neix una xarxa de pobles singulars

Encantadors
NEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS
Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto,
Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur
Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació per
treballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvolupar
els seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreure
visitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.
18
Canejan (la Val d’Aran).
19
A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.
J
a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxa
de pobles amb encant. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per
crear un nou producte turístic.
Res més fàcil i, a la vegada, tan complex,
com reunir sota una sola marca un conjunt de
pobles petits, d'uns 1.000 habitants, que es
promocionaran conjuntament arreu com a indrets
singulars pels seus valors paisatgístics, patrimonials
i històrics o culturals i amb una característica
comuna, que és el pilar del projecte: la qualitat.
Una qualitat que no és només formal o de
disseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguirho caldrà la implicació dels veïns i els empresaris
turístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estan
aconseguint perquè la Xarxa de Pobles amb
Encant està acumulant adhesions i parteix de la
base d'un encaix perfecte entre el Patronat de
Turisme Terres de Lleida de la Diputació, que
apadrina i assessora l'associació, els alcaldes i
regidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquests
nuclis. A més, ja compten amb suports a la
Generalitat i al govern central. Tots units.
Per tant, si hem de definir la Xarxa de Pobles
amb Encant hem de dir que és una plataforma
de cooperació entre municipis petits que volen
promoure el seu desenvolupament econòmic,
social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-
ho mitjançant la protecció, la conservació i la
valorització del patrimoni cultural i natural, inclòs
l'immaterial.
Ja són 31 els nuclis i municipis que han
optat per formar part de la Xarxa, però n'hi ha
uns quants més que estudien la proposta. L'adhesió
és voluntària, i si la resposta és positiva i es ratifica amb un acord de ple implica "un compromís
ferm per treballar conjuntament, en xarxa", segons
explica la presidenta de la Xarxa, la primera
tinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús.
El compromís també implica assumir la responsabilitat que comporta formar-ne part per estar
a l'altura dels requisits mínims que es demanen,
sobretot per mantenir aquests barems de qualitat.
I què es pretén? Doncs crear un producte
d'excel·lència i únic, però a la vegada mantenir
la personalitat i les característiques de cada poble
associat. "No volem fer pobles copiats, sinó
prioritzar una qualitat a partir de la conservació
del que tenim, la sostenibilitat del que volem
millorar, i cuidar el detall per als visitants que
ens triïn", explica Isús.
Per què embolicar-se en aquest projecte?
Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser la
gran desconeguda de Catalunya i arreu a ser un
dels territoris més emergents del nou turisme
que s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi
“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipis
associats per crear un producte d’excel·lència i únic”
20
Peramola, sobre aquestes línies,
i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats més
de l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de
Pobles amb Encant.
21
A la Cerdanya, el municipi de
Prullans ja ha entrat a formar part
de la nova xarxa.
en el món de les vacances i el lleure i
s'ha acabat la dicotomia de platja i neu.
Ara hi ha moltes i noves varietats de
turisme que Isús qualifica de "consumir
territori" en el sentit ampli de la paraula
i a partir del patrimoni natural, històric
o cultural. També el de la pau i la tranquil·litat, de l'amabilitat dels pobles i la
seva gent i de les infinites opcions que
des d'un d'aquests pobles encantadors
s'ofereixen per menjar com mai o passejar
entre art romànic o carrers medievals,
per exemple.
Tot plegat comportarà un estímul i
un revulsiu per a l'economia d'aquests
pobles que fins fa quatre dies vivien d'un
turisme molt cenyit a la temporada de
muntanya o bé del sector agrari i ramader.
Caldrà temps. Aquests projectes tan ambiciosos no arriben a l'èxit en quatre dies
i, per tant, a poc a poc i sense parar, segons expliquen els mateixos alcaldes
implicats.
