16 - Arxiu Comarcal del Ripollès

CAMPRODOfV
Periódico ilustrado defensor de los interesfe de Gamprodón y del distrito
REDACCIÓN Y AÜMlNlSTRACIÓN Callede Valencià, núm. 37
ÀNO I
11 DE DICIEMBRE DE 1904
ié
SUSORÍPCÍÓN
EspkfM. . . . . i'50 ptas. trimestre.Extranjero. . . , 2
r,
n
Número du«Ito 15 céntlmos
Anuiicios y comünioados & precioa convencionales,
^
,
No se deyuelven originales,
Núm 16
A l p a s o q u e ílevan los_ encargados ; ce unos dias insufrible, se ha caldeado
de destruir la .poca reiígiòn que nos algo, sln duda para que podamos salir
quecïa, no tai'darèmòs en leer eri í.i de casa à admirar el derroche de buen
gusto que inmaculadas olotinas ha
Las jóvenes olotinas, no se dàn es- sección de espectàculos:
V
.
E
n
i
a
par
roq
u
i
àl
tal,
te
n
d
rà
1
uga
r
becho
con motivo de la festividad.
tos dias punto de reposo, rivalizando
manaha
una
solemne
función
i
beneen buen gusto en el adorno de sus faEn ósta ocasión han imitado, al Banchadas, ó hallando con, màs propie- ficio del diestro «Èl Místipo» en ^ cju^ co de líspana inva'diéndonqs de^japeZ/
dad: en el adorno de las fachadas de dicho sènor, después de hàcèr él f*àA^MODEO
negírico de San LuçaSj èsplicarà el
sus domicilios.
Me parece à mi, que cuaado_ lanto modo de e^scurriíV at bulío. aí^ toe^ue
pierder^ el réppso, para celebrar, con de baçi^teíjlll^^. I p , ionógraífó ameniexplenaoír lín àcdritèciíiiieifíía <ibmb èí ,2íS.rà·ljQ!^,i,nterg)«|t^ps·»^ _.,. ;,, :^,., .-,;•
jQüqppco serio me và resultàndo
de la Goncepciòn (sin màcula), no detodo.ello!
jaran de saber é·-^tas apreciables ninas
8Í seoyors; un crim, un horreudo crim, ja
lo que ello significa, y siéndo así, me feY no bay Quiéíi me ayudeó. protes- vaig vóurer al sortir de casa '1 domati, encaredoj la enhoràbuena, pues veo que la tar del atropello de que ha sido vícti- 'm füsqula; y que 1' asessí 's passeija per la
tan decantada ignorància del genero ma tan magnifico templo?
vila (le Campfoilon tot caiupetxano,
femenino espanol, es una mentirà co(iQiu^ no hi bà justícia «n aquesta terfa?'
mo un templo, y que nuestras mujejPtírquó
'Is as^seiiis s' han de deixar tan lliuMe preg-untan àlgunos amigos porres saben, ;vaya si saben!
(jué no intervengo en la cuèstión que res pel' méü raons que fàssiíi?
En lo que creo que andan algo atfa- tienert hace dias los màèsiros de CamMal H' en poden tres contra un; si senyors,
sadillas, es t'.n lo del manejo del liogar prodon, y yo debò contestaries à nii«; tres, jo ho vaitg véuror; y lo asessinat era un
domestico y en lo de dar la debida àmigòs; que puesto que son maestróspobret pacffich que no ueya res a, ningú, que
educHciòn à sus bijos, perp lo que di- allà sè las hayan, mieiítràs qüè yo en ningú de Camprodon n' havia sentit t dir la
ran ellas: íi,qué nos falta saber Inàs,
més petita-y tenirli que donar la mort do
estando como estamos segurasde que él silencio deploro el que unos à Òtros aquesta manera! ^Quo havia fet? ^De qué se
se digan en publico que no saben è^ Maria fué Inmaculçida?
r acusaba?
cribir.
