Descarregar PDF

Anuncio
INFORMA
NO OBLIDIS QUI ENS HA PORTAT A LA SITUACIÓ ACTUAL
El poble que perd la seva memòria està condemnat a repetir els seus errors. No volem que la plantilla
oblidi la humiliació sistemàtica que ha patit el nostre col·lectiu durant aquests últims quatre anys, dominats
pel bidisindicalisme a les presons catalanes. Us reproduïm tres cartes per recordar-vos les seves principals
“fites sindicals”:
Cisma i dimissions a la UGT
A finals de gener de 2011 hi ha un important cisma dins la UGT Presons amb la dimissió de, fins llavors,
l’home fort Miguel P. i la consolidació del seu actual líder, Xavier M. Aquest “cop d’estat intern” provoca la
baixa de centenars d’afiliats i la renúncia dels principals delegats d’aquest sindicat als centres
penitenciaris. A continuació reproduïm la carta que Miguel P. va enviar per anunciar la seva dimissió:
Os informo que he presentado mi dimisión como Secretario Nacional de la FSP-UGT de Cataluña, cargo para el que
fui elegido en el congreso de noviembre de 2009, con efectos de 28 de enero de 2010,
Y tantas y tantas cosas que podría explicar, pero que por respeto y cariño a la FSP-UGT no haré para no
perjudicarla.
Podría criticar y debatir largamente acerca de cómo dirigentes sindicales con nóminas de 1300 euros mensuales
tienen patrimonios inmobiliarios importantes, vehículos de gama alta o visten con marcas de diseño, mientras que
a otros delegados se les regatean unos pocos kilómetros, pero creo que no aportaría nada y que ya no es el
momento. Prefiero felicitarles por su habilidad a la hora de gestionar su economía doméstica y rogarles
encarecidamente que escriban un libro explicando cómo lo hacen, para que los demás aprendamos a hacerlo en esta
época dura de crisis.
La Sra. Fernández ya tiene mi dimisión. Ha ganado, me voy, que no se preocupe más, y que continúe feliz con su
“sobre-cogedora política”.
Por mí, se puede comprar otro bolso de la marca más cara que prefiera o tomarse algo a mi salud con sus amigos
los secretarios de organización de la FSP y de la UGT de Catalunya, el hombre que cual blonda de papel a
magdalena reseca, permanece y permanecerá pegado siempre a la Federación dirigiéndola de facto.
Miguel P., ex responsable de la UGT
Condemnen dos funcionaris de presons pel llançament d’ous a la
façana del sindicat UGT
Una manifestació d’interins davant la seu dels sindicats majoritaris va acabar amb el llançament d’ous a les
seus d’aquests sindicats. A l’abril de 2013, la UGT i CCOO van creuar una línia vermella del sindicalisme
català en aconseguir que uns funcionaris de presons foren condemnats per llançar-ne ous a les seves
façanes. El Jutjat d’Instrucció Núm. 28 de Barcelona va dictar sentència per la via penal contra dos
companys condemnant-los a 5 dies de treballs en benefici de la comunitat i a les costes judicials.
Els sindicats UGT i CCOO van mantenir les seves greus acusacions malgrat que el ministeri fiscal havia
demanat la seva absolució. Mai a la història contemporània del sindicalisme a Catalunya, unes forces
sindicals havien anat tant lluny en un judici contra uns treballadors que només defensaven els seus llocs
Central Sindical Independent i de Funcionaris
C/ Nàpols, 118, ent. 3a | 08013 BARCELONA | Telf: 934122875 Fax: 934127860 | [email protected]
www.csi-f.es / www.csif.cat
Agregueu-nos a Facebook: http://www.facebook.com/csif.presons
Segueix-nos a twitter: https://twitter.com/csifpresons
Participa al fòrum: http://csifpresonscatalunya.foroactivo.com/
INFORMA
de treball i que pretenien lluitar contra una de les injustícies més grans dutes a terme per la Direcció
General de Serveis Penitenciaris.
