Kf EÜ DEL-MONTSERRAn

Any
I3Í:.
OissELpte, 6 d e ]VIars d e
1886.
Núna.
íO.
K - f EÜ DEL-MONTSERRAn
mi
:%!
'•Al
'í^ai^JEÍ^ÍL*
Jjl^SáEáíiftá'
'^Ts
v^
SITMiMMI P i f i i A R BE ÍCÁTÁMMYÁ.
NO HI HA ALTRE CAMI.
Parlant de la qüestió social que comensa á
llensar en Europa y América pavorosas espurnas, deyam l'altre dia que seria soberanament
pueril y ridícul volerla resoldre per medi de
Congressos, qual ineficacia está ja sobradament probada per los assaigs que se'n han fets
en ocasions diversas. Un Congrés, deyam, podria tot lo mes portar á la discussió las llums
de l'estadística que de poch servexen, y las de
una discussió purament teórica que no hauria
de remediar en 'lo mes mínim los grans conflictes que tothom pressent.
No obstant, anyadiam, un Congrés podria
celebrarse ab alguna esperansa debon resultat,
siesque'ls estadistas volen sériament buscarla
solució del problema plantejat per las soeietats
obreras per tot arreu posadas en pugna oberta
ab lo capital. Pas á pas los obrers organisats
en soeietats de resistencia, inclosas totas en lo
comú denominador de la Internacional, han
anatprenent sas posicions en lo camp de batalla, y després de haver modificat parcialment
lascondicions deljornaler ab los auments de
salari y disminució,d'horas de treball, se trovan avuy ó pensan trovarse prou forts per acometre de front la qüestió, diriam de fondo, que
es la organisació social, per lo que 's refereix
principalment a l a propietat y al capital industrial. Qui estigue un poch enterat deis Ilibres
de propaganda deis prohoms del socialisme y
deis periódichs socialistas que's publican en
totas las nacions y son ávidament ílegits per
l'obrer, conexerá perfectament que avuy las
qüestions de detall, com son las del salari y reglamentado de la ma d'obra, las consideran
ells del tot secundarias, y que á lo que's va ara
y lo que's busca, es una verdadera transformad o social. Será tan insensat, tan utópich com
se vulla r ideal deis socialistas; pero'l fet de la veritat es que l'ideal ells se'1 plantejan, y en
mitx de las descabelladas lucubracions v de
las discussions tumultuarias deis seus Congressos, tan los que's diuen anarquistas com
los col-lectivistas, tots se donan conciencia de
aqueix ideal que se li ha revelatal obrer com
una especie de nou Decálech, y per qual realisació en una forma ú altre está disposat á capgirar l'órdre social, tant mes quant ja ha perdut tota il-lusió política en lo sentit en que fins
ara la política tenia com entretinguda la democracia. Avuy la democracia socialista, tal com
se presenta per tot arreu, poch cas fa ni de la
extensió del suíVágí ni fins de las matexás formas de gobern, y tot agó ho pren tan sois com
medis de preparar la gran revolució, lo adveniment déla nova era que'Is han predicat sos
apóstols.
En exa situado, donchs, tots los procediments parcials que'ls goberns pensen emplear
son no mes que paliatius per anar tirant, y'ls
procedimens de forsa sobretot no podrán fer
mes que exasperar la fera, sens lograr may dominarla. Lo mateix Bismarck, que tan empen y o t e a r a p e r la próroga de la lley vigent en
Alemanya contradi socialisme, no fa pas molts
anys que deya en pie Parlament; «lo sistema
de repressió no podrá may guarir aquést n^gÉf^
sois podrá ferho la reforma social.»
f''*^^
¿Ycóm ha de ferse, y quí ha de i'nieja^|^|'
esta reforma social? Y veus'aquí la nos'£iray*8Tk
«I
^\.QM:
ííiiSi
74
LA VEU DEL MONTSERRAT.
posta del ilnich Congrés que veyem possible
per tractarhi ab alguna esperansa d'écsit la
gran qüestió de la societat moderna. Y per no
anar ab circumloquis dirém, que'l Congrés de
la reforma social s'hauria de teñir en Roma y
baix la inspirado directa, sino baix la presidencia inmediata, del Papa restablert en la
possessió de sa temporal soberanía.
Somnis d'ultramontá! ll-lusions inofensivas
de clerical! Axis sens dupte calificarán esta
proposta, no sois los qui ja donan per terminada y caducada la missió histórica del catolicisme, sino fins molts deis que li concedexen
á la Iglesia com institució una gran forsa moral. Y no obstant ab plena seguretat podem
dirlos católichs que no hi ha mes sortida que
aquesta, que no hi altre camí per la salvació
de la societat que'l camí de Roma, que'l cami
del Vaticá.
Solament d'allí-pot partir l'impulsió-forta y
eficás de la verdadera reforma social. Y aquexa
impulsió que.no dexa de comunicarla almon lo
Summo Pontifico, no pot teñir per las nacions
sollevadas la influencia soberana qne está destinada á teñir, sino á condició de que'ls goberns fassen un acte solemne d'esmena y de
reparació de la gran iniquitat comesa per la
Revolució, destronant al Papa, reduhint al Vicari de Cristo á dolorós cativeri.
Qui no veja la íntima connexió que ab l'estat
actual de las nacions té la situació anómala del
Pontificat, ó está cegat per la passió ú ofuscat
per la ignorancia. Desde'l moment que'ls gobernants han consentit y alguns aplaudit la expoliado de la Sede Romana y la violado deis
drets mes sagrats, han ofés, no sois la sacra
niagestat del Monarca mes august y mes respectat, sino que han atacat de dret los principis de la justicia y girat l'espatlla al representant mes llegítim déla Autoritat suprema, y
per consegüent han sancipnat los principis revolucionaris y ensenyat ais pobles los' camins
de la revolta. Y pergó dihem y tornem á repetir, que per ser eficás un Congi'és convocat pera resoldre la gran qüestió social, que aparentment se ventila en lo terreno del treball, deuría reunirse en Roma y Roma restituida al
Papa. Aquest sol fet seria ja luia garantía de
bon écsit per las tareas del Congrés, perqué ell
sol tornaría á axecar, perdirho axis, lo sentit
moral de la humanitat, y restabliría sobre sas
bases náturals l'imperi del ordre y de la justicia.