GbaPÍa
Iül·l òftlMl
•
•
El sabai'hu en Quét,|quin lianto aquell poÉso casi, casi es decl,arar la incapacidad para ejèrcer ei cargò linos y bre xicot! j Aquell desconsol que tenia! NinOtros y à mi nie parece que no est.'in gú podia acousolarloí—Però horatí que 'ii
tieiiríis, ja està fet, ara no hi híi remey!
ert lo ciei·lo.
Jo com que ho tenia tart y volguentme
El que à^,.uno se le deslice un gazaj>oapartar lo compromís que aquestas cosas porïtiíis ó ménos; notable cuando se vé tari, vaig entrar à dins lo taller A empendrer
(jbligadp & escribir para el publico, de nou la feina que '1 dia avans havia deixat,
(cósà à la que no esté acostumbrado) tot pensant que en aquest mon, al mitj del
no es para sentar plaza de... eso que carrer se cometían crims j ningú deya rés.
dicei un maestro à otro: no sehpr. Yo
Y cucnta sang pobretl Y quinas pstremituts
leolos remitídos de uno ,y de otro y havíu fet an'tes'do entregar la seva ànima!
ho npto,màs,que algunas/a?W/as en las
Però U veritat. ,»b la taleya de mon treball
que inçurrimos todos en el calor.de una mica, y QX)Viàeal de cupido una mica mes
'
àla escritura.
y pensant qíie pel- Nadal podem treurer la
Así pues; no harían mal el uno y ei :^rossa, fou causa de que 'm distregüós do
otrq en callarse.... y.., lyamos vivien- aquest críai.
Lo qiie ràe Indignà sòbre-manera es
lo que ocurre en la Iglesia de S. Esteban! í^Quién ha autorizado el que se
convirtiera el Templo del Sefior en
poco ménos que un entoldado de villa-cochina ó Majalandrín?
Poesías, diàlogos, músicas; todo, todo, lo qüè pueda hacer olvidàr é ]p$
íiçles, que à aquel recinto solo se.vàà
orar, y no à oir poesías màs ó mentís
ripiosas y diàlogos màs Ó méiiòs làtosos?
Ninguno, sépalo el autor de la tal
harrabasada, ninguno tiene dcrecho,
convertiria Casa de Dios, en lo que
quedo el jueves convertida dicha casa.
Üo, q u e j"»eor e s meneallo!
De àhí, à poner à la fuerza un tío.*
vivo y un cinematógrafo màs ó ménos
La temperatura que en dsta era hamístico, no và nada.
A !' hora de diiiiir també à taiilà sé 'n parlà, estant una estona més pensant ab tot allé
Al vespre al sortir dél taller sento à la casa
LA FONT-NOVA
del asessinat unas grans riallas. ^Que serà
això?
—Mira, mira quin' una de tàn grossa!
—Aquesta serà pel dia de Nadal.
—Ciiant ha fet?
—Cent-tres.
—jManoy quina pessa!
Lo Quel ja no ploraba, ja s' havia aconsolat al véurer las llangonisas.
P . AUBERT
Camprodon 9 de Desembre de 1904.
wm ®#ïí#
Una colla d' aficionats s' en vAn à fer una
funció al poble X., (tant es un poble com un
altre, perquè tots els rtcíors ho fant prou ma. lameat) portant per director d'escena el fili
d' un carb.)iier, qu' à mes de ser també l'empresari, es r autor de 1' obra que van a estrenar (uquesta obra es un drama en 3 actes denominat &El rey y su asesino 6 la vengaiiza
mas infame de un GV\mmB.\ que tiene celos
quiere sangre.»)
El programa de dita fiuicio es el següent
(tal com la redactat el fill dsl carboner al) un
tros de carbó.)
