20 m^mu BUTLLETÍ M ê m p l a ^ S'oam^m á u & á e ^ ^ t á o H é Portantveu de ies Federacions Local dlgualada i Comarcal d'Anoia Núm. 37 Igualada, 11 de setembre del 1937 Any I risme perquè veu en ella una possibilitat sentit burgès de la vida; pregonar perseguir per mà d'uns subjectes lucionaris i a desplaçat de la realitat. flaqueses i amb els seus vicis Se'ns és desconegut WL nyants de ningú senten Ja d'abans, el menyspreu pels sectors el malvoler s'han sentit prop de nosaltres, les forces Abans del i g dé Juliol, les fàbriques ells—gent semblava en palesar trinxeres, de categoria que havia esvaït els criteris equivocació. inte/pretar-se moviment de la nofí/res social d'origen eh il·lusos que sols que el nostre moviment corrent humana haurien d'aprendre, i més digne és Tanarco-sindicalista, les disciplines mortificants, nalíssimes dels aspirants municipis i a les esferes teories revolucionàries a ningú l'únic el grégarisme a capdilt que acompleixen governamentals Interessa homes que per agraïment sem- L'emoció totalment la subsistència d'un règim que amb les seves ha. possibilitat En la governació com ahir, amb destrucció del règim burgès. acusar-lo de contemporitzador d'una Precisament, conseqüències, de la victòria amb nosaltres. comerciants, i la victòria .són'privatius La llibertat de la que suara ha d'ensenyar-nos el què cobra del seu treball, ja quasi no pot menjar. li absorveix no pot tot abans d'acabar la s'ha alguna La gent setmana... conpròpia llibertàríes; creien que e s desfeia homes mitjançant representatius. amb teudrtísa quan ens han de qUe defuig, idea que viu i no a Catalunya manaire. de que el moviment de les multituts i a Si els nostres procedit vital Espanya, perso- enviats en desacord i no mantenir bé, es converteixin líders. més i les actuacions nostres haurien del moviment la CNT Qui s'oposi el capitalisme de presenciant. i als «petits» i de l'Esquerra, episodi en la que la transigència vegada, sigut als amb les actuació, immediata- en el poder a uns en servidors dels i la FAI la seva obligació amb del PSUC d'un re.üem de voler nivellar i a les veleïtats de mitja dotzena haguessin o per sentir-s'hi o en l'oposició, protegida amb de topar l'adveniment s'empenya partits burgesos. cosa que acomplir cosa: el Poble, tasca suïcida i a una guerra de mortals hauran l'importantíssima completament banda de les i el motiu cabdal de la nostra pública la puresa forçosament revo- és quelcom com el que estem a la «petita'» burgesia sincerament d'un j g de la realitat a l'altra dels nostres li càpiga el dubte de què els representants ment desqualificats. concedit el l'home; amb en definitiva—i activitats ens parlen o a capità que són el fort de Múrcia cremar és íinu cosa .'ierio.ia, que és una sotm.esa. al caprici Els nostres contrincants burgesia, als homes altures contra for- i de Avui, poienlíssim fet menester, entusiasta però la «tossuderia» No càrrec multitut enemics, Creien ells, els nostres ^antics», d'un quan som una nosa perquè no volem convertir-nos com una renúncia l'absurd Al. ocasió immediat, ciutadans d'ací no són de bon fiar. perquè mantenim dels homes. i si en alguna Érem, malaltissos, Són, els pitjors Som indesitjables, i la f evident, i carn presidiable. d'uns càrrecs oficials cedits a una colla s'han una de Barcelona. l'almoina feixisme. obreres humana, És, procurar ha llançat el jg de juliol de l'home l'anarco-sindicalisme. i els tramvies uns criats de la burgesia, —pobres!