el túnel i la por el túnel y el miedo

Manuel Segade
fig. 01/04 —
el túnel i la por
A través de la figura del perdedor, del que queda al margen de la competencia, Sergi Botella
(Terrassa, 1976) ha establecido en su trabajo un marco de reflexión con respecto a las expectativas
y frustraciones de las nuevas generaciones artísticas. Sus proyectos se enfrentan a la problemática
de lo que significa ser un artista joven: la falta de recursos, los problemas de formación, el desinterés
de las instituciones… A lo largo de su trayectoria ha ido refinando sus críticas para acercarse
a seductoras construcciones de su imaginario personal a través del vídeo o de experimentos
sonoros, con gran capacidad para la puesta en escena.
“El túnel y el miedo” responde a un momento concreto de su recorrido: después de una serie
de infortunios personales que le colocan en un estado de duelo, el acontecimiento sincrónico
del encargo de un proyecto se presenta como una luz al final de un túnel. El punto de partida
es ese tópico que repiten las personas que han estado cerca de la muerte: tras un accidente
o al pasar por un quirófano, se habla de la visión de un túnel con una luz al fondo, mientras se
vislumbran velozmente las imágenes que han compuesto la vida. Sergi Botella presenta al público
una representación polifónica de su propia vida hasta el momento, un relato en el pasillo que
culmina en la salida de emergencia del Espai Cultural Caja Madrid en Barcelona, como un guiño
a la atracción de feria del túnel del terror donde, como explica el artista: “los niños van a pasar
miedo para pasarlo bien”.
Para poner en escena su vida, el artista comenzó por un ejercicio de psicoanálisis: el terapeuta
empuja al paciente a verse desde fuera provocando un relato inédito sobre su propia biografía.
A partir de esta analítica existencial, Sergi Botella ha invitado al fotógrafo esloveno Goran Bertok,
especializado en imágenes oscuras del deseo y en retratos con una extrema capacidad introspectiva,
a registrar con su mirada los lugares donde realiza su vida, su estudio y la casa familiar en la que
vive, a modo de una investigación forense. Por otra parte, encargó al fotógrafo recomponer en
siete imágenes los siete momentos clave de su existencia. Su intención es, a partir del trabajo más
distante posible de sí mismo, dar a leer su vida al otro, usando el miedo a la autorepresentación
como método de producción misma.
Junto a las imágenes del artista esloveno, este juego a terceros se completa en la instalación en
sala con una labor de comisariado del propio artista: objetos personales, como la fotografía de su
primera comunión, álbumes de fotos familiares o la dentadura de su abuelo, son elementos que
abren la cadena de asociaciones y lecturas posibles. Cada uno de los elementos y sus notas al
pie componen una narración que, como un espejo deformante, dan lugar en ese túnel expositivo
a un autorretrato anamórfico, llevado a una condición genérica donde cada espectador pueda
encontrar espacios para su propia lectura e identificación, es decir, para la producción subjetiva.
“El túnel y el miedo” es un ejercicio de existencialismo exhibicionista equilibrado a partir de
la reafirmación de la discontinuidad y la desposesión que supone la mirada de los otros. La
transgresión de hacer balance en manos de terceros es una herramienta de elaboración de
trayectoria: el duelo siempre es colectivo y la construcción de uno mismo pasa por una lejanía
desapasionada y patética que culmina en la exposición pública como un modo, no exento de
ironía, en el que la terapia se confronta a los demás, otorgándoles la capacidad de, en última
instancia, manipular su contenido.
Un projecte de Sergi Botella amb la col·laboració de Goran Bertok
A través de la figura del perdedor, d’aquell que queda al marge de la competència, Sergi Botella
(Terrassa, 1976) ha establert al seu treball un marc de reflexió respecte a les expectatives i
frustracions de les noves generacions artístiques. Els seus projectes s’enfronten a la problemàtica
del que vol dir ser un artista jove: la manca de recursos, els problemes de formació, el desinterès
de les institucions... Al llarg de la seva trajectòria ha anat refinant les seves crítiques per acostar-se
a seductores construccions del seu imaginari personal a través del vídeo o d’experiments sonors
amb gran capacitat per a la posada en escena.
