Butllet. CNT-FAI

Anuncio
20 m^mu
BUTLLETÍ
M ê m p l a ^
S'oam^m
á u & á e ^ ^ t á o H é
Portantveu de ies Federacions Local dlgualada i Comarcal d'Anoia
Núm. 37
Igualada, 11 de setembre del 1937
Any I
risme perquè
veu en ella una possibilitat
sentit burgès de la vida; pregonar
perseguir
per mà d'uns subjectes
lucionaris
i a
desplaçat
de la realitat.
flaqueses
i amb els seus vicis
Se'ns
és desconegut
WL
nyants
de ningú
senten
Ja d'abans,
el menyspreu
pels sectors
el malvoler
s'han sentit prop de nosaltres,
les forces
Abans del i g dé Juliol,
les fàbriques
ells—gent
semblava
en palesar
trinxeres,
de categoria
que havia esvaït els criteris
equivocació.
inte/pretar-se
moviment
de la nofí/res
social
d'origen
eh
il·lusos
que sols
que el nostre moviment
corrent
humana
haurien
d'aprendre,
i més digne és Tanarco-sindicalista,
les disciplines
mortificants,
nalíssimes
dels aspirants
municipis
i a les esferes
teories revolucionàries
a ningú
l'únic
el grégarisme
a capdilt
que acompleixen
governamentals
Interessa
homes que per agraïment
sem-
L'emoció
totalment
la subsistència
d'un règim
que amb
les seves
ha. possibilitat
En la governació
com
ahir,
amb
destrucció
del règim
burgès.
acusar-lo
de contemporitzador
d'una
Precisament,
conseqüències,
de la victòria
amb nosaltres.
comerciants,
i la victòria
.són'privatius
La llibertat
de la
que suara
ha d'ensenyar-nos
el què cobra del seu treball, ja quasi no pot menjar.
li absorveix
no pot
tot abans d'acabar
la
s'ha
alguna
La
gent
setmana...
conpròpia
llibertàríes;
creien
que e s desfeia
homes
mitjançant
representatius.
amb teudrtísa quan ens han de
qUe defuig,
idea
que viu i no
a Catalunya
manaire.
de
que el moviment
de les multituts
i a
Si els nostres
procedit
vital
Espanya,
perso-
enviats
en desacord
i no mantenir
bé, es converteixin
líders.
més
i les actuacions
nostres haurien
del moviment
la CNT
Qui s'oposi
el capitalisme
de
presenciant.
i als «petits»
i de l'Esquerra,
episodi
en
la
que la transigència
vegada,
sigut
als
amb
les
actuació,
immediata-
en el poder a uns
en servidors dels
i la FAI
la seva obligació
amb
del PSUC
d'un
re.üem
de voler nivellar
i a les veleïtats de mitja dotzena
haguessin
o per sentir-s'hi
o en l'oposició,
protegida
amb
de topar
l'adveniment
s'empenya
partits
burgesos.
cosa que acomplir
cosa: el Poble,
tasca
suïcida i
a una guerra de mortals
hauran
l'importantíssima
completament
banda de les
i el motiu cabdal de la nostra pública
la puresa
forçosament
revo-
és quelcom
com el que estem
a la «petita'» burgesia
sincerament
d'un j g de
la realitat
a l'altra
dels nostres
li càpiga el dubte de què els representants
ment desqualificats.
concedit
el
l'home;
amb
en definitiva—i
activitats
ens parlen
o a capità
que són el fort
de Múrcia
cremar
és íinu cosa .'ierio.ia, que és una
sotm.esa. al caprici
Els nostres contrincants
burgesia,
als homes
altures
contra
for-
i de
Avui,
poienlíssim
fet
menester,
entusiasta
però
la «tossuderia»
No
càrrec
multitut
enemics,
Creien ells, els nostres ^antics»,
d'un
quan
som una nosa perquè no volem convertir-nos
com una renúncia
l'absurd
Al.
ocasió
immediat,
ciutadans
d'ací no són de bon fiar.
perquè mantenim
dels homes.
i si en alguna
Érem,
malaltissos,
Són, els pitjors
Som indesitjables,
i la f
evident,
i carn presidiable.
d'uns càrrecs oficials cedits a una colla
s'han
una
de Barcelona.
l'almoina
feixisme.
obreres
humana,
És, procurar
ha llançat
el jg de juliol
de l'home
l'anarco-sindicalisme.