—en d e perill per sòcial-i>ergo- per la CNT eren manifestes, eren contingudes però els nostres «amics^ dició social sintetitzats i no érem sinó uns pobres diables vinguts baixa la nostra soL· a la lluita. pla podia i les rancúnies burgesos i amb unes ganes enormes d'atracar de Catalunya pre segons revolucionaris per -persones afectes a els ulls plens d e tracoma que els partits ha sigut en moments de la reacció insurrecte nida, majorment, altra d'igualtat Conrear en aquestes a l'explotació ésser sinó del poble; i els que creuen que els fruits ^If^j^O una resultats ignorats col·lectivitats un sistema tan terribles juliol les d'assaijar de salvació. el dret al nostre les situacions s'arrapa no poden de procurar, ni deuen fer i àdhuc precipitar la transcendental que condueixen a la teoria extrema designi, podem fatalment, del al reacciona- " T r i b u s " antifascistas en acción. C o n semejante chisme en la mano, n o q u e d a t i e m p o para hilvanar majaderías. S O •O (O X (O X Mentre els fills del poble lluiten a ies trinxeres per aca c ca- ^ bar d'iina vegada amb eí repugnant feixisme, els "petits ñ t s CÛ comerciants" que taiit respecte fan ai PSUC, preguen per- •a<0 què això continu! i puguin acabar de fer el seu "recoaeí" per a ia vellesa. Sembla esírany que els obrers no ens fem càrrec que ells també tenen dret a la vida! butlletí CNT-FAI Concipere siglos y colma la m e n t e d e las h u m a n i d a d e s , n o se vis- en a c t i t u d t a n devota, l u m b r a a p e n a s u n a sirte s u r g i e n t e , cima visible d e la tan c o n ' i a d o en la Virgen plutónica elaboración del genio universal, y a c e n t e en el y en su v i r t u d prodigiosa, espíritu del h o m b r e . q u e c u a n t o s allí se hallaban ¡Cuántas veces había q u e d a d o estático ante el ingente No sirva, p u e s , ésto, jóvenes libertarios d e Anoia, bloque d e piedra c o n s i d e r a n d o el i m p l a c a b l e h e r m e t i s m o para segar en flor vuestras ilusiones literarias y para de i m e s t u p e n d o prodigio de su e n t r a ñ a y q u e r i e n d o adivinar, v e r , rasgando el a r r a n c a r d e raíz vuestra v o l u n t a d tan cara a la Causa. que d c L o u r d e s fuese gloria. misterio de su abismo de tinieblas macizas, la luz de la Sirva p o r el contrario p a r a E n t r ó el cojo en la piscina, obra más perfecta, q u e su seno encierra y g u a r d a siempre v o l u n t a d en la obra ciclópea digna d e las gestas d e las y apenas las turbias ondas en h u r t o al frenesí fecundador del genio! J u v e n t u d e s libertarias, d e superar, d e tocaron la p i e r n a enferma, ¿Qué le falta- vieron llegada la h o r a estímulo d e esa vuestra sobreponerse a ba a esa obra divina p a r a t r a n s m u t a r su virtualidad en todos los obstáculos n a t u r a l e s y tradicionales, a todas las ya se estiró presurosa, realidad plástica? El cincel de Fidias q u e separara, q u e vetustas derrotas, d a n d o cima en vuestro corazón y en y el h o m b r e s a h ó bailando hiciera saltar del b l o q u e con la inspiración febril del vuestra inteligencia, coordinados, p o n d e r a d o s y fundidos entre aclamaciones locas estro guiador, toda la materialidad sobrante con q u e en u n solo querer, a la labor de los siglos; c r e a t u r a , en de e n t u s i a s m o religioso propios, potencia ^ n o os quepa d u d a — , en el fondo d e aquél y de piedad religiosa. a la i n n a t a ingente m o n o l i t o , i m p e n e t r a b l e , h e r m é t i c o , d e la m e n t e . Mas t a n t o y t a n t o bailó, R o m p e d su misterio, conquistadla, dadla a la luz, es q u e escurriéndose e n las losas vuestra. cayó y se r o m p i ó u n a pierna, obstinadamente guardara celoso, como carne y vida en su seno p a r a la e t e r n i d a d , creatura. Pero antes q u e el cincel, la potencialidad emocional Concipere: es vuestra misión; es t a m b