Dels 31 socis que s’hi poden
comptabilitzar actualment, la majoria
pertanyen a les comarques del Pirineu,
gairebé una vintena, però de mica en
mica des de la plana es va veient aquest
projecte com una realitat amb força i
il·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel,
Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí,
Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullans
a la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà.
I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerri
de la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia,
mentre que de la Val d'Aran hi són Canejan i Les. Ja al Pla, ens trobem amb
Montfalcó Murallat a la Segarra, Guimerà
i Vallbona de les Monges a l'Urgell.
Aquests van ser els pioners del 2009,
sorgits a partir d'una primera convocatòria
d'ajuts de la Diputació, precisament per
invertir en aquesta qualitat, aquest detall,
i per constituir la Xarxa de Pobles amb
Encant de Lleida. Enguany, coincidint
amb la segona convocatòria de subvencions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòs
de Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú,
Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera.
La xarxa ha superat ja les primeres
etapes, com la redacció i l’aprovació dels
estatuts i la constitució formal de
l'associació com a entitat sense ànim de
lucre. Amb els requisits legals assolits és
el moment de començar a treballar. I ja
s'ha fet amb la convocatòria periòdica
Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.
22
L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatre
poblacions representades dins de l’associació:
Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.
23
de juntes, aproximadament una al mes,
per anar superant més etapes i revisar "in
situ" les situacions particulars de cada
soci, com també amb la creació de dues
comissions de treball: la de màrqueting
i promoció i la de qualitat. La primera la
presideix Joan Pallarès, alcalde de Peramola, que ja treballa per cercar aliances
i establir un pla de comunicació que
derivi en la promoció dels municipis
associats. La segona comissió està a càrrec
d'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i serà
la responsable de la selecció d'aspirants
a incorporar-se a l'associació, la inspecció
i també el suport als adherits. A més,
establirà els barems i el nivell de qualitat
necessaris per entrar i mantenir-se com
a membre dels Pobles amb Encant de
Lleida. L'associació està pensada, inicialment, per a poblacions lleidatanes, però
els estatuts ja s'han redactat de manera
que no es tanca la porta a una ampliació
cap a la resta de Catalunya.
Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guingueta
d’Àneu i a sota,Tírvia.
“Senyalització,
ornamentació floral,
color de les façanes...,
cal cuidar els detalls”
Els socis paguen una quota fixa i
una segona aportació d’acord amb els
habitants que tenen. Aquests fons serveixen per posar en marxa les actuacions,
com l'elaboració d'una pàgina web, un
plànol de serveis i de localització i també
per encarregar estudis i projectes, des
d'un logotip fins a programes de senyalització, o treballar conjuntament per aconseguir que companyies de serveis els
facilitin el desviament o el soterrament
de línies elèctriques o bé que els contenidors de recollida de residus no se situïn
davant o a la vista de monuments i llocs
emblemàtics dels pobles. Isús explicava
que "ens preocupa el detall, el petit detall",
segons la presidenta de la xarxa.
I és que la feina és immensa, però
engrescadora, segons els alcaldes, ja que
es vol filar prim en aquest treball conjunt,
establint criteris en el creixement dels
nuclis, en la tipologia d'urbanització i
en les restauracions i rehabilitacions, per
tal que façanes noves o reformades no
distorsionin la personalitat del poble, per
exemple. També el tipus de senyalització,
les ornamentacions florals, la carta de
colors de façanes o els materials emprats
en les obres. Un altre aspecte serà que
24
Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.
els pobles tinguin el seu punt d'informació
en el qual faciliti l'acolliment als visitants
i, a la vegada, es pugui rebre tot tipus
d'informació dels nuclis que formen part
de l'associació. És a dir, intentar homogeneïtzar i crear una certa harmonia en
el tractament estètic però, com deia Isús,
sense crear còpies.