i els tramvies
uns criats de la burgesia,
—pobres!—en
d e perill
per
sòcial-i>ergo-
per la CNT
eren manifestes,
eren contingudes
però els nostres «amics^
dició social
sintetitzats
i
no érem sinó uns pobres diables vinguts
baixa
la nostra
soL· a la lluita.
pla podia
i les rancúnies
burgesos
i amb unes ganes enormes d'atracar
de Catalunya
pre segons
revolucionaris
per -persones afectes a
els ulls plens d e tracoma
que els partits
ha sigut en moments
de la reacció insurrecte
nida, majorment,
altra
d'igualtat
Conrear en aquestes
a l'explotació
ésser sinó del poble; i els que creuen que els fruits
^If^j^O
una
resultats
ignorats
col·lectivitats
un sistema
tan terribles
juliol
les
d'assaijar
de salvació.
el dret
al nostre
les situacions
s'arrapa
no poden
de procurar,
ni deuen
fer
i àdhuc precipitar
la
transcendental
que
condueixen
a la teoria
extrema
designi,
podem
fatalment,
del
al
reacciona-
" T r i b u s " antifascistas en acción.
C o n semejante chisme en la mano, n o q u e d a
t i e m p o para hilvanar
majaderías.
S
O
•O
(O
X
(O
X
Mentre els fills del poble lluiten a ies trinxeres per aca c
ca- ^
bar d'iina vegada amb eí repugnant feixisme, els "petits
ñ t s CÛ
comerciants" que taiit respecte fan ai PSUC, preguen per- •a<0
què això continu! i puguin acabar de fer el seu "recoaeí"
per a ia vellesa.
Sembla esírany que els obrers no ens
fem càrrec que ells també tenen dret a la vida!
butlletí
CNT-FAI
Concipere
siglos y colma la m e n t e d e las h u m a n i d a d e s , n o se vis-
en a c t i t u d t a n devota,
l u m b r a a p e n a s u n a sirte s u r g i e n t e , cima visible d e la
tan c o n ' i a d o en la Virgen
plutónica elaboración del genio universal, y a c e n t e en el
y en su v i r t u d prodigiosa,
espíritu del h o m b r e .
q u e c u a n t o s allí se hallaban
¡Cuántas veces había q u e d a d o estático ante el ingente
No sirva, p u e s , ésto, jóvenes libertarios d e Anoia,
bloque d e piedra c o n s i d e r a n d o el i m p l a c a b l e h e r m e t i s m o
para segar en flor vuestras ilusiones literarias y para
de i m e s t u p e n d o prodigio
de su e n t r a ñ a y q u e r i e n d o adivinar, v e r , rasgando el
a r r a n c a r d e raíz vuestra v o l u n t a d tan cara a la Causa.
que d c L o u r d e s fuese gloria.
misterio de su abismo de tinieblas macizas, la luz de la
Sirva p o r el contrario p a r a
E n t r ó el cojo en la piscina,
obra más perfecta, q u e su seno encierra y g u a r d a siempre
v o l u n t a d en la obra ciclópea digna d e las gestas d e las
y apenas las turbias ondas
en h u r t o al frenesí fecundador del genio!
J u v e n t u d e s libertarias, d e superar, d e
tocaron la p i e r n a enferma,
¿Qué le falta-
vieron llegada la h o r a
estímulo d e esa vuestra
sobreponerse a
ba a esa obra divina p a r a t r a n s m u t a r su virtualidad en
todos los obstáculos n a t u r a l e s y tradicionales, a todas las
ya se estiró presurosa,
realidad plástica?
El cincel de Fidias q u e separara, q u e
vetustas derrotas, d a n d o cima en vuestro corazón y en
y el h o m b r e s a h ó bailando
hiciera saltar del b l o q u e con la inspiración febril del
vuestra inteligencia, coordinados, p o n d e r a d o s y fundidos
entre aclamaciones locas
estro guiador, toda la materialidad sobrante
con q u e
en u n solo querer, a la labor de los siglos; c r e a t u r a , en
de e n t u s i a s m o religioso
propios,
potencia ^ n o os quepa d u d a — , en el fondo d e aquél
y de piedad religiosa.
a la i n n a t a
ingente m o n o l i t o , i m p e n e t r a b l e , h e r m é t i c o , d e la m e n t e .
Mas t a n t o y t a n t o bailó,
R o m p e d su misterio, conquistadla, dadla a la luz, es
q u e escurriéndose e n las losas
vuestra.
cayó y se r o m p i ó u n a pierna,
obstinadamente
guardara
celoso, como carne y vida
en su seno p a r a la e t e r n i d a d ,
creatura.
