Els nostres germans de Rwanda —missió del Bisbat de Vic— van

Els nostres germans de Rwanda —missió del Bisbat de
Vic— van despullats. Els Grups i ultreies de sres. i
noies cursetistes i els Grups de matrimonis, oferiran als
nostres missioners uns centenars de quilos de roba.
n,
d e m a n e n
¡á c o l · l a b o r a c i ó
i
dc
agraeixen
í o í h o m
fl!^á^¿^^^|Mj^urin donar
El transport cossta la quantitat de
roba que np sigui pas massa pesant. ^^^-"^
Poden lliurar-la al Casal. Moltes gràcies.
Ajudant els nostres germans de Rwanda es farà vive, sense cap
perill d'engany, l'assistència al necessitat i necessitat greu.
Es farà viva la frase del Mestre: «Perquè anava despullat i em
vau vestir» .
D E
D E L S
P R E G A R I A
P E R
l A
Ü N Ï T f t T
C R I S T I A N S
D I U M E N O P . DIA 2 2
U L T R E I A .
Al casal, Sala Montserrat a les dotze migdia
Intervencions dels joves, noies, dones i homes. Tema gral. LA UNITAT
A dos quarts de nou del v e s p r e , a Sta. Maria
MISSA CONCELEBRADA PER SACERDOTS I RELIGIOSOS
DE LA CIUTAT
Durant els dies 18 al 25, les «pregàries dels fidels» en les misses
de les parròquies i dels temples de la ciutat seran per la unitat de
tots els cristians, preocupació bàsica de tot el.món cristià.
(A
'(i
ESP£1?ANÇA
. -o
es
X
i—
es
X
\
Per A molls, JA
C A R I T A T no
MEDI
és
d'eludir
UN
LA
JUSTÍCIA?
es
o
i—
es
m
0)
•o
SEMANARIO PORTAVOZ DE ACCIÓN-CATÒLICA
'
Año X X r . Igualada, 19 de enero de 1967.—Redacción y Administración: San José,24.—Depósito lega! ,B., 1761-19^0. .N.° 717
3
VIDA
. iQ de enero de 1967.
- DIA 18.: UNITAT DE TOTS ELS
CRISTIANS .
• SETMANA DE LA LNITAT
Dijous., dia ig al Casal, reunió presidida pel Consiliari Dicoesà Mn. Junyent, a les nou del vespre, ;co"íncidi?\t
amb les nltrèies de joves i noies curseüsres.
XIERB»'; .
. Cristians en el' món
914 milions.
Catòlics, 539 milions.
Dijous dia 19, equip
«Immaculada».
•
Ortodoxes, 142 milions. ,
Protestants, subdividits en centenars
-de grups, 233 milions, ' .
Dilluns uo es celebra
viltreia de les
.JO del ve.spre, per haver-la ja celebrat,
el diumenge.
LA PANORÀMICA NO POT PAS
- PRESENTAR
UN
ASPECTE
l^la de formació senyores : Diumen.2",e, a íes J.r, presidit pel Consiliari Dior
cesà Mn. Vilella amb assistència de totes les senyores que segueixen el Pla.
MES
DESOLADOR A LA LLUM DEL MA¬
.. NAMENT DEL ME.STRE;
«QUE TOTS SIGUIN U».
De l'Evangeli d© St. Joan- (Cap. 17).
