fascicle 0 desembre 09 Aquest és un espai de creació lliure i desin

Seu central i secreta de la lògia amazònica.
1
fascicle 0
desembre 09
Aquest és un espai de creació lliure i desinhibit. Amb format d’una (única) revista i (esperem) multitud de fascicles de la mateixa.
Pretenem sacsejar les consciències de les
persones que n’están dotades (o de quelcom semblant). El col.lectiu que formem només te una ambició i una sola pretensió:
Fer volar valquíries!
(segueix a la pàg. 2)
Sabem que és una tasca difícil i feixuga (tots sabem de les dimensions
d’una valquíria comú), peró el difícil i ja quasi oblidat art de fabricar quimeres, empaitar
impossibles i “desfacer entuertos” ens manté
vius, il.lusionats i ens reviscola (ufanosament!)
a cada instant de les nostres (cada cop més)
curtes existències.
Us emplaçem a llegir-nos, a colaborar i a gaudir d’aquest senzill aparador, autèntic calaix
de sastre intel.lectual i de creació.
En propers fascicles explicarem, per entregues, la historia de la secta amazónica.
Per exemple, parlarem de la teca a la secció
“Ecos de saciedad”, o crearem “Assbook”, la
primera xarxa asocial d’internet.
(ve de la portada)
També encetarem i matarem seccions, amb
possibilitats de ressurrecció, tantes vegades
com ens roti. Es la llibertat que dona el pertànyer a una lògia, concretament a la única
secta secreta que s’anuncia a viva veu i per
escrit (cony, es una figura retòrica!).
2
“manxeta”
Col.laboradors en aquest fascicle:
Lo surreal resideix en éll:
Johannes Von Giralt
Dibuixa i quasi escriu:
Rana, príncipe encantado de conocerle.
Escriu i fa “Mim”:
Vladimiro Kornoski Pérez de Aguinaga
Dibuixos desanimats i relats:
Galdric
Parides consensuades:
Lògia Kowalski
Bona nit, cargols!
Valquíries Kowalski,
els grans maestres.
Canviarem d’idioma quan ens peti i potser
ens passarem la gramàtica pel forro, ja que el
nostre filòleg s’ha desnucat en un “mal gestu”, senyor comissari.
Vols pujar al bus i participar d’aixó?
No qualsevol pringat o mindundi pot ser
membre d’aquesta secta amazónica i fer volar valquíries amb nosaltres. Peró si fas coses
i et ve de gust, ho pots provar. Contacta amb
els Grans Maestres a:
[email protected]
No prometem res, peró...ves a saber!
Amb el que ens envieu que sigui una caca,
prometem fer algún dia un “fascicle basura”.
Frases infames by Rana:
• La borsa es perdre en 2 segons el que no tenies i que no havies fet res per guanyar.
• Jo no he tingut la sort de poder ser de dretes.
secció recopilatòria del marxandatge encara mai fet
Amb un desconegut
retrat, fet també per
Alberto Korda, el comandant Guevara ens
deixà constància del
seu interés pel foc i la
pòlvora uniformat de
fallera major. Samarreta commemorativa
de cotó ignífug.
Novetat!
CHE’s
BURGUER
Un entreteniment d’en
J o h a n n e s Vo n G i r a l t
dibuixat en jam session per
un pincell i en Rana
3
Mim (
mínimes imatges del mòbil
Inaugurem la pàgina de mim de la revista.
Aquesta es la única revista que te actuacions de mim. Expressions, ganyotes i altres
demostracions corporals capturades amb
l’estri que sempre està a la butxaca.
La primera es “doble ganyota”, i la segona,
“a chorus line”, ambdues sortides del mòbil
d’en Vladimiro Kornoski.
4
Escriviu?
Prosopopeye
Prosopopeye EL MARINO SOY. . .
es La secciò
per navegar entre lletres, sortir-ne marejat i atorgar-se
importància com autors que han publicat..