«Tentro Moderuo»
(Sociedad ^<E1 Tango»)
Grandiosa funsión para hoy
1/' Cinfoúia con piano manubrio (Los lunares)
2." Estreno censasional del drama en 3 actes y en berso y prosa castellana horiginal
del joben D. Selestino Bernat que Ileba el titulo siguiente:
«El rey y su acesino
ola
teix això de «enganar» que '1 públich ja s'ho
comensa à pendrer à broma, y li pren el pel;
pró per això ell continua 1' obra fins à I' estrofa del final d' aquest acte que diu:
«Perquè quereis alejarme
deste lugar en que vivo
si no teneis vosotros contra mi ningún motivo.
(iporquó quereis de esta manera asesinarme?
dEh?
Lo boních del càs, es que serablaba alio la
fugida d' Egipte. Hagueren vist els cómichs
1' un per aquí, 1' altre per allà, corrent d' allò
més, qu' hasta els talons els hi arrivaban al
trasero, fugint d' aquell bombardeitg improvisat.
No seria res d' estrany qu' algun d'aquells
desgraciats actors estès malalt del susto ó de
algun cop de pedra...
^Voléu fer bolos? Unteu el sabres (si 68
que surten) ab un raij d' oli.
(iQuins versos! Sort que '1 publich enrahona y n' hi raéuos s' hi ficsa!)
JosEPH DOMÈNECH E A Ü E B T .
Cau lo teló a rebaladas.
Acte segon
(La mateixa decoració del acte primer. Solsameut.qu' han cambiàt els bastldurs y bambolinas.)
Vares ferme una pregunta,
Seria inútil posar una infinitat d' cscenas
hermosa nena fà un any;
de 1' obra, bastarà pera ferse càrreoh n' hi
demanantme ab molt afany,
possém unas quantas, las principals, las mes
^qu' es I' amor?
bufíolment fetas com à 1' acte primer.
Avuy ja puch cont'estarte,
Escena XI.
perquè d' aquest mal pateixo,
Paje y Príncipe (aquet p;iper es el del cary el neguit que yo sofreixo,
boner; es à diï qu' à mos d' autor es actor.)
;es al cor!
yPríncipe—...(vülguonsi; treurer lu espasa, que
Sento adins un no sé qué,
no pot de robellada qu'es)
que 'm fà estar ab gran delir...
Paje—Quita esa mano, desgresiado.
i Res parlo de aquet sufrir,
Quiero traspasarte el corasón de medio à
jà ningú!
medio...
Una nena *1 cor m* ha pres,
(El públich esclata ab una gran rialla, al
que 1' estimo boijament;
veure que uo 's pot treurer el sabre. Se sent
y I' amor que 'I meu cor sent,
I' apuntador que li diu: «Estira fort, estira
jes per tú!
fort Bernat.» El priucep distret, va pera reJ. PKLLICER CIVIT
pel·lí lo que diu 1' apuntador y encara no te
temps de dii- «Estijra fort...» què üna taronja
tirada desde las gradas, li petà entre nàs y
boca. El P;ije al veuro, no pot ménos de riure
I^si se@r€t d e l J^Xs^-t
y al fero, li cauen las barbas. Allavoras ha siACTE PRIMER
Escena VIII
g)it la grosa.
RafeFé Isabel
Tomàquets, taronjan, patalas, puntas de
cigarro encesas, etc. tot ha anat à parar pels
Isabel—{ah veu baixa cridantlo) Rafel Rafel.
yíutfel—\girantse) Tu aquíP
caps del Paje y del pobre Príncipe.
Isabel—^\.
Alguns tranquils de la platea cridaban fort
'Sjt/el—h. que has vingut; no veus que 't compro«Que no salga el aulor, que no salga» vol- mets en aquesta hora? Y ta mare ahont l'has deixada?
guent dir: «Si surt, li clavem uu tiro.
ísabel—Deu ser a casa ja.
