vista des del Bergueda

La fi de l'lmperi d'ultramar
vista des del Bergueda
Josep Noguera
AME MOllU O'AQUEST CENTENARI,
~¡~
3~-1-'8~;
-
~
4~_~;'_,
A ,/-/. c.....v..;:
c....~,¿ J".y _____ .~
A--
______,
J~
~~ .:~
¿,~_~,~J7
...;:.::-j?(5~ ~"-':It.·Q._P4-~jp __ ,_',. <7?
?~-c..~"" ___ .....r~y.......--.-:.d"'- ,,?,----c. ~_1'_-:E.
. ~ -;/'-7/-/-'" :....~~..., '~--- ~_____
r:::"_ .. ~.,;..
1-r.:¡.-"""''''4
",,;'",.,. 4_. ~
......
. _~-
....
_¿..... ---e:::-
r--- -'
/,,",-"-
~- "
~-~~"":7"" ~~_~~~,.-.:!"'",.u. .,..,.~--..r¿./ __
~-¿"'~;::'¿'l~~/"
J
...
sois d' Espanya,/ eneal' ge meguen
ba ix l'opressi6 / mil y mil negres qu
'Is ese/avistes/ matan a cops./ Si el/s
so n negres, la ra ssa blanea/ tambe ne
's negra dins lo cor,/ j que mes negrura
que la barb ari a/ deis espa nyols ./
En ea l' que vihuen en terra l/u nya,!
eneal' que sian en lo mon nou,! son
co m nosaltres vassalls d' Espa nya,!
son espa nyolsl..
Quant lo Déu home ex ten los
brassos/ donant la vida per nostre
amor,/ no mort pr'un regne, ni pI" una
rassa,! mort per tothom./ Quant los
min is tres y '1 Rey decre tan/ dant
ga rantias a la nació,! qu e no s'obli di n
de las Antillas,! fora grillonslf. 1, clou
el poema d 'aquesta m anera: «Quedi per sempre d'una vegada/ exterminada tanta opressi6;1 siam tots l/ibres blanchs y morenos y 'Is de color:!
Quant lo sol bril/i de la bonansa,! que
ja punteja en I'horisont,/ no hi haurá
rassas, vilas ni pobles,! tot será mon.»
La premsa liberal
berguedana:ElBergadán
die escrivi a «Descentralización,
libertad, autonomia, son palabras
sacrosantas que brotan es pontáneas
no ya de labios de aquel/ os isleños,
sino también de otras provincias de
la misma Península ». El setembre
./-c.? "'-- -- -----~- ---
f-e. C ~G--;' ·e!~~.....I-t" -~;..-......¿~ /~.,rz..~/~4--"'_...c_~/~
Carta del soldat Pau PuJol a
Josep Raurell (3/1/1897). En
ella ens podem adonar de I'estll
trlomfallsta de I'encap~alament.
ARXIU A.R.B.
10 L'EROL
blicava un poe ma que titula va
Ese/avitut. Es llarg, pero vegeu-ne
uns fragments : «Adins a Cuba, que's
exposicions, conferencies i un allau
d'articles i treballs don en una amplia informació deis fets , causes i
conseqüencies. Si en algu na cosa,
pero, hi ha unanimitat, és en assenyal ar la manipulació qu e d'aquells
fets va fer la pre msa , tant a ls
EE .UU . com a Espanya. De rebot,
també hi hagué man ipulació a la
nostra premsa local.
La nostra premsa local són papers
escrits, finan e;:ats i editats pels cacics
locals per marcar dist ancies teoriques entre uns i alt res en períodes
electorals. No calia convencer a uns
pocs electors perque ja falsejaven les
actes, pero si que calia mostrar poder i domini territorial davant els
caps provincials deis grans partits
perque continuessin fent-los confianc;: a. Aixi , dones, la premsa bergued ana no aporta res que vagi m és
enlla de l'anécdota , sobretot si tenim en compte qu e front del pes
social del tandem carlins-clergat, els
no carlins podien pactar unes eleccions amb en Planas i Casals i les
següents amb en Comas i Masferrer.
I.:evolució d'aquesta publicació pel
que fa al fet cuba, és la deis partits
de torn oUns exemples: Espanya va
abolir l'esclavatge a Puerto Rico el
1873 i a Cuba nominalment el
1880, pero el patronato, que era
practicament la disfressa de la continuHat, va durar fins l'any 1889.