Mentres- los estadistas se concreten á estudiar la qüestió del socialisme en lo terreno purament económich, será deficient tot lo que
próposen; la crisis industrial d'Inglaterra y la
crisis agyaria de Italia podrán explicar certs
incidents perturbadora del ordre públich; pero
la causa.real de la agitado general que's nota
en las graos massas socialistas de tot lo mon,
?=w»m
ha de buscarse mes fondo. Si per causas purament d'ordre económich haguessen d'explicarseexasagitacions ¿cóm se compren, perexemple, que ais Estats Units, poblé jove y vigorós
que á mes del gran moviment industrial te encara grans extensions de térra per explotar y
que per lo tant no está en condicions precarias
com alguns Estats d'Europa, lo socialisme's
presente tan amenazador com aquí, ab un programa complert de transformado universal, y
de destrucció universal si acás convenia per
obrir pas al regnat del socialisme?
Mes fondas son las causas y de mes amunt,
per lo tant, s'ha de buscar la solució del gran
problema. Y aquesta solament la tela Iglesia
católica y sois pot trobarse en las ensenyansas
del qui, en mitx de tantas convulsions y trastorns, s'asseu tranquil y seré en la incommovible Cadira de Pere.
Percó lo gran Papa Lleó XIII, que felisment
ha entrat en lo any nové de son glories Pontificat, te ficsa principalment la vista en aquexa
gran qüestió que las abarca totas, y pergó ja
desde un principi senyalá á l'atenció de tot
l'univers los periíls del socialisme.
No basta l'admiració estéril de las admirables Encíclicas del Papa, no n'hi ha prou de
estojarlas ricament enquadernadas en sa biblioteca particular, com fa l'Emperador d'Austria; l'homenatge ha de ser práctich, inspirantse'ls gobernants en los principis y lleys que
proclama '1 Pontífice, que son los eterns é inmutables principis de justicia y las lleys de divina caritat que promulga '1 Redemptor del
mon.—J. C. Pbre.
LO
DILUVI.
(Continuado-)
Al contemplar l'Arca que contingué á tots los óssers
de la Creació, qlie ha siguí lo Ha? d'unió de rhumanitat y'l segell de sa alianga ab lo Criador, un se senl lo
cor pie d'adiniració; y, ai reflexionar á la llum de la
moderna ciencia que ha comprovat la reaiitat del Diluvi, examinanl ses condicions, brilla com sol explendent
la veritat deis llibres sants.
No cab dubte en que la civilisació orrivá á un alt
grau d'explendor ans del Diluvi, puix aquells homens
conegueren y Ireballaren lo bronzo y '1 ferro, com ho
afirma 'I Génessis (cap. iv, v. 22): Sella engendra á
Tuhalcain qui fou artífice en treballav á martell tota
obra de coiire ó ferro. Construíren ademes monuments
quals restes manifestan una grandiositat insuperable.
La noslra admiració pujará á mes alt grau si consideram que poguéren construir l'Arca, puix Noó ppgué
fer US deis medis nalurals y, baix sa direcció, munió
d'operaris reunirán los malcriáis y donaren fi á l'óbra.
Podem veure l'inspiració de Noé, á qui Deu comunica
sos designis y que obra després pels medis que té á
son alcang, settipre baix los auspicis del Senyor. L'ins-,
piració divina's veu palgablement.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
75
que calla tota la térra en sa presencia; de Céssar AuDeu parla á Noé y li doné ses instruccions y mides.
gust, que dona un decref manant que s'empadrones tot
D'aquestes nos ne parla Moysés y, després de tanls selo mon, y de Joseph diu que, durant son gobern en
gles y de tant progressos, ha pogut comprobarse llür
Egipte hi haguó fam in universo orbe.
valor, umplint d'admiració ais sabis lo trobarlos conAdemes, en lo sentir de sabis intérpretes, essent la
formes ab son destí providencia!.
relació mosayca i'historia del llinatge huma qual maliConsultant les modernes obres (¡'apologética ó de concia motiva son extermini, tenint un fi únicament relitroversia se Iroharáii los datos mes minuciosos sobre
giós, consideran no haverhi necessitat de que l'inundala capacitat de l'Arca, y, al compararla ab los moderns
ció abarques tota la térra, bastant que cubrís la part
colossos que solean los mars com ciulats flotants, se
habitada per I'home.
veurá que pogué estar en perfeta relació ab les funcions
que debia cumplir pera conlenir los representants de
Admetent lo diluvi univers-parcial, resoldrem certes
tot lo regne animal^ essent ses dimensions extraordidificultats que anteriormenl vos he presentat. L'inmennaries la demostrado mes palpable de la relació de
sa quantilat d'aygua queda endosa dintre'ls limits de
Moysés.
certs fenómens de que I'home á lo que sembla ha estat
testimoni; la reunió y subsegüent dispersió deis animáis
L'últim verset que'm proposo dilucidar se refereix á
se'ns ofereix dintre'ls naturals termes, puix se deslliula coinparescencia deis animáis que debian salvarse.
rarian los que viuhen en los punts de la térra preserLa capacitat de I' .Arca fou suficienl per contenirlos
váis; per exemple, los d'América y'ls de les illes.
tüts; pero ¿cóm nos explicam que Noé logres reunir lo
parell de cada especie, espargits com esta van per la
Sa causa se'ns fa assequible prescindint de lo sobreIerra." ¿Cóm se distribuiren després del Diluvi y torna
natural y explicanlla pels recursos de la naluralesa, per
cada un al lloch de sa estada habitual? A la primera
medi de les causes segones, coin dirían certs filosophs.
pregunta no s'ofereix altre contestació que apel-lar á
Si admelessem ara, ab determináis geólechs, que'l
l'acció sobrenatural de Deu que, per un acte de sa omDiluvi's concreta á lus regious de l'Assia, úniques que
nipotencia^ maná compareixer ais animáis al lloch del
debem creure habitades per l'especie humana, podríam
refugi.
atribuhir sa causa d'acort ab ells, al algament de la
A falta d'altres proves, nos atenim á les expresses
cordillera de montanyes qu'es continuació de la del Cauindicacions de la relació genesiaca, deles quals se descas. Veheuse aquí la relació del aconteixement segons
pren que Noé no degué aplegar ais animáis pels natuun naturalista:
rals medís, sino prenentlos com pastor qu'escull del
«Aixamplada desmesuradameat una de les obertures
remat les ovelles que li convenen. Lo juheu Filón semd'eixes montanyes, resnilal inevitable del refredament
bla recordar aqueixa reunió original deis animáis, dide la térra, brolla per eix inmens cráter una quantilat
hent que succehí que cap feu resistencia, amansantse
grandíssima de malcríes volcániques, acompanyant á
les feres repentinament y seguint á llur salvador taml'erupció de les laves, procedents del interior del Globé com al pastor lo remat.