«I no prego solament per ells, sino
també pels qui creuran en mí per la seva paraula : que tots siguin u ; com
vós, Pare, sou en mi i jo én vós, que
ells també siguin u en nosaltres, per
tal de que el món cregui que vós m'heu
enviat. Jo els he donat la glòria que
m'heu donat perquè siguin u, com nosaltres som u; jò en ells,, i vós en mi,
perquè siguin perfectament u,. i el món
conegui, què-VÓS; m'heu enviat, i els he
estimat...*, ,
Dia, 19: SOFRIMENT PER LES
SEPARACIONS
«L'Església fundada per Jesucrist és
única, per'bé qüe són moltes les Comunions cristianes que es presenten als
homes com l'herència de Jesucrist ; totes es confessen deixebles del Senyor,
• però pensen diver.saraeut i segueixen
camins diversos,.,com si el mateix Crist
fos dividit, Divisió qúe contradiu obertament la voluntat del Crist i és una
matrimonis
DIA 20 : . SANTIFICACIÓ DELS
• CATÒLICS «DES -DE FORA»,
(CARTA D'UN PROTESTANT
Des de fora de la vostra Església catòlica romana veig amb pena la proliferació ; d'unes, campanyes, d'uns escrits i d'nes pvibUcaeions de germans
meus en Crist que em sembla —a nii,
qne m'havia imaginat comprendre quin
era l'esperit del Concili— que van contra aquest esperit que ési el de l'Esglé- sia universal, és a dir, catòlica. Heu
arribat a escandalitz.ar-me quan he
•vist que hi hg.via entre vosaltres, fins
i tot denúncies dels'un.s als altres ;
aleshores m'he preguntat en paraven
les paraules de C.ri.st, «si el ten- germà
peca, vés reprèn-lo entre tn i ell sol.
Si t'escolta, hauràs guanyat el teu ger'mà. Si no t'escolta, pren-ne encara un o
dos amb. tu... Si no els escolta, digue-ho
l'Església...» (Mt. 18, 15-17). ¿ Com pot
un cristià si vol ser fidel a l'Evangeli
i a l'Església, 'at'acar públicameut el
sen germà, denunciant-lo ? "Veig amb la
• mateixa pena els perills a què estan
constantmenl expos.ats aquells qui desitgen una renovació i proven de treballar. per aconseguir-la; almenys em
sembla veure'n' clarament dos : per
una-banda, una impaciència que qualificaria de .superficial i que algunes
vegades provoca;., incidents desafortunats i innecessaris; per una altta ban¬
" da, una prudència" excessiva de ' silenci
o d'inhibició, igualment - perjudicial.
¿Quan ens adonarem, vosaltres catòlics i nosaltres protestans, que aquí no
hi pot haver ni vençuts ni vencedors,
pedra d'escàndol! per al món i un obs- . sinó únicament l'Església i l'Esperit
tacle a la caUKa.de predicar l'Evangeli Sant actuant en ella, al qual ens hem
de sotmetre't'óts.? ' ' Joan .Estruch
a-v tothom.»
Ultreia de senyores ; Amb una assistència molt nutrida i .-íobre el tema de
l'educació dels fills es cetebrà el dia 13,
istervenint-hi la -Sra. Julia Borràs de
Bosch que presentà el tema.
Es celebrà diumenge dia 8 una vetllada al local de les aspirantes amb assistència de-pares i amics.
DIA.2'i: SANTIFICACIÓ DE
, DES ESGI-ESIES DE MISSIÓ
Menipig'i.is.
«1.03 directores de la Obra de la Propagación de la Fe somos mendigos.
¡ E.-; nuestra vocación ! Somos co.mo la-..^
mujer de la Escritura, en espera de las
migajas qúe caigan de la U'iesa de los
'.ricos. vSomos los Lázaros del nmndo.
Sentados junto a la puerta de los ricos,
mostrar.do'las llagas y la lepra de las
-Misiones a cuantos comen bien y se
visten de púrpura. Somos ¡as Darcas a
os (A
l a s que sube el Señor para visitar a los
:u-:^
Gerasano.-, y predicar a las multitu<¿
des ..
is-.^
¡ Un cura tiene su parroquia, un obis-.
lia (uo
po su. diócesis ; pero nuestra parroquia
, -o
es el mundo! ¡Y qué parroquia...!
Sola... : , 3 0 - sj
mos' los' publícanos de la Iglesia
e.sia, los
recaudadores, los descendientes
5.S diiec-X, •
. tos de todos los que han niendigado
le- ^
>-ado' lejos Para Roma..., los recaudadores
ores de^
la Propagación de la Fe.
Nuestro trabajo es, pues, un trabajo GG
ís de Ta°°'
eucarístico. Sotóos los sacristanes
Ta ^
mos el"o
el"0
Iglesia misionera. Nosotros damos
pan pafa la patena, el vino paraa el cá-"^
liz, el pescado y pan para los qque tie-.!^
nen hambre.
• Jesús recibe y da gracias.-»
Fulton
Sheen.