Lament
per Jaume Escamilla
Matriarcat amb espardenyes i bata
presència immensa, abillada amb devantal
consells d’or... centimets a la sabata
mentora meva, clepsidra espiritual
Sacerdotessa del ritual diari,
del sobreviure amb coratge i dignitat,
reina dels pobres, orgull proletari
receptacle de plors, solatge i edat.
Mel i ceregumil, llapis termosan,
parxes Sor Virginia, gotet de quina,
sucrets d’aigua del Carme... i el nen volant!
Plors al teu coixí, tercera edat farsant!,
nits de metall... còlera vespertina,
putos hospitals amb metges merdejant!.
Foll d’udolar el teu nom, opto per fugir
cot, amagat, faig una teranyina
Houdini existencial...poruc de l’albir?
reclòs en una llauna de tonyina.
Despistat com un alcalde amb un cordill
flàccid com catedrals de silicona
estúpid Saturn vomitant el seu fill
pèrfid deutor de qui l’amor em dona.
Qui em farà pam al cul i qui em treurà el moc?
Qui em dirà: no ploris nineta meva?
I les històries a la vora del foc?
I els genollets pelats? i el carbó de coc?
I el pa amb vi i sucre... i l’olor de ceba?
Qui em farà molts petons?... tan burro com
sóc!
Ja fa tant, però fa tant poc, que ets allà dalt
oh núvol amb olor de trementina!
dipósit de ciència... mare universal,
cura ancestral, gota de mercromina.
Per honorar-te la mort vesteix de dol
només per a tu les bruixes no es pentinen
desconsolat, cap nit més sortirà el sol...
ploren els Deus, amb plors que no dominen
Arraulidet, sense cap nord ni guia
passen els dies llindant l’apatia
destí dels mediocres: no tinc cap fita
Només els records...l’amor rebut... l’honor!
d’haver estat el teu net... oh càlid tresor!
et trobo a faltar molt... iaia Conxita.
5
Diumenge Garcia
per Galdric Sala
En Garcia trampoleiava carrer avall amb una
borratxera important. Fent zigazagues d’una
banda a l’altra de la vorera i saludant els fanals un per un, en Garcia era home educat,
fèia cami cap a casa seva per, en arribar-hi,
deixar-se anar sobre el catre i veure com les
últimes hores d’aquell diumenge s’esvaien
mentre admiraba com el mobiliari del seu
dormitori dèia adéu a la setmana ballant una
animada sardana sobre el seu cap.
6
Havia estat un diumenge com tants
altres en la vida d’en
Garcia, afrontant temes de conversa de
gran trascendència al
llarg de tota la jornada acompanyant de
la més variada companyia,
proposant
solucions universals
als problemes més
greus que la societat
ens planteja i fent-se
creus de com la situació actual a tots
nivells podia estar tant deteriorada, tanmateix a mesura que passaven les hores, més
convençut estava que el remei a tots el mals
passava per escoltar el seu savi consell. El
bar del Siscu els diumenges era un fòrum de
discussió i debat d’alt voltatge.
En Garcia i els seus contertulis afrontaven
qualsevol tipus de questió, no existia tema
que se’ls resistís i l’allau de disertacions i enceses sentències que pronunciàven, només
eren interrompudes cada pocs minuts per
una set terrible que apaivagaven gràcies al
bon saber fer del senyor Damm i a la generositat del Siscu, que els hi mantenia una llista
enorme resultant del mític “apunta’m-ho”.
Passaven les hores i el tò de veu augmentava, en ocasions es palpava clara indignació
en les paraules d’en Garcia, semblava com si
la problemàtica que plantejava en aquell moment s’hagués agreujat respecte a les onze
del matí, ja eren prop de les set de la tarda i el
debat era en uns dels moment àlgids. El local
s’omplia de personal, de nous analistes socials provinents d’altres barres de discussió del
poble, de jovent i sobretot, d’aficionats al futbol que venien a veure el partit de la jornada
a la flamant nova pantalla que el Siscu havia
instal.lat.