bo, masses enormes de vapor d'aygua. Eixos vapors,
La dispersió s'ubsegüent requereix també 1' intervencondensantse, cayguéren en forma de pluja y les plació de l'acció providencial, puix la fauna de les Aménures quedaren anegades per eix voleé de fanch. L'inunriques y de moltes illes, que, oferint especies tant disdació de les planures en un radi móll exlens fou lo retintes de les d'Assia y Europa, no's compren pogués
sultal momentá d'eix algament; la formació del moni
procedir del interior assiátich, no es fácil endevinar
Ararat que fou la conseqüencia permanent.
com passaria lo mar si no tenia altre recurs que ferho
«Fins los detalls de la narrado bíblica poden expli-'
nadanl ó en les embarcacions del home. Y no sois es
carse per l'erupció volcánica y fangosa que precedí á
obstacle lo mar que s' oposa á la difusió de les espela formació de la citada montanya. Les aygues que procies; ho son també les cordilleres com se prova en los
duhiren l'inundació d'aquelles extenses planures que
Andes, poblats en un costal per especies diferents qu'en
derivan del Ararat, provenían de l'erupció que baixava
l'altre. A mes de que ¿cóm nos explicaríam que no ha- '[ acompanyada d'enormes masses de vapor que, al conguessen quedat en lo centre de l'Assia algunes especies
densarse, se precipitaren sobre aquella Ierra.
vivents, ó restes sisquera de les que poblan aquelles
»Lo comengament de I'exislencia de la nigaga humaregions?
na sembla fundadament haver lingut lloch en aquelles
L'única solució, donchs, es lo poder del Creador que
comarques, y en los designis de Deu estigué fer coindisposá llur trasport ais respectius payssos, no poguent
cidir aquella erupció volcánica y consegüent elevado
considerar cosa inaudita eixa intervenció superior que
de les cordilleres ab la perversió y cástich del home,
se'ns mánifesta sempre fins en los actes mes vulgars
castigant per medi de l'inundació que produhíren aquells
de la vida.
fenómens geológichs.
Fins aquí he considerat lo Diluvi en sa*universalitat
«Fenómens semblants esdeving?ats en époques mes
absoluta, atenintme al sentit literal del sagrat text, mes
modernes nos permelrán formarnos una idea exacta
hi há poderoses rahons pera sostenir que T inundado
del Diluvi, aixis entes.
no fou general, sino qu'estigué circunscrita ais llochs
«Era l'any 1759 quan á sis jornadas de la ciutat de
habitats per I'home.
Méxich existia una comarca fértil y perfectament conL'Iglesia 'ns deixa en ilibertat d'admetre les dúes opireada, hont creixian en abundó Tarros, lo blatdemoro
nions^ puix no ha definit may com dogma que'l Diluvi
y les bananes. En lo mes de Juny eixa comarca's senbagues hagut de cubrir totes les parts del Globo, y, si
tí conmoguda per espantosos terretrémols qué's sUccetrobam menors dificultats pera explicarnos lo diluvi
híren incessantment durant dos mesos. En la nit del
parcial, podem recorre á ell ab plena seguretat de no
28 al 29 de Setembre la Ierra experimenta una violenatentar ó les creenges católiques.
ta convnisió; una encontrada de moltíssimes lleugues
Es ben sabut que certes expressions de la Sagrada
d'extensió ana elevantse paulatinament fins á alcangar
Escriptura poden ó deuhen esser restringidos de llur
Talgaria de 150 metres. Baix 1'influencia del fenómen
ampie sentit, y concretantnos á les que's refereixen á
lo terreno onejava com la superficie del mar, resullant
l'universalitat del Diluvi, no debem per precisió pénd'agó innumerables montanyetes que pujavan y baixadreles en son significat estríete. Les páranles tota la
van alternativament. Per últim, s'obri un abís inmens
térra, totes les gents qu'están baix del cel, mol tes veque comensá á Hangar fum, foch, cendres y pedrés ingades no designan mes que una generalitat molt relaticaudescents qu'eran tirades á altures prodigioses. Sis
va. Aixis d'Alexandre'l Gran se diu en lo sagrat text
montanyes sorliren d'eixa fonda obertura, entre les
LA. VEU DEL MONTSERRAT.
76
var lo ¡dealisme de sas inspiracions, la sava de son taquals se copta'l volca batejal ab lo norn de JoruUo que
alcanea actualment una elevació de 550 metres sobre ; lent y sobre tot la de son cor. Es deis primer» que en
l'arpa deis trobadors distingi las tres eordas- patrial'antiga planicie.
fides-amor; deis priraers que s'adoná en la Mováa-vioa,
«En lo moment en que tingué comensament la rupen la abatuda musa de Ausias March, apagats batechs
tura del sol les dues correnls anomenades riu de Cuiy proclama sa resurrecció; es l'humil poeta que, simtimba y riu Sant Pere, reculanl en son curs, inundaren
bolisant á Valencia en la il-luslre Dama del Rat-Petota la planura ocupada actualment peí Jorullo; pero en
nat, li fa la corl fins á guanyarli lo carinyo, es dir, fins
lo terreno que seguía ascendínt s'obrí una sima que se
lograr sis anys mes tart, en 1878, que s'estabiesca solas draga. Mes tart reaparegueren á ponent, en un punt
lemnement aquella societat literaria, y ab ella tes Jochs
molt lluny del antich Ilit.
Floráis.
¿No pot recordarnos semblant inundació los fenómens
Ja d'abans, en los que se celebraren en 1859 havia
produits peí Diluvi? Ja'ns atenguem al diluvi universal,
alcansat un premi per sa composició la Nova Era; ja
ja al parcial, la relació de Moysés, senzilla y majesen Barcelona havia obtingut casi carta de veynatje per
tuosa albora, queda marcada ab lo segell de la veritat,
un hermós paralel entre la ciutat hostesa y la nativa;
y devant de tota objecció se manto sempre inatacable.
ja havia begut en la copa deis felibres de Provenza, ja
Respecte les rahons alegadas sobre la grandor de 1'
en los dos centenars celebráis en 1874 y en 1876, aquell
Arca, que faria inútil una inundació parcial, concebim
per commemorar la introdúcelo de la iniprempta y
que,
en cas de no esser universal, degué esser moit
aquest la mort del rey Jaume I, havia merescut ser lloextens, abarcant grans regions.