3 9 de enero de 1967.
día
V I D A
22: SANTIFICACIÓ DE .,
L'ORIENT CRISTIÀ
T,e..; es.ç.iésies de l'Orient i de l'OC¬
cident. durant mols anj^s van seguir ^el
pvopi caiuí unides seta la direcció de
la Seu Romana. La divisió comença
oficialiueut ll'any 1054.
Hi ha a l'Orient njoltes es.glésies particulars que es glorien de prendre origen deis mateixos apòstols.
No s'ha d'oblidar que les. Esglésies
orientals tenen des del principi un tresor del qaall l-'Església de l'Occident
prengué molts elements en la litúr.gia,
en la tradició espiritual i en l'ordenanient jurídic.
"
Però l'herència transmesa pels apòstols fou rebuda de diverses formes i
des dels. niateixos començaments de
l'E.sgiésia fou explicada diversament
en l'úna i l'altre part a causa dé la diversitat de caràcter i de les, condicions
de vida. Tot això, a més de les causes
externes, també per la falta, de cotn. prensió i de caritat, va' uiotivar les separacions.
DIA 23 : SANTIFICACIÓ
DELS
PROTESTANTS
.
^
Le.^ comunitats ecle,sials que es van
disgregar de la Seu Apostòlica Romana en aquella gravíssima pertorbació
.que v.a començar a l'Occident ja a finals de l'Edat Mitjana, oi bé en temps
succesius, estan unides amb-l'Església
Catòlica per una infinitat de llaços i
una obligació pel fet d'ha,ver desenrotllat en els tenips passats una vida cris¬
tiana multisecfilar en comunió eclesiàstica.
Com que aquestes esglésies i Comunitats eclésials, per la diversitat del
seu origen, de la seva doctrina i de la,
seva vida .espiritual, discrepen bastant
no solament cíe nosaltres sinó també
entre elles^ és una tasca ben difícil de
descriure-les amb justesa.
DIA 24 : , SANTIFICACIÓ DEI^S
•ANGLICANS , Es cosa coneguda que Lord Halifax
amb el seu amic, el Uatzerísta P. Portal
proposaren a l'arquebisbe de - Malines,
cardenal Mercier, d'organitzar coiiver,se,=; entre anglicans i catòlics per cercgr
la possibilitat d'unió de les dues Esglésies. La primera tingué lloc l'any
1921 i la quarta, que fou la darrera, es
celebrà el 12 d'octubre-dé 1926, una
conseqüència del moviment d'Oxford.
• Els dos amics, Halifax i Portal, havien treballat conjuntament d'ençà d'una
.trentena d'anys amb aquest fi i havien
visitat, moltes vegades el Papa Lleó
XIII^ tant interessat personalment en la
causa de, la unió.
Lès converses foren interrompudes
per la mort del cardenal Meircier i del
P. Portal, i també perquè semblava
que s'havia arribat a un punt mort.
Els protagonistes no eren prou sostinguts per l'opinió, principalment a Anglaterra.:
••
Per bé que les Conversés de Malines
fossin més aviat paral·leles al mo%dment
ecumènic pròpiament entès, i no una
part d'ell, amb tot, constitueixen una
lliçó lluminosa per a l'ecumenisme modern.
^
. DIA 25 : UNITAT DE TOTS ELS
HOMES. EN LA CARITAT l ' E N
LA VERITAT DEL CRIST.
Ecumenisme.
-"
•
«Per moviment ecumènic s'entén el
conjunt d'activitats i d'empreses que,
conforme a les diverses necessitats de
l'Església i a tes circumstàncies del
temps, se susciten, i s'ordeuen a afavorir la unitat dels cristians, com són, en
primer lloc; tots els intents d'eliminar
paraules, judicis i actes que no siguin
conforme, segons justícia i veritat^ a
ia condició dels germans desunits, i
que, per tant, poclen fer més difícils les
relacions'")uútues amb ells ; en segon,
lloc el diàleg entaulat entre experts i
tècnics en reunions de cristians de les
diverses esglésies o comunitats, i celcr.
brades en esperit religiós, on cada un
per la seva part exposa ímb tota'profunditat la doctrina de la seva comunió
i en presenta clarament les particularitats
Tots examinen la seva fidelitat a la voluntat de Crist respecte a
l'Església i, com cal, emprenen amb
ctn'atge l'obra de renovació i reforma.»
