ciudadanos consideramos que hay que apoyar fuertemente la actividad agraria. Entendemos que la creación de un
banco de tierras tiene un carácter municipal y se debe circunscribir a su ámbito territorial. Es por ello que pensamos que son
los municipios los que deberían liderar la gestión de los bancos
de tierras, apoyados, eso sí, por La Generalitat y el Consell.
Así pues, los municipios deben difundir también las ofertas y
demandas inscritas en los registros de banco de tierras valenciano. No solo debe ser una labor del Consell, porque al final son
los ayuntamientos de cada localidad los que conocen de primera
mano las características de las parcelas.
Por otro lado, apoyamos, por supuesto, que se priorice a
aquellas personas que se encuentran desocupadas y las personas de riesgo de exclusión social. Es más, en este sentido,
en Ciudadanos consideramos que podría ser una oportunidad de ingreso en el mercado laboral de estas personas. De
este modo, se podría a través del Servef poner en marcha
cursos para desempleados de inserción en el sector agrario.
Tenemos que apoyar cualquier medida que sea una fuente
de empleo, una reactivación de la economía, que facilite el
ingreso al mercado laboral de los parados, pero de forma
especial aquellos que se encuentran en esta situación durante
un largo período de tiempo, así como apoyar cualquier medida que proteja nuestras tierras, que favorezca la agricultura
ecológica y los canales cortos de comercialización.
En definitiva, en Ciudadanos creemos que hay que apoyar los terrenos agrícolas de nuestra comunidad, evitando el
abandono y el mal mantenimiento de los mismos. Por ello,
vamos a votar a favor de esta proposición no de ley.
Gracias.
El senyor president:
Gracias, doña María del Carmen.
Pues tiene la palabra la representante del Partido
Socialista. Cuando usted quiera, doña Sabina.
La senyora Escrig Monzó:
Muchas gracias, señor presidente.
El sector agrícola s’ha convertit en un monocultiu de
cítrics, i així mateix ha minorat el volum d’ocupació i dedicació a les tasques agrícoles, fins i tot aplegant a una desvinculació del sector agrícola a les generacions més joves,
quedant les explotacions en mans de gent gran. A tot açò,
cal sumar el poc rendiment econòmic de les explotacions
citrícoles, pel baix preu que obté l’agricultor, situant-se en
negatiu en molts casos. És per això que hi ha moltes terres
abandonades, per la qual cosa cal posar mesures per a poder
recuperar-les i donar oportunitat a aquelles persones que
vullguen treballar en el camp.
Comissió d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca 11.12.2015
Els horts urbans o bancs de terres s’han de concebre
com un sistema que permet fomentar la participació de la
població en la recuperació i manteniment d’una agricultura
respectuosa amb el medi ambient, així com que permeta el
cultiu individual de parcel·les de terra de forma tradicional
mitjançant l’ús de tècniques culturals i dinamitzant l’economia local i dels mateixos usuaris.
Amb aquesta xarxa de banc de terres que proposa el
Grup Parlamentari Compromís es poden recuperar, posar en
explotació i valoritzar econòmica i socialment l’agricultura
amb la promoció i posada en producció de terres abandonades, incorporació de nous agricultors com els joves, treballant no sols amb la citricultura sinó també amb l’horticultura
i que ja són experiències molt positives en molts ajuntaments
del País Valencià en el que participen tant les entitats locals
com entitats socials, particulars i que, a més a més, donen
noves oportunitats a persones amb poc recursos.
Per això, des del Grup Parlamentari Socialista no pot ser
més que un sí a aquesta PNL del Grup Compromís.
El senyor president:
Muy amable, doña Sabina.
Tiene la palabra el señor representante del Partido
Popular, don Fernando, entiendo.
El senyor Pastor Llorens:
Gracias, presidente.
Buenos días a todos.
Vamos a ver, nosotros vamos, evidentemente, a apoyar, a
votar favorablemente la propuesta, no sin embargo dejando
de comentar, sí, algunas observaciones que entendemos pueden mejorar la propuesta que presenta Compromís, ¿no?
En primer lugar, nosotros queríamos decir que podría
ampliarse, por ejemplo –como ha comentado algún grupo
también–, a la explotación de tierras forestales, ¿no?, que
también tienen en teoría su aprovechamiento, incluso se
podría ser más exigente, incluso –como digo– a la ganadería.