i é n de Fidias para fundir al calor de su estro a d i v i n o , las vuestro holocausto y vuestra victoria que habéis de ren- pero d e veras, n o en b r o p i a . e n t r a ñ a s d e tinieblas roquizas del m o n o l i t o y t r a n s p a r e n - dir, pródigos, a la liberación definitiva del h o m b r e . «¡A la piscina!» gritaba tar e n la dación a la luz la delincación precisa d e la A p r u e b a de toda decepción, de toda dificultad y de imagen i n c r e a d a , gestada en el fondo abismal desde el todo fracaso, por la vida y por la libertad, agotaos en la y el infeliz repetía principio sin principio d e las cosas. concepción. presa de febril zozobra : Y cuantas veces h e sido captado p o r ese osado sueño, la m u c h e d u m b r e devota, A. M E N E N D E Z CABALLERO «¡Al hospital c u a n t o antes como respuesta a la angustiosa m a g n a p r e g u n t a , otras a q u e la pierna c o m p o n g a n ! t a n t a s surgió ante m í , i m p o n e n t e e i n m i n e n t e , u n n u e v o Para b r o m a s , la piscina, i n t e r r o g a n t e m á s a n g u s t i o s o : otro bloque ¡pero éstas y a n o son bromas!* infinitamente m á s impasible, m á s frío, m á s tenaz, más tenebroso, i m - B. D E S. Llegiu " R u t a " i "Terra i L l i b e r t a t " . penetrable y h e r m é t i c o : la m e n t e , bloque d e t a n dilatadas m a g n i t u d e s q u e sólo la i n c o n m e n s u r a b i l i d a d del universo, p u e d e jalonar sus confines; monolito ingente g u a r d a d o r , a su vez, celoso y obstinado h a s t a el perecim i e n t o e n la disipación, d e la carne y vida de su carne y vida : la v e r d a d . Si voleu tenir u n a orientació i u n a visió perfecta del Broma pesada ¿Y q u é falta a ese v e r b o , a esa luz i n c r e a d a , fundida en la mole abismal d e la n o c h e de lo ignoto para hacerlo surgir a la realidad de la concepción h u m a n a ? E l cincel, de los q u e a la gente a s o m b r a n y h a c e n p r o r r u m p i r en cánticos el p e n s a m i e n t o d e Fidias del genio. Pero antes q u e el cincel, antes q u e el p e n s a m i e n t o , la potencialidad emocional de ese Fidias, de ese genio, para e n c e n d e r y fundir al calor d e su estro divino, d e su amor por la Verdad, Para u n milagro de Lourdes las e n t r a ñ a s de s o m b r a del monolito m e n t a l y t r a n s p a r e n t a r en la dación a la luz la delincación precisa por el p e n s a m i e n t o , de la idea, de la i m a g e n i n c r e a d a , gestada en el fondo abisnial d c la m e n t e , desde de gratitud y d e gloria, que és la Revolució i el C o m u n i s m e Llibertari, n o d e i xeu de c o m p r a r les conegudes obres: "El A. B. C. del C o m u n i s m o L i b e r t a r i o " , d'Alexandre B e r k m a n ; "Preciciones sobre el A n a r q u i s m o " , d e Gastón Levai; "El organismo económico de la R e v o l u c i ó n " , d e D . A. de Santillán. prepararon a un tunante, que fingió u n a pata coja m e d i a n t e cuatro pesetas, que mientras duró la b r o m a u n a eclesiástica j u n t a satisfizo presurosa. Llegó el día del milagro, La cultura es la c u m b r e del progreso h u m a n o . Sin día de solemne p o m p a ella, n o sería posible la civilización en el m u n d o . En en la gruta y la basílica, los primeros tiempos de los h o m b r e s , n o había otra razón ¿Por q u é m e forzáis, amigos, a este parto doloroso q u e cuya a m p l i t u d era poca ni gobierno q u e la l e y del m á s fuerte. tras su acerbo n o h a de superar al minúsculo d e los m o n - para c o n t e n e r las gentes todavía existen h o m b r e s y Gobiernos q u e usan este p r o - tes y p o r de contado h a de c o n t r i b u i r a