Esport?,
futbol?,
mare de Deu senyor,
no dubtéssiu ni per
un instant que en
Garcia i el seu cercle
n’éren, com no, uns
grans experts i afrontaven el tema des de
tots els punts de vista
posibles, cap tàctica
era prou innovadora
per ells, cap jugador
amb prou talent per
superar aquell que
Galdric Sala
ells una vegada havien conegut de joves, el senyor Damm anava
que volava, i en acabar el partit, fós quin fós
el resultat, la raó els havia assistit: “Ja t’ho
havia dit jo”
Fent ziga-zagues vorera avall, en Garcia despertava sentiments al seu pas:
-“Quina desgràcia, i la seva dona tan bona
mossa que és”, com si les dones dels alcohòlics haguessin de ser forçossament unes
males putes.
En Garcia parlava i parlava, i seguirà fent-ho
mentre el fetge aguanti i, és clar, no solucionarà cap dels problemes que ens ofeguen,
altres que eren a la llotja del camp veient el
partit tampoc ho faràn, però en Garcia mai
m’ha robat res i un dia em va donar un cigarret.
Tres microcontes d’en Rana:
El fabulador automático
El fabulador automático arranca cada noche con una nueva obra.
Un teatro de monstruos y maravillas que conviven con la realidad más cotidiana. Revive a
los muertos y mata lo vivo, nos entristece o
alegra con caprichosa alternancia. Nos conforta o inquieta, nos da imposibles amores y
nos quita lo que damos por nuestro.
Nadie sabe el propósito del autor para con su
público forzoso porque los sueños, sueños
son.
Love story
L
a ciega y el mudo se enrollaron. Su relación
fue fructífera ya que ella nunca sufrió su hermosura ni tuvo que escuchar sus sandeces.
También les ayudó, es cierto, que el marido
de ella fuera sordo.
Nunca oyó sus jadeos.
Crec en Dèu
No tinc cap més remei que assegurar-vos
A mí.
que ell existeix. Mal que em pesi.
A la meva edat.
Se que escoltar un vell tabalot com jo afirmar
qualsevol bajanada no es cap novetat, peró
creieu-vos que ell, potser no de la manera
que tothom se l’imagina, existeix.
He estat tota la meva llarga vida un agnòstic
convençut...es més, un desmenjat de qualsevol divinitat o espiritualitat. Durant 78 anys
m’ha refotut tant el mort com el qui el vetlla i
, tot i que no he fet cap mal als religiosos, ells
tampoc m’han fet cap bé a mí.
Peró ara fa una setmana, anant a buscar el pa
a la fleca, vaig ser conscient amb una certesa
absoluta de la seva presència. I, no em demaneu perquè, em va donar la inmortalitat.
M’han aixafat tres vegades els autobusos,
m’he tallat les venes escolant-me fins la darrera gota i... l’endemà, torno a ser jo. amb el
bastó, la gota i ...la coixinera del pa, buida.
Coixinera i mal de peus per a tota la eternitat.
No l’entenc aquest ser. No m’el creia, peró
ara que sé que hi és, he de dir que té un humor ben estrany.
7
dibujos desanimados
8
9
Ahhh!..la música!!! que importante es la música
10
bien el pedagógico uso que el ejército americano
hacía de la música de Wagner), y también para
en la vida de las personas!. Desde que un huaturdir a la población a través de programas de
milde homínido descubrió que con dos trozos de
televisión (noche de fiesta) por ejemplo.
hueso y un tronco vacío de encina (o bien el cráEn la historia de la música (ver: “Historia de la
neo de un pariente especialmente pesado) podía
Música”. Emuaj Allimacse, ed. Goldennose, año
hacerlo percudir todo junto y crear unos sonidos
2005) , hay un invento que revolucionó los métoque adoptaban un ritmillo vacilón, cosa que inexdos de audición de la misma:
plicablemente le hacía mover el esqueleto, desel mecanismo del volumen!...antiguamente si un
de entonces, decía, el hombre no ha dejado ya
músico se excedía en el ímpetu con que internunca más de hacer y escuchar música, ya fuera
pretaba una pieza musical se le podía arrojar una
para aliñar las bacanales que nuestra raza siemfruta, una hortaliza o directamente un pedruspre hemos montado o simplemente para dar la
co de notables dimensiones!...actualmente no,
tabarra.