Pero antes q u e el cincel, la potencialidad emocional
Concipere:
es vuestra
misión;
es t a m b i é n
de Fidias para fundir al calor de su estro a d i v i n o , las
vuestro holocausto y vuestra victoria que habéis de ren-
pero d e veras, n o en b r o p i a .
e n t r a ñ a s d e tinieblas roquizas del m o n o l i t o y t r a n s p a r e n -
dir, pródigos, a la liberación definitiva del h o m b r e .
«¡A la piscina!» gritaba
tar e n la dación a la luz la delincación precisa d e la
A p r u e b a de toda decepción, de toda dificultad y de
imagen i n c r e a d a , gestada en el fondo abismal desde el
todo fracaso, por la vida y por la libertad, agotaos en la
y el infeliz repetía
principio sin principio d e las cosas.
concepción.
presa de febril zozobra :
Y cuantas veces h e sido captado p o r ese osado sueño,
la m u c h e d u m b r e devota,
A. M E N E N D E Z CABALLERO
«¡Al hospital c u a n t o antes
como respuesta a la angustiosa m a g n a p r e g u n t a , otras
a q u e la pierna c o m p o n g a n !
t a n t a s surgió ante m í , i m p o n e n t e e i n m i n e n t e , u n n u e v o
Para b r o m a s , la piscina,
i n t e r r o g a n t e m á s a n g u s t i o s o : otro bloque
¡pero éstas y a n o son bromas!*
infinitamente
m á s impasible, m á s frío, m á s tenaz, más tenebroso, i m -
B. D E S.
Llegiu " R u t a " i "Terra i L l i b e r t a t " .
penetrable y h e r m é t i c o : la m e n t e , bloque d e t a n dilatadas m a g n i t u d e s q u e sólo la i n c o n m e n s u r a b i l i d a d del
universo, p u e d e jalonar sus confines; monolito ingente
g u a r d a d o r , a su vez, celoso y obstinado h a s t a el perecim i e n t o e n la disipación, d e la carne y vida de su carne y
vida : la v e r d a d .
Si voleu tenir u n a orientació i u n a visió perfecta del
Broma pesada
¿Y q u é falta a ese v e r b o , a esa luz i n c r e a d a , fundida
en la mole abismal d e la n o c h e de lo ignoto para hacerlo
surgir a la realidad de la concepción h u m a n a ?
E l cincel,
de los q u e a la gente a s o m b r a n
y h a c e n p r o r r u m p i r en cánticos
el p e n s a m i e n t o d e Fidias del genio.
Pero antes q u e el cincel, antes q u e el p e n s a m i e n t o ,
la potencialidad emocional de ese Fidias, de ese genio,
para e n c e n d e r y fundir al calor d e su estro divino, d e su
amor por la Verdad,
Para u n milagro de Lourdes
las e n t r a ñ a s de s o m b r a del monolito
m e n t a l y t r a n s p a r e n t a r en la dación a la luz la delincación precisa por el p e n s a m i e n t o , de la idea, de la i m a g e n
i n c r e a d a , gestada en el fondo abisnial d c la m e n t e , desde
de gratitud y d e gloria,
que és la Revolució i el C o m u n i s m e Llibertari, n o d e i xeu de c o m p r a r les conegudes obres:
"El A. B. C. del
C o m u n i s m o L i b e r t a r i o " , d'Alexandre B e r k m a n ; "Preciciones sobre el A n a r q u i s m o " , d e Gastón Levai; "El
organismo económico de la R e v o l u c i ó n " , d e D . A. de
Santillán.
prepararon a un tunante,
que fingió u n a pata coja
m e d i a n t e cuatro pesetas,
que mientras duró la b r o m a
u n a eclesiástica j u n t a
satisfizo presurosa.
Llegó el día del milagro,
La cultura es la c u m b r e del progreso h u m a n o .
Sin
día de solemne p o m p a
ella, n o sería posible la civilización en el m u n d o .