Rajel—Pro que 't passa, estàs freda criatura (affaS' ha baixat el teló iustantaneàment. El
/antli
las mans)
públich, indignat, volia que 's continués la
• Isabel—{\\iQVi meu!)
representació, quan de répenla es presenta en
Il<^/<?^—Com es que no m' esperaves de retorn del
el prosceni un qu' anaba mitj vestit de moro, camp tul com m' havías dit?
/írtíe/—Pçrque m' he estimat mes venir à trovarte
ab les barbas à la mà y diu: «Respectable
bengansa mas infame de un criminal que tíene selos y ciere sangre.»
Numerosa comparceria (que no habla) escopetas, pistolas, trabucos y la aparisión de
un varco de bulto que se unde en el mar.
Agua natural (imitada con lustrina). ïomarí'in
parte todos los afisionados dirigides por el
hautor del drama.
jBerlo para creerlo!
A las mmve.j
Aquest es el programa, que van Oftauipar publico.»
frente al teatre ahóii.t teninn de estrenarlo.
(Crits del públich de «fuera, fuera! que
Calculin vostès, que sols flcsants'hi una bailel...
mica, j a es ))ot compendre de la manera que
«Respetable publico. Queda suspendida la
parlarían el castellà j com s' acabaria la fun- funsión 'le hoy, porqué lu primera actrís ha fució (si es que '1 püblich els hi deixés acabar, jido cuan el íaquillero. Asi vs qu;? se continuaseus mole.·stdrlos autcs ;ib alguns pebrots y to- rà olro dia.»
màquets)
El públich furiós, veyent que no se 'la hi
Acte primer
podia tornar els qüartos perquè -1 taquiUero
(Un bosch ab bambolinas de sala rica y bas- havia guillat ab els calés y la actriu, es fica
dins el teatro y comensa à repartir galetas
tidors de mar.)
pera tots cantons.
Escena VIII.
Els cómichs (els que podían) guillaban per
Sanliago-(i)oblo, que porta un traje que li
la porta del encenuri, vestits tal com anaban
es ample y el sabre sense funda)
en escena. L' un de moro: 1' altre de frare:
«—
^,Pero porquéeea merchado? No he aquell de rey, etc. etc. mentres à fora els essentido yo de .'5us lavios que me ama? Ingrata! perabajpàrt del públich que 'Is despedia à pe... Si me ougaïïarf'i? Si no me enganarà? No drada seca..,.
puede ser (|ue nio engaiïe. Si me engaiïase,
me moriria. |Y yo no quiero morir!I No pueAquest va ser el final dej bolo.
de ser que mé engaííe. jEngaiïàrme à mü! No
teudría perdón si me cngunase... (Tunt repe-
aquí y aixís ningú "ns podrà sentir y per xó he retrocedit à mitj camí fent veuror à lu mare que 'm convenia anar al màs Coll per un descuit.
Rtf/(?/--Ja t' hi he vist entrar desde'l camp. Y t'ht
has estat fins are?
Isabel—Si, esperant que fos mes Ibsch per venirte
à trovar aquí.
Ry/e/—Bueno donchs; aqui 'm tens; al meu costat
no has de témer res. Que hi hà de nou? Que 't passa?
Isabel—Tot t- ho diré Rafel y un cop ho sapigas,
perdónam.
R«/(?í—Pro de que 't tinch de perdonar? parla
{patiseta)
Isabel—Si, parlaré {després de cerciorarse que estant sols) Tu m' estimas vritat que m' estjmas Rafel?
{ab passió y abrassantlo ab ell)
Ra/el—ÍÍQB que 'Is àngels à Deu. Y si aixís com
tinch sols una vida 'n tingués dugas, las donaria per
tií pró no més no tinch una y aquesta encare la dech
à la mare si vols prentla, ab això bes si t' estimo.