“El túnel i la por” respon a un moment concret del seu recorregut: després d’una sèrie d’infortunis
personals que el col·loquen en un estat de dol, l’esdeveniment sincrònic de l’encàrrec d’un projecte
es presenta com una llum al final d’un túnel. El punt de partida és aquell tòpic que repeteixen les
persones que han estat a prop de la mort: després d’un accident o del pas per un quiròfan, es parla
de la visió d’un túnel amb una llum al fons, mentre s’entreveuen a tota velocitat les imatges que han
composat la vida. Sergi Botella presenta al públic una representació polifònica de la seva pròpia
vida fins al moment, un relat en el passadís que culmina amb la sortida d’emergència de l’Espai
Cultural Caja Madrid a Barcelona, com una picada d’ullet a l’atracció de fira del túnel del terror on,
com explica l’artista: “els nens van a passar por per passar-s’ho bé”.
Per tal de posar en escena la seva vida, l’artista va començar per un exercici de psicoanàlisi: el
terapeuta empeny al pacient a veure’s des de fora provocant un relat inèdit sobre la seva pròpia
biografia. A partir d’aquesta analítica existencial, Sergi Botella ha convidat al fotògraf eslovè
Goran Bertok, especialitzat en imatges obscures del desig i en retrats amb una extrema capacitat
introspectiva, a registrar amb la seva mirada els llocs on realitza la seva vida, el seu estudi i la
casa familiar on hi viu, com una investigació forense. D’altra banda, va encarregar al fotògraf que
recompongués en set imatges els set moments clau de la seva existència. La seva intenció és, a
partir del treball més distant possible de sí mateix, donar a llegir la seva vida a l’altre, utilitzant la por
a la auto-representació com a mètode de producció mateix.
Juntament amb les imatges de l’artista eslovè, aquest joc a tercers es completa a la instal·lació a
sala amb una labor de comissariat del propi artista: objectes personals, com la fotografia de la seva
primera comunió, àlbums de fotos familiars o la dentadura del seu avi, son elements que obren
la cadena d’associacions i lectures possibles. Cadascun dels elements i les seves notes a peu
composen una narració que, com un mirall deformador, donen lloc en aquest túnel expositiu a un
autoretrat anamòrfic, portat a una condició genèrica on cada espectador pugui trobar espais per a
la seva pròpia lectura i identificació, és a dir, per a la producció subjectiva.
“El túnel i la por” és un exercici d’existencialisme exhibicionista, equilibrat a partir de la reafirmació
de la discontinuïtat i la despossessió que suposa la mirada dels altres. La transgressió de fer
balanç en mans de tercers és una eina d’elaboració de trajectòria: el dol sempre és col·lectiu i
la construcció d’un mateix passa per una llunyania desapassionada i patètica que culmina en la
exposició pública com un mode, no exempt d’ironia, en el qual la terapia es confronta als altres,
atorgant-los la capacitat de, en darrera instància, manipular el seu contingut.
el túnel y el miedo
Un proyecto de Sergi Botella con la colaboración de Goran Bertok
Manuel Segade
cultura
fig. 01/04 —
Dimecres 30 de juny de 2010, a les 19:30 h.
Taula rodona al voltant de Sergi Botella
Participen: Carme Llongueras (mare), Cristina Garcia (amiga), Marc Gómez (amic), Miriam
Arbonés (ex-parella i detractora) i Fabián Ortiz (psicoanalista).
Modera: Manuel Segade (comissari).
fig. 01/04 —
En una trobada a mig camí entre la “performance” en viu i un debat de “reality-show”, els
convidats discutiran sobre les diferents facetes de la vida i treball d’en Sergi Botella, reflexionant
sobre les maneres de construcció biogràfica i de producció de coneixement sobre un mateix a
partir de l’entusiasme o reprovació que generen els afectes més viscerals.
Miércoles 30 de junio de 2010, a las 19:30 h.
Mesa redonda acerca de Sergi Botella
Participan: Carme Llongueras (madre), Cristina Garcia (amiga), Marc Gómez (amigo), Miriam
Arbonés (ex-novia y detractora) y Fabián Ortiz (psicoanalista).