rejat, y en la segona ocasió fet ab Iota cortesía los hoJoAQUiM S A R D A Y D E N I E L .
nors ais poetas catalans, mallorquins y provenzals que
havian respost á la invitació. Apenas hi ha certamen
(Seguirá.)
en que no haja ressoiiat sa vea,' ja com jiiUje, |a cortí
premiat; Iraga'ls carácters, lo significat, las atribucions
de la futura Reyna de la fesla, y al tocarli impensadament conferir esta dignitat, acompanya la felicilació á
sa tendré filia, en qui recau, ab los vots y consells del
mes amant y sol-licit deis pares. En sessió fúnebre lleCARITAT, ESPERANSA Y FÉ.
geix mes tart l'hometiatje tributat á la memoria de Vicens Boix, y no sois á la del cronista, sino á la de tots
TRES BONAS OBRAS DEL ANY 1885.
los fets y varons insignes de Valencia; y ab géneros
ardiment, evocant lo recort de las antigás processons,
ix á rebre á la gloriosa Senyera, quan torna de Madrit
(Continuado.)
peí centenar de Calderón.
Pública per tant ha (ingut que ser fins la vida literaTant casi com la Caritat á la col-lecció de Verdaria de Llórente, y mes de la meytat de las produccions
guer podria dar nom á la de Llórente la Espei'ansa,
de son tomo han aparegut en assambleas y solemnitats,
encara que el poeta valencia li baja imposat lo humilisprecedidas d'expectació, seguidas de rumorosos aplausim de Llibret de versos. Esperansa que'l mena per la
sos. Encara que inspirada en grans ocasions y neta de
má al temple, convertint al peu del altar sos vots en
política intenció, quelcom per forga se ressent sa poesomrisents vaticinis, que introduheix consols celestials
sía de la atmósfera oficial en que se ha engendrat; quelen la Ilóbrega llar de la viuda, que confia ais extesos
com adoleix de la entonado académica y de las repetibrassos de la creu posada al cim de las cabanyas la
cions á que obliga la analogía de las circunstancias. Lo
guarda de sos habitants y de sas virtuts, ({\ie l'empeny
carácter rellevant d'ella es lo patriotism.e: desde tots
en son anhelant camí, del pía é la collada, de la collacostats y sempre ovira las tres grans figuras de Jauda á la serra, de la serra ais núvols. En sa vida íntime'l Conquistador, de Sant Vicens Ferrer y de Ausias
ma lo mateix que en la intel-lectual, en sas excursions
March, y en segon terme á vegadas las de Lluís Vihistóricas com en las reunions y festas literarias, may
ves,
Roig, Corella, Polo y Febrer entre'ls escriptors,
lo abandona la esperansa, sofocant sempre ab sos afalas de Joanes y Vega entre'ls artistas, la de Joan Jofré
lachs lo gemech deis recorts, cenyint sa arpa vella ab
entre las ánimas benéficas, entre las fermas é indepennovellas flors, mostrantli horizonts molt mes gloriosos
dents las de Vinalea, deis agermanats Joan Llorens y
y dilatats que'ls que's tancan á sa espatlla; lo trovador
Sorolla y del heróich Palleter. La del Rey Don Jaume,
de lo passat se converteix en apóstol del pervindre, y
empero, es sa predilecta: retrátala de ma mestra en son
no sois per sa amada Valencia, sino per la mare patria
Romans deis quatre trobadors com guerrer, com lle(que es Espanya encara en concepte deis poetas del
gislador, y com creyent y promovedor del culto, en sas
Turia, no de tots los del Llobregat) pressenl destins esvalentas estrofas del Rat Penal, y en sa fantástica
plendorosos. A sos germans de Catalunya los exhorta
Tempesta, despertat en lo panteó de Pobletper los iná despendres deis famosos timbres comtals per conquecendiaris y profanadors de 1835; pero esta vegada, poch
rirlos majors baix la senyera de pau, treball y progrés;
en conformitat ab lo carácter histórich del. monarca, lo
y protesta contra Tassert del que xifra en lo castell feupresenta fent filosofía optimista ab son fill Pere III fudal la consistencia de la patria llemosina, senyalantli
gitiu de Santas Creus, y dibuxant pronóstichs de regeen la iglesia, en lo trono, en lo municipi y en altres
nerado, tampoch gayre confirmáis per los successos.
fecundos manantials de grandesa, elements mes eficaEn son Cani á la Patria, digamho axis nacional, reces de aquella admirable reorganisació. Aplaudesch la
montan! mes lo vol y axamplant mes lo cor, resumeix
protesta, mes no que al peu de les enmarletades ruñes
l'autor en magníficas pinzejladas las glorias d'Espanya
exclame: ben derrocades foren ses muralles, perqué
y la fesomia de sas diversas provincias, no sens fer
agó ni deis temples pagans ho ha dit la Roma pontifivaler discretament la porció de grandesa que al pilot
cia ni ho diria de las mezquitas reemplagadas y tot per
comú porta Valencia, á fi de conciliar mellor de lo que
catedrals i'artista mes cristiá.
en altras regions se procura, sos devers y afectes resDirector, fa potser vint anys, de un periódich de popecte de l'unei y de l'altra.
lítica militant {Las Prooincias) lo mes important tal
volta y'l mes extés de sa classe després del Diari de
JOSEPH M . " QUADRADO.
Barcelona, admira com ha pogut en Llórente conser(Continuará.)
^m-tummmmum^stmm
Sficcló Literaria.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
A MOSSEN JACINTO VERDAGUER.
POESÍA
LLEGIDA E^f LA SESSlÓ QUE «LO
DE
RAT-PENAT»
VALENCIA
DEDICA AL EMINENT FILL DE C A T A L U N Y A .
—0«00-&-^>—
S'lii posará.
¡ Mágich poder del geni! Tot quant toca
Ab la ploma, l'escarpre ó lo pincell,
Tot quant la dura má del temps derroca,
Moisés que, ab l'art, treu Taygua d' una roca,
Sorlir ho fá^ com per encant, mes beil.
Y assedegat de mes bellesa encara,
Rublert lo seny de llum, lo pit d'amor.
Colon de l'esperit, son vol no para,
Fins que'l mon ideal qu'élT ensomiara
Com xispa en sa ment brota, y es creador.
Y aixina tú, rey de la gaya ciencia,
Insigne hereu deis Balmes y Fortunys,
Aixina de ton geni ab la potencia,
Creant nous mons, com altra Providencia,
Tú nostres cors á ton arbitre junys.