En
en la gruta y la basílica,
los primeros tiempos de los h o m b r e s , n o había otra razón
¿Por q u é m e forzáis, amigos, a este parto doloroso q u e
cuya a m p l i t u d era poca
ni gobierno q u e la l e y del m á s fuerte.
tras su acerbo n o h a de superar al minúsculo d e los m o n -
para c o n t e n e r las gentes
todavía existen h o m b r e s y Gobiernos q u e usan este p r o -
tes y p o r de contado h a de c o n t r i b u i r a seguir s a c á n d o m e
que de cien pueblos de E u r o
cedimiento (los extranjeros q u e invaden nuestro suelo
de m i glorioso a n o n i m a t o , a la celebridad v e r g o n z a n t e
a c u d í a n a la Virgen,
son u n b u e n ejemplo) y a m p a r á p d o s e en q u e solamente
del m o n t ó n ?
como blancas mariposas
buscan la fehcidad de todos los países del m u n d o — y que
dice quien tiene la sabia (?) experiencia d e n o h a b e r h e -
a c u d e n al resplandor
para ello es necesario q u e los inciviles se civilicen—,
cho en su vida de sesenta y siete años, otra cosa q u e es-
de la luz que l a s t r a s t o r n a .
se valen de los m á s salvajes m e d i o s , p a r a conseguir lo
cribir cuartillas y q u e de fijo sabe q u e todo el p e n s a m i e n -
La piscina q u e formaron
que se p r o p o n e n .
to en ellas v e r t i d o , diluido y a q u i l a t a d o , n o diera m a t e -
las imperceptibles gotas
de;-arse d e las riquezas naturales del país q u e t r a t a n dlee
q u e vio b r o t a r B e r n a r d e t t a
someter y de las particulares de sus m o r a d o r e s .
el principio sin principio de las cosas.
**
N o es q u e r e r m e b i e n .
Mirad q u e os lo
ria para la expresión de u n a línea d e u n a cuartilla de a
octavo.
P o r q u e , ¿quién p u e d e decir algo?
Y lo m á s sensible para m í es q u e el fuego d e todas
esas sendas cuartillas dadas a los vientos de la publicidad,
vientos malquerentes
d e amigos t a n caros como vosotros,
de la piedra milagrosa ;
E n nuestros días
Q u e n o es civilizar a nadie sino apo-
Nadie creerá q u e u n a Alemania semisalvaje
la piscina do se curan
civilizarnos a nosotros, los españoles.
las enfermedades todas
es m u y superior a la suya.
pretendí
Nuestra cultura
Si en general el pueblij^
con q u e u n p a d r e amorosísimo
íbero es hasta cierto p u n t o i g n o r a n t e , es p o r q u e el emjg
h a c i n a d a s en c o m p a c t a h o g u e r a , n o alcanzarían, con
a la h u m a n i d a d agobia ;
brutecimiento
m u c h o , al fuego del entusiasmo, d e la ilusión, del a m o r
la q u e d á luz a los ciegos,
pedía progresar en este sentido, pero aa pesar de la
a las letras y a la obra de la inteligencia q u e el fervor de
cierra las llagas h e d i o n d a s ,
negable inferioridad nuesti'a, t o d o s los
is españoles llevaijj
m e n t a l cultivado p o r la religión le im-^
m i s e n t i m i e n t o puso en ellas...; n o lo devolverían al
h a c e a n d a r a los tullidos
d e n t r o algo q u e les p e r m i t e asimilar fácil
ácilmente las enóa
abrigo m o r a l del h o m b r e , como el c a r b ó n le retorna el
y a los éticos e n g o r d a ,
señanzas q u e el progreso consigue trae.
recibido del sol p o r los bosques a n t e d i l u v i a n o s .
se m i r a b a r o d e a d a
v a n o estuvieron en E s p a ñ a los árabes setecientos añosjj
Bajo leve m a n t o pesimista, disimula todo esto u n a
Es q u e n o er^
de u n a m u c h e d u m b r e ansiosa
Aquellos a m a n t e s del arte y d e la cultura, nos l e g a r o n ^
i n t e n c i ó n q u e es a r o m a de u n a vida d e optimismo n o
de c o n t e m p l a r u n milagro,
e n t r e bellísimos m o n u m e n t o s q u e a ú n se c o n s e r v a n ,
renunciado e irrenunciable.
c u a n d o con su p a t a coja
a m o r al saber.
se presentó nuestro héroe
la sangre el deseo de instruirse, pero a pesar d e esto, el
Y c u e n t a q u e , en el fárrago
i n m e n s o , piélago oceánico de la literatura q u e cubre los
s&
Gracias a ellos, n u e s t r o pueblo lleva I R S
butlletí
CNT-FAI
sectarismo religioso s i e m p r e h a puesto u n freno en t a n
ceder y d e velar, al m i s m o t i e m p o , p a r a q u e otros c o m -
n o b l e s ansias.
p a ñ e r o s vuestros n o i n c u r r a n d e n u e v o en el delito d e
Los a l e m a n e s nos p o d r í a n enseñar m e c á n i c a , óptica,
farmacia, fotografía y m u c h a s cosas q u e «aún» n o sab e m o s , pero a pesar d e sus i n v e n c i o n e s , a pesar
d e sus
adelantos, Alemania es u n a n a c i ó n digna d e lástima.