Isabel—Bondia si es vritat que 'm portas tan amor
fes un sacrifici per mi, ja veus que no més te'n demano que un
Ra/el—Que es acaba {ab ànsia)
Isabel—Fes lo sacrifici d' olvidarme! Ja veus que's
ben poca cosa!
Rffl/(?/—Poca cosa dius? Y tu vols que fassi aquest
sacrifici d' ofegar dins mon cor 1' amor que *t duch
Demanam la niéva sanch, demanam que m- arrenq
LA FONT-NOVA
"s ulls per no veuret may més y ho faig, però no *m
demanis quo t' olvidi perquè es imposible. Y sacrifici
'n dius tu d' això? jLa meva mort vols dir!
IsaM—iiCom m' estima!)
R«/(?^—Es que 't sab greu estimarme 't sap greu
haberme dit que si.
Isabel—(rdpit) No, ho Rafel, mentida; jo t'estimo,
escolta bé (baixet) Jo t' estimo més que als meus pares, mes que la glòria que Deu 'm guarda allà al Cel
perquQ^l' amor quo m' has inspirat tu es verdader...
pro jo no vuy onganyarte.
Rff/(?/—(iuo!! {aterrat)
Isabel~No, no vuy enganyarte per lo mateix que
't dich, perquè t' estimo.
R«yi"i^— i'cro quo haa dit, que no vols enganyarme
y de qué?
Isfíbel—{Verqué no 'm mateu Deu meu)
Ra/el—Parla prompte. Qne amaga aquesta misteriosa paraula, que al sortir de ta boca ha obert un
abím als meus peus. Digamho tot, tot, tot {ab deliri
gran)
Isabel—Donchs ho sabràs, {pausa) Miram be, miram bé Rafel y quant hagis sentit mas paraulas, tingas compassió de mi y pordonam...
Ra/el—Digas. (Deu meu quin torment)
Isabel—Quan jo tenia sols divuit anys, puig encaro
era una criatura, may cap home m' havia parlat de
amor ni d' alegrias.. jilojalà hag-ués sigut sempre
aixís! Tu sabs be Rafel que una pila de vegadas haviam anat la mare tu y jó al màs Coll quant lo senyor Joseph (al Cel siga) donava aquells saraus cada
més ab la copia d' en Pep de Figueras. Donchs be,
un jorn per desgracia vaig conèixer à un home. Aixis
m' hagués mort aquell dia mateix. Me parlà d' amor
vaig escoltar sas paraulas amorotida y li vaig dir quc
si, creyentrae trovar en ell un amor vOrdader tal com
me 1' havia inspirat.
Passà temps, tenint relaciona ab ell; veyentnos y
enrahonantnos de nits à 1' era mentres los pares y
tots los de casa dormiaho y upa nit...
R<r/el—Que... acaba...
Isabel—Y una nit {proseguint) que jo penso que'l
dimoni 1' havia ja triada perquè feya una tempestat
horrorosa, jiirantmo mes amor qiio may... vaig sor
seva'
Ra/el—{tapantli ïa boca ab la írerf) Calla. No, això
es mentida. Tot, tot lo que/m dius es una farsa perquè j o ' t desprecii. 0 sinó vinga, vinga' una prova.
Qui va ser aquest lladre.
'
Isabel—^\
!
Ra/(°^—Baixas cl cap y callas? Veus veus com es
mentida. {Li a,ga/a cl cap perquè H miri) Miram,
miram y digas qu' es mentida lo que has dit.
Isabel—No es mentida Rafel y '1 nom te •] diré,
te '1 diré perquè vegis que no 't vuy enganyar. Per
això he volgut revelartho tot avans de ser teva, per
lo mateix que 't dich perquè t' estimo, {plorant) Si
no t'hagués estimat no t' ho haguera pas dit. {pausa)
Aquest home va ser... en Jaume.
Ro/el--En Jaume? {horroritzat)
Isabel—il·Io veus are com has de fer lo sacrifici de
olvidarme?