Tú, qu'al ensemps de prodigar auxilis
Propis de ton carácter y missió,
Saps entonar tos mistichs Cants ó Idilis,
Y al nivell deis Homers y deis Virgilis
L'Atláníida has posat y'l Canigó.
Aliga que de Vich en les montanyes,
Un jorn vares tes ales desplegar,
Com lo bussó, desafiant ses sanyes,
BaiKares de la mar á les entranyes
Lo tresor de L'Ailántida
á buscar.
Y després d'haber tret del fondo abisme
De la mar son cadávre geganti.
Despulís d'un mon tragal peí cataclisme,
Les boires á desfer del paganisme
Al Canigó ton vol remuntes huí.
Y del Pirene^ ais peusj allá en la plana,
Y al ressó de ta llira, qu'escoltém,
Voltejant en fantástica sardana,
A la jove Griselda, flor boscana,
Enamorada de Gentil veóm.
Y en son corcer, sajeta voladora,
A Gentil serra amunt veém pujar,
Quant fer felís pensant á sa pastora,
Entre la neu,.lo talismá qu'anyora.
Lo prodijós mantell vola á alcangar.
Son cristalli palau li obri una fada,
Y encisat y pres d'ull lo cavaller,
Ab Flordeneu son ánima extasiada,
Dins d'una ñau, per fades agrunsada,
S'abandona en los bragos del plaher.
77
Lo comple Guifre'l busca,'1 troba'l compte
Qual trovador pulsant son arpa d'or,
Y de sa patria al creure alió un afronte,
Airat l'empeny son onde, y cau de pronte
Rodant Gentil montanya aball, y es mor.
Y á Guifre veém Iluytar ab la morisma,
Cáurer vengut, y vencerla demprés,
Y al Canigó enfilantse'n, ahon s'abisma,
Desesperat voler romprer la crisma,
Per lo crim aterrat qu'habia comes.
Mort á son fill mirant, y ansiant venjarse,
Ab Thomicida al pare veém renyir,
Y á Oliva, lo sant bisbe, interposarse,
Y á Griselda, cantant, folla tornarse,
Y á Tallaferro ab son caval! perir.
Y á Guifre veém fundar un monasteri,
Y á Oliva ser en ell primer abat^
Y deis alls Pirineus deixant l'imperi.
Tristes fogir d'alií á altre hemisferi
Les fades qu'ls hablan habitat.
¡Admirable poema! En éll s'afonen,
Al cristianisme obrint ampie horigó,
Vells mons, pera qu'els nous les mans se donen,
Y mentres chórs, ángels y sants, entonen^
La Creu s'alga en lo cim del Canigó..
Y, puix, trono lo geni en éll te digne,
Pié de goig, per son triunf; oh, Rat-Penat!
Homenaje rendeix al poeta insigne,
Que colocant tan alt lo sagral signe
Son nom mes alt encara ha colocal.
¡Mágich poder del geni! Tot quant toca
Ab la ploma, l'escarpre ó lo pincell,
Tot quant la dura ma del temps derroca,
Moisés que, ab l'art, treu l'aigua d'una roca,
Sortir ho fa, com per encant, mes bel!.
¡Gloria á son nom! Entant qu'un cor sensible
Bega á dolls en sos versos dolsa mel,
Verdagtter, ab corona inmarcehible,
Astre radiant será que inextinguible
De nostra patria brillará en lo cel.
Mentres eterns en lo mundá desterro,
Sers que inmorlals son sacre numen feu,
Sa desgracia uns cantant y altres son erro,..
Vindrán, entre nosaltres, Tallaferro,
Guifre, Gentil, Griselda y Flordeneu.
¡Creacions sublims! Ja l'épica espanyola
Ab L'Ailántida
s'omplí d'explendor,
Y es Canigó, qual fama peí mon vola,
Estrella de clarissima aureola
Qu'es posará en lo front de son autor.
CONSTANTIÍ
LLOMBART.
,^.^?4'*«
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
78
Dietarl iel Principat.
A conseqüencia del auto de sobresehiment, han siguí reposats en sos eárrechs los individuos del Ajuntament que foren
suspesos en 1884; y aliir ab las formalitats de coslum se
conslituhí lo Cos Municipal procedintse per votaeió secreta á
la elecció de eárrechs, resultant per las quatre lenencijis de
Alcaldía elegits respeclivament los SS. D. Joseph Fonl y
Manxarell, D. Mariano Fábregas y Casadevall, D. Joseph
Bacli y D. Joseph Soler y Aloy. Per Síndich resulta elegit
D. Francisco de Febrer y suplent D. Francisco Adain.
Continúa d'Alcalde primer D. Joan Parareda.
—Encara que no s'hi coneix en la superficie, sembla que's
treballa activament per los preparatius de la próxima campanya electoral. Ara com ara no s'han tirat á volar peí- aquest
districte altres noms que'ls del Sr. Marqués de Palmarola y'I
del actual diputat á Corts D. Pere Bosch y Labrús. No seria
extrany que á última bora exís algún cunero, dat lo número
de pretendenls que, segons diuheu, han posat en eslat de
siti lo mtnisteri de la Gobernació.
—Demá, diumenge, á las tres de la tarde lo Excm. Sr.
Bisbe fará la repartició de premis á las noyas que assislexen
á l'Escola Dominical sostinguda per la Conferencia de senyoras. Gracias á la caritat del Prelat y á la benevolencia de la
Junta de administració de la Casa de Misericordia, la Escola
te ara un bon local en los baixos de la dita Casa, y fácilment
s'hi enoabexen unas trescentas noyas que son instruhidas en
Doctrina cristiana y en lo mes elemental de la ensenyansa
primaria. Tan las noyas instructoras com las Directoras de
la Escola se dedican ab gust á tan lloable obra que recomanem á las personas piadosas, que si no la afavorexen es tal
vegada perqué no'n teñen conexement y no saben que'l manteniraent del material d'escola y luego las pessas de roba
que's donan per premis, importa cad'any una suma bastant
regular.
—En la secció corresponent trobarán nostres leclors los
anuncis de las funcions que estos dias se celebran en varias
iglesias. En la Pietat celebra la Juventut Católica lo acostumat Triduo, predicant lo H. P. Echevarría, de la Companyfa
de Jesús.
Lo Dimeeres de Cendra comensará los sermons quaresmals en la Santa Iglesia Catedral lo R. P. Francisco Butiñá.
Aquest distingit jesuíta ve acompanyat d'un altre religiós
de la mateixa Companyía, lo R. P. Gutiérrez, que probablement donará Exercicis á las Senyoras de la Conferencia de'
Sant Vicens de Paul.