seguir s a c á n d o m e que de cien pueblos de E u r o cedimiento (los extranjeros q u e invaden nuestro suelo de m i glorioso a n o n i m a t o , a la celebridad v e r g o n z a n t e a c u d í a n a la Virgen, son u n b u e n ejemplo) y a m p a r á p d o s e en q u e solamente del m o n t ó n ? como blancas mariposas buscan la fehcidad de todos los países del m u n d o — y que dice quien tiene la sabia (?) experiencia d e n o h a b e r h e - a c u d e n al resplandor para ello es necesario q u e los inciviles se civilicen—, cho en su vida de sesenta y siete años, otra cosa q u e es- de la luz que l a s t r a s t o r n a . se valen de los m á s salvajes m e d i o s , p a r a conseguir lo cribir cuartillas y q u e de fijo sabe q u e todo el p e n s a m i e n - La piscina q u e formaron que se p r o p o n e n . to en ellas v e r t i d o , diluido y a q u i l a t a d o , n o diera m a t e - las imperceptibles gotas de;-arse d e las riquezas naturales del país q u e t r a t a n dlee q u e vio b r o t a r B e r n a r d e t t a someter y de las particulares de sus m o r a d o r e s . el principio sin principio de las cosas. ** N o es q u e r e r m e b i e n . Mirad q u e os lo ria para la expresión de u n a línea d e u n a cuartilla de a octavo. P o r q u e , ¿quién p u e d e decir algo? Y lo m á s sensible para m í es q u e el fuego d e todas esas sendas cuartillas dadas a los vientos de la publicidad, vientos malquerentes d e amigos t a n caros como vosotros, de la piedra milagrosa ; E n nuestros días Q u e n o es civilizar a nadie sino apo- Nadie creerá q u e u n a Alemania semisalvaje la piscina do se curan civilizarnos a nosotros, los españoles. las enfermedades todas es m u y superior a la suya. pretendí Nuestra cultura Si en general el pueblij^ con q u e u n p a d r e amorosísimo íbero es hasta cierto p u n t o i g n o r a n t e , es p o r q u e el emjg h a c i n a d a s en c o m p a c t a h o g u e r a , n o alcanzarían, con a la h u m a n i d a d agobia ; brutecimiento m u c h o , al fuego del entusiasmo, d e la ilusión, del a m o r la q u e d á luz a los ciegos, pedía progresar en este sentido, pero aa pesar de la a las letras y a la obra de la inteligencia q u e el fervor de cierra las llagas h e d i o n d a s , negable inferioridad nuesti'a, t o d o s los is españoles llevaijj m e n t a l cultivado p o r la religión le im-^ m i s e n t i m i e n t o puso en ellas...; n o lo devolverían al h a c e a n d a r a los tullidos d e n t r o algo q u e les p e r m i t e asimilar fácil ácilmente las enóa abrigo m o r a l del h o m b r e , como el c a r b ó n le retorna el y a los éticos e n g o r d a , señanzas q u e el progreso consigue trae. recibido del sol p o r los bosques a n t e d i l u v i a n o s . se m i r a b a r o d e a d a v a n o estuvieron en E s p a ñ a los árabes setecientos añosjj Bajo leve m a n t o pesimista, disimula todo esto u n a Es q u e n o er^ de u n a m u c h e d u m b r e ansiosa Aquellos a m a n t e s del arte y d e la cultura, nos l e g a r o n ^ i n t e n c i ó n q u e es a r o m a de u n a vida d e optimismo n o de c o n t e m p l a r u n milagro, e n t r e bellísimos m o n u m e n t o s q u e a ú n se c o n s e r v a n , renunciado e irrenunciable. c u a n d o con su p a t a coja a m o r al saber. se presentó nuestro héroe la sangre el deseo de instruirse, pero a pesar d e esto, el Y c u e n t a q u e , en el fárrago i n m e n s o , piélago oceánico de la literatura q u e cubre los s& Gracias a ellos, n u e s t r o pueblo lleva I R S butlletí CNT-FAI sectarismo religioso s i e m p r e h a puesto u n freno en t a n ceder y d e velar, al m i s m o t i e m p o , p a r a q u e otros c