El model francès
Els municipis associats de Lleida tenen,
però, un referent força valuós. Es tracta
de "Les Plus Beaux Villages", els pobles
més bells de França. Una associació
creada el 1982 com una alternativa al
despoblament rural. L'entitat francesa
disposa ja de 154 pobles distribuïts en
21 regions. La seva estratègia passa per
la qualitat, amb una trentena de requisits
mínims establerts en una carta de qualitat,
també la sensibilització i la promoció i,
finalment, el desenvolupament, potenciant
els actius culturals, patrimonials i naturals
i també estimulant els agents econòmics
del territori per a la creació d'un producte
turístic sostenible.
25
Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.
26
Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.
POBLES AMB ENCANT
Canejan
Les
VAL D’ARAN
la Guingueta
Tavascan
Esterri d’Àneu
Àreu
Espot
Boí
Tírvia
Llavorsí
Taüll
Durro
PALLARS
CERDANYA
Barruera
SOBIRÀ
ALTA
Prullans
Arsèguel
Castellbó
RIBAGORÇA
Gerri
Arfa
de la Sal
ALT URGELL
Organyà
Tuixén
Salàs de Pallars
PALLARS JUSSÀ
Peramola
SOLSONÈS
Tiurana
Alòs de Balaguer
Montsonís
Ribelles
NOGUERA
SEGRIÀ
URGELL
PLA D’URGELL Verdú
Guimerà
Florejacs
Montfalcó
Murallat
SEGARRA
Vallbona de
les Monges
GARRIGUES
Per tant, és un referent clar i un model per a la nova
xarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatge
lleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen que
els tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seu
de l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipis
adherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistar
amb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrar
la viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupament
que generen al territori. L'entitat francesa dels bells pobles
també ha servit de model per a altres projectes similars
a Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començat
iniciatives semblants.
“No volem fer pobles copiats,
sinó prioritzar una qualitat a
partir de la conservació del que
tenim”, explica Esther Isús.
27
Guimerà, sobre aquestes línies,Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.
Tot plegat comença entre el 2006
i el 2007, quan des de Turisme de la
Diputació de Lleida es planteja aquest
projecte com un nou producte de futur
per als petits nuclis del territori. Xavier
Moncayo, aleshores director del Patronat,
llença una idea que l'actual responsable
de l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recollit
i materialitzat. L'inici s'articula mitjançant
un programa de subvencions que ha
atorgat fins avui 325.000 euros per crear
el primer nucli de municipis interessats
a posar en marxa aquest nou producte
turístic.
L'èxit es començava a albirar, perquè
la convocatòria va rebre una allau de
peticions. I és que només aquest any es
van rebre 77 sol·licituds. Cada ens local
subvencionat rep una mitjana entre 3.000
i 12.000 euros, d’acord amb el projecte
presentat. Un primer pas per començar
a arreglar coses a partir de les bases
estipulades pel Patronat i que, per esmentar alguns exemples, es tracta de construir
casetes per als contenidors d'escombraries,
rehabilitacions i millores d'espais públics,
enjardinaments o se-nyalització turística.
Amb les dues convocatòries tancades i la vintena de pobles ja inscrits a la
xarxa, al juny d'enguany es constitueix
formalment a Lleida l'associació i al
setembre es reuneixen a la Vall de Boí
28
per primera vegada la junta, les comissions
i els socis. La xarxa comença a caminar
amb pas ferm. Com es deia anteriorment,
ja hi ha hagut contactes amb direccions
generals de la Generalitat, que han celebrat la iniciativa i compromès el seu
suport. El mateix que ha passat amb la
Secretaria d'Estat de Turisme, un organisme
que, fins i tot, no descarta prendre la
iniciativa lleidatana com a model per a
un pla pilot per a tot l'Estat espanyol.
Des d'aquesta secretaria, a més, es podrien
articular ajudes complementàries per als
municipis de la xarxa, incorporant-los
als programes de desenvolupament turístic
del govern central.
A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent).
A sota, Florejacs (la Segarra).