Pel mare;: del 1884 El Bergadán pu-
Pel juny del 1896 sota el titol de
«La insurrección cubana », el perio-
del mateix any ja es man ifestava en
aquest term es: «mi entras haya en
Cuba un insurrecto armado, ningún
buen español debe entrar en combi naciones ni dar oidos a proposición
alguna sobre la perla de las Antil/as,
que afecte a la integridad de nuestra
naci ón».
Cal lambé assenyalar el milila- Weyler, (que es va dlstlnglr en la
risme que en aquesl momem abran- repressl6 de la Insurreccl6 cubana) ,
com a capltll general de Barcelona va
da al repub li cá federal Penin a
presidir la benedlccl6 de la bandera del
L:abril del 1897 , el periodic que sometent de la Pobla de Llllet, a la
dirigeix, parlará de les campanyes pla~a del Molí de la Vlla .
de Cub a i Filipines on s'ha ARXIU M. LL. CASALS
«patentizado el valor y bizarría de
las tropas españolas». l afegirá: «Los
pu er tos de Barce lona , Val encia ,
Cádi z, Sa ntandel; Málaga, Coruña,
etc. , son testigos del entusiasmo con
que los descendientes de los héroes
legendarios del Ca lla o, Covadonga,
Gero na y Bailén, los ni etos de los que
abaUeron el orgullo de los fran ceses
y con SLI valor dominaron la bravura
de los secta ri os de Mahoma, van a las
colonias españ ola s a pelear co n la
sonrisa en los labios por la integridad
y deco ro de la patria, amenazados
gravemente por infames turba s de
asesinos in cendiarios.
El pu eblo espaflOl, ese pueblo que
nun ca ha dejado aba tirse por la desgraci a, 110 despedido con manifestaciones de ca/-ilio y simpatia a las clases e individu os de tropa que van a
Cuba o filipin as para co mbatir a los
que talan e incendian los campos, vill as o bosques de tan preciadas posesi ones española s». Tampoc s-eslará
de de manar cond ecoracions i as-
aquella práclica. Al parlar d'aquesla publicació en el seu periodi c
l'aulor escriu: «Advertim os qu e
nu estros escritos en la Isla de Cuba
respiran siempre españolismo». 1, per
si algú no s'ho acabava de creure,
afegia: «allí no eramos sino españoles
fu ere quien fu ere al frent e del gobierno de la madre Patria. Va rias veces
La premsa carlina: La Voz
habiamos
dicho: en España soy carde Queralt i La Verdad
li sta , en Cub a soy espa ñol y en
La premsa carlina defensava l'es- México republi ca no. En los demás
panyolilat de les colonies amb el Estados de América que vi sitam os,
mateix aferrissament que ho feia la nos conformábamos de bu ena o mala
liberal. Pels carlins, pero, la clau voluntad al gobie rno qu e dominaba
de volta de tots els mals d'Espanya al país». Aquesles man ifeslacion s
era el liberalisme i la política deIs deixen palesa la pos ició deIs ca rlins auloctons.
governs d'aquest signe.
En diverses pub licacions hem
De la direcció i redacció de La
Voz de Queralt se n'encarregaven visl reproduil un sermó pred ical a
dos clergues: el Dr. Josep Pla i el Madrid pel P Calpena el dia dos
futur bisbe de Solsona , Valentí de maig, en el qual denunciava
Comellas . El Dr. Pla havia anal a que, els americans «qui eren destro Cuba, i a Cienfuegos hi va fund ar nar a Dios y colocar en su s altares al
un col·legi que va dirigir duram sis dóllar co mo ídolo universal. Esta
anys , passals els quals se'n van en- guerra no es sólo una guerra religiocarregar els jesultes del col·legi de sa, sino una guerr a sa nt a, una
Trinidad. Fruil de la seva es lada a cruzada ... » Aquesl esperil es va lraCuba va ser-ne la publicació del melre als berguedans ól J'ab ril del
llibre La Raza de Color, que és un 1898 reproduint a La Verdad un
al.legat contra l'esdavalge i els ex- anide publicat a Lectu ra Dominicessos liberals que propiciaven cal, de Madrid , firm al per Vi ctor.
censos per recompensar els oficials
distingils.
La prematura mon de Penina , el
mateix1898, va inlerrompre temporalmem les publicacions liberals
de la localilat.