Y ejemplos de que esto se hace en otros lugares y en otras
zonas los hay y muchos.
Y como los ejemplos dicen que a veces son la mejor guía,
dicen que es de inteligente copiar aquello que ya funcione
y no inventar nada nuevo, yo recomiendo de verdad, que
he estado pues para preparar, conociendo este tema y para
preparar lo que es la intervención, he conocido y he tenido
la oportunidad incluso de hablar personalmente con alguna
de estas personas en el Bierzo, en la comarca del Bierzo –es
muy interesante– hay una web que es www.bancodetierrasbierzo.com, y la verdad es que es muy interesante lo que se
está haciendo allí.
Aparte de lo que se propone en la PNL de Compromís,
pues aquel ejemplo es una comarca que reúne treinta municipios, hay más de ochocientas tierras posibles o disponibles para posibles arrendatarios, tres millones de metros
cuadrados es la suma total de esas ochocientas tierras y se
ofrecen servicios –que algunos grupos también que me han
precedido han comentado– que van un poco más allá, que
desarrollan un poco más la PNL de Compromís, ¿no?, pues
se habla de los periodos mínimos que deben tener los contratos para dar cierta seguridad y cierta garantía y cierta rentabilidad al arrendatario; se habla del apoyo al arrendatario
–y esto es muy interesante– para colocar sus productos en el
mercado, es decir, para que aquel que quiera, solo si quiere,
voluntariamente, dedicarse a solo producir lo puede hacer, y
aquello que produce no le suponga un quebradero de cabeza
sino que haya convenios con empresas, con cooperativas,
con mercados de la zona donde colocar estas mercancías,
Pàgina 54
¿no?, estos productos. La verdad es que es muy interesante.
Hacen también asesoramiento jurídico para la redacción del
contrato, el seguimiento del mismo y tal.
A mí la única duda que me plantea… al Grupo Popular,
la única duda que nos plantea la PNL de Compromís es la
siguiente, ¿no?, si el ámbito autonómico es o no el acertado.
No lo sé. Yo el ejemplo de la comarca lo veo muy claro en el
Bierzo, yo no veo el ejemplo y no sé, me viene a la cabeza un
posible arrendatario de tierras muy joven, que esté en situación de desempleo, que le gusta, que tiene posibilidades,
que sabe, un posible arrendatario, por ejemplo, de Elche que
pregunte por tierras en Vinaroz. No lo veo.
Es decir, yo creo que la configuración, el ámbito de estos
bancos de tierras, de esta base de datos de bancos de tierras
tendría que estar mucho más focalizado en el ámbito de la
comarca que es el ámbito natural en el que un ciudadano que
reúne este perfil, estas características puede moverse, ¿no?,
y si yo soy de Alcoy pues lo lógico será que yo tenga interés
en las tierras posibles en Muro, en Cocentaina, en Bañeres,
en Ibi, pero poco me pueden interesar las de –hemos dicho–
Vinaroz o las de Orihuela, entiendo, ¿eh?
Es una cuestión casi personal la que aporto yo pero que es
una duda que nos plantea; si el ámbito autonómico es el idóneo
o a la mejor deberíamos decirle, insinuar a las diputaciones o
a las mancomunidades de municipios que hayan constituidas
el que potencien y creen verdaderamente ellos esas bases de
datos, por supuesto con el apoyo detrás de La Generalitat o del
Consell para todo aquello que puedan necesitar.
Pero creo que el ámbito de esta cuestión, de un banco
de tierras es mucho más eficaz desde el punto de vista de
la organización comarcal que desde el punto de vista de la
organización autonómica, entiendo. Es una apreciación que
hacemos y una observación en sentido positivo, por supuesto, y con carácter constructivo.
El senyor president:
Muy amable.
Gracias, don Fernando.
No habiendo más intervenciones, entiendo que pasamos
a votar la proposición no de ley. (Veus) Perdón, ¡ah!, perdón,
dígame.
El senyor Nadal Sendra:
No, només unes puntualitzacions perquè he de dir que
s’ha dit ací un cas molt interessant, realment açò era…
Abans de presentar la PNL, parlant amb la gent de
Podemos ja vam veure que (rient) el tema donava per a molt
però crec que està bé, per això estem en esta comissió, ¿no?,
podem aprovar açò, dir-li al Consell que vaja treballant, en
principi no era massa ambiciosa –ho reconec– esta…, però
–com hem parlat– podria ser una primera pedra per a poder
anar parlant de més coses, ¿no?