Una línia de treball destacada és
la sensibilització ciutadana, i és que com
explica la presidenta de l'associació,
Esther Isús, “no solament ens fixem l'objectiu de treballar en xarxa entre municipis
i institucions, sinó també amb la complicitat dels veïns i les empreses del territori
perquè a tots ens beneficiarà i a tots ens
afecta”. I els primers resultats també són
satisfactoris: “la gent s’hi està engrescant
i molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestres
i balcons, per exemple, és una contribució
senzilla i efectiva que també es planteja
com una línia d'actuació i, a la vegada,
és una de les actuacions que implica el
veïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,
també es vol cuidar aquest detall i mirar
quines espècies són les més adequades
per a cada indret. Cal destacar també el
patrimoni immaterial que cada nucli ja
té arrelat i que és un valor que cal conservar i potenciar. En són molts i diversos
i en alguns casos han agafat embranzida
en els darrers anys, com per exemple
festes com la de la verema de Verdú o
la medieval de Guimerà, per esmentarne dues de la Plana de Lleida, però també
hi ha les falles del Pirineu, per mencionar
altres propostes.
L'Associació de Pobles amb Encant
de Lleida ja existeix, de fet, des de fa
segles, però ara s'han aliat voluntàriament,
29
treballen per establir els criteris bàsics
per formar-ne part, plantejar un programa
d'acció potent per donar-se a conèixer
i articular un projecte turístic
d'excel·lència. És engrescador, innovador
i ja comença a donar resultats. Segur
que ens deixaran encantats.
D’INTERÈS
Associació de Pobles amb Encant
Patronat de Turisme - Diputació de Lleida
http://www.lleidatur.com
[email protected]
Telèfon: 902 10 11 10 Fax: 973 24 55 58
Tiurana
ENCANTADORES
Ya es una realidad. Lleida dispone de
una red de pueblos con encanto. Se
trata de una iniciativa pionera en Cataluña y a nivel estatal para crear un
nuevo producto turístico. Nada más
fácil, y a la vez tan complejo, como
reunir bajo una única marca un conjunto de pueblos pequeños, de unos
1.000 habitantes, que se promocionarán conjuntamente por todo el mundo
como lugares singulares por sus valores
paisajísticos, patrimoniales e históricos
o culturales. Y todos ellos con una
característica común, que es el eje
vertebrador del proyecto: la calidad.
Una calidad que no es solamente formal o de diseño, sino que se aplicará
hasta en el más mínimo detalle. Para
conseguirlo será necesaria la implicación de los vecinos y empresarios
turísticos de estos pueblos. Una impliación que de hecho ya se está logrando porque la Red de Pueblos con
Encanto está acumulando adhesiones,
partiendo siempre de la filosofía de
conseguir un encaje perfecto entre el
Patronato de Turismo de la Diputación,
que apadrina y asesora la asociación,
los alcaldes y concejales de los pueblos
adheridos y los vecinos de estos. Además, la red ya cuenta con el apoyo de
la Generalitat y del gobierno central.
Si hay que definir la Red de Pueblos
con Encanto, podemos afirmar que es
una plataforma de cooperación entre
pequeños municipios que quieren pro-
mover su desarrollo económico, social
y turístico bajo criterios de sostenibilidad y mediante la protección, conservación y valorización del patrimonio
cultural y natural, incluido el inmaterial.
Ya son 31 los núcleos y municipios
que han optado por formar parte de
la red, aunque hay unos cuantos más
que están estudiando la propuesta. Y
alguno se preguntará: ¿Cuál es el objetivo de esta iniciativa? La respuesta:
crear un producto de excelencia, un
producto único, pero manteniendo la
personalidad y las características de
cada pueblo asociado.