LA UNIDAD CRISTIANA
«El ecumeuisnio actual no nos vuelve
eufóricos. Es preciso apresurarse si
queí-emós que interese aún a una juventud que^- a pesar de su.s preocupaciones
religiosas, está próxima a abandonar
las instituciones para ocuparse directamente del hombre de hoy qué, al me-'^
nos, tiene con respecto a las Iglesias^
idea.s o juicios severos y sin apelación. ^
. Nosotros no queremos ser hombres^
encerrados en nosotros mismos y en"0
nuestras pequeñas historias : no pode-^
mos soportar más la segregación con-^g
fesional, á vecej; más hipócrita aún que-i
Va segregación racial. No queremos ha- ^
cer del ecumenismo una ideología más.
No nos hacemos ninguna ilusión con Sí
respecto, a una unidad conseguida, como
resultado de tratados o de acuerdos ju-.j§
rídico!3. Los textos llegarán cuando;^
exista la unidad : no precederán a esta ^
unidad.»
^
Roge.r Schuiz
Prior de Taizé
ig_ de enero de 1967.
V I D A.
Séflexe:
P o f í F o q u i a
Colecta del domingo día 8, pro-tempío Parroquial. En la parroquia
(in-
L
T
A
V
O
S a g r a d a
Piedad, í , O O O . — T o t a l , 47.022 pesetas,
.Damos las gracias a todos los que
tirnta
.contribuyeran y . p e j p i o s a la Sagrada
María, 22.122- ptas. ; Soledad, 11.650;
A
l a
PP. Capuchinos, 1.600 ; Santuario de la
cluído sobre blanco con i.ooo", pesetas),,
dio la cantidad d f 9.700 ptas. Úv.
de
Familia que se ló premie. _
F a m i l i a
..Suscripción pro-templo parroqviial :
/Sunja-.anterior, 640.393 pesetas.
Colecta fiesta Sagrada Familia, 47.023.
pesetas. De J . B. C , :I.OOQ ; a la memòria de la nieva germana, C. B. A., 200;
•familia; P- .R., 300 ; B. C , 2.000.
NOVES
Z
FIESTA DE LA LIBERACIÓN
Des del començament de l'abadiat del
P. Cassia M. Just el monestir-santuari
tan vinculat a la nostra historia ha viscut esdevenimenfcs lim.partants. El'; pare
Aureli M.. Escarre' ha 'renunciat -el''seii
títol d;'abat • de-Montserrat a favor; del
iP;! CaJ^à. M..' júst' 'c^'é' cíes'del dia de l{i
s.eya pre.sa. cí.e ppss.esijió .'.[a .porta.ya ;el
pes: .del gpyern-. .d_el rnpn.es.tir; en ..qualitat
de coadjutor. El gest acomplert pel pare
Escarcé, din.sí l'esperit del Concili i les
directives-de -l-'úlíiin' éapítor-'Genéral
benedictí, ha repercutit 'a fáv.or del nosijçç 5oinj§ti;ici,^.om ,Cas|j,à, ,al.çiii?>l de§
Diumenge dia 22 es celebra la tradicional ofrena del Ciri Votin a la Verge
de la Pietat, a. les 11 nia,tí, pel senj'or
Alcalde, de.la,,Ciutat.: , •
í-A-i'horá-de-tancar
• ^ L Ú H S , TOJATÍ,
.
la nostra edició,
ignçr^m àa possible celer
braçió: cL'alír.es actes.
¡Garitas áio
e n
:
el
••
..
-.
blanso!
APUNTO A LAS 300.000 PESETAS,;Y LOGRO,PLENAMENTE
OBJETIVO V CERRADA YA LA'CAMPA§ A D^,IÍA¡^ID4,g,^j;L PASAftO DÍA
15.ÍCAN1 LA.;TR.ADiCI©NAL EDICIÓN
D E LOS «TRAPEROS^ DE I,A GARL
DAD»'; "LA SUSCRÍTCIÒN 'EN.',MÉTA.,„-,-;.R.¡:-
. •.•(,in',•){•
(;•-!•--
R S'r-'..O'}.^'Í-'I:I
j-.ni.SI,': r:p.
