Full per a pàgina Web.qxd

Església de Menorca
dominical
Número 1272 - Any XXV - 10 desembre 2006
El futur ens pertany, diu sant
Pau; és un futur prometedor,
una marxa cap envant, a l’encontra de Crist. Per aquesta
marxa, els nostres passos són
segurs, perquè Déu és al nostre costat.
Anunciar el "sí" de Dios a la Humanidad en Jesucristo
omo dijo en
C
Verona
el
Papa
Benedicto
XVI, en estos
momentos seguimos teniendo la
gran misión de
ofrecer a nuestros
hermanos el gran
"sí"
que
en
Jesucristo
Dios
dice al hombre y a
su vida, al amor
humano, a nuestra
libertad y a nuestra
inteligencia;
haciéndoles
ver
cómo la fe en el
Dios que tiene rostro humano trae la alegría al mundo. En efecto, el
cristianismo está abierto a todo lo que hay de justo,
verdadero y puro en las culturas y en las civilizaciones; a lo que alegra, consuela y fortalece nuestra
existencia. San Pablo, en la carta a los Filipenses,
escribió: "Todo cuanto hay de verdadero, de noble,
de justo, de puro, de amable, de honorable, todo
cuanto sea virtud y cosa digna de elogio, todo eso
tenedlo en cuenta (Flp 4, 8)"[17].
Los católicos estamos en condiciones de reconocer y
acoger de buen grado los logros de la cultura de
nuestro tiempo, como son el avance del conocimiento científico y el desarrollo tecnológico, el reconocimiento formal de los derechos humanos, en particular, de la libertad religiosa, o las formas democráticas de gobierno de los pueblos. Sin embargo, no
ignoramos la peligrosa fragilidad de la naturaleza
humana, que es una amenaza constante para las realizaciones del hombre en todo contexto histórico. El
camino hacia un desarrollo verdaderamente humano
está lleno de ambigüedades y de errores. Por eso, el reconocimiento de Dios,
la aceptación humilde y agradecida de
la revelación de
Jesucristo no es una
amenaza, sino una
ayuda decisiva para
el verdadero progreso humano. Cristo
nos revela la verdad
profunda de nuestra
propia
humanidad[18].
Con el don de su
Espíritu nos ilumina
para discernir el bien del mal, lo justo de lo injusto,
y nos fortalece para realizarlo en nuestras decisiones
y en nuestra vida. Por eso, la debida presencia y la
justa intervención de los católicos en todos los ámbitos de la vida social y pública puede ser una ayuda
decisiva y necesaria para la defensa del bien de las
personas como objetivo central y norma decisiva en
todo progreso verdaderamente humano. La fe en
Dios, a la vez que es una actitud religiosa que justifica el ser personal del creyente, es también fuente
de muchos bienes sociales y culturales que se dejan
sentir en el saneamiento, la maduración y el crecimiento de las personas y de la sociedad entera hacia
una "nueva criatura", tal como Dios la quiere en su
generosa providencia (cf. 2 Co 5, 17; Ga 6, 15).
(Números 28 y 29 de “Orientaciones morales ante la
situación actual de España”. Instrucción Pastoral de la
LXXXVIII Asamblea Plenaria de la CEE)
Maó:
-Exposició de Diorames, a partir del 16 de desembre fins al 6 de gener a la Sala de Cultura Carrer
Nou.
-"Pessebre vivent", diumenge 17 de desembre, de les 18'00 h. a les 20'00h, al Col·legi St. Josep.
-Trobada de Corals de Nadal a Santa Maria, dijous dia 21 de desembre a les 20'00h. a Sta. Maria.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge II d’Advent
Lectura del llibre de Baruc
5,1-9
Jerusalem, lleva't el vestit de dol i d'aflicció, i engalana't
per sempre amb la glòria de Déu. Muda't amb el mantell de
la bondat de Déu, posa't al front per diadema la glòria de
l'Etern. Déu farà que davall el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu
t'imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-aDéu. Aixeca't, Jerusalem, guaita des del cim cap a l'orient
i veuràs com, per orde del Sant, es reuneixen els teus fills
de llevant i de ponent; canten d'alegria recordant l'obra de
Déu. Quan varen sortir de tu, caminaven escortats d'enemics, però ara Déu te'ls retorna portats gloriosament com
en un trono reial. Déu ordena que s'abaixin els turons més
alts i les muntanyes perpètues, que s'umplin les fondalades
i s'anivelli la terra, perquè Israel camini segur, guiat per
la glòria de Déu. Fins i tot els boscs i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d'alegria, a la llum de la seva glòria, amb
aquella bondat i aquell amor que li són propis.