o m - n o b l e s ansias. p a ñ e r o s vuestros n o i n c u r r a n d e n u e v o en el delito d e Los a l e m a n e s nos p o d r í a n enseñar m e c á n i c a , óptica, farmacia, fotografía y m u c h a s cosas q u e «aún» n o sab e m o s , pero a pesar d e sus i n v e n c i o n e s , a pesar d e sus adelantos, Alemania es u n a n a c i ó n digna d e lástima. Us mm É l » I la ntia de iDiarilD!! de BM lei Es l a m e n t a b l e Lo e s , p o r q u e allí i m p e r a el terror, p o r q u e con todo y actuales, pero las circunstancias lo exigen. copios, sus admirables inyectables, t i e n e u n concepto t a n t o p o r ciento d e agricultores en C a t a l u ñ a que se lla- t a n e r r ó n e o de lo q u e es la cultura q u e los h a c e aparecer m a n antifascistas n o siendo más q u e u n o s odiosos u s u r e - a n t e n u e s t r o s ojos como u n o s infelices. ros. lo que siempre sacan a relucir es su magnífica El q u e m a r p ú b l i c a m e n t e m o n t a ñ a s n i n g ú n acto c u l t u r a l . «kultur*. de hbros n o es La destrucción d e museos y b i - "Proceso Histórico de la Revolución E s p a ñ o l a " a b a n s n o s'esgoti. Son los agricultores los q u e tienen gran p a r t e d e cul- Lapidarias pa en lo t o c a n t e a la elevación de precios d c los objetos guijas; crían conejos, gallinas, p a l o m o s , cerdos, recogen Ellos recogen h u e v o s , p a t a t a s , g a r b a n z o s , trigo, es decir, q u e ellos son los que tienen la llave de la despensa p o p u l a r ; pero a título de antifascistas, no tienen el brazo al estilo r o m a n o . Afanyeu-vos a a d q u i r i r l'interessant llibre to de la m o n e d a q u e se ofrece a su alcance. b a r d e o , creemos q u e t a m p o c o , E n obedecer al déspota d e t u r n o y e x t e n d e r T. P . Su p o b r e instinto n o les guía sino aF a c a p a r a m i e n - comestibles. la suya? Por h o y n a d a m a s . Existe u n bliotecas e n país extranjero p o r los aviones de b o m ¿En q u é consiste, p u e s , c o m p r a r p o r n o poseer el suficiente d i n e r o . tener q u e h a b l a r èn los m o m e n t o s poseer sus grandes i n d u s t r i a s , sus maravillosos micros- Y precisamente c o n d e n a r al h a m b r e al p u e b l o , i m p i d i e n d o q u e p u e d a Todas las cosas tienen sus épocas. Y todo—dijo L a m e n n a i s — , se verifica a su debido t i e m p o . El Ideal (la Rendición h u m a n a ) , t a m b i é n h a t e n i d o , divulga su c u l t u r a a garrotazo seco. escrúpulos en v e n d e r los h u e v o s a 12 pesetas d o c e n a , los tiene su época a ú n . Es la única m a n e r a con q u e p u e d a «convencer» a la pollos y las gallinas a 15 pesetas kilogramo, los garbanzos y sus ^héroes. gente. a 6 y 7 pesetas, las guijas a 3 ' 5 0 , las judías a 7, y los van p a s a n d o y a . . . conejos en p a r t e s de 6 y 7 pesetas, t a m b i é n el quilo. la e p o p e y a , la m a g n á n i m a epopeya de los genios, d e la El «Führer* ARIEL Agricultores: r e c a p a c i t a d sobre vuestro i n n o b l e proVoleu estar al corrent de la n o v a etapa d e l'economia nacional? Llegiu les obres q u e sobre a q u e s t aspecte s'han posat r e s c e n t m e n t a la v e n d a : suggestiu "Els fac- Esto e s , sus víctimas, sus m á r t i r e s L a s víctimas, los mártires h a n p a s a d o , Ya v a n . . . Ahora q u e d a el triunfo, plebe y de los h é r o e s . ceder y veréis q u e d e c o n t i n u a r así n o s precipitamos todos al caos. soportar Los precios q u e i m p o n é i s n o los p u e d e n los auténticos t r a b a j a d o r e s ; los únicos q u e Trabajo... estudio... amor... constancia... falta. Caerá la t i r a n í a . L o aclama la H u m a n i d a d y el d'economia p u e d e n alcanzarlos son los emboscados y ex-burgueses p o l í t i c a " , p e r .I. P . Fàbregas; " E m p r e s a s colectivizadas" los cuales son válidos d e l dinero q u e poseen y d e los Derecho. y i n t e r v e n i d a s " , p e r B . Cerdà R i c h a r t ; "L'aspecte éco- perros rastreros q u e les sirven y q u e a u n existen, p o r la Ciencia de la Razón (Lógica). desgracia. La f u n d a m e n t a l Ley del Progreso y de la V i d a . tors econòmics d e la revolució" i "Assaig n o m i c o - c o m p t a b l e de la col·lectivització", p e r R. Piqué Campesinos : Batlle. 18 0 1 2 3 4 5 ó 7 8 9 10 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 3 0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 4 0 4 8 12 16 20 24 28 32 36 40 5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 6 0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 7 0 7 14 21 28 35 42 49 56 63 70 8 0 8 16 24 32 40 48 56 64 72 80 9 10 0 0 9 10 18 2 0 27 3 0 36 4 0 45 50 54 60 6 3 70 72 80 81 90 90 100 2° caso.—Multiplicar u n n ú m e r o d e varias cifras p o r u n n ú m e r o d e una sola cifra. P a r a facilitar la o p e r a c i ó n s e escribe el n ú m e r o mayor q u e s e elige por multiplicando, y debajo se escribe el multiplicador, c o m o e n el siguiente ejemplo: multiplicando multiplicador Lo indica L o exige la L e y . . . C L O D O A L D O GRACIA MATEMÁTICAS Para usar la anterior tabla se busca e n la primera línea horizontal el multiplicando. S e busca e n la primera columna vertical el multiplicador, y el p r o d u c t o es el n ú m e r o escrito e n la intersección d e la columna c o r r e s p o n d i e n t e al primero c o n la línea horizontal c o r r e s p o n d i e n t e al segundo. 453 6 L o o r d e n a la Justicia y el D e b e r . Sois rogados d e rectificar vuestro p r o - JOSE M A R T Í N E Z Eso h a c e Lo demás v e n d r á . ELEMENTALES 19 Ejemplo: 453 6 multiplicando multiplicador 2718 producto Para efectuar la anterior o p e r a c i ó n s e h a dicho: 3 p o r 6, 18; e n la suma se coloca solamente el 8 d e las unidades; 5 p o r 6, 3 0 más 1 d e las d e c e n a s del multiplicando anterior s o n 3 1 , p o n i e n d o e n el p r o d u c t o el l y reservándose el 3 l para el n ú m e r o siguiente q u e se tiene q u e multiplicar q u e será: 4 p o r 6, 2 4 más 3, 2 7 q u e n o h a b i e n d o o t r o a m u l tiplicar se colocan las d o s cifras. Y s e han escrito el 8, 1, 7 y 2 . S.er caso.—Multiplicar u n n ú m e r o d e varias cifras p o r u n n ú m e r o d e varias cifras. Ejemplo; 2563 X 2563 X 2563 X unidades = decenas = centenas = Suma 2563 325 12815 5126 7689 multiplicando multiplicador unidades decenas centenas 832975 producto Si u n a d e las cifras del multiplicador es O n o s e escribe el corresp o n d i e n t e p r o d u c t o parcial. Ejemplo: D e s p u é s se multiplican las u n i d a d e s del multiplicando p o r el multiplicador; d e s p u é s las d e c e n a s ; d e s p u é s las c e n t e n a s . 453 6 3 unidades X 6 = 5 d e c e n a s X 6 == 4 centenas X 6 = Suma 18 30 24 unidades decenas centenas 2 7 1 8 q u e es el p r o d u d u c t o E n la práctica, al multiplicar la cifra d e cada o r d e n d e unidades, n o se escribe la del o r d e n superior del p r o d u c t o parcial, conservándola e n la memoria para sumarla al p r o d u c t o parcial siguiente. S 2532 603 multiplicando multiplicador 7596 15192 = = 2532 X 3 u n i d a d e s 2532 X 6 centenas 1526796 producto C o m o consecuencia del caso anterior se d e d u c e la manera d e resolver el siguiente. 4.° caso.