;•;
LICO ASCENDIA A .301.130 PTAS.
-S'SÉ n
, W P WCC S D ·ÍTÍFC-:a·'^-^ :
E;l; lTJ<iLoj[' (Íe;-..i6.o.go,
••
.Oiproxmadavieiitc,
boteUas deschampan-recogidas
y eP de
algunas 'huchas G'M¿ faiian'^diín'por'c'ov'tamlizar- supondrá. un total de unns
-ttoa fi&::j-gárgs3 1 es . lísr- •::>:•
R/I.R;-I I h'-ji
'>IFO 'JO
En
•.4'e:...bot.ellá.s:.. '} •••
LA PRÓXIINA__^EDIÇIÓN. D A R E M O S
CUEN-
.El nou abat sfha escollit per a prior
al P. Mam; Boix, conegut entre altres
activitats per la direcció cpie. porta de
la revista «Serra d'Or». Sembla que per
línia líaterija té ascendents ignaladins,
de la cpiall cosa ens alegrem
,.;^n, fi, per vptaci.ó de la, Comunitat
n.ií>,ii,tserrai:ina,,el no.stre P; Rpm.uald- MaHa .Díaz-'ha estat designat ini dels quatre de.o-an.-ícónsellers' dé l'abat en la direcció d,el iponestir.
. . . .
í'l í
ta de-.-tedos ci:ranto.?. han i^irteryetiido en
la - «tlP.ftraPipn»..- die ^los.. «Tra,perps,;de;.ília
Caridad». Muchísimas gracias,
,
Suma anterior : . 2 7 3 . 9 4 2 ' 7 0 pesetas.
Çuzpn.Sau.ta^Marja.: .«A la meiYp.ria
del cardenal yidaj i" Barra^uer»;, 2.900.
Sobre Nadal, -reintegros lotería' 3' 6ó- pesetas. Aríoni-mós :'3ÓP, 4¿P,''íoo,'-'50, '50,
25, 25. Vatios i09'io.
. ;,
• Bu-zói-! "Soledad : .Sobre Nadal, r.ooo.
..pr'es.CiejU-as. vejínt.icmc.o niik pj;.sctas •. Sobre..senñuial '30-: ATiónirnos : 100,,' 25.
- ' l ' ï " . • •' ha NcmidáA 1966- ha-batido -ei récord Variósj'* acf'-ï '
imito en "la aporimión' en metálico, 'la
,-Buzón Caritas : . <cPer .Ips, faniílies, mé.s
recoéidd'dedÜmeni'ós pOr'lo's « INiñoj...
iiecesitade.s,»,, a.oop.. E., ,G., 2çp. E. Mar-:
•L'f. fsD';-:;n:¡ -ít: o (r-.&r.r •»;. •• >i;j,i.RM-.
sal, 5p.-_Varios., 5'io.'.. ^ ;.
a-'gelén \>K-cQ^n,j£, en. ..l^a^^.^misma rcçpg.^dfi.
.:
d-'ara saludem com a abat de Montser¬
rat i ençpmanem novament a Déu.
Huchas empresas.: Talleres Felipe
^
Verdes',' '3.430. "ÍHi'^jos de'^"''josé .'Ortínez',
i.72V'2p. ..Rih.1air0V.450.. X; X.7 5. Teíéfó-
np§^, -I7P. Bar. IJuria, 2^20. Banco Cenjtraí; ,4¿9j X.; X'.,'^.- paja de .Pensiones
y... y - Í),.. • 2.45. Bíinço '•yizcay.a, " 2.6p.
1¿..':E:.p...h.^ i - , 1-210, Xí. .cíe RTrayesset, ,5P0;.,Hi.já de S. Baliu, 216. Ignacio
.Carner, .819. "Vilanova .Subirana, 170*20.
F.abrílmàlla, 822. |p,sé María, Vives Vídal, 1.440. Auto ïíïundial, r7y. AmeriCan Bar, .S05. Pedro Carner, 1.460. Rafaeli Prat, ii6'6o~"Sole Moncnnill, 306.
rE . ..Fabregat, 2p7'5p. Tricpunt, 216. Curtidos'Vidal •Bóscti, i64'6or'Pericalés',' 45.