—Lo temps es propi del mes' de Mars. Al)ir tinguerem
fortas borrascadas, y després de brillar lo sol una estona,
tornava á encapotarse l'atmósfera regalantnos abundantíssima pluja. Ve molt be pels oamps, pero la ciutat se posa intransitable, y solament quedan ja alguns carrers del rovell
del ou, com plassa de las Garsas y adjacents, per los quals
se puga passar sense necessitat de buscar vado.
—De Manlleu nos escriu nostre corresponsal que l'esperit
deis industriáis s'ha reanimat en apariencia algún tant, pero
que la discordia dificulta molt la normalisació tan entre'ls
fabricants, com entre'ls obrers.
La mort del conegut fabricant D. Rafel Puget, ha siguí
universalment sentida, acudint á son enterro tola la gent mes
visible de la població.
—Demá, festa de Sant Tomás, te lloch en lo Col-legi de
Jas Escolas Pias de Mataró una Vetllada Literaria-musicai
dedicada en honor del Angélich Doctor. Per lo programa
que n'hem rebut se pot augurar que será una magnífica sessió, puix hi ha composicions en vers y prosa en distintas
llénguas, sabias y vulgars, indicant los temas la sol-licitut
del R. P. Director y professos del Col-legi percpie'ls seus
alumnos aprenguen desde joves á admirar y estimar al gran
Sant á qui Lleó XIH ha proclamat Pairó de las Escolas católicas.
^ D i u lo Diario de Barcelona que li han assegural que
enti'e'ls Consells de Administració de las Companyías deis
Ferro-cariiis de Tarragona,á Barcelona y Fransa y directes
de Madrid á Saragossa á Barcelona se ha arribal á un acort
que se sometrá á la aprobado de las próximas juntas generáis
de una y altra companyía, pera sa fusió dintre deu anys,
baix la base de iguallal, segons sos respectius productes,
com s'efecluá al fusionarse las antiguas óompanyías de Tarragona y de Gerona.
—La Obra Pia per combatre la blasfemia ha cregut convenienl axamplar la sua esfera d'acció,,ó millor dit, donarli
alguna forma ja mes concreta y de trascendencia práctica, y
per acó ha fundal un «Círcol d'obrers» qual inaugurado tingué llocli lo diumenge passal en son domicili de Barcelona
carrer de la Hiera de Sant Joan, núm. 6, pis 2." Gran número de obrers assistiren al acle y'l Presidenl D. Josejjh Artigas, arquilecte, en un discurs en lléngua catalana explica la
importancia de aquexas Associacions, fent oportunas consideracions sobre l'estíU de laclasse Ireballadora avuy en dia.
—Los cerdanyesos se quexan de la supressió de ta Remonta de Conanglell, suposant que la falta deis bons sementáis que'l gobern tenia en dit eslabliment, y que no serán fácilment reemplassdls per negociants particulars, ha de influhir molt en la decadencia de la cria del bestiar en la Cerdanya.
—Los últims successos de Andorra sembla que no han siguí cosa de importancia.
—Ha siguí elegil Vicari General Capitular de Malloi'ca,
lo M. L Sr. D. Joan Maura, canonge Lecloral.
—S'ha püblicat l'Edicte cridanl á oposidons per la plassa
de Organista de la Seu de Barcelona, á la qual va annexó
un deis beneflcis de Concordat.
—En son últira número la Revista de Gerona, comensa
á publicar una traducció castellana del Ilibre del Cardenal
Mai'garit Templum Domini, que dona á conexer en son original llali lo R. P. Fidel Fita en son discurs de recepció á
la Real Academia de la Historia. La traducció que publica
nostre colega geroní es degiida á la experta ploma del professor lie llatí de aquell Seminari Conciliar, Dr. D. Joaquim
Gou y Sola, Pbre., qui il-luslrará ademes tan notable obra
ab notas aclaratorias.
,
En lo mateix número inserta la Alocució del Bisbe de
Vich sobre la restaurado del Monaslirde Ripoll, y en calurosas paraulas de simpatía ofereix la Redacció lo seu concurs pera exa empresa á la qual ha conlribuhit no poch la
Revista de Gerona.
= L a s inslitucions verdaderament úlils al páys, sempre
troban la merescuda acceptació entre las personas il-lustradas y amanls del progrés social. Aixis ha succehil ab los
segurs sobre !a vida, que en allres nacions practican tolas las
classes de la societat, y lio demoslra la noticia de las operacions efectuadas per lo Banch Vitalici de Catalunya que
publiquem en altre lloch d'aqueix número, y qual lectura
recomanem eficasmenl á nostres abonáis.
LA VEU DEL MOMTSERRAT.
E.SCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA ILERDANESA.
(Dia 6 de Mars de 1886.)
CAItTELL PER LO CERTAMEN DE MAIG DE 1 8 8 6 .
Qnartera. Heclólílre.i
.
Ftiis. e s . P í a s . e s .
Aquesta Associació, interessada per lo aveiis cientificH literari y artistich de la Provincia,'! explendor de la Uengiia patria y'l
winreu de quaut reladonat estiga ab l'exeursionisme, principal
objecte de sa institució, ha determinat inaugurar, ab lo de enguany, la serie de Certámens que ha acordat celebrar anyalment
en Tesdevenir, á qual objecte crida y convida á tots los escriptors
catalans y ais artistas que vulgan pendrehi part, pera'l que tindrá lloch en lo dotzé jorn del próxim mes de Maig, lo qual será
regit á tenor de lo següent Cartell.
En lo mati lii hora de las vuit del esmentat dia dotze de Maig,
segon de la Festa Major de Lleyda, tindrá lloch en los Camps
Elíseos de la mateixa ciutat, la solemne distribució de premis ais
autors deis trevalls, que, á juhí del J u r a t nombrat al efecte, hajan sigut mereixedors de aytal galardó.
P R E M I S ORDINARIS.
Flor natural.—Xqivíst
premi, de honor y cortesía, será concedit al poeta que millor haja sapigut cantar á l'Amor. Lo guanyador d'éll eligirá á la Regina de la Festa, quí desde son trono
presidencial fará entrega deis restants premis ais autors Uorejats.
Pensament
de plata y or.—Será otorgat aquest premi, i-egalo
de la Excursionista Ilerdanesa, al autor que millor canti alguna de
las gestas ó fets histórichs de la Provincia.