Salm responsorial 125
És magnífic lo que el Senyor fa a favor
Resposta:
nostre, amb quin goig ho celebram!
-Quan el Senyor renovà la vida de Sion ho crèiem un somni; la nostra boca s'omplí d'alegria, de crits i de rialles.
-Els altres pobles es deien: "És magnífic lo que el Senyor
fa a favor d'ells." És magnífic lo que el Senyor fa a favor
nostre, amb quin goig ho celebram!
-Renovau la nostra vida, Senyor, com l'aigua renova l'estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega.
-Sortien a sembrar plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria, duent a coll les seves garbes.
Lectura de la carta de
sant Pau als cristians de Filips
1,4-6.8-11
Germans: sempre que preg per vosaltres, la meva oració és
plena de goig pensant en tot lo que heu contribuït a la causa de l'evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball,
acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. Déu és
testimoni de com vos enyor, a tots vosaltres, per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I lo que jo deman en la pregària és que el vostre amor s'enriquesqui més i més, fins a
vessar, ple de coneixement i de finor d'esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense
entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia que donam per Jesucrist, a glòria i alabança de Déu.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
3,1-6
L'any quinzè del regnat de l'emperador Tiberi, mentre Ponç
Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d'Iturea i de la regió de Traconítida i Lisànies, ho era d'Abilena, durant el
pontificat d'Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu en el desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia allò que hi ha escrit en el llibre del
profeta Isaïes: "Una veu crida en el desert: Obriu una ruta
al Senyor, aplanau-li el camí. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom
veurà la salvació de Déu.
(cicle C)
Lectura del libro de Baruc
5, 1-9
Jerusalén, despójate de tu vestido de luto y aflicción y vístete las galas perpetuas de la gloria que Dios te da, envuélvete en el manto de la justicia de Dios y ponte en la
cabeza la diadema de la gloria del Eterno, porque Dios
mostrará tu esplendor a cuantos viven bajo el cielo. Dios
te dará un nombre para siempre: «Paz en la justicia» y «Gloria en la piedad». Ponte en pie, Jerusalén, sube a la altura, mira hacia el oriente y contempla a tus hijos, reunidos
de oriente a occidente a la voz del Santo, gozosos invocando a Dios. A pie se marcharon, conducidos por el enemigo, pero Dios te los traerá con gloria, como llevados en
carroza real. Dios ha mandado abajarse a todos los montes elevados y a las colinas encumbradas, ha mandado llenarse a los barrancos hasta allanar el suelo, para que Israel
camine con seguridad, guiado por la gloria de Dios. Ha
mandado al boscaje y a los árboles aromáticos hacer sombra a Israel. Porque Dios guiará a Israel con alegría a la luz
de su gloria, con su justicia y su misericordia.
Salmo responsorial 125
El Señor ha estado grande con nosotros,
Respuesta:
y estamos alegres.
-Cuando el Señor cambió la suerte de Sión, nos parecía
soñar: la boca se nos llenaba de risas, la lengua de cantares.
-Hasta los gentiles decían: «El Señor ha estado grande con
ellos.» El Señor ha estado grande con nosotros, y estamos alegres.
-Que el Señor cambie nuestra suerte, como los torrentes
del Negueb. Los que sembraban con lágrimas cosechan
entre cantares.
-Al ir, iba llorando, llevando la semilla; al volver, vuelve
cantando, trayendo sus gavillas.
Lectura de la carta del apóstol
san Pablo a los Filipenses
1, 4-6. 8-11
Hermanos: Siempre que rezo por todos vosotros, lo hago
con gran alegría. Porque habéis sido colaboradores míos
en la obra del Evangelio, desde el primer día hasta hoy. Ésta es mi convicción: que el que ha inaugurado entre vosotros una empresa buena la llevará adelante hasta el día de
Cristo Jesús. Testigo me es Dios de lo entrañablemente que
os echo de menos, en Cristo Jesús. Y ésta es mi oración:
que vuestro amor siga creciendo más y más en penetración
y en sensibilidad para apreciar los valores. Así llegaréis al
día de Cristo limpios e irreprochables, cargados de frutos
de justicia, por medio de Cristo Jesús, a gloria y alabanza
de Dios.