Anónimo, 52.' 'Viuda: Biosca, i.ooo. ,
-'De la C-Piripañía Regional dé Espect á c u l a s , 4;224-
¡j'
".^
^
o
1^
¡5
>^
es
^.
es
m
0)
. ¿ün, ,^obre -blanco, con i;.ooo ; pe_setas,
jpr pgiyteincia», destinado: a.. Caritas 7»
«P9F.
'.-,',
^
Diiocesa;ijia. .
MHCÍIA,!5.GRACIAS;. D I O S - O S
LÓ PAGUE.'
•
;D
jg'de enero de 1967.
VIDA
Atalaya
Un poeta d'igualada, a Madrit:
el Pare CasteUtorf ( 1 9 1 5 - 1 9 6 6 )
Expo 67
Montreal
Fa un any que féu', el traspàs a vida recitals^,li haig d'agrair la col·laboració
millor un bon company d'infantesa : en , eficaç de la .seva influència durant la
Rar.onet, de cal s e m w Magí.
construcció del temple monàstic del
En este año que acabamos de estreQuan' érem pàrvuls —any 1921—,-els Carme,. a la nostra ciutat.
Finalment va passar unes quantes
nar, se celebrará una nueva Exposición Escolapis ens feien representar les es-"
.anyades
als cql.legis de l'Escola pia a
cenes-,de-la
Pa.ssió
:
en
dèiem
els'fflruniversal^ será la- primera después,de
Catalunya! El 15 d'abril de 19Ó5 va
mats.
En
Ramonet
feia
de
Caifas,
i
jo
nueve años de. la de Bruselas. Puede
solia fer de Jesús. N b cal dir, doncs, que. morir a Igualada la seva mare-. Els reque algún lector piense en la de Nueva
•una colla, de vegádes/«em» va dictar,la" cordatoris funerals duien aquests versos
York, pero lo; cierto es que, la ciudad sentència de mort; però^ per això, con- del P. Ramon Maria Castelltort i Miralde los ra.scacielos, no obtuvo por los or- tinuàvem tan .amics com abans. •
da : •
ganismos el título de referencia, y sólo
Aquest noi es va adonar ben aviat Ahir la nostra mare se'n va anar
montó una Feria Mundial.
que el bon Déu el cridava a- la familia camí dél cel i no ha tornat encara
de vSant Josep de Ca-la-sanç i es va tras- i el cor em diu que ja no tornarà 1
Esta nueva muestra tendrá por eslladar des de Catalunya a Nabarra per Quitia pena que fa no tenir mare !
cenario Mont Real que, hace ya varios tal de rebre-hi la formació conventual. Quina pena .que fa !
meses que se está preparando para ofre- . Com que era molt jovenet^ va assimilar
Cadà estel era un crit aquesta nit.
cer a lo,s visitantes un conjunto colosa- tan bé la nova llengua, que entré les
Que n'és de trist, cridar la mare^ ara-.
seves publicación .s àbundosíssimes són
lista sin precedentes.
i sentir que el silenci ens omple el crit..
ben escasses les que va escriure en caCamí
del cel... i no ha tornat encara!
talà.
A falta de solares espaciosos para su
ja és un adéu que plora cada estel.
instalación, se han creado islas artiiiTot i que no en.s vèiem gaire sovint,- .A.mics, ja, no tinc mare :
ciales en el Río San Lorenzo^ utilizan- ens .tenia al corrent d.e les sevesi obres, ^-uU dir que no és a casa, sino al cel.
do para ello millones, de toneladas de poemes generalment, les quals queden
Tot just com.ençava l'any proppassat:
tieira y así han' surgido los islotes de arxivad"é,s"ïT l'à biblioteca del nostre Mu- quan nostre Sen3^or cridava també el
seu Comarcal, dins la. secció d'autors
Nuestra Sentara y de Santa Helena, en
P. Castelltort a la seva presència. Vetigualadins.
los cu,ales se instalarán los pabellones
llaven el cadàver els seus germans i gerDurant una colla d'anys va residir a manes, de les quals n'hi ha unes quande más de .70 países.