Segons l’OIT i la FAO, el sector agroalimentari és un dels
que més possibilitats té de creació d’ocupació. Ja –com hem
dit– el nostre País Valencià és imminentment agrícola i n’hi
ha moltes terres que estan ahí i que es poden aprofitar. Heu
dit coses molt interessants.
Jo, sobre el tema que comenta el Partit Popular d’aprofitament de ramaderia i aprofitament forestal, puc dir-te ara, en
estos moments, que sense estudiar-ho prèviament no sé què
dir-te, la veritat, no sé, és una bona idea però no sé exactament com traspassar la idea al banc de terres això, ¿no?
Sí que és veritat que es podria anar mirant durant tot este
temps, per a això estem ací, ¿no?, per això mos paguen, anar
mirant altres exemples –com la que ha exposat del Bierzo– i
seria molt interessant anar donant-li idees al Consell.
Comissió d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca 11.12.2015
També, crec que és molt interessant donar suport als
arrendataris per a col·locar els seus productes; de fet, és una
cosa que pensem que des dels poders públics s’hauria de
fer i no només per als bancs de terres sinó en general, ¿no?,
per a la gent que li costa més eixos productes que ací, a les
nostres terres doncs són la majoria perquè estem en un país
de minifundi.
Simplement, al final, també, una altra idea que teníem,
el que passa és que em sembla que no la vam arreplegar en
l’exposició de motius, que també és una idea interessant que
la farem arribar, però a la millor és més cosa dels municipis
–com tu dius–, que és donar beneficis fiscals a la gent que
done les seues terres en banc de terres, ¿no?
Moltes voltes la gent està pagant la contribució, ha de mantindre les terres també perquè n’hi ha unes ordenances municipals moltes voltes que posen que perquè no n’hi haja perill
d’incendis, de plagues, etcètera, s’hagen de netejar les terres i
això fa que a la persona, encara que ho tinguen abandonat, li
està costant diners de la butxaca, ¿no?, que donant a un banc
de terres amb uns certs beneficis fiscals i que ho tingues arreglat, tingues les terres cuidades, doncs això pot ser beneficiós
i pot ser un incentiu perquè la gent done les terres.
Al final de tot –pel que ha dit de l’àmbit–, segurament
l’àmbit comarcal seria el millor, i sí, segurament sí, això
ja mos porte a un altre problema que és un problema que
tenim pendent, i és d’alguna manera la vertebració del País
Valencià a nivell comarcal. Encara caldrà caminar molt a
este nivell, en estos anys mos hem preocupat d’altres coses
i, bé, és important que el representant del Partit Popular ho
haja dit això perquè sí que és evident, igual els bancs de terra
sí que és un bon motiu per a comarcalitzar-nos.
En tot cas, l’experiència, jo sent de Pego, que és un poble
que està en el límit comarcal i en el límit provincial, hem
Pàgina 55
tingut molts problemes sempre de cara al Servof, de cara a
la unió de consumidors. Te’n vas a Oliva, a Gandia i també
a Dénia, te’n vas a…, i a voltes és un problema (rient) per a
la gent que estem en els límits, i que d’alguna manera des de
La Generalitat, des del Consell es coordine tot, pense que pot
ser interessant.
I res més. Moltes gràcies a tots per haver afrontat este
punt de manera positiva.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muy bien.
Pues, de todas maneras, mi breve aportación a esto es que
leyendo la propuesta es: creación de una red de bancos de
tierras municipales en coordinación con los ayuntamientos.
Lo cual quiere decir que también los ayuntamientos están
involucrados en esta disposición.
Bueno, yo, si no tienen ninguna intervención más o puntualización que hacer, pasaré a votar la proposición no de ley
presentada por el Grupo Compromís.
¿Votos a favor? Unanimidad.
Pues por unanimidad aprobado y no habiendo más puntos
a tratar, agradecerles –como ha hecho el proponente, don
Josep Ramón– el que hayamos venido a esta comisión de
agricultura. La próxima dependerá de si es hábil o no es
hábil el mes de enero y, si no, pues cuando buenamente nos
convoquen.
Gracias a todos, nuevamente, y que pasen una feliz
Navidad.
(S’alça la reunió a les 11 hores i 2 minuts)