L'EROL 11
La manipulació de la interpretació
és notoria .
Sorprenentment, comen<;a afirmant que els EE.UU. deuen la seva
existencia a Espanya, que els ha
cedit el territori, ha romas neutral
en els seu s conflictes, etc. Tot seguit, admet que ha augmentat la
seva població, ha desenvolupat la
indústria i que és emprenedora pel
comer<; , a favor del qual ha sacrificat tots els valors. A diferencia d'altres publicacions que pintaven uns
EE .UU . gairebé com a salvatges,
I'articulista semb la que admet el
seu potencial, sempre, pero, d'una
man era negativa. Així, dira que
aquella república és «práctica y
hábil porque carece de ideales,
resum én y simbiosis de todas las
razas, porque ha recogido en su seno
como en colosal sumidero, los desperdicios de todas las gentes que pueblan
el planeta».
L:articulista també analitza l'actitud deIs nord-americans com a
instigadors de la guerra, de que
han potenciat els enemics d'Espanya aprofitant la debilitat de la
Metropoli, etc. Escriu: «cuentan en
Cuba con el apoyo de los mambises,
y con el de los campesinos, entre
quienes se les ha permitido cándidamente repartir dinero; en Puerto Rico,
con el disgusto que a las personas
pudi e nt~s están produciendo las
prodigalidades y locuras del gobierno autonómico; en Filipinas, con el
odio a España sembrado por los
mason es», i arreu, diu, per les immenses reserves de carbó, vaixells
i els milers de milions de dolars.
És obvi que en aquestes darreres
manifestacions l'endevinava :
aquestes guerres foren una fase del
procés imperialista nordamerica
que Rama situa entre el 1803 i el
1903; en aquesta darrera data, amb
la incorporació de la zona del canal de Panamá, els EE.UU. converliren el Carib en el seu Mediterrani . Més encara; segons I'esmentat
autor, I'any 1896 ja havien invertit
uns trenta milions de dolars en la
indústria sucrera de I'illa. Aquesta
fou I'estrategia emprada.
Ja sembla menys encertat qua n
amb certa amena<;a, adverteix a la
nova potencia que «no cuenta con
que España, aunque pobre y debilitada, es un pueblo que tiene lo que el
pueblo norteamericano jamás tendrá,
verguenza nacional y sentimiento del
honor» . Un poble amb aquests
12 L'EROL
principis , segons I'autor, no es fa
enrera de qualsevol manera, i amb
aixo, els nord-americans no hi
compten. La Providencia cega als
que vol perdre i Espanya ha pecat
molt, pero, perque no pot haver-li
arribat I'hora del perdó 7 l.:autor
enumera els indicis de que ha arribat l'hora de la misericordia: Espanya va a la guerra per defensarse d'una agressió i qui té la justícia
de la seva banda hi té a Déu; ha
esgotat totes les possibilitats d'entesa dignes d'un poble cristia i, «en
tercer lugar; la reina de España, para
evitar el conflicto, ha recurrido a
quien reyes y pueblos deb erían
recurrir siemp re: al Vicario de
jesucristo en la tierra, y le ha pedido
que interponga su mediación, y que
aún intervenga como árbitro entre las
dos naciones.»
«Groseramente, como los Estados
Unidos lo hacen todo, han rechazado
nuestros adversarios la autoridad
Dues maneres dlferents de
demanar I'abollcló de I'esclavltud.
Anuncl dellllbre La Raza de Color I
gravat republlca aparegut a
Barcelona el 1872. ARXIU A.R.B.
paternal del Romano Pontífice;
España pues, defendiendose de la injusta agresión de los Estados Unidos,
defiende tambien la autoridad y el
honor del Vicario de jesucristo contra los bueyes yankees. La guetra es,
por consiguiente, católica; España,
como en los más hermosos dias de su
historia, tiene su causa unida a la causa del Pontificado y de la Religión.»