.^Madrit; però de tant" en tant venia -a tes que perta'nyen,- a diverses comunitats
Asi como en la capital belga se cons- Igualada i e n s solia obsequiar amb al- religioses ; ,unà d'aquestes monges entruyó el «Atomium» como recuerdo, la gun recital literari. En recordança del vejava, la sort d'en Ramonet, perquè,
máxima atracción de este certamen se- seu paper infantil de Caifas, li havia entre tots els germans,-ha estat el pripreguntat més d'una vegada: «¿Kaifas mer que torna a abraçar la mareta.
rá el «Habitat 67», un originalísimo
per Madrit?» (¿qué hi fa's per Maedificio que perdurará como símbolo de drit ?).,,,'i rèiem una estona. A més dels
MOSSÈN IGNASI
COLOMEE
esta demostración mundial, la cual abrirá sus puertas eli 28 de abril y. las
rrará el 27 de octubre.
Ea.s ciudades de París y Montreal,
construirán una torre conjunta, con una
altitud de 325 metros.
Se prevé un aparcamiento vigilado capaz i^ara 20.000 coches. El «Expo-Ex' préss» será un medio de locomoción que
unirá el metro con el rcinto y podrá
transportar 30.000 viajeros por hora en
los dos sentidos.
• El Vaticano ha renunciado a, presentar «stand» y todas las ilesias del Canadá —entre las que figura la católica—
dando vina muestra de unidad, presentarán un pabellón de conjunto^. dando al
mismo u" auténtico sentido ecuménico
y, dejando, de lado sus discrepancias
teológicas, ofrecerán al nmndó un mensaje de fraternidad cristiana; • •
Reporter'
En memòria del poeta sacerdot
R a m o n Castelltort, Sch. P., e n el
primer aniversari del seu traspàs
Quin esvoranc ens deixa l'enyorança
quan, com en tu, ens havem sentit units!
Naufraguem en oceans de recança
i són balbs, de tes ombres, els sentits.
Poeta de la màxima esperança
que ens nodries de dies i de nits,
eufòric d'aquella alta temperança • ' .
amb què l'arpa polsaven els teus dits!
No ens minva el pensament d'aquesta absència
per l'any que distancia el teu adéu.
L'Etern ,ha fet eterna ta presència
des del Reialme de la Joia greii,
on, mestre consagrat de serafins,
els brodes simfonies, Cel endins...
0. SALTOR
10-1-67.
. 3
S
0)
•o
cs
X•
•
^
I
eo
- c
.
^
ü
eo •
m
d)
•o
V I D A . .
PANTALLA
CINE PRETÉRITO
19 de enero de 1967.
AL
ros ; las violencias y algún defecto formal centrado en exhibicionismos, disminuidos éstos por su misma brevedad
y por la intención del film. ,
DÍA
«Las flores del diablo», -3.—La Organización de las Naciones Unidas, con 'la
colaboración de actores 3' técnicos, ha
Existen fantasías bellas, fruto de la sido la promotora de. este film^ con obcreación artística; fantasías locas hi¬ jicto de lograr fondos parà atender a la.
jas de una imaginación desbocada ; fan- infancia necesitada del mundo. La lutasías enfermizas^ retoños del desequi- cha contra el comercio ilícito. de drolibrio anímico; fantasías románticas, gas^ -sii tema. Fuerzas de la policía inespejismos del amor... Las bay absur- ternacional y de las policías nacionales, .
das,' las hay hermosas, las hay intras- luchan contra bandas criminales. dedicendentes.
•
' cadas al mismo. 'IVxlo subrayado co'n
.persecuciones, violentas luchas, 'y una
Y las haj' peligrosas. Relacionen esta
breve, pero aleccionadora visión de lo
frase con el título del comentario y adique", el vicio entraña de ruina moral y
vinarán, hacia donde dirigimos nuestra •
física para sus adeptos. La película esacusación : el «boom» económico. Mal
tá realizada con acierto, dosificando alejercicio fantasear en ef terreno tan reagunos rasgos' de humor que aligeran la
lista del dinero. Unos pocos audaces con •
tensión que su desarrollo provoca. Insuerte y "algunos -sinvergüenzas si,i] esterpretación convincente. El film tiecrúpulos quizá consigan pasar, la mane un fondo aleccionador. Como reparoma' sin grandes desperfectos físicos
—la integridad moral ya es otra cosa—.