Ra/el—(transició plorant) No Isabel no, Are, are
és quan t' estimo mes que may. {I' abrassa abamor)
MANUEL DOMÈNECH RAUKET.
Olot 10 Juny 1904
|4otiGias
Próximamente tendra lugar en el Teatro
Casino Unión Veraniega el estreno de la celebrada pieza en im acío de D. Serafía Pitarra:
«Per carta de mes» corriéndo su desempofío à
cargo de los actoros aíicionadoa Sra. Ana V i dal, D. Juan Claret y D. Eicardo Mayà, siéndo de esperar que corao siempre dichos seilores cosecharàu uutridos aplausos por su agradable trabajo.
El niartes próximo las alamnas del Colegio
del Sagrado Corozóu de Maria obsequiaran à
su excelsa patrona Sta Lucia cou la solemnidad aco8tutubrada, celebràudose por la maiiana à las siete y media Comunión General con
plàtica preparatòria y canto en la iglesia dol
coli'gu», à las dieK.soleijine, oficio à la Iglesia
Pai·rpq.niàl can,tado<jpdï· las inonjàs y. aiïías
coucbrrentes à la cjuse de niú,sica eieoutando
la hórmosa íiiisa ilo'Baltman, finalizarido con
los gozos de la Santa.
Esrjtl.
Pepe
IJscol.
P(>pc
Fs col.
Pepe
Es col.
Pepe
Pepe
El jueves por L·i tarde se dió «na corrid*
gratis de niíías toreras en i·l prado de La
Campa, situado sobre «La. Font del Ferro.
Durante un buen rato fiié objeto de la c u r i o sidad de los espectadores una res vacuna p e r siguiéndo à dos hermosas niíïas, m u y aficionadas en otro tiempo al difícil arte de ]a l í dia, las cuales buiun como si la camisa no le»
Uegase al cuerpo.
Muy animada ha sido la íiesta de la Purfgima Concepción en esta villa, habiéndo sido
muy numerosa là concurrència, cosa quo no
era de esperar dado lo desapacible del tiempo,
El mercado fué muy animado, verificàndose
muchas traneacciones, especialmente en ganado de cerdo?.
Hemos recibido el primer número de «L
avenir de Vnlles pir» periódico que se pública
en Prats-de Molló.
Agradesernos el envio y con gusto establecemos el oambio.
Las Hijas de Maria de esta villa obsequiaren à su Patrona con britlantes funciones r e ligiofeas eu la,iglesia parroquial, sióndo todos
los alctos muy coacurridos y resultando en
coujünty tina fiesta verdaderamente esplèndida.
Imprenta de P. Aubert.—Valencià, 37, Camprodon.
19
18
Escol.
Pepe
Ha sido biéu recibida por el púl)lico, la boja en que el seíïor Espigol, director do la orquesta de esta villa, anuncia haberse hecho
cargo de los festejos que se celebran durante
el afío, lo cual evitarà muchas molestias à* los
vecinos, à là vez que por lo ventajoso de las
condiciones que impone demuestra una vez
màs nuestro distinguido amigo cuanto se i n teresa por la prospei·lJad Je la poblarien.
ífué.s ensenyat un retrato meu molt original, perquè
jj3 ho soch molt, no 'm van copiar de ningú. Avans
teniu la dèria de ferme retratar ab diferentas clases
de perrucas tant sols per tíndror ]o gust de veurer
quina cara fere cuant siga vell.
(Are ho eutench tot) Si qu' es graciós.
Tinch retratos vestit de pagès, de militar, en fi de
totas las clases socials per veurer quina vestidura
\Vi escau millor. Això esplicàt resta tant sols sapigner si me Concedeix, no la mà. perquè no s(3 partidari de 'Is extrems, sinó tota la seva filla que desde'l
moment que la he vista, totas las cordae del meu cor
.so bellugan ab tanta fúria com sifós un rellotje quo
so li hagués trencat la roda Caterina.