De los 31 socios que se contabilizan
actualmente, la mayoría pertenecen a
las comarcas del Pirineo, casi una
veintena, aunque poco a poco también
las comarcas meridionales van implicándose con fuerza e ilusión en este
proyecto. En el ámbito de la montaña
tenemos Arfa, Arsèguel, Peramola y
Organyà en el Alt Urgell; Boí, Durro
y Taüll en la Alta Ribagorça; Prullans
en la Cerdanya y Salàs de Pallars en
el Jussà. En el Sobirà se han adherido
Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,
Llavorsí y Tírvia, mientras que de la
Val d'Aran tenemos Canejan y Les. Ya
en las comarcas del sur, encontramos
Montfalcó Murallat en la Segarra, así
como Guimerà y Vallbona de les Monges, en el Urgell. Estos fueron los pioneros en 2009, surgidos a partir de
una primera convocatoria de ayudas
de la Diputación, precisamente para
invertir en esa calidad y ese detalle
que define la Red de Pueblos con
Encanto de Lleida. Este año, coincidiendo con la segunda convocatoria
de subvenciones, ya se han sumado
los pueblos de Alòs de Balaguer, Esterri
d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,
Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó y Barruera.
La red ha superado ya las primeras
etapas, como la redacción y aprobación de los estatutos y la constitución
formal de la asociación como entidad
sin ánimo de lucro. Se han creado
dos comisiones de trabajo: la de marketing y promoción y la de calidad.
La primera está presidida por Joan
Pallarès, alcalde de Peramola, que ya
trabaja para buscar alianzas y establecer un plan de comunicación que
derive en la promoción de los municipios asociados. La segunda comisión está a cargo de Antoni Fiol, alcalde de Organyà, y es la responsable
de la selección de los aspirantes a
incorporarse a la asociación, de las
labores de inspección y de dar apoyo
a los adheridos. Además, establecerá
los baremos y el nivel de calidad necesarios para entrar y mantenerse como miembro de los Pueblos con Encanto de Lleida.
La labor es inmensa, ya que se pretende marcar una serie de criterios en
30
el crecimiento de los núcleos, en la
tipología de urbanización y en las
restauraciones y rehabilitaciones, a
fin, por ejemplo, de que fachadas
nuevas o reformadas no distorsionen
la personalidad del pueblo. También
se definirá el tipo de señalización, las
ornamentaciones florales, la carta de
colores de fachadas o los materiales
usados en las obras. Además, los pueblos tendrán su punto de información
para facilitar la acogida de visitantes
y, al mismo tiempo, para recibir todo
tipo de información de los nucleos
que forman parte de la asociación. El
objetivo es intentar homogeneizar y
crear cierta armonía en el tratamiento
estético, pero sin crear ”copias”.
Los municipios asociados de Lleida
tienen un referente bastante valioso.
Se trata de "Les Plus Beaux Villages",
los pueblos más bellos de Francia, una
asociación creada en 1982 como alternativa al despoblamiento rural. La
entidad francesa cuenta ya con 154
pueblos, distribuidos en 21 regiones.
Su estrategia pasa por la excelencia,
con una treintena de requisitos mínimos establecidos en una carta de calidad, así como por la sensibilización
y la promoción y, por último, por el
desarrollo socioeconómico, potenciando los activos culturales, patrimoniales
y naturales y también estimulando los
agentes económicos del territorio para
que creen un producto turístico sostenible.
CHARMING VILLAGES
Lleida has established a network of charming villages
as part of a pioneering initiative within Catalonia
and Spain to create a completely new tourism product.
This initiative brings together a series of small villages,
all with around 1,000 inhabitants, under a common
brand and seeks to promote them worldwide as
unique locations with specific scenic, historical
and/or cultural heritage value and which share one
common characteristic, which is the cornerstone of
the project: quality. The Network of Charming Villages
is an initiative that is gaining more and more adepts
and is based on a perfect partnership between the
Diputació de Lleida's Patronat de Turisme (Tourist
Board) of the Lands of Lleida, which sponsors and
advises this association and the mayors, local officials
and inhabitants of the villages concerned. The initiative
also has the support of both the Generalitat de
Catalunya and Spain's central government.