—El multiplicador es u n n ú m e r o formado p o r una o varias cifras seguidas d e u n o o varios ceros. S e multiplica el multiplicando p o r la cifra o cifras del multiplicador, p r e s c i n d i e n d o d e los ceros, y s e tendrá u n p r o d u c t o auxiliar, a c u y a d e r e c h a se a g r e g a n los c e r o s finales del multiplicador, O •O (O X (O X c (O OQ o •o :^ b butlletí CNT-FAI El barreno T o d o s , es cierto, con p i e d a d quisieron ir p o r auxilios y acudir al d a ñ o ; p e r o a n t e aquel m o n t ó n de carne h u m a n a H o r a d a b a n las rocas aquellos h o m b r e s y miembros mutilados, con esfuerzo titánico, sólo tuvieron voz el b u e n forense, crujiendo de coraje y c o n t r a y e n d o el juez, el alguacil y el escribano. los mtísculos de acero de sus brazos. Alguien m á s h a b l ó allí. La mole de granito resistía. d e la extracción del m a t e r i a l , el a m o , D e s p e r t a d a del sueño milenario h o m b r e i r a c u n d o , que eon rabia sorda por el p u ñ a l agudo del b a r r e n o , le dijo al juez, colérico: — ¡ O t r o caso!... t a m b i é n todos sus átomos contrajo : ¡Nos v a n a fastidiar estos obreros y en la cantera a la b a r r e n a opuso con la ley de accidentes del trabajo! sus duras fibras el p e ñ ó n de c u a r z o . Pero fué intitil. Fué el contratista: Satisfecho, u f a n o , cargó la m i n a el hábil b a r r e n e r o y ultimó la explosión u n golpe b á r b a r o Recordando a un camarada caído asestado a la roca en sus e n t r a ñ a s A José Montes, cariñosamente p a r a hacerla pedazos. Llegó luego el i n s t a n t e pavoroso, Una fuerte s a c u d i d a , como u n v e n d a v a l q u e azota las hojas de los árboles hasta a r r a n c a r l a s , así h e sentido yo la noticia de tu m u e r t e . A tí c o m p a ñ e r o b u e n o , c a m a r a d a noble y leal, d e d i co estas p e q u e ñ a s líneas q u e brotan de mi alma i m p u l s a da por u n s e n t i m i e n t o de c a r i ñ o hacía el h o m b r e n i ñ o q u e vio t r u n c a d a su t e m p r a n a v i d a , c u a n d o estaba en la h e r m o s a e d a d de e n t r a r p l e n a m e n t e en ella. En mi m e n t e está a ú n , el r e c u e r d o de aquel m u c h a chito a n i m o s o y simpático q u e con una b u e n a dosis de optimismo se c o n g r a t u l a b a la a m i s t a d y el afecto de todos los c o m p a ñ e r o s q u e con él se r e l a c i o n a b a n . Una enfermedad cruel labró en tu p e c h o u n n o m b r e c u a n d o los vencedores, alejados del radio de peligro, sus m i r a d a s clavaban en u n p u n t o del espacio. Al terrible e s t a m p i d o , al fragoroso descuaje de los m o n t e s desgajados, y a u n a b r u t a l trepidación del suelo, que hizo t e m b l a r los árboles lejanos, sucedieron un grito de ¡ay, Dios m í o ! , y u n blasfemo g e m i d o s i m u l t á n e o , q u e d a n d o dos obreros p o r u n trozo de vengativa roca sepultados. :2ó 268 7000 1.° 2.° producto 3205 2500 multiplicando multiplicador 4." 9 H a c o m e n ç a t el curs d e gramàtica i m a t e m à t i q u e s . T a n el professor eom els companys q u e hi assisteixen — q u e són molts—estan decidits a treure el màxim p o s sible d e profit d ' a q u e s t e s lliçons. Visat per ia censura Bas, ELEMENTALES producto 747 10 multiplicando multiplicador 7470 producto 352 1000 multiplicando multiplicador 352000 producto 7 X 4 1000 = 3270000 T o d o el n ú m e r o multiplicado p o r cero (0) es igual a 0. RESOLVER LOS SIGUIENTES 17 La multiplicación d e un n ú m e r o por otro tiene por objeto hallar un tercer n ú m e r o q u e sea r e s p e c t o al primero lo q u e al segundo es r e s p e c t o a la urxidad. Los n ú m e r o s q u e se multiplican se llaman vauitiplieando y mukipíicodor o también factores. El resultado d e la operación se llama producto. El producto es, r e s p e c t o dei multipiicando, lo q u e el nniltiplicador es r e s p e c t o a la unidad. El signo d e multiplicación es X , y se lee T,i.uítipíícodo por. Si se q u i e r e multiplicar el n ú m e r o 7 por el n ú m e r o 4, la operación se indica d e ia m a n e r a siguiente. D e los ejemplos 3 . " y 4.