Lectura del santo evangelio según san Lucas
3, 1-6
En el año quince del reinado del emperador Tiberio, siendo Poncio Pilato gobernador de Judea, y Herodes virrey de
Galilea, y su hermano Felipe virrey de Iturea y Traconítide, y Lisanio virrey de Abilene, bajo el sumo sacerdocio
de Anás y Caifás, vino la palabra de Dios sobre Juan, hijo de Zacarías, en el desierto. Y recorrió toda la comarca
del Jordán, predicando un bautismo de conversión para
perdón de los pecados, como está escrito en el libro de los
oráculos del profeta Isaías: «Una voz grita en el desierto:
Preparad el camino del Señor, allanad sus senderos; elévense los valles, desciendan los montes y colinas; que lo
torcido se enderece, lo escabroso se iguale. Y todos verán la salvación de Dios.»
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
Jerusalem, treu-te els vestits de pena i d’aflicció!
La lectura d’avui ens fa sentir un dels nombrosos cants de consolació dirigits a
Jerusalem, en temps de grans desgràcies, sofriments i de l’exili a Babilònia. El
poble havia estat deportat, havia partit pesarós, arruinat, a peu, en llargues fileres de deportats. Però el profeta recorda a Jerusalem l’experiència fonamental,
el record de la qual havia estat embellit de generació en generació, és a dir, que
Déu havia alliberat el seu poble una primera vegada, en temps que eren esclaus
a l’Egipte, i que l’havia fet entrar triomfalment a la Terra promesa. Ja que la
fidelitat de Déu no té ruptura, que Jerusalem es llevi el vestit de dol, de tristesa i prepari el retorn dels seus fills, fins a
anivellar la ruta, per a facilitar i animar la seva marxa en un nou Èxode.
El salm canta el retorn comparant la partida al sembrador que sembra la llavor,
amb patiment, amb treball, i el retorn a la collita: tornaran cantant de goig duent
a coll les seves garbes.
Arribar purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir
El text que llegim és tret de l’inici de la carta. Segons el costum, Pau, s’adreça
als destinataris fent l’elogi de la seva fe i formulant benediccions i súpliques.
En aquest context, evoca dues vegades el dia de Jesucrist i explica el que cal
entendre per aquest dia. Serà el dia del retornm, en que Crist tornarà. Però
aquest dia no és com els altres, amb un matí i un vespre; tot al contrari, aquest
serà el dia sense fi, com ho canta l’alabança al Ciri a la Vigília pasqual.: Crist
és el dia sense posta . L’Apòstol en treu conbclusions; ja que el dia de Crist està
per venir, cal caminar ccap a ell. Nosaltres esteim en un temps entre mig, el
temps del creixement, en el que Déu continua el seu treball fins a l’acabament.
Als fidels els cal correspondre a aquest creixement, caminant sense defallir, progressant en el coneixement i en el discerniment. Es tracta de discernir, destriar
el més important; ser clarividents , per veure el que realment és important... El
consumisme que ha contaminat el món occidental ens ha fet perdre els punts de
referència en açò; és hora de dir-nos, com a mínim, que no tot és important, que
tot el que ens ofereix la publicitat no és necessari per a la nostra felicitat....
Preparau el camí al Senyor...
