Comentari de les baixes produïdes en la Primera Guerra Mundial... •

• Comentari de les baixes produïdes en la Primera Guerra Mundial (o La Gran Guerra).
Aquest conflicte bèl·lic va tenir una durada de 4 anys, temps no gaire llarg però en el que es van patir grans
canvis en gairebé tots els aspectes possibles en l'època.
Inicialment cal destacar dos fronts en aquesta guerra: La Triple Aliança formada per Gran Bretanya, França i
l'Imperi Rus, i la Triple Entesa, formada per l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro−Hongarès i Itàlia, em dit
inicialment perquè poc temps abans de l'inici Itàlia es va fer neutral, i un cop començada la guerra altres
països es van unir i van recolzar un dels dos bàndols, en concepte que la Triple Entesa va ésser molt més
recolzada que no la Triple Aliança. Tal i com es pot observar en les dades anteriors el nombre d'homes
mobilitzats, que estaven a favor dels aliats eren gairebé el doble que no els dels imperis centrals, ja que com ja
em esmentat i es pot observar també eren molts més països, i estaven recolzats per una majoria aplastant de
territoris arreu del món.
Cal destacar diversos factors decisius que van provocar l'esclat de la guerra, però no hi són tots sinó els més
importants i decisius, són els següents:
• la cursa d'armaments, ja que les potencies europees intentaven aconseguir la primacia en el poder
militar a través de l'acumulació i el desenvolupament de tot tipus d'armes. AL començament de la
guerra, Alemanya era el país que tenia més innovacions en trets de guerra, i gràcies a la seva capacitat
industrial va incrementar la producció bèl·lica de tal manera que el 1917 fabricava mensualment 2000
canons i 9000 metralladores, també els alemanys van intentar contrarestar la manifesta superioritat
naval de les potències de l'Entesa per mitjà de la guerra submarina. Al març de 1917, els submarins
alemanys van aconseguir elevar la xifra de tones enfonsades en un mes fins a 800000; però aquest
esforç final no va ser suficient per decantar la guerra favor seu. En l'àmbit aeri Alemany també era la
primera gran potència, amb uns 260 avions i 14 dirigibles al començament de la guerra superant
àmpliament a les altres potències. Com es veu reflectit Alemany era la primera gran potència en tot
tipus d'armament bèl·lic per a la guerra.
• les rivalitats econòmiques, hi eren presents grans rivalitats econòmiques entre totes el potències
perquè volien controlar els mercats mundials, i això no es podia fer d'altre forma que tenint colònies
arreu d'aquest, però no era feina gens fàcil perquè aquestes potències europees volien el domini del
món i la influència internacional.
• les rivalitats colonials, com acabem d'esmentar hi van sorgir grans rivalitats entre les potències
europees pel domini del món i per la influència internacional.
• les rivalitats polítiques, eren produïdes pel nacionalisme agressiu entre les potències i el creixement
del poder militar, que anaven acompanyats de l'esmentat auge del nacionalisme que cada cop es
mostrava més agressiu.
• les xarxes d'aliances, perquè hi havia molta pugna per unir a les potències que a l'inici eren neutrals al
costat de la Triple Entesa o de la Triple Aliança per tenir més possibilitats de vèncer en cas que es
produís una guerra, tal i com va succeir.
• Un factor determinant va ser l'atemptat de Sarajevo, esdeveniment que es va produir el 28 de juny de
1914, i que va causar la mort a Francesc Ferran, hereu de la Corona Austríaca, que va provocar en
cadena la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia, que considerava responsable de l'atemptat; de
Rússia a Àustria, ja que Rússia era aliada de Sèrbia; d'Alemanya a Rússia i a França, i de la Gran
Bretanya a Alemanya. La Triple Aliança i la Triple Entesa es van enfrontar; excepte Itàlia, que era
neutral. Però l'any que comença la guerra, al 1914, hi havien 2 bàndols formats la Triple Entesa i la
Triple Aliança (Imperis Centrals), però no van lluitar només 5 països en aquesta guerra sinó que les
grans potències o països afectats directament per la guerra o amb ambicions d'aprofitar−se del
conflicte es van unir a un o a l'altre bàndol.
1
A partir de l'esclat de la guerra van transcorre 4 anys fins la seva finalització, aquesta es divideix en dues
grans etapes importants:
• Guerra de moviments (1914):
En aquesta divisió destaquem el pla alemany (Pla Schliefen) que volia fer un atac ràpid a França, i el pla
francès (Pla XVII) que volia fer un atac ràpid sobre Alsàcia i Lorena, que eren dos territoris en possessió
d'Alemanya. El mariscal francès Joffre va veure que els alemanys volien entrar a França i Bèlgica va intentar
detenir l'atac alemany però no ho van aconseguir i els alemanys van entrar a territori francès fins a París, però
el mariscal Joffre i els aliats van aconseguir detenir−ho, va ser una lluita molt dura i esgarrifosa on es lluitava
molt però no s'avançava gaire, perquè un dia guanyaven uns quilòmetres però el dia següents es perdia, només
augmentat el nombre de víctimes i ferits.