« y hay más: la misma Reina de
España, resucitando costumbres que
el liberalismo habia desterrado, ha
pedido a los españoles que oren y
ofrezcan a Dios la sagrada comunión
por las gravisimas necesidades de la
patria. Y llenos estan los templos de
fieles que cumplen gustosisimos el
encargo de nuestra soberana y
enternecidos al pensar que en esta
católica tierra no se estilaban estas
cosas, y que ahora, por la piadosa
iniciativa del jefe del Estado, vuelven
a ponerse en práctica,»
«Guerra que es justa; que es prudente; que es católica y para la que
nos preparamos recibiendo el sagrado cuerpo y sangre de jesús, no puede ser; no, para España una guerra
desastrosa. Vencerem os o nos derrotarán; pero de la victoria o de la derrota hemos de salir regen erados. No
lo dudeis; los Estados Unidos perderán aunque triunfen ; nosotros ganaremos aunque nos derroten» . Aquest
anicle és evident que responia al
més ranci integrisme, I'ideologia
dominant al Berguedá.
Els bisbes demanaren pregáries
públiques pel triomf espanyol, que
a la nostra comarca es convertiren
en peregrinacions als santuaris,
practica ja acostumada deIs integristes del país.
iiiTOTS SOJll GERMANS!!!
r: «heroi» d'Olvan i la fi de
la guerra
La Verdad va anar informant de diversos esdeveniments bel·lics. Naturalment, no va pas canviar d'idees, pero sí que alguna vegada va
modificar I'estil davant la realitat
deIs esdeveniments.
El 30 de mar<;, embarcava cap
als EE.UU. un diaca fill d'ülvan,
Antoni Serra i Comellas, collaborador de la esmentada publicació on firmava versos amb el
pseudonim de Saint-Orrena . El vaixell havia de fer escala a Santiago i
a I'Havana , entre altres capitals,
pero el nostre home va desembar-
car a Puerto Rico, on va participar
en un combat, el 12 de maig, que
relata per carta al director de la
publicació berguedana. Aquest, la
reprodueix el 18 de juny. Pel seu
interés, en reproduIm un extens
fragment o
«Després de bon viatge arribarem
a S. Joan de Puerto Rico, declarada
la guerra los yankees; per lo que
despreciant lo passatje que teníam
pagat, ens quedarem aquí desembarcant tots los tripulants.
Dintre la ciutat no trovarem més
que soldats y voluntaris, a qui -ns
juntarem casi tots los del barco,
armantnos cada un amb un fusell per
defensar a la Patria
Lo dia 12 de Maig se presentaren
12 vapors yankees y bombardejaren
per cuatre hores la ciutat; pro tingueren de fugir ab un barco perdut y 87
morts, entre ells lo vice-almirant. Alió
era lo més terrible que -s puga veure,
tiravan balas de nou quintás de pés.
Jo també carregava canons, mentres
les granades y bombes dels enemichs
estalla van al peu de las baterias.
Tinguerem dos morts y sis ferits.
Com tenia n los yankees mala punteria no feren gayres destrosses. Han
dit que tornarían y arrasarían la ciutat per complert. Int entan desembarcar a la nit, aixís es que no podem
dormir ni casi descansar m ay.
Aquí tothom es soldat.
Hem jurat tots defensar, fins a
morir, la ciutat.
Est em sense barcos ni auxili
d-Espanya.
Ab los pochs dies que fa que deixi
ma patria ja m-he trobat ab tot y he
vist lo que no pensava may veure. ¡Ay!
Cuantas aventuras me toca veure si
no moro al peu dels canons o soterrat
en las murallas com es lo mes segur
que succehirá. Aixís ha diu tothom;
alabat sia Déu que tal volta ha disposat que mori defensant ma patria!
Adeu y pregui per l-heroe de Olván.
No-m es tench més perque está
apunt de marxá lo vapor correu
franc és.
Me repetesch 5.S.S. Antoni Serra,
Diaca
S.]oan de Puerto Rico 15 Maig
1898»
Venturosament, \'«heroi» d'ülvan
es va salvar. A primers de gener del
1900, Lo Pi de las Tres Brancas, deia
haver rebut una carta d'aquest, ja
prevere, des de Goliad, (Texes) «en
quina demostra los avensos practichs
desenrotllats en aquellas regions ame-
Embarcament de reclutes cap a
Cuba, a la porta de la Pau de
Barcelona el febrer de I'any 1898.
ARXIU A.R.B.
ricanas alambra del arbre de llurs
llibertats, ensemps que corrobora
nostras teorias nacionalistas per
molts maliciosament anomenadas de
destrucció».
El dia 9 de juliol, La Verdad donava la fatídica nova de la desfeta
de l'esquadra de l'almirall Cervera.