Els qui hem tingut la sort de sentir contar rondalles als avis vora el foc, dins una
cuina estreta, sabem molt bé que les nostres rondalles (“contes” en diuen ara)
comencen amb una fórmula intemporal. “Açò era una vegada...”, que situa
l’història en un temps i una època indefinits. L’evangeli, al contrari, comença
amb un màximum de precisions de temps i de lloc. En una cultura que ignorava, evidentment, la nostra manera de comptar els anys, les referències cronològiques es feien a partir del regnats dels sobirans, des de l’emperadors fins els
petits caps locals... L’any 15 del regnat deTiberi, el poble d’Israel era ben provat: com a què de camins d’ocupació! Com a què de barrancs de divisions! Com
a que de muntanyes! Joan Baptista anuncia un futur millor, però demana que es
participi en la seva realització: Preparau el camí al Senyor, aplau.... Així Joan
Baptista revela el vertader rostre de Déu que ve a aquesta humanitat, però que
vol tenir necessitat d’aquesta humanitat perquè cooperi en la seva salvació. La
conversió, si és una crida de Déu, al mateix temps és resposta de l’home. Déu
no vol canviar nel cor de l’home malgrat ell mateix. El profeta, és l’enviat de
Déu, el seu portaveu i Joan Baptista, el darrer dels profetes de l’Antic
Testament. Perquè Sant Joan (és una persona, no una festa), és al mateix temps
profeta i precursor (el qui ve al davant), prepara el camí de la seva vinguda, convida els homes a preparar el cor per acollir Aquell qui ve a fer noves totes les
coses, aquell que ve a canviar el paissatge del món, i sobre tot el cor de l’home.
Josep Sastre
LA
Dg 10,
BONA
Dl 11,
NOTÍCIA Dt 12,
Dc 13,
Salms de Dj 14,
la Segona Dv 15,
Setmana Dt 16,
Dg 17,
3
13 de diciembre
SANTA LUCÍA
El nombre de
Lucía tiene el
significado de
"luminosa", lo
cual ha contribuido, sin duda
a desarrollar el
simbolismo de
la luz en torno
a la figura de
esta santa mártir, la cual en la
persecución de
Diocleciano, a
principios del
siglo IV, entregó su vida por
razón de la fe
cristiana que iluminaba esplendorosamente
su existencia.
El martirio de esta mujer iluminada por
Cristo ocurrió en la antigua ciudad de
Siracusa en Sicilia. En un cementerio cristiano subterráneo de esa población se encontró
en 1894 una inscripción funeraria de finales
del siglo IV que corresponde a una difunta
muy joven y dice así: "Euskia, la irreprochable, vivió santa y pura alrededor de quince
años: murió en la fiesta de mi santa Lucia, la
cual no puede ser alabada como merece".
Los ojos de santa Lucía, que al sufrir el martirio se cerraron a la luz de este mundo para
abrirse a la luz eterna, han sido considerados
como un símbolo de su fe luminosa.
Popularmente se designa como los ojos de
esta santa a dos estrellas que brillan juntas en
el firmamento. Resulta también significativo
que precisamente en Siracusa ocurriera en
1953 el hecho bien comprobado de que brotaran lágrimas en los ojos de una sencilla
imagen de Maria y se manifestara su protección sobre los enfermos.
Santa Lucía es venerada en todo el mundo
cristiano. En el rito bizantino el día de su
fiesta se recita este hermoso elogio:
"Manteniendo una virginidad armoniosamente practicada, te ofreciste gozosamente al
Creador. Rehusaste las nupcias con un esposo terrenal, y devotamente tomaste por esposo a Cristo. Completaste tu carrera, mediante
la fe, con un luminoso martirio. Ahora, oh
Lucía, proporcionas a quienes te veneran el
don divino de las curaciones.
Guillermo Pons
II d’Advent: Bar 5, 1-9 / Sal 125 / Flp 1, 4-6.8-11 / Lc 3, 1-6
Fèria. Is 35, 1-10 / Sal 89 / Lc 5, 17-26
Fèria: Is 40, 1-11 / Sal 95 / Mt 18, 12-14
Santa Llúcia (MO): Is 40, 25-31 / Sal 102 / Mt 11, 28-30
Sant Joan de la Creu (MO): Is 41, 13-20 / Sal 144 / Mt 11, 11-15
Fèria: Is 48, 17-19 / Sal 1 / Mt 11, 16-19
Fèria: Sir 48, 1-4.9-11 / Sal 79 / Mt 17, 10-13
III d’Advent: Sof 3, 14-18a / Sal Is 12, 2-6 / Flp 4, 4-7 / Lc 3, 10-18
FULL DOMINICAL
4
Salamanca, un regne especial i Advent
uod natura non dat, Salmantica
"Q
non praestat". Amb aquesta
categòrica afirmació i amb la mateixa
alegria que noltros, ens reb en Llorenç,
el nostre amic i antic company del grup
de revisió de vida de Barcelona, a l'arribada a la capital cultural per excel·lència: Salamanca. Les nostres reflexions al
costat seu sempre valen la pena.