señores!... con una suave rotación de un simple
Pero empecemos por el principio... para disfrutar
botoncillo podemos hacer que el volumen de la
de la música, en condiciones, lo primero ( y funtonadilla, que estamos escuchandamental ) que se necesita son dos
do, suba o baje a voluntad del usubuenas orejas, como más grandes
ario y así conseguimos disfrutar sin
mejor!...todos los animales de la
molestar al prójimo... en toda acticreación que conozco tienen orevidad humana, pero, siempre hay
jas, o por lo menos algo semejandetractores, objetores...gente para
te, (sí sí!, Enrique Iglesias también!),
la cual las leyes son un bonito conlos que no están dotados de orejas
cepto para olvidar!. En el aspecto
(pocos!), tienen antenas, que les
dan unas prestaciones parecidas, Umzufrieden Musik del volumen el colectivo más activo y beligerante, hoy en día, lo fora pesar de que no fardan tanto, sí
man estos seres que, conduciendo unos ridículos
les permiten, en todo caso, oír las FMS del otro
coches de colorines, convertidos en auténticos
lado del Atlántico(lo cual no es moco de pavo). Se
altavoces, intentan convencer a todo el mundo
hace del todo imposible imaginar la letra del Aseque se ubique a dos kilómetros de ellos que su
rejé sin la base harmónica que le ha sido otorgamúsica es la más chachi!... grave error!... puesto
da, parecería talmente un ritual indigerible ( todo y
que, lo que escuchan, no podemos estar absoluque con dicha base también lo parezca!).
tamente convencidos que sea música ( y esto sePara encontrar un ser sin pabellones auditivos y
ría otro debate!) y caso que lo fuera, yo no tengo
por lo tanto especialmente negado para detectar,
porque enterarme lo mas mínimo de sus gustos
no tanto sólo música, sino cualquier sonido inteliexecrables!. De hecho un buen día, intentando
gible nos hemos de remitir a los extraterrestres!...
iniciar un coloquio con unos crustáceos de esos,
( verdes, cabezón triangular, ojos como la negra
lo único que recibí por toda réplica, en su turno
del billar, feos como la madre que los parió!... y sin
de palabras, fue un eructo... eso sí, sonoro y bien
orejas!) lo cual los hace ya, de buenas a primeras
modulado.
de poco fiar, y más todavía si pensamos que lo
Para ir acabando y a guisa de resumen os diré
que anhelan con toda su alma ( si es que estan
que hace falta escuchar música, hace falta estuprovistos de ella ) es invadir el planeta... este pladiar e interpretarla. La música nos hace personas
neta!!!, mira si son jilipollas!!! eso si, hasta que no
más abiertas, más sensibles (o eso parece). Hace
aprendan a leer en los labios de la humanidad,
falta respetar los gustos de los otros y esperar
se les puede insultar, gritar, humillar y desprecique los otros respeten los nuestros (si no, siemar a espuertas. Desde el inicio la música se ha
pre queda el tiro en la nuca del otro).
utilizado esencialmente para finalidades positivas
Pensemos, finalmente, cómo sería nuestro placomo son:
neta sin música?... más silencioso obviamente...
bailar, ligar, relajarse, imitar a guitarristas famosos
pero no tan divertido!. Todo y que pensándolo
haciendo todo tipo de piruetas (sin guitarra), etc.
bien... a veces tengo mis dudas.
Pero ( y en todo, en esta vida, han de haber peros!), la música también ha sido usada para toVladimiro Kornoski Perez de Aguinaga
dos tipo de crímenes abracadabrantes...y hechos
“Reflexiones sobre la música”
luctuosos y detestables... (recordemos, sin ir más
Volumen.6 (fragmento)
lejos, al protagonista de la Naranja Mecánica, o
noticiari desmanegat de coses que pasen o que prou, prou, que podrien passar.