Düturil ó sinó .no sabrà may quina hora es.
Té molta rahó, perquè per ml sempre seria de diu al
contemplar aqueixos reflectors eléctrichw que per
ulls té la seva filla.
^;Qa' es oculista? (bnrlantsen)
No senyora soch inginier.
Ja li escau perquè d' iuginy no n' hi falta.
Si no fós incomodà li preguntaria que és lo que 'm
contesta.
Esperis un moment. (Vuy tornà à veurer lo retrcifo)
Vaig à consultà uuii cosa y després ja en parlarem.Dos minuts. Hasta luego.
(Deu anà à fer lascartas.)
ESCENA XII
Dits raènos Escolàstica(Es ben cnya aqueixa raóssa.)
Rosalia
Pepe
(Es ben aixerit.)
(De frcntc.) Ydonchs quo li sembla senyoreta... ^Me
vol fer lo favor" do la seva gràcia?....
Rosalia (Juina
Pepe
Ja .sé (|uo 'n té moltas. La primera que li vàn possar
avans de possarli lo terroset de sal en aqueix niu de
petonets que porta instalàt dessota lo uàs.
Rosalia Rosalia.
Pepe
Quin nom més bonich (com la raspa de casa) Donch»
digui Rosalia qne li sembla que 'm contestarà la seva simpàtica mamà.
'
Rosalia Que vol que li diga.
Pepe
Lo que'm contestarà.
Rosalia, Ja 1' he entès. Vull dir qu' es molt difícil dirli.
Pepe rtY vostè? Això ja no ho es tant.
Rosalia ^Jo? Depent do vostè.
Pepe
iDe mi! Donchs ja sé la contesta perquè com jó diria
que si.
Rosalia Jo també si comprenia que vostè ha d' ésser per mi
tant bó com à dir veritat me sembla.
Pepe
Si no podia mes que ser aixís. Ay Rosalia vaig à ser!i franch. Al parlarme sos ami^hs de Barcelona de
las condicions morals y físicas de vostè, me deya entre mi: me sembla noy que menjaràs earbas.<a, me»
desde '1 mon^ent que li vista he comprés que vostè
era incapassa de donarme un plat <le tant mal gust.
Rosalia Gracias per la galanteria. Y en pago li diré que no
fassi gayre càs de lo que li diga la mamà ^sap? té un
genit tant estrany.:. Sembla un barómetro.
LÀ FONT-NOVA.
*.A. ]Nr XJ
G I -C^'
, ,1
J::;Í^'.O'Í
..•i*t
'].,„.
SÉ /ÍLQUÍLA
>rtM\/K^^>^>t\<K?W)rt>^^K^K>rtK\^K^OrtH\^Kr «JTKWÇWÇ
ALMAnÈN DE VINOS Y GRANOS
DE
Plaza Mayor, núm. 3
'i
SAN JUAN DE LAS ABADESAS
L>t<M^»<;ï4<>t<M<[y<>K>t<ft<><Q»<V<)4<>><>l<>é<>t<>t<M^>»<
C0LEI3I^A£AI}1II&DES.LÜIS
Aritmètica—Càlculos mercantíles—Reforma
de letra, Ortografia, Correspondència y documentación.
. Cuentas corrientes.—Comercio—Francés—
Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros,
Conferehcias particularos para lasasignaturas de 2." enseííanza—Preparación para carreras especiales.
Paciència y esmero en la ónsenanza.
Camprodon.
L^miií^'^^^-'L^
- 4
Para informes Sistacli y
Vdà. Sargatal Camprodon'
Típografíai
DE LOS
y Cafè Papisièn
EOS p 0 m p ID ò R
[FÍE)[^@za(y]§EKT
Valencià 37,—Camprodon
lli III
casa Borra)
D É 15 CABAL·LOS
de fuerza dentro de
la pbbíación, corl 6
sin local.