Com si el temps no hagués passat deim:
"Como decíamos ayer...", parafrasejant
les paraules de Fray Luis de León quan
va sortir en llibertat de la presó i va
reemprendre les seves classes a la
Universitat de Salamanca. En Llorenç i
n'Eugeni són dos menorquins que han
anat a estudiar Teologia a la Universitat
Pontifícia de Salamanca, i viuen al
Teologat d'Àvila amb seminaristes d'aquesta diòcesi i de Segovia.
A l'alberg ens diuen que no és normal la
temperatura que fa i que ens preparem
perquè aquest cap de setmana la cosa pot
refredar. Amb ells i una guia ben previnguda del fred, que ens explica la història,
les vivències, les anècdotes, la literatura i l'art de la ciutat, ens endinsam pels carrers estrets i descobrim els
màgics tresors passant pels elements més emblemàtics de
la ciutat: la Catedral Vieja i la Catedral Nueva, la
Universitat de Salamanca, les Escuelas Menores, on ens
aturam a contemplar el fresc "El cielo de Salamanca" (s.
XV), la Universidad Pontificia, la Casa de las Conchas, la
Plaza Mayor i l'Arxiu de la Guerra Civil.
"La libertad Sancho es vno de los más preciosos dones
qve a los hombres dieron los cielos. Con ella no pveden
igvalarse los tesoros qve encierra la tierra ni el mar encvbre" (Don Qvijote de la Mancha) --li diu el mestre al seu
fidel seguidor. Ens adonam que en l'època de l'esplendor
intel·lectual de Salamanca el Senyor-Déu era una gran
font per al saber i l'art. Segurament en nom seu es van fer
moltes coses, unes de més bones i unes altres de més
dolentes; totes elles han quedat reflectides en les obres
escrites i artístiques d'aquesta ciutat. La ciutat presenta
nombroses pintades fetes amb una mescla de sang de
toro, oli d'oliva i pebre vermell ("pimentón") damunt les
pedres centenàries, per lloar la saviesa dels estudiants i
professors.
Ens acullen al teologat com si fóssim a ca nostra i prenent
el cafè/infusió i les galletes xerram del camí on ens duen
les nostres vides i de la trobada de dia 28 de desembre a
Menorca. Il·lusionats, ens comencen a sorgir les idees
tenint en ment la figura de Sant Francesc Xavier, lligat a
la missió i a la saviesa.
Ens reservam el diumenge per a la visita al punt més alt
de Salamanca (Torre de las Campanas, Catedral Nueva) i
l'assistència a l'Eucaristia de la Pastoral Universitària a la
Clerecía (capella de la Universidad Pontificia).
En l'Evangeli trobam un entorn on tot és fosc. Ens adonam que l'Esperit va fent caliu dins noltros. Volem esforçar-nos per tirar enfora el desordre que tard o d'hora condueix a la mort. Sempre volem dins nostre la llum per
il·luminar sense entrebancs els qui viuen a la fosca.
Salamanca, 19 de novembre de 2006
Glòria, Magdalena, Maria Dolors, Núria, Llorenç i Carlos
(grup de revisió de vida de Barcelona)
INTERNET
Preparant el Nadal
http://www.xtec.es/~jcaldero/links/jcos_activ.htm
Una de les tradicions de les festes de
Nadal és la de posar “Betlem”.
Moltes Parròquies i comunitats en
posen perquè la gent els pugui visitar.
Seria bo que ens fessiu arribar els dies
i l’horari en què es pot vissitar el
“Betlem” de la vostra comunitat, per
així publicar-ho al Full Dominical del
25 de desembre.
La contemplació plàstica del naixement de Jesús, també ens pot ajudar a
celebrar el Nadal 2006.
En aquesta pàgina hi trobareu petits jocs bíblics per jugar
a través d’internet. Portal amb gran quantitat de jocs i
material educatius per jugar a través de la xarxa.
Portal per als nens i els seus pares. Informació i recursos
tan pels fills com pels pares.
Pàgina del centre de recursos “on line” del Ministerio de
Educación i Ciència de Madrid. Molt completa, amb adaptacions de fragments de la Bíblia, personatges i activitats.
Pàgina amb jocs interactius i materials.
Via crucis virtual i multimèdia.
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]