Ciència i franquisme Ciència i franquisme

Ciència i franquisme
Cicle de seminaris, curs 20122012-13
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC
(CEHIC)
EHIC)
Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan
En els darrers anys, la recerca històrica sobre la ciència en el franquisme s’ha
intensificat i diversificat. Les metàfores espacials han substituït les cronologies del
progrés o l’endarreriment. El problema històric d’ubicar la ciència en la dictadura ha dut
a l’estudi de les relacions entre el laboratori, l’aula, el despatx oficial, la redacció, o la
central nuclear —llocs de producció de béns i coneixement, espais d’autoritat,
comunicació i ensenyament tant públics com privats. Ciència en la dictadura, doncs, i
no durant la dictadura, per subratllar l’articulació mútua de coneixement i poder.
La literatura recent sobre ciència i franquisme ha examinat la coproducció de ciència i
poder en àmbits com l’enginyeria, la física, la geofísica, les matemáticas o
l’agricultura. Aquests estudis, alguns dels quals es referencien més avall, han revelat
que la ciència i la tecnologia foren una prioritat política per al règim i van esdevenir
instruments de les polítiques autàrquiques i de les relacions diplomàtiques
internacionals. Aquests treballs han posat també de manifest les complexes relacions
genealògiques entre les pràctiques científiques anteriors i posteriors a la Guerra Civil,
així com la importància dels espais i les cultures materials de la recerca.
Aquestes qüestions i aportacions ressonen amb la historiografia del franquisme, però
aquesta relació no és sempre evident. Creiem que és un moment oportú per discutir
projectes i resultats entre historiadors de la ciència vinculats a diferents institucions
acadèmiques barcelonines (CEHIC-UAB, UPF, IMF-CSIC, Societat Catalana d’Història
de la Ciència i de la Tècnica…) i obrir un diàleg amb els historiadors del període
franquista. Per aquesta raó, iniciem aquest curs un nou seminari de recerca sobre
“Ciència i franquisme”, que esperem tindrà continuïtat en els propers anys.
Algunes referències:
Anduaga, Aitor. Geofísica, economía y sociedad en la España contemporánea
(Madrid: CSIC: 2009).
— “Autarchy, Ideology, and Technology Transfer in the Spanish Oil Industry, 1939–
1960”. Comparative Technology Transfer and Society, 7 (2009), 172–200.
Camprubí, Lino. “Los estándares como instrumentos políticos: ciencia y Estado
franquista a finales de los años cincuenta”. Empiria, no. 18 (2009): 85–114.
— “One Grain, One Nation: Rice Genetics and the Corporate State in Early Francoist
Spain (1939–1952),” Historical Studies in the Natural Sciences 40, no. 4 (2010):
499–531.
Gómez, Amparo; Canales, Antonio F. eds. Ciencia y fascismos. La ciencia española
de posguerra. Barcelona: Laertes, 2009.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder
en España, 1939–1975. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, en premsa.
Malet, Antoni. “Las primeras décadas del CSIC: Investigación y ciencia para el
franquismo”. En: Romero de Pablos, Ana; Santesmases, María Jesús, eds. Cien
años de política científica en España (Bilbao: Fundación BBVA, 2008), p. 211–256.
— “José María Albareda (1902–1966) and the formation of the Spanish Consejo
Superior de Investigaciones Científicas,” Annals of Science 66 (2009): 307–332.
Nieto-Galan, Agustí. “From papers to newspapers: Miguel Masriera (1901-1981) and
the role of science popularisation under Franco regime”. Science in Context (in
press).
Presas, Albert. “Science on the Periphery. The Spanish Reception of Nuclear Energy:
an Attempt at Modernity?,” Minerva 43 (2005): 197–218.
— “Technological transfer as a political weapon: technological relations between
Germany and Spain from 1918 to the early 1950s,” Journal of Modern European
History 6 (2008): 218–236.
Roca-Rosell, Antoni. “Professionalism and Technocracy: Esteve Terradas and Science
Policy in the Early Years of the Franco Regime,” Minerva 43 (2005): 147–62.
Santesmases, María Jesús. “Severo Ochoa and the biomedical sciences in Spain
under Franco, 1959–1975,” Isis 91 (2000): 706–734.
— “Peace propaganda and biomedical experimentation: Influential uses of
radioisotopes in endocrinology and molecular genetics in Spain (1947–1971),”
Journal of the History of Biology 39 (2006): 765–794.
— “Viajes y memoria: las ciencias en España antes y después de la guerra civil».
Asclepio 49 (2007), 213–230.
Programa provisional per al curs 2012–2013:
Tots els seminaris tindran lloc en divendres a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB
26-10-2012: Lino Camprubí (CEHIC-UAB): “Los ingenieros y la ‘redención’ de España
en la autarquía”
23-11-2012: Xavier Roqué (CEHIC-UAB): “Física i cultura en el primer franquisme”
14-12-2012: Matteo Realdi (CEHIC-UAB): “Bajo el cielo de España. La reorganización
de la astrofísica durante el franquismo”
18-01-2013: Carme Molinero (CEFID-UAB): “Política social i propaganda en el règim
franquista”
15-02-2013: Antoni Malet (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Albareda i la política
científica del primer CSIC”
22-03-2013: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB): “M. Lora-Tamayo: reforma i agitació
universitària en els anys 1960”
19-04-2013: Albert Presas (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Otero Navascués i la
política nuclear del franquisme”
24-05-2013: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “El cinema i la imatge pública de la
ciència en el franquisme”