Investigació:
Les fàbriques
de nans
de jardí.
Com afronten el nou segle els sectors tradicionals? Qué preparen els
cervells creatius del món
de la fantasia jardinera?
El Pudesí está elaborant
un acurat informe per
que els lectors puguin
saber com serán les figures del jardí del demà.
Michelín es mort!
A causa d’un greu accident el benvolgut ninot, amic dels camioners i camioneres del món, acaba la seva carrera a Manresa.
Per ironies de la vida, el que semblava que havia de morir per fallada
cardíaca, com be apuntava el seu sobrepés, va finar mentre treballava
demunt d’un vehicle per questions de canvi d’aires.
El ninot, Bibendum Michelin, nascut a França al 1898, es trovaba treballant a la Pujada Roja de la població catalana de Manresa quan de
sobte va començar a perdre la compostura, qui sap si degut a la forta
presència publicitaria dels seus competidors (veure la fotografía). Una
dotació dels mossos d’esquadra, ajudada per un compressor que pasava per allá van intentar sense éxit reanimar-lo.
La empresa mare ha rebut innombrables mostres de condol. Com a
exemple, i amb gran afectació, una delegació del gremi de cansaladers va visitar la capella ardent ahir tarda.
Tanmateix, hem volgut
destapar la possibilitat
que en aquestes empreses hi hagi un “catàleg amagat” en el que
s’ofereixen figures que,
amb gran realisme, efectuen accions reservades
normalment als adults i
sense conillets ni ànecs
pel mitg.
Clar que els ànecs també acostumen a fer
aquestes cosetes, peró
mai davant dels conills, i menys amb ells! Si
que tenim, peró, precedents al respecte amb
princeses i nans, cosa
que no es d’extranyar
ja que normalment als
jardins es poden trobar
fins a 7 nans i en canvi,
pobrets, no hi figura mai
cap nana.
( seguirá a la página 2.804)
11
publicitat
Activitat de futur.
Cursos d’endeví per a joves.
L’Ajuntament de Prats de Lluçanés ha realitzat un pas endavant per tal de consolidar
com a ofici una de les activitats més velles del
mòn. No sabem si en el cas de suspendre el
curs l’aprenent de Nostradamus estarà legitimat per tenir premonicions, auguris i altres
activitats semblants com, per exemple, esplicar endevinalles.
¡Construya su propio
INTERNET
de madera de sapeli!
Felicitats al redactor del pasquí, ja ho podia
haver vist a venir!
Estrena de la nova novel.la de Bran Down:
El còdex Ray Conniff
Una nova intriga de Bran Down
apareix per el gaudi de tots els
afeccionats a la novel.la de històries. Si,...de històries!
12
L’argument, sorprenent i que per
fí s’aparta de les estructures i gènere que va encetar i acabar el
senyor Umberto Eco en només
dues noveles, orbita al voltant de
la tecnologia present...gairebé:
La reconeguda marca finesa de tocadiscs “Csidäcøt”
treu el seu primer model
que gira al revés: el destocadiscs. Aixó permetrà a les discogràfiques
doblar el preu dels vinils, ja que amb aquest
aparell es poden escoltar
en ambdues direccions.
La sorpresa es que, lluny de
la llegenda urbana de possibles missatges diabòlics,
al tocar a l’inrevés vinils de
Ray Conniff apareix “El cal.
lendari dels pagesos”, en
edicions d’anys saltats.
El protagonista s’enfrontarà a obscurs poders que
no l’hi volen cap bé. Arrossegat fins a Tàrrega per
l’argument, descobrirà allà
que vinils de la Núria Feliu, a l’inrevès, auguren
un final inmediat i esgarrifós a la humanitat.
El desenllaç, no podem explicar-lo ni del dret ni del revés.