Lira de Plata.—Ohax\a, de la Junta Directiva de la Excursionista, será concedida á qui resulte ser autor del millor Himne al
Excursionisme.
Aqiiesta coniposició lia de esser escrita pera música y coro.
P R E M I S EXTRAOñDINARIS.
Viola de jjZaía.—Regalo de la Excnia. Diputació de Lleyda,
que será concedida al autor de la millor descripció histórica y
artística de un monument antich y notable deis que existexen en
la Provincia.
Un premi de SoO pessetas.—Ofrena
de la Comissió de Monuments Histórichs y Artistichs de la Provincia, al autor del millor
Catálech descriptiu y detallat de tots los Monuments existents en
la Provincia, anteriors á la época del Renaixement. Si la obra no
réunis las dogudas condicions podrá ser favorescuda ab un accéssit que consisti^á en un exemplar luxosament eueuadernat del
Álbum Históricli, Pintorosch y Monumental de Lleyda y sa Provincia.
Una planxa de plata ab dedicatoria sobre marbre
negre.—
Dádiva del honorable Clausjre del Instituí Provincial, á la millor
descripció orográfica é hidrológica de la provincia de Lleyda ab
íolació al projecte del ferrocarril per la Cenca del Noguera-Paílaresa.
Una joya artística.—Vreaent
de la Societat Económica de
Amichs del País, al autor de la mes sobresalient memoria sobre'l
modo de millor plantejar restahliment de una Granja agrícola
provincial.
Una planxa de plata ab dedicatoria
en or.—Aquest premi,
generosa dádiva deis Excms. Comptes de Torregrosa, será otorgat
¿ la mes excelent novélela en la que ressaltin las costums antigás
ó rnodernas de nostra Provincia.
A mes deis esmentats premis podrán esser coiicedits accésaits
y Hiencions honoriflcas eu lo número que cregui de justicia lo
Jurat.
Totas las composicions deurán estar escritas en antich ó modern cátala literari, las que s'enviarán al President de la Assoeiació Excursionista Ilerdanesa, Carrer de la Academia, 1, primer
Pis, avans del dia 20 del próxim Abril, acompanyada cada una
^e un plech clos en lo que's contindrá lo nom del autor y portara
«n lo sobreescrit lo tílol y lema corresponents á la mateixa.
Los plechs pcrtanyents á las obras no premiadas serán cremats
Públieament, després de proclamarse los noms deis autors galardonáis.
,
La A.ssociació se reserva per l'espay d'un any la.propietat de
las obras llorejadas.
Lo J u r a t calificador será donat á coneixer en los prinlers jorns
^'Abril per medi de la prempsa periódica.
Fon escrit y firmal lo present Cartel! en la ciutat de Lleyda a
^ de Febrer del any 188tí per la Junta Directiva.
Joseph Plevan de Porta, Pí-esírfení.—Antoni Serra Mostany,^
^'ice-president.—Ca.m\\o
Castells Ballespi, Ramón Meslre Vidal,
ííamon Pagés y Sebastiá Puigbonel, • t'oca/í.—Lluís P n m Salesa,
^'ocaZ-ConfíKíor.-Manuel Font Balué,
Vocal-Tresorer.—RwArd.
^analda <Je Gomis, Vocal Arxiter.—SoAn
Sabal Anguera, Secre'«»•» General.
Xexa
Forment.
Mestall. .
Sógol. . .
Ordi. . . .
Gibada. .
Espelta. . . .
13'25
12'.50
lO'áO
9'50
7'2.5
6' »
5'
.
.
.
.
.
.
.
18'64.
17'58.
14'75.
13'35.
10'19.
8'44.
7'04.
Qnarlera. Hectólitre.
Ptas. es. P í a s . es.
9'50
Mili
10' »
F a j o l . . . . , 9'50
Fabas
lO'óO
Llegiini. . . . 11' »
14' »
Fasols
.
C i i i r o n s . . . . 14'
Bl¡itd(jiiioro.
13'35.
14'05.
]3'35.
14'7o.
15'45.
19'69.
19'69.
Cora General.
NACIONAL.
Uic opus, hic labor. Tenia ralló aquell boig: ¿qué'us penseu que es cosa fácil inflar un gos? Lo maleix pot dii- en Sagasla de las eleccioñs. Si ell haguós trobat manera de surtir
del pas, y no temes tan ais conservadors de retaguardia com
ais demócratas que du de vanguardia, liauria de segur aplagal las eleccioñs flns á la tardor vinent, cora li aconsellava
en Cánovas. Perqué diu que es cosa per marejar á la testa
mes fortay mes ben assentada, l'arreglar Vencasillat elecloi'al
águst de totboai. Perque's compren lo que lia de passar en
las actuáis circunstancias, .\lgun lemps, la combinaci^^ ministerial era mes senzilla; se dexavan alguns districtes per los.
quefes de partit y algún bornemolt caracterisat y lo demés...
ja se sabia, no bi bavia quartel, es dir casilla, per lo adversari. Ara ab aquexas remenadas que lian lingut los partits,
ab aquest sistema evolucionisla en que lotbom se posa en
disponibílital de servir á la patria baix qualsevol ministeri encara que sia baix lo poder de Pons Pilat, es tan com natural
que per cada dislricte se presenten á dotzenas los candidats.
—Es que no es deis nostres—dirá en Sagasta á un Pedro
Giménez que li recomana á un Juan Fernandez.—A poch,
á pocli, dirá l'altre, ¿quí son els noslres? Per ventura no ba
promés lo meu candidal la sua benevolencia al actual gobern? Y no es veritat que per la benevolencia algún deis ministres es lo qué es?
Y axis entre benevolencias y evolucions la majoría ministerial « parle anle de las eleccioñs, lia de ser molt numerosa,
y no es d'extranyar que'l Ministeri de la Gobernació sia dias
ha una especie de jubilen de candidats y contra-candidats, y
que'n Sagasta bi passe la pena negra per acontentar á tothom.
Per suposat: la sincerital electoral bi será tota.
De la coalició republicana no bi ba res fet encara. Es molt
difícil que se sápigan entendre y marxar units tots los elements, y per altra part falta entussiasme en las massas democráticas. Si algún república bi ba de conviccions y d'energía, natur-alraent ba d'estar tip de l'empalagosa y cómoda
propaganda den Castelar, y poca confiansa pot teñir en los
idealismes den Salmerón y den Pi y Margall. En Zorrill» es
qui s'emporta ¡a geni de combat del partit.