Des de CSI·F no podem compartir cap acte incívic que atempti contra la llibertat sindical però, entenem
perfectament l’esverada reacció d’uns companys que patien i continuen patint la política indiscriminada de
retallades per part de l’administració catalana.
El judici de la vergonya pel motí de Quatre Camins
L’1 d’agost de 2013 el company José Antonio R, cap de serveis al CP Quatre Camins, es va incorporar a la
secció que CSIF té al seu centre. Aquest funcionari, juntament amb altres 5 companys, va haver de patir el
vergonyós judici-escarni a l’Audiència Provincial de Barcelona pels fets derivats durant el motí de Quatre
Camins de 2004. El nostre sindicat es va oferir a pagar-li tota la seva defensa jurídica al recurs davant el
Tribunal Suprem i així ho van acordar entre totes dues parts. Però, en assabentar-se’n l’actual
responsable de la UGT, Xavi M., aquest va obligar José Antonio R. a dimitir del seu càrrec dins CSIF
sota amenaça de forçar el seu advocat a no defensar-lo. A CSIF, com no podia ser d’una altra manera,
van respectar la decisió de José Antonio i van publicar a contracor la seva carta de renúncia:
Apreciados compañeros:
Hace pocos días el sindicato CSIF os hizo partícipes a todos a través de la web y el correo de la noticia de mi
incorporación a su Sección Sindical de Quatre Camins.
Esa noticia iba acompañada de una carta mía de presentación (…)
Desde el momento en que las escribí sabía que mis palabras no tendrían la misma aceptación según quien las leyera
aunque nunca fue mi intención ofender ni menospreciar a nadie. Al fin y al cabo es lógico que cualquier pensamiento
hecho público desate reacciones asimétricas. Eso da pie al debate, que siempre es positivo y como no, supone el
ejercicio de uno de nuestros mayores derechos: la libertad de expresión.
Ahora toca confesaros una cosa: todo el trasiego judicial que llevo a cuestas hace mella al más “pintao” y aún queda
mucha batalla por delante. Las reacciones que han desatado mis palabras me han contrariado en exceso y por ello
me han precipitado hacia una reflexión ineludible: no estoy preparado para abrir nuevos frentes.
Por eso os anuncio mi determinación de abandonar la actividad sindical desde ahora mismo.
Carta de despedida de José Antonio R.
Però el company José Antonio R. continua amb nosaltres i ha volgut que publiquessin de nou la seva carta
de suport a CSIF:
“AHORA ES EL MOMENTO DE CAMBIAR LAS COSAS”
CSIF es el que aún mantiene ese espíritu de defensa de los intereses de los trabajadores penitenciarios y que fue
el origen de la lucha sindical que se protagonizó hace algunos años y de la que me considero fui parte activa (…)
Es el momento de dar un giro de ciento ochenta grados y con ello restar todo el poder de maniobra que ostenta
actualmente el bisindicalismo existente.
Si no estamos de acuerdo con la actuación realizada por los sindicatos ya existentes, ahora es el momento de
cambiar y optar por otras soluciones que puedan aportar otras personas. Hay que ser valiente y, si algo no funciona,
cambiar. Ahora es el momento de apostar fuerte por un cambio sindical para conseguir que se nos tenga en
consideración y respeto dentro de nuestras funciones y sobre todo que se nos escuche a la hora de decidir cuáles van
a ser nuestras condiciones de trabajo.
El 22 i el 26 de febrer tens l’oportunitat de canviar les coses amb el teu vot
Barcelona, 15 de febrer de 2015
Central Sindical Independent i de Funcionaris
C/ Nàpols, 118, ent. 3a | 08013 BARCELONA | Telf: 934122875 Fax: 934127860 | [email protected]
www.csi-f.es / www.csif.cat
Agregueu-nos a Facebook: http://www.facebook.com/csif.presons
Segueix-nos a twitter: https://twitter.com/csifpresons
Participa al fòrum: http://csifpresonscatalunya.foroactivo.com/
Descargar