Pero para la mayoría de incautos que
intenten la pirueta, aguarda una pista
sin red donde lastimarse.
«El especulador»
CALIFIC.4C]0NB;S ' M0R-A.LES
Para todos, incluso niños :
1 «Las aventuras .de Tom Sawyer»,Para mayores dé £4 años :
' 2 «Los dinamiteros» .
2 «Morir en España».
Para
3
3
• 3
3
ma3'ores de iS años :
«Jugando con la muerte»
«La pantera, negra»
Las flores del diablo
«Tierra de fue.go» (c. provisional).
Para mayores de 18 años, con reparos :
3 R «.animas Trujano»
3 R «¡Fabuloso Music-Háll!» ! (revista) .
Transporíes PERICALES
"La embriagirez de la fantasía económica Cs tremendamente'sugestiva y calenturienta. Las burbujas de la eiiforia
centellean tentadoras. Todo parece fácil
y. asequible en este camino que condu.c6 al- drama implacable ; dos más dos
siguen .sumando cua.tro", por.-iiiucho que
la fiebre det «boom» haya desfigurado
la verdad. Y salta hecha pedazos la
fantasía, destrozada por la pesadilla de
unos compromisos concretos 3' un montón de letras por pagar,,.
Vittorip de Sica puso este problema
en la picota con una película: «El especulador» ^«11 boom» en. el título original italiano. Y lo hizo de una forma
despiadada, patética ; pero contundente^ eficaz. La lección no admitía dudas,
. pese al clima de comedia con que envolvió las desventuras del protagonista.
Claro que no en vano contaba con. un
guión de Cesaré Zavattiui. Ni resultó
menos apreciable la colaboración; de un
intérprete que llevó su actuación' a una
altura extraordinaria ; en efecto : .^.1- .
berto .Sordi vivió las alternativas tragicómicas • de su personaje con jnipre- .
•sionante precisión. Sin abandonar un
contorno grotesco^ supo transmitir toda
la angustia interior del pobre contratista acorralado por la ruina, incom-.
prendido por su esposa, abandonado por
los amigos, hasta culminar-con la tremenda y desesperada "decisión de mutilarse : la venta de un ojo era el precio inhumano., .que le. exigían unos millonarios para, resolver el agobio econó- •
mico, conservar contenta la- familia y
se,guir viviendo en una lujosa y falsa
situación social. Este fue el- desenlace
de la película': un fina'.i ciiertamen.te.
desorbitado^ desa.graable ; pero que hacía, pensar,.
Servicio
diopio
Iguolodi'-BíircelGíi
Barcelona
igualada
Avde. Caresmar n.o i 22
Tel. 2 8 3 11 12
S
A
L
Ó
Agencia LLANSO
Ludovico P í o , 2
Tel. 221 8 3 33
N
R
E
X
Sábado y domingo, 21 y 22 Enero del 1967 •
Noche, a las 9'30 - Tarde, a las 5
M A G N O PR O GR A M A
El retorno a las pantallas cinematográficas de
una de las más brillantes y maravillosas películas
en technicolor
Inspirado en las mundialniente famosas páginas
de IVlarkTwain, David O. Selznick produjo una de
las películas que más imborrable recuerdo dejó en
todos cuantos la vieron. La vida del muchacho a
quien todos quieren, toma vida en la pantalla gracias a «Las aventuras de Tom Savi^yer».
El espíritu infantil de cada uno toma vida al entusiasmarse con su buen arhígo Tom Savi'yer.
La divertida comedía de C. B. Films
'ti
•a
LOSDIMÁmiTEROS
Creación del malogrado actor José Isbert, Sara
García, y Garlo Pisacane. Director: .luán Atienza.
Los dos jubilados protestan e inventan unos.^artefactos de dinamita que promueven verdaderos
siistos y la,diversión del espectador durante hora
*y inedia.
Orden del programa.—REX: .No-Do>,.«Los dinamiteros.. «Las aventuras de Tom Sawyer».
PETIT REX: «Las aventii'ras de Tom Sawver», «Los
dinamiteros-, «No-Do».
APTO
Próxima semana: «Jandro» y «San Francisco».
Seguidamente; «El extra», por Cantinflas».
cs
m
cu
•o
-o
3
SILVI.A..'
N. Poucell