° s e d e d u c e la siguiente regla: para multiplicar u n n ú m e r o por la midad seguida d e ceros, se escribe el n ú m e r o y a su derecha se escriben tantos ceros c o m o siguen a la unidad. 327 X tmp..'Isualada icacion 16025 6410 3." El dimarts passat va celebrar-se la reunió q u e l ' A t e n e u Llibertari tenia anunciada. D a v a n t una nombrosa concurrencia d'afiliats, el c o m p a n y Gual va presidir l'acte. Es va constituir la nova Junta per dimissió d e l'anterior, i llegir u n informe del c o m p a n y Lluís Massó, n o m e n a n t una comissió per a revistar l'estat d e c o m p t e s d e la secció d e premsa, a p e d c i ó del c o m p a n y r e s p o n sable d e la mateixa. El c o m p a n y Piño! va manifestar q u e s'estaven fent treballs per reorganitzar l'Escola d e militants, cosa q u e fou b e n vista per a tothom. multiplicando multiplicador 1876000 8012500 CLARAMUNT NOTICIARI MATEMÁTICAS jOSÉ MARTÍNEZ Ejemplo: MARIA MIGUEL REY Como siempre, el h o m b r e venció a la m o l e . odioso «MUERTE» y p o r más q u e luchastes p o r d e s h a c e r te de ella, n o la v e n c i s t e s ; t u j u v e n t u d , tus p r e m a t u r o s años resultaron débiles al lado de ella; ella es i n v e n c i b l e . Pero tus c o m p a ñ e r o s n o te o l v i d a n ; g u a r d a m o s en Viuestro corazón u n r e c u e r d o dulce, i m b o r r a b l e , dei m u c h a c h i t o amigo que c u a n d o iba p r e p a r á n d o s e p a r a e n t r a r en el c a m p o ideológico, u n a fuerza misteriosa nos lo a r r a n c ó para siempre de nuestro l a d o . PROBLEMAS DE RESTAR: {1} Restar d e 78476 la cantidad 3 4 0 8 . (2) Restar d e 830007 el n ú m e r o 628419 (3) Restar d e 1000000 la c a n t i d a d d e 1999. (4) R e s t a r 9 0 9 1 9 9 d e 1001001. (5) E n u n e s t a n q u e hay 946 metros cúbicos d e agua. S e h a n extraído: primero 2 4 3 m e t r o s cúbicos, y d e s p u é s 326 metros cúbicos. ¿Cuantos metros cúbicos d e a g u a q u e d a n e n el estanque? (6) U n d e p ó s i t o tenía e n primero d e E n e r o d e 1903, 747462 toneladas d e carbón. P r o v e e a 6 locomotoras, q u e c o n s u m e n 2 locomotoras 5 toneladas cada una p o r semana; 1 locomotora 9 toneladas p o r semana; 3 locomotoras 18 toneladas c a d a una por semana. ¿Cuantas toneladas q u e d a b a n e n el depósito al e m p e z a r el día 5 d e Marzo? 28 y se lee: 7 muítiplicado por 4 igual 2 8 . 7 es el multiplicando, 4 es el m u k i p h c a d o r y 28 es el p r o d u c t o . 4, r e s p e c t o a la unidad (1) es cuatro veces mayor; por consiguiente, el p r o d u c t o 28 es cuatro veces mayor q u e '(3 el multiplicando 7. S e dice también, en las operaciones elementales d e la Aritmética, q u e S multiplicar es hacer u n n ú m e r o tantas veces mayor c o m o unidades tiene O •o otro. (O El o r d e n d e factores n o altera el p r o d u c t o . Es decir, q u e se p u e d e X ï_ (O escribir. X 7 X 4 = 4 X 7 = 28 c En la operación d e multiplicar o c u r r e n varios casos, l.er caso.—Multiplicar un n ú m e r o d e u n a sola cifra por otro n ú m e r o d e una sola cifra. Para resolver c o n facilidad y p r o n t i t u d e s t e caso, es c o n v e n i e n t e saber d e memoria la siguiente tabla: (O OQ o •§ •o :^ (O -I¬ b