En Romero Robledo que ha dit ais seus hüsárs esliguessen á punt ab la maleta felá per anar allá hont s'esdevingués,
sembla que ha entrat en negociacions ab los esquerrans, y
certament no fan mala paria lo general López Dominguéz y
l'ex-rainistre ex-conservador. Es una de las evolucions que
trobem mes justificadas en lo actual ulibusterisme politicb,
d'Espanya, y lo que coinensa avuy per una atiansa electoral
pot demá ser una altra cosa. De mes verdas ne maduran.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
mm^^M^^^mm^m
^^^^^^^^^S
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^
i ^ r j p k N ^ 'Mims'w /mÉiK^-*'^''-"''mm^"^
tum k k "^^pimmU
DE
SANTA MARÍA DE RIPOLL.
Lo dilluns passat se feu la primera visita,
dirianí facultativa, al venerando monument
que's tracta de axecar de sas ruinas. Al efecte
passá á RipoU lo Excm. Sr. Bisbé acompanyat
del Secretari general de la Obra de restauració
y deis SS. Arquitectes D. EÍías Rogent y D.
Joseph Artigas. Al vespre mateix, y aprofitant
la claror casi crepuscular, passaren al monastir á darhi una inspecció general, y á l'endemá
los dos distingits professors de la Academia de
Barcelona passaren tot lo matí estudiant detingudament la obra, consultan! al efecte los
plans generáis de restauració que per enccárrech de la Real Academia de Bellas Arts,. havia axecat mes de vint anys há lo mateix Sr.
Rogent.
Veyent la-necessitat de desenrunar lo gran
terraplé de la plassa de Santa María, vulgarment dita lo cementiri deis gabaigs, per ordre
de S. E. I. se feu inmediatament una crida per
la vila cridant á una licitado per lo desenrunament. Se presentaren varis plechs de condicions, y á la tarde, pochs moments abans de
marxar S. E. I. ab son acompanyament, se
adjudica la obra, y comensaren lo día següent
los treballs ab gran activitat per dexar ben expedita la plasseta per lo dia de Sant Benet.
Per encórrech de la Academia de Bellas
Arts lo Sr. Rogent oferí al Excm. Sr. Bisbe
uña magnífica copia deis plans de restauració
que en sa primera página porta la següent comunicació-dedicatoria:
«ExcMO. É ILMO. S R . :
Con todo el aprecio que merece, ha recibido esta Academia el atento oficio en que V. E. lima, se sirve pedirle los trabajos técnicos que posee referentes á la
conservación y restauración del Monasterio de Ripoll,
cedido á la Mitra de Vich por Real Decreto de 9 de
Noviembre último. Y deseando corresponder cumplidamente á los propósitos de V. E. lima., tiene la honra
de remitirle copia autorizada de los planos generales de
restauración que, por encargo especial de la Corporación, trazó el académico y acreditado arquitecto D. Elias
Rogent, siendo aprobados por unanimidad y con aplauso, en la Junta general correspondiente al mes de Abril
del año 1870. Al verificarlo asi, no podría ni sabría
prescindir de manifestar á V. E. lima, cuanto se con-
gratula de que haya sido confiada á sus venerables manos, á su ilustración y celo nunca desmentidos, y á su
amor á los santos y gloriosos recuerdos de la Patria,
una joya, cuyo valor religioso, artístico ó histórico se
mide por el poderoso incentivo de la fe y de! genio que
le dieron vida. Tiempos aciagos vieron como la insana
razón ó la ciega pasión de desenfrenadas muchedumbres iba desmoronando, piedra Iras piedra, aquella majestuosa fábrica, verdadero portento de la piedad católica y del espíritu generador de la belleza. Pero era
también morada de Dios y bastaba para devolverle su
primitivo explendor, que de entre aquellas ruinas se levantara la voz de uno de los representantes en la tierra, la voz de Pastor que al frente de sus ovejas clamaba
al Señor para que le facilitara los medios de dedicarla
de nuevo, y desde ahora, al culto católico. Y de que
estos medios no han de fallarle á V. E. lima., son ya
garantía el entusiasmo que la idea ha producido, el
vigor con que todas |as clases sociales responden al
llamamiento del ilustre Prelado elegido por la Providencia para tamaña empresa, y las promesas de cuantos se proponen cooperar eficazmente á su pronta realización; promesas á las que une la suya, de buen gusto,
esta Academia, siempre dispuesta á ponerse al lado de
V. E. lima, cuando quiera que, sin limitación alguna,
pueda considerar útil ó necesaria su intervención ó sus
servicios. Dios guarde á V. E- lima, muchos años.—
Barcelona, 11 de Febrero de 1886.—El Presidente, Marqués de Sentmenat.—El Académico Secretario general,
Andrés de Ferrán.
Excmo. é limo. Sr. Obispo de Vich.»
De lii «Associació Catalanista d'excursions
científicas» se ha i^ebut també altra comunicació que copiam ab especialíssim pler en esta
secció ripollesa, que ve ja essent com un hermós registre de las manifestacions mes genuinament filias del esperit catalanista. Diu axis:
«Ab lo major respecte té l'honor aquesta Associació
de dirigirse á V. E. I. pera unir sa hurnil ven á la de
las corporacions y personas distingidas que tant justa*
inent han felicitat é V. E. I. per lo felís écsit de sas
geslions ab motiu de la projectada restauració del Monastir de Ripoll, admirable joya que la fé de nostres
antepassats nos ha llegat, venint en aquell célebre Cenobi continguda una de las páginas mes gloriosas de
nostra patria y de l'art cristiá en los primers lemps de
la Reconquista.
A nostra felicilació entussiasta deu anyadirshi, Excm.
Sr. la gratitut mes profunda per haverse dignat honrar á la Catalanista en la persona de son President, nomenantlo vocal de la Junta de restauració resident en
aquesta ciutat.
Nostres valiments, encara que inolt humiis, los té
V. E. I. per complert á la sua disposició, considerantse molt honrada si se digna admetrer sa cooperado en
tot lo que sia possible dintre de sa modesta esfera.
Plácia al Senyor que los palriótichs esforsos de
V. E. 1. se vegin coronáis ab l'écsit que vivament se
desitja per tots los amants de las Iradicions religiosas
de la Patria y de l'Art.
Y demanant la benedicció de V. E. I. preguem á Deu
conservi sa preciosa existencia per dilatáis anys.
Barcelona, 2 de Mars de 1886.—Lo President, Cessar
Augicst Torras. —Lo Secretari, Francesch de Boter.
Excm. é Il-lm. Sr. Bisbe de Vich.»
Imprempta de R. Anglada.—1886.