Si Déu no feia un miracle , el país,
alarmat, explotaria. Els recents triomfalismes esdevenien patétics:
«El pobre trabajador paulatinamente ve escaparse el jornal con que
alimentaba a su familia, pués a la par
que se paralizan las obras públicas,
las fábricas paran sus telares; mira
los comestibles de primera necesidad
aumentar considerablemente de precio todos los dias y al gobierno agravar tal triste situacii6n con recargos
y nuevos empréstitos de guerra; contempla la indústria en su agonía, y
ante el horroroso cuadro de tantas
calamidades reunidas espera que llegue el día de poner fin a este mísero
estado de crisis.
El sostenimiento de la guerra en la
crítica situaci6n que atravesamos
parece ser imposible: un tratado
vergonzoso de paz, que humille a
nuestra España gloria de las pasadas
generaciones, no puede darse; y no
obstante el pueblo quiere la paz a toda
costa, porque la miseria y el hambre
estan llamando ya al umbral de las
puertas de su casa; y los politicos de
cualquier clase y condici6n que sean
prefieren la guerra, de otra suerte
amenazan al gobierno derrumbarle
de los asientos que desgraciadamente
ha ocupado en estos calamitosos
tiempos .......... »
«El pueblo está cansado y fastidiado de tantas guerras y calamidades;
y ante la perspectiva del porvenir
quiere paz, que le retorne sus hijos al
hogar paterno, paz que le devuelva
el trabajo perdido, paz que le levante
de esa crisis que está oprimiéndole.
y quiere paz, el trabajador porque
mira estas guerras como comedias,
que han pasado a ser tragedias, y en
las que ha representado el papel de
buf6n el sufrido pueblo: lo que ha
dado lugar a desconfiar más y más
de aquellos políticos, de quienes nunca se ha fiado».
L:imperi espanyol d'ultramar
deixava d'existir al signar la pau
amb els EE.UU., a París, ellO de
desembre del 1898. El dia 7 de
gener del 1899, el periodic que
hem resseguit donava aquesta
notícia: «Dia nefasto. En el primer
día del año fué izada en Cuba la bandera norteamericana, arriándose la
española, siempre invicta mientras
fué la Naci6n solo mantenedora de
su honor, bajo la égida salvadora de
la religi6n sacrosanta».
No creiem pas que la premsa
berguedana tingués una gran incidéncia ni a nivell local, com deia
al comenc;ament; sobretot perqué
L'EROL 13
Tornada deis supervlvents de la
guerra de Cuba, segons un apunt
al natural de Vlllegas, publlcat a
La ilustración española y
americana el 1899. ARXIU A.R.B.
molts deis que sabien llegir probablement ja podien pagar les dues
mil pessetes que valia lliurar-se del
servei militar. En qualsevol cas,
pero , sí que ens sembla una mostra de com la manipulaciá deis fets
que va fer la premsa en general, va
arribar fins a aquest racá de món.
Conclusió
J
; ,. ' . :)
'
".
l .
'.
Les reaccions davant el desenllac; de
la guerra, que per molts va ser una
sorpresa, van ésser diverses i contradictories. Obviament escapen a
l'abast d'aquest article .
l:estada de qui ja es resignava a
ésser I'«heroi» d'Olvan als EE .U U.
va fer-Io canviar ben aviat d'idees .
Altres no en van canviar mai, i els
textos aportats no ens resulten pas
tan llunyans: la defensa d 'un determinat concepte de l'honor, que
cal defensar davant quals evo l
eventualitat amb les armes si cal,
majorment si els que hi han de
filto • vídeo
UI I
C. Clutat, 21
08600 BERGA
Tel. 93.821 0217 Fax 93.822 07 37
14 L'EROL
morir sán els altres , com ben aviat
es faria patent a les guerres de
l'Africa. Una jerarquia eclesiastica
i els sectors integristes entestats en
fer creure que Déu forma a la seva
banda quan la realitat , segons Roy,
era que als col.legis que els mari stes catalans tenien a l'illa, s'hi van
formar bona part deis dirigents insurrectes. Finalment, la conjura
deIs enemics exteriors i interiors
d'Espanya: l'or estrange r, aquesta
vegada nord-america , a Cuba; la
Mac;oneria a les Filipines; els efectes de la descentralització a Puerto
Rico que, tal hi com es presenta,
possiblement pot ésser un element
més a considerar a l'hora de valorar la mala entesa amb els moviments descentralitzadors emergents.
Josep Noguera i Canal