Us mm É l » I la ntia
de iDiarilD!! de BM lei
Es l a m e n t a b l e
Lo e s , p o r q u e allí i m p e r a el terror, p o r q u e con todo y
actuales, pero las circunstancias lo exigen.
copios, sus admirables inyectables, t i e n e u n concepto
t a n t o p o r ciento d e agricultores en C a t a l u ñ a que se lla-
t a n e r r ó n e o de lo q u e es la cultura q u e los h a c e aparecer
m a n antifascistas n o siendo más q u e u n o s odiosos u s u r e -
a n t e n u e s t r o s ojos como u n o s infelices.
ros.
lo que siempre sacan a relucir es su magnífica
El q u e m a r p ú b l i c a m e n t e m o n t a ñ a s
n i n g ú n acto c u l t u r a l .
«kultur*.
de hbros
n o es
La destrucción d e museos y b i -
"Proceso
Histórico de la Revolución E s p a ñ o l a " a b a n s n o s'esgoti.
Son los agricultores los q u e tienen gran p a r t e d e cul-
Lapidarias
pa en lo t o c a n t e a la elevación de precios d c los objetos
guijas; crían conejos, gallinas, p a l o m o s , cerdos, recogen
Ellos recogen h u e v o s , p a t a t a s , g a r b a n z o s ,
trigo, es decir, q u e ellos son los que tienen la llave de la
despensa p o p u l a r ; pero a título de antifascistas, no tienen
el brazo al estilo r o m a n o .
Afanyeu-vos a a d q u i r i r l'interessant llibre
to de la m o n e d a q u e se ofrece a su alcance.
b a r d e o , creemos q u e t a m p o c o ,
E n obedecer al déspota d e t u r n o y e x t e n d e r
T. P .
Su p o b r e instinto n o les guía sino aF a c a p a r a m i e n -
comestibles.
la suya?
Por h o y n a d a m a s .
Existe u n
bliotecas e n país extranjero p o r los aviones de b o m ¿En q u é consiste, p u e s ,
c o m p r a r p o r n o poseer el suficiente d i n e r o .
tener q u e h a b l a r èn los m o m e n t o s
poseer sus grandes i n d u s t r i a s , sus maravillosos micros-
Y precisamente
c o n d e n a r al h a m b r e al p u e b l o , i m p i d i e n d o q u e p u e d a
Todas las cosas tienen sus épocas.
Y todo—dijo
L a m e n n a i s — , se verifica a su debido t i e m p o .
El Ideal (la Rendición h u m a n a ) , t a m b i é n h a t e n i d o ,
divulga su c u l t u r a a garrotazo seco.
escrúpulos en v e n d e r los h u e v o s a 12 pesetas d o c e n a , los
tiene su época a ú n .
Es la única m a n e r a con q u e p u e d a «convencer» a la
pollos y las gallinas a 15 pesetas kilogramo, los garbanzos
y sus ^héroes.
gente.
a 6 y 7 pesetas, las guijas a 3 ' 5 0 , las judías a 7, y los
van p a s a n d o y a . . .
conejos en p a r t e s de 6 y 7 pesetas, t a m b i é n el quilo.
la e p o p e y a , la m a g n á n i m a epopeya de los genios, d e la
El «Führer*
ARIEL
Agricultores: r e c a p a c i t a d sobre vuestro i n n o b l e proVoleu estar al corrent de la n o v a etapa d e l'economia
nacional?
Llegiu les obres q u e sobre a q u e s t
aspecte s'han posat r e s c e n t m e n t a la v e n d a :
suggestiu
"Els fac-
Esto e s , sus víctimas, sus m á r t i r e s
L a s víctimas, los mártires h a n p a s a d o ,
Ya v a n . . .
Ahora q u e d a el triunfo,
plebe y de los h é r o e s .
ceder y veréis q u e d e c o n t i n u a r así n o s precipitamos
todos al caos.
soportar
Los precios q u e i m p o n é i s n o los p u e d e n
los auténticos t r a b a j a d o r e s ;
los únicos q u e
Trabajo... estudio... amor... constancia...
falta.
Caerá la t i r a n í a .
