Producción y edición audiovisual

Producción y edición audiovisual. Vídeo
PRÀCTICA 1
Estudiant del GMMD
• IDEA
Mostrar un moment decisiu de la vida d'una persona sense la seva presència però a través dels indrets i els
objectes que l'envolten en aquell instant.
• STORY−LINE
Una tarda, l'Ona canvia totalment la seva concepció de la vida. A l'edat de vint anys, i d'un dia per l'altre,
s'adona que en Dídac, el company de la seva millor amiga, és la persona amb qui compartirà la resta de la seva
vida. El descobriment d'aquest conflictiu amor la durà a desitjar tenir fills amb ell, tot i que sempre havia
pensat que mai seria mare.
• ARGUMENT
Una tarda de tardor de fa un parell d'anys, l'Ona i en Dídac agafen el cotxe per anar a passejar per la platja a
Barcelona. De camí, tot passant per la Ronda del Litoral, tots dos escolten sense dir−se una paraula una
música que se'ls gravarà per sempre en la memòria. Fugen dels ulls dels altres. Malgrat el soroll de corredisses
que ensordeix l'exterior, dins el cotxe només hi ha un silenci suaument trencat per la música.
La nit abans, ell encara era el company de la seva millor amiga. El capriciós destí, però, havia decidit per atzar
unir les seves vides eternament sense haver−los consultat res. Havien demanat ells, potser, caure l'un en
l'embraç de l'altre i haver d'assumir les conseqüències d'un amor inesperat?
Però ja estava fet. Així que, l'endemà d'un petó per sorpresa al cotxe, l'Ona i en Dídac es disposaven a passar
la seva primera tarda en parella tot passejant tranquil·lament per un indret on ningú conegut els pogués trobar,
la platja barcelonina. Havien d'amagar allò que sentien i necessitaven marxar del seu entorn habitual, que de
cop i volta s'havia fet hostil.
Tot i que es coneixien de feia més de sis anys, aquella tarda van descobrir cada un la vida de l'altre. Ves per
on, malgrat l'amistat prèvia que els unia, eren uns perfectes desconeguts. Van seure a una terrassa i van
demanar dos cafès. Les consumicions es van quedar gelades a la tassa, abandonades pels suposats
consumidors que se'n van oblidar, engrescats explicant−se les respectives vides. Van passejar amunt i avall
observant, xerrant. Però mentre caminaven abraçats, la major part del temps romanien totalment en silenci,
escoltant cadascú el seu propi cor.
L'Ona no havia conegut mai res com allò. Mai havia tingut tants sentiments contradictoris capgirant−li el
cervell. Mai havia sentit res tan gran per ningú i, alhora, mai havia tingut tanta por de les conseqüències que
havien de provocar els propis sentiments al seu voltant.
Van decidir seure a la sorra de la platja, allunyats de la gent que rondava pel passeig marítim. I allà van estar
més de dues hores abraçats, acaronant−se la cara, i descobrint poc a poc, al mateix ritme que marcava el mar
amb les onades, que havien estat equivocats durant molt, molt de temps.
1
L'Ona sabia que no tindria fills. Sense saber com, en algun moment de la seva adolescència −l'Ona només
tenia vint anys−, aquell pensament s'havia assegut en alguna part del seu cap i des de feia molt de temps havia
conviscut amb ella, establint, sense fer−se notar, la seva manera de concebre la vida.
Asseguda allà, amb el cap d'un nou Dídac a la seva falda, l'Ona mirava el mar i interiorment feia el burleta a sí
mateixa pel romanticisme extrem, gairebé embafador, de la situació. Imaginava com n'hagués rigut de la
imatge que ara oferien tots dos si se l'hagués mostrat algú dos dies abans. Ella era una persona dura, mai
exposava els seus sentiments. Però allà es trobava, descobrint la seva nova vessant de bleda enamorada.
De cop i volta, l'Ona va trencar el silenci i va dir: Saps què?. En Dídac se la mirava, el mar va deixar
d'enraonar. Vull tenir fills amb tu. Durant infinits segons, un inmens silenci els va abraçar tots dos. Fins que,
de nou, van sentir el so suau de les onades.
I com ho saps?, va dir ell, sorprès. Perquè me n'acabo d'adonar. No ho sé, de cop ho he sabut, va dir l'Ona,
sense saber ben bé com expressar allò que li estava passant. Mai havia volgut tenir−ne perquè suposo que no
havia trobat la persona adient. No sé com, però sé que ets tu. Només una revel·lació com aquesta, que a l'Ona
li venia de sobte, sense previ avís, podia certificar a tots dos que no havien errat en la decisió de fer−se un
petó decisiu, amagat darrere els vidres entelats d'un cotxe. Allò era el que necessitaven per saber que, per
sobre de tot i de tots estarien junts per sempre més.
2