—^
A T €1^
PIR
ÚN SALTO DE AlSüA'
- — » r'l' K;^—
(PIBI^EOS ORIENTALES)
Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constituci()n.-Ciiart(^3 ricameníe nmueblados.—Vastos salones y hermosos jardines.
Plaza del Dr. Robert, Camprodon:
ïargetas de todas clases—Facturas—Papel tiinbrado—Progranias
—Reglamentos—Circulares etc.
Preciós económicos.
SALÓN DE BAÍÍOS
G R A N Relogería y Joyería de
QlfiS
Se vencien y componen toda clase dò reloges y joyas à preciós may reducidos.—Valencià, 19, Camprodon.
20
17
Pepe
liosalia
Que m' inporta sent lo do vostè, lo d' un iing-ei.
V( iji lo que veiji y pasi lo que pasi no fassi cas de res
PepP
Pfípf
liosalia
Fcpe
Rosalin
l'cpe
^;De vcrits·' V podrà estimaruK! com jo V estimo?
Hi possaré tots los \\\K US cinch S(ii"itits.
^;l)e veras?
;La Mania! Disimuli.
Dojiclis com dcya los iiyres de fóra son millors que..*
^scol.
ÍÍSCKNA XI11
Dits y líscolíistica
i'cpe
.Scayorií. Aquí 'm té ay)unt d' escoltar la meva sentencia.
Escot.
Ja veurà necesito un rato mt's per resoldrer d' una
vefj·adu.
[apart d Ji.^rdL) l'ero niimiii dij^-ali que; «i.
Roa alia
Escol.
Vepe
liosalia
Vepe
bhcül.
Vept'
Esccil.
Vepe
füalma nova.)
Senyora luia paraula de vostè eg una ordre per mi...
ii las üiice me té aquí (me sentho mitja carbassa al
vontrell) Pasihobé (dant la mà) Joseph Ferran... Sefioreta... (apart) surti u l b a k ó . . .
(apaft)}»l(Ai bé...
Pasiho bé senyora...
Sembla un rellotje de repetícídDispensi socií tant distret. Senyoreta...
;Altre veg'^da!
Rosalia
l)isj)i'nsi [apart d Rosalia) M' estimas?
{apart) Si.
Vepe
Als peus de vostès. (niiUis)
Pepfí
Escol.
"Rosalia
Pepe
Uosalia
Escol.
Pepc
Escol.
Pepe
Escol.
Rosalia
Escol.
Pepe
Uosalia
Escol.
Pepe
Moltasg-racias. Suposo que no os precisa càp elase
de pres(;ntació pu(!S vostès ja saben qui soch.
Si... però com se din vostè que may me enrecordo
(aveuror)
Pep Ferran...
(apart) Vaija si, es lo Senyor Ferran.
(apart) Pro si aquest no es vell.
Recomenàt de los seus amíchs de Barcelona. Lo motiu de la visita, es perquè observin, indag·uin y veijin si só dig-ne d'obtindrer la mà de la senyoreta,
que la trobo tant simpàtica que sembla que la conegui do tota la vida,
(apart) Dig-uili que si.
(apart) Và pentinat à la moda.
(Arc me prenen lo pel.
Do modo que vostè es lo senyor Ferran?
Si senyora per serviria. (Ja vàn dos ve^adas que 'm
preg-unta lo mateix) Si vol aquí tinch la cèdula.
(No hi ha dupte)
(Aquet si que m' agrada.)
Ja veurà, y vostè dispensi. Li preg-unto per que al
donarme las senyas (no li parlaré de lo retrato) me
havían dit que vostè era un home entrat ab anys.
Senyora desde '1 moment que soch major d' edat, es
una próba de que no tant sols hi he entrat sinó que
ja soeh à mitj camí.
(Qn'esg-raciós)
Se debian equivocar.
A no ser que la familia quo me và recomtmar ha-