L o aclama la H u m a n i d a d y el
d'economia
p u e d e n alcanzarlos son los emboscados y ex-burgueses
p o l í t i c a " , p e r .I. P . Fàbregas; " E m p r e s a s colectivizadas"
los cuales son válidos d e l dinero q u e poseen y d e los
Derecho.
y i n t e r v e n i d a s " , p e r B . Cerdà R i c h a r t ; "L'aspecte éco-
perros rastreros q u e les sirven y q u e a u n existen, p o r
la Ciencia de la Razón (Lógica).
desgracia.
La f u n d a m e n t a l Ley del Progreso y de la V i d a .
tors econòmics d e la revolució" i "Assaig
n o m i c o - c o m p t a b l e de la col·lectivització", p e r R. Piqué
Campesinos :
Batlle.
18
0
1
2
3
4
5
ó
7
8
9
10
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
3
0
3
6
9
12
15
18
21
24
27
30
4
0
4
8
12
16
20
24
28
32
36
40
5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
6
0
6
12
18
24
30
36
42
48
54
60
7
0
7
14
21
28
35
42
49
56
63
70
8
0
8
16
24
32
40
48
56
64
72
80
9 10
0
0
9 10
18 2 0
27 3 0
36 4 0
45 50
54 60
6 3 70
72 80
81 90
90 100
2° caso.—Multiplicar u n n ú m e r o d e varias cifras p o r u n n ú m e r o
d e una sola cifra.
P a r a facilitar la o p e r a c i ó n s e escribe el n ú m e r o mayor q u e s e elige
por multiplicando, y debajo se escribe el multiplicador, c o m o e n el
siguiente ejemplo:
multiplicando
multiplicador
Lo indica
L o exige la L e y . . .
C L O D O A L D O GRACIA
MATEMÁTICAS
Para usar la anterior tabla se busca e n la primera línea horizontal el
multiplicando. S e busca e n la primera columna vertical el multiplicador,
y el p r o d u c t o es el n ú m e r o escrito e n la intersección d e la columna
c o r r e s p o n d i e n t e al primero c o n la línea horizontal c o r r e s p o n d i e n t e al
segundo.
453
6
L o o r d e n a la Justicia y el D e b e r .
Sois rogados d e rectificar vuestro p r o -
JOSE M A R T Í N E Z
Eso h a c e
Lo demás v e n d r á .
ELEMENTALES
19
Ejemplo:
453
6
multiplicando
multiplicador
2718
producto
Para efectuar la anterior o p e r a c i ó n s e h a dicho: 3 p o r 6, 18; e n la
suma se coloca solamente el 8 d e las unidades; 5 p o r 6, 3 0 más 1 d e las
d e c e n a s del multiplicando anterior s o n 3 1 , p o n i e n d o e n el p r o d u c t o el
l y reservándose el 3 l para el n ú m e r o siguiente q u e se tiene q u e
multiplicar q u e será: 4 p o r 6, 2 4 más 3, 2 7 q u e n o h a b i e n d o o t r o a m u l tiplicar se colocan las d o s cifras. Y s e han escrito el 8, 1, 7 y 2 .
S.er caso.—Multiplicar u n n ú m e r o d e varias cifras p o r u n n ú m e r o
d e varias cifras.
Ejemplo;
2563 X
2563 X
2563 X
unidades =
decenas
=
centenas =
Suma
2563
325
12815
5126
7689
multiplicando
multiplicador
unidades
decenas
centenas
832975
producto
Si u n a d e las cifras del multiplicador es O n o s e escribe el corresp o n d i e n t e p r o d u c t o parcial.
Ejemplo:
D e s p u é s se multiplican las u n i d a d e s del multiplicando p o r el multiplicador; d e s p u é s las d e c e n a s ; d e s p u é s las c e n t e n a s .
453
6
3 unidades X 6 =
5 d e c e n a s X 6 ==
4 centenas X 6 =
Suma
18
30
24
unidades
decenas
centenas
2 7 1 8 q u e es el p r o d u d u c t o
E n la práctica, al multiplicar la cifra d e cada o r d e n d e unidades,
n o se escribe la del o r d e n superior del p r o d u c t o parcial, conservándola
e n la memoria para sumarla al p r o d u c t o parcial siguiente.
S
2532
603
multiplicando
multiplicador
7596
15192
=
=
2532 X 3 u n i d a d e s
2532 X 6 centenas
1526796
producto
C o m o consecuencia del caso anterior se d e d u c e la manera d e resolver
el siguiente.
4.° caso.—El multiplicador es u n n ú m e r o formado p o r una o varias
cifras seguidas d e u n o o varios ceros.