If we have to define this Network of Charming Villages,
we could say that it is a platform for cooperation
between small municipalities that want to promote
their economic, social and touristic development
according to sustainable criteria and to do this while
at the same time protecting, conserving and enhancing
their cultural and natural heritage, including the its
intangible component.
So far, 31 small nuclei and municipalities have chosen
to form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel,
Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro and
Taüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya and
Salàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot,
Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in El
Pallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; and
Montfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà and
Vallbona de les Monges in L'Urgell, down on the Lleida
Plain. These settlements were the pioneers who
responded to the Diputació's first call for participation
in 2009, spurred on by the opportunity to invest in
quality and detail and to form part of Lleida's Network
of Charming Villages. This year, coinciding with the
second call for participation, the villages of Alòs de
Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,
Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó
and Barruera also joined the network.
There is an enormous amount of work to do because
the objective is to establish criteria for the growth of
these nuclei, the nature of their urban development,
and how they are restored and rehabilitated, so that
any new or reformed facades do not modify the
personalities of these settlements. Questions such as
the type of signposting, floral decoration and the
colours and materials to be used on the facades will
also be controlled. Another important factor is that
these villages will have information points to facilitate
the reception of visitors and where it will also be
possible to find a full range of information about the
different villages that form part of the association. In
other words, the intention is to homogenise and
harmonise the aesthetics of these settlements, but
without creating carbon copies.
Montfalcó Murallat (la Segarra).
CHARMANTS
Lleida a créé un réseau de villages de charme, une
initiative pionnière en Catalogne et dans l'état
espagnol pour lancer un nouveau produit touristique.
Réunir sous une seule marque un ensemble de petits
villages, d'environ 1000 habitants, qui seront promus
en groupe dans le monde entier en tant que sites
singuliers, grâce à leurs valeurs paysagistes,
patrimoniales et historiques ou culturelles et avec
une même caractéristique, essentielle pour ce projet:
la qualité. Le Réseau de Villages de Charme compte
de plus en plus d'adhérents et part de la base d'un
accord parfait entre le Patronat de Turisme Terres de
Lleida de la Diputació, qui parraine et donne conseil
à l'association, les maires et les conseillers des villages
adhérents, et les habitants des villages. L'association
reçoit également le soutien de la Generalitat et du
gouvernement central.
S'il fallait donc définir le Réseau de Villages de
Charme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agit
d'une plateforme de coopération entre petits villages
voulant promouvoir leur développement économique,
social et touristique avec des critères de durabilité
et ce, avec la protection, conservation et mise en
valeur du patrimoine culturel et naturel et en incluant,
bien sûr, le patrimoine immatériel.
Actuellement 31 hameaux et villages font partie du
Réseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyà
dans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'Alta
Ribagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs de
Pallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà se
sont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,
Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les.
Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans La
Segarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dans
l'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009,
surgis d'un premier appel à candidature pour
bénéficier des aides de la Diputació, pour justement
investir dans cette qualité, ce détail et pour constituer
le Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cette
année, suite au deuxième appel à candidature, se
31
sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterri
d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén,
Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera.
Le travail est immense, car il est prévu d'établir
des critères de croissance de ces centres urbains,
de typologie d'urbanisation et de restauration et
réhabilitation afin que, par exemple, les façades
neuves ou réformées n'affectent pas la personnalité
du village. On veillera aussi au type de panneaux,
aux ornements floraux, à la palette de couleurs
des façades ou aux matériaux utilisés pour les
travaux. Un autre aspect sur lequel il faudra
travailler sera que les villages aient leur point de
renseignements facilitant l'accueil aux visiteurs et
permettant aussi de recevoir toute l'information
nécessaire sur les villages qui font partie de
l'association. C'est-à-dire que le but et d'essayer
d'homogénéiser et de créer une certaine harmonie
dans le traitement esthétique sans pour autant en
créer des copies.