• Guerra de posicions (1915−1916):
Aquest període de la guerra es va caracteritzar per les nombroses trinxeres, on o es podia avançar, i que
provocaven unes condicions molt deplorables i dures pels combatents: fam, gana, fred,... Hi havia diversos
fronts de lluita:
• Front Occidental. En el cal destacar la batalla de Verdum, l'any 1914, amb la resistència francesa, que va
tenir un abast d'un milió de morts; i al front italià la batalla Caporetto entre els anys 1915 i 1917, que va
enfrontar l'Imperi Austro−Hongarès contra els italians, que van sortir vençuts.
• Front Oriental. L'any 1915 l'Imperi Austro−Hongarès aconsegueix els territoris de Polònia i de Lituània,
prenent−li als russos.
• Front Extrauropeus. La guerra de posicions també va afectar a les colònies dels països europeus en les
que es van produir enfrontaments, al continent africà a Togo i a Camerun; i al Pacífic es van enfrontar el
Japó i Alemanya per les seves colònies,
• Guerra Marítima o Submarítima. Cal destaca dos fets en aquest front, que són: la batalla de Jutlàndia, en
la que es van utilitzar grans avenços tècnics navals, que va enfrontar Anglaterra i Alemanya, la qual va
sortir vencedora; i també l'altre fet que cal destacar va ser l'enfonsament del transatlàntic americà Lusitània
pels americans, fet que va provocar l'intervenció dels Estats Units d'Amèrica en la guerra l'abril de 1917,
que va ser decisiu i els va situar en una posició de privilegi a l'hora d'iniciar les converses de pau.
Finalment l'11 de novembre de 1918 l'emperador Guillem II va abdicar i va proclamar la república, i els
alemanys van firmar l'armistici. Fet provocat per la debilitat dels alemanys i els seus aliats que al darrer any
perdien moltes batalles al front i que no podien avançar més, i amb un atac final de les tropes franceses
recolzades amb ajut americà, la guerra al fi va finalitzar.
EL 28 d'abril de 1919 es va signar la Pau de París, que és un conjunt de tractats que porten els noms dels
palaus dels voltants d'aquesta ciutat, on es va firmar els acords amb cadascun dels països veïns: Versalles
(amb Alemanya), Saint−Germain (Àustria), Trianon (Hongria), Neuilly (Bulgària) i Sèvres (Turquia). Per
primera vegada en la història, la pau no va ser negociada entre vencedors i vençuts, ja que aquests darrers no
van ser convidats a les negociacions, i que va propiciar el ressorgiment de ressentiments profunds entre les
nacions vencedores i vençudes, ja que eren considerats culpables de la guerra, i també que els països derrotats
van ser els van patir més sancions, concretament Àustria i Alemany, que els seus pobles es van sentir
humiliats, fet que va resultar perillós amb vista de futur.
Els vencedors de la guerra, França. La Gran Bretanya, Itàlia i els Estats Units, van intentar equilibrar els
poders entre els nous països europeus i evitar que tornés a sorgir una Alemanya poderosa. També va tractar de
lluitar contra els moviments revolucionaris que seguien l'exemple rus, aïllant la Rússia revolucionaria. I van
aplicar els Catorze Punts exposats pel president nord−americà Wilson: entre els quals cal destacar la creació
d'una associació general de nacions (l'anomenada Societats de Nacions, organisme que va estar desde el 1919
2
fins al 1940, on va patir canvis i s'anomenarà Organització de les Nacions Unides) que servís de fòrum de
diàleg i negociació en el futur, encarregada de vetllar per la pau i evitar nous conflictes bèl·lics.
Europa en aquesta guerra va patir grans canvis, el mapa va tenir una profunda transformació. Van sorgir nous
països en lloc dels antics imperis, afrontant les dificultats de la postguerra, el problema de les minories
nacionals que en molts casos hi havia als seus territoris i de vegades hostilitat dels veïns. En el següent mapa
es pot observar:
• Un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, el mapa d'Europa va patir grans canvis i
transformacions. Pels termes del Tractat de Versalles (1919), Alemanya va cedir territori a Bèlgica,
Dinamarca, França, Txecoslovàquia i Polònia. Aquests dos darrers països, com que Romania i
Iugoslàvia, van rebre a més a més, territoris de l'Imperi Austro−Hongarès, que va ser dissolt un cop
finalitzada la guerra i es van formar els estats independents d'Àustria i d'Hongria. L'Imperi Otomà
també es va desintegrar, excepte Turquia, pel que la Societat de Nacions va convertir la major part de
les nacions que l'integraven en mandats francesos o britànics. L'antic Imperi Rus, tot i que en teoria va
ser un dels guanyadors, es va dividir en Finlàndia, Estònia , Letònia, Lituània, Bessaràbia, una part de
Polònia i la part restant es va convertir en la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
Però el país més beneficiat per la guerra van ser els Estats Units d'Amèrica, que serien la primera potència
mundial, i d'altra banda el control de les colònies de països europeus era qüestionat. Com em esmentat a
Ginebra es va crear la Societat de Nacions, la qual va començar sense la participació dels Estats Units, perquè
no va ser aprovada en el seu Congrés. Esdeveniment que limitava la capacitat d'actuació de la societat de
Nacions, ja que la privava del suport moral i polític que hauria representat la presència nord−americana.
Aquesta gran guerra va ser el primer conflicte bèl·lic a gran escala, que va causar molt canvis territorials,
econòmics, van perdre la vida milions de persones tal i com s'observa en la següent taula i gràfic:
Baixes en la I Guerra Mundial
3