Modera: Manuel Segade (comisario).
Entrada gratuïta
Col·labora:
Agraïments:
Titan, Casa Golferichs i Francesc Català-Roca Espai de fotografia.
T. 933 01 44 94 · www.obrasocialcajamadrid.es
Goran Bertok. “Max”, 1995–1996
En un encuentro a medio camino entre la “performance” en vivo y un debate de “reality-show”,
los invitados discutirán sobre las diferentes facetas de la vida y el trabajo de Sergi Botella,
reflexionando sobre los modos de construcción biográfica y de producción de conocimiento
sobre uno mismo a partir del entusiasmo o reprobación que generan los afectos más
viscerales.
el túnel i la por
Un projecte de Sergi Botella amb la col·laboració de Goran Bertok
Espai Cultural
Plaça Catalunya 9
08002 Barcelona
Horari:
Dilluns a dissabte de 10 a 21 h.
Diumenges i festius de 10 a 14 h.
Exposició
Espai Cultural
Barcelona
16.06.2010 - 01.08.2010
composició de lloc
Un cicle comissariat per Manuel Segade
Un cicle comissariat per Manuel Segade
composició de lloc
Exposició
Espai Cultural
Barcelona
16.06.2010 - 01.08.2010
el túnel i la por
Un projecte de Sergi Botella amb la col·laboració de Goran Bertok
fig. 01/04 —
sergi botella
16.06.2010 - 01.08.2010
fig. 04/04 —
gabriel pericàs
15.12.2010 - 23.01.2011
fig. 02/04 —
mariona moncunill
08.09.2010 - 10.10.2010
fig. 03/04 —
alex reynolds
20.10.2010 - 28.11.2010
composició de lloc
Un cicle comissariat per Manuel Segade
Un
proj
ect
el t
úne
lil
a po
r
e de
Ser
Exp
gi B
osic
otel
ió
Esp
la a
ai C
mb
ultu
Barc
la c
elon ral
ol·la
16.0
a
bora
6.20
ció
10 de G
0
1
oran
.
08.2
com
Ber
0
1
p
0
tok
o
Un
cicle sici
com ó de
issa
riat lloc
per
Man
uel
Seg
ade
La composició de lloc és una tècnica de reflexió introspectiva ideada per Sant Ignasi de Loyola
que consisteix en la representació imaginària d’una escena on es pot veure a un mateix com
un personatge aliè, amb l’objectiu de realitzar un anàlisi de consciència. Amb el temps ha
esdevingut una eina de pensament bàsica per entendre el barroc històric, del moment en que
allò real començava a ésser substituït pel seu doble: la representació.
Com un cicle sense lloc fix, “Composició de lloc” actua com un espai imaginari superposat als
continguts de la seu de l’Espai Cultural Caja Madrid a Barcelona. Quatre artistes de l’escena
de la ciutat han treballat amb el comissari, a partir d’una metodologia de diàleg conjunt, per
proposar quatre intervencions successives, concebudes especialment per aquest espai, com a
exercicis de representació: escenaris crítics on replantegen la seva pròpia condició o la de la
institució en la qual hi introdueixen les seves pràctiques.
composición de lugar
Un ciclo comisariado por Manuel Segade
La composición de lugar es una técnica de reflexión introspectiva ideada por San Ignacio de Loyola
que consiste en la representación imaginaria de una escena donde poder verse a uno mismo
como un personaje ajeno, con el objetivo de realizar un análisis de conciencia. Con el tiempo
ha devenido una herramienta de pensamiento básica para comprender el barroco histórico, del
momento en que lo real comenzaba a ser sustituido por su doble: la representación.
Como un ciclo sin lugar fijo, “Composición de lugar” actúa como un espacio imaginario
superpuesto a los contenidos de la sede del Espai Cultural Caja Madrid en Barcelona. Cuatro
artistas de la escena de la ciudad han trabajado con el comisario, a partir de una metodología
de diálogo conjunto, para proponer cuatro intervenciones sucesivas, concebidas especialmente
para este espacio, como ejercicios de representación: escenarios críticos donde replantean su
propia condición o la de la institución en la que introducen sus prácticas.