S e multiplica el multiplicando p o r la cifra o cifras del multiplicador,
p r e s c i n d i e n d o d e los ceros, y s e tendrá u n p r o d u c t o auxiliar, a c u y a
d e r e c h a se a g r e g a n los c e r o s finales del multiplicador,
O
•O
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
o
•o
:^
b
butlletí
CNT-FAI
El barreno
T o d o s , es cierto, con p i e d a d quisieron
ir p o r auxilios y acudir al d a ñ o ;
p e r o a n t e aquel m o n t ó n de carne h u m a n a
H o r a d a b a n las rocas aquellos h o m b r e s
y miembros mutilados,
con esfuerzo titánico,
sólo tuvieron voz el b u e n forense,
crujiendo de coraje y c o n t r a y e n d o
el juez, el alguacil y el escribano.
los mtísculos de acero de sus brazos.
Alguien m á s h a b l ó allí.
La mole de granito resistía.
d e la extracción del m a t e r i a l , el a m o ,
D e s p e r t a d a del sueño milenario
h o m b r e i r a c u n d o , que eon rabia sorda
por el p u ñ a l agudo del b a r r e n o ,
le dijo al juez, colérico: — ¡ O t r o caso!...
t a m b i é n todos sus átomos contrajo :
¡Nos v a n a fastidiar estos obreros
y en la cantera a la b a r r e n a opuso
con la ley de accidentes del trabajo!
sus duras fibras el p e ñ ó n de c u a r z o .
Pero fué intitil.
Fué el contratista:
Satisfecho, u f a n o ,
cargó la m i n a el hábil b a r r e n e r o
y ultimó la explosión u n golpe b á r b a r o
Recordando a un camarada caído
asestado a la roca en sus e n t r a ñ a s
A José Montes, cariñosamente
p a r a hacerla pedazos.
Llegó luego el i n s t a n t e pavoroso,
Una fuerte s a c u d i d a , como u n v e n d a v a l q u e azota las
hojas de los árboles hasta a r r a n c a r l a s , así h e sentido yo
la noticia de tu m u e r t e .
A tí c o m p a ñ e r o b u e n o , c a m a r a d a noble y leal, d e d i co estas p e q u e ñ a s líneas q u e brotan de mi alma i m p u l s a da por u n s e n t i m i e n t o de c a r i ñ o hacía el h o m b r e n i ñ o
q u e vio t r u n c a d a su t e m p r a n a v i d a , c u a n d o estaba en la
h e r m o s a e d a d de e n t r a r p l e n a m e n t e en ella.
En mi m e n t e está a ú n , el r e c u e r d o de aquel m u c h a chito a n i m o s o y simpático q u e con una b u e n a dosis de
optimismo se c o n g r a t u l a b a la a m i s t a d y el afecto de todos
los c o m p a ñ e r o s q u e con él se r e l a c i o n a b a n .
Una enfermedad cruel labró en tu p e c h o u n n o m b r e
c u a n d o los vencedores, alejados
del radio de peligro, sus m i r a d a s
clavaban en u n p u n t o del espacio.
Al terrible e s t a m p i d o , al fragoroso
descuaje de los m o n t e s desgajados,
y a u n a b r u t a l trepidación del suelo,
que hizo t e m b l a r los árboles lejanos,
sucedieron un grito de ¡ay, Dios m í o ! ,
y u n blasfemo g e m i d o s i m u l t á n e o ,
q u e d a n d o dos obreros p o r u n trozo
de vengativa roca sepultados.
:2ó
268
7000
1.°
2.°
producto
3205
2500
multiplicando
multiplicador
4."
9
H a c o m e n ç a t el curs d e gramàtica i m a t e m à t i q u e s .
T a n el professor eom els companys q u e hi assisteixen
— q u e són molts—estan decidits a treure el màxim p o s sible d e profit d ' a q u e s t e s lliçons.
Visat per ia censura
Bas,
ELEMENTALES
producto
747
10
multiplicando
multiplicador
7470
producto
352
1000
multiplicando
multiplicador
352000
producto
7 X 4
1000 =
3270000
T o d o el n ú m e r o multiplicado p o r cero (0) es igual a 0.
RESOLVER
LOS
SIGUIENTES
17
La multiplicación d e un n ú m e r o por otro tiene por objeto hallar un
tercer n ú m e r o q u e sea r e s p e c t o al primero lo q u e al segundo es r e s p e c t o
a la urxidad.
Los n ú m e r o s q u e se multiplican se llaman vauitiplieando y mukipíicodor o también factores.
El resultado d e la operación se llama producto.
El producto es, r e s p e c t o dei multipiicando, lo q u e el nniltiplicador es
r e s p e c t o a la unidad.
