Precipitació

INTRODUCCIÓ TEÒRICA
La precipitació és la separació d'una solució en forma de precipitat.
La precipitació d'un compost a partir d'una solució pot ser aconseguida per diversos mètodes, tan físics com
químics. Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament,
els quals poden conduir a una sobresaturació. Entre els mètodes químics, el més emprat és l'addicció d'un
reactiu dit precipitat, el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el
medi considerat, o bé variant la polaritat d'aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades
condicions de precipitació.
Un altre mètode de precipitació, d'abast menys general, és el de tipus electrostàtic, en el qual el material a
precipitar es present en una fase distinta (pólvores o gotetes) de la del medi (usualment un gas o aire) i
solament cau dotar−lo d'una càrrega elèctrica per a aconseguir la precipitació.
Els fenòmens de precipitació troben aplicació fonamental en anàlisis químics, tant qualitativa com
quantitativa, fornint en el primer cas informació segons les condicions d'aparició i d'aspecte del precipitat
format.
Les precipitacions realitzades amb finalitat analítica han de ser portades a terme en les condicions adients per
a prevenir fenòmens d'oclusió i d'adsorsió, com també postprecipitacions quan aquestes siguin possibles.
El sòlid amorf que s'obté després de la precipitació és el precipitat.
MATERIAL I PRODUCTES
Material: 2 vasos de precipitats
Embut
Paper de filtre
Vidre de rellotge
Suport
Nou
Cèrcol
Vareta de vidre
Espàtula
Bec de Bunsen
Trípode
Bombona de gas
1
Reixeta
Productes: Carbonat de calci (2 cullerades)
Iodur de potassi (2 cullerades)
Nitrat de plom (1/2 espàtula)
Aigua destil·lada 300 ml.
PROCEDIMENT
DIA 1
Mesclem 100 ml. d'aigua destil·lada amb el iodur de potassi i el carbonat de calci. El iodur de potassi es
soluble amb aigua però el carbonat de calci no, per tant es forma una suspensió.
Preparem un filtre i l'embut. Muntem el suport i la nou i el cèrcol de manera que tot està preparat per filtrar.
Després de filtrar observem que el carbonat de calci es queda al filtre. El filtrat és la dissolució del iodur de
potassi. Guardem el residu, ens pot ser útil en properes experiències.
Mentre un membre del grup prepara un altre filtre, el company afegeix el nitrat de plom a la dissolució. El
resultat és un líquid de color groc, anomenat iodur de plom.
Ho filtrem, obtenint així nitrat de potassi. Afegim una mica d'aigua potable al got de precipitats que contenia
el iodur de potassi per aprofitar−lo al màxim. Guardem el residu per al següent dia.
DIA 2
Posem 200 ml. d'aigua destil·lada en un got de precipitats. L'escalfem al bec de Bunsen fins al punt
d'ebullició.
Tirem l'aigua calenta a través del filtre que vam guardar el dia anterior. L'objectiu es dissoldre els residus
sòlids. Per a millorar resultats ho repetim.
Esperem una estona observant el vas que conté el filtrat. Poc a poc van apareixent unes petites partícules
daurades i brillants.
Ho deixem reposar una estona al costat de la finestra per veure el resultat més ràpidament, però com abans de
finalitzar la classe ha precipitat poc ho guardem aïllat a l'extractor de gasos, perquè la precipitació surt millor
si es refreda lentament.
DIA 3
Observem la precipitació del iodur de plom. Apareixen uns cristalls pràcticament inapreciables. Ho filtrem i
en guardem el residu.
QÜESTIONS
2.− Quina propietat s'ha emprat per separar la mescla?
2
La solubilitat en aigua. Com el iodur de potassi era soluble i el iodur de plom no ha aparegut una
precipitació.
3.− Per què en escalfar el iodur de plom (II) i deixar−lo refredar s'obtenen les laminetes que formen la pluja
d'or?
Perquè només es soluble en aigua calenta. Quan es refreda es va solidificant i forma les làmines.
4.− Per què cal rentar amb aigua freda el iodur de plom?
Perquè si ho féssim en aigua calenta es solubilitzaria.
5.− Per què s'hi afegeix aigua bullent?
Per a que es desfaci.
CONCLUSIONS
Tot i què el manual ens indicava tots els productes que havíem de mesclar, nosaltres encara no sabem el sentit
de fer tantes barreges. A més hagués estat fàcil que un error de filtració acabés espatllant el resultat final.
La precipitació és força curiosa perquè apareixen partícules sòlides d'un lloc on només hi havia líquid.
El moment que més ens va agradar de l'experiència va ser quan es va arribar al punt màxim de la pluja d'or,
amb totes les làmines en suspensió per l'aigua.
El més avorrit de l'experiment va ser tenir que esperar molta estona el moment de la precipitació.
BIBLIOGRAFIA
El treball de laboratori químic, Jaume Ramon. Editorial Castellnou. 1997.
Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. 18, pàg. 308. Ed. Enciclopèdia Catalana.
3