El signo d e multiplicación es X , y se lee T,i.uítipíícodo por.
Si se q u i e r e multiplicar el n ú m e r o 7 por el n ú m e r o 4, la operación
se indica d e ia m a n e r a siguiente.
D e los ejemplos 3 . " y 4.° s e d e d u c e la siguiente regla: para multiplicar u n n ú m e r o por la midad seguida d e ceros, se escribe el n ú m e r o y
a su derecha se escriben tantos ceros c o m o siguen a la unidad.
327 X
tmp..'Isualada
icacion
16025
6410
3."
El dimarts passat va celebrar-se la reunió q u e l ' A t e n e u Llibertari tenia anunciada. D a v a n t una nombrosa
concurrencia d'afiliats, el c o m p a n y Gual va presidir
l'acte. Es va constituir la nova Junta per dimissió d e
l'anterior, i llegir u n informe del c o m p a n y Lluís Massó,
n o m e n a n t una comissió per a revistar l'estat d e c o m p t e s
d e la secció d e premsa, a p e d c i ó del c o m p a n y r e s p o n sable d e la mateixa. El c o m p a n y Piño! va manifestar
q u e s'estaven fent treballs per reorganitzar l'Escola d e
militants, cosa q u e fou b e n vista per a tothom.
multiplicando
multiplicador
1876000
8012500
CLARAMUNT
NOTICIARI
MATEMÁTICAS
jOSÉ MARTÍNEZ
Ejemplo:
MARIA
MIGUEL REY
Como siempre, el h o m b r e
venció a la m o l e .
odioso «MUERTE» y p o r más q u e luchastes p o r d e s h a c e r te de ella, n o la v e n c i s t e s ; t u j u v e n t u d , tus p r e m a t u r o s
años resultaron débiles al lado de ella; ella es i n v e n c i b l e .
Pero tus c o m p a ñ e r o s n o te o l v i d a n ; g u a r d a m o s en
Viuestro corazón u n r e c u e r d o dulce, i m b o r r a b l e , dei m u c h a c h i t o amigo que c u a n d o iba p r e p a r á n d o s e p a r a e n t r a r
en el c a m p o ideológico, u n a fuerza misteriosa nos lo
a r r a n c ó para siempre de nuestro l a d o .
PROBLEMAS
DE
RESTAR:
{1} Restar d e 78476 la cantidad 3 4 0 8 .
(2) Restar d e 830007 el n ú m e r o 628419
(3) Restar d e 1000000 la c a n t i d a d d e 1999.
(4) R e s t a r 9 0 9 1 9 9 d e 1001001.
(5) E n u n e s t a n q u e hay 946 metros cúbicos d e agua. S e h a n extraído:
primero 2 4 3 m e t r o s cúbicos, y d e s p u é s 326 metros cúbicos. ¿Cuantos
metros cúbicos d e a g u a q u e d a n e n el estanque?
(6) U n d e p ó s i t o tenía e n primero d e E n e r o d e 1903, 747462 toneladas
d e carbón. P r o v e e a 6 locomotoras, q u e c o n s u m e n 2 locomotoras 5
toneladas cada una p o r semana; 1 locomotora 9 toneladas p o r semana;
3 locomotoras 18 toneladas c a d a una por semana. ¿Cuantas toneladas
q u e d a b a n e n el depósito al e m p e z a r el día 5 d e Marzo?
28
y se lee: 7 muítiplicado por 4 igual 2 8 . 7 es el multiplicando, 4 es el
m u k i p h c a d o r y 28 es el p r o d u c t o . 4, r e s p e c t o a la unidad (1) es cuatro
veces mayor; por consiguiente, el p r o d u c t o 28 es cuatro veces mayor q u e
'(3
el multiplicando 7.
S e dice también, en las operaciones elementales d e la Aritmética, q u e
S
multiplicar es hacer u n n ú m e r o tantas veces mayor c o m o unidades tiene O
•o
otro.
(O
El o r d e n d e factores n o altera el p r o d u c t o . Es decir, q u e se p u e d e X
ï_
(O
escribir.
X
7 X 4
=
4 X 7
=
28
c
En la operación d e multiplicar o c u r r e n varios casos,
l.er caso.—Multiplicar un n ú m e r o d e u n a sola cifra por otro n ú m e r o
d e una sola cifra.
Para resolver c o n facilidad y p r o n t i t u d e s t e caso, es c o n v e n i e n t e
saber d e memoria la siguiente tabla:
(O
OQ
o
•§
•o
:^
(O
-I¬
b
Descargar